(PDF) Pecab 2011 - Cat

Pecab
ORDENANÇA D’ESTABLIMENTS I CENTRES DE COMERÇ ALIMENTARI DE BARCELONA 2011
PLA ESPECIAL D’EQUIPAMENT

COMERCIAL ALIMENTARI DE BARCELONA
Pla especial d’equipament
comercial alimentari de Barcelona
Ordenança d’establiments i centres

de comerç alimentari de Barcelona
ÍNDEX
MEMÒRIA
1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB_ __________________________________________________________ 10

1.1. Antecedents___________________________________________________________________________ 10
1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic___________________________________________________ 14
2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA_ ___________ 17

2.1. Formats comercials_____________________________________________________________________ 17
2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat_______________________________________ 19
2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor_ _____________________________________________20
2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat_ ______________________________________ 21
3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS______________________23

3.1. Mercats municipals_____________________________________________________________________24
3.2. PECAB_ ______________________________________________________________________________25
3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona__________________________26
4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB_________________________________________________27

4.1. Criteris marc de la revisió________________________________________________________________27
4.2. Principis del PECAB_ __________________________________________________________________ 28
4.3. Objectius del PECAB____________________________________________________________________29
4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària________________________________________________30
4.5. Formes i tècniques de distribució_________________________________________________________30
4.6. Expressió territorial del PECAB___________________________________________________________ 31
ÍNDEX
TEXT NORMATIU
CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS_ ________________________________________________________38

Secció 1a. Disposicions generals_ ____________________________________________________________38
Article 1. Objecte del Pla especial_____________________________________________________________38
Article 2. Documentació del PECAB_ __________________________________________________________38
Article 3. Vigència del PECAB_ _______________________________________________________________38
Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen_ ___________________________________38
Article 5. Modificació del PECAB______________________________________________________________38
Article 6. Caràcter vinculant del PECAB_ _______________________________________________________38
Article 7. Interpretació del PECAB_____________________________________________________________39
Secció 2a. Definicions______________________________________________________________________39

Article 8. Definició d’activitats, usos i establiments comercials alimentaris___________________________39
Article 9. Superfície neta de venda____________________________________________________________39
Article 10. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació____________________________39
Article 11. Superfícies mínimes_______________________________________________________________40
CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________ 41

Secció 1a. Criteris generals__________________________________________________________________ 41
Article 12. Divisió del terme en perímetres_ ____________________________________________________ 41
Article 13. Admissió d’usos i activitats comercials alimentàries_ ___________________________________ 41
Article 14. Precisió dels límits de perímetre_____________________________________________________ 41
Secció 2a. Perímetre d’influència de polaritat comercial en funcionament____________________________ 41

Article 15. Definició_ _______________________________________________________________________ 41
Article 16. Objecte_ ________________________________________________________________________ 41
Article 17. Condicions d’ús_ _________________________________________________________________ 41
Article 18. Perímetres_______________________________________________________________________42
Article 19. Remodelació de mercats___________________________________________________________42
Secció 3a. Perímetre de centre comercial en funcionament________________________________________42

Article 20. Definició________________________________________________________________________42
Article 21. Condicions d’ús_ _________________________________________________________________42
Article 22. Perímetres de centres comercials en funcionament_____________________________________43
Secció 4a. Perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat___________________________________43

Article 24. Condicions d’ús__________________________________________________________________43
ÍNDEX
TEXT NORMATIU
Secció 5a. Perímetres amb prohibició d’instal·lació de comerç alimentari____________________________44

Article 26. Condicions d’ús__________________________________________________________________44
SECCIÓ 6a. PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL_____________________________________________44

Article 28. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones d’entorn portuari________________________44
Article 29. Condicions d’ús comercial alimentari a les estacions d’FGC_ _____________________________44
Article 30. Condicions d’ús comercial alimentari a les zones industrials (clau 22a PGM)________________44
Secció 7a. Venda o distribució d’aliments als establiments polivalents definits en l’article 10.2__________45
Article 31_________________________________________________________________________________45
Article 32. Condicions d’ús comercial alimentari_________________________________________________45
Article 33. Venda alimentària en botigues de conveniència________________________________________45
CAPÍTOL III. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS

COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________________________________ 45
Article 34. Llicències municipals i comunicacions________________________________________________45
Article 35. Plans especials per realitzar en els perímetres de polaritat comercial ______________________45
Article 36. Contingut_ ______________________________________________________________________45
Article 37. Tramitació_______________________________________________________________________46
Disposicions transitòries____________________________________________________________________46
Primera__________________________________________________________________________________46
Segona_ _________________________________________________________________________________46
Tercera_ _________________________________________________________________________________46
Disposicions addicionals____________________________________________________________________46
Primera__________________________________________________________________________________46
Segona_ _________________________________________________________________________________46
Disposició final____________________________________________________________________________46
Disposició derogatòria_____________________________________________________________________46
ÍNDEX
CARTOGRAFIA DELS PERÍMETRES DEFINITS AL PECAB
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT_ _______________________________49

ENTORN DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT:
LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS______________________________________________66
PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT_________________________________ 71
ORDENANÇA
CAPÍTOL I. OBJECTE I DEFINICIONS___________________________________________________________ 80
Article 1. Objecte_ ________________________________________________________________________ 80
Article 2. Concepte________________________________________________________________________ 80
Article 3. Superfície neta de venda___________________________________________________________ 80
Article 4. Tipologia d’establiments comercials amb venda d’alimentació____________________________ 80
Article 5. Establiments no compresos_ ________________________________________________________ 81
CAPÍTOL II. CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT______________________________________ 82

Article 6. Condicions sanitàries______________________________________________________________ 82
Article 7. Horari comercial__________________________________________________________________ 82
Article 8. Preu de venda al públic____________________________________________________________ 82
Article 9. Documentació_ __________________________________________________________________ 82
Article 10. Normativa específica_ ____________________________________________________________ 82
Article 11. Fulls de reclamacions_____________________________________________________________ 82
Article 12. Farmaciola______________________________________________________________________ 82
CAPÍTOL III. CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS____________________________________________83

Article 13. Condicions generals_______________________________________________________________83
Article 14. Ventilació_______________________________________________________________________83
Article 15. Desnivells. Escales i rampes_ _______________________________________________________83
Article 16. Ascensors i muntacàrregues_______________________________________________________ 84
Article 17. Escales mecàniques______________________________________________________________ 84
Article 18. Escombraries_ __________________________________________________________________ 84
Article 19. Comptadors i quadres de comandament_ ____________________________________________ 84
Article 20. Zones de càrrega i descàrrega_ ____________________________________________________ 84
Article 21. Magatzems i cambres frigorífiques__________________________________________________ 84
Article 22. Serveis sanitaris i vestidors_ ______________________________________________________ 84
Article 23. Aparcament_ ____________________________________________________________________85
Article 24. Estació transformadora____________________________________________________________85
ÍNDEX
ORDENANÇA
CAPÍTOL IV. ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU___________________________________________85

Article 25. Identificació_____________________________________________________________________85
Article 26. Condicions especials dels CPA_ _____________________________________________________85
Article 27. Definició de lloc de venda__________________________________________________________85
Article 28. Condicions dels llocs de venda______________________________________________________85
Article 29. Relacions entre superfícies________________________________________________________ 86
Article 30. Passos per al públic______________________________________________________________ 86
Article 31. Neteja_ ________________________________________________________________________ 86
Article 32. Desguassos_ ___________________________________________________________________ 86
Article 33. Règim intern dels CPA i GPA_ ______________________________________________________ 86
Article 34. Administració___________________________________________________________________ 86
Article 35. Classes de llocs de venda__________________________________________________________87
Article 36. Titularitat de magatzems i cambres frigorífiques_ ______________________________________87
Article 37. Control de pesades_ ______________________________________________________________87
CAPÍTOL V. ESTABLIMENTS INDIVIDUALS_ _____________________________________________________87

Article 38. Especialistes_ ___________________________________________________________________87
Article 39. Superfícies______________________________________________________________________87
Article 40. Polivalents alimentaris_ __________________________________________________________ 88
Article 41. Autoserveis_____________________________________________________________________ 88
Article 42. Superservei_ ___________________________________________________________________ 88
Article 44. Establiments polivalents__________________________________________________________ 89
Article 45. Condicions_ ____________________________________________________________________ 89
Article 46. Altres formes de venda de productes alimentaris______________________________________ 89
Article 47. Expositors______________________________________________________________________ 89
CAPÍTOL VI. MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS_____________________________________________90

Article 49. Característiques__________________________________________________________________90
Article 50. Prohibicions_____________________________________________________________________90
CAPÍTOL VII. BOTIGUES DE PLATS PREPARATS_ _________________________________________________90

Article 51. Definició_ _______________________________________________________________________90
Article 52. Característiques__________________________________________________________________90
Article 53. Productes a la venda______________________________________________________________90
Article 54. Comercialització__________________________________________________________________90
Article 55. Envasos_________________________________________________________________________90
ÍNDEX
ORDENANÇA
Article 56. Ubicació d’aparells_ ______________________________________________________________ 91

Article 57. Classes de cuinats________________________________________________________________ 91
Article 58. Repartiment_____________________________________________________________________ 91
Article 59. Degustació______________________________________________________________________ 91
CAPÍTOL VIII. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS

COMERCIALS ALIMENTÀRIES________________________________________________________________ 91
Article 60. Intervenció municipal_ ____________________________________________________________ 91
Article 61. Remissió________________________________________________________________________ 91
Article 62. Particularitats____________________________________________________________________ 91
CAPÍTOL IX. INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM_ ________________________________________________92

Article 63. Funcions________________________________________________________________________92
Article 64. Actuacions inspectores____________________________________________________________92
Article 65. Actes___________________________________________________________________________92
Article 66. Prospecció del mercat_____________________________________________________________92
CAPÍTOL X. RÈGIM SANCIONADOR____________________________________________________________92

Article 68. Infraccions ______________________________________________________________________92
Article 69. Sancions________________________________________________________________________94
Article 70. Graduació_______________________________________________________________________94
Article 71. Competència_____________________________________________________________________94
Article 72. Procediment_____________________________________________________________________94
CAPÍTOL XI. MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES____________________________94

Article 73. Multes coercitives_ _______________________________________________________________94
Article 74. Procediment_____________________________________________________________________94
Article 75. Reiteració_______________________________________________________________________94
Article 76. Altres mesures no sancionadores____________________________________________________94
Disposicions transitòries____________________________________________________________________94
Disposició derogatòria_____________________________________________________________________95
ANNEX 1_ _______________________________________________________________________________ 96
Grups d’especialitats alimentàries___________________________________________________________ 96
ANNEX 2________________________________________________________________________________ 99
Quadre de resum del capítol v (art. 38-47)_ ___________________________________________________ 99
Memòria
del Pla especial
d’equipament comercial
alimentari de Barcelona
Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
10
1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB
1.1. Antecedents
El Consell Plenari del 28 d’abril de 1999 va aprovar la revisió del Pla especial de l’equipament comercial ali-
mentari de la ciutat de Barcelona (PECAB) vigent des de l’any 1986.
Els objectius d’aquella revisió van ser adaptar el PECAB: a) als canvis en els comportaments del consum; b) als
nous fenòmens comercials, i c) a la superació de les distorsions existents en l’aparell de l’equipament comercial.
L’article 3 del PECAB ja establia la necessitat de revisar el grau d’acompliment de les seves determinacions
un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de l’aprovació a fi de procedir, si escau, a una revisió.
L’article 4 de la normativa detallava què calia entendre per revisió del PECAB i quines eren les circumstàncies
que n’aconsellaven la revisió:
Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen

1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una alteració substancial de les seves determinacions de
manera que afecti la xarxa de distribució alimentària, la definició conjunta de les polaritats comercials
o qualsevol altre dels elements fonamentals del Pla especial.
2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PECAB, i que en tot cas hauran d’ésser esmentades i
conegudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió:
a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte a la xifra del padró de 1996 o canvis en els compor-
taments de consum que signifiquin una alteració substancial de la demanda de productes alimentaris.
b) Canvis significatius en la distribució de les quotes de mercat entre les distintes formes comercials
de la distribució alimentària.
c) Aparició de nous fenòmens comercials que suposin canvis en la xarxa definida pel Pla.
d) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb
motiu de l’aplicació del Pla.
e) Una revisió del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials que afecti de forma substancial
les previsions del PECAB.
11
Del conjunt de les cinc circumstàncies que justifiquen la revisió, com a mínim una (la que fa referència al Pla
territorial sectorial d’equipaments comercials) resulta determinant, tenint en compte que el PTSEC ha desa-
paregut del nostre ordenament jurídic com a conseqüència del nou marc legislatiu representat per:
■■ La Directiva europea de serveis del mercat interior (2006/123/CE).
■■ La Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
■■ La Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials.
Per la seva importància i repercussió en els continguts del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona, a
continuació es resumeixen els principals trets d’aquestes normatives:
1.1.1.
A finals de l’any 2006, el Parlament Europeu i el Consell de la Unió van aprovar conjuntament la Directiva
2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior.
Entre molts altres aspectes, la Directiva europea de serveis en el mercat interior (DESMI) destinava tot un
capítol (el III) a la llibertat d’establiment dels prestadors dels serveis, als règims d’autorització i a la regulació
de les condicions per a la concessió de les autoritzacions (o llicències d’establiment).
De forma resumida, aquestes condicions requereixen que les llicències o autoritzacions:

■■ Persegueixin finalitats que no puguin aconseguir-se mitjançant procediments menys restrictius.
■■ Apliquin uns criteris que no siguin arbitraris ni discriminatoris.
■■ Apliquin uns criteris clars, inequívocs i predictibles, a més d’objectius, públics i transparents.
■■ Responguin a raons d’interès general, i que les mesures i els criteris d’autorització siguin proporcionals
als objectius generals.1
Per la seva transcendència posterior, convé recordar2 que les raons d’interès general es refereixen, entre
d’altres, a temes com ara l’ordre públic, la seguretat i la protecció civils, la protecció dels consumidors, la
protecció del medi ambient i els entorns urbans, la conservació del patrimoni, etc.
Finalment, els articles 14 i 15 fixen determinats aspectes que resulten incompatibles amb els tractats de la
Unió, i per tant queda prohibit considerar-los per als procediments d’autorització, o bé cal avaluar-los i justi-
ficar-los de forma estricta.
Entre els primers (condicions prohibides en l’article 14) hi figuren:

■■ L’aplicació cas per cas d’una prova econòmica destinada a avaluar una demanda del mercat.
■■ L’avaluació del impactes econòmics previstos per a l’activitat.
■■ El sotmetiment de l’autorització a la programació econòmica (però no a la planificació urbanística,
per exemple).
1 Article 10 de la Directiva 2006/123/CE.

2 Vegeu l’article 4.8 de la Directiva.
12
I entre els condicionants per avaluar i justificar per raons d’interès general (article 15) hi figuren:
■■ Límits quantitatius o territorials.
■■ Límits fixats en funció de la població o distàncies entre establiments.
Cal tenir en compte aquesta regulació tant en les lleis i els procediments existents en el moment de la plena
entrada en vigor de la Directiva (desembre de 2009), com en aquelles lleis, procediments, reglaments, plans,
etc. que es puguin aprovar des de la promulgació de la norma europea.
1.1.2.
La Directiva europea establia que els estats membres (en tots els seus àmbits administratius) havien de
revisar (i transposar a l’ordenament jurídic nacional) tota la seva normativa pròpia en aquest termini de tres
anys, fins a finals del desembre del 2009.
En l’àmbit de l’Estat espanyol, la norma més important és la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure
accés a les activitats de serveis i el seu exercici, que té caràcter de legislació bàsica a l’empara de l’article 149
de la Constitució espanyola.
A grans trets, aquesta Llei transposa molt directament el contingut de la Directiva mitjançant una redacció
més acurada de l’articulat i una ordenació possiblement més entenedora.
En aquest sentit, la llibertat d’establiment es regula en el capítol II de la Llei, on es reprodueixen les mateixes
condicions que fixa el capítol III de la DESMI esmentats en l’apartat anterior.
També es reprodueixen en l’article 9 de la Llei les condicions generals que han de tenir les autoritzacions
(art. 10 de la DESMI), i en els articles 10 i 11 els requisits prohibits i excepcionals, que equivalen a allò que
regulen els articles 14 i 15 de la DESMI, respectivament.
Amb anterioritat, l’article 3.11 defineix les raons d’interès general en els mateixos termes que l’article 4.8 de
la Directiva.
1.1.3.
En aquest context, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Decret llei 1/2009, de 22 de desem-
bre, d’ordenació dels equipaments comercials, convalidat posteriorment pel Parlament de Catalunya.
Aquesta nova Llei fa referència concreta a la Directiva europea, marc en el qual cal inscriure les modificacions
dels procediments d’ordenació de les activitats comercials.
Els principis i objectius expressats per la nova Llei catalana per a l’ordenació de les activitats comercials es
fonamenten en el principi general de la llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat dins una
lleial competència.
13
Més concretament, el mateix article 4 de la Llei assenyala els principis que han d’informar el planejament
de les activitats comercials, i aquest és el cas específic del Pla especial del comerç alimentari de Barcelona
(PECAB): En la planificació dels equipaments comercials s’han de tenir en compte les diverses necessitats i
expectatives del conjunt de la ciutadania, avaluar-ne la possibilitat de desplaçament [...]
Aquests principis generals es concentren en l’article 4.2 en els següents objectius per a aquesta nova polí-
tica comercial:
a) L’afavoriment de la cohesió social, entesa com un dels elements que, juntament amb la cohesió ecolò-
gica, econòmica i institucional, conformen de manera conjunta i indissoluble la sostenibilitat pretesa, la
qual implica necessàriament la prossecució d’equilibris econòmics en lloc del tradicional creixement line-
al i acumulatiu; per garantir, en aquest context, l’aprovisionament, la diversitat d’oferta i la multiplicitat
d’operadors en un model de ciutat que ofereixi les mateixes possibilitats per a tots els ciutadans i ciutada-
nes i tots els sectors socials, incloent en aquest objectiu la integració de les situacions de dependència.
[...]
b) La potenciació d’un model de ciutat compacta en què l’ús residencial s’harmonitza amb les activitats
comercials i de serveis, per enfortir les estructures comercials com a valors de la cultura mediterrània.
c) La reducció de la mobilitat per evitar els desplaçaments innecessaris que congestionen les infra-
estructures públiques i incrementen la contaminació atmosfèrica derivada del trànsit de vehicles.
[...]
Resulta d’especial significació el que es regula en la disposició addicional primera del Decret llei en relació
amb les competències del municipi de Barcelona:
En el municipi de Barcelona, ateses les especials característiques que es deriven de la capitalitat del
país i atès el que estableixen els articles 11.1.n, 58.1, 59 i 71 de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de
la Carta municipal de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona és competent per atorgar les llicències
comercials corresponents als establiments amb una superfície de venda inferior a 5.000 metres qua-
drats, d’acord amb les ordenances i la planificació comercial pròpies.
En definitiva, el Decret llei permet establir el marc general que ha de tenir la planificació urbanística de les ac-
tivitats i els usos comercials, i reconeix de forma molt més precisa la plena autonomia de la ciutat de Barcelo-
na, en funció de la seva Carta municipal en el marc de les seves ordenances i la planificació comercial pròpia.
1.1.4.
En el mateix procés d’incorporació de la Directiva europea al dret espanyol d’ordenació de les activitats comer-
cials, el març de 2010 es va aprovar la Llei 1/2010 de reforma de la Llei 7/1996 d’ordenació del comerç al detall.
En la seva disposició final segona, s’estableix que aquesta Llei permet la incorporació de la Directiva a la
legislació espanyola. La disposició final primera estableix, a l’empara de l’article 149 de la Constitució espa-
nyola, el caràcter bàsic de la Llei reformada d’ordenació del comerç al detall.
14
Els aspectes més significatius que s’introdueixen en aquesta modificació tenen relació amb:
■■ Una definició més acurada del que cal entendre per establiment comercial.
■■ La generalització de la llibertat d’establiment sense estar subjecte a règims d’autorització específica,
excepte en aquells casos en què puguin considerar-se raons d’interès general, definides segons el que
s’estableix tant a la Directiva com a la Llei 17/2009 sobre el lliure accés.
■■ La prohibició de sotmetre les llicències o autoritzacions a proves de caràcter econòmic.
■■ L’atorgament a les comunitats autònomes de la regulació dels procediments d’autorització per a la
implantació dels equipaments comercials.
■■ Diversos aspectes relacionats amb formes de venda específiques, com ara la venda de saldos, la venda
a distància, la venda en màquines automàtiques, la venda ambulant, etc.
■■ La necessitat de sotmetre el conjunt de les administracions públiques al dret comunitari europeu.
■■ L’avaluació dels impactes ambientals i les condicions d’accessibilitat.
■■ L’establiment de criteris generals sobre la planificació dels usos comercials en relació amb els proble-
mes derivats de la mobilitat, les compres en l’entorn de proximitat, etc.
1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic

En els prop de vint-i-cinc anys que han transcorregut des que Barcelona es va dotar del primer pla d’orde-
nació de les activitats comercials, la ciutat ha viscut un intens procés de transformació que ha comportat
alteracions substancials en el marc de referència de la distribució comercial alimentària a la ciutat, així com
processos importantíssims de transformació urbanística, iniciats a finals dels anys vuitanta amb el conjunt
d’obres necessàries per a la celebració dels Jocs, i que han continuat amb importants processos de transfor-
mació i reforma interior a tots els districtes de la ciutat.
Aquests canvis ja van suposar l’any 1999 una primera revisió del PECAB. Els principals canvis que s’apuntaven en
la memòria de la revisió de l’any 1999 s’han consolidat, i fins i tot accelerat, i es poden sintetitzar en els següents:
■■ Acceleració en el procés de concentració, amb disminució del nombre d’establiments tradicionals i
augment de la superfície total de venda en el que podríem anomenar “nou comerç”.
■■ Aparició de nous formats comercials (especialment els discounts) i consolidació de determinades em-
preses operadores del sector de la distribució alimentària (des de cadenes locals fins a la implantació
d’empreses multinacionals).
■■ Obertura de noves superfícies comercials, tant en les àrees de nova centralitat com en localitzaci-
ons perifèriques.
■■ Canvis en l’estructura urbana de la ciutat, com a conseqüència de les obres d’infraestructura viària
i d’operacions de reforma interior, que han permès una major mobilitat de la població i l’aparició de
noves possibilitats edificatòries.
■■ Consolidació de la política de reestructuració dels mercats municipals i d’operacions urbanístiques
sobre els seus entorns.
■■ Canvis en l’estructura demogràfica de la ciutat.
15
Aquests canvis configuren un conjunt de modificacions importants d’ordre econòmic, urbanístic, demogràfic
i legislatiu que tindran repercussió sobre la localització del sector comercial alimentari a la ciutat.
1.2.1. Variacions de la població

Durant el període 1986-1996, en què el PECAB va estar vigent en la seva versió inicial, la ciutat de Barcelona
va experimentar un decreixement poblacional en xifres absolutes proper als 200.000 habitants. Durant el
segon període, en canvi, la població resident a Barcelona ha experimentat creixements importants (de l’ordre
del 7,5 % i 112.000 persones).
QUADRE 1
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ RESIDENT A BARCELONA
1986 1996 2010 VARIACIÓ % VARIACIÓ %

86-96 96-10
Ciutat Vella 101.264 83.829 107.426 -17.435 -17,2 23.597 28,1
Eixample 288.512 248.777 266.874 -39.735 -13,8 18.097 7,3
Sants-Montjuïc 183.250 167.390 182.395 -15.860 -8,7 15.005 9,0
Les Corts 89.668 81.864 82.952 -7.804 -8,7 1.088 1,3
Sarrià-Sant Gervasi 151.878 129.573 143.911 -22.305 -14,7 14.338 11,1
Gràcia 133.605 115.753 123.383 -17.852 -13,4 7.630 6,6
Horta-Guinardó 192.022 169.832 171.186 -22.190 -11,6 1.354 0,8
Nou Barris 197.228 170.849 168.181 -26.379 -13,4 -2.668 -1,6
Sant Andreu 147.575 135.579 146.528 -11.996 -8,1 10.949 8,1
Sant Martí 216.810 205.359 228.701 -11.451 -5,3 23.342 11,4

BARCELONA 1.701.812 1.508.805 1.621.537 -193.007 -11,3 112.732 7,5
1.2.2. Canvis en la demanda alimentària

La recuperació demogràfica de la ciutat ha suposat una certa rectificació en l’envelliment de la població que
es posava de manifest l’any 1996. L’aparició de nous fenòmens migratoris i la tendència al “reagrupament
familiar” comporta el reforçament, per baix, de la piràmide demogràfica, amb les repercussions que això té
sobre la demanda en alimentació.
En un altre ordre d’idees, si bé és cert que el pes de la despesa en alimentació sobre el total de la despesa
familiar es continua reduint, els augments de renda dels darrers anys (amb la interrupció per la crisi del
2009-2010) fan presagiar un augment significatiu del volum global de les compres en alimentació a la ciutat
de Barcelona.
16
Les dades més recents sobre la freqüència de compra i la quota de mercat dels diferents formats comercials, i
que es reprodueixen en els apartats següents, mostren canvis en les dietes alimentàries que han de reforçar
el paper dels establiments especialistes i dels mercats municipals, per un repunt clar del consum de produc-
tes frescos.
1.2.3. Nous formats comercials i implantació territorial en els àmbits urbà i metropolità
de Barcelona
Des de 1986, el sector de la distribució comercial alimentària ha experimentat, a Barcelona i a Catalunya,
canvis radicals pel que fa als formats i les estructures empresarials en el camp de la distribució. Una part
d’aquests canvis són, al seu torn, resultat de canvis importants en els hàbits de consum i compra de la so-
cietat, arrelats en fenòmens que han estat analitzats a bastament. Una altra part dels canvis són resultat de
modificacions de la lògica econòmica amb la qual havia operat tradicionalment el sector, i que contribueixen
a l’aparició d’uns nous formats comercials.
Pel que fa a Barcelona ciutat i el seu entorn metropolità, a partir de l’aprovació de la Llei d’equipaments
comercials de la Generalitat de 1987, principalment a partir de 1990, es produeix una verdadera explosió de
grans formats instal·lats en la corona immediatament exterior al municipi. També dintre del terme municipal
hi ha algunes instal·lacions significatives (Glòries, l’Illa, Vall d’Hebron, Diagonal Mar, la Maquinista, etc.), que
van aprofitar en la majoria dels casos operacions de regeneració urbanística d’àrees concretes, a les quals
l’Ajuntament volia donar un paper de centralitat rellevant (en el mapa adjunt es localitzen les principals im-
plantacions comercials de l’àrea metropolitana).
Cal dir que, malgrat la potència de la corona exterior d’equipaments comercials en gran format i les facilitats
per als desplaçaments que suposen els nous eixos viaris, la fuga de compra (mesurada com a percentatge de
compra de residents efectuada fora del terme municipal) pel que fa a l’alimentació ha tingut un creixement
significatiu però encara té una magnitud limitada. Aquesta pràctica es concentra en els districtes més peri-
fèrics i propers a les àrees d’influència d’aquests formats metropolitans: fonamentalment, Les Corts, Horta-
Guinardó, Sants-Montjuïc i Nou Barris.
Pel que fa als formats d’autoserveis (des dels petits fins als supermercats), hi ha hagut dos canvis rellevants.
Per una banda, la consolidació a l’alça de la quota de mercat dels supermercats en el conjunt de la distribució
alimentària i el creixement en m2 dels establiments individuals d’aquest format, la qual cosa els ha compor-
tat un guany en la quota de mercat en el subsector de l’alimentació fresca.
El segon fenomen significatiu en aquest bloc ha estat l’aparició de nous formats comercials, els establiments
de descompte o hard-discounts, i els establiments especialistes, principalment en fruita i verdura, amb una
forta estructura empresarial.
ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
17
2.

ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ
ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA
Tant l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament de Barcelona com l’Institut Municipal de Mercats elaboren estudis
sobre els comportaments de compra de les famílies barcelonines, ja sigui amb caràcter específic o bé dintre
d’investigacions més generals, per tal d’incloure’ls en l’anomenat Òmnibus municipal.
2.1. Formats comercials

El tret més característic de l’estructura de formats comercials pel que fa a la compra d’alimentació fresca és
la presència dels mercats municipals i els supermercats.
En el gràfic adjunt es pot analitzar l’evolució de les quotes de mercat des de l’any 2000 fins a l’actualitat per
al conjunt de l’alimentació.
Si bé és cert que els supermercats tenen la màxima quota de mercat en la compra d’alimentació i altres
productes quotidians, la situació s’inverteix quan s’analitza en concret els establiments on es compra l’ali-
mentació fresca.
Per a aquests sectors, el mercat municipal és el format preferit de les famílies barcelonines.
GRÀFIC 1
EVOLUCIÓ DE LA QUOTA DE MERCAT SEGONS EL FORMAT COMERCIAL
60
57
60% 56 55 54
51 52 52 52 52
49 49
47
50% 44 43 44 44
41
40% 34 33
31
29 29 29
27 27 27 27
30% 25 25 25 24 24
22 22
17
18 17 15
20% 16
14 22
16 16 16
13 13
15 16 16 15 16
13
15
10% 5 5 5 4 4 5 4 4 4
4 4 3 5 4 2 4 4 4 5 3
3 3 3 3 2 3 3 3
0%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Al supermercat A l’hipermercat
Al mercat municipal Altres
A la botiga de barri / especialtizada
80
70
18
QUADRE 2
ESTABLIMENT ON ACOSTUMA A COMPRAR L’ALIMENTACIÓ FRESCA
% Juny 09 Des 09
Al mercat municipal 41,9 46,1
Al supermercat 33,6 28,0
A la botiga de barri/especialitzada 18,9 22,1
60
60% A l’hipermercat 2,5 56 55
57 1,8
54
51 52 52 52 52
49
Als grans magatzems 49 0,8 0,5
47
50% 44 43 44 44
41
Als centres comercials 1,1 0,5
40% 34 33
31
Altres29 29
27 27 27
0,1 29
27
0,1
30% 25 25 25 24 24
22 22
Cap/no
18
compra/ns-nc 1,1 0,9 17
17 15
20% 16
14 22
16 16 16
13 13
15 16 16 15 16
13
15
N 5 5
(1000) (1000)
10% 5 4 4 5 4 4 4
4 4 3 5 4 2 4 4 4 5 3
3 3 3 3 2 3 3 3
0%
Si aproximem
2001 2002l’anàlisi2003
per grups de productes,
2004 la fruita, 2006
2005 la verdura i2007
el peix fresc són els elements
2008 2009 determinants
de les compres dels diferents tipus de formats especialistes i mercats municipals, mentre que els supermer-
Al supermercat
cats són els establiments preferits per als Aproductes
l’hipermercat
secs i productes de consum quotidià no alimentari.
Al mercat municipal Altres
A la botiga de barri / especialtizada
GRÀFIC 2
QUOTA DE MERCAT DELS DIFERENTS FORMATS
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres
formatge... verdura conserves marisc productes productes NO
alimentació alimentació
Mercat Supermercat del mercat

Altres establiments Establiments del voltant
100%
86 85 87 85 86
82 84 83 83 82 83 83 82 82 84
81 80 80
80%
19
2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat

El comerç alimentari a Barcelona constitueix una xarxa territorialment molt descentralitzada. A diferència d’al-
tres branques, el comerç alimentari no genera grans eixos que ocupen zones centrals del territori de la ciutat,
sinó que forma aglomeracions (pols) ubicades en les proximitats dels llocs on resideix la població. L’esquema
de polaritats comercials dissenyat pel PECAB original ha tingut, en termes generals, un èxit important en la
configuració dels mercats municipals com a animadors de nuclis comercials quotidians al territori.
Complementàriament a aquest paper de distribuïdors territorials de les polaritats comercials, el mercats

municipals són equipaments públics i, en els objectius municipals, són el format que permet exercir amb més
garanties per al consumidor la comparació de qualitat i preus en producte no estandarditzat.
Tanmateix, la situació dintre i al voltant d’aquests mercats no és uniforme, per diferents raons:
■■ Diferències importants en equipament i servei al comprador: no-obertura a les tardes, qualitat de les
instal·lacions, mix comercial regenerat o no.
■■ Les variacions de població durant el període 1986-2010 han afectat de forma diversa: en termes ge-
nerals, la població resident en entorns de nuclis històrics (Ciutat Vella, Sants, Sant Andreu) ha tingut
un millor comportament que no pas altres districtes de la ciutat que també disposen d’aquest equipa-
ment, com ara l’Eixample o Gràcia.
■■ La densitat i coherència comercial de l’oferta quotidiana situada dins de les respectives àrees de pola-
ritat no és la mateixa en tots els casos.
Al mateix temps, l’origen de la clientela dels diferents mercats assenyala clarament que es tracta d’equipa-
ments de proximitat.
QUADRE 3
ORIGEN DEL CLIENT EN FUNCIÓ DEL MERCAT
Caterina, Ribera
Dreta Eixample
Vila de Gràcia
Altres dist. 10
Vilapicina i la
Torre Llobeta
Altres dist. 8
Altres dist. 6
Altres dist. 9
Altres dist. 2
Altres dist. 4
Altres dist. 3
Altres dist. 5
Altres dist. 7
Altres dist. 1
St. Pere, Sta
Sant Antoni
Provençals
Les Corts
St. Martí
Sarrià
Sants
Horta
Total
Abaceria 100 0,5 1 1 1 0,5 0,5 71,9 17,1 1,5 2,5 0,5 0,5 1,5
Horta 100 0,5 81,8 10,1 3,5 3 1
Mercè 100 0,5 0,5 0,5 1 0,5 6,2 13,9 49,5 22,7 4,6
Provençals 100 0,5 0,5 2,1 72,8 24,1
Sant Antoni 100 6,1 59,7 13,3 18,9 0,5 0,5 0,5 0,5
Sants 100 0,5 0,5 65,3 30,1 3,1 0,5
Concepció 100 0,5 36,5 60,4 0,5 0,5 1 0,5
Les Corts 100 1,5 1,5 94,4 1,5 0,5 0,5
Santa Caterina 100 71,4 8,3 2,1 2,1 2,6 2,1 0,5 0,5 0,5 1,6 2,1 0,5 1,6 0,5 3,6
Sarrià 100 1,1 1,1 0,5 1,6 4,2 85,2 4,8 1,6
Total 100 7 1,6 6,2 4,1 7,9 6,9 5,3 10,1 0,7 8,4 0,6 7,6 2,1 9,1 2,9 5,3 2,9 0,9 7,3 3
70
60
50 Memòria del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
40
20
30
20
10
0
Cansaladeria, Fruita i Pesca salada, Peix fresc Altres Altres
formatge... verdura conserves marisc productes productes NO
2.3. La proximitat com a hàbit clau del consumidor alimentació alimentació
El tercer element
Mercat
característic de les compres d’alimentació és la proximitat de les compres respecte del domicili.
Supermercat del mercat
Altres establiments Establiments del voltant
Aquesta demanda de proximitat es posa de manifest per diferents dades dels estudis municipals.
Per una banda, com es mostra al gràfic següent, al llarg dels darrers deu anys el mitjà de transport majoritari
per accedir a les compres d’alimentació són els viatges a peu, amb una gran estabilitat entre el 80 i el 87 %.
GRÀFIC 3
SISTEMA DE TRANSPORT UTILITZAT PER FER LES COMPRES
100%
86 85 87 85 86
82 84 83 83 82 83 83 82 82 84
81 80 80
80%
60%
40%
11 11 12 13 13 11 12 15
20% 9 10 10 10 10 11 9 14 12 12
6 5 5 6 5 5 5 5 5
2 4 3 4 4
4 4 4 4
0%
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
A peu Transports públics

Transports privats Altres
Aquesta voluntat de preferència per la proximitat encara es fa més palesa en el cas dels mercats municipals.
El temps de recorregut per desplaçar-se fins al mercat municipal és, en més del 80 % dels casos, inferior a
10 minuts.
Finalment, els motius per no comprar als mercats municipals, tal com reflecteix el gràfic següent, estan de-
terminats per elements importants de proximitat: el mercat queda lluny, té més a prop altres establiments,
manca de temps.
21
GRÀFIC 4
MOTIU PEL QUAL NO ES COMPRA AL MERCAT MUNICIPAL
LI QUEDA LLUNY 25,6

PREFEREIX UN ALTRE TIPUS D’ESTABLIMENT 22,7
TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS 12,1
PER MANCA DE TEMPS 10,6
PER COMODITAT 9,5
L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT 7,7
ÉS CAR 5,5
MANCA DE COSTUM 3,7
COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA 2,6
MOLTA GENT I CUES 1,8
PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA 1,1
POCA OFERTA / POQUES PARADES 1,1
ALTRES 3,3
NS/NC 2,2
%
0 5 10 15 20 25 30
El consumidor de Barcelona vol fer la compra quotidiana a prop de casa seva.
La resistència a abandonar els llocs immediats de residència per dur a terme les compres quotidianes és un
hàbit de localització que pot tenir diverses lectures. Per una banda, pot resultar explicatiu de les quotes de
mercat
100 % de determinats formats mitjans, que s’adeqüen més a la trama urbana que avui concentra el gruix dels
residents de la ciutat. I per una altra, des del punt de vista de la gestió municipal, és coherent amb l’objectiu
80 %
de minimitzar els desplaçaments interiors en vehicle privat i afavorir una pluralitat d’usos de l’espai dins del
teixit60urbà,
% enfront d’altres opcions que proposen una especialització per àrees.
40 %
2.4. Incidència dels diferents formats comercials a la ciutat
20 %
2.4.1.
Les dues
0 % versions anteriors del PECAB formulaven una xarxa d’equipament comercial alimentari jerarquitzada,
en la qual els nòdulsTradicional Supermercat
d’articulació eren el mercats municipals. La xarxaDiscount
de mercats municipals ha Hipermercat
crescut amb la
ciutat des de 1836 (construcció de la Boqueria). L’annexió de nous municipis (St. Andreu de Palomar, St. Martí
de Provençals, Horta,x any
Mobilitat Corts de Sarrià, Gràcia, Sants,
Emissions CO2St. Vicenç de Sarrià...) va significar, també, la incorporació
Actes compra
dels respectius mercats a la xarxa de Barcelona. En l’actualitat, aquesta xarxa està integrada per quaranta-cinc
mercats zonals, que apleguen un total de 2.929 establiments comercials (el 68 % dels quals estan dedicats al
comerç alimentari). Pel que fa al subsector de l’alimentació fresca, com hem vist abans, la xarxa de mercats
detecta una quota de mercat hegemònica que en alguns productes, com ara el peix, arriba al 60 % del total.
Tanmateix, l’evolució dels formats presents en la distribució alimentària en els darrers deu anys ha situat
els formats mitjans de distribució en un nivell de presència territorial i de valor de l’oferta amb una situació
jeràrquica molt similar a la dels mercats municipals.
22
Cal tenir present que els formats mitjans i mitjans/grans proporcionen actualment, en l’àmbit urbà, una va-
rietat d’oferta i preus equiparable —i, a voltes, superior— als grans formats, per la qual cosa esdevenen
instruments ideals per al desenvolupament de polítiques de comerç de proximitat.
LI QUEDA LLUNY 25,6
Els grans formats,

PREFEREIX vinculats
UN ALTRE a operacions22,7
TIPUS D’ESTABLIMENT àmplies de regeneració urbanística de Barcelona, tenen també una
presènciaTÉdestacada en el ESTABLIMENTS
MÉS A PROP ALTRES proveïment quotidià
12,1 de determinades àrees i, tot i que no formen part del model
comercial més compatible amb
PER MANCA DE l’estructura
TEMPS 10,6 de la ciutat, tenen una presència significativa en l’oferta de la
ciutat i una quota de mercat PERencara baixa9,5respecte a la capacitat teòrica de les implantacions actuals.
COMODITAT
L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT 7,7
Per aquestes raons s’incorporenÉSaCAR l’estructura
5,5 del comerç alimentari de la ciutat, de la qual el PECAB n’és
l’expressió, aquest conjunt MANCA deDEformats
COSTUM que,
3,7 en definitiva, permeten combinar el comerç de proximitat amb la
necessitat
COMPRA de facilitar
PER INTERNET laLAincorporació
/ LI PORTEN COMPRA A CASAde 2,6
gammes completes d’alimentació.
MOLTA GENT I CUES 1,8
1,1
2.4.2. PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA
POCA OFERTA / POQUES PARADES 1,1
Els diversos formats comercials incideixen de forma diferent sobre paràmetres urbans.
ALTRES 3,3
2,2
Estudis recents duts a terme perNS/NC
l’Institut Sardà posen de manifest aquesta diferent incidència
%
sobre tres
paràmetres (mobilitat generada al llarg0de l’any,
5 actes10de compra
15 20 25de CO2)
i emissions 30 per a quatre tipus de
format (comerç tradicional, supermercats, discounts i hipermercats).
En el gràfic adjunt s’analitza el comportament conjunt d’aquestes variables:
GRÀFIC 5
100 %
80 %
60 %
40 %
20 %
0%
Tradicional Supermercat Discount Hipermercat
Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra
Així, mentre que el nombre d’actes de compra és decreixent des dels formats tradicionals fins als supermer-
cats, els impactes sobre la mobilitat i les emissions de CO2 tenen un comportament pràcticament invers.
De forma resumida, podríem expressar que el comerç de més proximitat (formats tradicionals i supermercats)
concentra la majoria dels actes de compra i, en canvi, genera el mínim d’emissions i mobilitat. El comerç de més
gran format, en la mesura en què el nombre d’establiments és més reduït i no se situa en entorns de proximitat,
malgrat concentrar menys actes de compra, genera molts més viatges i, en conseqüència, més emissions de CO2.
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS
23
3.

INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ
DE LES ACTIVITATS COMERCIALS
Amb uns o altres motius i finalitats i a partir de diversos instruments, les autoritats municipals han intervin-
gut tradicionalment en l’ordenació i la regulació de les activitats comercials i de la distribució alimentària.
A la legislació del règim local, tant en la seva formulació dels anys 20 i 50 (des de l’anomenat Estatut de
Calvo Sotelo fins a la Llei de règim local de 1985), s’atorga als ajuntaments competències en matèria de pro-
veïments, mercats i, en general, “control d’informació i orientació als consumidors”; s’obliga els ajuntaments
a dotar de serveis de “control d’aliments i begudes” i de “mercat de proveïments” i, en tot cas, s’arriba a fer
una reserva expressa en favor de les entitats locals en matèries “d’escorxadors, mercats i llotges centrals”.
Les motivacions de la formulació originària d’aquesta intervenció eren, entre d’altres:

■■ Assegurar les millors condicions de consum pel que fa a varietat, qualitat i preu en els productes alimentaris.
■■ Permetre el control sanitari dels aliments.
■■ Assegurar el proveïment físic en condicions de mercat clar i transparent.
■■ Impedir pràctiques que persegueixin beneficis aliens a les activitats comercials (pràctiques especu-
latives, etc.).
■■ Assegurar un equilibri adequat entre les necessitats de consum i la rendibilitat professional del co-
merç d’alimentació.
Els instruments en mans del poder local tenen, però, un abast limitat pel que fa a la capacitat efectiva d’inter-
venció en la distribució comercial. La Llei 7/1996, de 15 de gener, d’ordenació del comerç al detall, atorga als
municipis únicament la facultat d’ordenació urbanística de la implantació d’equipaments comercials, mentre
que a les comunitats autònomes els concedeix àmplies facultats, inclosa la de desplegar una política comer-
cial d’ordenació territorial de les implantacions de grans establiments comercials.
El desenvolupament legislatiu fet a Catalunya, el Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipaments comerci-
als, estableix elements de cooperació entre les administracions i, com ja s’ha assenyalat en l’apartat primer
d’aquesta memòria, recull la singularitat del municipi de Barcelona, especialment les possibilitats de planifi-
cació que li atorga la Carta municipal.
24
Les intervencions efectuades des de l’Ajuntament de Barcelona s’han centrat fins ara en els següents tipus
generals d’instruments:
■■ Les ordenances municipals, reguladores de les condicions d’exercici de les activitats comercials, entre
les quals cal citar expressament les ordenances municipals de 1947, l’ordenança municipal d’aliments
i establiments alimentaris, i l’ordenança municipal de galeries i centres privats d’alimentació.
■■ Foment d’un mercat majorista al més complet i transparent possible (a través de la Unitat Alimentària
de Barcelona a Mercabarna).
■■ Creació i manteniment d’una àmplia xarxa de mercats municipals.
■■ Elaboració i aplicació del Pla especial de l’equipament comercial alimentari de la ciutat de Barcelona
(PECAB), en les seves versions de 1986 i 1999.
■■ Aprovació del Pla especial de l’equipament comercial i els usos no alimentaris de Barcelona (PECNAB),
aprovat pel Consell Plenari l’any 2007, que recull els principis i objectius de la planificació urbanística
municipal pel que fa a la proximitat i les àrees de centralitat. En aquest punt té especial rellevància el
fet que les àrees de zonificació del PECNAB recullen els centres comercials en funcionament que, en la
majoria dels casos, inclouen usos i establiments alimentaris.
3.1. Mercats municipals

El mercat municipal zonal, “la plaça”, ha estat tradicionalment el principal instrument d’intervenció munici-
pal en tant que permetia cobrir fonamentalment tres tipus d’objectius:
■■ Concentrar l’oferta en un marc físic que faciliti la compra als consumidors.

■■ Actuar de mecanisme de regulació i coneixement dels preus per part dels consumidors, amb possibili-
tat de comparar i escollir entre ofertes alternatives.
■■ Concentrar establiments per facilitar la funció inspectora sanitària dels aliments peribles.
Els mercats municipals són el format que permet exercir amb més garanties per al consumidor la comparació
de qualitat i preu en productes no estandarditzats.
Malgrat la pèrdua de quota de mercat de la xarxa de mercats municipals a Barcelona en el subsector de

l’alimentació fresca, el qual constitueix el gruix de la seva xifra de negoci, s’observa que aquest format con-
tinua essent l’hegemònic del subsector, amb una àmplia diferència respecte a la resta. D’altra banda, aquest
format comercial, per les mateixes característiques de la trama urbana de la ciutat, s’adapta perfectament
als requeriments dels consumidors pel que fa a proximitat i a gamma d’oferta en la compra alimentària. Els
mercats municipals han exercit, amb èxit, el paper —assignat en el PECAB original— de locomotores de pola-
ritats comercials descentralitzades al llarg de tots els barris de la ciutat, la qual cosa ha permès que més del
84 % dels barcelonins facin la seva compra alimentària en l’entorn immediat de la seva residència.
Cal recordar, a més, que la política de mercats municipals no és “intervencionista” o “publificadora”, en el

sentit de menyspreu que des de determinats sectors es dóna a aquestes expressions. Els mercats municipals
són una forma de suport públic a la concentració d’unitats econòmiques privades, per tal d’assegurar-ne les
25
millors condicions de funcionament. Des de l’Institut Municipal de Mercats, s’han elaborat plans d’actuació
en mercats com a instruments orientadors de la política municipal d’inversions en els mercats, que descansa
en els principis de concertació i de cofinançament de les intervencions entre els sectors públic i privat. Aques-
ta plans han constituït, fins ara, els eixos bàsics de la política de modernització dels mercats municipals.
En el marc d’aquestes intervencions, s’han incorporat formats de supermercat a l’interior dels mercats per
reforçar el paper d’aquests equipaments en l’estructura territorial del comerç de la ciutat, amb la voluntat
d’acostar l’oferta a la residència i minimitzar així la necessitat de desplaçaments.
3.2. PECAB
Tant en la versió de 1986 com en la de 1999, es va assignar al PECAB com a missió fonamental la de referir so-
bre el territori de la ciutat de Barcelona les polítiques municipals de distribució alimentària, és a dir, ordenar i
regular el comerç d’alimentació en l’espai urbà de la ciutat. Això es concretava en tres àmbits de planificació:
■■ Localitzar i ordenar les polaritats comercials.
■■ Dimensionar l’equipament comercial fins a un nivell suficient.
■■ Regular els usos i formes comercials permesos en cada zona de la ciutat.
A aquests tres àmbits caldria afegir-ne un quart, consistent a dimensionar i distribuir l’equipament comercial
de manera que no es produeixin concentracions que puguin suposar una major càrrega circulatòria a la ciutat.
El PECAB manté el caràcter de tot plantejament urbanístic d’intervenció, en regular les activitats privades i pro-
gramar les actuacions públiques. Les actuacions públiques de caràcter directe són, en general, de dos tipus:
■■ Construcció de nous mercats zonals, o bé reforma o rehabilitació d’algun dels existents.
■■ Actuacions en circulació i infraestructura urbanística, que hem anomenat polaritats comercials (creació
d’eixos o illes de vianants al voltant de mercats, etc.).
La regulació continguda en el PECAB harmonitzava diferents llibertats i drets recollits en el text constitucio-
nal. Allà on la nostra Constitució reconeix la llibertat d’empresa (art. 38), es garanteix la intervenció dels po-
ders públics per protegir, en el seu exercici, la defensa de la productivitat, fins i tot mitjançant la planificació.
La mateixa Constitució obliga els poders públics a defensar els drets dels consumidors (art. 51) i a ajudar en
la modernització i el desenvolupament de tots els sectors econòmics (art. 130).
És, doncs, en aquest marc constitucional que cal veure el PECAB com l’instrument per oferir unes perspectives
més segures a l’activitat privada, en un intent de garantir una major productivitat, un servei més adequat al con-
sumidor, i el coneixement dels objectius i les actuacions del sector públic en l’àmbit de la distribució alimentària.
Aquesta interpretació és la que adopta la sentència amb data 19.02.88 de l’antiga Audiència Territorial de
Barcelona (ratificada per la sentència del Tribunal Suprem de 28.09.93), que desestimà el recurs contenci-
ós administratiu interposat contra el PECAB per la Generalitat de Catalunya. Aquesta sentència esmenta,
també, la idoneïtat de l’instrument utilitzat (el Pla especial) ateses les finalitats d’ordenació urbanística de
la normativa.
26
El PECAB com a resum d’instruments legals ben diferents (Llei de règim del sòl i ordenació urbana, ordenan-
ces municipals, reglamentació tecnicosanitària, etc.) ha estat exemple de la voluntat municipal en una línia
d’actuació de millora constant del comerç i la distribució com a servei als consumidors i com a equipament
social i col·lectiu.
En aquest context, cal reprendre l’argumentació que ja s’ha expressat en el primer punt d’aquesta memòria
pel que fa a la necessitat d’adaptació del PECAB als principis i criteris que es deriven de la Directiva europea
de serveis del mercat interior, la Llei de lliure accés a les activitats de serveis i la Llei d’equipaments comer-
cials de 2009.
3.3. Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona

El PECAB de 1986 era una norma amb un contingut divers que aplegava elements de caràcter urbanístic (di-
visió de la ciutat en perímetres) amb els de caire regulador de l’activitat comercial alimentària amb indepen-
dència de la seva ubicació en la ciutat.
La revisió de 1999 va establir la separació d’aquests dos elements, de manera que el nou PECAB contenia
exclusivament els de caràcter urbanístic, i la resta d’elements s’afegien al contingut d’una nova ordenança
d’establiments i centres de comerç alimentari.
En el procés actual s’ha seguit el mateix criteri, i es produeix també una revisió de l’ordenança que permet
unificar i actualitzar les diferents normatives municipals i de rang superior que afecten els comerços alimen-
taris en aspectes relacionats amb la configuració física dels establiments, les autoritzacions municipals i els
productes a la venda.
PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
27
4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB
4.1. Criteris marc de la revisió

En el procés actual de revisió del PECAB s’ha establert un marc de quatre criteris inicials que han orientat els
treballs de revisió:
■■ Com s’ha posat de manifest, la revisió actual del PECAB, a més de constituir un esforç per adaptar-se i
actualitzar-se als canvis socials, territorials i de pautes de consum esdevinguts en els darrers deu anys,
està motivat fonamentalment per la necessitat de respectar el nou marc legislatiu, conformat per la
Directiva europea de serveis del mercat interior (2006), la Llei de lliure accés a les activitats de serveis
(2009) i la Llei d’ordenació dels equipaments comercials (2009).
■■ Assegurar la continuïtat amb el model normatiu i els esquemes reguladors generals dels anteriors
PECAB, la pertinència dels quals ha estat convalidada per l’evolució del sector comercial alimentari a la
ciutat i que, com s’ha exposat abans, ha assolit l’èxit en nombrosos aspectes. Aquests fets assenyalen
la validesa de l’opció presa d’entrada de descartar altres models (com ara l’establiment de sostres mà-
xims de creixement de superfície comercial alimentària per àrees), que no només haurien representat
una discontinuïtat substancial respecte dels models anteriors, sinó que presenten l’inconvenient d’una
adaptació difícil a un teixit de continuïtat urbana com és la ciutat de Barcelona, i elements importants
de seguretat jurídica pel que fa a la seva possible col·lusió en les lleis esmentades en el criteri anterior.
■■ Simplificar la gestió i el desplegament de la normativa: en el moment d’iniciar els treballs, l’aprovació
dels plans especials estava sotmesa a un procediment que dificultava la gestió i el desplegament de
determinats aspectes previstos en la normativa original del PECAB (singularment, la creació de focus
de polaritat en les àrees de nova polaritat). Així mateix, i com s’assenyala en l’apartat 2.3, el contingut
divers de la normativa del PECAB aconsellava aplicar una separació d’alguns elements (les superfícies
mínimes i els grups d’especialitzats) que no havien de tenir, forçosament, tractament en un instrument
urbanístic. L’aprovació i entrada en vigor de la Llei de la Carta municipal de Barcelona, que dóna a
la Corporació la competència d’aprovar íntegrament els plans especials que afectin només el terme
municipal de Barcelona, va significar un canvi important pel que fa al primer dels aspectes esmentats.
■■ Homogeneïtzar els conceptes i la terminologia amb els de la resta de l’ordenament comercial vigent:
en aquest sentit, la definició de termes com ara “superfície neta de venda” o la nova tipologia d’esta-
bliments alimentaris incorporada en la revisió transposen directament les definicions anàlogues de
l’ordenament autonòmic.
28
4.2. Principis del PECAB

Els principis que van inspirar, originàriament, la regulació i l’ordenació de les activitats comercials que s’es-
tableixen en el Pla especial podrien resumir-se en dos:
■■ Assegurar al consumidor els nivells òptims de servei i equipament comercial alimentari.
■■ Dotar els comerciants d’un marc de referència per a l’exercici de les activitats suficient per a la pres-
tació del servei amb els nivells òptims a què és refereix el paràgraf anterior.
A aquests principis originals, la revisió n’ha afegit dos de nous:

■■ Fomentar la modernització de les estructures empresarials del sector.
■■ Afavorir el principi de la proximitat, facilitant l’existència d’estructures comercials modernes a la
ciutat que minimitzin la necessitat de desplaçaments.
Aquests quatre principis inspiradors contenen algunes qüestions que cal desenvolupar, tant des de la pers-
pectiva històrica com des de la perspectiva dels elements que hi intervenen i que justifiquen la revisió.
Pel que fa als consumidors, les activitats comercials, en particular el comerç alimentari, es conceptuen com
a servei, en el sentit d’activitat econòmica que ha de donar satisfacció a unes necessitats del consumidor: el
proveïment d’aliments.
Un nivell de servei adequat a les necessitats significa que, en cada zona de la ciutat, els habitants disposin,
en condicions de bona accessibilitat, de superfícies comercials suficients i equilibrades entre els diferents
sectors. Això vol dir superfícies comercials d’acord amb la població i amb una proporció adequada de cadas-
cun dels subsectors comercials alimentaris (productes frescos —carn, peix, fruita, hortalisses—, productes
secs i alimentació en general, etc.).
El comerç alimentari té, a més, i des d’una perspectiva urbanística, alguns aspectes que permeten conceptuar-lo
com a equipament.
El Pla general metropolità de Barcelona, en la definició de l’ús comercial (art. 278) —l’ús que correspon a
locals oberts al públic destinats al comerç a l’engròs o al detall—, el descriu com una activitat que es corres-
pon amb la que es permet exercir dintre dels equipaments comunitaris, definits en l’apartat e) de l’art. 212
com “equipaments de proveïments i subministraments [...] mercats i altres centres de proveïment, sempre
de titularitat pública, encara que de possible gestió privada, i àrees de servei”. En altres paraules, el comerç
alimentari exercit en mercats i altres centres de proveïment de titularitat pública té caràcter d’equipament.
D’altra banda, el Decret llei 1/2009, de 29 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, defineix
els establiments com “els locals, construccions i instal·lacions en espais coberts o sense cobrir en els quals
es desenvolupen activitats comercials”.
El caràcter d’equipament del comerç alimentari, almenys en l’exercici de les activitats comercials en centres
públics de proveïments, fa que aquests darrers puguin ocupar sòls classificats pel Pla metropolità com a
29
equipaments comunitaris (clau 7). El Pla especial, en referir-se a l’equipament comercial alimentari, ho fa en

el doble sentit de pla d’equipaments, d’acord amb l’art. 214 de les normes del Pla general metropolità (PGM),
és a dir, determinar amb detall el tipus d’equipament a les zones 7 i el pla de protecció dels equipaments per
regulació dels usos.
Aquest doble caràcter de servei i equipaments dels comerços d’alimentació i proveïments permet fer-ne un
tractament urbanístic pel que fa a la localització, l’ordenació i el paper en l’estructuració de la ciutat, etc.
En relació amb els comerciants, el PECAB mira de regular el suport físic que serveix de base per a les seves
activitats; suport físic que fa referència a quatre nivells diferents:
■■ El sòl (localització, usos, incidència sobre els preus, titularitat del sòl, etc.).
■■ L’edificació (intensitat d’ús en els locals comercials, els mercats municipals, els centres alimentaris, etc.).
■■ L’entorn comercial (accessibilitat als centres comercials, mercats i centres privats, tipologies edificatò-
ries que permeten els usos comercials, etc.).
■■ L’accessibilitat en transport privat i les necessitats d’aparcament lligades a determinats formats.
4.3. Objectius del PECAB

A partir dels principis detallats en els apartats anteriors, el Pla es proposa un objectiu prioritari que ja ha
estat present des dels seus inicis:
Afavorir les diverses formes comercials en una xarxa de distribució territorialment apropada als consumi-
dors i fer-ho en una forma articulada.
Per tal d’assolir aquest objectiu, el PECAB es mou en tres tipus d’esquemes reguladors, que s’han tingut en
compte també en la seva revisió.
a) La tipologia d’establiments: es definia una tipologia d’establiments comercials alimentaris amb una
acotació dels productes autoritzats a la venda per als diferents especialistes i polivalents petits.
b) De forma coordinada amb el PECAB, l’ordenança fixa unes superfícies mínimes —i, en alguns casos,
també màximes— dels establiments comercials, per tal de combatre un dels problemes que tenia —i
en part conserva— l’estructura comercial barcelonina: el minifundisme.
c) Es defineix una plasmació espacial i territorial de la política comercial alimentària de l’Ajuntament.
Això té un doble component: en primer lloc, identificar i delimitar àrees específiques, en el territori de
la ciutat, en funció del seu paper en l’equipament comercial alimentari, polaritats i centres comercials
en funcionament; i, en segon lloc, regular els usos i les formes comercials que es permeten en cada
zona de la ciutat.
Per les raons esmentades, només la plasmació espacial i la tipologia s’han incorporat al text del PECAB revi-
sat, mentre que les superfícies mínimes han estat objecte de desplegament en l’ordenança d’establiments i
centres de comerç alimentari.
30
La regulació continguda en el Pla es concentra en uns objectius i criteris pel que fa als següents aspectes:
■■ La xarxa de la distribució comercial alimentària.
■■ Les formes i tècniques de distribució.
■■ El dimensionament de la xarxa i els establiments.
■■ La vigència del Pla i les situacions transitòries.
■■ L’expressió territorial del PECAB.
En els següents apartats es desenvoluparan els elements referits als quatre primers aspectes, i es deixarà
per a la secció 5 de la memòria la revisió d’alguns aspectes del desplegament espacial del Pla.
4.4. Xarxa de la distribució comercial alimentària

El PECAB original s’enfrontava a una situació de dispersió dels punts de venda, que es localitzaven arreu de
la ciutat de forma desestructurada, seguint pautes fonamentades en la disponibilitat de locals més que no
pas en els requeriments de la demanda expressada per la població. El Pla es proposa integrar el conjunt de
punts de distribució en una xarxa racional i estructurada, les característiques més rellevants de la qual poden
resumir-se en les següents:
■■ Jerarquia de la xarxa en funció de la capacitat de donar resposta en cada punt a la població servida
i l’especialització.
■■ Jerarquia de la xarxa en funció del nivell de freqüentació setmanal en l’acte de compra familiar.
■■ Els nòduls de la xarxa són els mercats municipals i alguns establiments privats als quals, per la seva
ubicació i volum d’oferta alimentària, els són aplicables els criteris anteriors.
■■ Articulació a la xarxa dels establiments especialistes i d’alimentació general, per evitar els problemes
derivats del minifundisme.
4.5. Formes i tècniques de distribució

El Pla especial, en la seva normativa, defineix les formes i els tipus d’establiment comercial i d’equipament
de proveïment fent atenció als següents criteris:
■■ Localització, concentració o no de punts de venda.
■■ Gamma de productes venuts, especialització dels establiments i assortiment.
■■ Superfície dels establiments.
La revisió actual ha creuat aquests criteris originals amb la tipologia comercial que es deriva de la Llei 1/2009
d’ordenació dels equipaments comercials.
El PECAB donà un tractament diferenciat a cadascun dels formats comercials presents en el mercat en funció
del grau respectiu d’adequació als principis i criteris relacionats abans, tot respectant, però, la coexistència i
31
la pluralitat de fórmules. Les característiques de cada tipus d’establiment, que en determinen la consideració
dintre del Pla, són:
■■ El nivell de servei al consumidor i la incidència sobre les condicions de consum.
■■ L’aportació a la millora i la consolidació de la xarxa de comerç alimentari present a la ciutat.
■■ El nivell de productivitat del format.
■■ L’adaptació a la trama urbana de la ciutat.
■■ La gamma de productes en oferta.
■■ El respecte del teixit comercial tradicional.
■■ La generació més o menys gran de mobilitat i les necessitats d’aparcament que aquesta mobilitat genera.
En definitiva, l’article 10 de la normativa del PECAB estableix la tipologia d’establiments, que poden ser les següents:
■■ Establiments especialistes.
■■ Polivalents alimentaris.
■■ Autoserveis de fins a 149 m2.
■■ Superserveis d’entre 150 i 399 m2.
■■ Supermercats petits d’entre 400 i 1.299 m2.
■■ Supermercats grans d’entre 1.300 i 2.500 m2.
■■ Hipermercats.
■■ Grans magatzems.
■■ Galeries i centres privats d’alimentació.
■■ Mercats municipals.
■■ Botigues de productes quotidians no alimentaris.
■■ Botigues de conveniència.
■■ Botigues annexes a benzineres.
4.6. Expressió territorial del PECAB

El PECAB, com a instrument bàsic de la intervenció municipal en l’ordenació de les activitats comercials ali-
mentàries, ha de recollir un tractament específic de les diferents realitats territorials del teixit comercial de la
ciutat. La solució adoptada és la divisió de la ciutat en zones o perímetres amb unes característiques deter-
minades pel que fa al seu equipament comercial alimentari, i que té una expressió gràfica en la documentació
del Pla. En la terminologia del Pla, aquests perímetres són:
■■ Els perímetres d’influència de les polaritats comercials en funcionament.
■■ Els perímetres dels centres comercials en funcionament.
■■ Els perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat.
■■ Els perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’establiments.
■■ Els perímetres de zonificació especial.
32
A cadascun d’aquests perímetres se li assigna una funcionalitat que delimita els tipus i les característiques
dels usos comercials autoritzables en cada àrea.
La delimitació concreta dels diferents perímetres es troba en els plànols d’ordenació a escala 1/5000 i 1/10000
que acompanyen la normativa. El plànol síntesi que s’adjunta a aquesta memòria, a escala 1/20000, ofereix
una visió del conjunt de la ciutat i la localització relativa dels perímetres sense caràcter normatiu.
4.6.1. Mercats municipals i àrees de polaritat en funcionament

Hem assenyalat el fet que ja ara —i en un futur, com a voluntat de política municipal— els mercats munici-
pals, els mercats zonals de proveïment, constitueixen els nòduls o focus principals de la xarxa de distribució
alimentària a la ciutat de Barcelona.
El perquè de la voluntat, i objectiu del Pla especial, de fer del mercat municipal el centre de la xarxa de distri-
bució de fresc, a més de les dades quantitatives que acabem d’exposar, és clar: l’agrupació de punts de venda
privats en el recinte únic del mercat públic és l’opció que permet la màxima eficiència en la distribució i la que
ofereix millors garanties per al consumidor en producte no estandarditzat pel que fa als següents aspectes:
■■ Permet la comparació de qualitats.
■■ Permet l’agrupació d’una oferta variada per als consumidors.
■■ Afavoreix la competència i agrupa la demanda per als comerciants, fet que optimitza la productivitat.
■■ Facilita la formació transparent de preus.
■■ Faculta al màxim les obligacions inspectores del sector públic.
L’actuació municipal en mercats persegueix, doncs, establir el proveïment d’aliments sobre bases comercials
equilibrades, concretades en els següents objectius operatius:
■■ Tendir a una concepció del mercat zonal no aïllada, sinó com a nucli d’una polaritat comercial que n’en-
forteixi l’atracció, i donar als comerciants de la zona l’oportunitat d’integrar-s’hi.
■■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial, en el sentit de promoure parades de venda més grans
amb un nivell d’oferta suficient i serveis adaptats a l’evolució dels hàbits de compra del consumidor.
■■ Afavorir la modernització de l’aparell comercial i promoure la formació del comerciant.
■■ Ampliar i racionalitzar l’àmbit de productes dels llocs de venda als mercats zonals.
A més, s’ha tingut present la distribució territorial dels mercats pel conjunt de la trama urbana, la qual afavo-
reix al màxim la voluntat del criteri de proximitat que s’ha esmentat profusament amb l’avantatge de distri-
bució dels desplaçaments necessaris.
En la sistemàtica del PECAB, els mercats municipals actuen com a nòduls de la xarxa de distribució i esdeve-
nen el focus d’unes àrees o perímetres de concentració comercial que anomenem àrees de polaritat. A partir
de l’atracció que representa el nòdul comercial del mercat, s’hi concentren un bon nombre d’establiments aï-
llats, fora del recinte del mercat, però en la seva proximitat física. Els establiments que juntament amb el mer-
cat formen l’àrea de polaritat complementen l’oferta del mercat municipal, més que no pas la substitueixen.
33
Dintre d’aquestes àrees de polaritat, es pot parlar del fet que els consumidors hi duen a terme un acte únic de compra.
És a dir, en el desplaçament amb origen o destí al domicili, el comprador es desplaça al mercat i, a més de la compra
que fa en el recinte, adquireix altres productes en els comerços concentrats en l’àrea de polaritat. En els casos d’accés
al mercat per mitjà mecànic, individual o col·lectiu, els desplaçaments dintre del perímetre de polaritat es fan a peu.
Les polítiques previstes per a les àrees de polaritat comercial existents són:
■■ Potenciar el focus comercial, en principi el mercat municipal, enfortint els processos de reforma i reha-
bilitació i potenciant en el seu interior nous formats comercials, i dotar el conjunt de noves infrastruc-
tures d’accessibilitat.
■■ Concentrar i potenciar els comerços complementaris, especialment pel que fa a l’alimentació en sec i
al comerç quotidià no alimentari.
■■ Proveir l’entorn d’una infraestructura urbanística adequada i de dotacions per tal de facilitar l’acte de
compra, fonamentalment accentuant-ne el caràcter per a vianants.
Al voltant dels mercats municipals es delimiten els respectius perímetres d’influència. De fet, en vuit casos
(mercats de Lesseps, Marina, Sud-Oest del Besòs, Vall d’Hebron, Núria, Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Ca-
nyelles) el Pla no estableix un perímetre d’influència en sentit estricte sinó que refereix les determinacions
a una àrea geogràficament definida. La trama urbana que envolta aquests vuit mercats o les seves pròpies
característiques fan difícil que el mercat generi al seu voltant la concentració d’establiments comercials que
caracteritza l’existència d’una polaritat més enllà del nucli o centre estricte.
Els plànols d’ordenació a escala 1/5000 indiquen la delimitació física dels perímetres i permeten observar els
diferents criteris que, en cada cas concret, s’han tingut en compte per a aquesta delimitació. Entre aquests
criteris podem citar: els establiments comercials alimentaris i no alimentaris existents; l’accessibilitat a la
zona; i les possibilitats de reserva d’espai per a la circulació de vianants, per tal d’impedir la generació de
mobilitats indegudes amb el consegüent problema mediambiental i de congestió del tràfic.
L’aplicació d’aquests criteris dóna resultats diferents segons el tipus de trama urbana en el qual el mercat
està localitzat. Sense ànim de ser exhaustius, val la pena fer-hi les observacions següents:
■■ Als mercats que corresponen a antics municipis agregats a Barcelona o a barris consolidats des de fa
anys i amb tipologies edificatòries que es corresponen a barri antic, els perímetres de polaritats estan
centrats respecte al barri i el mercat ocupa una posició central (Sants, Hostafrancs, Sant Andreu, Sagre-
ra, Unió —al Poblenou—, Clot, Carmel i Llibertat).
■■ Els perímetres d’influència dels mercats situats a l’Eixample no són concèntrics al mercat; l’existència
de buits urbans o equipaments, o la proximitat de carrers d’alta circulació, configuren àrees de polari-
tat que s’entenen molt més clarament a partir de certs eixos (carrer Mallorca i Villarroel al mercat del
Ninot; Girona i València al de la Concepció; Padilla al de la Sagrada Família) o, en sentit contrari, la
barrera que suposa el carrer Urgell i sobretot les rondes al mercat de Sant Antoni.
■■ L’existència d’equipament, parcs urbans o trames i tipologies d’edificació inadequades per al comerç
tradicional fa que molts mercats siguin excèntrics en relació amb el seu perímetre d’influència, o que
fins i tot en quedin fora. És el cas dels mercats de barris o zones perifèriques com ara el de Sant Martí,
Verneda, Bon Pastor, Montserrat, Les Corts i Felip II.
34
■■ La situació d’alguns mercats en relació amb carrers de circulació tradicional ha generat àrees de po-
laritat que s’estenen al llarg d’aquests eixos (Proveïdora o Abaceria a Gràcia, Sarrià, Estrella, Horta,
Guineueta i Sant Gervasi).
■■ Els mercats situats a Ciutat Vella (Boqueria, Santa Caterina, Carme i Barceloneta) generen uns períme-
tres d’influència, i així els recull el Pla especial, tant en relació amb la pròxima trama com amb tradici-
ons de compra dels residents en aquests barris.
■■ Els mercats situats als eixamples menors (Galvany, Tres Torres i Guinardó) determinen àrees o períme-
tres d’influència d’acord amb els potencials de la trama respectiva. Molt limitada en el cas de Tres Tor-
res; en projecció cap a eixos importants —i que actuen de barrera al mateix temps— com ara Muntaner
i el passeig Maragall en els altres dos casos.
4.6.2. Centres comercials en funcionament

La implantació de grans equipaments comercials a la ciutat, derivada del desenvolupament de les àrees de
nova polaritat recollides en el PECAB, els centres direccionals vinculats a les àrees de nova centralitat i altres
instruments de planejament urbanístic, ha configurat un seguit de polaritats comercials de titularitat privada
amb un volum d’oferta unitària variable. Aquestes polaritats complementen la xarxa bàsica de comerç ali-
mentari de la ciutat, la integrada pels mercats municipals, i donen servei a zones diverses de la ciutat que, en
la majoria dels casos, si no fos per això estarien en una situació de dèficit d’oferta alimentària.
En el moment de l’elaboració inicial del PECAB (1986), aquests centres no existien o se n’havia iniciat la im-
plantació molt recentment, per la qual cosa una de les necessitats principals detectades en la revisió de 1999
era la d’integrar-los en la xarxa jerarquitzada de polaritats de comerç alimentari.
Persisteix aquesta voluntat amb el manteniment de la figura dels perímetres de centres comercials en funci-
onament, que tenen com a objecte assignar, als equipaments actuals, uns usos autoritzables que garanteixin
el manteniment futur del seu paper com a polaritat prestadora d’oferta i servei a la seva zona d’influència. I
això sense interferir en els possibles canvis d’ensenyes comercials, derivats de la gestió empresarial privada,
no en la modulació final de la grandària dels formats instal·lats, que haurà de ser, si escau, objecte d’autorit-
zació de llicència comercial de la Generalitat.
La revisió del PECAB proposa onze perímetres d’aquest tipus, descrits de forma detallada en els plànols
d’ordenació a escala 1/5000:
C1 Meridiana - Escòcia C9 Diagonal - Carles III
C2 Plaça dels Països Catalans C10 Can Dragó
C3 Plaça de les Glòries C11 Las Arenas
C4 Illa Diagonal C12 Plaça Catalunya
C5 Vila Olímpica C13 Francesc Macià
C6 Porta Nord (La Maquinista)
C7 Diagonal Mar
C8 Maremagnum
35
4.6.3. Comerç de proximitat

A més dels mercats municipals, els centres comercials en funcionament i les concentracions d’establiments
individuals al voltant dels focus que els mercats representen, trobem en el conjunt del sentit urbà de la ciu-
tat un comerç dispers, al qual el PECAB assigna la funció de comerç de proximitat, en el sentit que es tracta
d’establiments on completar els proveïments que, un nombre reduït de vegades a la setmana, tenen lloc en
polaritats o centres comercials.
Es tracta d’un comerç urbà de diferents formats que permet la compra de proximitat i minimitza la necessitat
de desplaçaments. Aquesta política hauria de permetre:
■■ Evitar el minifundisme mitjançant les superfícies mínimes dels establiments.
■■ Potenciar la transformació dels establiments actuals mitjançant l’augment de superfícies.
■■ Fer aparèixer, amb les degudes condicions d’accessibilitat i aparcament, determinats formats (super-
mercats) que tenen un paper important sense que això suposi disfuncions en la mobilitat general.
En el període transcorregut des de l’aprovació del PECAB de l’any 1986, cal destacar l’important esforç del
sector per reestructurar els establiments especialistes i altres formats de petites dimensions. Ara bé, el prin-
cipal canvi produït en l’àrea establerta per al comerç de proximitat ha estat la implantació de formats comer-
cials de tipus supermercat amb un elevat grau de competitivitat, no tan sols amb els establiments tradicio-
nals, sinó també amb els formats més grans (hipermercats, etc.). Aquests equipaments, com s’ha exposat
anteriorment, han contribuït de forma decisiva a la ciutat de Barcelona en afavorir la proximitat al domicili i,
per tant, eliminar la necessitat de desplaçaments cap a la perifèria o cap als centres comercials en funciona-
ment dels residents que es troben fora de les seves àrees d’influència.
Per acabar, cal tenir en compte que en algunes àrees de la ciutat (fonamentalment al centre històric de l’Ei-
xample i Ciutat Vella) el comerç dispers juga un doble paper: de comerç de proximitat per als habitants de la
zona i de botiga superespecialitzada al servei del conjunt de Barcelona.
4.6.4. Àrees especials

Al terme municipal de Barcelona hi ha algunes àrees o zones que reuneixen característiques especials pel
tipus d’activitats que s’hi desenvolupa i que, per tant, originen una demanda comercial molt específica. Es
tracta de zones no residencials (industrials), de zones verdes i dotacions en les quals el PGM prohibeix explí-
citament l’ús comercial (parcs, etc.) i de zones de dotacions o infraestructures (el port, les estacions de FGC)
on es genera una demanda atípica que el Pla especial haurà de regular de forma específica.
Al llarg dels darrers anys, les grans àrees de sòl industrial del municipi han experimentat una transformació
profunda derivada, en part, de la implantació fora d’ordenació d’habitatges, i també de la necessitat de re-
plantejar les solucions d’ordenament en algunes d’aquestes àrees. Singularment, les dues àrees industrials
de Poble Nou, qualificades com a 22@, han experimentat un procés de redefinició dels paràmetres urbanís-
tics de la seva ordenació, que aconsellen una modificació de les estructures comercials fins ara autoritzades,
amb la incorporació de formats comercials més adaptables i moderns dintre dels formats no excessivament
grans; en concret, amb la incorporació de les botigues especialistes i els superserveis.
36
4.6.5. Vigència del Pla i situacions transitòries

El PECAB, en tant que instrument de planejament urbanístic, té vigència indefinida, si bé la seva pròpia nor-
mativa preveu la possibilitat de modificació i revisió.
Les causes de la revisió general del Pla són:

■■ Variacions de població per sobre del previst.
■■ Canvis en les pautes de comportament de consum.
■■ Aparició de fenòmens comercials nous que suposin canvis en la xarxa definida del Pla.
■■ Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipament comercial que es produeixin i manifestin amb mo-
tiu de l’aplicació del Pla.
El Pla estableix com a termini màxim l’any 2015 perquè els establiments existents puguin adaptar-se als
preceptes que diu la nova normativa.
Finalment, el Pla estableix que el planejament urbanístic derivat del PGM i, en especial, les operacions ur-
banístiques integrades desenvolupin les determinacions del Pla en les seves àrees de influència, seguint els
criteris generals que fixa el PECAB.
Text normatiu
del Pla especial
d’equipament comercial
Aprovat pel Plenari del Consell Municipal

el 25 de febrer de 2011
Publicat al BOP el 23 de març de 2011
Text normatiu del Pla especial d’equipament comercial alimentari de Barcelona
DISPOSICIONS GENERALS
38
CAPÍTOL I Article 4. Revisió del PECAB:

Disposicions generals Circumstàncies que la justifiquen
1. S’entén per revisió del contingut del PECAB una altera-
ció substancial de les seves determinacions de manera
que afecti la xarxa de distribució alimentària, la defi-
SECCIÓ 1a nició conjunta de les polaritats comercials o qualsevol
DISPOSICIONS GENERALS altre dels elements fonamentals del Pla especial.
2. Són circumstàncies que justifiquen la revisió del PE-
Article 1. Objecte del Pla especial CAB, i que en tot cas han d’ésser esmentades i cone-
1. És objecte del Pla especial de l’equipament comercial gudes en l’acord d’inici dels treballs de revisió:
alimentari de la ciutat de Barcelona l’ordenació urba- a) Variacions de població per sobre d’un 33 % respecte
nística i la regulació dels usos i les activitats comerci- a la xifra del padró de 1996 o canvis en els comporta-
als alimentàries en el terme municipal de Barcelona. ments de consum que signifiquin una alteració subs-
2. El Pla especial de l’equipament comercial alimenta- tancial de la demanda de productes alimentaris.
ri de la ciutat de Barcelona (en endavant, PECAB) es b) Aparició de nous fenòmens comercials que supo-
fonamenta en el que disposen els articles 55 i 67 del sin canvis en la xarxa definida pel Pla.
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’apro- c) Aparició de distorsions en l’aparell de l’equipa-
va la refosa de la normativa urbanística vigent a Ca- ment comercial que es produeixin i manifestin
talunya, i l’article 67.2 de la Llei 22/1998, de 30 de amb motiu de l’aplicació del Pla.
desembre, de la Carta municipal de Barcelona.
3. El PECAB desenvolupa i especifica els articles se- Article 5. Modificació del PECAB
güents de la normativa del Pla general metropolità: 1. S’entén per modificació del PECAB l’alteració del con-
■■ Art. 212.1 e), relatiu als equipaments de proveï- tingut d’alguna de les determinacions del Pla especi-
ments i subministraments. al sense que l’afecti en el seu conjunt.
■■ Art. 278, relatiu als usos comercials. 2. A diferència de les causes de la revisió, les que moti-
■■ Art. 302-313, relatius a la reglamentació detallada vin la modificació del PECAB han d’afectar només zo-
d’usos en el sòl urbà. nes comercials individualitzades de la ciutat o bé un
nombre reduït d’establiments comercials alimentaris.
Article 2. Documentació del PECAB 3. Es consideren causes de modificació del PECAB, en-
Formen la documentació del PECAB la memòria justifica- tre d’altres, la desaparició o el trasllat del focus d’una
tiva, la present normativa urbanística i els plànols d’or- polaritat en funcionament o les alteracions substanci-
denació a escala 1/5000 i 1/10000 que s’incorporen com als de la trama urbana, en els perímetres de polaritats
a annexos. comercials en funcionament, derivades de l’execució
del planejament urbanístic.
Article 3. Vigència del PECAB

1. El Pla especial de l’equipament comercial alimen-
Article 6. Caràcter vinculant del PECAB
tari entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al 1. Les determinacions del PECAB vinculen l’administra-
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i té una ció i els particulars.
vigència indefinida. 2. La vinculació respecte a l’administració s’entén com
2. Un cop transcorreguts quatre i vuit anys des de la necessitat de compliment dels programes requerits
l’aprovació del Pla, o coincidint amb la tramitació dels per a l’execució de les determinacions que el Pla fixa
programes d’actuació urbanística del Pla general me- com d’iniciativa pública municipal.
tropolità, l’Ajuntament de Barcelona revisarà el grau 3. La vinculació respecte als particulars s’entén com la
d’acompliment de les seves determinacions i procedi- necessitat que els nous establiments alimentaris que
rà, si escau, a l’inici dels treballs de revisió. s’obrin en el territori de Barcelona compleixin amb les
determinacions del Pla especial, i tot això sense detri-
ment del que estableixi la disposició transitòria tercera.
39
4. Seran nul·les de ple dret les reserves de dispensació Article 10. Tipologia d’establiments
que es puguin concedir al marge de les determinaci- comercials amb venda d’alimentació
ons del PECAB.
1. Establiments basats en la venda de productes
Article 7. Interpretació del PECAB d’alimentació
Les determinacions d’aquest Pla s’han d’interpretar se- Definició:

gons el seu contingut, el d’aquestes normes i els plànols Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no
corresponents, i d’acord amb els objectius i principis de amb gammes limitades d’altres productes quotidians,
planejament expressats en la memòria justificativa. En que tenen un únic titular, una sola direcció comercial i
cas de dubte d’interpretació, preval la norma escrita so- administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola
bre el plànol, i el criteri general sobre el particular. llicència o comunicació.
Tipologia:
1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-
SECCIÓ 2a mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el
DEFINICIONS venedor atén individualment cada comprador.
1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes
Article 8. Definició d’activitats, usos i aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup d’espe-
establiments comercials alimentaris cialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1 de l’OM d’es-
tabliments i centres de comerç alimentari de 26-3-1999.
1. Tenen la condició d’usos i activitats comercials ali-
mentaris els de venda o distribució al detall d’ali- 1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-
ments en establiments alimentaris. taris aquells establiments que combinen la venda de
dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-
2. Tenen la consideració d’establiments i centres comer- nex 1 de l’OM d’establiments i centres de comerç ali-
cials alimentaris els que es defineixen com a tals en mentari de 26-3-1999.
l’article 4 de l’Ordenança municipal (OM) d’establi-
ments i centres de comerç alimentari de Barcelona. 1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei.
1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-
ductes de consum quotidià, predominantment ali-
Article 9. Superfície neta de venda mentació, i que tenen fins a 149 m2.
S’entén per superfície neta de venda dels establiments, 1.2.2. Superserveis: establiments amb característiques
d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de similars als autoserveis i que tenen entre 150 i 399 m2.
les magnituds següents: 1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-
■■ Els espais dels establiments comercials on s’ex- ductes de consum quotidià i altres, com ara parament
posen les mercaderies, inclosos els espais interns de la llar. Es classifiquen en dos grups:
pels quals pot transitar el públic, els espais en Petits: entre 400 i 1.299 m2.
els quals s’efectua el cobrament dels articles o Grans: entre 1.300 i 2.500 m2.
serveis, i la superfície destinada a prestar serveis
complementaris relacionats amb els productes ad- 2. Establiments polivalents
quirits i a la qual pot accedir el públic. 2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim
■■ La superfície de venda ocupada per les caixes, la d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum
destinada a prestar serveis relatius a informació i quotidià i no quotidià, amb una superfície de venda su-
pagament, així com els espais dedicats a l’atenció perior als 2.500 m2.
al públic i a serveis de reparació o manipulació, en 2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci-
general, dels productes adquirits. ons, amb caixes de cobrament independents de les sor-
■■ En els establiments que disposin de seccions de tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix
venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’au-
la zona ocupada pels venedors darrere del taulell toservei, diferents productes d’equipament de la perso-
a la qual no té accés el públic. na, d’equipament de la llar, lleure i cultura, automoció,
i articles i serveis diversos; també s’hi poden incloure
productes d’alimentació. La superfície de venda és, ge-
neralment, igual o superior a 10.000 m2.
40
3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter col·lectiu 4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-
mercials ubicats dins del terreny ocupat per una gaso-
Definició: linera o estació de servei. La seva oferta comercial s’es-
Agrupacions de llocs de venda independents del ram de tructura a partir de dos o més de les gammes previstes
l’alimentació o relacionats amb aquest, instal·lats en un per a les botigues de conveniència i amb la gamma de
sol recinte, en nombre variable, disposats en forma de productes accessoris de l’automòbil, distribuïdes en
compartiments separats, agrupats per especialitats, se- proporció variable.
gons la seva activitat, però que constitueixen una unitat
4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que
funcional, amb serveis comuns.
inclogui aliments entre els seus productes de venda
Tipologia: queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel
que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un
3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-
equipament comercial alimentari no recollit en la relació
pendents que comparteixen un espai comú de circulació
anterior, hi queda inclòs, tenint en compte i per aquest
i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-
ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels
mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n
establiments, tipologia i forma de venda.
distingeixen dos tipus:
3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): comprenen
entre deu i trenta llocs de venda de productes alimentaris. Article 11. Superfícies mínimes
3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen Els establiments comercials alimentaris de Barcelona
més de trenta llocs d’aquesta classe. han de tenir la superfície mínima que es determina en
els articles 39-46 de l’OM d’establiments i centres de co-
3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta-
merç alimentari de Barcelona.
llistes independents, fonamentalment d’alimentació al-
terable, agrupats en un edifici de titularitat pública i nor-
malment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i que
requereixen una gestió de funcionament també comuna,
segons les fórmules jurídiques establertes en la legislació
de règim local.
4. Altres formes de venda de productes alimentaris

4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-
bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret
378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-
sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria,
drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-
tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-
prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes
peribles que per les seves característiques conserven les
seves qualitats aptes per al consum durant un període in-
ferior a trenta dies o que requereixin condicions de tem-
peratura regulada per a la seva comercialització i trans-
port—, ocupa un percentatge petit, amb un màxim del
20 % de la superfície neta de venda. Aquestes botigues
han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la normativa tecni-
cosanitària de la forma que expressa l’article 6 de l’Or-
denança d’establiments i centres de comerç alimentari.
4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials
amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2
i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-
tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-
tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-
ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts
al públic un mínim de divuit hores diàries.
ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
41
CAPÍTOL II. b) En tot cas, i en aquelles zones de sòl urbà on així

ho autoritzin les ordenances d’edificació, l’establi-
Ordenació de les activitats ment pot ocupar la totalitat de la planta baixa però
comercials alimentàries ha de tenir una obertura al carrer, practicable per al
públic, només en aquell vial que formi part del perí-
metre en el qual pugui autoritzar-se l’establiment. A
SECCIÓ 1a aquests efectes, les sortides d’emergència no tenen
consideració d’obertures practicables per al públic.
CRITERIS GENERALS
2. Per a la resta de perímetres, cal seguir les determina-
Article 12. Divisió del terme en perímetres cions del Pla general metropolità (PGM), pel que fa
1. D’acord amb la regulació de l’ús comercial alimentari que als límits entre zones i entre aquestes i els sistemes, i
estableix aquest Pla especial, el terme municipal de Bar- les dels respectius plans especials.
celona es divideix en els tipus de perímetres següents:
■■ Perímetres d’influència de polaritat comercial en
funcionament (identificables amb la clau P en els SECCIÓ 2a
plànols d’ordenació). PERÍMETRE D’INFLUÈNCIA
■■ Perímetres de centres comercials en funciona-
ment (identificables amb la clau C en els plànols
DE POLARITAT COMERCIAL
d’ordenació). EN FUNCIONAMENT
■■ Perímetres per a la ubicació de comerç de proximitat.
■■ Perímetres per a la prohibició d’instal·lació d’esta- Article 15. Definició
bliments comercials alimentaris. 1. Els perímetres d’influència de polaritat comercial en
■■ Perímetres de zonificació especial. funcionament són perímetres delimitats al voltant
d’un focus de polaritat o equipament comercial ali-
2. Els perímetres d’influència de polaritats existents (clau mentari que genera al seu entorn una concentració
P) de centres comercials en funcionament (clau C) es- d’establiments alimentaris.
tan definits com a tals sobre els plànols d’ordenació.
2. El focus de polaritat és l’element comercial (fonamen-
3. Els altres perímetres als quals fa referència l’apartat 1 talment, mercat municipal) que actua com a element
d’aquest article són agregació (contínua o no) d’uni- d’atracció de consumidors i genera la concentració al
tats de zona del Pla general metropolità. seu voltant.
4. La delimitació dels perímetres d’influència de polari-
tats existents s’estableix sense perjudici de les diver-
Article 16. Objecte
ses unitats de zona i, àdhuc, dels sistemes establerts
pel Pla general metropolità. El perímetre d’influència de polaritats comercials en fun-
cionament té per objecte ordenar les activitats comerci-
als en la proximitat del focus de polaritat per fomentar
Article 13. Admissió d’usos i activitats l’acte de compra alimentària de proximitat, reduir la ne-
comercials alimentàries cessitat de transport privat i millorar la sostenibilitat de
El PECAB estableix la regulació dels usos i les activitats l’activitat comercial.
comercials alimentàries que s’admeten en cadascun
dels perímetres definits en aquesta normativa.
Article 17. Condicions d’ús
1. En el perímetre de polaritat comercial de mercats en
Article 14. Precisió dels límits de perímetre funcionament s’autoritza l’obertura de nous establi-
1. En cas de dubte sobre la divisió dels perímetres re- ments comercials alimentaris dels tipus següents:
presentats en els plànols d’ordenació, cal tenir en comp-
te el següent: a) Establiments especialistes.
a) Els perímetres d’influència de polaritat comerci- b) Polivalents alimentaris.
al en funcionament estan formats pel conjunt de c) Autoserveis.
parcel·les que configuren les façanes a vial regrui- d) Superserveis.
xades en el dibuix dels plànols d’ordenació norma- e) Botigues de conveniència.
tius d’aquest Pla especial a escala 1/5000.
42
2. Pel que fa als supermercats i les galeries i els centres P22 Tres Torres
privats d’alimentació existents en l’actualitat en els P23 Horta
perímetres regulats en aquesta secció, se n’autorit- P24 Montserrat
za el funcionament i traspàs. S’autoritzen les obres P25 Bon Pastor
de reparació i millora que no signifiquin un augment P26 Guineueta
de superfícies. Queden prohibides les obres que su- P27 Sant Martí
posin canvis en el tipus d’establiment, per fer-ne un P28 Felip II
altre no autoritzat. P29 Sant Gervasi
3. En el cas que un establiment dels assenyalats en els P30 Carmel
apartats 1 romangui tancat per un període de més de P31 Provençals
sis mesos, l’Ajuntament iniciarà un expedient per de-
clarar la caducitat de la llicència. D’aquest expedient
Article 19. Remodelació de mercats
se n’ha de donar vista a l’interessat. En cas que fos necessària la remodelació d’alguns dels
mercats municipals en funcionament que constitueixin
4. Atesa l’estructura urbana i edificatòria de l’entorn focus de polaritat, serà preceptiva la redacció d’un pla
dels següents perímetres de polaritat en funciona- especial. La remodelació pot suposar canvi d’emplaça-
ment: Núria, Besòs, Vall d’Hebron, Marina, Canyelles, ment, redimensionament o desdoblament per constituir
Ciutat Meridiana, Fort Pienc i Lesseps; als efectes del focus d’una nova polaritat.
PECAB, els focus d’aquestes polaritats constitueixen
en si mateixos els perímetres. Les limitacions per a
l’obertura de supermercats cal referir-les a la distàn-
cia de 200 (dos-cents metres) de cada una de les fa- SECCIÓ 3a
çanes dels edificis en els quals s’ubiqui el focus de PERÍMETRE DE CENTRE
polaritat, seguint l’accés viari més directe.
COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
5. Els mercats zonals existents en els perímetres regu-
lats en aquesta secció queden exclosos de les deter- Article 20. Definició
minacions anteriors. 1. Constitueixen els focus dels perímetres de centres
comercials en funcionament aquells establiments
Article 18. Perímetres (hipermercats i grans supermercats) que han estat
projectats o implantats en desenvolupament d’àrees
1. Són perímetres de polaritat comercial en funciona-
de nova polaritat, àrees de nova centralitat o instru-
ment els següents:
ments de planejament especial.
P1 Boqueria
P2 Santa Caterina 2. El focus de centre comercial en funcionament actua
P3 Sant Antoni com a element singular d’atracció de consumidors.
P4 Sagrada Família 3. Aquests perímetres s’identifiquen amb la clau C als
P5 Abaceria (Proveïdora) plànols d’ordenació.
P6 Concepció
P7 Sants
P8 Sant Andreu Article 21. Condicions d’ús
P9 Estrella 1. En els perímetres de centre comercial en funciona-
P10 Mercè ment s’autoritzen els tipus d’establiment següents:
P11 Les Corts a) Establiments especialistes.
P12 Ninot b) Hipermercats (existents).
P13 Hostafrancs c) Galeries privades d’alimentació (existents).
P14 Clot d) Centres privats d’alimentació (existents).
P15 Trinitat
e) Supermercats grans.
P16 Llibertat
P17 Poble Nou 2. Es consideren hipermercats existents aquells que
P18 Sarrià tinguin concedida la llicència comercial de gran equi-
P19 Galvany pament comercial en el moment d’entrada en vigor
P20 Barceloneta d’aquest Pla especial, amb independència de si han
P21 Guinardó començat o no la seva activitat.
43
Article 22. Perímetres de centres 2. Amb les limitacions que es derivin del PGM, s’autorit-
comercials en funcionament za l’obertura de nous establiments del tipus:
C1 Meridiana - Escòcia ■■ Superserveis.
C2 Plaça dels Països Catalans ■■ Supermercats petits.
C3 Plaça de les Glòries ■■ Alimentació en grans magatzems.
C4 Illa Diagonal ■■ Supermercats grans (1.300-2.500 m2).
C5 Vila Olímpica
Els supermercats grans:
C6 Porta Nord (La Maquinista)
C7 Diagonal Mar ■■ Han d’estar ubicats en carrers de més de 10 metres
C8 Maremagnum d’amplada.
C9 Diagonal - Carles III ■■ Han de disposar d’espai per a càrrega i descàrrega
C10 Can Dragó en la forma que regula l’Ordenança municipal per
C11 Las Arenas a càrrega i descàrrega als edificis.
C12 Plaça Catalunya ■■ Han d’estar dotats de sis places d’aparcament per
C13 Francesc Macià cada 100 m2 de superfície neta de venda.
■■ Han de disposar d’un estudi de mobilitat generada
segons criteris del Decret 344/2006 amb informe fa-
SECCIÓ 4a vorable per part del servei municipal corresponent.
PERÍMETRES PER A LA UBICACIÓ 3. Sense perjudici d’allò que es disposa en aquest Pla
DEL COMERÇ DE PROXIMITAT especial, per a la instal·lació i l’obertura de super-
serveis de més de 250 m i supermercats es tenen en
Article 23. Definició compte les limitacions fixades als articles del 302 al
1. S’entén per comerç de proximitat el comerç dispers en 313 del PGM:
el teixit urbà que no s’agrupa en formes comercials de ■■ Casc Antic (clau 12): comerç en planta baixa d’edi-
tipus mercat o centre o galeria privada ni es concen- ficis residencials amb una superfície màxima total
tra en àrees de polaritat. Es tracta, doncs, de part dels de 600 m2.
usos definits pel PGM i el Decret 378/2006 com a «mo- ■■ Conservació de l’estructura urbana i edificatòria
dalitats comercials d’articles o serveis quotidians». (clau 15): comerç en planta baixa d’edificis residen-
2. Constitueixen perímetres per a la ubicació de comerç cials amb una superfície màxima total de 250 m2.
de proximitat aquelles àrees de la ciutat no incloses ■■ Anterior ordenació volumètrica (clau 18): els lí-
en els perímetres definits en les seccions anteriors, mits establerts en cada ordenació.
qualificades pel PGM i modificacions posteriors com ■■ Unifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/9u,
a casc antic (claus 12 i 12b); de densificació urbana 20a/10, 20a/11 i 20a/12): superfície màxima de
(13a, 13b i 13 E); de conservació de l’estructura urba- 250 m2.
na i edificatòria (15); subjectes a ordenació volumètri- ■■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (clau 20a/8):
ca específica (18); d’habitatge unifamiliar en ordena- en planta baixa, 600 m2, i en planta pis, 250 m2.
ció en edificació aïllada (20 a 8; 20 a 9; 20 a 10; 20 a ■■ Plurifamiliars en ordenació aïllada (claus 20a/5,
11 i 20 a 12); d’habitatge plurifamiliar en ordenació en 20a/6, 20a/7, 20a/9 i 20a/9b): superfície màxima
edificació aïllada (20 a 5; 20 a 7 i 20 a 9); de remode- de 250 m2.
lació (14) i de rehabilitació (16).
4. En àrees de remodelació (clau 14) i rehabilitació (clau
16), cal seguir allò que fixi el pla especial respectiu. En
Article 24. Condicions d’ús el cas específic de les àrees de rehabilitació (clau 16),
1. En els perímetres regulats en aquesta secció s’autoritza les condicions per a l’autorització dels usos comerci-
l’obertura de nous establiments dels tipus següents: als establertes en els plans especials respectius han
de tenir com a criteri dotar de més alts nivells de servei
■■ Especialistes.
el barri d’acord amb els objectius generals del PGM.
■■ Autoserveis.
■■ Botigues annexes a gasolineres.
44
SECCIÓ 5a Article 28. Condicions d’ús comercial

PERÍMETRES AMB PROHIBICIÓ alimentari a les zones d’entorn portuari
1. S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents
D’INSTAL·LACIÓ DE COMERÇ tipus d’establiments:
ALIMENTARI ■■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-
llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.
Article 25. Definició
Constitueixen perímetres amb prohibició d’instal·lació i ■■ Autoserveis.
obertura de comerç alimentari aquelles àrees de la ciutat
■■ Superserveis.
no incloses en els perímetres anteriors pel fet de cons-
tituir el que el PGM anomena sistema portuari (1a i 1c); ■■ Botigues de conveniència.
sistema ferroviari (3) —amb exclusió de les estacions—; 2. En cas que un pla especial, o un altre planejament
serveis tècnics (4); vials (5); parcs i jardins (6); equipa- urbanístic, autoritzi la ubicació dels establiments po-
ments comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a livalents recollits a l’article 11.2 en la zona de l’entorn
proveïments i subministraments—; protecció de siste- portuari, pel que fa a la distribució alimentària, els
mes generals (9); parcs forestals (27, 28 i 29); cementiris serà d’aplicació el que disposa aquest Pla especial.
(25); i el verd privat (8a).
Article 29. Condicions d’ús comercial

Article 26. Condicions d’ús alimentari a les estacions d’FGC
1. Queden prohibides, en els perímetres objecte S’autoritza l’obertura i la instal·lació dels següents tipus
d’aquesta secció, l’obertura i la instal·lació de qual- d’establiments:
sevol tipus d’establiment comercial alimentari.
■■ Especialistes en les seves especialitats de: làctics, ce-
2. Excepcionalment, es poden autoritzar els usos co- llers, pastisseria, caramels, gelats, despatxos de pa.
mercials per a la venda de productes de consum im-
mediat en les condicions que fixi l’Ordenança sobre
l’ús de les vies i els espais públics de Barcelona. ■■ Autoserveis.
■■ Superserveis.
3. En les àrees amb qualificació de vials (5), equipaments
comunitaris (7) —amb exclusió dels destinats a proveï-
ments i subministrament— i protecció de sistemes ge-
nerals (9), es poden autoritzar noves instal·lacions de: Article 30. Condicions d’ús comercial
■■ Botigues de conveniència. alimentari a les zones industrials
■■ Botigues annexes a gasolineres. (clau 22a PGM)
1. En les zones industrials (clau 22a PGM) del districte
de Sant Martí s’autoritza l’obertura i la instal·lació
SECCIÓ 6a d’establiments de venda comercial alimentària al de-
PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ tall dels tipus següents:
ESPECIAL ■■ Especialistes.
■■ Autoserveis.
Article 27. Definició ■■ Botigues de conveniència.
1. Constitueixen perímetres de zonificació especial ■■ Botigues annexes a gasolineres.
aquelles àrees de la ciutat que, atesa la seva funcio-
2. En la resta de zones de la ciutat qualificades amb la
nalitat urbana, requereixen un règim especial d’auto-
clau 22a, l’obertura i la instal·lació d’establiments co-
ritzacions d’usos comercials alimentaris.
mercials alimentaris s’ha de fer d’acord amb el que
2. Són perímetres de zonificació especial als efectes disposa l’article 311 de les normes urbanísitques (NU)
d’aquest PECAB les àrees qualificades pel PGM com a: del PGM.
■■ Entorn portuari: 1b 3. En el cas de la Unitat Alimentària de Barcelona, els
■■ Estació de FGC: (dintre clau 3) usos permesos són els fixats en el pla especial que al
■■ Industrial en sòl urbà: 22a seu dia es redacti.
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ
45
DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES
SECCIÓ 7a CAPÍTOL III. Intervenció municipal

VENDA O DISTRIBUCIÓ en l’ordenació i la regulació de les
D’ALIMENTS ALS ESTABLIMENTS activitats comercials alimentàries
POLIVALENTS DEFINITS EN
L’ARTICLE 10.2 Article 34. Llicències municipals i
comunicacions
Article 31 La forma com s’ha de desenvolupar la intervenció en els
1. Per a l’autorització dels establiments polivalents uni- règims de comunicació amb o sense declaració respon-
taris definits en l’art. 10.2 d’aquesta normativa, cal sable i de llicència comercial és l’establerta a la normati-
seguir allò que disposa el Pla general metropolità, les va de comerç, sens perjudici de l’establerta en la norma-
ordenances municipals corresponents i, si escau, la tiva ambiental d’activitats.
normativa específica sobre medi ambient i la legisla-
En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els
ció de la Generalitat sobre equipaments comercials.
efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.
Cal aportar un estudi de mobilitat generada, si escau.
2. Sense perjudici del que regula l’apartat anterior,
Article 35. Plans especials per realitzar
l’exercici d’activitat de venda o distribució d’aliments
en aquests establiments requereix llicència o comuni- en els perímetres de polaritat comercial
cació per a aquesta venda. 1. L’assignació dels usos previstos i la modificació dels
perímetres de polaritats comercials es fan mitjançant
3. Les llicències específiques a què fa referència l’apar- l’aprovació d’un pla especial.
tat 2 s’han d’atorgar d’acord amb les disposicions de
caràcter general que els siguin d’aplicació, la norma- 2. És preceptiva la redacció dels plans especials recollits
tiva general del PECAB i les condicions que es definei- en l’apartat anterior d’aquest article quan es dugui a
xen en aquesta secció. terme el planejament d’una operació de remodela-
ció integral, de l’oferta o dels serveis del mercat que
constitueix el focus de la polaritat comercial.
Article 32. Condicions d’ús comercial
alimentari
Article 36. Contingut
1. En els grans magatzems, la superfície de venda de
productes alimentaris no pot excedir del 30 % de la Els plans especials a què fa referència l’art. 35 han de
superfície total, amb un màxim de 2.500 m2. tenir com a contingut mínim:
a) Programa comercial del mercat o mercats que
Article 33. Venda alimentària en botigues constitueixen el focus de polaritat: superfícies,
nombre i tipus de parades o establiments de cada
de conveniència especialitat, horari d’atenció al públic i oferta com-
La superfície de venda destinada a productes d’alimentació plementària a l’oferta alimentària.
en les botigues de conveniència en cap cas no pot ser supe-
rior al 35 % de la superfície de venda total de l’establiment. b) Delimitació sobre plànols a escala adequada de
l’àrea d’atracció potencial de clientela i quantifica-
ció de la demanda de la població de l’àrea a l’efec-
te de la delimitació de la nova polaritat.
c) Plànol a escala 1/2000 de l’entorn immediat, amb
indicació del següent:
■■ Establiments comercials alimentaris existents,
amb distinció d’especialitat i forma comercial.
■■ Accessibilitat actual a la zona, parades de trans-
port col·lectiu, aparcament i sentit dels carrers.
■■ Possibilitat de reserva per a la circulació de via-
nants i obra pública necessària.
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ
46
■■ Solars i edificis que permetin la instal·lació de Tercera

comerços en superfícies superiors als 400 m2. 1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-
■■ S’entén per entorn immediat el delimitat per ta norma és l’any 2015.
una distància de 250 m a partir de la façana de
l’edifici en què s’ubiqui el mercat. 2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments
de comerç alimentari ja existents han de complir les
condicions següents:
Article 37. Tramitació
■■ Tenir autorització de posada en funcionament amb
1. La tramitació dels plans especials anteriors s’ha data anterior al 28 d’abril de 1999.
d’ajustar a la normativa urbanística vigent.
■■ Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la
2. En aquesta tramitació és preceptiu, entre d’altres, l’in- normativa en vigor.
forme previ del Servei Municipal de Comerç i Consum. ■■ No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió
amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-
guir una redefinició d’objectius comercials.
Disposicions transitòries
3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els ti-
Primera pus d’establiments següents:
Les disposicions d’aquest Pla especial són d’aplicació en la A. Comerç de venda personalitzada tant especialista
seva totalitat en els establiments i equipaments alimenta- com polivalent.
ris per als quals se sol·liciti una llicència o es presenti una
B. Autoserveis.
comunicació amb posterioritat a la seva entrada en vigor.
C. Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.
Segona
1. Amb la finalitat de racionalitzar l’ocupació de sòl per Disposicions addicionals
a un ús comercial alimentari, l’Ajuntament estableix
un règim específic de llicències que suposa l’autorit- Primera
zació d’establiments amb superfícies superiors a les Les determinacions del pla especial d’ordenació d’una
autoritzades amb caràcter general. operació urbanística integrada que es refereixin a la re-
gulació d’usos comercials alimentaris substitueixen les
2. Les condicions per accedir-hi són:
pròpies del present PECAB d’aplicació al corresponent
a) Tractar-se de supermercats i sales de venda d’ali- perímetre per a la ubicació de noves polaritats comercials.
ments dintre dels establiments polivalents reco-
llits a l’article 10.2 d’aquesta norma.
Segona
b) Tenir una superfície superior a 150 m2.
El Consell Ciutat i Comerç pot dur a terme un seguiment
c) Renunciar a la llicència corresponent a l’establi- periòdic del desenvolupament i l’execució del PECAB per
ment que cessarà la seva activitat. tal de determinar en quins moments i condicions es pot
3. El càlcul de la superfície màxima de venda s’efectua donar compliment al que estableixen els articles 4 i 5
de la següent manera: d’aquesta norma.
a) Superfície màxima de venda permesa en cada su-
pòsit concret més un percentatge del: Disposició final
■■ 75 % dels primers 250 m2. 1. En el que no resulti contrari a les determinacions
■■ 50 % de la superfície compresa entre 250 i 400 m2. d’aquest Pla especial, són d’aplicació les ordenances
■■ 30 % de la superfície superior a 400 m2. municipals de mercats i l’OM d’establiments i centres
b) La superfície de venda en productes alimentaris no de comerç alimentari.
pot ser superior a 2.500 m2. 2. L’Ajuntament de Barcelona procedirà a la protecció
4. L’establiment resultant d’una obertura acollida al rè- dels usos i establiments comercials d’interès mitjan-
gim especial recollit en aquesta disposició es classifi- çant la seva inclusió en un catàleg complementari.
ca d’acord amb la tipologia de l’article 10 en funció de
la seva superfície i forma de venda.
Disposició derogatòria
Es deroga el Pla especial de l’equipament comercial ali-
mentari de la ciutat de Barcelona aprovat el 28-4-1999.
Cartografia
dels perímetres
definits al PECAB
Perímetres de polaritat comercial en funcionament
Boqueria Guinardó
Santa Caterina Tres Torres
Sant Antoni Horta
Sagrada Família Montserrat
Abaceria (Proveïdora) Bon Pastor
Concepció Guineueta
Sants Sant Martí
Sant Andreu Felip II
Estrella Sant Gervasi
Mercè Carmel
Les Corts Provençals
Ninot
Hostafrancs
Clot
Trinitat
Llibertat
Poble Nou
Sarrià
Galvany
Barceloneta
Ajuntament de Barcelona
R
C. Pl uit arç 7b de
lla
ll
Sa ra
13a
Sa
la
nt
ove
l. es 7a
tre
V m6a
u
P l r . e
r
Cartografia dels perímetres definits ar i ale PECAB
12
r
ó. en
mb
Flo
C
er
id ll
de
de
C. J
12b
C P ny
50
12b
Is ne
e
Cr nav
B
da
12b
u
ls
S
d
12b l.
C.
nu S 12b
o
P N C.
C.
Ca
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
i
v.
C
Bo
es
Ca
12b
C. Cucurulla A
s
la
tg
re
C.
R
Tallers
uc
pe
C. de 5b
Si
de 12b
le
D
.
l l an
Pl la e ls
el
es
s c
t
12b
es Ar 7a
m
cé
Bo
6b
de la d rid 12b ranc

6b
cs
l
uc
s
a
.
Pl
de
7a
R
es ç ll ns i
V6a ad C. F jols
l
12b
de
7a
.
en r e Bo Pl va
12b
de
C.
s
ic M Pu s
le
V rt o C. er o
6a
ot
n
a s N
a B
12b
e
. cé
de
. ll C.
12b
6a 6a
M
Pl uc
'
. la
Pluru
lla
7a
C.
e
ge o
7a
s
Pa
.
d
Pt gar
on uc . VPric
12b
Boqueria
C
sa C
pr
B Pl de
5
ris
6a 12b
a
6a
fer
7a
C. 6b e és
M
ny
12b
12b
rta
VP
r
Pi
E:1:5000 s
rtu 12b F ar .
C. P
t
12b
o
C.
C
5
6b
e P
Fo
Pt
b d' M l. ipd
la
a 12b
P Fe l
g
is la
7a 7a
en 12b
e ro
12b
e.
El
a t
d' ladr
e .
ri
El
r
t
C el i
de
ol
Lo L
tN. e
a
12b
t
S
is
p
7a
or
ot
i
del
ab
12b
C.
7a
S
nt
s
t
12b
lN
C.
tri
12b
Nou
et
Pi
12b
ou
.
7a
6b
Xu 7a
s
e
de
Pe
D
C
d
12b
cà . C
tj e
12b
12b l e Bdata
ïc
7a
on rm
C .
rm
C.
s
u
Sanlàlia
12b
C.
r
e
Ca
y
M Ca
.
l
to
12b
d
s
n
C
C
de
12b
E u
el
oc
Ba
el
g
12b
C el
d
.
es
D
Àn
Pl nt
d
ria
t.
.
.
7a
.
C
Pl l Pi Sa s6aep l Ma
br
La
d'
12b S
12b
en
Ca
7a 12b
e o io e
nat J r Av
ls
el
d
C.
12
6b ei
cs ria
O
12b
de
s n
d
irr Sa ic
m
12b
s
12b
le de n
12b
Ro
ña
e
el V
e
. dr
12b
C u
. s
al
. M ts
ca
6a
ge Pl al nt Pa mo u
sa
q
e
m 12b
us
s
7a
t
g e en
de Bo
i
12b
C.
eu
12b
P 12b G Sa a Ptge. l
a
de
a
s
R b
a
.
er
Cr . ep
Pt it-c
Cardenal C
l
Amadeu ta12bi
bl
pr
s a
la
Pl os
12b
Pl l P
J
in r. C
am
6b
Bagués
rd D g
Vu
J 7a
c i a de
6b
C. de 12b
.
7a
a l ia
C
J e 6a in
R
uer
de
a
d m Boq
12bg
an s
C D Sa
la
lt
a
12b
. u n
e
7a 12b
R l'Ar làl
Fl l.
7a/R
t
Jo de la
d' r pe
12b
e i
de
P6b
la nya ge. s ina
p
u
. de
A an r
.
Pl ma Pt os
tx
i
C .E
12b
gu
c
d e du Pt olom Pe C.
a
g
i
12b/hs
r
e
a a
an
A Pl la eri
st
ta
au
12b
.
ar
t
12b
C 12b/hs
era
is
s
í
nt
a
C.
in G 7b al de qu
or
ue
el
t
ui
rd i
12b
l
us Mor
e
12b
C
p o
Fl
2b
de os
q
12b
es
6a
ig
Q
Ja e
12b
B
7a 12b
a
n
l'H
.
Ro
e
cí
d bió
ol
.
C
tí C
e
12b
C
. ge
ip
12b
Ar
12b
h
d12b
6a
P l on
6au
R luc
Eg
7a
rs .
Pl e
C. om
.
ue
C
m
iL an6a
7a
d n6at tí
s
Ag
He l
lq
de .
o
V tge oz
n
C
C
ica
ol
id
a s
al
l
en
2b
S u de Barcelona
C
P
a
de
Ajuntament
a
t
re .
P ad
M
12b
n
g
P
'
de
. 5b
M
a
A
d
uí
bl
ort van
12b
z
tg de
C.
12b
S
la P al t d 6alta l rç C
r e
lu
Ri r t T
Re de
Ho Velluters
Ll
12b
No el P e e
ç
do d
7a 5
m
Nou
er
L
dm
er
u a
en
a 12b
C.
s
ç
C.
crc
B e o
tine
aix d
12c
a
Pl
7a
13E
C
Ra
6a
A
2b-hs
ell
M
12b
C
Comerç
5 7a3
a
'
7a
l
a
de t
C lia
C or
de
b
e
.
o
12d
R
e
C
.
è
Ro
12c
rt
t
d Pl anre
d
r
.
del
r
12d 6a
m
e
Au
d' e C .
Un l
Petons ió
a
Porta
a lo
S e
S
12b
pr
Pt í M
13E
l
nt
P
e P o
de
n
12b
fa
12c-hs
C
r C.
.
Ra C u
Oc C.
e
rd
t 12b .
12b 12c
Al
J
í .
g
.
12b
nt
12c-hs
rntge
ells de
ge
na
pr
ia la
e
Sa ca
n
la
al
tjà
r
l
Pt
5 12c
P
12ce
e
a5b
e
r
e
12c-hs tò
de
12b
s
d'
e
v
s
12c
B
d
P
5 12b ic
i
u
ix
Mé 12br Pe
12c 7a
B
C.
Ra
C 12c C
pr
d
V BCa.
nt
de
n
C.
C. dels
C. .d M . Volta
del
6b
ed
Sa
o la
6b
sa
la
e a Sadel
Sa
12
12c-hs
12cid
.
ec
br
la rga ntas Jueu

7a6
es
b
12
C
o
/v
de
r 12c
br
òn
iar
12c-hs
rid 12c s
m
e
s
s
12c
g a e C
pr
/v
z o S
12d 12c 12b
re
es B C
i
e
d e án d d
ia
s
l . è a
rt ror
12br
M
u
qu be ss
12c
ri
e
.
d Pe
u . a o qu
Ra
Pl12czq6b alb Ll
a
Pl a6blv Ori í
r
12b
o
12c-hs
.
12br/elp
raà
Pe
en
t
às
C
c
i
N
C.
n
12b
O 17/7-1 tic 18b a

és
á t
Santa Caterina
d'
'
l
S sep6*bgu 6a
i
ar a r s
Sa
u 12b 12c-hs V on 12br

u e e
P
r 7a
B lle
C.
l
.
ed
12d
ae
l 'A o
te
e 12c
s l l
t6*bJ 7b S7b 6*a
es
oP
de tue
M tí
C.
en
af
ill
12br/elp
g12c-hs . s
an
iv
E:1:5000
12b
de
12c
R
en P l gu
12c
g 12d
a
.
.
C.
C
V
. S 12c
r
r
5
l B Pe
12b
t.
an
7b C 12c
í
g
.
A
t
A l
de
t m S d
u
7a1
ei
C
7a
l
nt
S
er 12b t. e 12c iradors e L

l
a
.
r
Es
qu e
ar
7a
o
M
e
7b
ar . d
de nt
A
C
l
12b
r
ad
Sa
s
de
12b-hs
T an
s
6b
. r V .
pa
S ca s
i
b
M re n t
M a C
è
C
a
6b
C 18b(n)
s
re
m
7
t X
6*b
S
e
a
r
m
lte
t
.
12d
Pe Saness ste
re
n i
12ht
t
la
m an
C
12/adtr a
c .
12c
Pe
ac 'A
g
12c
u
12c-hs
a
12b
6b Pi a a r
.
al i c a
l e
r
.
PPl nn ià
12b
C
a
e
t
C
at
idà
S
12b-hs
l a
to S
e 18sa
12b-hs fo
e e
la . . 18b(r) ll d Ar . l s C. P i
l
au
u M
R
12c 12c(p)
ò
.
Te
de
ar e
dde èm
l P ús
n C 12b d i st A r
C
ers
de e
7a3 12c re s
d
ou
d' Mu
C 6a
P
ta
t Cre
.
18b(n) 6b 12c
l
al d e
aed 7b1-4 12/adtn

M
s éu o
.
an7a C.
t re
ue la
7a3
re
C
12c-hs
M
de
ar st
B
S c
rd l
on de12c
ui C. e la
l
Ja
12c
D 12b
S 18b(n) a G
de
A
s
C.
e
7b2
tan
5
'
í
e
de i MM
d
12c l
d
l
Mercat Municipal de la Boqueria Data: 6a 08/07/2011 ya E 1:3000

A
C
g
s d
an
. ns
C.
iC
i
.
7a1
e 12c
s s 15
F
al el 0 m. 30 60 90
C
ar
. Ál del
12c HD/7-j
Pl C. de
nt
l
13a
el
s
t
12c 7b1-4
et 12c
d
r
va G
M
de 18b(n)
an
a
e
a
m
C C. 7b
ill
C.
f)
u
la
C e
r
f)
. r
12c-hs
b(
b(
er
S
au
Ll
as ez 18b(r)
a
n
ag
C 18b(n) 18
Fo
18
M 13a tr d era
de . i
nt
V
5
12c
no 12c Pl s h
rd
5
-
18b(n)
ó
o e l
Ta
lla
a
.
o(fm
n c
12c
dels
e
f) b
12c
C 6a
r
12c
f)
7a3
o6a r
)
V
e
b(
lla
. P le
m
ia
8b
C 18
d 12c
Pl nt at
G
s
Fo e laorn
.
er
C. 1
12c
A
C12d-hs
Vo la u
b(
es C
12c
s
.
18b(r)
a
18
a
à C
ur
C. d e rd i
12c
C. qu
'
12c
S ug C
ta
6a
m
d
6a
.
a
al
7a
To res
d F
13a
ix
5
.
nd
n
l
de u
e
C Sa Ce
C
la
re
Mie13a
.
12c
P
t 5 12c-hs
. nt
C
c
te C. 12c Gi
12c
B
n c
F
l
at
s
es
r ra t P u
c
Po C. d
12c
.
12c C
rs P 12e
e
lt T
e
ug e
12c
el 12ci arròs St. Ne

C
.B
do La
nc
ià 13a
R
ul er
ou
7b3
Cuu d at ona
C
e prP
7dh-5 12d-h
J
13a
. s d tg
ra
. Pl te l. Ca ellis ga e sa 12e a
l
P
es
C.
7a3
là eT
s
a l P
le t As 12c
r r
F
s r
12c
im
in
an JC. S
de
ls
13a
e ve er 12c o ia
de
12e
B
d
13a HD/7-g
ng
m
C.
Jo C
de
12b
A ac 12ca de 12e
C.
aqu
ns in nt 7a3 . C. le
lo
ls C12c n 12c
C.
13a
5
s HD/7-g
s
l e C t s
C. a
Co
o . a r
er
e s p 7a . . a d .
et
Tr
.
d o
7a1
d l lt ú G e
r. Jo
s
Av
. ix Co . ag P ta in e lo F P c d e ésd 12c
r
i
rd
l
r
12c
r t
rr er
12c
.
C.
C
de
í t S ter Ll r
P 12be on a a l m t e
Pl
7a
m P 6aau ar
er
at
iri
o
13a
Fe iss
hsP C 12b M
nt C.
ca
12e
e a
C
ç 7b .Rip re c J ab Pl.7a3 7a3n

b
e12cr
el D
12c
e
ra an C Se C
7a 12c
er
M
A
7a6
Sa
d' C Xi
tr
12c 12c
.
ol12b s u ç m u S de mo r a F
M
es
.
a oq
ilvrc
C.
l an l a 12c ol e C i
ra
i u12ce
12e
de
e 12b M M12c-hs er la
C. d
ntS 'A
r t a B d a
re
id ll ris 5br de
es R g
5
Sa C. l
7a3
dé
7a3 o
o de
12c
i
Is ne Sag d
7a3
s
C
. f a e a r N le
e
Si
C i
7b3
l
12e 12c
d r
.
l
at
. an
o . l
12e de
C
de a Fe C.
13a
N C
. G 12c 'Oli Pl LlC C12c
12b an
12c
M Se 7b3
de
Ca
. C.
C
5
13a
C re la 12cad Po on ca
C
nç
. l V 12c a
o r t
a
Vi rc
en u
p
a 12c-hs lt r C ca
l C er
ce
a
P a a a
ella
t. A
a . .
nj
C. d a d
5
B
no .
C
7b2(p) ad
. n r
e lt tca
Ca da
Sa ol a
Pl o ue
.M
rs
sa
12c 12e 7a3
d
12c iv
o5m
12c
n
o ne
P
7a
ns
12c
as
rc
B
n
7a
m g n t
12e C
v.
a
12c
C
Pl la in o
6aa 6a I Ba
S
s R ren Gra
o
13a
g12e
ar
7a
l
na 12ees
ot
7a3
M
ri a
ny
í
u
de Se C.
r
C
ny
5b
l. a A e l
7b2
C
5b
si
er re ls
qu
B C. s
s s
P
12e
Bò
s . e
ru
5
ov
br re e
er r
r . 7a u Pl l
5b
Es
.
So m ni t.
12c
Pl t I
ia
ns 12c Ve
m b d
6a
G
de ei
Ta
Sonto. S
N
13a
úc
Pl e elC13a
. ta de lls
aCn
12b
pi
Ll
7a
R a
A C
12c
de
lla
Ta
7b2(p)
S
olí
ia
ne
om ig Mi
i
d g er
.
rit
c
ta
ra
7a
er
Pa
V 12c
12c
n
12c
ri
be
i
VP c t gu via lle
os
S
À
Gí
i
t
es 12b
a
7a
Bro
. '
12c
C.
r r
re
l is l Ve go ia s
r
P de C.
15(p) Sentència 12c
.R
t
um Llib
Ma
6a
B 7a3
c ta
tjuï l. a
.
e s 7a C .Se ner
de P
Fr aré . Mon isbeP rig s
se nt t C
la Pie 12b
I
12b
C.
ro
de
e l'Arg Fo
12b
.
a.
C el B
C re
r h
e
da
M l. ipd a r ac
12b
7a6 ar d enteria l.
a
F
d
St
i .
.
. l l P a. a
aB
P Fe l G eB av
Pl mi va
C
res
Ba e in
P18b
a ó
7a 7a
12b
C. 17/7-6
t i
ev
7a 7a
s
S ar
ev ac
C.
ri
l 12b
N 12c
a
E no
or
t. Es
. p ri
de
s
te
Ja
'
C eli ri
S
an
et
R J
12c
dí
pa
S e
d ila M
a
ad
S
F e
at ri
t re
de
12c
P12c
tN.
ng
C . ra
N
t. be r6aV 12b C.d le

C.M
12b
nt
12b 17/7-6
or ue
ib
ix
e la ga
Pa
12b
e
7a
S 12b is o
ro
7a 12c
e
Ll
C
ba
on
rl
ag
in
ll 12c
.
.
a
C
12b
Sant
C.
5
nç
s 13E
in la
l
ce
13E 7a
de
13E
rd e 6b
Vi
12b
a è
Cartografia
J d rc dels t perímetres
a definits al PECAB
12b
nc
e
e
M ilar
7a
de12b 51
C.
V DE POLARITAT la COMERCIALCEN
.
PERÍMETRES . FUNCIONAMENT
C
a b de Ferla
ndina
a
. s C.
id
un
nt
r Pl Pe lla
Ll
Sa
o
12b
l Pa
Fl
12b
de la
6a
13E 13E
Sa nt Er as me
C.
de
Dulce
C. Card
13E
12b
12b
de
13E
C. Nou de
12
re
om
de
l
Sant Gil
de
de
ar
C.
5
7a
C
13E 12b
r C.
12b
Sant Antoni 13E
l la Rier
e
C. de e de
n
da
E:1:5000
Ja
6bl
. t
P ub
ar
13E
it D
gu
a
ar
cep de Vian
La
de
r
12b
t
nd
ba
12b
e
s
Ce
Ta
e en
isb
iA
13E
n Ce. dues
lB
12b
o q
nt
Ronda
R
la
de
13E
A 12b
t pr 13E
an
de
.
C. del Prín
C
13E 12b 7a
a
r
S Ab
re
13E
. 13E
ge
C.
oni
ar
Pt Ant
de
nt
C
5
t
me
San
tcli
de
do
C. 12b
lv a
12b
a n
Sa
13E
S
7a
C.
7a
7a
ls
so
de
l
de
de
13E
de
an
5
12b
.
13E
C
13E
M C.
5
s 13E
in
13E 13E
13E
rd e d a 13E
t
en
Ja 6E
d di z
C.
àn re
Pa
am
C Pé
rl
7b
13E 12b
Pa
5b
13E
5
s
t
in
an
13E
rd e 13E s
5
13E
Ja d ria elle
S
17/6
a Ajuntament de Barcelona
M on 13E
o
rs
C rad
17/7
n
de
a
13E
de
HD/7-g
13E
M
al
17/6
ag
C
7a
l
17/7
re
13E
de S
Pe
5 13E
o
la lló mp
s
de
18* in 7a
rd ls
s e Ca
e.
Ja de res bs
13E 7b
tg
13E
s
13E
7a
P
T m
o
6E
To 7
R de de t
13E
5
13E 5
13E
r s .
13E 7b
r
r s a
re uè
re
re in rr C
5 13E
r
13E 13E
re
rd tse
ar
re
ar
ar
ar
rq Ja g
ar
ar
n
oi
C
7a
C a
C
13E
C o
13E 18*
de
13E
os
C
M R
C
lM
13E 13E
aC
nç
D
de eón
13E
5
l 7a
el . e
5
17/6
s
5
ov
13E
L lle
ad C
ta
5 P 13E
del de te
5
n r
13E P
Sagrada Família a17/6 .

P
pla
dez
C Pl ls ts e.
5
e
5
de tg C
pr
a C de l
e
Data: P12/07/2011 E 1:3000
13E
de
ernán
Mercat Municipal de Sant Antoni .
E:1:5000
13E
ge
13E
0 m. 30 60 .
90 13E
s
Pt ge
de
13E
P
Lo
Pt
Ptge.
Pau H
P
rc
lo
17/7
de
si a
5
ar
C 5
7b 7a
M
de 13E
Pa 17/7
e.
P
13E
13E
ss 7a
tg
17/7
at
13E
P ge
l
5
de
7b
de17/7
5
5
17/7
P
7b
13E
13E
13E
Vi
lar
13E
et
P
de
de
Avinguda
de
5
5
7a
13E 13E
13E
13E
13E
5
de
13E
r
re
de
13E 13E
ta
ar
5
et
a
P
ó
5
aç
ts
i
im
U
Pl e
S
.
de
17/6
ge
e
dí
d
d
13E
Pt
n6Es ra
13E
13E
i
au rd l o á n
Ja F ist
G de Tr
5
17/7
13E
7a 13E
13E
de
r
5
13E
re
re
5
r
ar
a ill
C
C 14a
13E
of
P
5
B
ls
a
t
de
n
ad ia
de
Fo
.
r ge
g il Pt
13E
de
17/6
P 13E 17/6
r
12 12/7
an n C
M r re
12
5
ue
riq ra
12
To í
a La
C.
t
le
ob
2
n
da
C de
R 12
an
Cartografia dels perímetres definits al PECAB
.M
Vi
C.
12
ia
.
l
7a
Pl 52
Jo
de
és
y
r
an
ue
gl
ic
7a
de
eu
12
er
5
iq
tm
s
l an
12
E
Cr
n
de C.
12
u Jo
on
rr
C.
Br
6b 6b
ta
a
12g
an
.
Pl la a r
C
12
e
en
l' O d l
S
6b
n ja
de
s de6a rei
12
d'
C.
r ie ir Ca
tú
12
12
As V 7a
d'
12
de
s
ijo
7a
rr
12
7a
nt
To
de
de
12
y
7b
re
or
12
Abaceria (Proveïdora)
C.
12
T
7a
t
C.
an
el an 12
E:1:5000 a m C.
12
rla
C.
ia 12
Pe ol
12
al
17/6
l
r
de
Re
ón
5
Te 12
na
rie
12
m
Ra
go
lle
13E
la
.
lfo
13E
C
ui
12
a
12
al
G
ud
12
5
s
do
Ci
de
n
le
de
12
ve
il è
12 12
12
12
C.
e
de
a
u
de
d
7a
B
C.
C.
C.
12
12
.
. Pl hn on a
C.
Pl la ció
12 12
y de C
12
en Jo nn is
t
5b 6b
u 7b1
en
ts devol e br
e
C
12
Le am
.
on
12g
.
de
12
e d 6a m 68 R
rr
C
de
Mt R e a
et 18 tí de
12g
er
u
To
12
ar
rt
C.
12
ts
S e . rd 12
12
r
Vi 12 12
C
re
d
ra
gm To
12 12
i ba
ar
pa
o Pu Al
5
C
n
de
em
12
O
la a d'
et s
.
es
12
C
an 12
7a
C12. le 12
C. 12
12
D
Pl C. a yo
C.
de us
7a
ls
12
n
de
12
ns ac a a
de
po Si
r B ad
de al
éu
.
6b
P l el as . 12g Igu
12
.
l Pl el le i C
12
D
de M C
d ol
6a
d b a n . de d'
nó
2
de
7a
M
Pr
S
Poom 12 C.
6b
ilà
7a 6a
of
Ca
12
M
e
. lel t
12
ar
RC
s
l
C.
qu lls
de P6a pa a
12
et
M
.
C. e
12
Xi Va
S
d am as
.
12 7b
C
s 12
Ta
de
R
sa
re
a C de
C am
12
de
Ajuntament de Barcelona só
dè
1
or
g
.
Ro
12
.
ne T
12 12
C
l
7b(p)
.
C.
13E /
de
.
ar a
e ep z
13E
C
an
P
n
M ned
C
i
. s
12
ia
13E
l PlJoe ére
en
6E
.
12 12
de vi t
ge
r
de
.
.
12
C. Pi
t
12
C
ta
12
re
13E
C d P
e
g
ilu
Pt
C. er
C
ild
to
15
.
7a
C
r
D
i
de Ga 13E b Fo 6
C.
se
a
at
13E
la
Ll 12 12
13E
5
nt
ill
C
M
la
12 13E
Pl la
13E
an
r
el .
Pe
6a
s
.
C
5b 5b
de
C
ed
12
C
tir
12 12
Pa
c de6a ila
.
12g
de
.
dC.
5
12
e
àr
Ll
12 12
C
Te das
12
n V
uí
è de cia
M
Fr
12
a
l12g
de
s
om 12
6b
at
13E
. n
12
a
12 12
rà 12
Pl sè
V
l
rr
6b
D
er
r
12g
C
iv
r
ne
ez
Te
6b 12g 6b
t .
ni
r
es
13E
n
t
12
os n e
tín
12g 12
i
7b
ta
e
Sa
G
12
Fl bdó
13a
.
a 12
r
12 13a
C
M aci agu
t
Pe
ar
oy
5b
Pr
12
de
7a 12
de
de13E
ore A
l
M
5
G
t
de
og
ar
C. J d
d
oz
ré
13E 12 6b
er
5b
o
12
.
s
13g
M
C
sc
7a
Ve13a
an
de V
12
i
nu
nc
12
.
12
ús
de
t
de
h
12
ia
12
C
3E
an
c s
ra
o
Concepció
7b1
. ar s
os
12
Je
12 12 7a
5
C
F
S
J
13E
M . B
h C
de ec ul
5
E:1:5000 de
12
.
z C. de èn òm
es C
ne
de
r
de
re
5
uc
tú om R 13a 13E
.
C.
an
An
ta
D ge
ar
r
5
12
de
12 pr
13E
C.
re
Bl
13E
is Pt
13E
HD/7
.
de C
C
13E
aC
.
av
de
de
12
ar
u ra ns
5
g
í
12
os
st
C
o a di
on
7a
e
12
er
l P i r
C
gu
en
ue C R
7a
ue ar e e
rr
5
12
Mercat Municipal
13E
d'Abaceria B Data: 12/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 90
13E
13E 13E
r
l
re
de
de
ar
5
5
C
13E
3E
13E
r
re
l
13E
n
13E
se
ilè
r
t
5
ca
n
a
er
C
P
a
Pl 13E o
B
P
lM
C
s
le
de
co
13E
P
.
Es
ge
7a
Pt
s
7a
le
.
P
13E
ge
de
r
Pt 7a
re
a
.
13E
on
ge
5
s
P
a
Pt
in
ir
C
13E
rd e tor s
5
5
s
G
J a d a in
ec r
13E
rd e
R7b live a
J 13Ed fia t
o
O S a ra
Pt ct ras
6b
13E
ge or
B
e e
P
.
R iv
7a
l
er
7a
O
og
c
ru
5
7a
6b
J
7a 17/7 13E
13E 13E
l
de
de de
o
13E
5
ig
V
13E
s
z
in
5
de
rd a
én
13E
Ja 6a l es
M
15
pr
r
ge
u d
Miq
13v 12
C. s
oler
d
12
C.
Raj
Te
17/6 5b 13a
del
12
dels
de
12v
a
C.
e
12
C.
lcol
13a
Cartografiayola cle
dan dels perímetres definitsMal
iraPECAB
12
C.
13b 13v
12
de Cer
53
12
d'A
12
de PERÍMETRES DE POLARITAT12v
COMERCIAL
l
deEN FUNCIONAMENT
C.
l
C.
Vel
13v
C. uez
13b
rs
ll
oco
12
C.
7b
er
por
Güe
C. S
del
12
. Va
13b
ríg
6b
ud
12v
Ptge
sars
a
12
ó
ard
nteg
sc
es
Rod
C. C
6b
n
12
l.
3b
5b
d'E
Joa
nimes 5b P
Panis
sten
13v 12v
la
atuez la i Aro
13b 12
n Ma
ra
12
bla
n
C.
Pib er l . Ser
g
n ge zq Me na Ptge
oli
6
emò
ei
12
Vá M
12
de C. 18
ss
T . Ca
so
de
vpr
Ram
Tir
dels
C. D
Pa
C. Guíx
C.
6b
5
vpr
a
Sants .
vpr
Pl
r
13b
Blanco
Rie
C.
13b
d'en
de
C.
13b
E:1:5000
S de
ts
13b
6
C.
13b 13b 7b
an
Sants Carrer
6
a
de
nov
al
13a
Florals
er
a
esta
ir
17/5b
nov
17/5b 13b 13b
ud
rdi
Med
asa
13b 13b
6
Bad
lles
13b 13b 7a
13a 18 13b 7b
sc
r
Flom
nt Jo
asa
gu
iu C
Fructuòrt
7a
s
es
Càcer
C.Jocs
'
G labe
13b
d'Olzindee
13a
d
13b 7b
pr
13b
iu C
17/5b 13b
Be
de Sa
e
de 6
Pas
F
5
13b
17/5b
t
e
ra
de
e
San
C.
7a
F
.d C. 7a
.5b
Rie
Pl e
6
ge
13a 13b
F er
s
C.
7a
Pt 13a
13b
nán
rà d n
7a
dez
dia
e
te Velard BoM
17/5b
s i
an C.
Ca
6 12
làn
13a 13b
i
Daoiz
D
de
5
y
7a
ur
Fin
de
13b
13b
C.
de
ó
nt
s
13b
eja
13a
Florals
13b 18
Tine
pm
nal
12
de
s
Ca
de
17/5b
o
t-r
C.
13a
n
Ca
Mo
13b
17/5b
C
12
C.
í
de
t
rd
12
n
a 13b
ca
gu
3/6
via
C.
18 12 17/6
a
1
Sa
13b
de
B Pa
del
7
17/5b
os
13a
rg
17/5b
5
7a
Bu
Tena
de
13b
C
de
ag C. de 6
C. de Tram
7
13b
de
a Guardio
ó la
15(p) Sentència
et C. 6b C.T i Feliu
s
17/6
bla
7a
13a
rem
J oc
17/6 13b
Ram de
C.
8(p) Sentència
p Ptge. Isabel Rib
17/5b
17/5b
d'A
5
gu
int
C. X
5
13b
de
18
ar
13b
andr12 stí rdet
de
3/6
C. Ve
C.
i
13a
sv
12
m
. Ptge.
Pl n 13ai i
12
Po
ce
13a
' e13a r
13a
Jacint Guardio
rer
d nd
Re
12
C.
.
ra de
Mi C
r
a C
garra
a
sa
Car
X . l 6 18
C.
da
Ba C.
là
5
lta
de Ba 17/5b
n
13a
18 13a
ollés
12
ls
Pl So tesJoa
13a
. San .
17/6
de
ge t
C. S e
Carrer de
de
12 6
t
12
Pt
13b
Riera G
nt
Hipò
ura P
l 6a le
13b
C13a
.
3/6
lit de Pa
18
Sa
let
12
rà .
ni
Pl rià a ls
te
13a
)
ixa
de C.
13a
t
to
Mig
12
a s
s
12
n
12
C. 12
M os 13b
13b
s
are
s
Pa
E
ana
de
e
C.
d'
Passeig
ie
An
r n
v
B alusia d'Andalu nz a
búc
Bona
C.
l
13a 13b
Ma
1
de
13a 13a sia
C. del JU
d'
C.
5
s
5
d15(p)
h
C.
12
C.
e SSentència
C.
d'Ar
ealll
12
de 13a
Sant Andreu
Toledo
artzenbusc
C. Serv a
rià
la C.
d'And
et n ta
5
ag
12
C.
Ri 3/6
15(p) Sentència M
Segadors
atd
ea
a12rt
5
13a 12
E:1:5000 a
dM
13a
12
B12alia
rda Ptg12e.
C. M
C.
7b
13b VP 12
a
tge.
13b
de
Balia
da
Còrdov
pr
Jorba
3/6 12 3/6
rda
r
de7b
5
Sant
Bascònia
13b 12
re
de
7a
5
Mercat 12
Municipal de Sants
Mi
6b
Data: 08/07/2011 E 1:3000
C.
13a
r
orra
7a
0 m. 30 60
VP 90
de
Malats
12
Fraga
15s(p) Sentència
C. l Pont
C.
C. . a
Pl fil
C. D'And
de
Renart
Cabrera r
de
t d'O
13a 7a
Mateu C. Cerdà
12 12 13b 6b
n
C. Gordi
C. de
me
12 12
12
a
nt
6b
C. u C.
C.
Aj
5
15s(p) Sentència
M
5
de C. U13br ode
7a
Pons i l. rç
R
de
C. ge st
C.
17/6
P
ie
12
Gallarza ll
Vintró
e
12
12
d'Otger
ra
Ferran
12 12
om
C. Fàbrica
C. Cardenal 6b
de
5
Cisneros 12
12 C l
Andreu
Tallaferro
12 12
C. Comte
res 12 . n
C.
Creu Do Pl6a ó
de
s C. Arc15del Merca 17/7

cto
a m ra
12 12
. t 12 r
R ie
12
12
C. Pl el al R
5
de Montpeller d7a cad B

de
5
egre
er
13b
12 de 12
6b 15 C. Mercat
M
7b
5
C.
de
C. de
an de l.
12
C.
15
a
15
P
6b
br
C. S
ell
Rubé
Fa
n
Carrer
b
12 5 12 12 7a
5
Castell
6b
12
Secchi
12 17/9 5 12
5
Sa Darío
nt 17/9
Carre
13b 5
Andreu
r
5
d'Igna
13b 5
7b(p) 6b
si
12 12 13b 17/6
C.
12
Iglésia 13b 7b(p)
s
13b
6b 7b
d el
Sant 5
12 12 12 17/7(p) Sentència
C.
J
Monges
7b(p)
Monts
Pare
7b
13b
ec
de
J 6b
12
Neopàtria
12
12 J 12
de
12
13b J 7
13b
.
Pl es s
J 7b(p) 7
Coroleu
12
13b
l re 13b 12
7b(p)
12
de6alme J 12
12 de
a
del
J
P
7a 12 7b(p)
J
de 13b 17/7
6b
nella
l'Abat 12
12
HD/7(p)
Odó 13b 15(p)

12
Pero
C.
C.
5
les
17/6
13b
òcrate C.
7a 12
13b Ramon
de de
12
12
a C.
Ptge. s
Rit
Sòcrates
12
im
13b
aqu D
12 6b 13b
de
. Jo
nda
12
tg e VP
12 del
J a ro
la
5
F C. . y es
i
l
Pl leh
H
13b
a ab d'
Cartografia dels lperímetres definits al PECAB ne
r o
5
di r a
pt
5
l
7a
e ú
de
Ba 20a/9
T e 54
P
an d
6a
m
7a
c EN FUNCIONAMENT d la ira
de
S PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL
es
ut
5
r
Re
al
de
Pa e ov
èl i
13b
S 13b
de
.
m
13a
ge
d s R
ka
a
Ca
5
ud s
Pt
5
le üe
6a
-
18 7a
e.
g
l
in
6a(p) Sentència
E
er ig
tg
5
Av rr
P
A 13b
7a
13b
C a
bd
13b
d'A
Estrella Ronda5
C.
ie ( Ro
5
E:1:5000 èl nd
C.
ad
om
m
Ca el
del
13a 5
ya
Mig
l
.
Co
) Pl ons i
en
5
T
5
nt
13b
lf v
d
7a
A a
a
r
d' el S
5
Sa
ep
13a
né
s Bo
s
le
7b 2-3
de
ra
5 5b
all
e. Sa
n
ve
es
g17/7
P
Pt
15
e. ilOli
Marg
ol
13g
5
15 13a
13b 7b
lls de
18
pr
st
13a
Pt am
ce
15
5
l .
ó
Ba ge
15
g
13b P
ió
M
Pt
HD/7-j
ac
13b
t a
un nc
rn
l 'A
13b
de
m l'E
a
5
'A
nc
de d
l 'E
13b 13b
ó
ci
e
de
ri
13b
pr
de a
18 17/7
cia
ld
. arn
ta
.
èn
ge
s
rtí
a
id 13b í c
e
Pd'En de
lc
Pt
Ma 7a ov ci
ó la
cr
Pr l
A
e rna a
de rin
13b
Se
de
13a d
7a
.
5
s
7a
a a
C
s c17/7 Pa M
Pa'En
é
l
rin
13b
13a
i
.
a
C
M
13b
pr
5
13b 13a HD/7-
.
13a
ge
a
ó
ci
13b 13b
Pt
Ajuntament de Barcelona na
13b
r
U ca
Ca
13g
s
de
M M az C.
13b
d En
ué
Pg.
13b 5
t 18 6b
p n P7bl 18 ita
l'
C.
l d
og
5
ga
18p
ae
5
13g 7a 5
l
6a
Le
N
Ni
Va
18 6a
ló
e
C.
13b 13a
cl
lld
al
6a
6a 6a
Is
nt
13b 13g
em
e
6a
l
7a 13a
Ptla
V
de
Pi
13b 18p 6b 13b 13a
de
ge 13b 6a
18
b
.
.
Pi
7a
Pl
de s
au
5
13b
la
5
lN an
13a
6b 6a
C.
13a
de
5
il om
deR
l
18 6b
av
de
C. C.
x
13b
r
de
s
at
18p
nt 18 18
le
Tr
13a
dr
6a
ól
Mo 12
C. d'Orduña 13a
de
18
de
18p
An
nt de
S ez
6b
et
13a
.
r
Pl lof
d'
18hs
a
18
ín
cto
13b 18p
La
7a 5
O6b e
13b
a d' lm
18 6b
18 17/7 13a
et P a de
18hs 5
Do
l
C.
12
de
de
te s o
n
dí
18
de
er
to o
18hs
iB
6b 13a
de
Mercè
t uen lfon
in
6a 13a
Ca
ne de
6b
.
ig
ge
ar
7a 18p 13a
5
Re 18hs
18 17/7 13a
13b
ís re
a
M
C.
fde'A
Pt
A
d' de lu
rt Pa 18p
ro
E:1:5000
jor
La d
12 13b
L 13b 7b
za
Po
t
.
6b
ge
ma
an
Lá
7b
C.
en
C. 7a 13b
a
ri
rt
C.
Pt
er
r
nt
13b 5
5
S
Po
r
17/7
nt
13a
o
sib
13a
lit
Mo
18hs 13b
.T
18 a l
pò
S de
13g 13a
Be
C.
5
13b
C
C.
13b
e
7a
i
7a
de
s
'H
nal
rr
12
13b .
de
de
a
ge Ca
To
C.
t
l
or
18hs
ca
de
Pt ard
ia
a ia
de
P
C.
12 13b
.
In
ge z
18 13b
c Data: 08/07/2011 E 1:3000 M
Mercat Municipal de la Estrella Ri VP Pt de lo
d'
st
Al
13b
0 m. 30 60 90
al
C.
u
del
li
'
la
No
C.
. a
i Mo
18
d
de
de
C.
C 13b
C. s
7a 13b
in
vpr
rd l
ta
.
Pi
de
ta
Ptge
7a
18
a
J d' tit ep
E Pl
Dr.
Pi
C. Peñalara Pe ínc C. R
Pr
vpr
Desfar
io
C.
6a
s
sar
té
6 vpr
18hs
18hs
Ar
s
Ro
in io
5
d'
a ira rd e ac 13b 13b

C. Santanyí
Ja d gn da
e
6b
e 6b 12
u
Per
I n
ra
de
7b
.
sé re
Pg
.G
Jo U
7a(p)C
C.
13b 13b
de
5 12 7a
7a
e
4 5
12(p)C
13b 18hs
C.
Pt g
18hs 12 12(p)B
.
7a(p)B
5
C.
12(p)C
C6
i
C. Miquel Ferrà
Puig
5
Passeig
5
5
5
d'Amílcar
5
C. Das
na
pici . at
13b
Pl l m
13b
Vila
de
13b 14b*
de i A
13b 13b
C.
13b
13b
e
13b
C. Joan Alcover
re
Matild
de .
cs Pl ul l
. A mi a de ir
13b
sula C P u V C.
Bolós
C. Santa Úr la 13b
au
13b
l . C
P a.
Sant Ferran
17/7 13b
C. Arn
a
St làli
Santa
15(p) Sentència
d'Esponellà
Eu
II
Ptge.Espe
Borbó
13b
de D 13b 6b
lip
C.
éu d 15(p) Sentència
D'Aristòtil
Serrano
e les
13b
Fe
Neus 13b v
g
C.
13b
5
Francesc
C.
aró
de
5
13b 13b
de
d el B
13b
18
o
ro
13b
C.
15(p) Sentència
ei
5
13b
C.
qu 13b 6a
s art
Ptge.
sa Cux
5
de
18
Ca Ca
5
r
13b
i
.
5
r r . s
12
Ja de ra 18 o rd lor ó
6a 6b
m
ell
C.
5
d'
la am Ja o6b all a
an
la
de
7a
C po D g r
ez
Vi
.
Gü
Jo
M a r er
5
18 12
l à
áñ
18 7b
am B iS So
Ib
C
C.
5
12
a 55
rop COMERCIAL
12
d'EDEuPOLARITAT
de
.
7b
C
18
18
vpr
PERÍMETRES EN FUNCIONAMENT
or
13a
e
ct
y
12 12
7b
an
Do
de
C.
st
5
e
13a
de
12
b
u
13a 12 6a
7a
Ca
lile
rer
a
la rdi
5 7a
.
Pl
Car
12
6ae
ei d cò
l
Ga
de
on
18 12
m
Re C
ts
12
C.
r
12
de
re
Cor
7a
Les Corts ar
del Mig)
12
18 12
l C
er
13a
C.
de
12
E:1:5000 18
Mol
ins
rr
u im a
13a
C.
oa q C
c. J C.
13a
12
iC
7a 12
pàt
7b 7a
no
(Ronda
Fre 6a
na
12
itut18 í
art
12
l.
les
nst sch P e s 13a
7a
I o M
ir
4
C.
r iB d a
rre
sp
sfe om
6a 6a
C ígraf
18
Ma
12
es
lle
s qu
lor
13a
i
n
Ta
as
Do rd
al de
12
ug
J oa
de
m
l Ja
Va
C. de d'H rtí
lD .
ie lta
C. C. cabe
13a
an P
o
eR
7a 7a
13a
d
de
D 13a
18
13a
or
a oct
ri c Or
s C.
D
ixa
Nu inós
5
ue Bru
Esp
d' 13a
ni
bi o
Can
ge
Eu
d'
la
C.
de
C.
7a
5
18 6b
13a
in
s
xa C. 13a
rdde rui
de
a
18 13a
J B
an
de
13a
de
ra
çà
se
13a
13a
s
V ia
13a
Llu
a ve ri
Tr va
18
d'E
5
13a 18
13a
ra
C. Ajuntament de Barcelona
d
e
Pi 13a
13E
rd
r
13E 7a
ra
re
de
7b
C.
13E
e 7a
de
r
G .
r
C. Pl l
5
5
13a
ols
rre
ix
18
ts
6b 13a
d6be 13E Ba
Fíg C.
or
Ca
e
ns
vpr
7a
d
C l di a
So ar len ras
13E
J 'E 7b ee r
d ad s
re
ls
na
ar
vpr
M 13E
ey
C.
C
iR
C.
5
18
5
7a 13a
13E
an
13a
Ninot
let ur
C.
e Lil D
6a 7a 5
7a
s
r
E:1:5000 s
to
in
C.
to
6b
oc
rd ls 13E 7a
n Ja de ors
D
13E 5
18
ie
l
t6b
de
rr
a
leu
oc7a sa
5
13a
let
a d
ll 13a 13E
D ol Sa
ns
B a D
de
la
di
Mercat Municipal de Les Corts Data: 08/07/2011 E 1:3000

r
Ja
5
0 m. 30 60 90
u
ri
at ós y
13E
6E n n
Pi ila
lló
7a
M
a
r 7b 13E
ov
re r
se
7b
ar re
n
os de
5
ar
a
C
as
R C
de
13E
ló
P
C
l
at
7a
B
13E
de
7a
.
13E
ge
7a
a
5
Pt
rc
13E
5
lo
5
de
al
13E
M
17/6
13E
7a 13E
a
nç r
13E 5
e re
13E
ov ar
5
Pr C
5 7b
a
s nd a
13E 6b/7b
in d6b sse on
r s 13E 13E
Ja e as
13E
17/6 r
m c
'E ar 13E
a
18
r
d C
te
re
de m
Ro
7a
om
13E
5
re
13E
C
ll
13E
r
.
C
Pl Ga
a
gó
C
17/7
e l
ra
13E
d
A
7a
.
ge
pr
18
Pt
l
13E
r
oe
13E
re
13E
de
r
ar
l
r
de
6a
13E 5
C
ill
V
5
13E
13E
13E
to El
Bé
C 13E
An
Z
er
ó d
5c
rr
ia
5 6 13E
12
l a
de 56
Tr
C
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT r
Pa
C.
12
u
18
rc la
Z
5c
co
de
Pa e a Ni
12
or
d ny
5c
al J
ct
a
5
ri
7a
e
s nt
12
R
5
l'E s
Sa
du
18
Z
de
n
12
C.
5 13b
a
I ga
rd
nt
Hostafrancs Ce
12
en
ns
m
Er
7a
d'
13b
E:1:5000
ia
7b
rn
de
l
5
12 5c
de
Fo
12hs
i ya li
a
HD/7-g
. Ce
C. de l Espanya Industrial
C.
D
Pl ton Mo
12
i
Muntadas Ca
C.
Z
n i i 12
A6a z . n
Pl ren
12
ll
re se
6a
o
lla
Pé . n
13b
Pl e6a n rí
13b
e
'H Co
Ca
i
en
ord
d a g 18 d
Llobet
13b
C. Joele
ep J
13b
d'
l
rínc
de
18hs
P
12
Masnou 12 18
P
13b
l C.
de
C.
C. de Miquel Bleach
r
13b
C. de
rre
13b
e
C.
C.
7a
rr
13b 7a
To
13b
1
C.
Ca
13b
C.
18 18
13b
C.
13b
de
la Creu
Vint-i-sis de Gener1641
5
Coberta
Moianès
l 5
rel
C. uaita
13b 5
l'Àliga
de Sió
13b
ist
p
Ro c
13b
rto
5
13b
13b
Ca
7a 13b
13b
G
Ma
13b 13b
12
ert
18hs
d
de
13b 12 18hs
iol
7a
C. Vilardell
6a
Gerib
idr
6a
e Joanot
C. V
D'Hostafrancs
5b
t
art
12
18hs 18
San
M
ir
13b
a
7a
Leiv
12
C. M
12 18
13b
13b 13b 18
de
13b 7a
C. d
es
12 18hs
13b
a
det
12
de
an
Bor
18
C. de Ajuntament de Barcelona 12 18
18hs
al
12
an Gab d
ya
riel e.
2 13a
at
.
Pl el r 13b la
13b
Y G Pt
g
del
ui
d cto at
H
rer
C
alán
Avinguda
gm
5
ao
C.
13b 13a
ad o rr 13a
C.
de
5
12 13a HD/7-g
ro 6aD e
ilb
ra a C.
13b
ic
Car
n a S
es
èx
de
5
raofarull
B
d5b
13a 13hs
CPor d e ra
13a
la
C. de
. tugalete
M
VP 6a
.
6a
. r
P l Co
5b
Pl la
u an
.
12 13b
a
7*
rós
13a
og orç
de e r M
eB
n
13b
d Ct
13a
e
unrrat Jo
6b 13b
t 5
a 13*
any
N g
C. ntic dde
7a
ri
13*
e
C.
C iba
13b
se a
Clap
i
V
de
13a 13b
nt s
13b*
R
l
13a
r
6B
C
.
rio
Vpr
del
ol
ll
Si .
er t Fer
ene
o
6B*
M dré
re
13*
be de
5b 6a
i
de
13b
ts
à
à r
ur
liu
Fa
l de An
C. A
13a 15*
ar . Sa
erm
7b
av
13a 6B*
C.
uigg
uc
s n
13b 13a
.
or
t
e e 18 T
l
Ar 13a
de
on
G C. tg d er C
Fr
13a
c Alm
7a
C
15*
tG
5
Sa enaP
A C. P
C
C.
M
o
Clot nt 17/6
r
13a
nt
C. a A 13a C.
an
ls
2
Se lta So 9
14b
ba
ve Cu hi
C.
ler 13a 13a
sta
C. S
.
s
yà Pl l ge de i Ve
E:1:5000 r iR
bo
ea
'
9
d
7a
. on
12
13b*
s e ov
d on ó
.
ta
de
5 12
po
ot
iro D C
re
ta rc
C
al
an d l s .
12
or
13a
a
Pe
m
P a
6b 7a
C Ro
M
C
de
13b
s
12
M i
d'A
t
Ed
13b
n
.
an
13b
de C.
ta
de
bé
13a 12 13b-H
6
Esc
S
de
S
13a 6a
ns6b ina x o le
12
l
6b
Ru
.
de
i13a s .
C
13b*
n
d st u
7b
C. d C 13b
N
ar e a
a
5
.
13a
Jo
el
C
l
Data: 12/07/2011MuEnic
C
5 12
Mercat Municipal d'Hostafrancs 1:3000
.
ip i
R
12
0 m. 30 60 90
s
af
nt
6a
ba
ae
7a
a
No
S
.
l
P l e tí l
C
ap
ls . n l
Pl e s d le ira
d
12
de s
en
de
C. e a
n ll
s ller d a7a
6a
V lm
v
ss
e
ila
13a
C. F 6ai
n o
J a n A
Ro
land e
C. es ar12dast as
Meridiana
J C C
rc
Sè
7a
12
qu
a
Pa el
ia
ors
ou
de
Co
ny
13a
mt
12
al
n
lt
. d
u
7a
P l nt é t
le
Escu
or
12
C.
u
lo
5
b
Fo ag C. C
C
C
Po
C. Meridional aba
iS . nya 6a
Pl 7a t l
a
l
13a
c
gto de
13a
12
e r
M
.
n
C
13E 12
a
un
C.
shin
5
13E
Jo
c
ó
6b
an
tr
17/7 12
P
6b
5b
I
in
C.
C. C
Ll
13E
Wa
dels
V
o ro 12
nel
7b
de
12
7b San
e.
13E
C. feli
u 18
tg
He
P
rn
P
t
r
án
en
Avinguda
13a
ia
rre
12
Co 7@
rté
C s
V
Ca
15(p)
5
13a
5
7a
a l
er
7a 6b
ci
rr
er
a
de
C
is
om r
er
ic
6a
re
st
Carr
C
ol
ar
7a
S
e ri
ls
tr C
lo
de
7b(p)
18*
en
6b
.
s e sa l. G
Pl
h P Les ion d Os or
6b C w
ic
e c L' en
6b
en d l.la M
.
Ajuntament
PERÍMETRES DEde Barcelona
POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
57
Pl la a
la
Cu
d e rr
18EL e
ab
T
igu
4
de 18tHS/3
d'A
e a
l d gü
o
ni
P18EL i
to
'l A
18tHS/2
An
d'
í 18tHS/3
C.
am
6b
Trinitat C s Pl ir
e
d18ELe
E:1:5000 Roquetes P6ba 'l A

27
C. 6b 18
de
u
18tHS/3
de
i
ar
5
7a
la
m
L
t
ga
6b
Ta
18t/3 18tHS/3
4
lli
18tHS/3
6a
rt
de
6a
C. 7b 6b
Po
Ma 5b
ria 6a
C.
Za
as
6a 18
m
br C.
rin
an 6b
lls
o
de C. P
afa
7a-2
ne latja 18
de 7a
la d'Ar
de
5
Ch
o
18
6a
C. 6a
7a
s
Pe
La
18
de
aró
18
dr
7a
C. 14a
la o
5
d' sa
Ag
'Aro
Al
hu
ce Fos 18
e S'
18
all d
m ca
ls
Ba
18 as 18tHS/1
na
C. V
r
de
ris
C. d
e
6a
6a
F
7b
d' Empúries
18
C. 6b
18
de
9
7b 18 7b Ajuntament de Barcelona
r
Fieavència Dalt
rre
t C
p
l in
de
e S7b na7b 3
6b
C.
7b 1
C
ro C. d ale úr
5
Prínce
.
5
s
Ca . Magd t
C.
rie
6b
As
rer
Ca
l
5
a d'
12
r
P ll
6a
lle
de
e
i la
Car
Tr
rr
12
18hp
s 12 12
Via l
ui
e 9 12
os a
Ca
ta R
G
7b 2-3 12
de San6b
s
6b
én
C
le
as
C.a
7a
de
an
13b 12 vp
Rond
de
13b 12
Ja 12
12
Pins
HD/7-g
Al
5
C.
13b
ijo
de
do
6b 17/5 7b-1 9
Molíi P
12
de
Iglesdias
13b Sentència
12(p)
C.
7a
ol
C.
5
13b
e
12
op
ià
17/6
ni
6a
HD/7-g
y
t
e
13b vp
to
C. en
6b 7a-1
les
t
7a
de. l
L
7a
en
a C. ts
An
HD/7-g 17/5 12
C.
s
Au
l Ve12 suvon
12
ro C13b. .
12 5b
7a
P a
et
rr
7b
7b-4-3 12
re
13b vp
Mi C
nt
d'
n nk
7b-4
ut
13b r
7a
e A a .
To
17/5
Pl 6ae
Sa
tera
cia
H
rt
C.
C.
Fr
6b
s
C.
Vi
12
d ou i s
7b-3
Lo
12
Llibertat de
13a
5
N rr
9
de
l
7a-3 7a
So
7b-1-3
de
l
5
a no
ge
ón .
eTnBl
rv la
et de
17/5
n
12
bi a
l
E:1:5000 O
u
13b 12
Br
12
de
et
l'À
l
atl
ida
se
Po
C. e 13b 13b
an
C.
12
ng
Foí rm
7b-3
C.
Eu
Pr a m
12
Pl
de
12
C.
a
13b 12 12 13b 7a
l'À ui de
ud
12
de FlJooarq
C.
l po
n
oPoet de
5
S s
o
13a
.
7a-1
Pa
C.
ra
as
az Pl el
ing
ar
13b
es
s
u
bl
l
12
a . Ro 12
e
ag M
r Pl 12la .a Fl de
qu
M d ol
S
12
No
a
7a
bl or
6a
Pa
as
7a
nó
12
os
ad o aCd S
an
if
v
12
5
sa
5
er nt
Ca
6bL
13b
l 12
A
am
n
13a
ng
Bl
M Sa
12
de
s
12
q u lls
c
ns
A de
et
C
ar
12 13b
a
s
R
re
deN
Xi Va
rg
7a
ge
s
Po
13b 13b
eu
7a
M
7b
Pe
C. 12
12
Be
9
l
13b
Au P
a C de
jo
de
13a de
de
12 12 12
.
13b
C.
5
gu
13b
rit
6b
la
dé
C.
13b 13b 7b(p)
C.
13b
de
ar da
12
.
ar
s Pl C
n
ca
deA
t
ta
5
ia
e
n
n
12
er
12
Mercat Municipal de la Trinitat Sa e
Data: n08/07/2011 E 1:3000
C.
l
ra
M
M
ig
12 0 m. 30 60 90
ild
G
C
.
at
12
C
Li de
t
a
7a
M
ne
12 12 12
nc Pl
.
C
st
7a
C.
Be
ol 12
5
tir
n . el c de
C e
àr
d a
ni
u
a
12
èn
e
12
M
12
d
rj
gè
13a
g
.
C Pl. om 12
C.
12 12
fo
a Eu D
Au
de et
7a
de a
La
12
C. ren nt
12 7a
t
l a
ta
nt 12
re
13a
a Sa
3a 12
el
er
'l O
er
Pe
s Sa oy
ri
Sa ol
12
de
12
ib
ab
ss
G
. tòf
12
GLl
C
nt
.
. í C.
12
C
e
12
. de n
C is
b
Pl av
es
. o
Cu
5
C
12
C ilt
Tr de
m
12
M
de
t
nt
ia
12
al
ar
5
.
6a
.la
12
Sa
ic
5
5
C
13a
B
12 12
M
V
al
de
ia de
13a
12
z C.
G d ne
cí
de
r
de
re
tú
12
la
5
n
ar
.
A
5
C.
C
P 12
C.
.
12 12
C
R de . 12g
ú
u ra
13a
eg la7b ta6b t l
12
t
l o a
ep
12
às
12
ie
P an e . P R er
18
N
is S iqu C la e u
Lu d g
13b 13a
. a
M de C a rr a
7a
Ri Pl
ea
12
er Esp
13a
a de lá
ci de
m
7b
12 a
o
rà
Ro
ic
7b
5
N
G
de
n
C. l
5
iá
a
de
13a
z a
Ri
ul
S
ir
12
a
7b
J
13a
r ec
12
to
C.
n
5
c
.
ra
è
C
o
de
s S
a
D
dè
13a
C.
aj
12 13a
ne
C.
S
al
an
Pe
13a
ad
. r
13a 5
Pl
t
h le
u
el e Ol
12
sc
a
G
rv
5
Pt
g
13PNe
Pt
14b1
a Cartografia dels perímetres definits

s al PECAB
5
ir
ov s 58Ra
in
inPERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIALdEN
P
13PNe
R
de r d r FUNCIONAMENT
a
Ja de ep
13PNp
7a
ge13PNp 7a
J i
at
de dh
13b
ss P
os ta
P a 13PNe
J ue n
ac
a
6a
Tr
pe
5
5
G
6a
at
B
5
rr e
Lo
se . d
er
ol
t
ri
13PNe
na
on ge
om
O
Na 13b
P
l M Pt
et
ja
llà
13PNe 12PNa
.
o
ge
te
r
13PNp
it
C
ze
r
am
To
Pt
e. 13PNp
13PNp
at
Poble Nou
as
tg de 12PNa
Ll
12PNa 5
C
13PNp
C.
l
de
.
de
ge
P
13PNe
E:1:5000
13PNe P
Pt
r
de
Pt
re
s
ge
ga
r
P
P
. J 13PNe
er
i
dr
Na 7
12PNa
oa 13PNe
pr
qu
la
P
12PNa qu
i
Sa
P
6bi m 13PNp
s Pu
in SP
.
jo13PNe
ge
7a P
rd
12PNa(s)
e l
.
Ja 6bde on
Pt
ge
13a
de
ao
ar
ir
12PNa(s) SP 13PNp
Pt
nc
im e vo
e
re
ilb S d u
6b P
br
Jo
5 13PNe
ea
ar
6b/12PNa(s)
l'E
B 13PNe 13PNe
7b
12PNa SP
B
C
de
et
12PNa
6b
.
ul
.
Pl e
6b
o
C
12PNa
er
6b
a
13a
en
d er .
Pl
12 7b SP
V
7b
P
.
C
5
M
de
de
6b
r ar 6b
s a 6b
re
ià
lio
SP 14
in
SP
o
ez
l
ar R de C rd
SP
Ju ál
5
C. Ja d
5
12PNa
C
HD/7-j
. .
Pl e D z
SP
eg SP
on
7b
d a
7a
l ió olla
18hs r
J
G
.
12
de n da re
Pg
12PNa U r r
12PNa
Ca s re
in 7b de
bi s i
l
12PNa
C
r
de
rd e a l t
at
12
rà
as
Su on
a
C 12PNa a
t
t de . G J d n n
is
C
an
P
C. 6b/7subsòl Are va de
m
C.
ys Ll uill . 6b el ns
l' Lle
l 'A
12PNa
úr e de Pl fa ala
er
ia m a p
a
rr
12PNa 18
la R
an
Ca
C Jo am i
12PNa
C.
itj
.
se
12PNa
nq C
de
llm
18
de
o
is
é 7a 12PNa
ue
22@HS/ST 7a 12PNa
.
Po
s
7a
C
b
Pl e t 7a lvo Ag Vi
Re
Al
Va
t
. ra a
lló
erGa da
a
l
c 20a/10
a
de
12
P
5b
7a
ui
. gu 7a lce d an t C
12PNa
re
ul
aa
C.
6b 7b
ló li 18
Pe
Is
ra S a
g sa
de
Ta
22@FC
de
es
ó Pt as 12PNa
n n 12PNa
à C. C
12PNa
12PNa
. im
rr
rri 7b
l
Vi
t
r .
Tr
C.
P r 12PNa Va
in
7a(p) Sentència
M e M
en a
2
B P T
l
Sa u
12
le 18
a
ar
C.
m t
be
el
l o an
de op nc
a
18
T qu
La
lv
et e ia 3
Fi . S
18 12PNa
d12PNa
el te no
lia
là e
12PNa
Ca
do
12
C
C
Eu d
12 18
an
12PNa
a. ou
12PNa
22@T 20a/10
rn
12(p) 20a/10 18
St . N
ra
18
Fe
Fe
C. r
C
de
ro
n
12PNa
udeel
22@T 18EL
a Sa
Mo
rc ca
et
nt
18 5 18
Pa e rr
g
7a
d an tós Fra i
u
7a
12PNa 6b
t l
i
12
Tr tu ià n
m
20a/10 ce
18 20a/10
J o en ti arr
12PNa
22@
12 s c
ns S s
or
ev
or
12PNa 7b
I
22@T
R22@ de l ' de 20a/10
l
de F
Do
de
de ic
Sarrià
20
6b 6b
.
e
6b 22@FC
C uím12PNa
tg
18 6b
22@T 20a/10
i
er
de .
er
sa
22@T 18 5
18 7b
22@
Q C
E:1:5000
s
rr
Pa
Pt
ar
20a/10
de
a
o
ge
C.
22@HS 6b
bl
12PNa
Ca
12
C
sc
22@FC .
m
7b 17/5
12 12 5
. ze
ra
18
22@ 6b 20a/10
a
20a/10*
ia rd20a/10
et
R
Pt 18
J a S es
r
f
So
20a/8
a
a ge 7b
. ch 12
s tg 6bp
nt a
7b
Pl mi 18 l
l
.
uda
E u6b
de SCa. alen
rc d J
'
e
17/5 6a
. d d'A 12 ra
a
A
CR
Cd
g d '
r
lt
Ma P
.
5 18
ís
18
ug
Mercat Municipal de la Unió o del Poblenou Data: 12/07/2011 E 1:3000

C.
U
dr
12
7a 0 m. 30 60 90
or
12
Pa
us
s us
us
12
na
6b
aj
Pl
li
12
P la ra
ta
M
So
18
G 12
C.
ó
i 12 vi
de g
ei
12(p) Sentència A 12
.
ss
7a 7a
. C
l Pl t. 7a
12
a
C
ue
.
à ge
.
P
C
t
s
iq S ie are Pt
S
rré
13b
15(p) Sentència
M a C.7bPiq uel
7a 13b
ag
12 6b
.
C
14a
M arrià 12
GSentència
ra
Ta
13b 13b(p)
de S .
t
13b(p) Sentència 7b
Pl e6a à
13b 6a
ria
C
re
r
or
da d rri eno à12

s
es
an
on
Pe
tca .
a M ri di
à
7a
S C. Sar
13b
s
rle
am
6a
cia
20a
on un
mo
rr i
C.
de
lmà
7a
R de
O
à
d' 6a
Da M a M
olt
C. t
Pl el 12
Mi
Sa
13b 7a
r
C. do r a
12
V
9
d
r
V.
de
C.
va ue5/12
13b
se
13b 12
or
15
l
. ll
Re R o
e
Sa 12d Figa 7b
sc
ir
e
ct
. t Pl se ila
ce
.
e
7a
C te12c s
5
t
Pl re err
6b
n V
rp
rt
es
12
o
an
ui a C la 12 s Pei S12 l'Ho

rr
te
12 5b
.
on
rq M
r
Ka
C. 12
C
a de te
Eu
12
F
Fo A nis 7a
le
12
nd
.
er Pa ta
5
.
ix
C.
de
C
e v Pl a
nt
12
e
u
lis gr de
12 12
de
Dé
et
Sa
C
E Ne e. fré C. an
5b
a
ls
7a
e
e t g l o C G
rm
d e
sa
P 15 al
de
. 5bdnet
de
C.
Mo
12
es
12
M ge a
Ca
12 V
s
de
pr
Pt C 12
Ma
a
qu
12
re
12
ix
de
in
12 15
ntc
18
u
20a/11
í 12
nt C.
Fo
e
l D
7b
os
R ta eu
C.
Se Cr
Cl
ad
de
7a 12 12
de
Pi
12
la de
5
en
la
vpr
la
le
de
C. e
a
12
i
C. Escull
M
so
í h um
Ja
re
rd
de rc de
C.
Ja6b de Lla
et
G
de
de
7a
rn
ó
C.
dr
6b
an C.
C. d e
Co
5
vpr 5b
Pe
8a
t.
12
lle s Jo 12
.S d
or
Mira ra Pl enç r
8a
l 12
17/5 r
C.
r
aj
de
17/5
o
i Iv ic a
6a
.
vpr
guez V S d
V
d'
M
12
à
de Domín
Ca
rd
J.
Jo C.
12
C.
7b
rr
r
ez
e
de
e es
es
12
6b
.
r
8a 12
d
s
12
te Cartografia dels perímetres definits al PECAB

de
13a 13b 5
r
13a
ca 59de
13b
13b 7a
es
13a
C.
13b
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN 13a
FUNCIONAMENT
12
17/7
13a 13b
D 7a
5
13a 17/
13b 13b
13a 13a 12
u
13b
a ch
ba
Vi
13b 12
ba
de
ri
.
13a
13b
'A
C
de
13a
d
eixa
13a
C.
C. Castelló
12
.
5
C
13b 13b
s
in
VP
p) Sentència 5
rd e
a 13b
Galvany d an lló
C st e .
13a
13a 13a 13a
5
C
13a
a ns
E:1:5000 C Pl.
13a
r di
5
13a
to
13a 5
de elló r
Ja
18
as
ec de
t
6a
6a
as
13a
ag
C
a R or
ust
13a 13a
er
6a
7a
M
C.
ug
n
ta
13a
A af ls
5 1
n
al
7a
de
al
.
M
C
d
5 7a 13a 13a
Vi
n
13a 13a 13a
'e
13a
ia
t
de
ó
d
e
òr
ig
l
7a 6b
lv
ct de
m
Ca
Vi
13a
de
7a
p
A
m
13a
d'
13a 13a
Ca
13a 13a
13a
C.
7a
a de
7(p) 7(p)
ch
13a
6a 7a
Ba
5
5
C
7a
13a
13a
de
n
8a
ló
13a
ul
13a
g
. de
A
13a
13a
13a
C Ajuntament de Barcelona
de
13a
an
18
rr
de 7 3
9
e
l
F
.
d
ra
an
13a
C
5
3
5
o
7a
rtr
Lit
13a
6b
Ca
de
s
Be
r
13a
c to
ña
rr
és
er
C. Do
5
3
u agu
Vi
13a
S
rc
5
13a
C.
l
or
13a
P a el
de
13a
a
6b
l en
d ta
la
es
C.
.
e rd
G5
qu
C
co
Po ua ina
T
6a
13a
ar
l
13a
Ed rqu
6
ón
13a
Ni
de
7
5
. de
Pinz
5B* 6/18hs
rc
M
e
rc
de
4 13a
C.
.
tr
Pa Pl el 13a
Pa
n ia
a
G4
6b
es
C
d as
ov
18hs
5b
eit
ass .
ró
errà
C
G a
M
la
5
er
n
dels
7b (2)
Tu
rez
18 HD/7-g 13a
Av
a
-Ca oa
Barceloneta ss de
t
as
6b
bre Balb
G4
i
.d
Pap
r
d
ro
ro
rre ve
7a
C
e
5
ell
e
7b 13a
.
M
r
G1
C
6
E:1:5000 a a
a
.
7b
bon
C à er Tr c
C
13a
z
test
G4
Pa ar
G5
i
18-hs
rr
P
G4 7b
Fon
an
Maruadra
G1
Car
u
5b
a B
s
C.
l
Joa Bertr
ebr
a
de
C Ca
què
7a 7b
C. a
gud
de Gin F4 13a a
at
E1
G4 G1 D1
Ptg onell
sa
C.
t
aç de
Salv
n
5
ina
is
i
5
Q
l ls . la in
Av n
E1
o
a
C.
tge.bell i
.
P5cl e qu
C.
P a
de BVeil
e
la M
meñ
13a
l
E1
de
b
E1 E1-hs
s d e g às
.
de
d a
na
.
u ede Galvany
a
l
M
Pl Pl.Data: A112/07/2011
13E
oe
C.
ep
7a F4
m
C
c .
Cer
arq Parta
Pl E 1:3000
6b G1
a
7b
Pa
celo
Mercat Municipal i ra
Jos
s
d
reig
l t e
r
F1 0 m. 30 60 90
d6ae gu
P
6bd
de
nt
e
A1
oseralt M
rede s
A1
è
rin
A1 5b
m
C.
A3 A1
ant
a
à
C. M rd
A1
u
l a
a
l
onjo
t
A1-hs A1 A3
Miqu s
L s
a
uini eu
l
Bar
A3 A1
t
ra
a
a
S
M aq
l' A
z
7b
el
A2
C. S
M
p
u
7a
C. S
p r
t
gue
A1
.
aga
A1
l
Ptgart i Gi
C. M
om ne
C
5a 6b
a
C.
Mar
A1
B
a
Pg.
A1
A1 P6b e
Bru
e. J
G
A1 F4
C. M
la
é
A1
31.2 A1
Gin
C.
. ni à i s
l Dòr
C.
B1 A1
P to c na
Ric
A1 D1
de n 5cs i
el
A1 A1
A ne m
Dr
eria
Di e ro
7a
era
l
G o
r
pò
A1 B1
C.
ecto
D1*/7b
C
ll
6b D1
ó
A1
rocla arillac
onr
7a
erMa
sit drea
el
l Bo
del
B1 A3 7b
d'An
ió
. Lluï rallBarc
ria
ca
D1* A1
C. R
C. C
c
7b
e
A1
a
man
ngu
A1
ò
D1 A1
C.
u
M
m
ia
1.1 A1
icar C1
iq
C1 A1
.
e
C. VB1 Pl e da
A1 A1
nar
A1
.
C.
Pl el
ere
C.M
a
tert
s
d
Sala
A1
lmi
A1 A1
a7a
s
a
d ga
sa
r òs
del
.l t
31.2 A1
d eta à
Joio
r
P6a a ne
A1
Alca
ru
A1
C. B
r
de
Guí
B1 7a
C. A
C. P
l lo les
ta
To
c
A3
Po os
C1
Vina
A2
A2 A3
Car B
ce
5b
C2 A1 A1
der B6b
ar
ne
A3
u
eig
A1
c
A1
s
A1
Sta
B1 B A1
C. E t
illa
San
rs
4
i
celo
. i
P6bl lar ó
ad o
A1
Se v
Clar
ss
A1
Vila
A1
t
7a
i d
A1 A1
C.
Elm
San
A1
H va
A1 A1 A1 A1
'
Pa
A2
c
de
tj
d al
irall
C.
s
Bar
Pe
7a
te
A1
S
Pla
u
l'Alm a
A1
de
C.
a
de
7a
C. dehurruc
A1 F1 A1
r
C om
A3 A2
de
de
C.
F1
C7a.
a rd
la
A2 A1 F1
la
A1 A1F A1F
A1 A1F
A1
Balu
St.
A1 A1 A1F
del
C
l de
1.1
A1
a
vera
6b
A1
Cer
A1
et
F1
de
irall
5b B1 A1
M ol
lon
13 A
de
l'Alm A1
5a A1 1B
31.2
C.
A1F
A1
C.
de A1-hs
rce
Mee ra
C. 7a A1
A1
.
d
nça
C
del
7a A1
teve
A1hs
r
A1
Ba
B2
A1 A1Fhs
C.
de
A2 A1
a
A1 A1F
A1
r
Pon
A1
C.
t
de
A1
t
San
Mes
A1 A1
C
A3F
dels
A1 A1F
A1 A1 A3F
de
da
A3
AixA1a A1F
5b B1
ó
ll
A1 6b
l'A
as
France
13b
13b
Gui
13b
de
Puerto
60
de
Matanz
13b 7b 13b
5
Se C.
de
13b
13b
de
13b
g
13b
To 13b
le
rre
13b
XX Pinar
C.
13b
de
de
13b
de
ls a
13b 13b
ny
13b
otxa
a
13b
de
5
nt
7b
od Pa 7a
13b
ist rd u
C.
Garr
5
a ls M
C.
Guinardó
13b
es
13b
de
d el
13b
17/7
.
Pl
ig
13b
l d ó C. d
'Ann C. C.
E:1:5000 de ar a M. St de
se
.
n Mart de Pe Campo
ui . es 13b
13b
ínez re
Pl arl rdó an
s
ia
G
s
ldó
Sagi 13b 13b
ív
C a ju
13b
Pa
C an
Ro
Ll
t
13b 13b
Ar
C.
S
5
13b
na
la
i a C.
C
re
l'
13b
ta dru
la rs
13hs
Pa
e Ptge. d
an Ve
13b
tr
13b
e Can
en O S
C.
a Berdu
lC de
ca
. uim ra
Pt rna llar
13b
de 13b
is
C q 13b
ge t
B no
a
13b
B
Jo
it
Fe
vpr 13b
de bl r
e
de
. re
13hs
ió Pl
3b
a
l'O
13b 13b
r
ub a
Rond
l
13b
al C
de R de
13b
Valls
13b
C. Doctor g
13b 6a
6a
is
ar
13b 13b
7a
em
de
de
P
13b 13b 13b
de
rt
M
A
de
Carrer
d'
7b 13b
6b 15
ig)
.
18hs 13b
e
13b
tg
13b 6b 18hs
sa
ll
P
P
el M 7b 6b
15
HD/7-j
lo
a
.
a
e d
rent
13b 6b
To
C Ajuntament de Barcelona
nç
13b
Marag
5
. Llod
6b
da d
13b
Ca
C A
ta
18
ixe
C
7a 18
e e
ar d
C.
20a/8
alt
Teodor
s
t
13b
lle
in
C.
13b
M u
de
na
rd
5
l. Dé au
n
tu
20a/8
j
Ja d6be ca
ció
ge
13b
ns ig P13b
Pu
(Ro
13b
ri P
s
e
r di Ro13b s
18
y Re
ea
Ru
d la
r
pr
18
de sen Xip
C.
20a/8
cip
t
/7b
ar 6a r
5
ó
P
18
e
C. d13b cto ent er
e t J
7a
Fr on
an
ed
.
5
20a/8
eDo Rav rr rt
.
cini
C
Ptg
Fel M E a
5
'
l
13b
l
la lvo C .A
de
i
iu
i
13b
g
Gar
18 13b
ai
7a
C. Ca
20a/8
13b
M
Vin C 13b 20a/8
de ya do
13b
s
ó
5
s
a
13b
or ca
6b
rra
rr
de
rd
7a
Fl
Ri
t
r
13b
Se
13b
an
lede
20a/8
C.
at
18
20a/8
s
de de
13b
na
o
la
13b
i
13b
x
Ptge.
l
13b
T
e
Ca
d'E C.
13b
n
d
ndtge. d' A la l
13b
P
ui
i
s
Tr
sco
18hs
ra loi no
C
13b 13b
le
d r t
20a/8
G
. e n a l e r g
C 13b
r b oBu P t ge. C ri
ons e
les ove . de e tàCncia pel
la 13b
17/7
7b
1
a
20a/8
c d
7a
C
13b 20a/8
o s A l a 20a/8
13b
Ba
C
R
7b
13b
Tres Torres de
de
4
de
13b
ia
7a
a
l.
de
r
13b
s .
C. de rlr.a anc C p Ma
P
lèg
ic
17/6 20a/8
n a 20a/8
C.
E:1:5000 i ra.f de
13b
èr
lla Villa
4
ir C
13b 13b
13b 13b
FeP bell se
de
t u
m
r
13b
r ad
xJi o
en Ca r
7a
as
6a
A
r
20a/8
C eTa
ie
d'
de rridàel ez Vo d
ó
u
de
lar do
Ce
d
7a
rd
a Pa él C.
7a
au
13b
m
ta t
13b
na
a br
7b
en
V b
13b 13b
ós
Fl
Sí am o on t cà
20a/8
ti r
20a/8
ui
ec
Tr e.Mieta eren
20a/8
C
re
id
m
in
C
G
7a
ía r
G
r
C.
r
pr
e
20a/8
c o o g P d
Ca Data:
a
.
r Pt
13b
ol
e.
s
Sa
Mercat Municipal del Guinardó T ct

C
7a
11/07/2011 E 1:3000 0 m.
de
rr
Do de i
30 60 90
ià
as
C.
20a/8
20a/8
C
8
t
an
7a
20a/8 20a/8 20a/8
7a
.S
7a
or
l C
de
20a/8
de
ct
20a/8 20a/8
s C.
7a 20a/8
re
gó
o
7a 20a/8
D
ar
r
5
20a/8
Ve
C
7a
20a/8
20a/8 20a/8
20a/8
t
7a
er
sa
l
C. e
ux
ra
n
l
er
de
e ila
d
í
ne
20a/8
rr
rd
20a/8
M
an
J a e es
a
d6b r
Ge 5
C
T
s res
Le or
20a/8
ri
20a/8
T
ls
C.
sa
C.
C. de Vila Arrufat
de Ro
C.
20a/8
20a/8 18
20a/8
20a/8
.
18
Pl el il
. d rr
Pl e nt
d ie
5
l
5
C
a 5
Augusta 5
Via 5
r
de
es
l'O
6b 6a
6b
ux
6b 18
Pi
à
s
20a/8
er
sa
20a/8
Ro
lla
5
im
a
ne
18
C
13b 20a/8
Gu
o
le
.
Pl e m l ir
co
20a/8
de G
C
d ui
.
g)
aq na
s
20a/8
E
i
Jo Pe
lM
20a/8
r
ou
20a/8
to
de
d
lln
na
oc
da
To
seig
da
12
de
bé
M
rta Ca 5 l
na
20a/10 de
m
7a
de
12 20a/8
r
20a/8
po
Be
20a/8
.
Sa
C
5b 12 er
Fontanet
am
12
Cartografia
ls dels perímetres definits al PECAB rin
Ma
5 20a/8
61
5
or es
C.
12
ina
20a/10
nt
C.
nt
C.
12
Al s
13b
C.
Ve
x
7a
Sa
an
afo
ma 20a/10 20a/8
C
C.
Pal
12
i
12
C. 12
C. Santa
12
rtí
de
de
vpr
Olivia
C.
Ma
de
C. 12 13b
de
del
del San
13b
ó
na la
s
13b
t hapí
ci
Ptge. C13b
12 12 13b
bi e
Con
de
m.d
Tom
C.
ro
12
sor
Horta
C.
ts às
ve
Co d a
13b
C. San i 5
s R
B
12
E:1:5000 Chapí
ge de r
12
Ber r
12
Pt lt ine
12 12 n et 13b
ri
ne d' 12
Galla
A ar
Ptge.
a
12 7b 12
.
o
nt
M Galla
P
C.
er r
13b
C.
de
12
t
ta
Torre
in
Cur
Rivero
de 13b 13b
lt ar 12
A rta13b M P
12
e
s e C . C. d
12 12
C.
Plana
la 12
. le Ho d 13b 12 5
12
C e d' ix 13b
Ba
Ptge. de
d
Bda.
na . es C.
Pla
l
P si C .
ajo le r d'Hor
Creus s
a C. de Sanpere i R ta
nte
12
Ptge. iola
12
de
M
Miq
la
Plana
de
C. Sa
13b 7a
jo
Guard
ro
de
12
dae
uel
sa
Bda. Mercat
ut
13b 13
Ta
ue
. s
7a
at C. Pl ivi .
n
Pau
D
st et Pl tes
lto
13b
hu e re E
Cre de P d' s
12
l'E anreu
Fu
12
C.
5
13b
13b
de
13b
S C P
C.
13b
a
nt
13b 13b
C.
Sa
13b
9
C. 5
C. Maria
del
Paretas
er 13b
oa
15(p) Sentè
sell
Lisb
rr
la
de
5
5 6a
Ca 5
5 13b/c
i Ro
C.
7a
5 9
d'Arc
13b/c
18
C. Mestre Serradesanferm
a
13b
Castellbell
e Toss
ieri
Pa
Ptge Vila
13b/c 7a
Aligh
6b
de
18 7b
C. de F
.
13b/c 5
ss
5/7b
Ptge.d C.
7b 5
ei
13b/c
Ca
Tossa
13b/c
Bda.
de
g
rr
6b
C.
er
Bd
7a
a
rs
Joan
5
C.
13b/c
a.
de lle
ila
ieri
7a
tres
Aligh
13b/c
5
13b/c 13b/c
ev
7b
an
atriu
ig7a
les Grmí
pd
C. Lle
u
13b/c
C.
C.
de P
6b
13b/c
Llo
13b/c
a
. or ch 13b/c a
5
C. B e
Pl 6a
.C
20a/9-c
gó
7a
27
5b/18
18
a
13b/c d ti
n ífo
ls C
e d13b/ce6bEsca alv i A
de
re
27
e
18
t Gr
be
s
27
Ptg
27 5
Da S
lob
20a/9-c
Santa
Llo les de
deL
ra
b
ra 5(p)rde.ra6b C.
20a/9-c
e de r18ceda Can
20a/9-c
L l o b Ja 6bde ia ila
Cantera 13b/c
b
d'
c ra
18c
ts
6b 15(p)
f
Es
6b
a Ca
os
5
ar ev
27
igu
6b
to
qu e
13b-RI 13b/c 27 13b/c

M pd 18c 'A5b 8(p)
5
de
l B
ri
d
s
5
6b
Ce.
l
a
Cièncie
ll
Po la
de egar
Pujolet
C
15(p)
l
13b-RI 13b/c 6a
rt
les es l
Carme
5
C.
de
Bri
8(p) 7a
de de es M de
.
C.
rc T.
5b 5
at
18c
Bdal
r
Ped
C. nqu
i
15
eu
es
Pa el
T
Pt
13b/c 5
C. l. er
13b RII
Caro
5(p)
s ge
7b 6a
ller
a
P d ta
C. no d la
.
Fr
a r
Montserrat Gra G
5
g 6b o
rí
la ra
18c
u H
de na P e lls
Ma
13b-RII
no B d' ia
d e
7a-3 7a-2
E:1:5000 av
7a(p)
13b-RI
lle
de
.
20a/9-c
t Pg. rn
5
t
ge
6b 5
C.
se
Can
rs n
Carmel
ar
lo de A
mera rdi
7a
d'
rigl ta Fo
Pt
7a-ES
C.
20a/9-c
Pe
les
de u Pl. e.
6a
Ci
13b-RII
s s g 7a-1
Forne 5
7ale ete Pt 20a/9-c
de qu . dels Data: 12/07/2011 E 1:3000

t
Mercat Municipal d'Horta 18

ia
o C
llo
6a 6a 6a
0 m. 30 60 90
t
R
5(p)
Ba
n
n
13b-RII
Guasch Nou
e
.
sa
la
C.
5(p) 13b-RII
n
Pi
te
C.del P
s
i
da
13b
5 13b
la
Llopi
13b RII 18
6b
s
Ba
13b
esa
13b RII
del
de
al
a
13b s Cir
Pl
rr
n
C. 13b RII er
Qu
7a 6/7
ers
Fe
is
a
13b RII
al
7b
la Selva
Al
in
C. de
13bR
C.
va
d
M Vi
ra 5 18
13b RII
do
e
13b 13b RII
e
a
Torres
m
13b RII
aç
13b RII
les Pl de uim
7b
u
r
rre
C. Port de
Ja
a6aq rra
reciós
6b
l
ús
5
riol
de
Jo Se
13b RII 7b
í
Ca
Catas
an
ra
de O
13b RII 13b RII 13b RII

m
Pedre
Ro
Camp
13b RII 18hp
Via
de
de la Vell
de
de
C.
13b RII 7a
Ronda
m6b 13b RII
aï
ano
C.
Ca m í
5
C. de
rigli Pl. ls ires

C.
C.
6a
C.
C . de
6b
de lla
Molí
13b RII 18
te ia
cas ènc t
23
Dal
Ti
7b 6b 1
Siman Fav
18 HD/7-g
5
la
7b-4-3 7b-4
ns o
a
os
13b RII
7b-3
rge
13b RII
dr
7a-3 7b-1-3
C. A
HD/7-j
la
C. C.
Vi
14a
a
13b
. s o
7b-3
13b
Pl sú asc Ptg
5
Júli
6b
J e a rr e. C.
C. C Qu
et
int 7a-1
an
es
on
a
a
iBi
rt on
qu
or
13b
C. 13b
be nt
an
6 7a
t
ng er
ila A
13b 13b
Bl
a ob
G C.
ov ó
ns
18b
R
es
G
6
an rt
Po
13b
18b
rg
s e de
l
13b
ín
18a
a ob de
de
Bo
de
ar zC
18b
Rd
13b
M18b Lu e l
de
C.
13b
C.
de
13b
de
6
.
. C
18b
C
el
13b
13b
a r d
Fr6b ípe
n
dino
ra
Ju
ar San C.
7a
er
Cartografia dels perímetres russa al PECAB
olledefinits
a
18
M 62
d'Arbec
Sentís
a
es
ta
Tallad
7a 7a
ó
PERÍMETRES5b DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
Novell
Biosca
Flores
de
nt
Salom
Seròs
vol
Barnola
Bellmu
a
às
Bassell
spí
della
d'Ardè
Pg.
d'Alfarr
Grana
6b
C. G u
5b
r
ll
Sas
C . À ge
la
C. Adra
6b
la
de
aurald
les
la
18
del
e
5b
. d
18
de
Ptge. a
de
P e t
5b
C.18
18
d an g
Tàrr18e
de
de
18
de
jor a
Tárreg
5b
l
Vilama
18
S P6b
o 6b
de ar de
22a 5b
Carrer
5b 5b
Bon Pastor M
18
5b
13b
de
de
C. de
C. de
5b
18
E:1:5000
C.
5barrer
6b
iguera
C.
18
C
C.
7b-PE
unt
C.
de
Claram
C.
C.
6b
et
de
C.
13b
ia Madr
r
na
C. San
C. Mu
18 13b
C.
C. Tell
de
C. Iso
Carrer
7b-PE
C.
18
C.
Carrer
rasa
Cama
13b
C. Sèqu
de
Adrià
da
22a
13b
13b
C.
ança
18
C.
5b
Sant
5
C. 5b
5b
Vallès
de
5b
9
l ' Av
5
5b 18 9
5b
C. Cretes
5b 6b
6a
ll
Flix
Verme 6a
18
della
del
18 6a 18
18
ís
l'Esta
7a
14bv
14ba
ch
r
7a
de
6a
13b
de
n
z
an
3b
de lix ue
Sa
Pl
Llinars
6a
14ba
Fé6aríg la e
de
nt
18
rrius
Barri
13b
od t C. d' O 18
R de en 13b
14bv
Sa 5
7b1
de
Fu
13b
6a l.
6b 13b
Mare Eterna P
h a rt
de
la
rd
e r be
de 7a1
Follet
7b2 14bv
o
ic
R
9
del
v Fola C.
13b
c
Fa
nar
14bv
C
C
13b 7b3
as
del
E
14a
de
13b 22a
14ba 7a
es
'
13b
Cresqu
o 6b. n
C. G
C.
d
an Pl oa
18
C.
C.
C.
oC
13b
J ie
6a
. n s
dels
13b 6a
n
Pl ssè as6a Alo
R
in ón
er
C.
6a
o
rre C.
18
M ort
6b
Le
nia
6a
C
5
r C. 7ae
d n C
e
Passeig
18 7a
de
e d
a
esa
de
13b
Jo
22a
Jo
6b
onc
5
6a
pi
22a
se
la
22a l
Ram Fra
z
de
t
22a 22a
a
a
6a
r
. P
g
bl a
7a
Fin
Le
lC'A
euet
r
ma
Ju es rc
22a
C
ní tr
Pa e
res
7a
p del es
de
22a 18 22a 13b
er
Guin
C.
7a
d ta
de
6a
C a
5
la ue
C.
Se
de l' Isard
Guineueta e
6a
rra
5
6/7
n
6a
ui
C.
de
la
Ca
5
E:1:5000 18
7a 18
çad G
o
Voladeo l' Esquirol

r
18
de
18
22a
7a 7a
C.
C.
18
Mercat Municipal de Bon Pastor Data: 08/07/2011 E 1:3000

C.
0 m. 30 60 90
r
de
5
18
18
C. d
8
6a 5
18
18
Vallda
Marne
Alsàcia
u
5
18
6a
7a 18
18
5b 18
na
18
C. Lore
del
C. d'
VP
7a vpr VP
VP 18
vpr
vpr
vpr 18 vpr
5b vpr
6
. C.
7b
Pl n a
18
C.
C. a y r ie de
de C en
Cu Lorena
7a
s
Marie En vpr
vpr
l
VP
ra
vpr
vpr
7a
.
Pl
l
de cri
de
de
vpr
18
o
C. rt
ou s
vpr
. r
Pl jo Po
7a
Fo
6 6
N ri a rm
ar M de u s e
vpr
5
18
B o i
eig
Ein
ste
in
N arr 7a
C.
C.
ss
s
d'Albert B
18
rc
vpr vpr
A
d'O
list
Pa
gas
ls
sa
de
onya
vpr
18
Mo
18
a
C.
vpr
18
b
VP 18
al
.
d'U Pl e r
vpr
ala
ill
C. Borg
18
rru
5 vpr
V
d sa o
t
vpr
ia
VP
de
j
tam
Fe
c
é
a
C alle a
Pl Las la o
6b
la
ran
nç
.
vpr
ni
C
de 18 ay
vpr
tia
tx
i
V
na
Ma
lle
vpr
Bel e
5
Llaf
d VPes M
vpr
lcai
ru
vpr
Po
u
vpr vpr
6b
d'E re C.E e
6a
r
vpr
r
er
abr
ad a d
vpr
spin sca de ª
vpr 13b 6b
çà
C.
ut
vpr
l
e
14a
a 5
.
orca ge
Ver
r
Pt
Men
re .
so
n Pl e
r 18
ere
ai
a d
la u
C
m
C. P
5
7a
Cartografia dels perímetres

n definits al PECAB e Pa
del
63
a
on .
liv
B C
18
18
PERÍMETRES DE POLARITAT a COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
O
sc
n'
18
ce
de
lella
18
VP
an . ia
Fr Pl
VP
e Bad
18
sta
18
C d
de
a
t ta
de a
VP 18
ili
18
C
xi
s ep E
. rt as
Pl ibe en on
nc
18
Ll ò d C
o
C. Jo
R
r
C
a
5
re .
Pl
bl
6a 18
ar it da de a
rt
Sant Martí
am
a l u ra Pl
C
18
st
uo
de
18
t
E ul
18
l'
D
C
E:1:5000
R
e
de
r
re . sm
5
18
C
18
18
ar
.
18
re 18hs
. r
Pl tu ell
C
.
C a
r
A or
5
m
l de C d' art
M
a
18
de
18 u
ig 18 18 6a
M
A
VP 18
ça ça
ol n
7b
l
à
D ve
de
18hs
a e
rd
bl
.
C Pro 18
5 .
ad
e
VP
C
r
gc
de
am nd
6a
i
R
Pu
.
Pl l a A
d'
7a
a
de 6a er 7a
18
a lm t í
e
ia P d ar
M
de
br t 18
an
à r
S
5
t
r re
re
7b
an id
a
a r
ar el 18
C C
G
C 7a
.
18 18
C
o
18
7a
nt
18
ia
Vi
re
VP
la
r
T
re
5
e
de
r
re ai
sm
7a
ar
C
18
gu
e
5
18
C ra l .
r
7a
a
Pa
M
P e
6a
d C
e
18 18
a
bi
ad
r
ò
5
r
re
18
e n
nd
Z
7a
ar
.
A Pl
C
d'
18
à
de d
IV
Ajuntament de Barcelona 18 er
denal Tedesc s s
VP
igc l
in ele de
re
Pu
18
n
ep
C.
s
6a
rd ng z
Antille
r
de Pardo Bazá
7a 22@T/6b
C
Pe
re a
J Á pe ala
les
C. de
l
18 22@22@TB
l . d' Ló Ay
r
Pl n a n i
Concepción
de
22
ea22@TA
18 a 18 13a
à
.
13a
e a
c s
r de Pl6a bl
VP
rd
d
C 6b
Filipine
r
18
uCea ogn m
ya
e
ag e
7@
.
Rib t
ic ss e
a
C
al
VP
A 6a d lun
vpr
e
ig
Pl
es
iliBp Bertran i Güell a
Pud
5
6b t
Felip II de
18
ó e
13a
a
iF . C
13a
ub 18 n
C. Comtessa
CC
22@
C.
13a
Rde
18 22@T
a
18
sa
vpr
al
E:1:5000 dCi . am
r
vpr
ar
r 18
í C6b
22@
d'Ole
Jo
t
5
a
C
C
. C. a
7a
l 'I 13b
les
HD/7
sid
C ú
.
18
r
Príncipe C
Mercat Municipal de Sant Martí Data: 11/07/2011 E 1:3000

Cienfue 0 m. 30 60 90
13b
g os Meridiana C. de
Jordi
6a
de
13b 13b
5
7a
vpr
13b
5
13b
.
Pl ls ns
13b
de
13b 13a
de dia
18
C.
18
. 6a
In de Pl ls s
as
s ra Garcila
Carrer
in Cla s de din
Puerto
Sant
so 6a
in
Matanz
d r x
r rd e nia Ja 'El
Ja illa C. a f
d gi l
13hs
V J d
ir o
5
.
V Wo
13b 5
de
C
sa
13b
13b
le
6a
13b
O Pt 7a
de
Pinar
13b
d'
18
6a
7b
g
13a e
del
13a
l .
P
de llo
D
13hs
de
5
Río
7b
II
r.
. m t
Pl Ro ma18
l oe
pr
To
18
C
Garay
13a 13a 13a

rr
re de
6b
es
7a
C
5
e.
13b 18
e
6b
g
Pt 13a
13b
lip
ia
5
Jordi
13b 7a 13a
de
ar
P
Fe
13a
13b 7a
de M
5
Campo
Florido 13a
de
3b 6a
. s s
P6al le ere
18
13b
panyia
devan
de
C.
13b
i
a C.
on
a
5
13hs
H
de Can 13b
nt in
s
s
la Com
ai
rdura
A rd e cè a
re
13b
a
c
d
J er ir
13a
u
is
M ov
13b
d
B
R
5
13b
r
a
re
13a
13hs 18
Ptge. de
ed
18
ar an
c
ll C Ju
n
t
ga
ro
an
p
is
S
13b
Es
5
em
4
P
. 13a
Pl 6ala da
rt
d'
A
a
de in
d'
15
.
13b
a 18
ge
M 13a
Pt
a
P
e
ge
Ptg
R
Pt
. a
13b
64
Pl iPERÍMETRES
13a
s DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT
as
c s
de
ar ixa
ag
N re
de 13a
F 13b
C.
or
13a
M
13a
de
8a
C.
5
7a
.
Pl Fita
de
de
Fo VP de sa e13ar Fidel
l Pare
de lg Ro bat C. d e
r
anye
13a
ue Sa
g
Cast
C.
ro
Sant Gervasi 13a
le
Musitu
13b
s de
7a
Te
E:1:5000 13a
od
s
or
ere
a C. de Joan Ferrandiz
13a
s
u
on
Fig
a 13a
5
ar
C.
13a
C.
sc
Bu
8a
de
13a
C.
de
Sa
C.
La
13a
de
C.
nt
13a
m
13b
us
ad
un .
Pl e im a
in
7a
13a
Re
ri
te
7a 13b
d qu er Ca
lla
M
rre
d
ns
7a
a u r
Ge Jo 6a
vi
lg
bi
13a
Fo
s
rv
7a(p)
Si
Ru
C.
ró
13b
13
as
5
la
C.
7a
i de la
de
Vi
. c
Pl eri . ro C.
13a
C.
7b 13b
l
Pl u e
C.
jo
o
de
ed ler
Pu
en
g
on
Fi
b 13a
r6a
F So
5
Ber 13a
m
p
13a
t ran
de
im
Gi
de
m
de
e
13b 13a
C.
sb
r
Ca
13a
Ar
to
13a
C.
Bi
13a
n
13a
de
13a
de
C.
Ca
d'
de
Pi
l l M
ss
C.
13a
iñ
5
13b
o
ol
s
1
5
es
iu
13a
d
l
Be
Ca
de
13b
l
13a 13a
a
r li
rre
ar
id
n ès
iV
r
5
M
13a
13a
t
13a
as
C.
ta
13b 13a 13a
Il l
l
13a
de
iu
13b
da C. Ber
d'
e
13b
r
n
gr
S
C
A Ja 6bde ia ila
d'
C.
lo
7a
5
n
6b
al
e .6a . ar ev
13b 13a*
Plgel
Ro
13b/c 6b
rr
S
7b 13a 13b/c
l in M pd 18c
Ptde p
5
de
ès Pl
Se
13a
s
rer
a
13a
a
am
Cièancie
18c vpr 8a
s e d ton
r
viarmel
er 13b/c
te
8a
de
C
5
7b(p) ern
s
. r
r lrà
Ta b
Bo
de
la
i .
ar
in
6a
t
C
18c
13a
To
n
13b
C
13a
C.
ov
13b/c
Pt
na
C
Pt13a
13b/c
Sa
8a
ge s C
eg
13b
ler ge
5
5
.d
lls
13a
nol P
C
5
'e .
rc
Va
Gra 13a G
de
n
13a
go
Pt
rí
13b
He
ra
13a 18c
Xi 13b ge u
Ma
nx no B
an
7a
ce
d'
ó .
r
ll
rr
ne
C.
.
C.
20a/9-c
ge
13b/c
r er
C la de c
ta
ar
Pt
a el C.
20a/9-c
H
l
7a
les
de
13b
st
un
n
13b/c
o del
d'
P
5
Carmel Ca
dó
gn
13b
C.
13a
cep
s
5
de
M
Pa n ol
13b
ig
m
tà Pu
Sa
r
8a 6a 20a/9-
E:1:5000
13b/c
C. .
de ino
de a
C.
13b/c
ri tCe
Modolell
es
C
13b/c C
onC.
C. cass
la rill
o 13a
b
lb del
l
13b
er
laa os lT ua
de
C.
e
6b
B de M
13b 13b
G
te
rr
itr
m
6b 18
13b
. C . . 8a
tín
5
13a
P6al
13b
r
.
os ue C
C.
a
13b/c
rre
C
13b
ra a 13b/c
C.
5
aq
C
Mo de 13b
M
an
Ct a dr tr ià
13b
ís
20a/9-c
n a
. J 13b/c s dr
7a
ca
l
de
de
s
da
13b/c
C. Prats de Molló Pa A
gó
13b/c
C
d'
5
la
7b
s
Vi
ll 'A
te
re
.
Pl
13a
en
si
Mercat Municipal de Sant Gervasi an ob E 1:3000
Data: 08/07/2011 ll
6b 13b/c
ll
90 ie
Ll
fu
Br 7b
5
de
sp
0 m. 30 60
Ci
13b/c
Tr .E
4
13b/c 13b/c
de
l
Agu
fel
t e
em
.
sa g
a
7a
na Pt
C
nz
13b/c 13b/c 13b/c
re
ala
r 13b/c
Be Te 6b
üe p
R
del
C
20a/9-c
Sig
7a
rià
a.
18c 13b/c
de St l
ls
ne
Ma
de
p
6b
ra
13b/c
6b
em
13b/c
13b/c
de
C. e.
7b
ú e
Lau
C.
T
13b/c
Tr
7b
go d la ira
g
o
18c
Pt .
ug
C
e.
Lu
13b/c 7b-ES
ov
b/c
.L
13b/c
t
Ptg
Ptg abarne
13b/c
7a
ge
R 20a/9(p) 20a/9-c
Lluís
t
13b/c
P
on
7a
5
5
m
de
e.
de G
13b/c
de
7a-ES
Ra
lls
18c-p
rca
13b/c
13b/c
e
l ud
de
de
7b
de rer
Ba
13b/c
. o 13b/c Ag
ta g
Car
13b/c 5
3b/c Pl Lu6b
za s
de
in ls
en rd e e de
gu Ja d m s y C.
5
13b/c 13b/c
u a n
Ja6a lan ma ta
San
la
13b/c
de
l P le
de
a
13b/c
ta iA
nc
or ya
5
7b
C. 'Haorre
Co
13b/c
Rambla
la
l'H 13b/c
C. 20a/9
7b d6a T
.
Pl la
13b/c
h
5
18c
r
nrat de
mea
e
de
rr
13b/c
e
Fast
5
13b/c
Ca
13b/c
Zala
de
xa
18c-r 13b/c
d'
an
Ar
5
C.
ón
s
M
ri
la
e de
bó
l
r
C.
er
ua
e. rel
la
ue
5
t
ld
C.
s
de
13b/c
an lg
a
13b/c
l'A
6b
lcald
C
S 7a
.
ll
3b/c 13b/c
C
18c pr
6a
. ere
ge s
13b/c
Pas
20a/9-c
Pt de
A
de
7b 13b/c
l'
Pa
5
imany
13b/c 13b/c
6b/18 18c
C.
6b
e
del
C. d
C.
er
del
de
6b
6a
C. de Segi
rn
7a 7b
l
A
d'
de
Josep
or
de
Pont .
Ptge.
eT
C Cartografia dels perímetresC. definits al PECAB
65
de
C. d
del 18
5
PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT18
Martí
18
VP
Treb 5
all
de
Dign
VP
6c
7a
e 5
18
C. VP
Se . 18
lva 18
Pl
de
5
l de uín 18
aq rín 18
l v
Jo au
8(p) Sentència
ue
r
re
C
Provençals M
am
ar
H
C
p
8(p) Sentència
. i VP
Pl as
E:1:5000 gn iol
Pl
de
I
rc d' Sentència
7a(p)
Ju
l
Pa
8(p) Sentència 7
tí
6c
C. 18
d
ra
de ar
R
t í
Va ecto
ar
tu
llfo r
M
M
go de
l
t
cu
8(p) Sentència
5
na
an
r
nt
i
c
re
gr
r
Sa
S
Pa
ar
'l A
t
C
San
Centre Social
de de tí
6c
ar
l Edifici us public
l
ba
al M
t
7a e 18
nd
r
an d e a
o
T
co
F
S s
pú
5
l
de
ui
18 Pt
18 ge
.d
G e
ar
6c
C.
de
18
a
18
18
ir
da
ua 5 18
VP 6a
G
ls
18
de
a
18
nç
de
e
r
ov
re
f
18
à
18
ho
al
ar
Pr
n
lc
l
5
de
e
A
am
li
7a
ci
VP 7a*
18 VP
Z
18
u
n
de
.
C
o
Fl
18
C 18
r
de
to
de
18 18
oc
18
.
7a 18
C
. . ta
Pl ad
de
Pl ele
5
ed vo r 7a
o l ta n g rre
VP 18
18
VP
S
7a us A e
d' F
G
.
C
VP
C.
13b
5
6a 18
l 7a
5
18
r
18
de
.
Pl e ia
re
d r ia r
re
r
a n
a
de
VP
M tò lv18à r
C
Ju a
5
5
n
A Sa
18
liá C
13b 7
18
n
VP
.
Pl e è
Be
d rc i r ste 6a
e s iro
R
VP
M ap r
18
5
Mercat Municipal de Provençals Data: 08/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 90
Entorn de perímetre de polaritat en funcionament:
Limitació d’obertura de supermercats
Núria
Besòs
Vall d’Hebron
La Marina
Canyelles
Ciutat Meridiana
Fort Pienc
Lesseps
67
LIMITACIÓ D’OBERTURA DE SUPERMERCATS
0897
Agud
Núria es
es
E:1:8000
les
0897221
t.
Pl l ca
de for
a
dr
a
Pe 0897202
rc
rafo
Ped
de
de
0897201
del
0897227
s a
in er
rd s gu
0897131
Ja del Pe 0897140
de
os
C.
C.
as
C. 0897174 R
Ras
os
C.
089
de
0897211 0897164
.
Pl
lM
de de cte
oi
ls du
uda e
Aving a fita l'A
qü
Per
de de
0897180
0897212
C. C.
0897224
0897163
l
ul
Br
l
de
de
l e.
ta
Ptg
or
C.
lat
0899322 l
ul
Vi
Br
C.
0899371
le de
M
s
nt
' Orí
C Ar
èlix
Sa
C. d
C. F
1009582
.
Tren Av
to
Sa 0
e
irz
fa
0899321
e Qu
drad
a
ja
ef
C
de qu
as
0897353
nt
C.
M
Sa de
de Travessia de de C
.
Besòs Castellfollit
Castellfoll
0897354
C.
0897341
E:1:8000 Carre
r 0897342
Mataró
at
pi
ge
pr
la
et
1008590 s
Mercat Municipal de Núria Data: 11/07/2011 E 1:4000
M
à
0 m. 40 80 120
ny
1008625
Ctra. de
na
ot
rp
t cl
bo
Pe
1009570
1008640
es
na
u
ar
Pa
D
N
er
ba
au
na
1008650
.
t
1008610
C
r
o
na
Ta
B n
ss
er 1008670 Joa 1008660 lm ll

ca
1008900
i
C
1007933
B lo a1008840
ar
re A D e er
C
1008600
r
.
Pe
C
1008680
tr
e to br
de C
.
e s
1008690 ar1008850Fe i
M M u la
1008700C. s t re B
da
1008860
uí rna
.
C nd e és
m
.
ra
Ll B1008830
r1008870
C
de
gu
et
A e
P
'
ni
et e P
d ar
.
1008710
C
B 1008880 u
ur
nà
. sa
Pl e n1008820
ug 1008910
a
s
M lo
te
1008720
d ia ll
ag
. To
l re
or
C
H 1008920
ix
C.
Ju o
.
de
M
Fo
de
de
. M
es
Pl e1008580
1008730 1008890
.
e
ü
C
rs
d a e a .
ig
l r ri C
1008740 a
rr
um
ie
a
m
. e 1008800
es
M zà rch e
r
ll
.
C 1008750 d 1008930
le
er
S
C
re Ja
a
B
se
au
àl
N Ma
l
Pa
to .
.
C
às
s
im
C 1008760 rn
C
ar
1008940
an
ra
.
S
A
C
1008790
. d' r
na
M m lle
ou
la
1008950
Pr
C1008570nat . 1008770 er el
de
si
C G 1008960e O
C
or
es
er . r M1009040 1009050 1009060

Pl
M
B
1008780
e1008970 C
.
de
C
P
t de de e
1008562 . de
re
y
71
t ls C
. um ue s
an
oí
1008980
Fo de
e
C
m
Ja ug
d
st
R
er
e
ia
ia
1008990 .
ri
s
a
1009000
1008561H . C
l
àn
ue
O
.
ad
Pa
lív
el
1008072 C at
la
ag
ul
1009080 1009070
o
sa
.
or
C
Te
de
.
B
ar
sa
1009030
C
M
r
re
M
na
er . 1009010
as
.
a
ar
C
re1009100 lb 1009090
t
.
C
1008081
si
ug B
C
1008551
fo r
C
e
es
A 1009020 P a c 1009260
d' . G a
M
l
.
y s . x
C
P ls n 1009110
ei
. an C
ya
a
C de rm ra
1008082
R1009120 1009250
ub
de
J e r e . r
C
en
d
i
G Se e a
de c .
an rr er
ro Fe1009220 gr
1009130
.
1008552
C ap
.
C
1008083
ns
a
ar
C Tr o
de
am
1009150 1009140
. S n 1009560
lfo
er
M
lc C
em
al
de
1009240
ll
A
A
ui
S
. ntà
ss
d'
C .
nt
G re
C
ra 1009330
e
.
à
ev
C de la or
T
1008542
on
1009230
de al
1008094 1009160
to
. o
.
Pl e ng
en
B
C
an
de
.1009170 e M
B
lo io r
am
d1008541
tr
C a 1009210
.
eo cch d
O
m s
uí
1009180
lip
d'
Th Ba lo
t
da Ll
en
es
Pa
R
Fe
.
C
iu 1009340 od
og
1009190
.
an
l
C ib
de
R
o S d e .
J
nt
. . 1009320
C
C . C1009200
1008251 C
de
e
Sa
1009270
br
1008100
.
C
Fa
l 1008534
és
ba e 1009540
ia
u
de
1008252 1009280 1009550 m

ó og
àn
u
st tí
1009310
Ja
ia
N
lb
ia
ri en
r
àl
bl
A
ro
1008253 ie al
1009300
ss
no
1009360 1009350
de
.
C
C av1008520 V
C
Te
ti
de
X n
an
ir
. a 1009290
.
rr
.
Ep
C
st
C
Fe 1008511 rim l
on
ul
o 1009370 o
de ej
r
. P ns
C
a
1009380
re
C
el de l fo Ll
1009390m
.
C
er
1008264
ar
.
.
B1009400e A
C
çu
rs
im
ge
C
t e r
Pr
lla
t
e P 1008513 d
es 1009410
re
.
en1008244
.
ge
C
Pa
ip
M
.
X
Pt
V C 1009420
.
C
1008512
o
ej
1008243
in
1008475
. 1008500
N
C m
er Pi
e
B
s
s
l
de 1008490
ol
aï
e de100950
M
a d C
.
ja
uj de
or
.
C
B
68
l
Val
Pas
d'Isadora
de
de
ea
0729714 0728637
Car
um
Vall d’Hebron 9713
rt a rer
d'Id
o
d'H
Av.
la
E:1:8000 de
ive
C.
Nín
la
C.
Basses
Haif
ó
id
gu
de
0784451
C.
de
C. de Naïm
0784440
C. de Sidó
rc
les
Pa
de
0784430
aní
l
0728634 0728635
de
l
Jo r
sem
0784420
dà
Lledoner
C.
ea
.
G et
Pl 0784280a
del de stin Jud
de
de
le
Sin Pa de
C.
CaC arre
C.
dí r aí C. Tir
o
rre r
ar el ne r de
C.
J d o de
ed
Calleja
0784291
Coll
ea
Ll
Per
la
a
uan
C. Fballero
C. Jlera
án
m
ro
m
C.
ern
igue
t
re
Va
C.
0784241
C. Saturnino
za
C.
Ca
an F
de .
0784160
ur Pl sop
at
Trueba Seg
N e n
C. C 0784292 d0784260
. e
I C. de
Pl um tre Plutó
. f s
Pl dol ach N Me o
ale ora
t
de i eg ys
n
e
l
ren
A i
uc d ' rs
Sa
sd
an
Escn Bes
Ptg nys
enc
l Ds
d'A
0784230
a
am
e.
de iva M
l. rta
de
ia
Are
nad
C. e R P e el
Ca
Samar
d H k
d' ran
Ca
0784151
0784180 .
C. Pl la era
F C. de Ro
C. d'Iriarte
ssell
de
de
n
de xo
C. h Ta
rat
0784310
de
ó
eu
0784270
ten
í
ric
sp
0784
m
Fas
Je
Ro
ri
C.
C
dels
C.
nt
0784190
0784200
Sa
. Carre r C
.
C.
Pl e
C
d a l n . de del
nta
l l ro
a
iol
s
V eb
da
Sa
0784220
ale
H del 0784212
Pap
d'
0784300
0784100
Esc
Ron
C. de
C.
de
C.
Castellbisb
de
0784211
G
de al
en
m
Mare
0784320
C.
iq
C
de àt
er
g
C
Ra
t .
ti
.
Pl tem la
al
sei
0784041
Pe
0684061
a
ur
a
0322250 0321901
n
de a
Ce.g deC
t
io
C.M
Pas
ed
de
S
C.
.
M
ia
Gold
M
ca
0684080
er
de
C. de
si
C. del0321945
de
0684070
en
. ns
C.
Fí
Nerbión
a
Port
C.
in
Guadalquivir
Can de
oni
Pl fo
at
d
C.
la
aan .
av
oz
C. Fortuna
CTúria
de
C
e à
0321983
C. del
N
Ariosto del C. de
l' d erd Veciana
a
de
Man
C.
la lleu de
r
d C 0322260 C. del
rre
.
Guadalete 0321950Pl a l
de
0684032 rc
de
r on
fre
o
ca
Ptge. del Ll
Ca
0684003
an
Llobregat Polvorí
no
allcarca
er
an
eu
alt dF'Heb
de Iecla
t O
r C. la
de
.
ar
C.
P l rd o
lou
0684350 del
ed
r
Ptge. de 0321981
La Marina
0684340
rc ta
San
C Pa e
lè
Ora Daró 0684042
P a ue
' rd
C.
l
d
de
d ntu
C.
rg 0684330
0322270 C. Fortuna
re l
Ca
C.
de
.
Pl ave uti
be
C. í
or 0321979 C de l
E:1:8000 rc
Gò
en
d n rr lv S
Mercat Municipal Vall d'Hebron ue Du Data: Po 08/07/2011 E 1:4000
Pa e é l
at
B de 0 m. 40 80 120
s
d
í
b le
m
oia
a ca
ga
Es
Ca
S
l'An
Mu
de
an0322230
t
. sa n
Pl re u 0321902
l
e la
de
C
de
m
Te ra
lan
t
0322102
C.
Pra
la
C.d
C
ta
.
C. ura
C
Ca
S eg
Déu
ar
al
ls
ra
ny
n
cio
au
rri
na
O
0322051
ter
ia
ud
l '
ca
In
Ga
Ri
is tia
ria
o
mn 0322000
r
l'A
ne
er
de
de Fo
ams
de
F
C.
C.
l
de
C.
Add
C.
de
na
s s
in an
sc rd
0322280 ls
ce o Ja de um
Zo
an p
ne
n
Fr Cam dor Dura
0322011
H
l'Avia
o
de i s
Ja
t
nc
C.Boix re de
la C. C .
ra
D ls
a de 0322031
rF
t o in de
we a r ts l'A
de
So vi
iad
M n a C.
de . a
Pl e S 0322021do
0322042
ia
e
C.
Av
d
ar r
de
rg
0320842
C.
ika
re
M
Ru
rn
ar
ne
íz
Ge
ns
s
C
in de
de
or
rd
l'E
C. Ja
Al
da ns
0322220 la ia
F la
r de n ns
rre rà i ta
r rd
Ca
0322301
it
e Ja
Ca
a
de na
nic
e d
M le
cà
. l'A
Me
Pl e 0322290 C
a s
d nt fol in
rd
la
a
S stò s
lt Ja l à
ri
0320872
la A de om
de
C 0322302 R
de rt
r
Po
il
re re
ou C ar s ns
C
in i
da
ze
on rd Ja
rd
Br
Ja de ore
0320873
de
de
0322210
er
o
rb ls rr
la
Fe
l 'A de
r re
l
F
de 0323252
0322303
an
Ca
C i ns
rd io
0320874
r
Ja
0323241
d e èb
ve r
ig)
S pa
C.
al Es
ny
C
lM
sta
.
C
0322318
l'E
er
ad
03208
rr
C.
Ca
0323242
ni
0322336
nd
ra
d
oi
r
rre
0322200
l'U
El
o
Ca s tiz C.
(R
nt
í líe Or
Sa
rd d'E
Ja
0322338
c de
de
Fo C.
Mercat Municipal de la Marina Data: 08/07/2011 E 1:4000

69
tes
Roque
Can
les
Antic
de
ta
e ue
Canyelles de Gui
n
stí
í
m
u
Ag
Ca
i
E:1:8000
0896493 as
gn
Alta
d'I
C.
Ga
de
án
r cí
rn
la ric
o
He
a
08
de
Fe
0896498
de
mí
Lo
Ca
C.
rca
de
l
ue
0896494 Mig
rc0896497
. l
P l be
a
Pa e ari í
a
a
en
Is
d'
ill
d M t
V
ar
de
p
de
én
ez e M
Jim
s a
Carretera de Jo err
í
am ón
am
S
C
0896499 n R
ua o ia
0896495
ad
J
de
nc
etes
C. ch vè
er
Ma Fa0896391
rr
io
Ca
n
Roqu
o
ila
nt
ev
d'A
r
a
rre
nd
old
C. a
Ca
Ro 0896404
ar
a
sS
rJ
nd
to
0896403
0896392
Vic
0896390
rle
de
Ro
a
C.
Via
les
C
0729670
Ca
C.
m
íd Ramb
a
e la
euet
Sa
de
nt
Llà
tz
er .
Pl
Guin
de
0729660
de l
bron ar
d'He K x Ajuntament de Barcelona
la
ar
0896380
de
0896401
d
M d el
0896402
Dalt
Con
7 12
oc
de
d
Passeig gua
13b
Llen
7a
C. ra gats
C.
13b
C
13b 13b
cs
13
Pa 0729650
t-lle
l
13b
A
a
del
5
Ar
ss d
Codin
o
ei
ig
on
C.C
9641
g rc
13b
CarrePru
0894845
l
Pa tra
M
0894846
ura
liu i
C.
13b
a
s
ls
d en
0729544
l
Marne
eu
l
7a
Va C.
de
C.
i
C. Fe
rin
13b
C
de
uig
0899411
Pi
ra
C.
Rbla. de ou s
tan
di
n Q ont
s
ra
0729552
Fabra
el
b
i
en
Puig
N
d
uin
ri
re
Fa
5
de lba
F
il Fabra
C.
Vila
C. de les Filatures
ar
Pardo
5
m
mí
r
Po
51
a l
.
B
ta
Ca
tride
C
0899412
de
de
d'E
a
Le
an
13b
13b 13b
Cub
0729520 0794823 13b
13a
o pà
13b
NadaCl
C.
C.
C. de Cam de
de
de
0894813
13b
Mari
Ne
7b
Un rc l
Jota de iv Pa tra 13b
13b
eig
er
e
0729510 13b
l
Ciutat Meridiana
C. de
a
sa en
C. d
18 13b
din
ss
l C
de
7a
d'Escòcia
Pa
Co
ou s
to
E:1:5000
0729280
C.
0729500
Pas ntillan
ri uès deSa
oc
7b
seig N
5
aar rq
Ptge.
C.. M
0894815
de
B
Pl e l
de
13b
d da
0729290 13b
C
i
cs
13b
C d'A
pr
Mercat Municipal de Canyelles 6a a

Data: 08/07/2011 E 1:4000 d e
5
d'Escòcia C. 5
de Dublín C.
N 0 m. 40 80 120
d'Aran
9
6b
rí
6b
ntg
C.
C. Vall
13b
Mo
de
13a
b
de
6a Rovir
a
b
a
d'Horta rc
ell
Pa e
rro
. 18
Pl
Arenal
la
To
ia
nc d
ud
de
la
de
rà
13a
le o
as
7a
To
C.
g
g
6a
vin
Pe
s
C.
gà
Can Ros 7b
Pe
A
18
13a
de
C.
os
18
5
Carrer
ard
6b 18
l
5
13b
Cortit
de
Ric
rin
13a 1
6b(p) Sentència
del
nio
b
Jam
13a
13a
C.
to
8(p) Sentència
de
An
13b
de
13a
Cardenal Tedeschini
C.
s s
in ele
Pardo Bazán
C.
s
rd g z
Ja Án pe ala Antille
C.
les
7a
C. de
l
18
. d' Ló Ay
Pl na ni
Concepción
ea
18
C. de les Açores
13a
.
13a
de n a
Filipines
r de Pl6a bl
a
C cog m
e e ya
Ribot
i ss
VP
C A 6a d lun
13b 13b
Bertran i Gü a
. Comtessa de
lip ell 13a

at
Fe C
13a
de
13a
C. de
a
i
'Oles
18
uliana
13b
allès
C. 13b
les
18
ENTORNAjuntament de Barcelona
DE PERÍMETRE DE POLARITAT EN FUNCIONAMENT:
70
a
e
M
re
M
C
ar
s
C
in a
S
rd e
0205364
0240480
Ja d ilde 0205310 C
t
lo rdà
C e 0205370
de
C
de
a
on
pl
m
.
Pl
490
0240470 de s
0205320 le s
r
rt
re
1005404
Fort Pienc
A
ts
ar
de
0205363
or
C
p
la
r
rre as
ar
E:1:8000 C
C
0240460
r
s
in s 0205330
rd aï ón
Ja 'An le
Ca
o
d 0240320
ap 0205340
N
c
ar
de
a
51
s
ei
or
gè M
Pa
m
B0205362
de
de
. 0240452
0240330 0240310 0205350
1005510
r
re
lí
0240300
ar
A
d' ar
de
C
C
0240340 s
in
s 0240290 rd e a
Ja d 0240220
n a
Li en
Avinguda
d
de
a
Ó
ri
st u
Ribes
0205361
de
À
r
re
0240350 0240210
0240280 0240155 1005520
. t
Pl or c
ar
s F n
ià de Pi
e
C
r
us ar
r
re
A C
d'
0240153
ar
C
0240270 0240200
de
0240156
s
er
er
er
og
a
àv
r
d'Horta
Meridiana
ar
in
R
C
o
ar
0240260 lm
tiga
A 1040080
rc
0240190
1040070
Pa de ció oz
Ctra. An
0240154
a uñ
de
st el M
l'E d ord
0240160
er N
Carr
0240180
. 1040090
Pl dré x a
r
on
n au
tu
a
er
A0240152
r
r
d' al
ny
re
gt
en
r
va
M
ar
ar
de
lin
no P av
Avinguda
C
ll ls
el
r
n
Josep
a
ila üe de
W
ue
Turull
S
0683520
de
a
el V íli
Pt G t B 0681540
g
ab0241270
ge 0240170 lo m
Fa
1040100 1040040 1040050
la
. O
ei
0240140
d'
de
de nt
da
s
go
de
ss
Tu Sa
ol
ra
o
eig
na
0681603
ull 0681570
r
0681620
ag
0681910
r
àp
a
ari
re
ia
t
ss
re
S
lis
.
.
or
ar
P
C
.
ar
C
ar
Pa
ge
Mo
0681610
v.
Fl
Pt C
C
de
0681580
A
d
del
ar
Coll
0681530
es
0241250
de
ld d
rr
0140130
de
no rg . rce 1040030
La
C
re Ar e
d' nb
1040110
Me s
r .e
Pe0683510 C. cho
0681590
aCd
er a
es
re de
de
or
og tany
91 0683341 0681550
.
S j
tr
ar
C
r
on
0241260
Pu
s
re
z
So
ri C s
un
Eli
r C. de
ar
Lesseps
B
l ga
s
rce
0681520
i
ta
C
ny
rd
C.
afa
R
de
Me
n
0681560
de
Ve
0681510
del
Tr
0241240
Sa
0140121
C.
pa
0683350
0683500
e Pa
. d
E:1:8000
1040020
C.
re
or
de r
dela
bla
t Jacint Alegre
m
ne
re rt
de
tid
e.
ria a ós
0681490
Be
0683342
Data:R08/07/2011
s
r
Mercat Municipal de Fort Pienc E 1:4000 llè

pa
0681480
gola Va 80
d
Re
0 m. 40 120
de
xa
s
u
de
0683360
Dé
rce l
ai
pí
de
Me
ll
B
p
Es
2 Co
se
e.
Ptg
Co rtell
t
del l
ia
Jo
ga ep
Pasll de
òr
0681500
Gl Cu
nt
0681162
s
0683370 0681161
Jo
s
Po
0683380
Sa
t. nya
e
del
rs
S
ed
0681190
e t a
e.
la .d n
l
ll
ge M u
g
de
0681150
t ve0681430
C.
Pt
n Pt la
Sa
de
es 0681470 la la
de
de
0683390
bl
C
de o
.
iR s 0681440
de
C
so
de
0681211
cia ge
ri
Av.
bi
.
0681200
ar s
au
C
C. de
0681450
Al
ir i
ell
. G ble
nt
Ll
ge o
ll del Port
Sa
a Pt i R
C.
ad
de
C.
0681170
ix
e
06
Ba C.
ar
0681212
t ix 0681460
re
M
un o
s
ls lld
or
l
am de Va
de
Fl
o
de
lC
de 0681400
.
Av
de
de
l
C. C. 0681410 de
.
0680960
s0681110
Av
in
e
rd ez
tll
a
la
J a de nd
ss
Ba
on g)
0680951
le t
Mi
0681180
Ptge. Napoleó
ign
0681130
ba
é o
en ay
n
Ma l
e
Ra
M Pe l de
Bo
se
rg
0681392
en
0681
da
lív
Sa
os
0680970
y
s
on
0681380
ar
de
as
a
C.
(R
C.
M
ud
0681140
C.
r
de
ja
te
ng
an
0680941
ra
s
C.
0681120
lle
sse
0681391
Gr
Ba
i
ó
Av
ve
pi
er
0680940
ci
rr nt
Tra
la
Es
Ca ola Sa
Fríg
de
530070
s
ez e.
C.
in
ca
Ptg
a
te
qu rd el e
rc
ua
0680952
an
0681340
áz
ce
èt Ja 0681070
C.
a
0681090
l d tr ls
da
fr
rp
llc
ba
Ve Pe es el
la
Riera e Va
. M lc
gu
Al
a
a
Vi
nt
i
C a
zin
rd
0681350
Sa B
0680930
C.
0681100
n
Ve
d
0680921
l
a
l'A
de
vi
C.
du
C. de
A
rtí
t
lla
a
0060
Pà
0681361
Ma
0681080
aç
de
ta
Pl0680922e ps
C.
0
rn
lla
. .
Pl e a Pl el
Ve
d t ur l d e d rd
l'O
ss
0681362
0531521 0681040 o
en o
0680923
N
V ass
de
Le
0681300
ós
G s de
e
0680900
ld
ild
è
de
qu
Ga
ot
r 0681050 è
Ma
Sa
C. id
de
Cl
0681310
C. C. ov
nt
Pr
a
nt
a
0531511
br
An
r
er
Sa
re
Fa llv
C.
tre
31492 0680910
a
ar
0681060 0
C.
Be .
0681010
l Pl e
Ni
C
Mi
de d
a
de de
ez
a M
ig
0680880
m
hi
0681260
.
r
-ro
C 0681020 T
Pé
rra
C.
de
ia Se o
nt
0531491
àn m R
ic i
B
0680890
tle
C.
Mo
0531310
tim C.
ia
er
ia
ur
az
gí
p Be
és
Se
na
Ma
Ma
àc
op
0680860 0680980
ries
a
de
eu
de ad
T
de
de Bi l
Gr
0681030
nt
06824
Cr
0531331
de
C.
Sa
C.
a
stú
de
nt
. de
Pl l a 0680990
de
Sa
de
0680840
0531340 .
de rre
0680870
d'A
ta C 0682160 s
ga rie
C.
rre To tú
l
r
de
aÀ
u
í As
rre
l To nt
0681000
Dé
co .
Pl les s d'
Sa
re cia
an C.
Ca
Fr la 0680830 e 6 0682170
de
0682130
de on l 3
M a G rà
0531320
D 0680730 .
C.
0680850
de
de
de
e
de C 0682140
la
ia
olin
e
de ó
Tril
0682180
ad
C d
C. Xir .
n Pl l n t
B
Car
ss è u
.
és
Mo
0531300
C te e
d a
0682152
Perímetres de centres comercials en funcionament
Meridiana - Escòcia
Plaça dels Països Catalans
Plaça de les Glòries
Illa Diagonal
Vila Olímpica
Porta Nord (La Maquinista)
Diagonal Mar
Maremagnum
Diagonal - Carles III
Can Dragó
Las Arenas
Plaça Catalunya
Francesc Macià
Ajuntament
PERÍMETRES de Barcelona
DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
72
de
0896413
Pi
ne
Puig
d
de
0896415
Pg.
.
Av
Meridiana - Escòcia
E:1:8000
0898193
0898194
0897223
Torren
tte
Ag ud t de
es
va
Si
Agudes Ta
pi
o le
0898170
les
0897221
s de
le
de
t. C.
Pl l ca
0898160
t
al
de for
j
Pu
a
dr
.
Av
a
rca
08981
Pe
C.
abon
0897202
rafo
C.
Cost
0897132
Ped
de
de
0898150
de
.
Av
0897123
a
de
er
0
0897201
gu l. a
r
na
na
del
17/6 0897110
Pe PRoj la ia
lzi
id
er
r
13E
l'A
de M
ns
a
rCei ve
7b
a C
de
s
at
er
di ra
5
in
ci
ut
o r rd s gu
0897131
de
C.
ar Vallci
5b
ny Ja
Ja del Pe a
de ag
àn
de
6a 0897140
bre
5
de
14b
s a àl C
14b*
in al
7b
um
os
C.
C.
Ro
as M6b*
S 0897174 R
Ras
5
r d 18
os
N
13E
C.
0897105
sa
de
0897164 . .
Pl
lM
Pl s
de cte de s 13E
Avinguda
l tu
oi
í
s de lip
0899410
ce r
ine
xe
13a
du
de
ca
ra
d
ró
e
qü Co Eu
m
r
és
l 'A
18
r
s
re
de
el
r
ila
àn
te
5
0897095
ef
ba
re
ar
de lld
C
arg
13a
V
Sa
te
. ar Ca
s a
C
u
7a
C on
Pa
u
C lb
B
ala
13a
al
de
0897163
5b
P
V
C.
0897240
s
da
17/7 13E
c
0897152
lle
de
re
de
nri
gu
13E re
5
to
r
vin
a
CBrull
7b ar
d' E
C.
A
M
l
de
5
7a 6a
lità
de 18
l e.
rta
13E
Ptg
ona
s
o
-so
C. el
liu
lat
i ef s
lap
13a
Fe
l
in
0899322
ul ld
Vi
í el
ar
Ller
sco
a
Br
lau
0897270
rd
s
st
C.
C.
igg
13a
Carrera
d' E
nç
6
a
a
18
C C.Vacarisses
Pu J e
Pa
0897231
18 d
a
s
5 0897326
se
Ll
iat
ris
0897280
a
ln.t s
ca
Vir
S
s
' Orí
SPa l
Va
s
5
de ïso. ns
de
de
6
C. d
de
C.
on
Plaça dels Països Catalans a

6
C.
relles
PaA tal Sa
t
v
le
g
ol
0897325
assatge
de
er
dReip
a
a irze a
nc
E:1:5000
rr
0897233
de
C.
TTor
CQu
fa
0899321
a
Cà
C.
j
Mercat Municipal de Ciutat Meridiana Data: 08/07/2011 E 1:4000 0 m. 40 80 120

18
a r
rc re
ll o ar
18
a C
o M
de
13E
r
3/10/18
ni
5c
i
ja
. is
to El
Bé
C 13E
An
Z
dó
5c
ia
5 6 13E
5
12
l
de
Tr
n
6
oa iró C.
12
au
18
rc
Z
e l
5c
P co
de
Pa e a Ni
12
ant
or
d ny
5c
al
ct
a
5
ri
7a
sp
e
nt
12
t
6a
R
E s
Premià
l'
du
18
Sa Z
de
n
12
C.
5 13b
I da
ar
12(p) Sentència
g 12
en
ns
m
Er
7a
nomia d'
13b
ia
7b
rn
de
m
12
de
Fo
12hs
i ya eli
a
HD/7-g
t
.
e l'Espanya Industrial
at
C.
D
Pl ton Mo iC
12
Muntadas Ca 12
W
de n i C.
C. A6a z 6a . ni 12
ll
Pl ren
re se
o
de
lla
Pé
on
12
.
de
Pl e6a n rí
13b
12 e
H
Ca
d' C
en
d a g 18
Llobet
a
1
C. 13b
Joele
d'
l
C.
de
del Masnou P 12
12
13b
l C
de
C.
C. de Miquel
12
12
Bleach
de
13b
re
C.
C.
C.
or
13b
C.
13b 7a 13b
13b
Centre Comercial Plaça dels Països Catalans Data: 11/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 90

PERÍMETRES DE CENTRES COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
73
p
af
a
t
6a
ba
àc
an
m
Plaça de les Glòries
ae
7a
ia
12
No
te
.
l
Pl e tí l
C
6b
a
ap
ls . d en al
Gu
Pl e
d
E:1:5000 s
12
l r
de rs
en
de
n lle Va mi
de
6a
d a7a
vi
C.
ss
C. F s l e e l 6b
n el Jo an A
la
6ai
de
Ro
land
es ar12dast as
.
J C C Jo
rc
7a
C
12
èq 6b
t
u
Pa el
ia an
ltors
ou
de
Co S
mt
12
al de
n
. d
7a
P l nt é t
le
Escu
18
.
C.
u
lo ge
b
Fo ag C. C Pt
C
Po
aba
iS .
7a
eridional nya 6a
Pl 7a t l 18
a
l
13a
c
gto de
er
ta
12
al
.
a
Pl la
M
un
a
shin
5
de
6b
oj
c
6b
an R
la
12
5b
I u
C.
6b
C. C 13b
Wa
dels
re
L
oro
de
12
nel C
San
C. feli 18
He u 18
rn
r er
á n 13a 6b
ia
12
Co 7@ 7@
rté
15(p)
s
V 6b
5
7a
l s
in6b e
ia
7a 6b
Ajuntament de Barcelona rd re n
c
er Bor
o a
J 'I lo
ne
rd
d Po
ia
6b
s de Za
m6b
ci
ne
ca
20a/8
de
s
om ív
13d
s
Pi
desltici
r
13a
er
ia p d
l
Ri
6a
el ar
am re
6b
o
Carr
ic C s
ol
de
B
ar e rie
C
18e
R B
7a 7b 5
S
e 13d
la
tg
C.
ls
P
tr C d o 5
de
7b(p)
de
18*
en
6b
l
.
. s de s a r
. Pl ge ez G
6b
l.
Pl
Pl e h P L es i on s o
d ard a
n
À6b ígu 18e C ic O
L' en
C.
' e la c
al
6b
r d d r w
ic o en s d el . M
18d
s
ña
gon s
R m o in
.
R re
C
a n st l
6b
rd l
i
a
7b 5 18
Z ue ni
Ni
n C. de G JarddelCotonr ló a
D Ja
18
a
J d6be
5
VP 18
am an
ra l.la Pinta
6b/5
ss
n
o el
c
a
. di d'
C.
C
6a
S6a 18d
D st r. nem
.l
r
go
18 6a
G Ja de
18
a
el
vpr 7b
D
VP
e C
v ah
18 VP 6b 5
ara
ra
v
7@-1
C. C H 6a
ra
18
de
Sa
VP 22@T1 6a
18 VP
da
Ca
6b 5
s
6a
ngu
aria
22@T1
in
5
a ó
C.
Illa Diagonal
18
a
18
ta M rd C ny
a
i
VP
San
v 5
tin
6b 22@T1
Ja Olg off ra
A
7
a
7@-2
u
la
vpr
a
N l'A
ad
d' har
18
E:1:5000
18d
s
6a
5 7@
gu
ac
n
6a
a
vpr
s S
de
6a
r
in
A
18d
z
rd s
G
jo
18
a e 6b
C.
18
J d an ri 22@T2 s
7@
a
in
5
CVP tllo
ad
rd
vpr
C
6b
C.
a ça 22@ST
Ja d e
a
B
B
6b HD/75
en
ev
t
naes
6a 22@ST
ue
22@T1
13a
roorr
t
m
6b
iq
n
6a
M
oT
d'E
Ro
6b
18
B
22@
18(p)
7@
u
7/6b
5b 6a
Pa
18
7b 6a
22@T3 s
in
7/6b 7@
22@T 18
rd e
6c 18c
de
a
5
18
18d J
7@
d R
22@T-R
6c
s éu m
ui
18 6a
C.
7e
in i
5b
D
de af
22@
q
7@
de
rd
la
a 5b
de
18
Ja de Jo
gr
22@HS
vi
an
6b
í
13hs
d e rs
22@T
À
6a
qu
6b
Jo .
18
'
C PlDoloiera
18 6b
a
d
22@
t
Ta
r
nç
ll
.
Pl eVP a la an
Ru
22@HS 18*
6b a
ta
S
22@T 13hs
eg P
d ivi
18h
7a
ns
en
d S
Centre Comercial Plaça de les Glòries Data: 11/07/2011 E 1:3000
al
Co
d'
0 m. 30 60 90
5
u 12
à
V
De
r
at
pe
ed
n 7b
a
Ca l.
r
7b
am
12
es
P
ol
5
P les eri
5b
gu
12
C.
G
es
de
ll l l 12
s
HD/7-g
d e ta n e
r
in
13a
m
l
Be
s rd e no
ri la 12
7a
ng
6a
C P s Ja6b d Re
le
ur
12
A
6b
à 7a
m
et
d'
de
an
la
ai
7a 13a
.
do
13a
Pl e sés
i
Jo
V
12
là G
5
7b 13a
So d o 12
ua
C.
R
a
6a
l
ó
7b
an
de
ci
12
de
q
15(p) Sentència
12
ia
C
l'E
de
Av
C.
7b 12 13a
l
el
ua
l
13a
r
C.
de
to
a
de
de
13a
er
18
àg
oc
12 12
de
Pi
13a
P
D
C.
12
5
a
r
e.
oc
a
C.
pr
tg
iR
12
ic
12 6a 18
7a
P
ta
N
C
a
la rdi is 18
7a 12
.
Pl
at
13a
C.
de cò
5
6a
B
l
C.
de
on 12
5
13a
C .
C.
Pl
12 13a
de
C.
r
12
de
re 17/6 le
s
12
de l
s
de
13a
rt
C.
2
a
Pl
ep
22@T1
os
7b a ta
STM en lo Cartografia dels perímetres definits al PECAB
22@FC
74
es
M ar
ia
22@-PMU
C
de e.
iv
Pt PERÍMETRES DE CENTRES
r
COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
àr
pr 22@
ge re
V
g 22@T
Pt . G 22@FC ar
Ic
7a 6
e
i
22@T 22@HS
22@FC n
C
s
er
d'
22@T
al 6b
on ta
r
Ba
re
7@
ue
6b
22@ ss
am
ol
ar
r s
er
7@
T
22@T STM
C
22@
liv
7a 18 6b r
O
22@
5b
re
n
oa
6b ar
J
7b
Vila Olímpica
C
. 6
Bogatell Pl n t c
del
5b
ra n
5b
E:1:5000 Ti Bla
t
sa
t
Lo
STM 6
er
en
de
u
po
m
S
da
om
r
STM
er
7b
.
to
C
st
M
oc
c
m
ri
A
de
5b
d' C. d' Anvers

STM
e
te
STM
Fr
.
C
ec
C. d' Helsinki
e
.d
lm
it
C
o
u
c C. de Munic
o
rq
Pa
t
Es Saint Louis
l'A
a
d'
os
. C. de Los Angeles d
R
C STM
de
6
C. de Melbourne
STM
STM
N
r
re
J
C. de Seul .
Pl ls ns l
ra
ar
o
de pi o
C
t de
am Li
da
STM
STM
C
m
de
i
gu
ít
de
ar
in
M
Av
STM
r
re
d
el de Barcelona
deAjuntament
ar
a
.
tj
Pg
d
C
la
l'E
STM
P
STM
6b STM
3
22a
rr ana de
rc
re
ic
Ciutat
Pa el mp
ar
l
C
ga
d l
STM
5
ra
O l c
pi
e
rt de
r
r
Fer
ia
G
de
l'Ande
re
r
Po lím
e
O
7b
ld
r
a
a rt
C
ol
C
Po
6b
al
M
l tr
de
is de s
STM
. e
Porta Nord (La Maquinista in nta ) Pl ls tar s
1c
s
r M
im
5
STM
d
r la e d e n ic ít C.
ad Potosí
C.
E:1:5000 Ja At u p r e
d' u ol ím PasM a ig
se de d
ig V Olm
lo ar . l
República Dominicana
A s Pa Pg ol
a
r e c
pi
in
o M
ta
22a
t ad
5
oc
aquinis
ar
sc íl m
22
M
D a
M
el Comercial O
22
6b
C Vila Olímpica Data: 11/07/2011 Et 1:3000

ista
Centre 3
de la M
0 m. 30 60 90
Maquin
6b
C. Ponts
a de la
22a
inista
la
Campan
Maqu
22
22
C. de la
de la
la
ens
quesens
3/6 6b
de
C. Tr
de
ista
Maquin
s de la
C. Nau
5
r
rre
Carrer
Ca
s
in
rd a
J a e l an
a Paulo 18
a Sao é
usto C
d p
m la ist
de C. Aug
22 a
C de uin
q
C. Ma
a
a na
id
va
18
ega
7b
ér
a
l'H
M
de
olt
18
C.
3/6
Po s
ta
C. Co s
18
18
e.
a
i
P
.
X
Pt
2@T
r
Cartografia dels perímetres
C definits al PECAB ila
.
18LT
C
75
vpr
18
o V
j
18
in
.
PERÍMETRES e COMERCIALS EN FUNCIONAMENT
DE CENTRES re
6b
N
C m er
er Pi
B
s
18LT
ïs
l
18LT
de o
ol
de
na
HS/T 18
R
6a
de
M
. s
'A
6b
ci
6b 5
C
a
ja
j de
.d
r
or
. a
Pu
C
18LTN
y
C N6b
an
ep
de
5b/18LTN
6b
ist
s
de
c
5b o
J
es
7b
s us
ar
18 6b
5b/18LTN e 6b
c
in Po
M
d
an
6b
.
Pl l d
r p s .
Fr
e è C18LTN
Ja se ag
6b
e m
rd
e
6a d
es
6b
Jo i P
Diagonal Mar
.d
r
ua
r
ar
d' C
re
re
Ed
bl
M
ar
r
6a
E:1:5000
am
18
C
C
18P
.
.
Av
Pl t
R
es
6a
r n
de 'E i M
6a
18
d
.
Pl
6a
de t
an
6a
18 5
ev
18
Ll
. al
Pl on
7a
nal
g r 7c
ia ar
re de
ag o
do
ar
6a D .
Pl
11h
M
Di
ar
m
re
6b
C on ci
6
5
in
ar
Le
u
18
V
r
C
da
6a
6a
Fò
at
5 11c
ul
7/18D
Ta
a
Pl
7c
ria
de
p
C. .
Pl ill
y
se
Fa
ra 12b Si t
ba m W nd
Jo
ss
6
ó 6a 6b
a Ol ra
le B
ta
12b
7a r 5
1.1 6b
rr
de
a 6
7a 11t
la
5
de cè C.
dea
. B d
l er o 'e
any
11a
P
M 7a(p)ltre n
6
r
s
re
C 12c
Br. Lo
p
de
12b
s
a
ai uis 6
l
lle
d' E
de
rc p
5b
nd
1a.31.2 11t
de
15 A
15 A
Pa am
C.
12b 6a
Ro
r
Maremagnum lC
6
re
i
el
na
iA a
ac
de
ar
st
de in
E:1:5000
lsi
2
C
9
ed
u
de o ar
c
Moll
de
Bo la F
M
. ín e
am
l
P íta P
6c
ar
16 ch
c
Tr
'Ic
de
ito
al r
A
r
M
s
i
l- G
ll
na
11a 11a 7z
Mo
o
1.1 1.1
ll
g 6z
Centre Comercial Diagonal Mara

Mo
Data: 08/07/2011 E 1:3000 0 m. 30 60 90

ca
1a.31.1
a
Íta
nd
d'
6a
Ro
g
ei
ss
Pa
a
ny
D
.
15
Pl a
pa
d e ss e
Es
di
l 'O
B
Ra
15
m a
A
C
sc
1a.31.1
bla
ll
10
7
Pe
Mo
de
ll
Ma Mo 1.1
r
1a.31.2
B
10
Balears
C
15
31.2
11 C
11 A
Moll
F
nila de
Ma
R
VP
d
VP
C.
de C.
18
18
e
6b
C.
t
asa
vpr
C. Cartografia dels perímetres definits al PECAB

7a
76
Sar
VP
7a
18
C.
10
VP
vpr
6a 5
18
6a
.
C.
Pl eVP a
uda
la d ivi
de a
ng d
Avi
l . e6ain ia in
s al
P R ar na V
esa
C.
8a
rd
M isti
18
18
a
J dVP ran ila
e a n
r r ev C l.
P l es e
Diagonal - Carles III
6a
C e
and
F ld ll
o de ta n
5
6a
S
VP
de
6b
s s
E:1:5000 in ri Pla
G
rd e C
VP 18
ur
6a
a
J d ra 18 o
r d. rs 6b
m
C. ar o6blo lló
ll
5
la am
la
J
de
C po D ga ra
ez
Vi
.
Gü
M a r er
5
18
áñ
18 7b
am B iS
Ib
C
C.
5
a
rop
d'Eu
6a
.
7b
C
18
vpr
18
or
13a
ct
ny
12
s
7b
Do
in
ta
rd
es
5
Ja de me s
13a
de
ab
u
13a 7a
u 6an
Ja ice es
C
lile
rer
5
la
.
Pl
Car
V Viv
12
i ei de cò
6a
Ga
18
on
em C
ts
R
er
de
Cor
7a
rr
del Mig)
a
12
18
C
18
l
de er
12
in s
18
im
Mol
arr
o aq u C
c. J C.
13a
12
iC
7a 12
pàt
7b 7a
eno
(Ronda
t Fr 6a
na
12
rtí
12
titu 18 h l.
les
Ara
S
ns osc P e s 13a Ma
C. I
ab
4
iB d a
rer
r om
i
6a
sf e 6a
C ígraf
no
Ca
18
Ma
12
es
ura
rs qu
13a
n
o
ny l a
Vallda
as
o T
al de
12
D
C
Joa
de
m
l
e lle
13b
C. de
C.
lD .
ie lta
an P .
C.
13a
C
s
7/6
7a
7a 7a
13a
de
5
lde
17/7
D
7c
iro
18
g
Passreicia
13a
. ta
er
ta r
ne
Pl els cto
5
on
rn
5
s Do
d vis Or C.
13b
a
Nu inós
5
Ja
e
Esp
d'
itz
Gu
A C.
qu
13a
uc
ni
bio
Ar
e tàEuge
or
ez
hí s
L C
Ll
d'
da
la
me
H
óñ
nc
13b Tu r
de
Centre Comercial Av.Diagonal-G.V.Carles

13b
III Data: 08/07/2011 E 1:3000
Nin
va
Sa
rd
13b 13b 0 m. 30 60 90
5
el
C.
el
O
13b
nu
11 VP
13b
elm
Ma
6b
Can Dragó
13b
de
6b
C.
A ns
C. Baltasa .
r Pl e iel
C.
E:1:5000 6b
dels 6b Samper
d br ar
a
Gar G lom
rofe A
rs
ri C.
ti
a
HD/7-j
C.
n Ros
dian
e selló
em u
Rio
re
7a
i
de
dreu
C
7a
nd 6b
Porc
5
Meri
A el
t C
d'An
an
S 5
11
13a
orra
C.
C. D'And
de
nto 6b
r
13a
sa
7b
C.
os
18p
b
r c iu
17
al
ie
Al . 13a
ra
Ri
ta Pa ort
18p
6b
sa
11
a
Pl de ís el
C.
18
C.Tr
VP 5
6b
m
gó
gud
es C
12
or p r
t
Lu ñu Es de ra
18p
n
a 13a
ia
u
18
D
Avin
B
12
ud
de
C.
an
C.
del
st
Pint C
18
Ca
l' E
sa
s or
Alsa
13a
i mor
7b
a 12
ro r
C.
e
Am
rr
ig
fe
5
18
ó VP
Arenal
5
Pi
11
ei
12
11
n
5
Ja
6b
Pg
rca
Ciutat tge. de la
5 13a
18
.d
18
pr
de Mallo
e
C.
18 J
la C.
12
de
18
6a 7a
18
de
11
P
a
7b 12
C. Voló
Ciu
g
ià tat
ssei
de Mallorca
6b 11
5
12
6b
C.
ar r
re
m
C
r
ar
ar
ila
5
5
C
V
13E
13E
Cartografia dels perímetres definits al PECAB 13E s

in
13E

7b
77 6b
rd
Ja eb6
r 18 S
13E
r re 13E
a
C
rc
5
Pa e iró or)
6b
13E
l au d M d
co
de
a
oan rx
5c
J sco 13E
Las Arenas (E
de
5
5
E:1:5000
Z
13b
n t 13E
13E
13b
Ce 13E
13E
ça
7a
de
5
5c
an
13E
e li
Ll
Z 13a
13E
ll
se 13b
i
Jord
r
13b 13E
n
7a
re
ncep
ra
18hs
r
í
18 7a
Pr
a
13b
de
C.
5
C
13E
G 5
re
r
r
13b
rre
r
er
7a 13E
a
13E
r
13b
C
10
ar
C.
ing
Ca
Av
18 18 7a
C
13E
.
Creu Coberta Pl
5
5
a
C. uaita
ny
p
13b 5
5 5
Avinguda
Ca
13b
a
13b
5
G
5
p
Es
e
ert
18hs
d'
d
12 18hs
l 7a
idrio
6a
Gerib
C. V
t
12
18hs 18
San
ir
a
Leiv
C. M
12 18
18
a
es
18hs
tin
a
det

12
de
an
Bo r
18

is

18hs

18
Cr
al

12




at


a 
 7c
ria

rer
.


Pl
13a
7c
de s

Ma


 r
c
Car
 
ve
i
ni
17/7
èx
5 

'l U
a
M

ina
 

13a
Re

4
13b

l
s
Plaça Catalunya io
uó
rr

 

Fe
a


e
ct



Centre Comercial Les Arenes Data: 08/07/2011 E 1:3000


E:1:2000

 0 m. 30 60 90



 

 









 

 



 


 
 
  































































 

 

   



Centre Comercial Corte Ingles Plaça Catalunya Data: 30/11/2011 E 1:1000 0 m. 10 20 30

78






















Francesc Macià





 

E:1:2000













 
 

 





































































































































































Centre Comercial Corte Ingles Plaça Francsc Macia Data: 30/11/2011 E 1:1000 0 m. 10 20 30
Ordenança
d’establiments i
centres de comerç
Aprovada pel Plenari del Consell Municipal

el 29 d’abril de 2011
Publicada al BOP el 30 de maig de 2011
Ordenança d’establiments i centres de comerç alimentari de Barcelona
OBJECTE I DEFINICIONS
80
CAPÍTOL I Article 4. Tipologia d’establiments

Objecte i definicions comercials amb venda d’alimentació
1. Establiments basats en la venda de productes
d’alimentació
Article 1. Objecte
És objecte d’aquesta Ordenança la regulació de les con- Definició:
dicions a què han de sotmetre’s els establiments i centres Establiments del ram de l’alimentació, combinada o no
de comerç alimentari, així com la classificació d’aquests amb gammes limitades d’altres productes quotidians,
espais atenent criteris de superfície, productes que es que tenen un únic titular, una única direcció comercial
poden vendre en cada establiment, sistema de venda i i administrativa, caixa o caixes centralitzades i una sola
altres aspectes derivats de les potestats administratives llicència o comunicació.
de l’Ajuntament sobre l’activitat comercial alimentària. Tipologia:
1.1. Sistema de venda personalitzada: establiments co-
Article 2. Concepte mercials, generalment ubicats a la trama urbana, on el
A efectes d’aquesta Ordenança, tenen consideració d’es- venedor atén individualment cada comprador.
tabliments i centres de comerç alimentari tots aquells 1.1.1. Especialistes: són establiments especialistes
locals o edificis que estiguin regits per una persona aquells que es dediquen a la venda d’un sol grup
natural o jurídica, que siguin accessibles per al públic i d’especialitat alimentària, dels fixats en l’annex 1
que dediquin la seva activitat a la venda, l’expedició o la d’aquesta Ordenança.
distribució al detall d’aliments —inclosos els cuinats— o 1.1.2. Polivalents alimentaris: són polivalents alimen-
productes alimentaris. taris aquells establiments que combinen la venda de
La classificació que s’efectua pot no coincidir amb epígrafs dos o més grups d’especialitats, dels fixats en l’an-
o classificacions que es recullen en altres normatives. nex 1 d’aquesta Ordenança.
1.2. Sistema de venda en règim d’autoservei: establi-
Article 3. Superfície neta de venda ments dedicats a la venda de productes de consum
quotidià, bàsicament alimentació, dels quals el client
S’entén per superfície neta de venda dels establiments,
es proveeix directament; també poden incloure seccions
d’acord amb allò que estableix la Llei 1/2009, la suma de
ateses amb el sistema de venda personalitzada.
les magnituds següents:
1.2.1. Autoserveis: establiments que ofereixen pro-
a) Els espais dels establiments comercials on s’ex-
ductes de consum quotidià, predominantment ali-
posen les mercaderies, inclosos els espais interns
mentació, i que tenen fins a 149 m2 de superfície neta
pels quals pot transitar el públic, els espais en
de venda.
els quals s’efectua el cobrament dels articles o
serveis, i la superfície destinada a prestar serveis 1.2.2. Superserveis: establiments amb característi-
complementaris relacionats amb els productes ad- ques similars als autoserveis i que tenen entre 150 i
quirits i a la qual pot accedir el públic. 399 m2 de superfície neta de venda.
b) La superfície de venda ocupada per les caixes, la 1.2.3. Supermercats: establiments que ofereixen pro-
destinada a prestar serveis relatius a informació i ductes de consum quotidià i altres, com ara parament
pagament, així com els espais dedicats a l’atenció de la llar. Es classifiquen en dos grups:
al públic i a serveis de reparació o manipulació, en Petits: entre 400 i 1.299 m2 de superfície neta
general, dels productes adquirits. de venda.
c) En els establiments que disposin de seccions de Grans: entre 1.300 i 2.500 m2 de superfície neta
venda personalitzada, s’inclou en aquest còmput de venda.
la zona ocupada pels venedors darrere del taulell
a la qual no té accés el públic. 2. Establiments polivalents:
2.1. Hipermercats: establiments que ofereixen en règim
d’autoservei un ampli conjunt de productes de consum
quotidià i no quotidià, amb una superfície neta de venda
superior als 2.500 m2. Disposen d’una gran àrea d’apar-
cament pròpia.
OBJECTE I DEFINICIONS
81
2.2. Gran magatzem: establiment organitzat per secci- de temperatura regulada per a la seva comercialització
ons, amb caixes de cobrament independents de les sor- i transport—, ocupa un percentatge petit, amb un mà-
tides, amb un assortiment ampli i profund, que ofereix xim del 20 % de la superfície neta de venda. Aquestes
al públic, amb sistema de venda personalitzada i d’auto- botigues han d’ajustar l’exercici de l’activitat a la norma-
servei, diferents productes d’equipament de la persona, tiva tecnicosanitària de la forma que expressa l’article 6
d’equipament de la llar, articles i serveis diversos; també d’aquesta Ordenança.
s’hi poden incloure productes d’alimentació. La super-
4.2. Botigues de conveniència: establiments comercials
fície neta de venda és, generalment, igual o superior a
amb una superfície neta de venda no superior als 500 m2
10.000 m2.
i que distribueixen la seva oferta, de manera similar, en-
3. Equipaments comercials alimentaris de caràcter tre els articles següents: llibres, diaris i revistes; produc-
col·lectiu tes d’alimentació; discos i vídeos; joguines, regals i ar-
ticles diversos. Aquests establiments han d’estar oberts
Definició: al públic un mínim de divuit hores diàries.
Agrupacions de llocs de venda independents del ram
de l’alimentació o rams relacionats, instal·lats en un sol 4.3. Botigues annexes a gasolineres: establiments co-
recinte, en nombre variable, disposats en forma de com- mercials ubicats dins del terreny o parcel·la ocupat per
partiments separats, agrupats per especialitats segons una gasolinera o estació de servei. La seva oferta comer-
la seva activitat, però que constitueixen una unitat funci- cial s’estructura a partir de dues o més de les gammes
onal, amb serveis comuns. previstes per a les botigues de conveniència i amb la
gamma de productes accessoris de l’automòbil, distri-
Tipologia: buïdes en proporció variable.
3.1. Galeria comercial: conjunt de llocs de venda inde-
4.4. Qualsevol altre tipus d’establiment comercial que
pendents que comparteixen un espai comú de circulació
inclogui aliments entre els seus productes de venda
i determinats serveis; aquestes agrupacions poden for-
queda subjecte a les prescripcions d’aquesta norma pel
mar part d’un altre equipament comercial col·lectiu. Se’n
que fa a la secció alimentària. En cas de presentar-se un
distingeixen dos tipus:
equipament comercial alimentari no recollit en la relació
3.1.1. Galeries privades d’alimentació (GPA): compre- anterior, hi queda inclòs, tenint en compte, i per aquest
nen entre deu i trenta llocs de venda de productes ordre, els criteris de superfície, forma d’agrupació dels
alimentaris. establiments, tipologia i forma de venda.
3.1.2. Centres privats d’alimentació (CPA): comprenen
més de trenta llocs d’aquesta classe. Article 5. Establiments no compresos
3.2. Mercats municipals: conjunt d’establiments deta- Aquesta Ordenança no s’aplica als mercats municipals,
llistes independents, fonamentalment d’alimentació els quals es regeixen per la seva normativa específica.
alterable, agrupats en un edifici de titularitat pública i
normalment d’ús exclusiu, que tenen serveis comuns i
requereixen una gestió de funcionament també comuna,
segons les fórmules jurídiques establertes en la legisla-
ció de règim local.
4. Altres formes de venda de productes alimentaris:

4.1. Botigues de producte quotidià no alimentari: esta-
bliments comercials classificats per l’article 2 del Decret
378/2006 (o norma que el substitueixi) que venen qual-
sevol tipus de producte quotidià —com ara perfumeria,
drogueria o parament de la llar—, en els quals l’alimen-
tació, que ha d’estar envasada i que en cap cas pot com-
prendre aliments de caràcter fresc —és a dir, productes
peribles que per les seves característiques conserven
les seves qualitats aptes per al consum durant un perí-
ode inferior a trenta dies o que requereixin condicions
CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT
82
CAPÍTOL II. Article 10. Normativa específica

Condicions de desenvolupament Les circumstàncies següents es regeixen per la seva nor-
de l’activitat mativa específica:
1. Instruments de pesatge de l’establiment.
2. Etiquetatge i retolació de tots els productes.
Article 6. Condicions sanitàries 3. Publicitat relativa a aquests.
Els establiments d’alimentació regulats per aquesta Or- 4. Factures o tiquets comprovants de les vendes re-
denança han de reunir les condicions que estableix la alitzades.
normativa d’higiene alimentària, tant les reglamentaci-
ons tecnicosanitàries referides a alimentació en general Article 11. Fulls de reclamacions
com les referides a cada tipus d’aliment, relatives a les
condicions dels aliments i als establiments alimentaris. El titular de l’establiment ha de tenir a disposició del
públic fulls oficials de reclamacions. Cal que anunciï la
Tot el personal que tingui alguna forma de contacte disponibilitat d’aquests fulls mitjançant un cartell situat
amb els aliments ha d’estar en possessió de la forma- en un lloc visible.
ció escaient.
Als CPA i GPA, aquests fulls han d’estar sota la custòdia
de l’administrador.
Article 7. Horari comercial
L’horari de venda està subjecte a les disposicions vigents Article 12. Farmaciola
relatives a horaris comercials. Ha de figurar exposat en
un lloc de l’establiment que sigui visible per al públic. Si En tots els establiments alimentaris és obligatòria l’exis-
el cartell de l’horari no resulta visible quan l’establiment tència d’una farmaciola per a l’atenció als clients.
romangui tancat, cal habilitar-ne un altre que pugui do- Si l’establiment alimentari forma part d’un equipament
nar compliment a aquest requisit. col·lectiu, n’hi ha prou amb l’existència d’una farmaciola
comuna per a tot l’equipament.
Article 8. Preu de venda al públic En el cas dels CPA, cal instal·lar-la en un recinte indepen-
Els articles de l’establiment exposats per a la venda han dent amb una superfície mínima de 10 m2.
d’indicar el seu import total. Si el preu es refereix a la
Pot coincidir amb l’exigida per la normativa laboral per
unitat, i no està marcat sobre cada article, cal especificar
als treballadors, amb les adaptacions necessàries atès el
aquesta circumstància de forma clara i visible en la reto-
nombre més gran de persones que ha d’atendre.
lació identificativa del producte. Si el preu fa referència
al pes o el volum, s’ha d’indicar la unitat representada
pel quilo o pel litre, respectivament. En tots dos supò-
sits, l’import ha d’anar precedit de les sigles PVP.
Article 9. Documentació
1. El comerciant ha d’estar en possessió de tota la docu-
mentació relativa a l’exercici de l’activitat, és a dir: lli-
cències o comunicacions, altes de la seguretat social,
alta de l’impost d’activitats econòmiques, la referent
al funcionament de l’establiment —com ara revisions
i posada a punt de les instal·lacions— i la relativa a
les transaccions comercials —com ara la procedència
i la destinació dels productes.
2. Cal conservar, a disposició de la inspecció, una còpia
de tota aquesta documentació a l’establiment.
CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS
83
CAPÍTOL III 4. Amb independència de condicions de caràcter especí-

fic, l’alçada lliure mínima dels locals és de 2,50 m, que
Condicions dels locals es pot reduir a 2,10 m en zones de magatzem, serveis
comercials sanitaris i altres dependències no utilitzades pel perso-
nal de l’establiment o pel públic de forma permanent.
Article 13. Condicions generals 5. L’amplada mínima del passadís lliure entre prestatge-
ries s’ha d’ajustar a les especificacions del CTE per a
1. Els espais destinats a la venda al públic s’han d’instal·
l’ús comercial.
lar a la planta baixa dels edificis, si bé es poden em-
plaçar, a més, en d’altres plantes diferents, sempre 6. La zona compresa entre les caixes de cobrament i les
que constitueixin amb aquests una unitat funcional i portes de sortida no es pot utilitzar per a cap activitat
arquitectònica d’acord amb la normativa del PGM. comercial ni de serveis.
La instal·lació de llocs de venda en els soterranis no-
més està autoritzada quan el desnivell respecte a la Article 14. Ventilació
planta és inferior al determinat pel Codi tècnic d’edifi- 1. Si la ventilació és natural, les obertures correspo-
cació (CTE) i l’Ordenança d’edificació. nents han d’ocupar un percentatge del 12,50 % amb
2. Els accessos s’han d’ajustar a les normes següents: relació a la superfície en planta del local de vendes.
Només es poden practicar aquestes obertures en fa-
a) S’han de fer necessàriament per les façanes çanes, en patis interiors d’illa, zenitalment o en patis
exteriors dels edificis, sense que en cap cas es de parcel·la exclusius, i han d’estar allunyades com a
puguin efectuar per portals o vestíbuls d’accés a mínim 5 m d’altres d’alienes.
habitatges, oficines o altres usos, ni a través de
cap altre local. 2. Si la ventilació natural no satisfà les exigències in-
dicades en l’apartat anterior, cal dotar el local d’una
b) Es pot autoritzar l’accés a través d’una galeria o
ventilació mecanitzada que asseguri un mínim de cinc
passatge comercial, sempre que la porta de co-
renovacions/hora, referides al volum total del local
municació entre l’establiment alimentari i la ga-
de vendes.
leria hagi estat construïda d’acord amb la norma-
tiva d’incendis vigent, i que a més disposi d’un 3. Si els locals estan dotats de ventilació forçada o de
altre accés independent per alguna de les faça- condicionament d’aire, cal instal·lar els equips cor-
nes de l’edifici. responents —seguint la normativa tècnica aplicable
c) No obstant el que disposen els apartats anteriors, a cada cas— en un recinte ad hoc degudament inso-
el nombre d’accessos als locals de venda ha de ser, noritzat. Els equips s’han de col·locar damunt d’ele-
com a mínim, l’assenyalat per la normativa estatal, ments antivibratoris, i la totalitat de les connexions
autonòmica i municipal de seguretat i les condi- s’han de fer interposant-hi elements elàstics.
cions de protecció contra incendis. També s’han
4. L’evacuació de l’aire a l’exterior s’ha d’efectuar en les
d’adaptar a la normativa sobre accessibilitat i su-
condicions que assegurin un funcionament correcte,
pressió de barreres arquitectòniques quan calgui.
per conductes o altres mitjans, d’acord amb allò esta-
d) Les obertures d’entrada/sortida a l’establiment blert per la normativa general del medi ambient urbà.
han d’estar proveïdes de portes, que han de ro-
mandre tancades.
Article 15. Desnivells. Escales i rampes
3. Quan una part de la finca es destini a usos no comer- 1. En el cas que els passos hagin de salvar un desnivell,
cials, l’establiment comercial alimentari amb una su- aquest es pot resoldre mitjançant una escala o una
perfície neta de venda superior a 150 m2 ha d’estar rampa. Les escales mecàniques no es computen en
incomunicat amb la resta de l’edifici, fins i tot amb els aquest paràgraf, ni es consideren vies d’evacuació.
patis de parcel·la —propis i d’altri— que existeixin,
2. Les escales i les rampes s’han d’ajustar a la normativa de
dels quals solament pot rebre la claror, però en cap
condicions de protecció contra incendis i a la normativa
cas ventilació natural.
d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.
CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS
84
Article 16. Ascensors i muntacàrregues Article 20. Zones de càrrega i descàrrega

Es regeixen per allò que disposen les ordenances metro- Aquestes zones es regeixen per allò disposat a les orde-
politanes d’edificació (article 155 i següents), les ordres nances que siguin d’aplicació.
específiques en la matèria i la normativa d’accessibilitat
i supressió de barreres arquitectòniques.
Article 21. Magatzems i cambres
frigorífiques
Article 17. Escales mecàniques 1. Els magatzems han d’estar situats en un local tancat
Es regeixen per allò que disposen l’article 164 (i se- i independent contigu (proper) a la zona de càrrega
güents) de les ordenances metropolitanes d’edificació i i descàrrega, relacionat funcionalment, de forma ex-
la normativa específica en la matèria. clusiva, amb el lloc de venda. En els equipaments
col·lectius aquestes, condicions es refereixen exclu-
Article 18. Escombraries sivament als magatzems d’alimentació.
1. Cal que hi hagi un departament per al dipòsit de les 2. La superfície útil per a l’emmagatzematge, un cop de-
escombraries i residus, que s’ha d’ajustar a allò que duïts els passos, escales, ascensors, etc., en els CPA
disposa la normativa del medi ambient urbà de Bar- i GPA no pot ser inferior en cap cas a la superfície to-
celona quant a capacitat, accessibilitat, condicions tal dels llocs de venda. S’hi poden fer compartiments
higièniques i ventilació. mitjançant paraments massissos o calats en peces
amb una superfície no inferior a 5 m2, on es poden
2. Sense perjudici del que disposi l’esmentada normati-
instal·lar les cambres frigorífiques necessàries. En la
va, en cas que el departament per a escombraries tin-
resta d’establiments, la superfície útil és de 6 m2.
gui comunicació amb el local de vendes, l’accés s’ha
de fer de manera indirecta, a través d’un vestíbul de 3. El paviment del local d’emmagatzematge, i també els
separació amb doble porta. seus passos i voreres, ha de ser antilliscant, però llis
i amb el pendent necessari per facilitar el desguàs, si
3. Els establiments comercials alimentaris han de fer
escau. Els entornpeus han de tenir forma còncava i
una recollida selectiva dels residus que generin,
han d’estar fets d’un material llis sense porositat.
si més no amb la diferenciació de les cinc fraccions
següents: matèria orgànica, paper i cartró, vidre, en- 4. Les cambres frigorífiques s’han d’ajustar a allò que
vasos (metàl·lics, plàstics i, en particular, els brics) i disposa la normativa sobre condicions higienicosani-
rebuig. Per a cada una d’aquestes fraccions, els esta- tàries que han de complir els aliments i els establi-
bliments han de disposar de contenidors de recollida ments alimentaris.
independent.
5. Els magatzems ubicats al local es poden substituir
per magatzems situats a curta distància de l’establi-
Article 19. Comptadors i quadres de ment de forma que, per a la distribució de les merca-
comandament deries, no calgui circular per la calçada.
1. Sense perjudici del compliment de les disposicions
establertes pels reglaments generals dels diferents Article 22. Serveis sanitaris i vestidors
serveis i per les normes de les respectives empreses Cal disposar de serveis sanitaris per al públic. Els locals
subministradores, cal establir cambres per a comp- amb una superfície neta de venda de fins a 400 m2 po-
tadors distintes per a cadascun dels serveis d’aigua, den tenir-ne un de sol, proveït de lavabo i inodor. En em-
gas, electricitat, telefonia, etcètera. preses de fins a nou treballadors, els serveis sanitaris
2. En els establiments amb una superfície neta de ven- poden ser comuns per al personal de l’establiment i per
da superior a 150 m2 i en les galeries i centres privats al públic.
d’alimentació, els quadres generals de comandament Els locals amb una superfície neta de venda superior a
dels referits subministraments s’han de situar en llocs 400 m2 han de tenir dos serveis sanitaris, independents
adequats fora de la zona accessible per al públic. per a homes i dones, que han d’estar proveïts de lava-
La resta d’establiments han de complir amb les normes bo i inodor. A aquests cal afegir-ne dos més per cada
de seguretat de les diferents instal·lacions. 1.000 m2 de superfície o fracció.
ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU
85
Els serveis sanitaris i vestidors per al personal de l’esta- CAPÍTOL IV

bliment s’han d’ajustar a les normes laborals de segure-
tat i higiene. En cap cas els serveis sanitaris i vestidors
Establiments de caràcter
poden estar comunicats directament amb el local de ven- col·lectiu
des, llevat que hi hagi un avantvestíbul amb doble porta.
Els establiments alimentaris que formen part d’un con- Article 25. Identificació
junt de locals o equipament col·lectiu es poden agrupar,
1. A les galeries i els centres privats d’alimentació, la de-
a l’efecte de la instal·lació de serveis sanitaris, sempre
nominació ha de figurar, amb caràcters destacats, en
que la seva superfície neta de venda sigui inferior a
rètols col·locats damunt de les portes d’accés d’acord
100 m2.
amb les disposicions de l’Ordenança de les instal·
El nombre de serveis sanitaris d’un conjunt es calcula lacions i activitats publicitàries.
mitjançant la suma de la superfície corresponent als lo-
2. Els locals comercials annexos als esmentats CPA o
cals eximits, incrementada en un 50 % per excés.
GPA, instal·lats en el mateix immoble, però que són
S’ha de tenir en compte allò disposat en la normativa oberts a la façana exterior de la finca i no hi tenen
d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques. comunicació interior, no es consideren integrats en
els referits centres o galeries i es regeixen a tots els
efectes per les normes d’aplicació general als comer-
Article 23. Aparcament
ços independents.
Els aparcaments es regeixen, en cada cas, per les seves
disposicions específiques.
Article 26. Condicions especials dels CPA
Els CPA, incloses les seves zones d’accés, només es po-
Article 24. Estació transformadora
den instal·lar en edificis dedicats exclusivament a un ús
Sense perjudici d’allò que disposa la normativa general comercial i als seus serveis complementaris. La façana
aplicable, les estacions transformadores només poden ha d’estar oberta a un vial amb una amplada igual o su-
tenir accés des de la via pública. perior a 12 m.
Article 27. Definició de lloc de venda

S’entén per lloc de venda l’espai comercial limitat física-
ment a l’interior del qual el públic no hi té accés.
Article 28. Condicions dels llocs de venda

Els llocs de venda s’han d’ajustar a les condicions següents:
a) La superfície construïda del lloc de venda, limitada
per paraments i taulells, ha de ser de 10 m2 com a
mínim, amb unes dimensions no inferiors a 3 m de
front i 2,50 m d’ample.
b) Els llocs de venda han de ser tancats, amb accés
únicament per al personal empleat i amb un taulell
adequat per a la venda al públic.
c) Les parets que separen els llocs han de ser d’un
material ajustat a la normativa contra incendis.
d) El revestiment dels distints paraments interiors i
exteriors, que defineixen el lloc, s’ha de fer amb un
material impermeable, fàcil de netejar i de durabi-
litat i duresa garantides.
e) El sòl del lloc s’ha d’aixecar a 0,20 m respecte al
nivell del pas públic; ha de ser continu i ha d’es-
tar fet d’un material impermeable, fàcil de netejar
ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU
86
i de durabilitat i duresa garantides. Els entornpeus 4. No obstant el que es disposa en els números ante-
han de tenir forma còncava i han d’estar fets d’un riors d’aquest article, els passos per al públic, quan
material llis sense porositat. Per a la neteja no es constitueixin part de la xarxa de vies d’evacuació del
pot utilitzar el sistema de reg, tret que hi hagi un local, s’han d’ajustar en les seves característiques,
pendent del 2 % i en el punt més baix es disposi llargada i amplada a allò que estableixen les normes
de l’embornal pertinent i d’una arqueta sifònica de estatals, autonòmiques i locals relatives a seguretat i
connexió a la xarxa general de desguassos. protecció contra incendis.
f ) Si el personal empleat ha d’accedir a l’interior del 5. Els paviments de la zona de pas del públic han de te-
lloc per la part frontal, l’accés s’ha de fer a través nir la duresa, porositat i resistència necessàries per
del taulell, que ha de tenir una part abatible. El garantir-ne la durabilitat i higiene i han de presentar
girament de la porta ha de ser sempre cap a l’in- els pendents necessaris per al desguàs, si escau.
terior.
g) Cap element no pot sobrepassar la línia que delimi-
ta els passos per al públic fins a l’altura de 2,20 m. Article 31. Neteja
Per damunt d’aquesta altura es permet que sobre- L’establiment ha d’utilitzar els sistemes més adients a les
surtin fins a 0,20 m els elements següents: barra característiques del local, ja sigui mitjançant maquinària
per a ganxos, lluminàries, caixa del bombo de la o mitjançant reg, per tal de garantir la netedat necessària.
persiana de tancament i rètols.
h) En cada lloc hi ha d’haver una presa d’aigua po- Article 32. Desguassos
table i un subministrament elèctric d’una potència
1. La xarxa de sanejament del local ha de ser indepen-
de 2,2 kW com a mínim.
dent de la de la resta de l’edifici, quan en aquest hi
i) Cal que disposin d’un element de tanca metàl·lic
hagi usos diferents del comercial.
enrotllable o similar.
2. Ha de disposar de claveguerons i embornals en nom-
Article 29. Relacions entre superfícies bre i disposició adequada per garantir la netedat ne-
La relació entre la superfície ocupada pels llocs de ven- cessària.
da i la dels passos i llocs de permanència per al públic 3. Ha d’estar dotada de caixes registrables en cada canvi
pot ser com a màxim la unitat, tal com es representa de direcció o secció i a intervals, que no poden exce-
en l’expressió: dir de 20 m. Si és indispensable una bomba d’eleva-
Superfície dels llocs de venda/Superfície dels passos ció, cal instal·lar-la en el recinte tancat amb desguàs
per al públic en el pou de recollida.
4. El clavegueró de sortida fins a la xarxa pública de cla-
Article 30. Passos per al públic vegueram ha de tenir un diàmetre no inferior a 30 cm
amb un pendent mínim del 2 %.
1. L’amplada dels passos per al públic amb llocs de ven-
da a tots dos costats no pot ser inferior a 3,50 m i, en
els casos restants, a 2,50 m. En cas d’haver-hi rampes Article 33. Règim intern dels CPA i GPA
d’accés, han de ser d’aquesta mateixa amplada. Els CPA i GPA poden adoptar el seu propi reglament de
2. Els esmentats amples crítics no han d’estar interrom- règim interior, que s’ha de sotmetre a l’aprovació de l’au-
puts per cap tipus d’element estructural, decoratiu ni toritat municipal competent.
instal·lacions. En els casos en què n’hi hagi algun, el
mínim útil del pas a cada costat de l’obstacle ha de Article 34. Administració
ser de 2,50 m. Al capdavant dels CPA o GPA hi ha d’haver un administra-
3. Els CPA, sense perjudici d’allò que estableixen els dor que, amb el personal adequat, tingui al seu càrrec el
paràgrafs anteriors, han de disposar de dos passos compliment de les funcions que li assigni el reglament de
principals per al públic, d’ample no inferior a 4 m, règim interior, que com a mínim han de ser les següents:
amb origen en accessos diferents i que s’encreuin en a) Romandre als CPA o GPA durant les hores d’ober-
algun punt. Si l’inici és en façanes oposades, els refe- tura al públic, dirigir, inspeccionar o vetllar pel fun-
rits passos principals es poden trobar a continuació cionament adequat dels serveis i instal·lacions, i
de l’altre, formant un sol carrer central. mantenir l’ordre corresponent.
ESTABLIMENTS INDIVIDUALS
87
b) Facilitar la funció inspectora de l’autoritat competent CAPÍTOL V

i col·laborar amb els seus agents, tant per procurar el
compliment de la normativa vigent com per orientar
Establiments individuals
i instruir els usuaris dels seus drets i obligacions, si
així es demanés. Cal comunicar a l’autoritat municipal
competent, en un termini màxim de 24 hores, les ano-
Article 38. Especialistes
tacions que es consignin en el llibre de reclamacions. 1. Els establiments especialistes es classifiquen d’acord
c) Garantir en tot moment la conservació, el decòrum i amb el contingut del quadre que figura com a annex 1
la netedat dels llocs de venda i de les instal·lacions d’aquesta Ordenança.
i serveis comuns. 2. Poden vendre els productes propis d’una especialitat i
els propis d’altres especialitats del mateix grup en les
Article 35. Classes de llocs de venda condicions que s’especifiquen en l’article següent.
1. En les GPA hi ha d’haver un mínim d’un lloc i en els
CPA un mínim de dos llocs per a cadascun dels grups Article 39. Superfícies
d’especialitats i especialistes següents:
1. La superfície neta mínima de venda dels establiments
a) Ultramarins i comestibles.
especialistes està en funció de l’especialitat elegida,
b) Llet i productes làctics.
segons es descriu en el quadre annex 1 de l’Ordenança.
c) Fruites i verdures.
d) Polleria i caça. 2. Per a la venda d’altres productes no compresos en
e) Cansaladeria. aquella especialitat, la superfície neta mínima de ven-
f ) Xarcuteria. da és la següent:
g) Carnisseria. El 75 % de la superfície total de les diferents espe-
h) Peix fresc i marisc. cialitats pertanyents al mateix grup.
2. La resta de llocs fins al nombre total dels que s’integren 3. Per aplegar els productes de l’especialitat pesca sala-
en la GPA o el CPA es poden destinar lliurement al comerç da i de l’especialitat peix i marisc, cal tenir una super-
d’alimentació o relacionat amb l’alimentació que desitgin. fície neta mínima de venda de 45 m2.
3. Els llocs de venda del mateix grup d’especialitat han 4. Els establiments especialistes poden vendre productes
d’estar agrupats d’acord amb les exigències de les cuinats i precuinats que utilitzin com a base principal
seves característiques específiques i convenientment alguns dels aliments que estan autoritzats a vendre.
separats d’aquells amb els quals hi hagi algun tipus També poden vendre els productes de la seva especi-
d’incompatibilitat. alitat congelats i en altres formes de conservació.
5. Els establiments especialistes de l’annex 1, amb les
Article 36. Titularitat de magatzems i degudes garanties de compliment de la reglamenta-
cambres frigorífiques ció tecnicosanitària i mediambiental, poden disposar
Solament poden ser titulars i utilitzar els magatzems i d’una sala de degustació de les seves especialitats.
les cambres frigorífiques aquells que ho siguin del lloc En aquests supòsits, a la superfície de venda cal afe-
de venda de la GPA o el CPA, i solament s’hi poden guar- gir-hi una superfície màxima de 20 m2.
dar i conservar productes propis de l’activitat comercial
que es duu a terme en el lloc de venda. 6. Els establiments especialistes amb zona de degusta-
ció han de tenir serveis sanitaris per a ús dels seus
clients. Cal seguir la normativa d’accessibilitat i su-
Article 37. Control de pesades pressió de barreres arquitectòniques i les mesures
1. Les GPA i els CPA han de disposar de bàscules i balan- de seguretat adients a la superfície i aforament de la
ces oficials, en un lloc perfectament localitzable per al zona de degustació.
comprador, en les quals figuri, de manera destacada,
7. L’activitat de degustació consisteix en el consum, a l’in-
la funció que han de complir: «Bàscula de repesatge a
terior de l’establiment, dels productes de l’especialitat
disposició del públic».
que estan a la venda. La manipulació autoritzada per
2. Les reclamacions per manca de pes han de ser sempre a la degustació dels productes consisteix en una pre-
ateses si es formulen abans de sortir dels locals de les sentació del producte a temperatura ambient o en fred,
galeries o centres, i cal consignar les anomalies que es tallat o trossejat mitjançant elaboració pròpia a les ma-
produeixin en el llibre de reclamacions corresponent. teixes instal·lacions de l’establiment, amb possibilitat
88
d’escalfar-lo en un petit forn microones o un altre sis- ■■ Els productes carnis, si s’afegeixen 15 m2 a la su-
tema d’escalfament adequat. També s’hi pot tenir una perfície neta mínima de venda. Aquests productes
màquina per preparar sucs i cafetera, ja que la degusta- s’han de vendre envasats.
ció dels productes pot anar acompanyada de begudes
3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre
refrescants i solubles. En cap cas no es poden servir o
pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats,
anunciar dinars, sopars, menús ni qualsevol altra forma
com també caramels i bombons.
de presentació que estigui legalment regulada per als
establiments amb autorització de concurrència pública. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi-
cions establertes pel decret de la Generalitat sobre
comercialització i venda de pa i les ordres de desple-
Article 40. Polivalents alimentaris
gament d’aquesta norma.
1. La superfície neta mínima de venda dels establiments
polivalents tradicionals és de 60 m2. 4. També poden vendre productes de drogueria, si s’afe-
geixen 10 m2 a la superfície neta de venda.
2. Els establiments polivalents tradicionals poden vendre:
5. Si hi ha aliments sense envasar, han d’estar protegits
■■ Totes les especialitats del grup 1 llevat de l’especi- per vitrines o similars per evitar contactes del públic i
alitat 1.3 (congelats), per a la venda dels quals cal s’han de vendre en règim assistit.
afegir 15 m2 a la superfície neta mínima de venda.
Els productes de graneria i congelats s’han de ven-
dre envasats. Article 42. Superservei
■■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat de can- 1. La superfície neta de venda dels superserveis està
saladeria/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2 compresa entre 150 i 399 m2.
a la superfície neta mínima de venda. Poden vendre,
2. Els establiments qualificats de superservei poden
a més, ous sense necessitat de superfície afegida.
vendre:
■■ Les especialitats del grup 3, si s’afegeixen 20 m2 a
la superfície neta de venda. ■■ Totes les especialitats del grup 1.
■■ Caramels, bombons i gelats, aquest últims envasats. ■■ Les especialitats de xarcuteria, cansaladeria, ous i
carnisseria/polleria. Els productes d’aquest últim
3. També poden vendre altres productes de consum grup cal que es venguin envasats. Es poden vendre
quotidià, si s’afegeixen 10 m2 a la superfície neta mí- al detall en els establiments de més de 250 m2 de
nima de venda. superfície neta de venda en recintes específica-
4. No poden comercialitzar els productes del grup 2 ment delimitats.
(carn), amb excepció dels ous i la xarcuteria; els pro- ■■ Les especialitats del grup 3.
ductes del grup 4 (peix); ni els del grup 5 (pa i pastis- ■■ Altres productes de consum quotidià.
seria), amb excepció de caramels i gelats.
3. Pel que fa a les especialitats del grup 5, poden vendre
5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per pastisseria i gelats, sempre que estiguin envasats, i
vitrines o similars per evitar contactes del públic. també caramels i bombons. Per a la venda de pa, cal
tenir en compte les disposicions establertes pel de-
cret de la Generalitat sobre comercialització i venda
Article 41. Autoserveis
de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.
1. La superfície neta de venda dels autoserveis està
compresa entre 60 i 149 m2. 4. No poden comercialitzar els productes de l’especiali-
tat 4.1 (peix i marisc).
2. Els establiments qualificats d’autoservei poden vendre:
5. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per
■■ Totes les especialitats del grup 1 llevat dels con- vitrines o similars per evitar contactes del públic, i
gelats, per a la venda dels quals cal afegir 15 m2 a s’han de vendre en règim assistit.
la superfície neta mínima de venda. Els productes
de graneria i congelats s’han de vendre envasats.
■■ Els productes de xarcuteria de l’especialitat cansa-
laderia/xarcuteria del grup 2, si s’afegeixen 15 m2
a la superfície neta mínima de venda. Poden ven-
dre ous sense necessitat de superfície afegida.
89
Article 43. Supermercats b) També es poden vendre productes alimentaris i

no alimentaris. De manera semblant, els diferents
1. La superfície neta de venda dels supermercats petits productes han d’estar col·locats amb separació
està compresa entre 400 i 1.299 m2 i la dels super- suficient als mateixos efectes de l’apartat anterior.
mercats grans, entre 1.300 i 2.499 m2.
2. Els supermercats, tant els grans com els petits, poden Article 46. Altres formes de venda de
vendre tot tipus de productes de tots els grups d’espe- productes alimentaris
cialitats alimentàries, com també altres productes de 1. La superfície neta mínima de venda destinada als arti-
consum quotidià i productes de parament de la llar. cles alimentaris en les botigues de conveniència és de
3. Per a la venda de pa, cal tenir en compte les disposi- 25 m2. Amb aquesta superfície mínima, aquests establi-
cions establertes pel decret de la Generalitat sobre ments poden vendre totes les especialitats del grup 1.
comercialització i venda de pa i les ordres de desple- 2. Per a la venda d’especialitats dels grups 2-4 cal afe-
gament d’aquesta norma gir 8 m2 per cadascun dels grups. S’autoritza també
4. Els aliments sense envasar han d’estar protegits per la venda dels productes congelats de cadascun dels
vitrines o similars per evitar contactes del públic. grups d’especialitats.
Tots els productes de les especialitats 1-4 s’han de
vendre envasats.
Article 44. Establiments polivalents
La venda de productes alimentaris dintre del recinte 3. La superfície neta mínima de venda de les botigues an-
d’aquests tipus d’establiments es pot fer de les mane- nexes a gasolineres és de 30 m2. En aquesta superfície
res següents: neta de venda poden vendre les especialitats del grup 1.
a) En sales de venda específiques i físicament delimi- 4. Pel que fa a les especialitats del grup 5, tots dos tipus
tades, normalment en règim d’autoservei. de botigues poden vendre pastisseria, gelats, caramels i
bombons, sempre que estiguin envasats. Per a la venda
b) En botigues independents (amb caixa registradora
de pa, cal tenir en compte les disposicions establertes
independent i de titularitat diferent o no de la del
pel decret de la Generalitat sobre comercialització i ven-
centre comercial) situades en àrees singulars del
da de pa i les ordres de desplegament d’aquesta norma.
recinte, amb tècnica de venda personalitzada.
c) En punts de venda de productes específics, atesos 5. Les botigues de producte quotidià no alimentari han
pels seus productors directes o els seus agents. de destinar a l’alimentació el 20 % de la superfície
neta de venda. En aquesta superfície poden vendre
Article 45. Condicions productes de qualsevol especialitat alimentària sem-
Els establiments esmentats en l’article anterior han de pre que estiguin envasats.
complir les condicions següents:
a) En un mateix local es poden expedir simultània-
Article 47. Expositors
ment productes alimentaris corresponents a au- Es pot autoritzar la instal·lació d’expositors mòbils de frui-
toritzacions diferents, sempre que el lloc reuneixi tes i hortalisses a les façanes dels establiments, sempre
les condicions de superfície i instal·lacions que es que s’ajustin a les característiques següents:
requereixen per a cadascuna, i sense perjudici de ■■ Material: metàl·lic inoxidable amb capa de pintura
les excepcions que per a productes determinats no contaminant.
s’estableixin en aquesta Ordenança o en altres
■■ Alçada mínima del primer prestatge respecte al
disposicions municipals, autonòmiques o estatals.
sòl: 50 cm.
Els diferents tipus de productes alimentaris han
■■ Mampara de protecció a cada prestatge: 25-30 cm.
d’estar col·locats amb les separacions necessàries
entre els uns i els altres de forma que no es puguin ■■ Fons màxim: 30-50 cm.
afectar ni influir recíprocament en llurs caracterís- ■■ Amplada de la vorera: 1,80-2,50 m.
tiques físiques de qualsevol mena. ■■ Amplada de carrer: 5-7 m en carrers per a vianants
Els aliments sense envasar han d’estar protegits de casc antic.
mitjançant vitrines o similars per evitar contactes El fons màxim de l’expositor està en funció de l’amplada
del públic i s’han de vendre en règim assistit. del carrer per a vianants o la vorera on estigui situat.
MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS / BOTIGUES DE PLATS PREPARATS
90
CAPÍTOL VI
Màquines expenedores

CAPÍTOL VII
Botigues de plats
d’aliments preparats
Article 48. Definició Article 51. Definició

Són tots aquells mecanismes automàtics que es poden Són tots aquells comerços l’única activitat dels quals és la
emprar per obtenir qualsevol tipus d’aliment en qualse- venda d’aliments d’origen animal i vegetal, cuinats o precui-
vol estat físic o de preparació. nats mitjançant mescla o condimentació, per ser consumits
directament o després d’un tractament domèstic addicional.
Article 49. Característiques
1. Tant si estan ubicades dins d’una botiga d’alimenta- Article 52. Característiques
ció com si ho estan en un altre recinte com ara esta- La superfície neta mínima de venda és de 30 m2 (la super-
bliments de concurrència pública en general, centres fície neta de venda es defineix a l’article 3 d’aquesta Orde-
de treball, estacions i similars, queden subjectes a les nança). Entre el mostrador i la porta de sortida ha de que-
prescripcions d’aquesta ordenança que els resultin dar un espai lliure mínim per a la circulació del públic de
d’aplicació. 15 m2 per evitar l’ocupació de la via pública per part dels
clients de l’establiment.
2. A més, han de reunir les condicions següents:
■■ Han d’estar ubicades en un espai diferenciat
Article 53. Productes a la venda
d’aquell on es duu a terme l’activitat específica del
local (com ara sales de projecció, oficines, recintes Poden vendre aliments dels grups d’especialitats 1.1, 1.2, 2, 3
d’entrenament o pràctica d’esports, etc.), excepte i 4 de l’annex I d’aquesta Ordenança, sempre que hagin pas-
als bars i restaurants. sat per un procés de transformació o d’elaboració del qual
resulti un plat preparat. Així mateix, poden vendre gelats.
■■ Si estan ubicades en zones de pas, han de respec-
tar les normes de seguretat i no poden reduir el pas
necessari per a l’evacuació. No es poden ubicar Article 54. Comercialització
en passadissos protegits, en escales d’evacuació Es poden comercialitzar productes elaborats pel mateix
(obertes, protegides o especialment protegides) ni establiment o per un altre establiment proveït de l’habi-
en vestíbuls previs d’escala, d’ascensor o de comu- litació pertinent.
nicació entre sectors d’incendi. Tampoc no es po-
den ubicar en vestíbuls d’accés a serveis sanitaris. En el primer supòsit, el local ha de disposar d’un obrador
■■ Sempre que estiguin proveïdes d’alguna font d’es- per a la manipulació i preparació dels aliments. La super-
calfament, han de disposar de protecció especial fície mínima és de 10 m2, i s’ha de situar en un espai an-
per evitar accidents. nex a la botiga però independent d’aquesta i separat per
portes. El tractament és el mateix que per a la cuina dels
■■ Tots els aliments s’han d’expendre envasats i amb
establiments de restauració en la normativa de concurrèn-
informació relativa a denominació del producte,
cia pública i de medi ambient.
data de caducitat i denominació i domicili de l’ex-
penedor. Se n’exceptuen els supòsits de begudes En el segon supòsit, el comerciant ha de vetllar perquè a
de preparació al moment. l’envàs dels productes figuri, especialment, el nom i domi-
■■ Aquestes instal·lacions han d’estar dotades dels cili de l’elaborador, la data de preparació del producte i la
mitjans adequats per a l’emmagatzematge i l’eli- data de caducitat.
minació higiènica de material de rebuig.
Article 55. Envasos
Article 50. Prohibicions
Els envasos que utilitzi el comerciant per a la venda de
Per motius sanitaris, no es permet la instal·lació d’aques- menjar preparat al seu obrador han de portar una etique-
tes màquines en botigues de venda de qualsevol produc- ta on constin les dades següents:
te que no sigui l’alimentari.
■■ Identificació de l’empresa.
■■ Denominació de venda.
INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ
91
■■ Productes emprats en l’elaboració. CAPÍTOL VIII. Intervenció municipal

■■ Data límit de consum o data de caducitat.
en l’ordenació i regulació de les
Aquesta informació pot figurar en cartells ubicats en el activitats comercials alimentàries
lloc de venda.
Article 56. Ubicació d’aparells Article 60. Intervenció municipal

Qualsevol aparell utilitzat en el procés de preparació L’Ajuntament és qui exerceix la necessària intervenció ad-
dels aliments (com ara rostidors, etc.) ha d’estar situat ministrativa sobre el comerç, la vigilància sanitària i totes
a l’obrador. les funcions que impliquin exercici d’autoritat i siguin de la
seva competència, sense perjudici de les competències de
la Generalitat de Catalunya sobre les esmentades matèries.
Article 57. Classes de cuinats
En els productes cuinats podem diferenciar dues situacions:
Article 61. Remissió
■■ El cuinat per a consum immediat s’ha de vendre el La forma com s’ha de desenvolupar aquesta intervenció
mateix dia de la preparació. en els règims de comunicació amb o sense declaració
■■ El cuinat refrigerat, en un termini de cinc dies. responsable i de llicència comercial és l’establerta per la
normativa de comerç, sense perjudici de l’establerta per
Article 58. Repartiment la normativa ambiental d’activitats.
El repartiment a domicili de part dels productes que ela- En els supòsits d’activitats en règim de comunicació, els
borin no modifica la classificació d’aquests establiments. efectes d’aquesta es difereixen pel termini d’un mes.
El repartiment a col·lectivitats obliga a tenir autorització
de càtering. Article 62. Particularitats
1. A la sol·licitud de CPA i GPA s’ha d’adjuntar el plànol
Article 59. Degustació de planta, on cal fer-hi constar la distribució projec-
En aquests establiments no està permesa la degustació tada per als llocs que s’han d’instal·lar en el recinte i
dels productes a la venda. cal assenyalar el nombre ordinal que correspongui a
cadascun, la classe de comerç a què es destina, l’em-
plaçament de les cambres o magatzems respectius, la
situació dels serveis i altres elements necessaris, amb
expressió de les respectives superfícies o dimensions.
En aquest plànol s’ha d’assenyalar la línia perimetral
dels recintes corresponents als llocs de venda de for-
ma que es determini exactament la superfície desti-
nada a zona de pas i a venda.
Així mateix, cal presentar un plànol on figuri la dis-
tribució de superfícies per a la resta d’establiments
comercials alimentaris.
2. Els comerços obligats a tenir zona de càrrega i des-
càrrega que s’instal·lin en un local ja existent han de
presentar un certificat de solidesa i idoneïtat signat
per un facultatiu competent.
3. En el tràmit del procediment de llicència o de la co-
municació que escaigui es demanarà, preceptiva-
ment, un informe dels òrgans municipals competents
en matèria de comerç i consum. Aquest informe es
refereix al compliment de la normativa que regula el
comerç alimentari per a l’obertura d’establiments de
superfície superior a 119 m2.
INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM / RÈGIM SANCIONADOR
92
CAPÍTOL IX CAPÍTOL X
Inspecció de comerç Règim sancionador
i consum
Article 63. Funcions Article 67. Definició

La inspecció de comerç i consum exerceix les tasques Són infraccions administratives les accions i omissions
següents: tipificades per la legislació sectorial aplicable i, en par-
1. Controla l’adequació a la normativa vigent dels es- ticular, pel Decret llei 1/2009 d’ordenació dels equipa-
tabliments regulats per aquesta Ordenança. ments comercials, pel Decret legislatiu 1/93 sobre co-
2. Investiga les infraccions que es puguin cometre i merç interior, per la Llei 22/2010 del Codi de consum de
aixeca les actes corresponents. Catalunya, per la normativa ambiental d’activitats, per
3. Emet informes relatius a la seva actuació. aquesta Ordenança o per qualsevol normativa que subs-
4. Informa els agents econòmics per aconseguir un titueixi la normativa esmentada i totes les altres infrac-
millor compliment de la normativa que afecta l’ob- cions que reculli la llei. Les infraccions es tipifiquen en
jecte de la inspecció. lleus, greus i molt greus.
5. Duu a terme totes aquelles funcions que se li en-
comanin amb relació a les prescripcions d’aques- Article 68. Infraccions
ta Ordenança. Són sancionables les conductes previstes en la legisla-
ció sectorial esmentada en l’article anterior i, en tot cas,
Article 64. Actuacions inspectores les especificades a continuació:
1. Les actuacions de la inspecció poden iniciar-se d’ofici
o per denúncia pública o de part. A) Del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació
dels equipaments comercials de Catalunya
2. En l’exercici de la seva activitat, la inspecció podrà:
2.1 Accedir al local i a tot tipus de documentació in- Són infraccions lleus:
dustrial, mercantil i administrativa dels establiments. 1. La manca de comunicació preceptiva o de declara-
2.2 Requerir tota la informació que consideri necessà- ció responsable.
ria per a l’aclariment dels fets objecte de la inspecció. 2. La manca de llicència d’ampliació fins al 25 % de la
2.3 Assistir amb d’altres agents de l’autoritat al tan- superfície neta de venda.
cament o la clausura d’establiments.
Són infraccions greus:
Article 65. Actes 1. La consigna de dades falses en qualsevol docu-
ment aportat davant de l’administració.
Les actes són els documents que estén la inspecció per
recollir el resultat de les seves actuacions. 2. La manca de comunicació en establiments de més
de 1.300 m2 de superfície de venda.
En les actes d’inspecció es consignen totes les dades que po- 3. La manca de llicència comercial en establiments
den servir per identificar l’actuació, com ara el lloc, la data, de fins a 5.000 m2 de superfície de venda.
l’hora, les persones que intervenen, la relació de fets i altres.
4. La manca de llicència en ampliacions fins al 50 %
S’ha de lliurar una còpia de l’acta a l’establiment objecte de la superfície de venda.
de l’actuació inspectora.
Són infraccions molt greus:
1. La manca de llicència comercial en superfícies de
Article 66. Prospecció del mercat
venda superiors a 5.000 m2.
Quan es tracti de visites per a la prospecció de l’estat d’un
2. La manca de llicència comercial en ampliacions su-
sector del comerç, l’inspector aixecarà acta i, si detecta
periors al 50 % de la superfície de venda.
irregularitats, al mateix temps que n’informa advertirà de
l’obligació d’esmenar-les en el termini adequat a la natu- 3. L’incompliment de l’ordre de tancament.
ralesa de l’incompliment o irregularitat de què es tracti. 4. El trencament del precinte imposat a l’establiment.
5. La reincidència en la comissió d’infraccions greus.
Transcorregut el termini indicat, procedirà a fer una vi-
sita de comprovació i formalitzarà una altra acta on es
recullin les esmenes efectuades.
RÈGIM SANCIONADOR
93
B) Del Decret legislatiu 1/1993, de 9 de març, sobre co- D) Del Reial decret 202/2000, d’11 de febrer, pel qual
merç interior de Catalunya s’estableixen les normes relatives als manipuladors
d’aliments
Són infraccions lleus:
1. No estar donat d’alta a l’epígraf corresponent de És infracció lleu:
l’impost d’activitats econòmiques. 1. No estar en possessió de la formació adient els
2. L’incompliment del règim d’horaris comercials. empleats que mantinguin algun tipus de contacte
3. L’incompliment de la normativa relativa als cartells amb els productes alimentaris.
anunciadors dels horaris comercials.
E) Del Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel qual
4. No disposar de la comunicació/llicència municipal s’aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i
en l’establiment. publicitat
5. La manca de retolació o cartell amb denominació,
preu i altres requisits segons producte. És infracció lleu:
1. La manca d’embolcall per als productes de l’esta-
bliment que ho requereixin.
1. La venda de productes alimentaris sense envasar
mitjançant màquines automàtiques. F) De la normativa tecnicosanitària
2. La manca de consignació d’adreça on s’atenen les
És infracció lleu:
possibles reclamacions.
1. La inexistència de pinces o d’altres instruments
3. La negativa o resistència a subministrar dades o
adequats per servir els productes en venda perso-
facilitar la informació requerida pels agents de
nalitzada.
l’autoritat.
4. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus Són infraccions greus:
en un període de sis mesos. 1. Una greu mancança en les condicions higièniques.
És infracció molt greu: 2. La inexistència de separació reglamentària entre
les diverses activitats dutes a terme al local o els
1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus
diferents tipus de productes.
dins un període de dos anys.
G) De la normativa tecnicoindustrial
C) De la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum
de Catalunya És infracció greu:
Són infraccions lleus: 1. No estar les instal·lacions en condicions de per-
fecte funcionament o no estar en possessió dels
1. La no-expedició de factura o comprovant de venda.
certificats de revisió.
2. La manca de fulls de reclamacions o del cartell re-
latiu a la seva tinença. És infracció molt greu:
3. Inexactituds en el funcionament de les balances i 1. Un funcionament incorrecte de les instal·lacions
altres instruments metrològics. susceptible d’afectar la seguretat de les persones.
Són infraccions greus: H) D’aquesta Ordenança
1. La venda de productes amb etiquetes que induei-
xin a engany o confusió o que amaguin la veritable
naturalesa del producte o del servei o de la seva 1. L’existència d’obertures entre el taulell i les pres-
data de caducitat. tatgeries en les zones de venda personalitzada
2. La venda d’articles o productes no autoritzats o la que permetin l’accés del públic.
venda de productes fora de l’horari autoritzat. 2. La manca de superfícies mínimes establertes per
3. La reincidència en la comissió d’infraccions lleus a la venda dels diferents grups de productes o per
en un termini de sis mesos. a magatzems, cambres frigorífiques, congeladors,
càrrega i descàrrega i aparcament.
És infracció molt greu:
1. La reincidència en la comissió d’infraccions greus
durant un termini de cinc anys.
MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES
94
Article 69. Sancions

Les sancions que s’han d’imposar per les infraccions re-

CAPÍTOL XI
Multes coercitives i altres
collides en la present Ordenança i en la normativa indica-
da a l’article 68 són les establertes en aquella normativa.
mesures sancionadores
Article 70. Graduació Article 73. Multes coercitives

Les quanties de les sancions es graduen en funció de la Els òrgans municipals poden imposar una multa coerciti-
seva normativa sectorial i, en el seu defecte, per les seva en els termes previstos a la llei.
güents circumstàncies:
1. El volum de vendes. Article 74. Procediment
2. El nombre de consumidors o usuaris afectats. L’òrgan competent ha de cursar el requeriment d’execu-
3. La reincidència. ció dels actes i les resolucions administratives destinades
4. El caràcter dolós o culpós de la infracció. al compliment d’allò preceptuat en aquesta Ordenança.
El requeriment ha d’assenyalar el termini concedit per a
Article 71. Competència l’esmentat compliment i la quantia de la multa coercitiva
que es pot imposar.
1. L’alcalde és competent per incoar tota classe de pro-
cediments sancionadors, i pot delegar o desconcen- El termini concedit ha de ser suficient.
trar les seves competències d’acord amb allò que es-
tableix l’article 13.2 de la Carta municipal.
Article 75. Reiteració
2. Quan la proposta de resolució del procediment sanci- La imposició d’aquesta multa pot ser reiterada en els su-
onador contingui una sanció que, per la seva quantia pòsits de persistència en l’incompliment d’allò ordenat,
o pel seu caràcter, no sigui de competència municipal, sota la condició de complir el procediment assenyalat en
l’alcalde elevarà l’expedient a l’entitat competent de la l’article anterior.
Generalitat d’acord amb la legislació sectorial aplicable.
La multa coercitiva és compatible amb la multa sancio-
nadora i independent d’ella.
Article 72. Procediment
1. El procediment sancionador és l’establert per la nor-
Article 76. Altres mesures no
mativa sectorial. En el seu defecte, s’aplicarà allò que
disposi l’Ajuntament de Barcelona. De forma supletò- sancionadores
ria, serà d’aplicació el procediment sancionador es- D’acord amb allò que disposi la normativa vigent, l’Ajun-
tablert per la Generalitat i, si escau, l’establert en la tament pot adoptar altres mesures administratives no
legislació estatal. sancionadores com a mesures provisionals amb o sense
audiència, tancament d’establiments, publicitat de san-
cions o comís.
Disposicions transitòries
Primera
Les sol·licituds de llicències d’instal·lació, ús o obertura
que es trobin en tràmit a l’entrada en vigor de la present
Ordenança s’han de resoldre d’acord amb les prescrip-
cions d’aquesta. Els titulars d’aquelles sol·licituds de
llicència urbanística que siguin denegades per aplicació
d’allò que disposa la present Ordenança poden ser in-
demnitzats d’acord amb el que estableix el Decret legis-
latiu 1/2005 relatiu a la normativa en matèria urbanística.
MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES
95
Segona
Pel que fa a l’adaptació dels locals ja existents a la nor-
mativa de barreres arquitectòniques, està subjecta a
allò establert a la disposició addicional tercera de la Llei
20/1991.
Tercera
1. El termini màxim per adaptar-se als preceptes d’aques-
ta Ordenança referents a superfícies dels locals amb
relació als productes a la venda és l’any 2015.
2. Per quedar rellevats de l’adaptació, els establiments
de comerç alimentari ja existents han de complir les
condicions següents:
a) Tenir autorització de posada en funcionament amb
data anterior al 26-03-1999.
b) Acreditar la impossibilitat física per adaptar-se a la
normativa en vigor.
c) No poder acollir-se a un pla de trasllat ni d’unió
amb altres comerços de la zona per tal d’aconse-
guir una redefinició d’objectius comercials.
3. Poden acollir-se a l’excepció del punt anterior els se-
güents tipus d’establiment:
a) Comerç de venda personalitzada tant especialista
com polivalent.
b) Autoserveis.
c) Botigues de conveniència i annexes a gasolineres.
Disposició derogatòria
Es deroguen les ordenances següents:
■■ Ordenança d’establiments i centres de comerç ali-
mentari de 1999.
■■ Ordenança de policia d’avituallament de fleques
de 16 de juliol de 1963.
ANNEX 1
96
ANNEX 1
Grups d’especialitats alimentàries
GRUPS D’ESPECIALITATS ESPECIALITATS PRODUCTES SUPERFÍCIE MÍNIMA
1. Alimentació en general 1.1. Productes alimentaris Arròs 40 m2

diversos Farines i cereals
Galetes, biscotes i magdalenes
Pastes alimentàries
Altres preparats cereals
Conserves de peix
Olives
Verdura/fruita en conserva
Llegum en conserva
Mel, confitures
Salses i condiments
Margarina
Sucre
Fruita seca
Llegum sec
Llegum cuit
Conserves
Olis
Pasta fresca
Cafè
Te
Xocolata
1.2. Productes làctics Llet fresca 35 m2
Llet conservada
Làctics
Iogurt
Formatges
Mantega
1.3. Congelats 35 m2
1.4. Cellers: begudes alcohò- Aigües minerals 40 m2
liques i no alcohòliques Begudes no alcohòliques
Licors
Vi
Cervesa
Altres begudes alcohòliques
Sucs de fruita
1.5. Productes de règim 35 m2
i dietètica
ANNEX 1
97
ANNEX 1
2. Productes carnis 2.1. Carnisseria/polleria Carn de: 35 m2

Vaca
Bou
Toro de lídia
Vedella
Be
Moltó
Ovella
Cabrit
Cavall
Aviram
Caça
Caça aus
Conill
Cargols
Ous
Despulles de les carns anteriors
2.2. Cansaladeria/xarcuteria Carn de porc 35 m2
Fetge porcí
Salsitxes i botifarres
Tot tipus de despulles de porc
Llard
Pernils
Embotits
Altres productes de xarcuteria
Foie gras
Productes fumats
Formatge
Salses i condiments
Mantega
Margarina
3. Fruites i hortalisses 3.1. Fruites i hortalisses Fruita fresca 40 m2
Hortalisses i llegum fresc
Patates
ANNEX 1
98
ANNEX 1
4. Productes íctics 4.1. Peix i marisc Peix fresc 35 m2

Crustacis i mol·luscs
Peix congelat
Altres formes de conservació
4.2. Pesca salada Bacallà salat 35 m2
Altres productes salats
Conserves
5. Pa i pastisseria 5.1. Pastisseria i rebosteria Brioixeria i pastes 30 m2
Pastisseria
Farines i cereals
5.2. Caramels, bombons Confiteria i gelats 20 m2
i gelats
5.3. Despatx de pa Pa 30 m2
Brioixeria
Farines i cereals
ANNEX 2
99
ANNEX 2
Quadre de resum del capítol v (art. 38-47)
Productes Productes
Alimentació en general Pastisseria i pa
carnis íctics
Carnisseria/polleria
Caramels, bombons
Productes de règim
Fuites i hortalisses
Productes làctics
Alimentació en
Despatx de pa
Cansaladeria/
Pesca salada
Peix i marisc
Pastisseria i
rebosteria
xarcuteria
Congelats
Drogueria
i dietètica
general
i gelats
Cellers
Especialistes
40 35 35 40 35 35 35 40 35 35 30 20 30
Polivalents +15
alimentaris • • +15 • •
(x)
+20 E +10
(mínim 60 m2)
Autoservei +15
(60-149 m2) • • +15 • • +15E
(x)
+20 E E (1) +10
Superservei
(150-399 m2) • • • • • • (2) • (2) • • E E (1) •
Supermercat
petit • • • • • • • • • • • • (1) •
(400-1.299 m2)
Supermercat
gran • • • • • • • • • • • • (1) •
(1.300-2.499 m2)
Botigues
de conveniència • • • • • (4)E (4)E (4)E (4)E (4)E E E (1)
(mínim 25 m2)
Botigues annexes
a gasolineres • • • • • E E (1) •
(mínim 30 m2)
Hipermercat
(més de 2.500 m2) • • • • • • • • • • • • (1) •
Notes i claus d’interpretació:

• Autoritzada la venda dels productes de l’especialitat.
E Només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.
X Només s’autoritza la venda dels productes de xarcuteria de l’especialitat.
(1) Es tindran en compte les disposicions establertes pel Decret de la Generalitat sobre comercialització i venda de pa.
(2) En establiments inferiors a 250 m2 només s’autoritza la venda dels productes de l’especialitat envasats.
(3) Per a la venda en sistema d’autoservei dels productes de les especialitats de congelats i fruites i hortalisses s’aplicaran les limitacions
de la normativa higienicosanitària.
(4) Per cada grup d’especialitat s’hi afegiran 8 m2.
EDITA:
Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació
Direcció de Serveis de Comerç i Consum
PRODUCCIÓ EDITORIAL:
Disseny, maquetació i impressió: UAN•TU•TRI
Dipòsit legal: B-17135-2012

(PDF) Pecab 2011 - Cat

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

(PDF) Pecab 2011 - Cat

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pecab

ORDENANÇA D’ESTABLIMENTS I CENTRES DE COMERÇ ALIMENTARI DE BARCELONA 2011

PLA ESPECIAL D’EQUIPAMENT

Ordenança d’establiments i centres

1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB_ __________________________________________________________ 10

2. ALGUNES CONSTATACIONS SOBRE EL COMERÇ ALIMENTARI A LA CIUTAT DE BARCELONA_ ___________ 17

3. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS______________________23

4. PRINCIPIS, CRITERIS I OBJECTIUS DEL PECAB_________________________________________________27

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS_ ________________________________________________________38

Secció 2a. Definicions______________________________________________________________________39

CAPÍTOL II. ORDENACIÓ DE LES ACTIVITATS COMERCIALS ALIMENTÀRIES___________________________ 41

Secció 2a. Perímetre d’influència de polaritat comercial en funcionament____________________________ 41

Secció 3a. Perímetre de centre comercial en funcionament________________________________________42

Secció 4a. Perímetres per a la ubicació del comerç de proximitat___________________________________43

Secció 5a. Perímetres amb prohibició d’instal·lació de comerç alimentari____________________________44

SECCIÓ 6a. PERÍMETRES DE ZONIFICACIÓ ESPECIAL_____________________________________________44

CAPÍTOL III. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I LA REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS

PERÍMETRES DE POLARITAT COMERCIAL EN FUNCIONAMENT_ _______________________________49

CAPÍTOL II. CONDICIONS DE DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT______________________________________ 82

CAPÍTOL III. CONDICIONS DELS LOCALS COMERCIALS____________________________________________83

CAPÍTOL IV. ESTABLIMENTS DE CARÀCTER COL·LECTIU___________________________________________85

CAPÍTOL V. ESTABLIMENTS INDIVIDUALS_ _____________________________________________________87

CAPÍTOL VI. MÀQUINES EXPENEDORES D’ALIMENTS_____________________________________________90

CAPÍTOL VII. BOTIGUES DE PLATS PREPARATS_ _________________________________________________90

Article 56. Ubicació d’aparells_ ______________________________________________________________ 91

CAPÍTOL VIII. INTERVENCIÓ MUNICIPAL EN L’ORDENACIÓ I REGULACIÓ DE LES ACTIVITATS

CAPÍTOL IX. INSPECCIÓ DE COMERÇ I CONSUM_ ________________________________________________92

CAPÍTOL X. RÈGIM SANCIONADOR____________________________________________________________92

CAPÍTOL XI. MULTES COERCITIVES I ALTRES MESURES SANCIONADORES____________________________94

1. MARC DE LA REVISIÓ DEL PECAB

Article 4. Revisió del PECAB: Circumstàncies que la justifiquen

De forma resumida, aquestes condicions requereixen que les llicències o autoritzacions:

Entre els primers (condicions prohibides en l’article 14) hi figuren:

1 Article 10 de la Directiva 2006/123/CE.

1.2. Un nou marc sociodemogràfic i econòmic

1.2.1. Variacions de la població

1986 1996 2010 VARIACIÓ % VARIACIÓ %

1.2.2. Canvis en la demanda alimentària

2.1. Formats comercials

Mercat Supermercat del mercat

2.2. Distribució desigual de l’oferta pel territori de la ciutat

Complementàriament a aquest paper de distribuïdors territorials de les polaritats comercials, el mercats

A peu Transports públics

LI QUEDA LLUNY 25,6

TÉ MÉS A PROP ALTRES ESTABLIMENTS 12,1

PER MANCA DE TEMPS 10,6

PER COMODITAT 9,5

L’HORARI ÉS MÉS RESTRINGIT 7,7

MANCA DE COSTUM 3,7

COMPRA PER INTERNET / LI PORTEN LA COMPRA A CASA 2,6

MOLTA GENT I CUES 1,8

PEL TIPUS DE PRODUCTES QUE NECESSITA 1,1

POCA OFERTA / POQUES PARADES 1,1

El consumidor de Barcelona vol fer la compra quotidiana a prop de casa seva.

Els grans formats,

format (comerç tradicional, supermercats, discounts i hipermercats).

En el gràfic adjunt s’analitza el comportament conjunt d’aquestes variables:

Mobilitat x any Emissions CO2 Actes compra

Les motivacions de la formulació originària d’aquesta intervenció eren, entre d’altres:

3.1. Mercats municipals

■■ Concentrar l’oferta en un marc físic que faciliti la compra als consumidors.

Malgrat la pèrdua de quota de mercat de la xarxa de mercats municipals a Barcelona en el subsector de

Cal recordar, a més, que la política de mercats municipals no és “intervencionista” o “publificadora”, en el