Horticultura ecològica.

Curs d’APAEMA
Identificació i control de les plagues més comunes
- Importància de la fauna auxiliar.

Que no es l’agricultura ecològica?

 Deixar de fer, abandonar i treure profit

Què s’entén per Agricutura Ecològica?

Fems enlloc d’adobs

Control d’herba mecànicament

Aplicar coure o sofre, bicarbonat potàssic (etc) enlloc de fungicides

Aplicar extractes de plantes enlloc d’insecticides.

EL cultiu es dissenya per poder passar motocultor, o s’empra encoixinats

S’ha de prevenir, ja que dins el seu reglament sols es pren en compte 10 o 20 matèries per utilitzar

Els productes ecològics no tindran la mateixa eficàcia o durabilitat que els convencionals. (2-10 dies
com a molt.

El eco n’haurà de “sabre més” per poder-se defensar amb més previsió des de l’inici.

El fems

És un recurs poc abundant a Mallorca, hi ha falta de granjes.

Técniques de control d’herba

Técniques de control d’aigua

Si just conrees en l’estiu, és interessant fer un adob en verd (civada..) l’hivern, per tal de mantenir-la
activa a nivell reticular, a la part més superficial de la terra. L’avantatge es que ens aporta carboni.

El mescles i 15 dies després el remenes dins sa terra. Ja després li tires es fems.

Reconversió d’un cultiu convencional a ecològic: punts febles

 El planter i la llavor ha de ser de procedència ecològica (associació de varietats locals)  Son

varietats adaptades al nostre clima, en principi no necessiten tanta intervenció perquè ja
estan seleccionades.
 Planter ecològic hi ha Ca’n Morey a Manacor, Ca’n Roseta a son Servera
 Fertilització: els adobs verds, fems i certs productes autoritzats.
 Fer una analítica de terra  conselleria d’agricultura té un servei d’analítiques (earfab?)
 Com més diversitat a un bocí, és equilibri de plagues.
Plagues específiques
Carxofa

Aquesta mida ja està al final de s’estadi, ja se mor. Però ja mos ha fet es mal. S’inicia al Novembre-
Desembre. Sa posta d’ous (son petits i groc) i s’hi ha de tractar nim, azadiractima, bacila
d’urengiemsis. El problema és que aquesta larva esta fora de la carxofera un dia i mig. Aqui seria el
moment de posar l’instecticida. Una vegada s’ha ficat dins els nirvis no hi ha res a fer.

Un altre solució sería fer una neteja a l’estiu, deixar just una arrel i així fer una higiene dels ous que
haguessin quedat.

Si tenen bona terra sa planta va més bona amb millors defensa

Ses rates pinyades seran aliades per controlar ses poblacions.

Liliácies

A una escala petita hi ha pocs contraris, n’hi ha una per febrer març, es mildeu, es diferent al de la
vinya.

El problema es que el coure no se queda enganxat a la fulla.

 Se tracta de sembrar ses cebes oratgades, net d’herba per afavorir el pas d’aire.
 Haver fertilitzat perquè estiguin ben fertilitzades,
 Regs d’aspersió al migdia perquè la fulla tengui un parell d’hores aixuta.
 Que sembre tengui una orientació migjorn

Rovell als ais

Compareix a un moment molt delicat.

A una zona sense humitat, que no

estigui envoltada de vegetació i pasi el
vent. Els tractaments amb sofre o coure
no sol ser positiu

Els ais es diuen que es sembren per sant

pau (Gener) i se coeixen per sant pere.
Però això es tard, a principis de
Novembre se poden sembrar. Si avances
la data de sembra durant el Febrer i
Març encara no us hauran comparegut
aquest problema i estarà més
preparada.

Els alls normalment no es reguen. Per

això es necessari haver preparat bé sa terra, tenirla neta d’herbes, i ajudarlos a arribar al final des
cicle al final.

Abans de sembrar l’ai, es recomanat retallar cuatre dits de les cabeçes.

Insecticides

Azadiractina

bacillus thuringiensis

spintor

oli parafínic

Funcicides: Sofre, coure, bicarbonat potàssic, piretrina (per control des moscard verd poc
respectuosa de la fauna auxiliar)

Patates

Comnça en ses fulles i acaba en tota sa

planta. Pot davallar a la patata sencera. El
coure protegeix després d’una ploguda. Alerta amb es coure, es un metall pesat que no se degrada,
així com es sofre s’evapora, es coure no. Anau rotant, no planteu ses patates allà mateix.

Una altre cosa es que es comencen a assecar, no devalla al tubercle

 Petit, dur. Vol dir que has volgut fer patata allà mateix, o
heu emprat fems no ben compostat. Sobretot fems de
colom. Dona problemes durant una sèrie d’anys i
pràcticament no pots sembrar. Afecto tot, rovega ses arrels i
es coll des planter.

 En patata fa això

La patata es conserva més dins una càmera de fred (4graus)

si no tens càmera sabre que a nes Setembre ja no tendrás
patata.

Alerta ses
gelades. Se
pot posar
manta
tèrmica, o
botelles
d’aigua.

 No confondre amb el mildu. És un àcar invisible.

Quan se manifesta ja has fet tard. Es moment de
tractar es ara, abans que tregui es ramell de flors
s’han d’haver fet dues ensofrades. És sofre
t’elimina aquests estadis inicials. Dins hivernacle
n’hi ha que esquitxen amb azadiractina. Després
ja se farien un o dos tractaments més de sofre.
En aquest cas es millor emprar sofre en pols,
però no tirarli massa.

Sa planta agraeix es sofre i no affecta cap planta

auxiliar..empra sofre groc, no blau!
El sofre també serveix per prevenir aquesta cendrada.
Lo més net es retirar la planta i no sembrar res 

Similar al de la patatera. Interessant

d’anar fent neteja de les
fulles afectades i quan
estam a un moment de
ploguda i temperatures
altes i sabem que l’any
anterior vam tenir
aquests problemes
podríem utilitzar coure
(líquid).

Quan es planter es jove agraeix molt

l’ortiga i serveix de
preventiu.

Com es fa s’aigua d’ortiga?

Talles l’ortiga sense s’arrel, 5 kilos de

planta per 50 litros
d’aigua dins un bidó,
anau donant remenades,
després d’uns dies (dues setmanes) colat, dins barrals.

Fiques l’ortiga dins un sac, i poses es sac en remull.

 No li ha bastat sa calç. Sa calç s’absorbeix amb es reg, mos interessa tenir una tomatiguera
amb un gran sistema reticular. Poc a poc anirem allunyant es reg perquè l’arrel es vagi allunyant,
sigui més extensa i absorbeixi més es reg.

Manetjar bé sa terra.

Té bastants de contraris naturals. Sa larva

de sa tuta està dins

Després li
pasa a nes
fruit,
tendrá una
galeria que
se pot
llevar.
si esquitxes per la tuta no sol pasar.
Anar tirant herba per damunt perquè no se cremi

Contrast de temperatures. No pasa res

Es prebes son més delicats que ses

tomatiqueres, es imprtant posarli un fil
perquè se mantenguin drets.
 Allunyar sa
manguera des tronc

Té molts de contraris naturals.

Afectacions més de caire comercial.

Molt vius amb ses orugues. Afecten a s’arrel

Tractament amb oli

parafénic, o amb nim.
S’ha de vigilar quan la
planta es jove.

NIm

Sofre
 Falta de calç o de pol·linització. Dins
hivernacle podries remenar ses fulles
mascles perquè els pol·linitzadors
caigin sobre ses femelles.

Sofre també
<Volem es màxim de plantes amb flor.

Perennes, prulianuals, en combinació amb

melons pels polls. Se sembra perquè floreixin
abans de que la planta sigui susceptible a rebre
la plaga. Sembrar a mitjans març o abans.
 Surten llavors quan es seca

Bledes silvestres, pastanaga espigada,

cilantre espigat, romaní, tarongí. Es marges
i ses bardisses de romeguers mos
interessen. Mata mateixa s’hi refugien
molta quantiat

Pastanaga silvestres
Roses místiques
Mariquitas vermelles i grogues.

 larva de mariquita
 Grans contraris de sa tuta 

<noltros mos funciona be

sembrant flor que li resulti atractiva.
Petits però visibles
Mantis, libèl·lules,

Nius de mantis. Son molt

positius

Fruiters

Defensar sempre ses tarnanyines!

Segon dia
Biomasa vegetal

Poca: enciam

Hi ha molta més massa biològica a la rizosfera

Fongs micorisits: penetren dins les arrels, multipliquen la capacitat de les arrels. Un exemple es
fosfor, a les balears tenim falta de fòsfor.

Aquests microorganismes aprofiten els carbohidrats de les plantes.

L’agricultura ràpida sempre mineralitzam el sòl, si no compensem amb humificació acabam amb sòls
empobrits. Una gestió oposada seria molt conservadora, no treballar el sol, deixar molta herba.. la
producció es pot veure afectada.

Hem de aconseguir un balanç húmic positu. En un clima mediterrani, amb horticultura de regadiu
anualment es mineralitza una tonelada i mitja per hectàrea per any a causa de l’horticultura
intensiva. Com podem compensar?  si feim la rotació de cultiu amb coliflor o tomàtigues que
deixin molta matèria, o be l’aport de compost. A partir dels següents càlculs podem veure com
podem restituir l’humus
L’humus en fonamental per tenir una estructura ben estructurada de humus lligat amb les argiles
per poder contenir aigua i aire. Oxigen i aigua es lo més important en el sòl.

EL nitrògen es important en
les plantes com a
catalitzador. La
mineralització del nitrogen
orgànic depèn de la
temperatura, humitat i
aeració tenim una alta
mineralització. En l’estiu
tenim alt nivell de nitrogen,
i a mesura que avança
l’hivern aquesta
mineralització baixa
(naturalment). Amb el
treball que fem volem
frenar els pics en l’estiu i
pujarlo en l’hivern.

SOM: soil orgànic mater.

Si posam compost que no ha acabat de compostar es composta en el sòl i agafa nutrients que
necessiten les plantes.

Compost es clasifica en

Clase A: pocs metalls pesants

Clase C_ molts metalls pesants

Esmena d’origen vegetal tenen mes carboni, són més estables .. mentre que composts animals no
ens acaba d’equilibrar el sòl. Lo interessant es tenir un compost mig i mig. Hi ha també adobs
granulats en absència de disponibilitat. Només son fertilitzants pels cultius, no pel sòl. Per patata,
cultius primerenques etc.

No apllicar en l’estiu, el sòl ja està molt mineralitzat.

Un excés de nitrogen es perjudicial, ens pot provocar més plagues i malalties. La planta no pot
arribar a sintetitzarla. Si el camí de nitrogen mineral a nitrogen en proteïnes. Els fongs i insectes no
es poden alimentar de les proteïnes, sinó que aminoàcids lliures. Quan hi ha una sobremineralització
tendrá aminoàcids lliures perquè no pot aturar de consumir nitrogen.

Una acabada es una bona adobada.

L’estructura es crea pels microorganismes, la maquinaria prepara un llit de sembra i entrada d’aire,
Quan s’empra rotovator s’ha de subsolar anualment.
EL subsolador son tres cuatre fulles que van de 30 a 40 centimetres.


El cultviador va de 20 a 25

A millor caballó, millor cultiu.

Gestió de bancals. Un cop remuntats no entra maquinaria. Van aportant compost animal o vegetal

El jardinero horticultor- J.M Fortier

una manera molt pràctica de fer la
gestió del sòl.

Es fa espongós a través del compost. L’aplicació d0aquest compost es pot fer mitjançant el BRF,
cobrir la terra amb branques fines triturades. És una forma de millorar l’activitat fúngica. La fusta i la
palla té moltes lingnines. Quan aplicam fortes quantitats de palla o fusta l’idea es que es vagin
degradant.

El color de l’encuixinat affecta la temperatura del sòl. Volem compensar la tendència de les
estacions.

Amb el biofilm es manté molt be l’humitat.

Associació de cultiu:
A nivell aeri no es molesti

A nivell d’arrels estimulam la simbiosis positiva: cols colifors brocolis.. amb fava.

Cada brocoli-col màxim una fava. O inclús dos bròquils per una fava.

Fava enciam no.

Melo cindria carabassa- amb una monjeta seca de matabaixa.

Sempre plantarem amb cultius associats. Afavorim pol·linitzadors, insectes auxiliars. Intercropping
floral.

Ha de ser molt dens sa palla,

perquè s’ha de tombar. No pot
ser cualsevol cultiu, ni a
cualsevol moment.

Podriem emprar una especie de ganiveta per ratllar el sòl.

“Terrateck”

La crotolarea Juncea es una d’estiu que es planxa molt bé.

Quina dosi, amb quina freqüència i quin sistema.

Els miroporos tenen aigua, els macro aire. Un sòl arenós serà més dependent del reg.

Com calcular es reg?

Mirar la
evapotranspiració de
l’aigua.

Si sabem la EtO i els

litres de regadiu sabem
quant hem de regar.

Si sabem que la et0

son 20 mm
setmanals, si ho
multiplicam per 0.5
perque ho acabam
de sembrar seran 10
ml semanals.
 Molt aproximat.

Fórmula : (1/(distancia files per distància goters)) multiplicat per dos

El cabdal dels goters els sabrem posant una botella I mirant quant de temps tarda a omplirse.

A Mascaró podem comprar tensiometres

Si sempre estam regant massa a 40

centimetres hará molta aigua.

10-20 seria la zona de comoditat. Si es mes argilós

una mica mes. Arenós estará sobre 10-15. Sa snda
més profunda la volem a 15.

(com més aigua té, mes baixa)

Aixo mesura sa tensió a la que s’agua esta retinguda a …

Es igual una ceba que una síndria.

Reg deficitari: regar quan floreixen, quan surten. Quan maduren s’atura s’aigua.

Amb el reg a goteig volem un bulb humid.

A major cabal del goter, el bulb humid es fa mes ample. En terres arenoses això es especialment
important