FITOTERÀPIA UF6

CFGM FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA

NF2 Qualitat en Fitoteràpia

PROCEDIMENTS DE QUALITAT
 CULTIU I RECOL·LECCIÓ
Cultiu:

 Una planta diguem que és cultivada quan la traiem del seu ambient
natural, es llaura la terra, s’afegeixen adobs, es poda i es rega
regularment.

 Sempre que es pugui s’utilitzaran plantes silvestres o cultivades, en

condicions el més semblant possible al seu estat natural (si no és així, hi pot
haver una pèrdua qualitativa i quantitativa de les seves propietats
medicinals)
 CULTIU I RECOL·LECCIÓ
Recol·lecció:

 Les plantes medicinals es recol·lecten, generalment , en el seu màxim esplendor.

La millor època per recol·lectar comença a la primavera (abril/maig) i s’allarga
fins la tardor (octubre).

 Depenent del període del cicle vegetal de les plantes medicinals pot haver-hi
variacions en el contingut en principi actius:
Per exemple: en els alcaloides de les Solanàcies (patata, tomàquet, tabac, etc.)
s’ha comprovat que durant el mes d’octubre augmenten la seva quantitat; els
tractaments en Aloe vera són més efectius quan la planta té dos anys.
 CULTIU I RECOL·LECCIÓ
Recol·lecció:
De manera general, per a la recol·lecció cal:

• - Identificar correctament les plantes

a) - Rebutjar les plantes que ocupin llocs contaminats
b) - Recol·lectar tan sols les plantes sanes i netes
c) - Procurar que les plantes estiguin seques
d) - Recol·lectar sense destruir
e) - No mesclar espècies diferents
f) - Convé recollir les plantes quan no siguin ni molt joves ni molt velles segons el
seu cicle vital.
 CULTIU I RECOL·LECCIÓ
Recol·lecció:

 Per extraure de les plantes la major quantitat de p.a. és necessari escollir dies
clars i assolellats, començant la recol·lecció al final del matí (amb l’objectiu de
que les plantes estiguin seques, lliures de la humitat de la nit) i donant
preferència a les parts més sanes.

 En quan a l’època de recol·lecció depèn de la part de la planta que s’utilitzi.

 CONSERVACIÓ
Conservar les plantes medicinals es refereix a poder guardar-les de tal manera
que amb el temps en puguem fer ús sense que s’hagin fet malbé les seves virtuts
terapèutiques.
MÈTODES DE CONSERVACIÓ I TRANSFORMACIÓ
 Alguns dels mètodes més usats són la maceració de les plantes medicinals en
olis vegetals o bé en alcohols, el que s’anomena oleolats si és en oli i tintures
si és en alcohol.

 Encara què, la manera més comuna de conservar les plantes medicinals és la

de assecar la planta i guardar-la en pots de vidre.
ASSECAT DE LES PLANTES

Una vegada arribem a casa seleccionarem les parts de cada planta que volem
secar, separant-les i netejant-les.

Les arrels es raspallen per a poder despendre

d’elles la terra i després es tallaran a trossos
d’1cm aproximadament. Després les exposarem
al sol en un lloc airejat però mai al terra ja que
la humitat podria afectar-los-hi. Per això lo
millor és col·locar-les damunt d’un tros de tela
de sac damunt d’una taula o plataforma
elevada del terra. Les arrels tarden unes dos
setmanes i mitja en assecar-se.
 ASSECAT DE LES PLANTES

Les fulles s’assecaran amb la tija, sense

desprendre-les. Formarem feixos, els
lligarem, i els penjarem de boca avall en
un lloc airejat i a la sombra. No és
aconsellable fer feixos molt espessos ja
que l’aire podria no entrar bé en el seu
interior i deteriorar el procés de
assecatge. Quan les fulles es tornen
trencadisses, ja estan seques. Això és al
cap d’una setmana i mitja o dos, més o
menys.
 Les flors les col·locarem en un paper que pugui
aïllar de la humitat. Lo que no s’ha de fer mai és
utilitzar paper de diari degut a la seva toxicitat
per la tinta que contenen. Les flors es col·loquen en
un lloc ombrívol i airejat, mai els hi ha de donar el
sol. Les flors també les podem posar assecar
damunt d’una tela mosquitera i aquesta en un lloc
elevat, airejat i a la sombra. Entre 3 i 5 dies ja
estaran seques.

 Els fruits i les llavors s’assecaran al sol en un

lloc airejat. Cal girar-los de tant en tant. Tarden
uns 20 dies assecar-se.
CONSERVACIÓ

 Després guardarem les plantes en

recipients de vidre, de ceràmica, llauna o
en bosses de paper o roba, que no alteren
ni l’aroma ni la textura ni el color.
Mai les posarem en recipients de plàstic
perquè es farien malbé les plantes.

 Als recipients hi posarem una etiqueta amb el nom de la planta que és, les
virtuts medicinals i la DATA de conserva.
Extracció dels principis actius:
- La finalitat del processament és l'obtenció dels principis actius de la planta per a
la seva futura utilització.
- Hi ha diverses tècniques d'extracció:
 Incisió: realització de petites esquerdes a la planta fresca per tal d'obtenir un
extracte líquid.
 Premsat: obtenció d'un extracte líquid després d'exercir pressió sobre la planta
fresca.
 Cocció: obtenció d'una preparació líquida després d'haver submergit la planta
en aigua, portant la mescla a ebullició durant un període de temps d'entre 15
i 30 minuts i, finalment, passant-la per un colador.

Si el procés finalitza deixant macerar la planta després de l'ebullició, s'obté

una preparació líquida anomenada infusió.
Extracció dels principis actius:

 Maceració: obtenció d'un preparat líquid després de deixar la planta en contacte

amb un dissolvent durant almenys deu dies, filtrar-ho i concentrar-finalment per
evaporació.

Si s'utilitzen parts de la planta dessecada i s'efectua la maceració, la preparació

líquida resultant s'anomena tintura.

 Polvorització: obtenció d'un pols vegetal després de la polvorització i tamisació de

la planta prèviament dessecada.

 Si s'utilitzen plantes fresques i aquestes són polvoritzades a baixa temperatura i

posteriorment dispersades en alcohol a 30ºC, s'obté una suspensió.
COM FER UNA MACERACIÓ DE PLANTES MEDICINALS
 La maceració és un dels processos d’extracció dels principis actius de les
plantes, que s’obté sense una font de calor però que són solubles en aigua,
olis o alcohols.

 Consisteix en deixar reposar les plantes en aigua freda, oli vegetal o

alcohol durant un cert temps (hores, dies, o setmanes) en funció de la planta,
la part aprofitable de la planta i el líquid extractor.

És a partir d’aquestes maceracions en oli o alcohol que podrem elaborar altres

preparats medicinals més complexos com ara les cremes, les pomades i els
ungüents.
La maceració en oli- oleoleats:

 S'obtenen a partir de l'extracció dels principis actius de les plantes riques

en principis liposolubles, que es sumen a les propietats de l'oli, fent una
maceració en oli vegetal.

 Posarem la planta en un pot de vidre i la recobrirem tota, és important

aquest pas perquè ens poden sortir floridures i deixem alguna part a la
superfície.

 Posarem entre 100-300 grams per litre d'oli i ho deixarem reposar entre
21 i 28 dies.
Si macerem parts de la planta que són fulles, com el romaní, és millor deixar-ho
dins de casa, al rebost o en algun armari. En canvi, les maceracions amb
calèndula, orenga, camamilla, hipèric és millor fer-les a l'exterior.

Un cop passat el temps de maceració, filtrarem l'oli, i el guardarem en un

recipient opac. Posarem la data de preparació i el tipus de maceració.

Hi ha olis que s'oxiden fàcilment, és bo posar-hi unes gotes de vitamina E, ens
farà d'antioxidant.

Hi ha molts olis a utilitzar; si volem que no penetri gaire en la pell utilitzarem un
oli d'oliva, de coco, en canvi, si necessitem un oli més lleuger escollirem l'oli
d'ametlles, de llavor de raïm, de sèsam...
La maceració en alcohol- tintura:
 Es prepara seguint el mateix mètode que amb l’oli, lo únic que varia són les proporcions de planta i
líquid a emprar. En aquest cas posarem d’entre 25 i 50 grams de planta per un litre d’alcohol.

 Aquesta maceració la deixarem reposar a “sol i serena” durant uns 10-15 dies, no més.

A sol i serena significa exposat al sol i a la humitat i frescor de la nit, per tal que els canvis tèrmics
estimulin l’alliberació dels principis actius al líquid, en aquest cas l’oli.

En relació a aquesta qüestió, hi ha divergències , hi ha gent que diu que les maceracions s’han
de ficar en un lloc fosc i previngut de la humitat i que el més important per aconseguir el
traspàs dels principis actius és el fet de sacsejar el preparat quasibé cada dia.

 Una vegada finalitzat el periode de maceració (podeu etiquetar els pots per saber quan ho teniu
que retirar), colarem el líquid resultant, esprement suaument, si cal, les matèries vegetals utilitzades,
per tal d’aconseguir la màxima extracció dels principis actius.
La maceració en aigua
 El xarop ens permet preservar més temps les propietats de les plantes que són solubles en aigua
i enmascarar aquelles que tenen un gust més amarg.
La preparació és molt senzilla.
A aquesta proporció el sucre esterilitza qualsevol senyal de fermentació. Si ho volguéssim fer amb
un suc o infusió necessitaríem dos kilos de sucre.

Necessitem:
1 litre d'aigua destil.lada .
2 quilos de sucre blanc.

Si ho deixem en algun lloc a una temperatura de 21º, en pocs dies quedarà dissolt i llestos. Si no
tenim temps, podem escalfar l'aigua i el sucre junts fins que arribi a bullir. Tanquem el foc, filtrem en
calent i el podem guardar.
Formes farmacèutiques de plantes medicinals

Al mercat hi ha una gran varietat de formes farmacèutiques líquides, sòlides i

semisòlides. La majoria dels productes elaborats a partir de plantes medicinals es
comercialitzen en alguna de les formes ja estudiades.
A. Formes farmacèutiques líquides:

En fitoteràpia, la majoria de les preparacions tradicionals i de les formes farmacèutiques

són d'administració per via oral o tòpica.
 Tisanes
Són les preparacions més comuns d'entre les
elaborades amb plantes medicinals. Es
preparen barrejant l'herba base amb aigua
freda o calenta fins a obtenir una solució
aquosa extemporània que s'ha de consumir
immediatament. S'administren per via oral i
poden preparar-se de tres formes.
 Sucs
S'obtenen mitjançant el triturat o premsat d'un vegetal fresc. El líquid obtingut es
filtra per al seu consum i ha de ser ingerit immediatament després de la seva
preparació.

 Extractes
El principi actiu s'extreu per maceració de la planta en aigua o solució alcohòlica i,
posteriorment, es concentra per evaporació fins a obtenir l'extracte.

 Tintures
Es tracta de solucions alcohòliques que s'obtenen per maceració en alcohol, durant 2-
3 dies, de la planta prèviament dessecada i triturada. Poden administrar-se per via
oral, molt diluïdes en aigua, i per via tòpica per fer friccions.
 Xarops i melitos
Els xarops són dissolucions amb alta concentració de sacarosa, a les quals
s'afegeix el principi actiu en forma de maceració, decocció, tintura, etc. El
seu sabor dolç fa més fàcil la seva administració, especialment als nens.
Si en lloc de sacarosa s'utilitza mel, s'obtenen els melitos.

 Gotes orals
Alguns extractes líquids, com els olis essencials o les tintures, poden
administrar directament en forma de gotes per via oral. Per a això, solen
barrejar-se amb aigua.

 Ampolles bebibles
Són formes farmacèutiques líquides unidosi envasades en ampolles de
vidre.
Preparacions líquides més freqüents per a la seva administració per via externa:

 Col·lutoris
Són formes farmacèutiques líquides que actuen sobre la mucosa bucal, les genives o
la llengua. Es preparen barrejant els components de la planta medicinal amb una
base aquosa i s'administren mitjançant esbandida bucal. Tenen efecte antisèptic o
antiinflamatori.
 Gargarismes
Són preparacions similars als col·lutoris, però estan destinades a actuar sobre la
mucosa de la gola i s'apliquen mitjançant gàrgares. Estan indicades en casos
d'irritació faríngia.
 Solucions nasals
Són formes farmacèutiques líquides que actuen sobre la mucosa nasal. Tenen efecte
antisèptic i descongestionant. Es poden aplicar en les fosses nasals per instil·lació de
gotes (mitjançant envasos comptagotes) o per nebulització (mitjançant envasos
flexibles que alliberen el fàrmac en ser pressionats).
 Preparacions líquides més freqüents per a la seva administració per via externa:

 Olis essencials
Són productes volàtils extrets de plantes aromàtiques. Es presenten en
recipients de vidre tancats hermèticament, que han de ser conservats en un lloc
fresc i protegits de la llum. Es poden aplicar directament en forma de bafs o
mitjançant preparats per inhalació.

 Locions
Són preparacions líquides, de base aquosa o alcohòlica, obtingudes per infusió,
decocció, maceració o tintura. S'apliquen sobre la pell amb un suau massatge.
Hi locions astringents, analgèsiques, antipruriginosas, repel·lents, etc.

 Liniments
Són solucions o emulsions d'extractes de plantes medicinals preparades amb oli
o alcohol. Es presenten com un líquid dens que s'aplica mitjançant un suau
massatge sobre la pell. Estan indicades en afeccions reumàtiques i musculars.
 Compreses
Les compreses són gases o apòsits humitejats en la substància medicinal.
S'apliquen directament sobre la zona que necessita tractament durant 5-10
minuts, diverses vegades al dia. La preparació líquida aplicada procedeix d'una
infusió, maceració, extracte, tintura, etc. Segons la planta medicinal utilitzada,
les compreses tenen efecte antisèptic, tonificant, antiinflamatori,
descongestionant, cicatritzant, etc.

 Foments
Aplicació similar a les compreses però administrada en calent. Els apòsits es
xopen en la substància medicinal, que ha d'estar a una temperatura que no
provoqui lesions. S'apliquen durant 10-15 minuts diverses vegades al dia.
S'utilitzen per espasmes musculars, dolors reumàtics, etc.
 Bafs
Es preparen per decocció o cocció de la planta medicinal, que es deixa bullir
durant uns minuts. Després, s'inhalen els vapors. Tenen efecte descongestionant i
faciliten l'eliminació de secrecions.

 Banys

S'elaboren afegint a l'aigua una preparació líquida de plantes medicinals

(infusió, extracte, decocció, maceració, etc.). Es poden aplicar a tot el cos, o bé
realitzar banys locals per immersió de la zona que cal tractar. Poden ser banys
freds (efecte tonificant, estimulant) o banys calents (efecte sedant, relaxant).
B. Formes farmacèutiques sòlides i semisòlides

Entre les formes farmacèutiques sòlides i semisòlides a base de plantes medicinals

destaquen els granulats, pastilles, perles, òvuls, supositoris, extractes secs, pols,
càpsules, comprimits, pomades, cremes, gels, ungüents, emplastres i cataplasmes.
 Extractes secs
S'obtenen per maceració o percolació de la
droga en un dissolvent que pot ser aigua,
alcohol, etc. A continuació, se sotmet a
evaporació per l'eliminació total del
dissolvent, de manera que s'obté un
producte molt concentrat amb textura de
pols. L'extracte sec es pot administrar
directament, barrejat amb els aliments, o es
pot utilitzar per preparar comprimits i
càpsules.
 Pols
La planta seca es polvoritza per trituració i s'administra de forma directa,
barrejada amb els aliments, o en forma de càpsules.

 Càpsules i comprimits
En fitoteràpia s'utilitzen les càpsules i comprimits per a l'administració oral de pols o
extractes secs. Tenen l'avantatge que faciliten l'administració i eviten problemes
organolèptics.

 Ungüents
Són preparacions d'ús extern en què el principi actiu es troba dissolt en una base
oliosa que sol ser vaselina, parafina, olis vegetals o minerals. Aquests preparats es
troben a temperatura ambient i s'estoven al estendre'ls sobre la pell. Estan indicats
per a la protecció de la pell i durant els processos de cicatrització.
 Emplastres
Són preparacions d'ús extern formades per
un principi actiu sòlid barrejat amb
substàncies greixos o resines. La barreja es
col·loca sobre la pell i es recobreix
mitjançant un embenat oclusiu durant unes
hores.
 Cataplasmes
Consisteix en l'aplicació tòpica d'un
preparat amb consistència de farinetes, tova
i humida, elaborada a força d'aigua i farina
de llavors. Es col·loca sobre la zona
afectada i té efecte calmant i emol·lient.