Plantes Medicinals

Marc Santacana
Federico Bravo
Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en
qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que
es pugui utilitzar amb fins terapèutics.

Fitoteràpia

La fitoteràpia és l'estudi de l'ús d'extractes d'origen natural com a medicines o

agents promotors de la salut.

La tradicional fitoteràpia es veu com una "medicina alternativa" per gran part de
la medicina occidental, encara que els efectes de moltes substàncies que es
troben en les plantes tenen evidència científica.

A partir d’aquí us farem una petita explicació de les plantes més comunes de l’Alt
Penedès.
 Preparacions comunes en plantes medicinals
- Infusió: escalfar aigua i afegir la part de la planta necessària en el primer bull. Tot
seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada
feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flors
i llavors.
- Decocció: procés pel qual la planta es bull en aigua durant un període de temps
determinat. S'usa aquest procediment amb les parts més dures, com a escorça, fulles
coriàcies, arrels i tiges.
- Reducció: si la cocció es du a terme durant més de 20 minuts, es produeix la reducció.
S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la
seua escassa proporció, una major concentració.
- Maceració: consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes
hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor però
soluble en aigua.
 Preparacions comunes en plantes medicinals

- Olis medicinals: igual que l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi
ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més
utilitzats per a ús extern (fregues o massatges).

- Cataplasmes o compreses: es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acció de l'aigua.

Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.

- Bafs: es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que
es desprèn del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.
 Preparacions comunes en plantes medicinals

- Tintura o vins medicinals: és la maceració feta en alcohol i normalment porta una part
de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o
són de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca.

- Xarops: són dissolucions de sucre en aigua a què després se'ls afegeix la planta.

- Suc: directament es trituren les plantes fresques i després es tamisa el líquid.

Sàlvia
Característiques

Té un tija llenyosa a la base de què parteixen tiges herbàcies que es renoven cada
any.

Usos medicinals

En infusions, per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós.

En perfumeria, cosmètica.
En preparats farmacèutics.
En l'àmbit culinari: les fulles potencien el gust d'alguns menjars.
Als licors.
Als sabons: la infusió de les fulles de sàlvia, barrejat amb farigola i romaní,
vigoritza i dóna lluentor als cabells. És una bona solució per prevenir la
calvície o alopècia.
Per enfortir les genives i pel tractament d'úlceres.
Marialluïsa
Característiques

És una planta arbustiva de la família de les verbenàcies amb origen a Amèrica del
Sud.

Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt.

Usos medicinals

Eupèptic
Febrífug
Expectorant
Antiespasmòdic

La Marialluïsa s'utilitza en la cuina com a planta culinària.

Menta
Característiques

Són espècies herbàcies perennes i aromàtiques que arriben a una alçada màxima
de 120 cm aproximadament.

Propietats útils de menta ha estat utilitzat per a diverses malalties, va ser utilitzat
quan tussi i el dolor al cor, i dolor abdominal, nàusees i cremor d'estómac.

Usos medicinals

Aparell digestiu: actua com un relaxant natural de l’estómac i de les funcions

hepàtiques.

Bronquitis: el seu contingut en àcid ajuda a dissoldre les mucositats dels bronquis
i facilita la seva expulsió.
Romaní
Característiques

El romaní és un arbust mediterrani molt conegut gràcies als seus usos culinaris
i medicinals.

El romer posseeix en les seves fulles glàndules que contenen olis essencials que
li confereixen una fragant, fresca i forta olor, sobretot quan es trituren les
seves fulles.

Usos medicinals

S'ha demostrat de forma activa que és un bactericida potent, antiviral i també

antioxidant.

Té també un efecte similar al dels antiinflamatoris i millora l'activitat

circulatòria, sobretot a les extremitats inferiors, essent així un bon cicatritzant.
Farigola
llimonera
Característiques

Arbust petit, té una gran quantitat de fulles de colors verd i groc. Les flors són de
color violeta les quals, juntament amb les seves fulles i branques, ens ofereixen
unes intenses aromes de llimona.

Originària de la zona de la mediterrània,

Usos medicinals
Es tracta d’una planta aromàtica de propietats digestives i utilitzada per les
afeccions a les vies respiratòries, estimula les defenses i és una excel·lent
desinfectant.

- Antibacterià - Antiespasmòdic
- Antisèptic - Expectorant
- Hiperèmia (congestió: refredat comú, asma i laringitis)
- Antihelmíntic (paràsits intestinals)
orenga
Característiques

Les fulles són petites, de fins a 4 cm de llargada per 2 cm d'amplada i

lleugerament peciolades
La majoria són de color verd, excepte les superiors que poden tenir tonalitat
vermellosa.

Usos medicinals

- antisèptic
- analgèsic
- cicatritzant
- activitat antioxidant
- aparell respiratori i l’activitat microbiana

La infusió de flors d'orenga i flors d'eucaliptus combinades, es fa servir en casos

d'asma d'origen nerviós.
Sajolida
Característiques

Són plantes aromàtiques abundoses a la regió mediterrània.

És un subarbust semiperennifoli que arriba a fer 40 cm d'alt. Les fulles són oval-
lanceolades, 1–2 cm de llargada i de 5 cm d'amplada. Les flors són blanques.

Usos medicinals

-És un potent antisèptic intestinal.

-El seu ús pot centrar en el tractament de les infeccions intestinals, gastritis,

gastroenteritis,

-Proporciona una acció balsàmica i expectorant, degut als seus olis essencials. És
útil en bronquitis agudes i cròniques, així com en casos d’asma.
Poniol
Característiques

És una petita mata lignificada de color gris i que fa de 20 a 40 cm d'alt. Té les fulles
enteres i ovades. Les flors són blanques disposades en una cima pedunculada.

És originària de la regió mediterrània.

Usos medicinals

- aparell digestiu; estomacals, carminatives, colerètiques (fetge)

- aparell respiratori: augmenta la producció de suor i és un bon expectorant

- utilitzat també en ferides i picades d’insectes.

Marduix
Característiques

És un arbust de la família de les lamiàcies originària de l'Orient Mitjà (Xipre i

Turquia).

Actualment prolifera arreu del món, incloent-hi tots els Països Catalans.

Usos medicinals

- Antiespasmòdica i digestiva: és molt útil contra les flatulències (propietat

que correspon a un efecte carminatiu), contra els espasmes nerviosos de
l'estómac i les digestions pesants.

- Sedant: es recomana per a combatre l'excitació psíquica, el nerviosisme i

l'insomni. Per això, és considerat un bon remei per a l'ansietat.
Llorer
Característiques

És un arbre perennifoli que pot assolir fins als 10 m d'alçada i que presenta el
tronc llis i grisenc.

El llorer floreix a principis de primavera, és resistent a baixes temperatures, no

suporta vents forts i freds. Necessita sòls humits i fèrtils.

Usos medicinals

- antiespasmòdic
- hepàtic
- carminatiu
- expectorant bronquial
- antireumàtic
- diürètic
All ( ajo )
Característiques

L'all és un ingredient indispensable de la cuina mediterrània.

És originari d'Àsia Central, possiblement del Kirguizistan (sud-est de Sibèria), des

d'on es va estendre àmpliament per tot Europa,

Usos medicinals

- Disminueix el nivell de colesterol LDL a la sang.

- Desintoxicant: Especialment destinat per als tractaments per deixar de
fumar. Normalitza la tensió arterial elevada del fumador i ajuda a vèncer el
desig per fumar.
- Augmenta l'activitat de les cèl·lules defensives de l'organisme.
Gingebre (jenjibre)
Característiques

El gingebre viu en tots els països càlids des de Nigèria fins a Jamaica. Xina i
l'Índia en són els principals productors.

A Catalunya, el clima no és adequat per al conreu del gingebre, tot i que es pot
trobar espontàniament en les zones muntanyoses occidentals i centrals.

Usos medicinals
El gingebre és un profilàctic antihelmétic prometedor i efectiu, especialment
útil en casos de cirurgia.

Produeix millor alleujament del dolor, inflamació i estirament que

l'administració de drogues antiinflamatòries no esteroïdals.
 Camamilla
manzanilla
Característiques

és un planta herbàcia anual de la família de les asteràcies. Espècie originària

d'Europa Meridional i Oriental així com d'Orient Pròxim, en l'actualitat es troba
en tota Europa, Amèrica i Austràlia.

A Catalunya es troba principalment a la Garrotxa i Baix Empordà.

Usos medicinals

- Digestiva -hepàtica
- biliar - antiespasmòdica
- carminatiu

Per la seva condició de protector i reparador de la membrana gàstrica és molt

adequada en totes aquelles afeccions en les que està afectat algun òrgan de
l'aparell digestiu,
Api
Característiques

És una planta conreada per les seves penques i fulles. L'api és la planta tipus que
dóna nom a la família de les apiàcies també coneguda com de les umbel·líferes

Usos medicinals

Tota la planta té un efecte estimulant i s'ha utilitzat per al tractament d'estats de

debilitat, estrès nerviós, ansietat, pèrdua de gana.

L'arrel és un potent diürètic que s'utilitza per al tractament de la litiasi, la

hipertensió arterial i fins i tot té un petit efecte digestiu i estimulant hepàtic.
Cua de cavall
Característiques

Planta perenne, avivadora, de 10 a 30 centí­metres d'alçada, les tiges fèrtils d'1 a 2

dm simples.
Creix en camps i marges arenosos i humits a les vores de rierols i torrents.

Usos medicinals

El silici existent a la planta actua sobre el cos regenerant els teixits, ja que el silici
contribueix al manteniment del col·lagen

Hemorràgies: contra les hemorràgies al nas s'apliquen compreses de cotó

empapades amb la mateixa tisana.
diente de león

Dent de lleó
Característiques
Planta també anomenada camaroja, és una planta de la família de les asteràcies,
molt comuna als prats de tot Europa, en madurar fa un fruit amb aspecte sedós,
recobert d’una esfera de plomalls.

Usos medicinals

- diürètica
- depurativa
- digestiva i per impureses a la pell
- Hepatitis
Herba de
Sant Joan
Característiques

Les fulles són ovates i vorejades de punts negres translúcids, aquesta

particularitat li dóna el nom d'herba foradada.
Les flors són d'un groc viu en cimes multiflors.

Parts útils: des del punt de vista medicinal, s'utilitza tota la planta però sobretot
les fulles i les flors.

Usos medicinals

- antiinflamatori
- cicatritzant
- antisèptic per a traumatismes o cops
- ferides i cremades.

També té propietats ansiolí­tiques, hipnòtic-sedants i antidepressives,

Ortiga
Característiques

Planta herbàcia perenne que pot arribar al metre d'alçada,

Tota la planta és de color intensament verd i semicaducifòlia durant l'hivern. Són

molt difí­cils d'eliminar ja sigui amb herbicides o llaurant ja que tenen estolons.

Usos medicinals

- Infeccions genitourinàries
- Càlculs renals.
- Càlculs urinaris
- Hiperplàsia prostàtica benigna
- Artritis
Fumària
Característiques

Planta, de tija verda, esvelta. Les fulles de color verd gris. Les flors son petites de
color rosa púrpura, es reuneix en espigues.

Usos medicinals

- Mal de cap
- Excel·lent per combatre les impureses de la sang i de la pell.
- Millora els símptomes associats a les disfuncions hepàtiques.
- Diürètic
- Laxant
 Moltes gràcies per la vostra atenció.

Aquesta acció està subvencionada pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc del
projecte treball als barris i cofinançada pel fons social Europeu.