P 04-13

RESUM DE L’ANY

DIVENDRES 31 DE DESEMBRE
DEL 2021 I DISSABTE
1 DE GENER DEL 2022
NÚMERO 4015

2 EUROS
FINS A UN 30% D’ESTALVI
PER ALS SUBSCRIPTORS
DE PAPER
SUBSCRIPCIONS.ARA.CAT

DIARI EUROPEU
DE L’ANY

AVUI

31 ● 12 ● 2021

Quan la
maternitat
arriba passats
els 40
L’estabilitat emocional, econòmica i
laboral és prioritària abans de
GETTY
plantejar-se tenir un fill

Un any salvatge JORDI OLIVÉ

02
les claus del dia
TOVALLONS
NEGRES
Desitjos per a
l’any que ve
L’
endoll on hi tinc
l’ordinador fa
soroll de mosca
morint-se. De la
cuina m’arriba
el soroll del minipímer (ja en di-
em així) i després, un cop s’ha
acabat, el del braç picant contra
el pot de plàstic on es deu haver
batut el que sigui (estem prepa-
rant tot de coses bones per a la
nit de Cap d’Any). És el soroll
d’escurar abans de rentar. I l’ai-
xeta. També sento el soroll de la
paella, i penso, justament, que
els tècnics de so, de les interfe-
rències dels altaveus en diuen
“soroll de fregit”. Sento el tap
d’un pot que cau sobre el mar-
bre i que puc endevinar que ro-
dola abans de quedar-se quiet.
Sento el soroll del meu teclat: la
tecla d’enter va més fluixa que
les altres i sona diferent. Ara
sento rentar un pot de llauna i
puc saber quin és: el vermell,
amb nansa, que està tot escar-
botat i descolorit. El fem servir
a tota hora, aquest pot. Per bu-
llir aigua per a les infusions, per
escalfar sopa... Penso en la pri-
mera vegada que vaig dormir en
un pis, lluny del poble on havia
crescut. Vaig sentir, a través del
celobert, algú que rascava una
torrada massa cremada i algú
altre que feia una truita. Recor-
do com em va sorprendre sen-
tir-ho. Sento el soroll de la me-
va panxa: tinc gana. He anat a
córrer i només he esmorzat un
plàtan.
Sento les campanes de l’es-
glésia, tot i que tinc la finestra
tancada. Sento els ocells. I vol-
dria tenir un Shazam d’ocells.
En sento un que fa cinc piula-
des, al mateix to; un la (ho aca-
bo de comprovar). Fa: negra, ne-
gra, negra, blanca, silenci, i tor-
na a començar. Això em fa pen-
sar que en sentíem un, a l’estiu,
molt més escardalenc, que piu-
lava les primeres quatre notes
de la tornada de Come as you
are, de Nirvana. Sento la noti-
ficació del mòbil. Em miro el
missatge i, sense voler, somric,
perquè és una notícia que m’en-
vien per “si la vull fer servir”.
Sento un gos que borda.
El meu desig de Cap d’Any,
per a mi i per a vostès, és poder
seguir sentint aquests sorolls o
altres sorolls semblants, que
són els sorolls de la salvatge
quotidianitat meravellosa. Els
que indiquen que tot està bé.
EMPAR MOLINER
vistaltwitter
Roger Heredia (@RogerHeredia83)
President de l’Associació del Banc d’ADN
dels Desapareguts de la Guerra Civil
“Acabem l’any amb la variant òmicron
disparada i amb un augment de contagis que
preocupa moltíssim. Molta precaució,
a seguir les recomanacions, consciència
i responsabilitat”
Carmen Sebastià (@LaSebastia)
Radiòloga
“Informació de servei: a l’hospital cada cop
tenim més plantes i urgències covid i més
personal de baixa. Cuideu-vos molt”
Jordi Sevilla (@sevillajordi)
Exministre (PSOE)
“Tinc la impressió que, aprofitant l’alta
vacunació, per raons partidistes i electorals i
en contra dels experts, les nostres autoritats
han acceptat una ràpida infecció massiva
que ens acosti a l’anomenada immunitat de
grup. Com Trump i Johnson. Compte”
Dani Prieto-Alhambra
(@prieto_alhambra)
Professor de farmacoepidemiologia
a la Universitat d’Oxford
“No importa que #omicron sigui la meitat
de severa si dupliques el nombre de casos
cada setmana”
Cel (@Cel_Mu)
Historiadora
“Opino que, després d’aquesta onada
durant la qual gent vacunada hem contagiat
gent també vacunada, hauríem de qüestio-
nar molt més la utilitat real del passaport
covid. Falsa sensació de seguretat”
Marga Frontera (@MargaFronteraB)
Científica i assessora tècnica del Govern
Balear per a la pandèmia
“Llegesc que ara «les escoles ja no són segu-
res». Discrep. I les dades també discrepen.
Els contagis dintre de les aules segueixen
sent relativament pocs (en relació a la
incidència general). El que ha augmentat
és el contagi d’infants defora de les aules”
Elena (@Elenadelalcudia)
Mestra
“Fent balanç de l’any. ¿Hem viscut o hem
sobreviscut? Per a més i millors moments de
felicitat el 2022. Viure és prendre partit”
Júlia (@julia_talcast)
Psicòloga
“¿Pot parar de fer esta calor de dia? Perquè jo
surto de casa en llana, després me constipo i
penso que tinc covid. I així a lo tonto en 3 dies
m’he gastat 24 euros en tests d’antígens”
DAVID ZORRAKINO / EUROPA PRESS
L’ARA, empresa amb segell cultural
DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
pareumàquines
ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)
Cotxe escombra de titulars:
adeu 2021
PER INTENTAR acabar l’any amb
un somriure, arriba un nou cotxe es-
combra de titulars, amb el bo i mi-
llor (o sigui, pitjor) de la premsa
d’enguany. Hi tenim des de l’humor
absurd (“¡Quiétor!, el missatge del
semàfor en honor de Chiquito de la
Calzada que prepara Màlaga”) fins a
les històries impossibles (“Una do-
na descobreix després d’una PCR
que feia 37 anys que tenia una fitxa
de parxís dins del nas”).
Alguns insultaven amb molta
mala bava,
com Mediter-
ráneo Digital
i el seu “Ana
Peleteiro, ne-
gra per fora i
roja per dins:
l’atleta pro-
gre es compra
un cotxe de
50.000 eu-
ros”. En can-
vi, d’altres
eren tan llepes que també queien en
el ridícul, com quan ¡Hola! cobria un
lliurament de premis oficiat per la
filla gran dels reis i s’exaltava així:
“Elionor marca un abans i un des-
prés en la lluita de Gloria Steinem
pels drets de les dones”. Aquest
abans i després és que la guardona-
da no havia rebut mai un premi amb
BONDIA
Un pensament el 2022
S
i hi havia una aposta
que no es pagava gaire
era la que deia que des-
prés de concedir els in-
dults Pedro Sánchez
s’ajauria a descansar i no hi hau-
ria més negociació amb Catalu-
nya. Estava cantat i, per tant, a
ningú no li pot sorprendre que li
preguntessin per la taula de dià-
leg i Sánchez contestés fent un
Rajoy: “Treballem en el que im-
porta a la ciutadania, que és la
sisena onada, i consolidem la
recuperació econòmica al país”.
Comprovem a continuació
com estan els temes que impor-
ten a la ciutadania i la sisena ona-
da: ¿com anem de subministra-
ment de tests d’antígens?, ¿a quin
preu els estem pagant aquí i a
quin preu s’estan pagant en altres
països (si és que no els dona la sa-
nitat pública)?, ¿d’ajudes econò-
miques als sectors que han de
tancar per evitar contagis
se’n sap alguna cosa?
El preu de la llum impor-
ta bastant a la ciutadania.
S’ha quadruplicat en sis
ANTONI BASSAS
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022
nom femení, com és el Princesa
d’Astúries.
La bancada de la ultradreta ha se-
guit regalant autèntics titulars de
Whisky DYC. Des de “La banda de
micos ha matat ja 250 cadells de gos,
en venjança per la mort d’una de les
seves cries”, de Periodista Digital,
fins a “El CNI va drogar el rei emè-
rit amb hormones femenines per-
què estava totalment desbocat”. OK
Diario, per la seva part, feia una as-
sociació esperem que involuntària
a “Els policies
del País Basc
esclaten”.
Ara bé, la pal-
ma d’en-
guany se l’en-
dú Alerta Di-
gital, que fa
un ple al
quinze barre-
jant corona-
virus i nostàl-
gia de la dic-
tadura. “No és la nostra primera
pandèmia: Franco en va superar
dues de més letals que el coronavi-
rus sense confinaments ni gaires
morts”. Tenint en compte els desit-
jos de fa un any i com ha sortit el
2021, jo avui ja firmo si aquest 2022
no torna Franco. No torna més en-
cara, vull dir. Bon any!
mesos, i l’hàbil rebaixa d’impos-
tos pensada perquè la factura no
piqués tant ha significat deixar
de recaptar 4.800 milions d’eu-
ros. A conseqüència de la llum,
la inflació també va molt bé, se-
nyora baronessa: Espanya tanca
el 2021 amb la inflació més alta
des del 1992.
De la pluja de milions dels fons
europeus no se’n tenen notícies, i
si alguna previsió fan a la UE és
que Espanya serà el país que més
trigarà a recuperar el PIB que te-
nia abans de la gran caiguda de la
pandèmia. I això passarà cap a la
tardor del 2023.
Davant de tot el que ha passat
a Catalunya, contestar que hi ha
coses més urgents no és accepta-
ble. Arreu del món els governs
han de fer front a crisis simultàni-
es. Però si a sobre els problemes
que “interessen a la ciutadania”
van pel pedregar, que el president
espanyol no s’ho posi més difícil
amb somriures i medalles que
no van enlloc. Després de sentir
Sánchez, el Govern haurà de
fer un pensament el 2022.
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022 03
les claus del dia
LES CARES DEL DIA

L’EDITORIAL

El fracàs de la renda
garantida com a símptoma Ghislaine Maxwell

L
La mà dreta i amant del finan-
a Sindicatura de Comptes trigar més els complements de pen- cobrar els ERTO i en el col·lapse de les cer pederasta Jeffrey Epstein,
ha publicat un informe de- sions estatals i no contributives: més oficines del SEPE, on els funcionaris Ghislaine Maxwell, ha sigut decla-
molidor sobre el fracàs en del 88% van anar tard. El resultat és van haver de fer front a la indignació rada culpable de tràfic sexual de me-
la gestió de la renda míni- que, si bé Catalunya tenia el 2018 un de ciutadans desesperats perquè no nors, entre altres delictes, i afronta
ma garantida, aprovada fa 25% de població en risc d’exclusió, els arribaven els diners promesos. una pena de 60 anys de presó.
quatre anys i valorada com un gran les ajudes només van arribar a un 1% El contingut de l’informe i l’experi- Maxwell era la que proporcionava
avenç per lluitar contra la pobresa. de la població. El que havia de ser un ència de la pandèmia ens porten a una joves al financer, que es va suïcidar
En l’informe assenyala que només ha gran salt en l’estat del benestar, conclusió molt clara: no serveix de res a la seva cel·la poc després de ser
arribat a una mínima part de la pobla- doncs, va quedar en foc d’encenalls. aprovar ajudes socials si després no hi condemnat. P. 19
ció que hi tenia dret. “Es pot conclou- I tot per una legislació massa farra- ha una administració preparada per
re que la llei de renda garantida de gosa i una administració ineficient fer-les arribar a la gent que les neces-
ciutadania ha sigut insuficient per as- i poc àgil. sita. I en general, l’administració ne-
segurar una vida digna a les cessita una posada al dia. La
persones que estaven en si- pandèmia ha demostrat que
tuació de pobresa”, conclou De què serveix aprovar ajudes si s’ha de ser ràpid i àgil, que la
la Sindicatura. La quantitat després l’administració no és capaç diferència entre que una aju-
d’incompatibilitats que es da arribi a temps o no pot ser
van incloure a la llei van fer de fer-les arribar a qui ho necessita? el tancament d’un negoci o
que de les 90.000 sol·licituds una desgràcia familiar. Les
presentades el 2018 se’n rebutgessin L’informe estudia un període an- democràcies modernes s’han de poder
60.000. Però és que de les 30.000 que terior a la pandèmia, però és justa- dotar de mecanismes de reacció ràpi-
van superar el tràmit, només 13.500 ment durant aquests dos últims anys, da davant de situacions d’emergència,
Guido Torlonia
van tirar endavant. La resta van que- quan s’han hagut d’implementar aju- i aprofitar al màxim les possibilitats de El director teatral Guido Tor-
dar per a l’any següent. des a diferents sectors econòmics la digitalització per ser més eficients lonia ha aconseguit amb
Aquest és un dels problemes més afectats per les restriccions i els tan- i quirúrgiques. Cal eliminar barreres l’obra Red, de John Logan, que es
greus que detecta la Sindicatura: la caments, que s’ha vist clarament que burocràtiques i fer els tràmits més pot veure al Teatre Akadèmia fins
incapacitat de l’administració per l’administració no està preparada per àgils i senzills. Cal atendre la gent al 16 de gener, “una brillant apro-
complir els terminis i donar respos- respondre-hi, ni l’estatal ni l’autonò- equitativament, i això vol dir tenir en ximació a la personalitat i les arrels
ta al ciutadà. Una de cada quatre pe- mica. Ho vam veure amb episodis compte la bretxa digital i reforçar la artístiques” del pintor Mark
ticions de la RGC es va tramitar mas- com el col·lapse de la web de la Gene- presencialitat. Rothko, en paraules del crític de
sa lentament, fora dels terminis que ralitat on els autònoms podien sol·li- Aquest hauria de ser un objectiu l’ARA Santi Fondevila. L’obra és
preveu la mateixa llei. Encara van citar ajudes, i també en els retards per prioritari per als pròxims anys. interpretada pels actors Lluís Soler
i Ferran Vilajosana. P. 35

I TAMBÉ A L’ARA.CAT NO T’HO POTS PERDRE

01
Mireu l’interactiu en què
els periodistes de l’ARA us
expliquen en 30 segons les
notícies més destacades del
2021

02
Consulteu els gràfics per veure
l’evolució de la pandèmia
a Catalunya
03
Recupereu la previsió
meteorològica de Miquel
Bernis per a aquests dies
Encalla el nou intent de fer
una llei electoral catalana
Els partits catalans han sigut incapaços
des de la restauració de la Generalitat
d’aprovar una llei electoral catalana.
L’últim intent ha encallat per la manca
d’acord entre ERC, Junts i el PSC. P. 14-15
2021, l’any en què ha pujat
el preu de gairebé tot
Amb la inflació disparada al 6,7% se-
gons l’INE, el 2021 haurà sigut un any
en què gairebé tot ha pujat de preu. La
pujada la lideren l’electricitat, el gas i
els carburants. P. 26-27
Ousmane Dembélé
El jugador francès del Barça
sembla disposat a abandonar
el club a final de temporada o en
aquest mateix mercat d’hivern des-
prés de no acceptar l’oferta de reno-
vació blaugrana. Si es confirma se-
ria un trist colofó per a un jugador
que no ha acabat de tenir regularitat
a causa de les lesions i que sempre
ha semblat aliè al grup. P. 51
04
Una foto per a la vergonya: un agent de la
Patrulla Fronterera dels EUA a cavall
intentant impedir que un migrant haitià
entri en un campament a la vora del Río
Grande, a Texas. PAUL RATJE / AFP
Un any salvatge
21 notícies amb vacuna
i mascareta
Quan ens pensàvem que començà-
vem a controlar la pandèmia, hem
tornat a tenir una lliçó del domini de
la naturalesa sobre la nostra civilit-
zació. Si el 2020 va ser un any de por
i confinaments durs, el 2021 ha sigut
un any salvatge, amb una lluita per
recuperar les abraçades i reconque-
rir una mena de normalitat que ha
sigut impossible d’estabilitzar enca-
ra avui. El 2021 ha sigut l’any de la
vacunació al món ric i de la recupe-
ració d’alguns espais de la vida en so-
cietat. Hem sortit de casa com des-
prés d’una tempesta, però la nova
variant ens hi ha tornat a tancar
aquests últims dies de l’any abusant
Dossier
de la nostra capacitat de resistència
i amb l’esperança que la vacunació
massiva i les característiques de la
variant òmicron ens permetran pas-
sar aquest nou tràngol en pocs me-
sos. Malgrat tot, ha sigut un any
ESTHER VERA
d’avenços. Fonamentalment, hem
vist la distribució desigual de la va-
cuna, i en el món de la ciència tam-
bé s’ha fet un pas de gegant donant
a conèixer la forma de 350.000 pro-
teïnes del cos humà, un 44% de to-
tes les proteïnes humanes que es
coneixen i que intervenen en totes
les funcions biològiques i en malal-
ties tan esteses com l’Alzheimer, el
Parkinson, la diabetis o el càncer.
DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
El 2021 ha sigut també l’any de la
sortida de la presó dels polítics in-
dependentistes, d’eleccions a Cata-
lunya i de l’aprovació d’uns pressu-
postos amb uns socis diferents dels
de la majoria de la investidura, a
més d’una taula de negociació amb
el govern espanyol desdibuixada i
Mireu
sense JxCat.
l’interactiu a Socialment, el 2021 hem fet un
l’Ara.cat pas endavant amb la llei de l’euta-
nàsia i amb la intolerància que
s’aplica als abusos sexuals o de po-
der. Des de l’ARA hi hem contri-
buït donant veu a les víctimes i
trencant el silenci que tan sovint
protegeix els abusadors.
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022
Hem visitat l’Afganistan, Bulgà-
ria, les fronteres d’Europa i el Medi-
terrani, que continua sent el cemen-
tiri de la nostra humanitat. També
hem seguit de prop la recuperació
econòmica, que se’ns resisteix i va
més lenta que als països veïns. So-
bretot el 2021 hem comprat llibres i
hem vist com aquest artefacte per-
fecte es convertia en un aliat con-
tra la desesperació, la soledat i la
malaltia.
Comença el 2022 i tot l’equip de
l’ARA us desitgem el millor. Nosal-
tres continuarem treballant per in-
tentar acostar-nos a la comprensió
del nostre temps.e
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022
21 ARTICLES L’opinió publicada el 2021 és especial perquè observar-los des d’una pluralitat de punts de
D’OPINIÓ DEL els debats i les crisis que ens ha ajudat a vista, ha portat al diari una desfilada insòlita
2021 entendre i afrontar han estat (i són) els més de veus especialitzades (científics climàtics,
complexos en molt de temps. Comprendre’ls, infectòlegs, epidemiòlegs, experts en
01.
ÀLEX
FONT MANTÉ
El pitjor dels dos
m
mons: en la pandèmia,
ni economia, ni salut
En una pandèmia què s’ha de prio-
ritzar, la salut o l’economia? Espa-
nya no ha sabut triar ni una cosa ni
l’altra: el 2020 va ser el país de la UE
on més va caure el PIB: gairebé un
11%. I també va estar entre els paï-
sos amb més morts per milió d’ha-
bitants. Per a més inri, el 2021 Espa-
nya també ha sigut el país que més
lentament s’ha recuperat econòmi-
cament de la crisi. Al setembre 18
dels 27 països de la UE ja havien re-
cuperat el PIB prepandèmia. Espa-
nya, segons la CE i l’FMI, s’haurà
d’esperar al 2023.
Fins i tot un país comparable a
Espanya com Itàlia, on el turisme
–un dels sectors més afectats per la
pandèmia– té més pes tant en PIB
com en ocupació, està creixent molt
més ràpid. Què està passant?
Encara no se sap segur, però hi ha
diverses possibilitats que són com-
patibles entre si. Una és que Espa-
nya va ser dels països amb menys
I TAMBÉ ajuts directes als sectors afectats per
la pandèmia. En bona part perquè la
El que ens ministra d’Economia, Nadia Calvi-
quedarà gravat ño, coneguda per la seva etapa com
a la retina a buròcrata a Brussel·les, va ser molt
restrictiva adduint l’elevat deute
L’equip d’editors gràfics d’Espanya. Però Itàlia té més deute
de l’ARA ha seleccionat i el seu primer ministre, Mario
21 fotografies del 2021, Draghi, continua injectant diners.
una tria personal que, Calviño confia gairebé tota la re-
més enllà de la cuperació als fons europeus, dels
inevitable pandèmia del quals, a hores d’ara, no n’hem vist
covid, ens acosta a res. Aquesta lentitud en rebre’ls ex-
esdeveniments com plica en part perquè no s’han com-
l’erupció del volcà plert les expectatives de creixement
Cumbre Vieja i l’adeu de que tenia el govern central. Però per
Messi del Barça, entre al 2022 la majoria de països conti-
altres imatges de valor nuen donant ajuts substancials per
periodístic que a la recuperació i Espanya segueix
quedaran gravades per confiant en els fons europeus, el re-
sempre a la memòria partiment dels quals (no només la
col·lectiva. quantia, sinó a quines mans van a
parar) encara està per veure.e
Mireu
la galeria
de fotos a
l’Ara.cat
WAKIL KOHSAR / AFP
LLUÍS GENÉ / AFP
Personal sanitari traient una
pacient a veure el mar.
aeronàutica) i també un esforç suplementari
de síntesi i visió de conjunt. El cap de Debat
de l’ARA, Toni Güell, ha seleccionat els 21
articles d’opinió més destacats de l’any.
02.
MÒNICA
BERNABÉ
El retorn dels talibans
i la hipocresia
internacional
in
Quan els talibans van ocupar Kabul
el 15 d’agost després de controlar la
resta de l’Afganistan, milers de per-
sones van envair l’aeroport de la ca-
pital afganesa per intentar fugir del
país. La imatge de centenars d’afga-
nesos enfilats en un avió militar que
avançava per la pista de l’aeroport
a punt d’enlairar-se va donar la vol-
ta al món. També van impactar les
fotografies dels talibans amb l’ar-
mament que els Estats Units havien
proporcionat en el passat a les for-
ces de seguretat afganeses. Tot ple-
gat va generar una onada de solida-
ritat: es va posar en marxa una ope-
ració d’evacuació sense precedents
i tothom volia ajudar la població af-
ganesa, sobretot les dones. Quatre
mesos i mig després, ningú no re-
corda l’Afganistan, com si els pro-
blemes al país s’haguessin resolt per
art de màgia. Però ara la situació és
encara pitjor que abans.
Aquests dies a Kabul les tempe-
ratures a la nit baixen fins als quin-
ze graus sota zero. La gent no té di-
ners per comprar llenya, els talls
d’electricitat són constants i el preu
de la farina i l’oli s’ha disparat. Els
afganesos moren literalment de ga-
na. Els discursos oficials des de la
Unió Europea i el govern espanyol
continuen sent que no abandona-
rem la població afganesa. Però si
continuem sense fer res per buscar
una solució per als milers d’afgane-
sos atrapats als camps de refugiats
de l’illa grega de Lesbos és difícil
creure que una població que és fo-
ra de les fronteres europees, a mi-
lers de quilòmetres de distància,
ens importa.e
LOIC VENANCE/AFP
Diversos talibans divertint-se en
un llac als afores de Kabul.
05
dossier
03.
ALBERT
LLIMÓS
I NÚRIA
JUANICO
Tr
Trencar els silencis
de
dels abusos i
l’assetjament sexual
l’a
Els diferents casos sobre assetja-
ment i abús sexual i de poder des-
tapats per l’ARA durant el 2021 po-
sen de manifest la magnitud d’una
problemàtica normalitzada i silen-
ciada fins fa ben poc. Els abusos no
són fets aïllats ni propis d’un sol
sector: passen arreu. En l’àmbit
professional de les arts escèniques
–on els límits són difusos– però
també en l’àmbit formatiu, en esco-
les públiques. Les víctimes poden
ser adults i infants. Els abusadors
acostumen a ser figures reconegu-
des i admirades, molts cops perso-
nes per qui molta gent posaria la mà
al foc. Quantes vegades hem sentit
aquesta expressió per defensar-los.
L’entorn no s’ho creu. Ho nega.
Pressiona perquè no es publiqui. Fa
xantatge emocional per culpabilit-
zar els periodistes. Minimitza fins
i tot el torrent de testimonis. Però
les dades parlen per si soles: el 80%
dels abusos sexuals els cometen
persones de l’entorn més pròxim.
Amb casos com el de l’Institut
del Teatre o el d’Albert Benaiges
l’ARA ha pretès trencar silencis i so-
bretot conscienciar la societat que
aquesta és una xacra que ens inter-
pel·la a tots. Al costat de les pràcti-
ques abusives que cometien impu-
nement personatges poderosos,
gairebé intocables, hi ha el silenci
còmplice dels que els envoltaven.
Però s’ha acabat mirar a un altre
costat. La responsabilitat és de tots.
Aquestes investigacions han pogut
tirar endavant perquè el diari creu
en un periodisme transformador
que posa el focus on cal: sobre
l’agressor. La víctima no ha de tenir
por, la por ha de canviar de bàndol.
I alhora creu en un periodisme que
ajudi a sanar, que doni la mà a tots
els que han patit violències sexuals
i els digui que no estan sols.e
Simone Biles és un símbol global
de la lluita contra els abusos.
06 DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022

dossier

RESUM DE L’ANY

05.
I TAMBÉ

L’any del relleu

però no dels
canvis
Amb suspens i resolu-
cions judicials pel mig
–com pràcticament
tot a Catalunya en els
últims 10 anys–, però
l’any 2021 ens deixa
també la celebració
d’unes eleccions cata-
Els Jordis en llibertat GERARD lanes, les del 14 de fe-
PRUNA
Una multitud va anar a rebre els nou brer. Uns comicis
líders independentistes, empresonats des marcats per la pandèmia –van tenir

04.
Els indults són per als toros
El 22 de juny el govern espanyol va
concedir els indults als nou presos po-
lítics que estaven tancats des de feia
més de tres anys a Lledoners, Wad-
Ras i Puig de les Basses. Va ser un in-
dult parcial, perquè els polítics van
sortir de la presó, sí, però van quedar
inhabilitats per a la funció pública.
ANTONI La dreta i la ultradreta nacionalis-
BASSAS
ta espanyola (valgui la redundància)
van posar el crit al cel per no perdre el costum d’allu-
nyar-se de la responsabilitat d’estat i practicar l’agi-
tació electoralista anticatalana, mentre Pedro Sán-
chez venia al Liceu a explicar-se, carregat de parau-
les nobles com reconciliació, retrobament, convivèn-
cia i afecte, i frases com ara: “Volem recuperar la
convivència amb aquells milions de catalans que se
senten emocionalment lligats als dirigents que són
de finals del 2017, a les portes de les
presons quan van ser alliberats el passat
mes de juny. Van sortir reclamant
l’amnistia i assegurant que mai canviaran
les seves conviccions. QUIQUE GARCÍA / EFE
a la presó. Perquè volen el retrobament”. Sánchez sa-
bia que Europa estava a punt de condemnar aquests
empresonaments. De fet, el dia abans d’aprovar la
mesura de gràcia l’assemblea parlamentària del Con-
sell d’Europa va aprovar un informe en què dema-
nava indultar o alliberar els presos, retirar les euro-
ordres, retirar les acusacions per l’1-O a funcionaris
de baix rang i no exigir als presos que s’abstinguessin
de les seves conviccions polítiques a canvi de règims
penitenciaris més favorables.
Un cafè amb Salvador Illa
L’indult va desinflamar el carrer però l’etapa de di-
àleg que havia d’iniciar va quedar reduïda a una re-
unió a Barcelona presidida per Sánchez i Aragonès.
El president de la Generalitat encara estava atenent
els mitjans quan Sánchez ja estava fent un cafè amb
Salvador Illa.e
la participació més baixa de la histò-
ria en unes eleccions catalanes– i
que van deixar de titulars l’enfonsa-
ment de Ciutadans, la irrupció de la
ultradreta al Parlament, l’ascens del
PSC i, per descomptat, l’assoliment
per primer cop d’una majoria del
50% de vot independentista i l’arri-
bada d’Esquerra a la presidència de
la Generalitat.
Acord ‘in extremis’
Després d’una negociació eterna
que va estar a punt de descarrilar
per les divergències estratègiques
de l’independentisme, els republi-
cans van assolir un acord in extremis
amb Junts per a la investidura de
Pere Aragonès, però la relació entre
socis ha estat marcada per les tur-
bulències des del primer dia en de-
bats com la taula de diàleg –que s’ha
tornat a reunir però sense represen-
tants de Junts–, l’ampliació fallida
de l’aeroport i els pressupostos, que
s’han acabat aprovant amb els vots
dels comuns i sense la CUP, que sis
mesos després de la investidura
considera rebregat l’acord amb Es-
querra. L’estabilitat de l’executiu
tornarà a ser un dels temes can-

06.
dents el curs que ve. Perquè el 2021
I TAMBÉ algunes coses han canviat, però
d’altres no.e

Múrcia, la jugada
més desastrosa del PSOE
La notícia de l’any en la política espa-
nyola ha sigut, qui ho havia de dir, una
moció de censura a Múrcia per part
del PSOE i Cs que va fracassar però
que va alterar tot el mapa polític. La
jugada va ser tan desastrosa per al
PSOE i Cs que va provocar:
1) L’ascens d’Isabel Díaz Ayuso i
DAVID l’inici d’un nou populisme madri-
MIRÓ
leny. I arran d’això, un enfronta-
El president més jove ment fratricida entre Ayuso i Casado que encara no
Amb 38 anys, Pere Aragonès es va s’ha acabat.
convertir en el president més jove des de la 2) La retirada de Pablo Iglesias, que havia abando-
restauració de la Generalitat. Catalunya nat el govern espanyol per presentar-se a les eleccions
torna a tenir un president d’ERC, el partit madrilenyes, i la seva substitució per Yolanda Díaz,
que va ser hegemònic durant el període que ara és de les polítiques més ben valorades.
republicà. MANOLO GARCÍA 3) La pràctica desintegració de Cs, que avui so-
breviu com pot en la més absoluta irrellevància a
l’espera de ser fagocitat pel PP.
4) La sortida del govern espanyol d’Iván Redondo,
el gran guru de Sánchez, i d’altres pesos pesants com
Carmen Calvo i José Luis Ábalos.
Per a mi la jugada de Múrcia ha sigut una lliçó de
com en política, i a la vida, quan fas una cosa amb una
intenció pot acabar succeint just la contrària.
En aquest cas, el gran error del PSOE era pensar
que la direcció estatal de Cs podia controlar els seus
diputats a Múrcia –que van ser ràpidament cooptats
pel PP a canvi de càrrecs– i no preveure la jugada
d’Ayuso, que portava molt de temps enfrontada al seu
vicepresident, Ignacio Aguado, de Cs, i va saber veu-
re l’oportunitat per deixar anar llast. La nefasta cam-
panya de l’esquerra a Madrid va convertir Ayuso en
la gran estrella de la política espanyola del 2021.e
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022 07
PUBLICITAT
08 DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022

dossier

RESUM DE L’ANY

07.
I TAMBÉ

CaixaBank: el símbol
de l’empresa catalana,
més madrileny que mai
El 2020 va tenir una notícia fi-
nancera que aquest 2021 s’ha-
via de rematar: la compra de
Bankia per part de CaixaBank.
L’operació era de molta mag-
nitud per la mida dels dos
bancs, però també per diver-
ALBERT sos factors simbòlics. En pri-
MARTÍN mer lloc, el primer accionista
de Bankia és l’Estat, cosa que
feia que l’administració central entrés en el
consell del gran símbol de l’empresa catala-
na –ho va fer amb un 16% de les accions–. En
segon lloc, perquè el banc es quedava per pri-
mer cop amb els dos principals executius de
fora de Catalunya (Goirigolzarri i Gortázar,
tots dos residents a Madrid). Campanya de vacunació
Però encara hi havia un últim factor a tenir El 2021 ha sigut també l’any de la
en compte. Un dels grans dèficits de l’econo- campanya de vacunació massiva contra el
mia catalana és la manca de grans empreses. coronavirus. Els sanitaris han fet un esforç
CaixaBank, la segona en facturació i prime- logístic per immunitzar la població,

ra en influència del rànquing català, ha passat
aquest any a tenir més treballadors dels ser-
veis centrals –els que més fortament deter-
minen la naturalesa d’una empresa– a Ma-
drid que a Catalunya. Això ha sigut possible
gràcies a l’absorció de treballadors provi-
nents de Bankia, un procés que va tenir una
cara molt negativa. En plena era de crisi pel
covid, l’expedient de regulació d’ocupació
més important que hi ha hagut a l’economia
espanyola és justament el que ha presentat
aquest any CaixaBank per evitar duplicitats.
Inicialment havia d’afectar 8.291 llocs de tre-
ball, però es va reduir fins als 6.452 empleats
que perdien la feina. Es tracta de l’expedient
més important des dels anys 90.
Amb tot, al març CaixaBank va poder fer la
foto: el seu logotip al damunt d’una de les tor-
res Kio, en una imatge de poder per la qual
va pagar un cost important.e
08.
L’any de les vacunes, però només
per als privilegiats de sempre
De les primeres dosis a les residències
de gent gran a les cues massives per re-
bre la injecció que ho havia de canvi-
ar (gairebé) tot. El 2021, el segon any
de pandèmia, ha tingut un protagonis-
ta indiscutible: la vacuna. Milions de
vials han arribat en els últims dotze
mesos per immunitzar una població
GEMMA assedegada de normalitat, disposada
GARRIDO
GRANGER a arremangar-se per formar part de la
solució i donar carpetada a una ame-
naça microscòpica que paralitza les nostres vides des
de fa massa temps.
El balanç és bo: menys malalts i menys morts. Pe-
rò l’eclosió de tres variants en un any (l’alfa, la delta i
sobretot la més vulnerable. FERRAN FORNÉ
part privilegiada del món no es frenarà el virus. La va-
cuna ha reforçat un element que, paradoxalment, el co-
vid havia desdibuixat: les fronteres. Menys del 10% de
la població de països de baixos ingressos han rebut una
dosi, mentre que a casa nostra el percentatge supera el
78%. Ara el repte és administrar les terceres dosis per
evitar la saturació del sistema sanitari.
Un inici d’any incert
Tot i això, encarem un tercer any ple d’incerteses.
Hem vist com és de fàcil que tot trontolli quan es fan
passos massa ràpids per recuperar la vida prepandè-
mica. A l’estiu Catalunya va ser el país amb més ca-
sos d’Europa, amb més de 50.000 positius a la setma-
na, i ara la corba s’enfila sense aturador fins als 90.000

09.
l’òmicron) ens recorda que la crisi no té un final prò- setmanals. Aquesta és la mala notícia. La bona, que
xim i constata una realitat incòmoda que els epidemi- la ciència no para de treballar per crear més vacunes
òlegs fa temps que proclamen: vacunant només una i tractaments més eficaços.e

Emergència climàtica: de la diagnosi dels riscos a les solucions

El 2021 han arribat
més certeses científi-
ques, per si a algú
n’hi feien falta, que la
crisi climàtica és re-
al i que alguns dels
canvis que ja ha pro-
vocat són irreversi-
ELENA bles. Ho ha deixat
FREIXA clar el grup de cientí-
fics climàtics de
l’ONU, l’IPCC, que en l’últim infor-
me admet que els fenòmens ex-
trems que ja estem patint seran ca-
da cop més habituals. Cal preparar-
se per veure més sovint aiguats com
els que aquest estiu van deixar més
de 160 morts a Alemanya o onades
de calor i virulents incendis com els
de Grècia i Turquia.
Reduir la pressió sobre el plane-
ta, les emissions de CO2, és impera-
tiu també a Catalunya, on ja hem
tingut algun tast d’aquesta crisi en
forma de temporals com el Gloria,
que va assotar el litoral i ha fet evi-
dent la vulnerabilitat extrema en
què es troben indrets com el delta
de l’Ebre. Les transformacions es-
tructurals previstes a la llei de can-
vi climàtic aprovada fa quatre anys
no poden ajornar-se més.
Reduir les emissions
Més enllà del decret per impulsar
les renovables –que ha d’accelerar
la transició energètica que ja va
tard arreu del país– cal fer passos
per reduir les emissions contami-
nants i abordar els pressupostos de
carboni, que han de fixar l’esforç
que s’ha d’exigir a cada sector eco-
nòmic del país per frenar els gasos
d’efecte hivernacle (GEH).
La diagnosi i els riscos estan clars.
Ara cal focalitzar-se en les soluci-
ons, en com fer front al que ve, en
planificar. Projectes com el que fi-
nançarà la Unió Europea (UE) per
assajar solucions al delta de l’Ebre
que en frenin la regressió (amb
aportacions de sediments que són
molt necessàries) assenyalen el ca-
mí de la mitigació i l’adaptació que,
per força, cal recórrer en els pròxims
anys.e
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022 09
dossier

I TAMBÉ

10.
El català certifica la
reculada a les aules i
rep l’estocada del TS
En termes educatius, el 2021
ha estat marcat pel debat so-
bre el català a les aules. L’any
va començar amb l’entrada en
vigor de la nova llei d’educa-
ció, la vuitena de la democrà-
cia, que elimina la referència
sobre el castellà com a llengua
LAIA vehicular. I l’acomiadem amb
VICENS
una manifestació per defen-
sar un dels fonaments del model educatiu de
Catalunya, la immersió lingüística, després
que el Tribunal Suprem hagi fet ferma la sen-
tència del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya que imposa el 25% de les hores en
castellà a tot el país, i després del cas concret
de Canet de Mar, que s’ha utilitzat com a ar-
ma llancívola entre els partits, fins i tot en-
tre els catalans. El més preocupant (i parado-
xal) és que, malgrat que des d’alguns sectors
s’entestin en repetir el contrari, el català està
en situació d’emergència lingüística dins i fo-
ra de les aules. Dues dades que ho han demos-
trat: només el 19,6% dels barcelonins d’en-
tre 15 i 29 anys tenen el català com a llengua
d’ús primer, cosa que significa una caiguda de
més de 10 punts en només cinc anys, i menys
Tornen els festivals de música de la meitat dels professors el parlen habitu-
L’estiu és sinònim de festivals de música. Els d’aquest any, però, alment als seus alumnes.
van estar marcats pel covid. Els tres festivals d’estiu massius i L’any acaba també amb el compromís del
sense distància –Canet Rock, Vida i Cruïlla– que es van celebrar Govern de buscar el consens polític i social
en el curs de la cinquena onada del covid, provocada per la variant per actualitzar el model lingüístic a les esco-
delta, van generar més contagis dels previstos. DAVID BORRAT les i els instituts. Ara bé, en un intent d’esqui-
var l’aplicació de la sentència del TSJC, a

11. 12.
Educació volen un nou acord i un nou marc
normatiu que no imposi percentatges. Hi ha
deures urgents per fer.e

Les violències contra les dones El català i el debat de l’audiovisual,

tenen moltes formes prova de foc per a l’estratègia d’ERC
“La revolució del gènere”, “El prolapse surt de l’armari”, “Or- La Unió Europea va
gasmes per plantar cara a la menopausa”, “La revolució del aprovar una directiva
plaer”, “Com acabar amb la violència obstètrica”, “Cos de do- sobre l’audiovisual i
na, medicina d’home”. Aquests són alguns titulars d’articles l’Estat l’ha transposat
que aquest 2021 han aparegut a les pàgines d’aquest diari. El fora de termini i enmig
feminisme també ha arribat per quedar-se en l’àmbit de la d’un intens debat. So-
salut. I cal que els mitjans de comunicació parlem de qüesti- bretot, des que el pri-
LARA ons de salut que afecten les dones, com el sòl pelvià, la in- ÀLEX mer esborrany fet pú-
BONILLA fertilitat, la violència obstètrica, l’avortament, l’endome- GUTIÉRREZ blic pel govern central
triosi, el càncer de mama, la sobremedicació o el dol peri- va exhibir una visió
natal, per esmentar alguns temes que fins fa poc han sigut considerats ma- centralista, sense ni una sola mesura
sa menors –encara hi ha qui ho creu– per ser mereixedors d’aparèixer als que obligués les plataformes a tenir
mitjans. Perquè, al cap i a la fi, afecten només el 50% de la població. cap consideració envers el català, el
basc o el gallec. A partir d’aquí, Esquer-
No podem erradicar-les soles ra ho va convertir en un cavall de ba-
L’Ara Feminismes som Marta Rodríguez, Thaïs Gutiérrez i jo mateixa. Des talla, amb l’estímul de voler demostrar
de fa dos anys difonem els continguts amb visió de gènere que publica el di- davant del seu electorat que, a l’espera
ari, a més de produir contingut propi. Aquest any hem parlat de la llei trans, d’un nou embat independentista, la
hem après què significa la violència vicària, hem explicat com la pandèmia negociació amb Espanya és possible i
ha servit d’excusa per vulnerar els drets reproductius i sexuals de les do- dona fruits tangibles. L’amenaça de no
nes i hem hagut de tornar a parlar de la xacra de la violència masclista. Per- votar els pressupostos generals va fer
què les violències tenen moltes formes i afecten totes les dones, cal edu- que aquell esborrany es modifiqués,
cació en igualtat i també educació sexoafectiva. I els homes també han de però la victòria només ho ha sigut a
sentir-se interpel·lats. Són moltes les violències que patim pel fet de ser do- mitges: si bé s’ha aconseguit que Net-
nes i no podem erradicar-les soles.e flix, Amazon o Disney hagin de contri-
buir al finançament de produccions en
les llengües dites cooficials, en canvi
no es podrà forçar aquests gegants glo-
bals perquè incloguin en el seu catà-
leg les versions doblades o subtitula-
des temps enrere –pagades per la Ge-
neralitat– i que actualment dormen en
un calaix, perquè no les volen ni rega-
lades. Un altre greuge és que s’obliga
a finançar el servei públic televisiu, pe-
rò només l’estatal, és a dir, RTVE, la
qual cosa bandeja TV3, TVG i Euskal
Telebista.
La partida digital
L’aprovació de la llei, en tot cas, només
és el tret de sortida per a un partit en el
qual la ficció en català juga amb hàndi-
caps evidents. Caldrà veure com s’apli-
ca la llei a la pràctica, quina capacitat
negociadora té la Generalitat i també,
ara que finalment se n’ha pactat la re-
novació dels òrgans directius, mirar si
TV3 pot actualitzar-se per sumar-se a
aquest matx digital.e
10 DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022

dossier

RESUM DE L’ANY

13. I TAMBÉ

Brexit any 1: desastre

per a l’economia
eclipsat pel coronavirus
Economistes pro i anti-Brexit
han arribat a un relatiu con-
sens al final del primer any
efectiu del divorci del Regne
Unit i la Unió Europea. La no-
va relació comercial entre
Londres i Brussel·les, en vigor
QUIM des de l’1 de gener del 2021, ha
ARANDA costat, en relació amb el 2016,
el 4% del PIB britànic, segons
l’Oficina de Responsabilitat Pressupostària.
Però la distorsió produïda per la pandèmia
fa difícil calcular amb precisió quina part és
atribuïble al covid i quina al Brexit. En qual-
sevol cas, hi ha dades irrefutables del mal que
una decisió presa a partir de factors emocio- Assalt al Capitoli
nals atiats per la demagògia del nacionalisme El 2021 començava als
anglès han causat al benestar del país. EUA amb una imatge
El Regne Unit ha crescut en el tercer tri- sense precedents:
mestre del 2021 –pel fort impuls de la sorti- partidaris de Donald
da de la pandèmia abans de l’impacte de la va- Trump assaltaven el
riant òmicron– un 3,9% més que en el segon Capitoli dels Estats Units

14.
trimestre del 2016, immediatament després per impedir la confirmació
del referèndum. Però si es comparen aquestes de Joe Biden. El país i mig
dades amb les de l’Eurozona i les dels Estats món s’ho miraven atònits.
Units, la magnitud de la davallada britànica és LEAH MILLIS / REUTERS
enorme. L’eurozona va créixer un 6,2% i els
Estats Units un 10,6% en el mateix període.
Un altre punt negatiu és la balança comerci-
al. En comptes d’impulsar el comerç, el Brexit
l’ha frenat. Les exportacions de béns han bai-
xat un 14% interanual en el tercer trimestre
Joe Biden hereta els Estats Units més trencats
del 2021, segons l’Oficina Nacional d’Estadís-
tica, un descens semblant per a exportacions El sisè dia del 2021 milers de segui- en començat i confirmaven el triomf del demòcrata.
a la UE i fora del bloc dels Vint-i-set. dors de Donald Trump –arribats d’ar- Biden seria investit president dies després, el 20 de
Tot plegat també ha tingut translació en la reu del país i encegats pel discurs més gener. “La democràcia ha prevalgut”, va voler recal-
percepció dels britànics. L’enquesta més re- irresponsable del llavors president– car en el seu discurs inaugural, on situava entre les
cent, publicada el dia de Nadal, indica que el assaltaven el Capitoli per evitar la ra- prioritats diverses lluites: contra la pandèmia, con-
42% dels votants del Leave consideren que el tificació de la victòria de Joe Biden. tra la crisi climàtica, contra les desigualtats racials.
Brexit ha anat malament en relació amb el que Les escenes, surrealistes i xafogo- En el panorama internacional, Biden prometia uns
esperaven. La dimissió, fa dues setmanes, del ses, d’aquell atac a la democràcia Estats Units més previsibles, més moderats i més
quart ministre que se n’ocupava posa de ma-
FRANCESC –sense precedents en la història mo- conciliadors. Ha deixat enrere –amb matisos– l’Ame-
MILLAN
nifest la dificultat d’aturar el cavall salvatge derna del país– donaven la volta al rica first i ha apostat –amb matisos– per tornar al
del Brexit. I empitjorarà, perquè el 2022 en- món i comprometien, més que mai, la reputació glo- multilateralisme. Però dos noms han marcat –i ho
tren en vigor nous controls duaners.e bal de Washington. Eren, evidentment, el resultat de continuaran fent– la seva agenda global. La Xina, con-
quatre anys de polítiques incendiàries de Trump, que solidada com a gran potència i cada cop més desa-
deixaven d’herència un país malalt, violentat, dividit, complexada en defensar els seus interessos. I Rússia,
trencat. Però eren, també, el preludi d’un canvi d’era: que arriba al 2022 en un moment de gran tensió amb

15.
hores després de l’assalt, les dues cambres del Con- Occident, ensenyant les dents a la frontera amb Ucra-
grés es reunien de matinada per acabar el que havi- ïna i fent pinya, precisament, amb Pequín.e

L’adeu a una era de 16 anys amb Merkel al timó d’Europa

Per impactant que El llegat de la cancellera conserva- de París i Madrid, però també de Ber- fronteres comunitàries per obtenir rè-
sembli, aquest 2021 dora ha estat analitzat del dret i del re- lín, on la paraula deute és gairebé un dits polítics. Com també ho és que Po-
ha marcat la fi d’una vés els últims mesos de la seva vida tabú impronunciable. Tampoc és ca- lònia i Hongria hagin tensat la corda al
era a Europa. La reti- com a política de primera fila. No s’en- sualitat que la presidenta de la Comis- màxim aquest 2021 en el seu pols au-
rada d’Angela Merkel tén la gestió de la crisi financera a Eu- sió Europea que ha fet volar pels aires toritari amb Brussel·les.
del capdavant de la ropa ni la de l’anomenada crisi dels re- les normes de dèficit i deute a Brus- L’Europa que deixa Merkel no té
política europea des- fugiats del 2015 sense la mandatària sel·les sigui Ursula von der Leyen, una política migratòria comuna, ni
prés de 16 anys amb germànica. Però en aquest 2021 tam- exministra de Merkel. una resposta robusta davant l’il·libe-
JÚLIA les regnes a les mans bé ha deixat la seva empremta. Però també és en part atribuïble al ralisme creixent d’alguns dels seus.
MANRESA posa el punt final a Que la Unió Europea s’hagi atrevit lideratge d’aquesta física d’Hamburg Més enllà de la reconstrucció econò-
una manera de fer i a endeutar-se en bloc per primera ve- el fet que Europa s’hagi vist aquest any mica, l’Europa sense Merkel haurà de
enceta la primera pàgina d’un capítol gada per lluitar contra la crisi econò- més vulnerable que mai al xantatge de resoldre els grans problemes que van
ple d’opcions que, de moment, enca- mica provocada per la pandèmia té règims autoritaris capaços d’enviar germinar durant l’era de la ja excance-
ra no té un pilot clar. molt a veure amb l’empenta vinguda milers de persones refugiades a les llera alemanya.e
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022 11
PUBLICITAT
12
dossier
I TAMBÉ
17.
Dies que duraran anys: l’adeu de la màxima icona del
Barça va agafar gairebé tothom a contrapeu
Joan Laporta va guanyar les eleccions
del Barça del 7 de març del 2021 des-
prés d’una campanya efectista –la lo-
na al Santiago Bernabéu s’estudiarà a
les universitats– i amb la ferma pro-
mesa d’allargar la carrera de Leo Mes-
si al club de la seva vida més enllà del
30 de juny del 2021, data en què expi-
XAVI HDEZ. rava el seu contracte. “Faré tot el pos-
NAVARRO
sible perquè continuï i soc el candidat
amb el qual hi ha més opcions que això passi”, assegu-
rava a les entrevistes i als actes. Als debats amb els seus
rivals a les urnes –Víctor Font i Toni Freixa– es van-
tava de la seva bona relació amb l’argentí, al qual, un
cop va assumir el poder, va convèncer perquè seguís
amb un salari rebaixat a la meitat i prorratejat.
L’acord es va emparaular i redactar, però no es va
poder executar per la davallada d’ingressos del club
18.
I TAMBÉ
Desentrellar la forma de les proteïnes
TONI
POU
Un volcà en erupció
Després de 85 dies i vuit hores d’activitat,
el dia de Nadal es va donar per acabada
l’erupció del volcà de La Palma. Els veïns
afectats, però, continuen preocupats pel
seu futur. JON NAZCA / REUTERS
DIVENDRES 31 DE DESEMBRE DEL
RESUM
AVANTÍTOL
DE L’ANY
Les llàgrimes de Messi
El comiat de Leo Messi en ple mes d’agost
va ser una d’aquelles notícies capaces
d’aturar, encara que sigui per unes hores,
mig món. Amb veu entretallada i
llàgrimes als ulls, el crac argentí es va
acomiadar de l’afició blaugrana. Imatges
que queden per al record. DANI RÍOS
i una massa salarial excedida, segons els càlculs de
la Lliga. El president de la patronal, Javier Tebas, que
coneixia la situació i era part interessada en la con-
tinuïtat de Messi, va estendre la mà a Laporta amb un
acord per capitalitzar el club que, després d’una fei-
xuga revisió per part dels avaladors i executius culers,
es va desestimar. Sense marge per renovar, el 10 es va
haver d’acomiadar entre llàgrimes i a contracor del
Barça. Va trigar pocs dies a recalar al PSG.
La culerada encara no s’ha refet d’aquells dies que
duraran anys. A canvi, però, aquest 2021 ha celebrat
un triplet del futbol femení amb Alexia Putellas com
a màxima exponent. També ha compensat la pena
amb el retorn de Xavi Hernández i les últimes ciste-
lles en actiu de Pau Gasol. Mentrestant, l’Espanyol ha
tornat a l’elit després d’una temporada a Segona Di-
visió. Va estar a punt d’acompanyar-lo en l’ascens el
Girona, abonat a la malastrugança dels play-offs.e
El juliol del 2021 l’equip de l’empre-
sa Deep Mind va publicar a la revista
Nature la forma de 350.000 proteïnes
del cos humà, un 44% de totes les pro-
teïnes humanes que es coneixen. Una
setmana abans un equip de la Univer-
sitat de Washington publicava a la re-
vista Science la forma de centenars de
proteïnes obtingudes amb una refor-
mulació del software de Deep Mind
anomenada RoseTTAFold.
Malalties com l’Alzheimer, el Parkinson, la diabe-
tis o el càncer es produeixen per problemes relaci-
onats amb proteïnes molt concretes, de manera que
conèixer-ne la forma pot obrir la porta a noves estra-
tègies de tractament. Les proteïnes són a tot arreu
i intervenen en totes les funcions biològiques, però
cadascuna adopta una forma tridimensional única
DIVENDRES,
2021 I DISSABTE
31 DE1DESEMBRE
DE GENER DEL 2021 ara
DEL 2022
16.
Simone Biles, la gran
triomfadora dels Jocs
malgrat no penjar-se
cap medalla d’or
Simone Biles arribava als Jocs
Olímpics de Tòquio disposada
a guanyar sis medalles d’or. Si
el 2016 als Jocs de Rio de Ja-
neiro la nord-americana ja ha-
via demostrat ser la millor
gimnasta de tots els temps, en
terres japoneses s’havia d’aco-
TONI miadar de la competició amb
PADILLA
24 anys per la porta gran. Però
Biles no va penjar-se cap medalla d’or. Just
abans de les finals va anunciar la seva decisió
de renunciar a gairebé tots els concursos per-
què en un salt havia perdut la coordinació. Va
prioritzar la seva salut mental, afectada per
la pressió de no poder fallar en un esport en
què una errada et pot enviar a l’hospital.
Alçar la veu per la salut mental
Biles, una dona acostumada a superar proble-
mes, filla de pares toxicòmans, criada pels avis
i víctima d’abusos sexuals per part del metge
de la Federació Nord-americana de Gimnàsti-
ca, va esdevenir la portaveu d’una generació
que reclama cuidar la salut mental tant com
la física. Va alçar la veu contra una cultura de
l’esforç en què ser segon sembla un fracàs, en
què has de sacrificar els teus sentiments per no
fallar a un país, a un club, a un públic. I va fer-
ho als Jocs Olímpics de Tòquio, on l’encarre-
gada de portar l’últim relleu de la flama olím-
pica va ser la tenista japonesa Naomi Osaka,
que després d’arribar a ser la millor del món
també va deixar de competir uns mesos per
prioritzar la seva salut mental. En l’esport, on
durant dècades era un tabú dir públicament
que tens un problema, una generació de dones
ha alçat la veu per crear una cultura més sana.
Més justa. Més digna.e
de la qual depèn el que pot fer. Ara bé, desxifrar la
forma d’una sola proteïna amb tècniques de micros-
còpia costa anys i centenars de milers d’euros. Per
això als anys 70 es van començar a desenvolupar mo-
dels computacionals per resoldre el problema. No va
ser fins al 2020, però, que es va produir un salt qua-
litatiu: el sistema d’intel·ligència artificial i deep le-
arning AlphaFold2, de Deep Mind, adquirida per
Google el 2014, va obtenir resultats equiparables a
les tècniques experimentals.
A l’abast dels laboratoris
Ara aquestes eines estan ja a l’abast de qualsevol la-
boratori del món. Amb elles, el que abans requeria
anys i centenars de milers d’euros ara es pot fer en
pocs minuts amb un software gratuït. Ja hi ha inves-
tigadors, per exemple, que les estan fent servir per
estudiar la variant òmicron del coronavirus.e
ara DIVENDRES
DIVENDRES,31
31DE
DEDESEMBRE
DESEMBREDEL
DEL2021
2021I DISSABTE 1 DE GENER DEL 2022 13
dossier

I TAMBÉ

19.
La segona vida
de Britney Spears
Tots conservàvem intacta la imat-
ge de Britney Spears que ens van
gravar al cap els mitjans sensacio-
nalistes de principis dels 2000,
quan al costat d’altres nenes mima-
des de Hollywood es dedicava a sor-
tir de festa sense contemplacions
i sense importar-li gens ni mica si
JOAN
CALLARISSA els paparazzis l’estaven gravant o
no. Ens havíem cregut aquell relat
de jove frívola i egoista i no ens havíem fixat mai en
el perquè d’aquella conducta extrema de la Prince-
sa del Pop, que el 2007, fruit d’addiccions i desor-
dres mentals, va perdre fins i tot la custòdia dels seus
fills. Tenia només 26 anys.
Afortunadament, a principis del 2019 un podcast
anomenat Britney’s Gram va plantar una llavor que
va acabar desembocant en un moviment planetari
anomenat #FreeBritney, que ens va fer obrir els ulls
i ens va desconvèncer a tots plegats que Spears es
mereixia viure sota una tutela legal absoluta exerci-
da pel seu pare. La cantant portava des del 2007 en
aquella situació, tot i que sí que era apta per seguir
fent gires mundials i facturant milions de dòlars.
Una situació aparentment anòmala que, estranya-
ment, ningú de la seva família havia criticat.
El 2020 va ser l’any en què va començar el procés
judicial de Britney Spears per desfer-se de la seva tu-
tela, i el 2021 l’any en què la cantant ha sortit de la
L’estrella de la Sagrada Família presó de facto en què vivia per convertir-se en una
L’skyline de Barcelona ja compta amb un nou atractiu: dona lliure. El seu cas ha evidenciat els errors estre-
l’estel que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada pitosos del sistema de tuteles legals als EUA, ja que
Família. Amb 138 metres és, de moment, la torre més alta si algú amb el seu poder mediàtic ha estat 13 anys so-
del temple. L’estel, que té un diàmetre de set metres i ta una tutela abusiva –l’obligaven a treballar i a por-
mig, pesa cinc tones i mitja. PERE VIRGILI tar un DIU contra la seva voluntat–, què li hauria po-
gut passar a un anònim? Les seves circumstàncies

20. 21.
també han posat sobre la taula la crueltat de la fama,
la seva cara B. Segur que el 2022 portarà noves no-
tícies per a l’artista, però seran molt diferents. Co-
mença la segona vida de Britney Spears.e

Hem seguit comprant llibres L’estil de vida pandèmic

(tot i no estar confinats) ja és la nostra normalitat
Si el 2020 va ser de paràlisi cultural, el 2021 ha sigut de re- La pandèmia ha canviat petits que hem après a cuidar més i mi-
sistència: tenim la corba de resultats aturada al llindar del profundament el nostre llor perquè hi passem moltes més hores.
precipici, a punt per desplomar-se o enlairar-se abans que estil de vida. Des de pe- En moltes llars hi han entrat plantes i
el coet d’Elon Musk. Si ens aferrem als llibres com a pista tits gestos quotidians noves mascotes, que s’han convertit en
per saber com està la cosa, pinta bé. En un any en què la fins a grans canvis vi- membres de la família. Una mica com
diada de Sant Jordi es va celebrar però en recintes deli- tals, el covid i totes les les pantalles, que a vegades també sem-
mitats; en què els cinemes han continuat fent figa i s’han seves conseqüències bla que formin part de les famílies, ja
LAURA d’encomanar a Spiderman; en què s’han cancel·lat el Sónar THAÏS han modificat molts as- que l’estudi, l’oci i les compres en
SERRA i el Primavera Sound, el Palau Sant Jordi ha fet guaret i GUTIÉRREZ pectes del nostre dia a aquests temps pandèmics passen per
els festivals de primavera van disparar els contagis, i en què dia, i això ho hem inten- aquí. Si no ho creieu, feu-hi un repàs: sè-
tot just al novembre es van obrir al 100% els aforaments de teatres, audi- tat explicar al llarg d’aquest any des de ries, pel·lícules, xarxes socials, video-
toris i cinemes i ara ja hem tornat al 70% –amb tot el que això comporta la secció d’Estils. El 2021 ha sigut un any jocs, videotrucades... tot són pantalles.
econòmicament–, hem tancat l’any amb una bona notícia. d’èxode urbà: hi ha hagut molta gent que I en aquesta nova normalitat hem
El llibre tanca el millor any de l’última dècada. Sí, sí: de la dècada. La ha deixat la ciutat i una vida plena de après a valorar més que mai allò que un
recuperació des de la crisi econòmica ha sigut lenta –el pou era fondo–, pe- presses per marxar al camp buscant una dia vam perdre i que amb l’evolució de la
rò des del 2013 el creixement ha sigut sostingut i aquest any acabarà amb tranquil·litat enyorada durant molt de pandèmia temem tornar a perdre: que-
un creixement global del 15% i un augment del 9% de la facturació a Ca- temps. I aquí el teletreball hi ha jugat un dar amb la gent que estimem, anar a so-
talunya. El llibre es consolida com un invent indestructible que pot con- paper clau, perquè ha permès que mol- par a un restaurant, anar al cinema o
viure perfectament amb les plataformes de streaming, i fins i tot benefi- tes persones marxessin de la ciutat sen- gaudir d’un concert en directe. Poder
ciar-se’n (només cal veure com les adaptacions van en una direcció i l’altra se canviar de feina. Però el teletreball no abraçar l’àvia o anar a veure la cantada
i alimenten fenòmens com el manga o la literatura victoriana). ha portat només coses bones, ja que ha de Nadal dels més petits de casa. Hem
I en un moment de crisi del català, un detall important: si fins fa poc dè- incrementat la desigualtat al multipli- après que els afectes donen sentit a la
iem que un de cada quatre llibres venuts a Catalunya era en català, la xifra car la feina de les dones. I així la llar s’ha nostra vida i que renunciar-hi per tan-
s’enfila a un de cada tres, prop del 40%. Hi ha motius per a l’optimisme. convertit en un espai polivalent: oficina, car-nos a casa fa mal. Tinguem-ho en
A veure si arribes d’una vegada, món bonic.e oci i família conviuen en pisos tot sovint compte. Ara i sempre.e