Professional Documents
Culture Documents
Eval Continua C Naturales 6 VLN
Eval Continua C Naturales 6 VLN
Recursos per a
l’avaluació
Avaluació
de continguts
Ciències de la Naturalesa 6
TEXT
Abraham Mesa Barroso
EDICIÓ
Pilar de Luis Villota
IL·LUSTRACIÓ
Jordi Baeza Albalate
EDICIÓ EXECUTIVA
Juan Ignacio Medina Crespo
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Presentació
Un sistema d’avaluació
complet
El projecte Saber Fer ofereix un conjunt ampli de recursos per a facilitar la
tasca del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els
aspectes de l’avaluació:
• Avaluacions externes: introducció i proves alliberades. Anàlisi de les
ava- luacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional,
destinades a l’alumnat d’educació primària, i mostres de les proves d’anys
anteriors que es troben alliberades.
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica i
pro- ves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició
dels conceptes i procediments principals.
• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de
les competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada
unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels
alumnes, d’acord amb els estàndards d’aprenentatge.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar
pro- ves d’avaluació personalitzades mitjançant la selecció d’activitats a
través d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar les activitats o
que el profes- sorat n’incloga d’altres d’elaboració pròpia.
• Gestor d’avaluació. Aplicació informàtica que està connectada a un gestor
de programació i que facilita portar un registre detallat de les qualificacions
dels alumnes.
• Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i
grà- fics comparatius a partir de les dades del gestor.
Avaluació inicial..............................8
Ciències de la Naturalesa 6 5
Proves
d’avaluació
Avaluació inicial
Nom Data
1 Uneix correctament els processos de la nutrició amb el que ocorre en cada un.
Funció vital:
4 Escriu davall de cada imatge el sexe amb què es correspon cada aparell
reproductor.
5 Encercla de roig les parts del cos que canvien durant la pubertat en els xiquets
i de blau les que canvien en les xiquetes. Després, explica breument els canvis.
, i .
7 Determina el tipus de cèl·lula que representa cada dibuix i completa els buits.
Cèl·lula Cèl·lula
AVALUACIÓ INICIAL
• Què és la massa?
• Què és el volum?
Naturals Origen
Materials Origen
respiració
Nom
1 Defineix
els
termes
següents
i respon a
la
pregunta.
• Nutrició:
• Nutrient:
• Respira
ció
cel·lular:
• Què ens
proporci
onen els
nutrients
?
2 Posa dos
exemples
d’aliment
s en què
es troben
els
nutrients
següents.
• Hidrats
de
carboni
o
glúcids:
• Greixos
o lípids:
• Proteïne
s:
12 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
• Vitamines:
Digestió
Absorció
Eliminació de
les substàncies
de rebuig
5 Completa el text.
6 Completa les caixes amb els noms dels òrgans que hi ha en el dibuix.
Nom Data
2 Quins nutrients existeixen? Per a cada nutrient, posa dos exemples d’aliments
que el continguen.
4 Escriu el nom dels òrgans on tenen lloc les fases del procés digestiu.
• Digestió:
• Absorció:
9 Defineix dieta. Què significa que una dieta saludable ha de ser equilibrada?
2 La circulació i
l’
e
xcreció
CONTROL B
Nom Data
Sang
cèl·lules
transporta tipus
substàncies de altres
substàncie
s
2 Uneix amb una fletxa cada vas sanguini amb la funció corresponent.
venes • • Porten la sang des del cor fins als òrgans.
artèries • • Condueixen la sang per l’interior dels òrgans.
capil·lars • • Condueixen la sang des dels òrgans fins al cor.
• El recorregut que realitza la sang per tot el cos, excepte pels pulmons,
constitueix la .
7 Escriu de l’1 al 4 en els requadres per ordenar els òrgans per on passa l’orina
des de la formació fins a l’eixida a l’exterior.
8 Llig les afirmacions següents i determina si són verdaderes (V) o falses (F).
• Algunes glàndules sudorípares formen suor i altres formen orina.
10 Cita dos hàbits que hem de dur a terme per a mantindre la salut
de l’aparell excretor.
2 La circulació i l’excreció CONTROL A
Nom Data
2 Anomena els tipus de vasos sanguinis, descriu les característiques que tenen
i explica breument la funció de cada un.
3 Fes un dibuix esquemàtic del cor i indica-hi amb rètols les parts següents:
aurícula esquerra, aurícula dreta, ventricle esquerre, ventricle dret i vàlvula.
4 Anomena els moviments del cor, explica la funció que tenen i indica en què
consisteix cada un.
2
CONTROL A
5 Explica les diferències entre els dos tipus de circulació del sistema circulatori
dels éssers humans.
► ► ►
10 Explica per què beure prou aigua i mantindre la pell neta ens ajuda
a mantindre la salut de l’aparell excretor.
3 La funció de
re
pr
Nom Data
4 Llig els enunciats següents i indica si són verdaders (V) o falsos (F).
• Les cèl·lules sexuals masculines són els òvuls.
• Els òvuls són unes cèl·lules molt més grans que els espermatozoides.
7 Ordena les fases del part escrivint en els requadres números de l’1 al 4.
dilatació trencar aigües deslliurament expulsió
10 Escriu les mesures de prevenció per a evitar les malalties següents: càncer de
3
mama, càncer de pròstata i càncer de coll d’úter.
L
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 21
L.
a funció de reproducció
CONTROL A
Nom Data
• Pròstata: .
• Uretra: .
• Conductes deferents: .
• Deslliurament: .
• Expulsió: .
• Trencar aigües: .
8 Completa la taula.
i es produeixen als .
Nom Data
• Digestió: .
• Absorció de nutrients: .
4 Enumera els òrgans que travessa l’aire després d’entrar a les vies respiratòries.
, els i les .
CONTROL A
• Circulació pulmonar: .
• Circulació general: .
• Aparell excretor: .
• Glàndules sudorípares: .
• Pulmons: .
9 Escriu davall de cada imatge quin tipus de cèl·lula és i en quin òrgan es produeix.
A. B.
.
Avaluació del primer trimestr
e CONTROL E
Nom Data
1. .
2. .
3. .
6 Resumeix en què consisteixen els dos tipus de circulació dels éssers humans.
9 Dibuixa els dos tipus de cèl·lules sexuals. Després, indica quina és la masculina
i quina, la femenina; digues també els òrgans on es produeixen.
A. B.
10 Descriu breument el que hem de fer per a mantindre la salut i la higiene dels
òrgans sexuals i posa dos exemples de mesures preventives per a cuidar
la seua salut.
4 La CONTROL B
cèl·lula
Nom
1 Defineix
els
concepte
s
següents.
• Cèl·lula:
• Ésser
viu
unicel·lul
ar:
• Ésser
viu
pluricel·l
ular:
2O
b
s
e
r
v
a
l
a
i
m
a
t
g
e
e
x
30 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
plica
quins
són 5Escr
els iu
aspec en
tes de or
les dr
cèl·lul e,
es de
d’un m
organ en
isme or
que a
difere m
ncien aj
les or
unes co
de les m
altres. pl
ex
ita
t,
el
s
ni
3 Anomena les tres ve
parts principals d’una
lls
cèl·lula.
d’
or
ga
nit
4 Determina el tipus za
de cèl·lula ci
representada en la ó
imatge i completa de
els requadres amb ls
els noms dels és
elements que la se
componen. rs
vi
Cèl·lula . us
pl
uri
ce
l·l
ul
ar
s.
Ciències ©
Material fotocopiable de2015
la Naturalesa 6
Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 31
L.
4
CONTROL B
7 Explica les diferències entre una cèl·lula procariota i una cèl·lula eucariota.
A. B. C. D.
10 Completa la taula.
Protectora • • Súber
•
Emmagatzematge de substàncies • Teixit adipós •
cèl·lula
Nom
1 Respon a les
preguntes
següents.
• Per què
es diu
que les
cèl·lules
són les
unitats
vives
més
xicotetes
que
existeixe
n?
• Com es
classifiqu
en els
éssers
vius en
funció
del
nombre
de
cèl·lules
que els
formen?
2Q
u
i
n
s
s
ó
n
e
32 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
ls i
as c
pe a
cte
s e
de l
les
cèl t
·lul i
es p
d’u u
n s
or
ga d
nis e
me
qu c
e è
fan l
qu ·
e l
es u
dif l
ere a
nci
en d
les e
un
es l
de a
les
alt i
res m
? a
t
g
e
3 Defineix aquestes
i
parts d’una cèl·lula.
• Membrana: . e
s
• Citoplasma: . c
r
• Nucli: .
i
• Orgànuls: . u
e
4 In l
d s
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 33
L.
d
n e
o l
m s
s
e
d l
e e
l m
s e
n
e t
l s
e
m s
e ó
n n
t
s p
. r
o
D p
e i
s s
p
r d
é ’
s a
, q
u
d e
i s
g t
u
e t
s i
p
q u
u s
i
n d
e
o
c
q è
u l
i ·
n l
s u
l
34 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
e
s
.
• Cèl·lula .
• .
5 Ordena de l’1 al
5 els nivells
d’organització
dels éssers vius
pluricel·lulars.
Després, escriu davall
de cada imatge el nom
del nivell a què
correspon.
A. B.
C.
D.
E.
8 Creus que tots els éssers vius, per a ser considerats com a tals,
han de presentar tots els nivells d’organització? Raona la resposta.
Nom Data
• Quines propietats posa en relació la densitat? De quin tipus són aquestes propietats?
10 Descriu el procés per a calcular la densitat d’un objecte i indica els aparells que
s’utilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
5 Substàncies i
m
at
èria
CONTROL A
Nom Data
2 Explica les diferències existents entre una substància pura i una mescla.
Després, posa un exemple de cada una.
• Per què són útils per a les persones? Justifica la resposta amb un exemple.
• Oxidació:
• Combustió:
• Fermentació:
• Els cossos tenen diferent densitat segons que estiguen a l’aigua o a la terra.
10 Fes un esquema del procés per a calcular la densitat d’un objecte i indica
els aparells que s’utilitzen per a mesurar-ne la massa i el volum.
Matèries primeres
Minerals
No
3 Contesta.
• Què són les fonts d’energia?
no renovables?
5 Què és la biomassa?
• Explica què passa amb aquesta energia quan disminueix la temperatura d’un cos.
Augmenta o disminueix?
9 Cita tres mesures que podem aplicar en la nostra vida quotidiana per a estalviar
energia.
Nom
1 És el mateix
un material
que una
matèria
primera?
Raona la
resposta.
2 Completa
l’esquem
a
següent.
Matèries
primeres
Segons
l’origen
Segons l
disponib
at
3 Inclou en la
taula quatre
exemples de
cada font
d’energia.
Fonts d’e
7 Indica quina de les oracions següents és falsa i explica a continuació per què.
• L’energia química és la que tenen els objectes que estan a molta temperatura.
És falsa:
1 Respon a les
preguntes següents.
• Què tenen en
comú tots els
éssers vius?
• D’acord amb la
resposta a la
pregunta
anterior, podem
considerar que
2 Observ
a les
imatge
si
escriu
el nom
del
tipus
de
cèl·lula
a què
corresp
on
cada
una.
A
A.
B.
3 Es
c
• : està especialitzat a
acumular greixos.
• : emmagatzema
substàncies i realitza la fotosíntesi.
• : s’encarrega del
moviment en els animals.
• Decantació:
• Evaporació:
• Destil·lació:
• Filtració:
Nom Data
1 Explica què és una cèl·lula i defineix els grups en què es classifiquen els
éssers vius en funció del nombre de cèl·lules.
A.
B.
• Teixit nerviós:
eixit ossi: . • Parènquima: .
. • Súber: .
Teixit nerviós:
A. B. C. D.
i el .
10 Escriu quatre mesures d’estalvi d’energia. Cal que dues d’aquestes les pugues
dur a terme de forma individual.
Nom Data
1 Explica què és una cèl·lula i defineix els grups en què es classifiquen els éssers
vius en funció del nombre de cèl·lules. Posa un exemple de cada un.
2 Explica les diferències i semblances entre les cèl·lules animals i les cèl·lules
vegetals.
• .
• .
• .
• Decantació:
• Destil·lació:
• Energia mecànica. .
• Energia química. .
• Energia nuclear. .
• Energia calorífica. .
10 Escriu quatre mesures d’estalvi d’energia. Cal que dues d’aquestes les
pugues dur a terme de forma individual.
•
7 Les màquines
CONTROL B
Nom Data
més i més .
Màquines
Tèrmiques
Elèctriques
• Sensors:
• Indicadors i pantalles:
7
CONTROL B
7 Les CONTROL A
màquines
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 49
L.
Nom Data
Màquines
pel
nombre de per l’ que utilitzen per la
• Què és un mecanisme?
5 Explica les diferències que hi ha entre els motors de combustible i els elèctrics.
Després, posa un exemple de màquina que funcione amb cada un.
10 Anomena una màquina relacionada amb els àmbits següents de la nostra vida
quotidiana.
• Sanitat:
• Treball:
• Transport:
• Cultura i oci:
• Comunicacions:
Nom Data
• Quan un cos presenta més càrregues positives que negatives, està carregat
3 Els signes + i – dels objectes de les imatges que pots observar a continuació
representen les càrregues elèctriques. Dibuixa les fletxes necessàries en cada
imatge per indicar si s’atrauen o es repel·leixen.
A B C
A. B. C.
52 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
8
CONTROL B
6 Què els passa a les càrregues elèctriques quan es troben amb un material
conductor? I quan es troben amb un material aïllant?
• A. • C.
+ –
• B. • D.
8 Electricitat i el
m
a
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 53
L.
gnetisme
CONTROL A
Nom Data
.
54 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
8
CONTROL A
A. B. C.
2 Anomena totes les parts que solen tindre les màquines compostes.
• Corretges i cadenes: .
• Eix: .
• Sensor de temperatura:
• Sensor de llum:
• Sensor d’infrarojos:
• Antena:
5 Completa el text següent sobre els canvis que s’han produït en la forma
de treballar.
en l’agricultura o en la están .
6 Què és el magnetisme?
8 Observa els objectes de les fotografies següents i escriu davall de cada una
l’efecte del corrent elèctric que aprofiten per a funcionar.
A. B. C. D.
9 Escriu en els requadres els noms dels components del circuit elèctric
representat a continuació.
Nom Data
A. B. C.
• Com funciona?
receptor •
cable •
generador •
• Condueix el corrent
elèctric des del
generador fins als
altres components
del circuit.
• Interromp o restableix el
corrent elèctric.
• En rebre el
corrent
elèctric, el
converteix en
moviment,
calor, llum…
Avaluació del CONTROL E
tercer trimestre
Nom
1 Fes un dibuix
esquemàtic d’una
politja, una palanca i
un pla inclinat.
2 Defineix dues
parts d’una
màquina
composta.
3 Dibuixa els
engranatges que
tenen les
funcions
següents.
• Efecte calorífic:
• Efecte mecànic:
• : .
• : .
• : .
• : .
10 Representa gràficament
un circuit que funciona
amb una bateria i permet
que sone un timbre
i s’encenguen dues
bombetes en accionar
un polsador.
Avaluació final CONTROL B
Nom
• Les
glàndules
annexes
són el
i el
, que
segreguen
a l’intestí
i la
,
respectiva
ment.
• L’absorci
ó dels
nutrients
es
produeix
a través
de les
a l’intestí
2 Anomena els
òrgans que
formen part de
les vies
62 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
respiratòries. l
c
o
s
3 Escriu en els requadres
V si es tracta d’una vena c
i A si es tracta d’una
a
artèria.
n
cava superior v
i
aorta s
caròtide t
a
cava inferior n
t
jugular
f
í
4R
s
u
i
b
c
é
s
n
c
e
o
s
m
t
à
e
m
e
o
x
c
p
i
e
o
r
n
i
a
m
l
e
s
n
t
i
a
n m
t e
n
e
t
n
a
l
e
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 63
L.
s
.
5 Escriu
en els
requadr
es
número
s de l’1
al 6 per
ordenar
els
nivells
d’organi
tzació
dels
éssers
vius
pluricel·l
ulars.
Després
, posa’n
un exemple.
òrgan. Exemple:
organisme. Exemple:
aparell. Exemple:
cèl·lula. Exemple:
sistema. Exemple:
teixit. Exemple:
6 Explica les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una de vegetal.
Nom Data
1 Escriu oracions amb les paraules següents.
• aliments – digestió – nutrients.
1. 4.
2. 5.
3. 6.
CONTROL A
6 Explica les diferències que hi ha entre una cèl·lula animal i una de vegetal.
8 Anomena i explica els diferents tipus d’energia renovable que has estudiat.
10 Representa esquemàticament
els 3 casos de forces d’atracció i
de repulsió entre 2 objectes
electritzats que es poden donar.
Dibuixa-hi les fletxes i signes + i –
que siguen necessaris.
Test
1 La digestió i la TEST
respiració Nom
Data
1 Qui
n
pro
cés
biol
ògi
c
utili
tze
m
per
a
obti
ndr
e
l’en
ergi
a
del
s
nut
rien
ts?
a. L
a
in
s
pi
r
a
ci
ó
d
e
l’
o
xi
g
e
n
.
b. L
a
c
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 69
L.
rema de greixos. a. f
c. La respiració cel·lular. u
m
2 Els grups en què es classifiquen els nutrients a
són… r
a. sucres, olis, proteïnes, vitamines i aigua ci
mineral. g
a
b. hidrats de carboni, lípids, proteïnes, vitamines, rr
aigua i sals minerals. e
c. fruites, verdures, carns, greixos, aigua i sals ts
minerals. el
e
3 La pasta amb aliments
ct
parcialment digerits que es r
forma a l’estómac es ò
denomina… ni
a. quim. b. bol alimentari. c
c. quil. s.
4 L’absorció de nutrients durant el procés b. f
digestiu es produeix… u
m
a. a les glàndules annexes. a
b. a les vellositats intestinals. r
c. als replecs intestinals. n
o
5 Quin dels òrgans següents no forma part de m
les vies respiratòries? é
a. Esòfag. b. Faringe. s
c. Laringe. u
n
6 Els pulmons estan protegits… o
a. pel pit. b. per la caixa toràcica. d
c. pels bronquíols. o
s
7 Durant l’expiració, la caixa toràcica i els ci
pulmons… g
a. s’expandeixen. b. es dilaten. a
c. es contrauen. rr
e
8 L’intercanvi de gasos es produeix als… t
a. bronquis. s
a
b. bronquíols. l
c. alvèols. d
i
9 Una dieta saludable ha de ser… a
a. equilibrada. b. sostenible. .
c. deliciosa. c. n
10 L’actitud més intel·ligent davant del tabac o
és… c
o
70 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
mençar a fumar. e
l
2 La
s
p
TE u
circula ST l
m
ció i o
l’excre n
s
ció .
b. L
Nom ’
Data a
p
1 Les cèl·lules que defensen el cos davant de a
les infeccions són… r
e
a. els glòbuls blancs. b. les ll
plaquetes. c. els glòbuls e
rojos. x
c
2 Quins són els vasos r
sanguinis més gruixuts i e
elàstics del sistema t
circulatori? o
a. Les venes. b. Els capil·lars. r
c. Les artèries. i
l’
3 Les aurícules es connecten amb els ventricles i
mitjançant… n
t
a. artèries. b. cambres. c.
e
vàlvules.
s
4 Com es denomina la membrana tí
que recobreix la part exterior del .
cor? c. L
’
a. Endocardi. b.
a
Pericardi. c.
p
Miocardi.
a
5 Quins són els dos tipus de circulació del r
sistema circulatori humà? e
ll
a. Circulació pulmonar i circulació general. e
b. Circulació pulmonar i circulació cardíaca. x
c. Circulació pulmonar i circulació orgànica. c
r
6 Quins són els òrgans o aparells que duen a e
terme la funció d’excreció? t
o
a. L’aparell excretor, les glàndules sudorípares i r
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 69
L.
i el sistema circulatori.
Nom
Data
1 Mar
ca
la
res
pos
ta
cor
rect
a.
a. D
u
r
a
n
t
la
p
u
b
e
rt
a
t
e
s
p
r
o
d
u
ei
x
e
n
c
a
n
vi
s
e
n
el
fí
si
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 71
L.
c i en la forma de ser i de pensar. c. E
b. La pubertat comença amb l’adolescència. l
c. L’adolescència comença amb la pubertat.
m
2 Durant l’embaràs, el bebé es desenvolupa a… e
a. l’úter. b. la vulva. c. la vagina. t
g
3 Quin dels e
òrgans
següents e
és una n
glàndula? c
a. La pròstata. b. La uretra. c. El a
testicle. r
r
4 L’eixida a l’exterior, a través de la vagina,
e
d’un òvul madur junt amb una quantitat
g
xicoteta de sang s’anomena…
a
a. menstruació. t
b. menopausa.
c. expulsió. d
e
5 Amb quina freqüència es produeixen els
espermatozoides als testicles? l
a. Cada 28 dies. a
b. Cada 7 dies.
s
c. Contínuament.
a
6 Els espermatozoides apleguen a la vagina l
durant… u
a. la fecundació. b. la còpula. c. la t
menstruació.
d
7 Després de la unió de l’òvul i e
l’espermatozoide, es genera una l
cèl·lula nova anomenada… s
a. embrió. b. fetus. c. zigot.
ò
8 Quina és l’última fase del part, en la qual r
s’expulsa la placenta? g
a. L’expulsió. b. La dilatació. c. El a
deslliurament. n
s
9 Què és un uròleg?
a. El metge encarregat de la salut dels òrgans s
sexuals de l’aparell urinari. e
b. El metge encarregat de la salut dels x
òrgans sexuals de l’aparell u
reproductor masculí. a
Nom
Data
1E
n
f
u
n
c
i
ó
d
e
l
n
o
m
b
r
e
d
e
c
è
l
·
l
u
l
e
s
q
u
e
t
i
n
g
5
c. òrgan.
6
10 Què s’ha de fer per a
calcular la densitat
d’un cos? Recur
a. Sumar la massa més sos
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 77
L.
c
i o
e nt
a
n T
E m
er S
T
in
e
g n
m
èt é
ic s
q
s u
e
Nom Data le
s
s
1 Els recursos
e
que g
s’extrauen de o
la naturalesa n
i es e
transformen s.
per fabricar
productes 3 L’e
amb una ner
utilitat gia
concreta es és
denominen… …
a. fonts primeres. b. a. la
matèries primeres. c. c
materials. a
u
2 La diferència s
entre les a
matèries nt
primeres q
renovables i u
les fonts e
d’energia la
m
renovables
at
és que…
è
a. les primeres poden ri
esgotar-se si hi ha a
sobreexplotació i les r
segones, no. e
b. les segones poden st
esgotar-se si hi ha e
sobreexplotació i les i
primeres, no. m
m
c. les primeres
78 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
òbil.
i
b. la causant que la
matèria experimente
canvis.
c. la causant que la
massa tinga un valor
determinat.
8 L’electricitat a les
cases s’usa
principalment per a…
a. la il·luminació.
b. la calefacció.
c. l’aigua calenta.
7 Quina forma 10 És
d’energia té un imp
cossiol que orta
cau des d’una nt
terrassa a 50 est
alvi
metres
ar
d’altura?
ene
a. Energia química. b. rgia
Energia tèrmica. c. per
Energia mecànica. què
en
8 Quina d’aquestes pro
opcions és una font duir
d’energia no -la i
renovable? gas
a. Llum del sol. b. tar-
Llenya. c. Gas natural. la…
9 «Se’n a. m
produeixen ol
contínuament, e
st
és per això
e
que no
m
s’esgoten».
Aquest és un el
avantatge de s
les fonts a
d’energia… ni
a. fòssils. b. no m
al
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 81
L.
s. l
b. generem l
contaminació. e
s
c. es poden produir
incendis forestals. q
u
Les
7 T
e
…
a. n
mà E
e
qui c
e
nes s
si
te
Nom Data
n
cr
1L e
e m
s a
r-
m s
à e
q u
u n
i p
n o
e c
s p
e
d r
e a
fu
c n
o ci
m o
b n
u a
s r.
t b. u
i til
ó it
z
s e
ó n
n al
g
a u
q n
u c
e o
82 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
mbustible per a a. L
funcionar. a
c. es fabriquen c
mitjançant el mètode a
de combustió d
espontània. e
n
2 Què són les màquines a.
comunicatives?
b
a. Unes màquines que
.
són comunes per a tot
L
el món.
a
b. Unes màquines que p
parlen i amb les quals al
es pot tindre una a
conversa. n
c. Aquelles mitjançant c
les quals podem a.
comunicar-nos o
manipular textos. L
a
3 Les màquines simples cr
modifiquen la força e
que s’exerceix… m
a. sobre aquestes. b. al
sobre les seues le
múltiples parts. c. r
sobre els seus a.
operadors
5C
mecànic
o
s.
m
4 Quin
dels s
opera ’
dors a
mecàn n
ics o
següe m
nts té e
la n
funció e
de n
trans
metre e
la l
força s
d’una
roda a c
una o
altra? n
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 83
L.
junts de 9 Les
rodes mà
dentades qui
que nes
tenen la am
funció de b
transmet circ
re el uits
movimen elèc
tric
t dins
so
d’una
elec
màquina
tròn
? ics
a. Corretges. b. pod
Mecanismes. c. en
Engranatges. fun
cio
6 El mecanisme nar
que …
converteix un
a. m
moviment
itj
circular en un
a
moviment n
lineal és el ç
de… a
a. canvi de marxa. b. nt
pinyó-cremallera. c. c
canvi de transmissió. o
m
7 Marca la b
part de u
la st
màquina ib
que le
permet s.
rebre b. g
informac r
ió de à
l’exterior ci
o de e
l’interior. s
a
a. Pantalla. b. Sensor.
l’
c. Indicador.
e
8 Per a fabricar un n
interruptor és e
necessari utilitzar un… r
gi
a. xip. b. circuit a
electrònic. c. circuit d
elèctric. el
84 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
s humans. v
c. connectades a la i
xarxa elèctrica o a
mitjançant piles o t
bateries
recarregables. l
a
10 E
l s
s o
c
e i
c e
ò t
g a
r t
a
f e
s n
s l
ó ’
n à
m
a b
v i
a t
n
ç d
o e
s …
a. la
t
c
è
o
c m
n u
i ni
c c
s a
ci
q ó.
u
e b
.
h la
a c
n ul
tu
c r
a a.
n
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 85
L.
la sanitat.
magnetisme Nom
Data
1 El
s
c
o
s
s
o
s
q
u
e
p
re
s
e
nt
e
n
la
m
at
ei
x
a
q
u
a
nt
it
at
d
e
c
àr
re
g
u
e
s
n
e
g
Nom
1 Quins
d’aquests
nutrients
ens
aporten
energia de
forma
ràpida?
a. Els
hidrats de
carboni.
Les
vitamines.
lípids.
2 Com
s’anomena
el suc que
segrega el
fetge?
a. Suc
gàstric.
b. Suc
intestinal.
c. Bilis.
3 En quina
part dels
pulmons es
produeix
l’intercanvi
de gasos?
a. Als
bronquis.
b. Als
bronquíol
s.
c. Als
alvèols
pulmonar
s.
4 L
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 81
L.
’aire ix dels femení i
pulmons masculí,
després de la respectiv
contracció de ament.
la caixa
9 Q
toràcica i els
u
pulmons, cosa
i
que té lloc
n
durant…
a. la inspiració. b. l’espiració. d
c. l’expiració. e
l
5 Quins són els vasos
s
sanguinis encarregats
de portar la sang des
e
dels òrgans fins al cor?
l
a. Les artèries. b. Els capil·lars. e
c. Les venes. m
6 Marca l’opció verdadera. e
n
a. Els renyons s’encarreguen de t
filtrar la sang i retindre els s
nutrients que transporta.
b. Les glàndules sudorípares s
participen en la funció e
d’excreció. g
c. Les uretres són ü
els conductes que e
transporten l’orina n
des dels renyons t
fins a la bufeta s
urinària.
e
7 Durant la pubertat es s
desenvolupen els caràcters t
sexuals… à
a. primaris. b. secundaris.
c. terciaris. p
r
8 Què són els òvuls i els e
espermatozoides? s
a. Les cèl·lules sexuals e
masculines i femenines, n
respectivament. t
b. Les cèl·lules sexuals
femenines i masculines, e
respectivament. n
c. Els òrgans reproductors
80 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
les cèl·lules b. l’acumula
vegetals però no ció de
en les animals? residus
radioactiu
a. La paret cel·lular. b. La
sa
membrana cel·lular. c. El
l’atmosfer
nucli.
a.
10 Marca el nivell d’organització c. l’acumula
més complex. ció
a. Aparell. b. Òrgan. excessiva
c. Sistema. de gasos
A
a
T l’atmosfer
V
a, com el
diòxid de
carboni.
11 Les cèl·lules en què el material
genètic o ADN no es troba 16 Les
dins d’un nucli són les… màquines
mecànique
a. eucariotes. b. s són
procariotes. c. aquelles
vegetals. que…
12 Les dissolucions són un tipus a. poden ser
de… fabricades
exclusiva
a. substàncies pures. b. ment per
mescles homogènies. c. un
mescles heterogènies. mecànic.
13 En quins processos es b. necessite
produeix la transformació n la
d’unes substàncies en altres? intervenci
ó d’un
a. En les reaccions químiques. mecànic
b. En els canvis d’estat. per a
c. En la separació de mescles. poder
funcionar.
14 Marca la matèria primera c. s’usen per
d’origen vegetal. a
a. cera. b. desplaçar
seda. c. o alçar
lli. objectes
pesants o
15 L’increment i produir
l’acceleració del procés moviment.
del calfament global es
17 Les
produeix per…
manovelles
a. la caiguda contínua de pluja s’utilitzen
àcida a les ciutats. en algunes
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 81
L.
màquines manuals per a…
a. iniciar el moviment.
b. acumular energia.
c. transmetre el moviment d’una
roda a una altra.
18 La magnetita és…
a. un imant artificial. b.
un imant natural. c.
un mineral electritzat.
20 En un
circuit
elèctric,
l’element
encarreg
at de
produir
l’energia
elèctrica
és…
a. el cable. b.
el generador. c.
l’endoll.
1.1. Busca, selecciona i organitza informació concreta i rellevant, l’analitza, n’obté con-
clusions, comunica la seua experiència, reflexiona sobre el procés seguit i ho co-
munica oralment i per escrit.
3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea, i
manifesta la comprensió de textos orals i/o escrits.
4.1. Usa de forma autònoma el tractament de textos (ajust de pàgina, inserció d’il-
lustracions o notes, etc.).
4.3. Coneix i utilitza les mesures de protecció i seguretat personal que ha de fer servir
en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
4.4. Presenta els treballs de manera ordenada, clara i neta, en suport paper i digital.
4.5. Utilitza estratègies per a realitzar treballs de forma individual i en equip, i mostra
habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.
4.6. Coneix i respecta les normes d’ús i de seguretat dels instruments i dels materials
de treball.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
1.1. Identifica i localitza els principals òrgans implicats en la realització de les funcions
vitals del cos humà: nutrició (aparells respiratori, digestiu, circulatori i excretor),
reproducció (aparell reproductor) i relació (òrgans dels sentits, sistema nerviós,
aparell locomotor).
2.1. Identifica i descriu les característiques principals de les funcions vitals de l’ésser
humà.
2.2. Identifica les característiques principals dels sistemes del cos (aparells respiratori,
digestiu, locomotor, circulatori i excretor) i explica les funcions més importants que
duen a terme.
3.1. Reconeix estils de vida saludables i els efectes que tenen sobre la cura i el man-
teniment dels diferents òrgans i aparells.
3.2. Identifica i valora hàbits saludables per a previndre malalties i manté una conduc-
ta responsable.
3.4. Coneix i explica els principis de les dietes equilibrades i identifica les pràctiques
saludables per a previndre i detectar els riscos per a la salut.
3.6. Observa, identifica i descriu alguns avanços de la ciència que milloren la salut
(medicina, producció i conservació d’aliments, potabilització de l’aigua, etc.).
3.8. Identifica emocions i sentiments propis, dels companys i dels adults, i manifesta
conductes empàtiques.
3.10. Reflexiona sobre el treball realitzat, trau conclusions sobre com treballa i aprén i
elabora estratègies per a continuar aprenent.
3.11. Planifica de manera autònoma i creativa activitats d’oci i temps lliure, d’individuals i
en grup.
3.12. Manifesta autonomia en la planificació i l’execució d’accions i tasques, i desenvo-
lupa iniciativa en la presa de decisions, identificant els criteris i les conseqüències
de les decisions preses.
1.1. Identifica i explica les diferències entre éssers vius i éssers inerts.
1.2. Identifica i descriu l’estructura dels éssers vius (cèl·lules, teixits, òrgans, aparells i
sistemes), i identifica les característiques i funcions més importants de cada un
d’aquests elements.
2.1. Observa i identifica les característiques dels éssers vius. Classifica els éssers vius
(regne animal, regne de les plantes, regne dels fongs, altres regnes).
3.1. Identifica i explica les relacions entre els éssers vius. Cadenes alimentàries. Pobla-
cions, comunitats i ecosistemes.
3.3. Observa i identifica les característiques principals i els components d’un ecosistema.
3.4. Reconeix i explica alguns ecosistemes (praderia, toll, bosc, litoral i ciutat) i els és-
sers vius que hi habiten.
4.2. Usa la lupa i altres mitjans tecnològics en els diferents treballs que realitza.
4.3. Manifesta una certa precisió i rigor en l’observació i en l’elaboració dels treballs.
4.4. Observa i registra algun procés associat a la vida dels éssers vius, utilitzant els
instruments i els mitjans audiovisuals i tecnològics apropiats, i comunica de mane-
ra oral i escrita els resultats.
4.5. Respecta les normes d’ús, de seguretat i de manteniment dels instruments d’obser-
vació i dels materials de treball.
1.1. Observa, identifica, descriu i classifica alguns materials per les seues propietats
(duresa, solubilitat, estat d’agregació, conductivitat tèrmica).
2.1. Utilitza diferents procediments per a obtindre la mesura de la massa i el volum d’un
cos.
2.2. Identifica i explica fenòmens físics que són observables en termes de diferències de
densitat.
3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum o la
transmissió del corrent elèctric.
3.2. Coneix les lleis bàsiques que regeixen els canvis d’estat i les reaccions químiques
(combustió, oxidació i fermentació).
4.2. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les diferents formes
d’energia: mecànica, lluminosa, sonora, elèctrica, tèrmica o química.
4.3. Identifica i explica algunes de les característiques principals de les energies reno-
vables i no renovables, identificant les diferents fonts d’energia, les matèries prime-
res energètiques i el seu origen.
4.4. Identifica i explica els beneficis i els riscos relacionats amb la utilització de l’energia
(esgotament, pluja àcida, radioactivitat…), i exposa possibles actuacions per a un
desenvolupament sostenible.
5.2. Separa els components d’una mescla mitjançant destil·lació, filtració, evaporació o
dissolució.
5.3. Observa de manera sistemàtica, aprecia i explica els efectes de la calor en l’aug-
ment de temperatura i la dilatació d’alguns materials.
5.4. Identifica, experimenta i exemplifica alguns canvis d’estat i la seua reversibilitat.
5.7. Respecta les normes d’ús, seguretat i conservació dels instruments i dels materials
de treball a l’aula i al centre.
1.1. Identifica diferents tipus de màquines i les classifica segons el nombre de peces, la
manera d’accionar-les i l’acció que realitzen.
1.3. Observa i identifica alguna de les aplicacions de les màquines i aparells, i la utilitat
que tenen per a facilitar les activitats humanes.
2.1. Construeix alguna estructura senzilla que té una funció o condició per a resoldre un
problema a partir de peces modulades (una escala, un pont, un tobogan, etc.).
3.1. Observa i identifica els elements d’un circuit elèctric i en construeix un.
3.4. Observa i identifica les característiques principals dels imants i relaciona electricitat i
magnetisme.
4.1. Elabora un informe com a tècnica per al registre d’un pla de treball, i comunica de
forma oral i escrita les conclusions.
4.6. Utilitza alguns recursos al seu abast, proporcionats per les tecnologies de la infor-
mació, per a comunicar-se i col·laborar.
Proves d’avaluació AVALUACIÓ INICIAL
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
*
Recone
nutrició
B2-1.1
Recone
Recone
Coneix
sembla
B3-1.2 vegetal
Identific
sisteme
animals
Explica
B4-4.2
adequa
Identific
B4-4.3 i identifi
provene
Explica
B4-4.5
homogè
Descriu
B4-5.4
aquests
B5-1.2 Identific
Explica
B5-3.2
de l’elec
Investig
B5-3.4 exempl
circular
Solucions
1. • e
D n
i e
g n
e
s l
t e
i s
ó
: s
u
s b
’ s
o t
b à
t n
7. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Cèl·lula Aquestes càrregues es mouen d’un cos a un
animal: membrana, nucli, citoplasma i orgànuls.
altre i es produeix el corrent elèctric.
Cèl·lula vegetal: paret, nucli, membrana,
orgànuls i cloroplasts. 13. D’esquerra a dreta: central eòlica, renovable;
8. • La massa és la quantitat de matèria que té un central hidràulica, renovable; central nuclear,
cos. no renovable; central solar, renovable. Les
• El volum és l’espai que ocupa un cos. fonts d’energia renovables no s’esgoten, i per
• La massa es mesura amb balances i bàscules. això podrem usar-les també en un futur pròxim.
El volum es mesura amb provetes. A més, no són contaminants.
9. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: animal, llana; 14. R. M.
mineral, quars; artificials, plàstic.
• L’ús de les fonts d’energia no renovables
10. D’esquerra a dreta i de dalt a baix: fusió,
provoca l’esgotament d’alguns recursos i, a
vaporització, solidificació, condensació.
més, contribueix a la contaminació del medi
11. D’esquerra a dreta: imants enfrontats pel
ambient.
mateix pol, repulsió; imant i llimadures de ferro,
atracció; imants enfrontats per pols diferents, • Una mesura per a reduir la contaminació
atracció. ambiental és reutilitzar alguns materials
12. R. M. (Resposta model). L’electricitat és el i reciclar alguns residus com paper o vidre.
conjunt de càrregues elèctriques que té un cos. 15. R. G. (Resposta gràfica)
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els diversos aparells i òrgans que
B2-1.1 intervenen en la nutrició i explica els processos que 4, 6 3, 6 4, 5, 6
tenen lloc en cada un.
Solucions
Control B 5. L’absorció és el pas dels nutrients de l’intestí
prim a la sang. L’interior de l’intestí prim és
1. • Nutrició: conjunt de processos per mitjà dels
molt rugós, ja que està ple de replecs que
quals el cos humà obté l’energia i els materials
s’anomenen vellositats intestinals, que fan
que necessita.
que hi haja molta superfície de contacte entre
• Nutrient: substància senzilla que forma part el quil, que conté els nutrients, i les parets de
dels aliments. l’intestí.
• Respiració cel·lular: conjunt de reaccions
6. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: fosses
químiques que tenen lloc a les cèl·lules.
nasals, alvèols pulmonars, bronqui, pulmó,
Els nutrients es combinen amb oxigen
faringe, laringe, tràquea.
i produeixen energia i substàncies
de rebuig. 7. Esquerra, inspiració; dreta, expiració.
• Els nutrients ens proporcionen energia 8. Durant l’intercanvi de gasos, l’oxigen de l’aire
o ens serveixen com a materials. passa dels alvèols a la sang, i el diòxid de
carboni que hi ha a la sang passa a l’interior
2. R. M.
de l’alvèol i s’expulsa amb l’expiració.
• Hidrats de carboni o glúcids: creïlles, pa.
9. R. M. Menjar aliments variats i repartir les
• Greixos o lípids: mantega, oli d’oliva.
menjades al llarg del dia.
• Proteïnes: llentilles, sardines.
10. R. M. Efecte immediat: tos. Efecte a llarg
• Vitamines: poma, tomaca.
termini: danys als pulmons.
• Aigua i sals minerals: raïm, cogombre.
3. Formació del bol alimentari, a la boca.
Formació del quim, a l’estómac.
Formació del quil, a l’intestí prim.
4. Digestió: boca, estómac, intestí prim.
Absorció: intestí prim.
Eliminació de substàncies de rebuig: intestí
gros.
Test
Activitats
1. c; 2. b; 3. a; 4. b; 5. a; 6. b; 7. c; 8. c; 9. a; 10. c.
ESTÀNDARDS
Proves d’avaluació
D’APRENENTATGE
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell
bàsic
Nivell
avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena les parts de l’aparell circulatori i
1, 2, 3 2, 3 1, 2, 3
explica els processos que tenen lloc en cada una.
Control A
1. • Glòbuls blancs: s’encarreguen de defensar
el cos davant de les infeccions.
• Plaquetes: quan es produeix una hemorràgia,
ajuden a tancar les ferides.
• Glòbuls rojos: transporten l’oxigen
a la sang.
2. R. M. Les artèries condueixen la sang des del
cor fins als òrgans; les venes porten la sang des
dels òrgans fins al cor i els capil·lars condueixen
la sang per l’interior dels òrgans.
PROVES D’AVALUACIÓ 2
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. b; 5. a; 6. a; 7. c; 8. b; 9. b; 10. c.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Reconeix i anomena els caràcters sexuals primaris
1, 2 1, 2 1, 3
i secundaris en la dona i en l’home.
Solucions
Control B 2. Esquerra: vagina, vulva. Dreta: trompes de
Fal·lopi, úter.
1. vagina P; úter P; pèl abundant al cos S; barba S;
3. • Uretra: porta els espermatozoides a
mamelles desenvolupades S; veu aguda S; malucs
l’exterior.
amples S; penis P; pròstata P.
• Pròstata: fabrica un líquid que • Els òvuls són unes cèl·lules molt més
serveix d’aliment i transport dels grans que els espermatozoides. V
espermatozoides.
5. • La fecundació és la unió de l’òvul i
• Testicles: és on es formen els
l’espermatozoide, i origina un zigot.
espermatozoides.
• A la trompa de Fal·lopi.
• Penis: a l’extrem desemboca
la uretra. 6. L’embrió, en adherir-se a la paret de l’úter,
està envoltat per una bossa plena d’un líquid
4. • Les cèl·lules sexuals masculines
denominat líquid amniòtic. A més, a l’úter
són els òvuls. F
es forma un òrgan que s’anomena placenta,
• Les cèl·lules sexuals femenines que està unit a l’embrió mitjançant el cordó
són els espermatozoides. F umbilical. L’embrió va creixent dins de l’úter
• Els espermatozoides es formen i, quan té tres mesos, rep el nom de fetus.
als testicles. V
7. 2 dilatació; 1 trencar aigües; 4 deslliurament;
3 expulsió.
8 • L’etapa de creixement del bebé és la lactància.
• Llet materna.
9. Uròleg. És el metge encarregat de la salut
dels òrgans de l’aparell reproductor masculí.
Ginecòleg. És el metge encarregat de la salut
dels òrgans de l’aparell reproductor femení.
10. Càncer de mama: mamografies i revisions
periòdiques; càncer de pròstata: proves
PROVES D’AVALUACIÓ 3
Test
1. a; 2. a; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. c; 8. c; 9. b; 10. b.
Proves d’avaluació PRIMER TRIMESTRE
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Reconeix i anomena els òrgans principals
del cos que intervenen en la nutrició i la 4, 5,
B2-1.1 4, 5, 7, 8, 9 4, 5, 7, 8, 9 2, 5, 7, 8, 9
reproducció; i els relaciona amb les 6, 8
activitats que realitzen.
Descriu les funcions dels òrgans que 2, 3,
B2-2.2 intervenen en les funcions de 2, 6 2, 6 4, 6 7, 9,
nutrició i de reproducció. 10
Identifica i exposa les pràctiques saludables
B2-3.1 10 10 10 –
relacionades amb la nutrició i la
reproducció.
Adopta i explica una dieta saludable. Coneix
B2-3.4 1, 3 1, 3 1, 3 1
les propietats dels nutrients.
Solucions
Control B 7. Pulmons, glàndules sudorípares, aparell excretor.
1. Hidrats de carboni – Aporten energia d’una 8. • Caràcters sexuals primaris: són els òrgans
forma ràpida. dels aparells reproductors, que són diferents
Lípids – Aporten molta energia, però més en les dones i en els homes. Estan presents
lentament. des del naixement.
Proteïnes – Se’n necessiten per a créixer • Caràcters sexuals secundaris: són
i reparar el cos. característiques físiques que permeten
Aigua – S’obté en beure i amb els aliments. distingir les dones dels homes i que no són
2. V La digestió comença a la boca, continua els òrgans reproductors. Es desenvolupen
a l’estómac i acaba a l’intestí gros. a partir de la pubertat.
F L’absorció de nutrients es produeix a 9. • Els òvuls són les cèl·lules sexuals femenines
l’intestí prim, a través de les rugositats i es produeixen als ovaris.
intestinals. • Els espermatozoides són les cèl·lules
V L’eliminació de substàncies de rebuig sexuals masculines i es produeixen
es produeix a l’intestí gros. als testicles.
3. Cal marcar el primer dibuix de l’esquerra. 10. Anar a l’uròleg o al ginecòleg davant de
4. 4 tràquea; 2 faringe; 6 bronquíols qualsevol molèstia, dolor o irritació dels
1 fosses nasals; 3 laringe; 5 bronquis òrgans sexuals.
5. La sang té dos components: el plasma i les Control A
cèl·lules sanguínies. Aquestes són de tres
1. • Proteïnes. Són necessàries per a créixer
tipus: els glòbuls rojos, els glòbuls blancs
i per a reparar el cos.
i les plaquetes.
• Aigua. S’obté quan bevem i amb els aliments.
6. R. M. • Sals minerals. Són fonamentals i es troben
• La circulació pulmonar és el circuit que en aliments com les fruites, les verdures i la
segueix la sang entre el cor i els pulmons. llet.
• La circulació general és el recorregut que • Hidrats de carboni. Aporten energia d’una
realitza la sang per tot el cos, excepte pels forma ràpida.
pulmons. • Lípids. Aporten molta energia, però més
lentament.
PRIMER TRIMESTRE
8. Els caràcters sexuals primaris són els òrgans 10. Els òrgans sexuals han d’estar nets. En la dutxa
dels aparells reproductors, que són diferents en diària ens hem de llavar tot el cos i també els
les dones i en els homes. Aquests caràcters òrgans sexuals externs.
estan presents des del naixement.
Davant de qualsevol molèstia, dolor o irritació
Els caràcters sexuals secundaris són s’ha de consultar amb un metge, que donarà un
característiques físiques que permeten distingir diagnòstic i, si és necessari, indicarà un
les dones dels homes i que no són els òrgans tractament. Les revisions periòdiques i les
reproductors. Es desenvolupen a partir de la mamografies són mesures preventives que
pubertat. serveixen per a cuidar la salut de l’aparell
9. R. G. reproductor.
A. L’òvul és la cèl·lula sexual femenina,
es produeix als ovaris.
B. El espermatozoide és la cèl·lula sexual
masculina, es produeix als testicles.
Test
1. b; 2. a; 3. a; 4. c; 5. b; 6. c; 7. a; 8. a; 9. c; 10. a.
100 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
4
Proves d’avaluació UNITAT
ESTÀNDARDS
D’APRENENTATGE
C
as
cè
B3-1.2 Id
el
el
an
ie
O
B3-4.3
le
S d
a
o pr
l ò
pi
u a.
c •É
s
i
s
o e
n r
v
s
i
u
C
o u
n n
t i
r c
o e
l l
·
l
B
u
1. • l
Cèl·l a
ula: r
és la :
part é
més
s
xicot
eta s
d’un e
ésse r
r viu v
i i
té u
vi
102 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
format as o e
per m n
una ai e t
sola el n o
cèl·lula nu d t
cli
. e s
.
• Ésser m
viu 4. Cèl·lula a e
animal. n l
pluricel
·lular: R.G. e s
ésser 5. Cè r
viu l·lu a a
format la, c p
per un tei o a
xit, o r
gran
òrg r e
nombr
an, d l
e de sis
cèl·lule i l
te
s. n s
ma
, a
2. La forma, la
ap d i
mida i la
posició del are a s
nucli. ll, p i
org e s
3. L
ani r t
e
sm a e
s
e. r m
p
a 6. Òrga e e
rt n– a s
s Unió li .
p de t T
ri diver z e
n sos a
teixit i
ci r
p s x
u
al orga i
n
s nitza t
ts t
d –
e per a r
la funci e
c onar b A
èl conj a g
·l unta ll r
ul ment . u
a . O p
s Apar r a
ó ell – g c
n: Conj a i
la
unt n
m ó
d’òrg i
e
m ans s
difere d
b m
nts o e
r e
a de –
n diver U c
a, sos n è
el siste i l
ci mes ó ·
to que d l
pl funci
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 103
L.
ules del i
mateix ; T
tipus. e
cito
Sistema D i
plas
– ma . x
amb i
Conjunt
orgà T t
de
nuls e
diversos
i i e
òrgans nucli x p
del , on i i
mateix es t t
tipus i trob e
amb la a la m l
infor
mateixa u i
mac
funció. s a
ió
gen c l
7. La
ètic u ;
cèl·lul
a a. l
procar a T
8. R. M. Sí, el
iota r e
bacteri, tot i
està estar format . i
forma només 10. D x
da per per una i
’
la cèl·lula, t
e
memb
és un s
rana i e
ésser q
el
viu u p
citopla
perquè e i
sma
aquest r d
en
què a r è
es cèl·lula a r
troben realitza m
orgàn totes a i
uls i el les c
materi funcion ;
d
al s vitals r
genèti P
de e
c. És a
l’ésser t
xicotet
viu. a r
a i sol
è
tindre 9. A.
un i n
Te
flagel. q
ixit
En d u
epi
canvi, e i
teli
la m
al;
cèl·lul d a
B.
a ;
Te a
eucari
ixit l
ota és T
més ne t
e
gran i rvi
a i
està ós;
x
forma C.
da per b i
Te
memb a t
ixit
rana, sa i
x s
ng
: a
uin
n
104 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
gui l· e m
ni. l c a
u o .
Control A l n H
i
a t
1. • Perquè h
i r a
són les
l o d
unitats
més a l e
xicotet s a di
es que e e v
formen p l er
els a b s
éssers r o o
vius i a n
que s
d f ti
estan
e u p
vives.
l’ n u
• En e c si
unicel·l
x i c
ulars i
pluricel t o a
·lulars. e n d
ri a a
2. La mida i la
o m u
forma.
r. e n
3. • n
• Cito fa
M t
plas u
e d
ma: n
m e
està a
b l
form fu
r a
at n
a c
per ci
n è
aigu ó
a l·
a di
: l
amb fe
c u
nom re
o l
bros nt
b a
es .
e .
subs
r 4. •
tànci •O
t r
es
a g C
diss è
oltes à
q n l
. ·
u u
Con l l
e u
stitu s
eix : l
e a
la e
n s
majo
v t v
r
o a e
part
l n g
de la e
t a
cèl·l l t
a
ula. c a
• Nu it l
l .
cli: o
a p
par R
l .
t
c a G
qu s
è .
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 103
L.
4
UNITAT
PROVES D’AVALUACIÓ
• Elements propis: paret cel·lular i cloroplasts. informació genètica. R. G. Vegeu les pàgines
5. A. Cèl·lula, 1; B. Ésser humà, 5; C. Sistema 52 i 53 del llibre de l’alumne.
ossi, 4; D. Cor, 3; E. Teixit epitelial, 2. 8. R. M. No, per exemple, els bacteris només
6. • Sistema: conjunt d’òrgans del mateix tipus presenten cèl·lules i no tenen altres nivells
i amb la mateixa funció. d’organització, i no obstant això són éssers
• Organisme: unió de tots els aparells vius perquè realitzen totes les funcions vitals
i sistemes. a la cèl·lula.
• Òrgan: unió de diversos teixits organitzats 9. • És un teixit vegetal.
per a funcionar conjuntament. • El parènquima. Té la funció d’emmagatzemar
• Aparell: conjunt d’òrgans diferents o de substàncies i també de realitzar la fotosíntesi.
diversos sistemes que funcionen de manera 10. • Funció protectora: teixit epitelial (en animals)
coordinada per a realitzar un treball. i teixit epidèrmic i súber (en plantes).
• Teixit: agrupació de cèl·lules del mateix tipus. • Funció d’emmagatzematge de substàncies:
7. La cèl·lula procariota està formada per la teixit adipós (en animals) i parènquima (en
membrana i el citoplasma en què es troben plantes).
orgànuls i el material genètic. És xicoteta i sol • Funció de transport de substàncies: teixit
tindre un flagel. En canvi, la cèl·lula eucariota sanguini (en animals) i teixit conductor
és més gran i està formada per membrana, (en plantes).
citoplasma amb orgànuls i nucli, on es troba la
Test
1. b; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. c; 8. c; 9. a; 10. a.
Proves d’avaluació
Solucions
Control B
1. La matèria es presenta de moltes formes
diferents i la substància és cada tipus de
matèria que formen els cossos. Exemples
de substàncies: plàstic, carbó i aigua.
2. L’argent, l’hidrogen i el diamant són substàncies
pures perquè estan formades només per un
tipus de matèria.
3. Les mescles poden ser heterogènies, com una
sopa de fideus, o homogènies, com l’aigua de
mar.
4. • Destil·lació. S’utilitza per a separar, per
exemple, alcohol i aigua.
• Decantació. S’empra per a separar oli i aigua.
• Evaporació. S’usa per a obtindre la sal a les
salines.
• Filtració. Serveix per a separar dos sòlids
amb mida diferent.
5. R. M. El pas d’aigua líquida a vapor d’aigua no
5
és una reacció química perquè l’aigua no es UNITAT
transforma en una altra substància, només
canvia d’un estat a un altre.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica què és la densitat d’un cos i com podem
B4-2.2 8, 9, 10 8, 9, 10 8, 9, 10
esbrinar-la. Aplica la fórmula adequadament.
Perquè un cos sure ha de tindre més densitat 6. • Oxidació: una substància es combina amb
que la del líquid en què se submergeix. F oxigen i es transforma en una altra substància
10. Per a calcular la densitat d’una pedra: diferent.
De primer, en mesurem la massa amb una • Combustió: és un tipus d’oxidació que es
bàscula o balança. produeix molt ràpidament. Una substància es
A continuació, posem aigua en un recipient combina amb oxigen, es produeix una flama
graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem i es desprén molta calor i, normalment, també
el nivell de l’aigua. diòxid de carboni.
Submergim la pedra en el recipient graduat • Fermentació: hi estan implicats alguns bacteris
i tornem a observar el nivell de l’aigua. i llevats, i produeixen reaccions químiques que
Calculem la diferència entre el segon tenen lloc en els éssers vius.
i el primer nivell d’aigua. 7. En la indústria alimentària tenen lloc normalment
Volum = Segon nivell – Primer nivell. fermentacions. A través d’aquestes, obtenim
Una vegada coneixem la massa i el volum, productes com el iogurt, la cervesa, el pa, el vi
en calculem la densitat segons la fórmula i el vinagre.
corresponent: d = m / v. 8. La densitat és una propietat específica que es
calcula mitjançant la relació entre la massa i el
Control A volum d’un cos. La flotabilitat és la capacitat que
té un cos per a afonar-se en un líquid. L’oli sura
1. La matèria es presenta de moltes formes sobre l’aigua perquè és menys dens que l’aigua.
diferents i la substància és cada tipus de
9. 2 kg de fusta i 2 kg de ferro tenen la mateixa
matèria que formen els cossos. Exemples
massa.
de substàncies: plàstic, carbó i aigua.
Els cossos tenen la mateixa densitat
2. Una substància pura està formada només
independentment que estiguen a l’aigua
per un tipus de matèria. Exemple model:
o a la terra.
el diamant.
Perquè un cos sure ha de tindre menys
Una mescla està formada per diverses
densitat que la del líquid en què se submergeix.
substàncies pures. Exemple model: el granit.
10. R. G.
3. • Els aliatges són un tipus especial de mescla
homogènia en què una o diverses de les Per a calcular la densitat d’una pedra:
substàncies són metalls. De primer, en mesurem la massa amb una
• Són útils perquè tenen diferents propietats bàscula o balança.
que els components purs sense mesclar. A continuació, posem aigua en un recipient
Per exemple, l’acer és molt més resistent graduat (proveta) sense omplir-lo i anotem
que el ferro pur. el nivell de l’aigua.
4. R. M. Filtració: serveix per a separar mescles Submergim la pedra en el recipient graduat
heterogènies formades per un sòlid i un líquid, i tornem a observar el nivell de l’aigua.
o per dos sòlids de diferent mida; evaporació: Calculem la diferència entre el segon
serveix per a separar mescles homogènies i el primer nivell d’aigua.
formades per un sòlid i un líquid; decantació: Volum = Segon nivell – Primer nivell.
serveix per a separar mescles heterogènies Una vegada coneixem la massa i el volum,
de substàncies amb distinta densitat. en calculem la densitat segons la fórmula
5. La B és una reacció química perquè s’hi corresponent: d = m / v.
produeix una transformació d’una substància en
una altra.
Test
1. a; 2. b; 3. c; 4. b; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. c.
Proves d’avaluació
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 105
L.
6
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica l’energia i les propietats fonamentals que té. – – 3
Solucions
Control B
1. Les matèries primeres són els recursos que
5. La biomassa és la matèria primera biològica
s’extrauen de la naturalesa i es transformen
i renovable que s’utilitza per a produir energia
per fabricar materials o productes amb una
a partir dels residus de les plantes i els animals.
utilitat concreta. I els materials són les matèries
primeres transformades. Per exemple, la fusta 6. Tenen energia química que es transformarà en
és matèria primera, i les taules, les cadires i les un altre tipus d’energia; per exemple, l’energia
prestatgeries són materials. química dels aliments s’usa per a realitzar
les activitats vitals i l’energia química de la
2. D’esquerra a dreta: vegetal; paper; animal;
gasolina s’utilitza per a produir el moviment
pirita; renovable; (no) renovable, carbó.
dels automòbils.
3. • Les fonts d’energia són els recursos naturals
7. • L’energia calorífica és l’energia que passa
dels quals obtenim l’energia que utilitzem. d’un cos que està més calent a un altre que
• Les fonts d’energia renovables no es gasten està més fred.
perquè es produeixen constantment i les fonts • Si disminueix la temperatura del cos, també
d’energia no renovables es poden esgotar. en disminueix l’energia tèrmica.
4. • Els aliments ens proporcionen aquest tipus 8. R. M. El calfament global és l’augment de
d’energia. Energia química. temperatura de l’atmosfera. Es deu a l’increment
• Un submarí utilitza plutoni per a navegar. de l’efecte d’hivernacle, produït per l’augment
Energia nuclear. de diòxid de carboni (CO2), procedent de l’ús de
• Encenc un llum de ma casa. Energia combustibles fòssils.
lluminosa. 9. Podem apagar els llums i els aparells elèctrics
• Llance molt lluny una pedreta amb que no usem, utilitzar el transport públic i gastar
un tirador. Energia mecànica. amb moderació l’aigua calenta.
10. Perquè en l’elaboració d’aquests materials
s’utilitza molta energia.
106 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
6
PROVES D’AVALUACIÓ
2. D’esquerra a dreta: vegetal, animal, mineral, 8. S’han de tindre en compte les fonts d’energia
renovable, no renovable. que s’utilitzen per a obtindre-la per a poder
dir si l’energia elèctrica d’un aparell és
3. • Les fonts d’energia renovables: vent, sol,
contaminant o no.
aigua, la biomassa.
• Les fonts d’energia no renovables: carbó, 9. R. M. El calfament global és l’augment de
temperatura de l’atmosfera. Es deu a l’increment
petroli, gas natural, urani.
de l’efecte d’hivernacle, produït per l’augment de
4. • Els aliments ens proporcionen energia diòxid de carboni (CO 2), procedent de l’ús
química, amb la qual desenvolupem les de combustibles fòssils.
nostres activitats vitals.
Per a combatre aquest problema cal apagar
• Un submarí utilitza l’energia nuclear del plutoni els llums que no utilitzem, usar el transport
per a navegar. públic, utilitzar racionalment l’aigua calenta
• Encenc un llum de ma casa amb l’energia i la calefacció, etc.
elèctrica que es transforma en energia
10. R. M. La pluja àcida és pluja que conté
lluminosa.
àcids, com el sulfúric i el nítric, que són molt
• Llance molt lluny una pedreta amb un tirador perjudicials per als éssers vius. Es produeixen
i la pedreta es mou gràcies a l’energia quan els gasos generats en la combustió de
mecànica. combustibles fòssils (especialment el carbó)
5. La biomassa és la matèria primera biològica es combinen amb l’aigua dels núvols i de la
i renovable que s’utilitza per a produir energia pluja, i produeixen aquests àcids.
a partir dels residus de les plantes i els animals.
Test
1. b; 2. a; 3. b; 4. c; 5. a; 6. c; 7. b; 8. b; 9. c; 10. a.
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control B Control A Control E
Coneix i explica què és una cèl·lula i les
parts que té, i assenyala les semblances i
1, 2 1, 2 1, 2 1, 2
diferències entre les cèl·lules animals i
les cèl·lules vegetals.
B3-1.2
Identifica l’estructura dels éssers vius i
descriu els teixits, els òrgans, els sistemes,
3 3 3 3
els aparells i els organismes, i diferencia
entre els teixits animals i els teixits vegetals.
Solucions
Control B • Teixit muscular: s’encarrega del moviment
en els animals.
1. • Els éssers vius tenen en comú que
realitzen les tres funcions vitals i, a més, • Súber: està en les tiges i arrels velles i
que estan formats per cèl·lules. té una funció protectora.
• R. M. Sí, ja que la cèl·lula és la unitat més 4. Sopa de fideus, pot amb llentilles i cigrons,
xicoteta dels éssers vius. roca de granit.
2. A. Cèl·lula vegetal. B. Cèl·lula animal. 5. R. M. S’ha produït una reacció d’oxidació.
3. • Teixit adipós: està especialitzat a acumular El clau, en contacte amb l’oxigen, s’ha
greixos. oxidat i s’ha format òxid de ferro.
• Parènquima: emmagatzema substàncies 6. • Decantació: aigua i oli.
i realitza la fotosíntesi. • Evaporació: aigua i sal.
SEGON TRIMESTRE
És una mescla homogènia perquè no se’n 8. Les fonts d’energia són els recursos que hi ha
poden distingir els components. Per exemple, en la naturalesa, dels quals podem obtindre
l’acer és un aliatge de ferro i carboni. energia per a realitzar les nostres activitats.
5. • Decantació: s’utilitza per a separar Les fonts d’energia renovables són l’aigua,
mescles heterogènies de substàncies amb el sol, el vent, la calor interna i la biomassa
densitat diferent. i les fonts d’energia no renovables són
• Evaporació: s’utilitza per a separar mescles el gas natural, el petroli, el carbó i l’urani.
homogènies formades per un sòlid i un líquid. 9. R. M. Gràcies a l’efecte d’hivernacle, una part
• Destil·lació: és un tipus d’evaporació en què de l’energia que desprén la Terra es reté pels
el vapor s’arreplega i es condensa. Separa gasos com el diòxid de carboni. Quan el diòxid
dissolucions de sòlids en líquids i de líquids de carboni augmenta, s’incrementa l’efecte
amb diferents temperatures d’ebullició. d’hivernacle i s’eleva la temperatura del planeta,
6. R. M. L’oxidació és una reacció química en què fenomen que es coneix com a calfament
una substància es transforma en una altra en global. La quantitat de diòxid de carboni s’ha
combinar-se amb l’oxigen, i la combustió és incrementat en els últims anys per l’ús dels
un tipus d’oxidació en què es forma una flama combustibles fòssils.
i es desprén molta calor i diòxid de carboni. 10. R. M.
Exemples: una llauna a la intempèrie s’oxida, i • No deixar oberta l’aixeta mentre em llave
una branca crema amb el foc. les dents.
7. • Energia mecànica. Exemple • Reciclar el plàstic, el paper i el vidre.
model: una poma que cau d’un • Reduir la contaminació amb filtres
arbre. a les ximeneres de les fàbriques.
• Energia química. Exemple model: • Instal·lar plaques solars en cada edifici.
la que contenen els aliments.
• Energia nuclear. Exemple
model: la que conté l’urani.
• Energia calorífica. Exemple model:
la que proporciona un radiador.
Test
1. c; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. c; 8. c; 9. c; 10. b.
110 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
7
Proves d’avaluació UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Identifica i descriu parts de màquines complexes:
estructura, carcassa, circuits, sensors i 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4 1, 2, 3
B5-1.2 indicadors i pantalles.
Solucions
Control B 5. Els motors són els encarregats de produir
moviment en les màquines automàtiques. Poden
1. Les màquines són aparells que s’utilitzen per ser de dos tipus: motors de combustible, que
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un s’utilitzen en la major part dels vehicles i en altres
treball amb menys esforç, més rapidesa, més màquines, com motoserres o piconadores;
comoditat i més precisió. motors elèctrics, estan presents en màquines de
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: simples, tot tipus, com ara els electrodomèstics.
complexes; energia, manuals, eòliques, 6. • Dues rodes dentades unides al mateix eix
hidràuliques, de combustió; utilitat, mecàniques, giren a la mateixa velocitat i en el mateix sentit.
comunicatives. • Dues rodes dentades que estan en contacte
3. Corretja – Transmet el moviment d’unes giren en sentits oposats.
rodes a unes altres. • Si les rodes tenen una mida diferent, gira més
ràpidament la que té menys dents.
Mecanisme – Unió de diversos operadors
• Quan s’inclou una roda entre altres dues,
mecànics.
aquestes giren en el mateix sentit.
Palanca – Transmet la força d’un punt
• Si les rodes tenen una mida diferent, giren
a un altre. les dues en el mateix sentit.
Eix – És una barra giratòria, normalment
7. En el mecanisme pinyó-cremallera, una
unida a una roda. roda dentada, anomenada pinyó, s’acobla
4. Operadors mecànics: són elements mòbils d’una en una cremallera. Quan el pinyó gira, la
màquina composta que transmeten el moviment cremallera es desplaça en un sentit. I quan
del motor a unes altres parts de la màquina. el pinyó gira en el sentit contrari, s’inverteix
també el sentit en què es mou la cremallera.
Sensors: permeten a una màquina rebre
El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per a
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta.
convertir un moviment circular en un de lineal.
Indicadors i pantalles: són els elements en
Els altres engranatges que usen només rodes
què trobem la informació, normalment sobre
transmeten un moviment circular o varien la
el funcionament de la màquina mateixa.
velocitat de gir.
112 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
7
PROVES D’AVALUACIÓ
8. Un circuit elèctric està format per cables que presents en màquines de tot tipus, com ara els
connecten diferents elements, com bombetes, electrodomèstics.
interruptors i motors.
6. Un engranatge és un conjunt de rodes dentades
Si desmuntem una calculadora, dins ens
que transmeten el moviment. R. G.
trobarem amb un circuit construït sobre una
placa rígida denominat circuit electrònic. 7. • Dues rodes dentades unides al mateix eix
9. En la forma de treballar, en el transport, en la giren a la mateixa velocitat i en el mateix
sanitat, en les comunicacions, en la cultura i en sentit.
l’oci. • Dues rodes dentades que estan en contacte
10. El correu electrònic ens permet enviar missatges giren en sentits oposats.
amb text, imatges o so des d’una part del món • Si les rodes tenen una mida diferent, gira
a una altra en pocs segons; únicament es més ràpidament la que té menys dents.
necessita una línia telefònica, fixa o mòbil, i un • Quan s’inclou una roda entre altres dues,
ordinador o un telèfon mòbil amb connexió aquestes giren en el mateix sentit.
a Internet.
8. Els canvis de marxa o canvis de transmissió
de la bicicleta són engranatges que s’utilitzen
Control A
per a canviar la velocitat de gir d’un eix. Les
1. Les màquines són aparells que s’utilitzen per bicicletes amb marxes posseeixen diverses
a realitzar activitats. Ens permeten realitzar un rodes dentades. Les de darrere, més xicotetes,
treball amb menys esforç, més rapidesa, més s’anomenen pinyons. Les de davant, més
comoditat i més precisió. grans, s’anomenen plats. Els pinyons i els plats
2. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: peces, s’uneixen per mitjà d’una cadena. Si combinem
simples, complexes; energia, manuals, eòliques, un plat xicotet i un pinyó gran, fem poca força i
hidràuliques, elèctriques, de combustió; utilitat, la bicicleta avança poc amb cada pedalada. Si
mecàniques, tèrmiques, comunicatives. combinem un plat gran amb un pinyó xicotet,
3. Les màquines simples són les que estan fem molta força i la bicicleta avança molt amb
formades per una peça o per poques. Són cada pedalada.
màquines simples la politja, el pla inclinat 9. • Un aparell l’interior del qual està format per
i la palanca. cables que connecten bombetes, interruptors
4. • Els operadors mecànics són elements mòbils i motors funcionarà mitjançant un circuit
d’una màquina composta que transmeten elèctric.
el moviment del motor a altres parts de la • Un circuit electrònic la placa del qual inclou
màquina. milions d’elements en un espai molt xicotet és
• Un mecanisme està format per diversos un xip.
operadors mecànics.
10. Sanitat: aparell de raigs X.
5. Els motors de combustible funcionen amb
Treball: grua, excavadora.
gasolina o gasoil i s’utilitzen en la major
part dels vehicles i en altres màquines, com Transport: avió, AVE.
motoserres o piconadores. Els motors elèctrics Cultura i oci: cinema, ràdio i televisió.
funcionen gràcies al corrent elèctric i estan Comunicacions: ordinador.
Test
1. b; 2. c; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. c; 9. c; 10. c.
Proves d’avaluació
8
UNITAT
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Explica què és la càrrega elèctrica, els tipus
de càrregues elèctriques que existeixen i el
1, 2, 3, 6 1, 2, 3, 6 1, 2
comportament dels cossos segons la
càrrega que tenen.
10. R. M. Thomas Alva Edison va patentar en 1880 7. R. M. Un electroimant consisteix en una barra
la bombeta incandescent. Per a construir-la de ferro al voltant de la qual s’enrotlla un cable
va utilitzar un filament carbonitzat de bambú conductor. Quan passa el corrent pel cable,
dins d’una ampolla de vidre, que va aconseguir la barra de ferro es converteix en un imant.
tancar al buit amb una bomba d’aire. Aquesta
Si deixa de passar el corrent, la barra perd
bombeta va il·luminar durant més de quaranta
el magnetisme. Si un imant es mou prop d’un
hores.
cable, en el cable es produeix corrent elèctric.
Posteriorment, les bombetes incandescents Un alternador és una màquina en què es fa girar
estan formades per un culot o guaspa, que un imant a l’interior d’un rotllo de cable conductor
es posa en contacte amb el circuit elèctric, per aconseguir un corrent elèctric.
una ampolla de vidre amb gas a l’interior i un
filament de wolframi, que es posa incandescent 8. • Bateries. Tenen dins seu substàncies amb
al pas del corrent elèctric. energia química que s’usa per a produir
electricitat.
En els últims anys, les bombetes incandescents
han anat substituint-se per bombetes LED, que • Alternadors. Produeixen energia elèctrica
emeten llum més blanca, consumeixen menys gràcies al gir d’imants grans que hi ha
i duren més. a l’interior.
• Panells fotovoltaics. Transformen la llum
Control A en energia elèctrica.
9. R. G.
1. Perquè quan freguem un bolígraf amb un
jersei passen càrregues negatives del jersei 10. R. M. Telèfon: transmet senyals acústics per
al bolígraf. mitjà de senyals elèctrics, fet que permet la
comunicació a grans distàncies. En 1879
2. Neutre, si té el mateix nombre de càrregues
Bell el va patentar. Al llarg d’aquest temps
positives i negatives; carregat negativament,
s’ha modernitzat fins als mòbils de hui en
si té més càrregues negatives que positives;
dia. Televisió: reprodueix imatges i sons a
carregat positivament, si té més càrregues
distància. En 1926 l’escocés Baird va fer la
positives que negatives.
primera retransmissió de televisió des de
3. R. M. Si dos cossos es repel·leixen, els dos Londres, les primeres retransmissions van
tenen el mateix tipus de càrregues, siguen ser en blanc i negre i sense so. Hui en dia,
negatives o positives. Només s’atrauen els les imatges són a color i el so és estèreo.
cossos que tenen diferent tipus de càrregues. Ordinador: ens permeten manejar una gran
4. • El magnetisme és una propietat que tenen quantitat d’informació i comunicar-nos amb
alguns objectes d’atraure objectes metàl·lics. altres persones en temps real. A començaments
del segle XX es va inventar el primer ordinador
• Perquè el magnetisme terrestre ens permet
electrònic amb finalitat militar. Pesava 27 tones.
orientar-nos gràcies a la brúixola.
A Espanya, el primer ordinador personal es
5. • Forces magnètiques d’atracció. Exemple va comercialitzar en la dècada de 1980. Els
model: acostar dos imants pels pols diferents. ordinadors personals han evolucionat fins
• Forces magnètiques de repulsió. Exemple a convertir-se en màquines ràpides, molt
model: acostar dos imants pels mateixos pols. potents i de mida de butxaca. GPS o
6. El corrent elèctric és el moviment de les sistema de posicionament global és un
sistema nord-americà de navegació i
càrregues elèctriques a través d’un material.
localització mitjançant satèl·lits. Permet
Exemples model de materials conductors:
determinar la posició i la velocitat de viatge.
el coure i el ferro. Exemples model de materials
Actualment, a Europa s’està desenvolupant
aïllants: la fusta i el plàstic.
un sistema de navegació propi, el Galileo.
Test
1. b; 2. b; 3. a; 4. a; 5. c; 6. b; 7. b; 8. a; 9. c; 10. b.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Ciències de la Naturalesa 6 115
L.
Proves d’avaluació TERCER TRIMESTRE
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat excel·lència Test
Control Control A Control E
B
Explica què és el magnetisme i el
6 6 6 9
comportament dels cossos
B4-4.2 magnetitzats.
Relaciona el magnetisme amb el
funcionament d’instruments com la 7 7 7 –
brúixola i amb els pols magnètics de la
Terra.
Descriu les característiques principals de
B5-1.1 màquines simples i compostes i 1 1 1 1
enumera components fonamentals.
Solucions
Control B 4. • Sensor de temperatura: pot usar-se
perquè un radiador s’encenga o s’apague
1. A. Carretó: palanca de segon gènere; B. Pou automàticament segons la temperatura que
amb politja: politja; C. Rampa: pla inclinat. hi haja a l’exterior.
2. Motor, operadors mecànics, coberta, estructura, • Sensor de llum: impedeix que es tanquen les
pantalles o indicadors i elements de control. portes d’un ascensor quan algú intenta entrar
3. • Corretges i cadenes: transmeten el moviment o eixir.
d’unes rodes a unes altres. • Sensor d’infrarojos: el d’un televisor permet
• Eix: és una barreta que gira i sol estar unit controlar-lo amb un comandament a distància.
a una roda. • Antena: fa possible que una ràdio reba
informació des de l’exterior.
116 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
TERCER TRIMESTRE
5. La informàtica i l’electrònica, amb els ordinadors, • Antena: fa possible que una ràdio reba
fotocopiadores, escàners o faxos, també han informació des de l’exterior.
canviat la forma de treballar en el sector dels
serveis. En l’actualitat, la major part de les màquines 5. La informàtica i l’electrònica, amb els
que s’utilitzen en la indústria, en l’agricultura o en la ordinadors, fotocopiadores, escàners o faxos,
ramaderia estan informatitzades. també han canviat la forma de treballar en el
sector dels serveis. En l’actualitat, la major part
6. El magnetisme és la propietat que tenen certs
de les màquines que s’utilitzen en la indústria,
objectes d’atraure altres objectes metàl·lics,
en l’agricultura o en la ramaderia
principalment de ferro.
estan informatitzades.
7. La brúixola és l’instrument que ens permet
6. • La magnetita és un mineral, un imant natural,
orientar-nos perquè aprofita el magnetisme
que es troba en la naturalesa.
terrestre.
• La d’atraure objectes de ferro; la de no poder
8. A. Efecte sonor; B. Efecte calorífic; C. Efecte separar-ne els dos pols.
químic; D. Efecte magnètic.
7. • Brúixola.
9. R. G. De dalt a baix i d’esquerra a dreta; pila,
• És una agulla imantada muntada sobre un
cable, interruptor, bombeta.
eix perquè puga girar fàcilment. El pol nord
10. R. G. de l’agulla indica el pol nord terrestre i el pol
sud indica el pol sud terrestre.
Control A
8. • Efecte mecànic: el corrent elèctric s’utilitza
1. A. Palanca de segon gènere. Carretó. per a produir un moviment.
B. Pla inclinat. Rampa. • Efecte calorífic: el corrent elèctric, en
C. Politja. Pou amb politja. passar per un material conductor, fa que
2. Les màquines compostes estan formades per la temperatura d’aquest augmente.
diverses peces, fan tasques més complexes • Efecte magnètic: el corrent elèctric
que les màquines simples i solen necessitar converteix en imants alguns materials
d’una font d’energia, com l’electricitat o els que abans no ho eren.
combustibles. Les parts que solen tindre són: 9. • Interruptor – Interromp o restableix
coberta, operadors mecànics, pantalles o el corrent elèctric.
indicadors, elements de control, estructura
• Receptor – En rebre el corrent elèctric,
i motor.
el converteix en moviment, calor, llum...
3. R. M. • Cable – Condueix el corrent elèctric des
• Eix. És una barreta que gira i sol estar unit del generador fins als altres components
a una roda. del circuit.
• Roda. És un disc giratori que en alguns casos • Generador – S’hi forma l’energia elèctrica.
pot tindre dents a la vora.
10. R. G.
4. Els sensors permeten a una màquina rebre
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta.
• Sensor de temperatura: pot usar-se Control E
perquè un radiador s’encenga o s’apague
1. R. G.
automàticament segons la temperatura
que hi haja a l’exterior. 2. R. M.
• Sensor de llum: impedeix que es tanquen • Elements de control: serveixen
les portes d’un ascensor quan algú intenta per a controlar el funcionament
entrar o eixir. de la màquina.
• Sensor d’infrarojos: el d’un televisor • Estructura: és la part sobre la qual
permet controlar-lo amb un comandament recolzen la resta dels components
a distància. de la màquina.
3. R. G.
TERCER TRIMESTRE
4. Els sensors permeten a una màquina rebre artificials estan fets amb diferents materials
informació de l’exterior o de l’interior d’aquesta. i són més potents que els naturals.
I l’indicador proporciona informació sobre el
7. R. M. Una brúixola és una agulla imantada
funcionament de la màquina.
muntada sobre un eix perquè puga girar
Sensor de temperatura: pot usar-se
fàcilment. El pol nord de la brúixola apunta
perquè un radiador s’encenga o s’apague
al pol nord terrestre, i el pol sud de la brúixola,
automàticament segons la temperatura
al pol sud terrestre. La Terra es comporta com
que hi haja a l’exterior.
si fóra un imant gegantí. Els pols nord i sud
Sensor de llum: impedeix que es tanquen magnètics es troben prop dels pols geogràfics
les portes d’un ascensor quan algú intenta sud i nord, respectivament.
entrar o eixir.
8. • Efecte magnètic: és la capacitat del corrent
Sensor d’infrarojos: el d’un televisor
elèctric de generar magnetisme.
permet controlar-lo amb un comandament
a distància. • Efecte calorífic: quan el corrent elèctric passa
per un material conductor, aquest es calfa.
Antena: fa possible que una ràdio reba
informació des de l’exterior. • Efecte mecànic: en els motors elèctrics
el corrent elèctric s’utilitza per a produir
5. La informàtica i l’electrònica, amb els
moviment.
ordinadors, fotocopiadores, escàners o faxos,
també han canviat la forma de treballar en el 9. • Cable conductor: condueix el corrent
sector dels serveis. En l’actualitat, la major part elèctric.
de les màquines que s’utilitzen en la indústria, • Interruptor: interromp o restableix
en l’agricultura o en la ramaderia el corrent elèctric.
estan informatitzades. • Bombeta: receptor; l’energia elèctrica
6. R. M. Els imants naturals i els artificials passa a energia lluminosa.
són capaços d’atraure objectes metàl·lics, • Pila: generador; l’energia química passa
especialment els fabricats amb ferro. La a energia elèctrica.
magnetita és un imant natural i els imants 10. R. L. (Resposta lliure)
Test
1. a; 2. b; 3. a; 4. a; 5. b; 6. c; 7. c; 8. a; 9. c; 10. b.
Proves d’avaluació AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Descriu les característiques de la pubertat i de
l’adolescència, i assenyala els canvis que es 4 4 7
B2-2.1 produeixen en aquestes etapes.
120 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
AVALUACIÓ FINAL
Activitats
ESTÀNDARDS
INDICADORS D’ASSOLIMENT Nivell Nivell
D’APRENENTATGE
bàsic avançat Test
Control B Control A
Investiga i descriu la relació entre electricitat i
magnetisme, i indica exemples senzills sobre els
B5-3.4 – – 18
efectes que provoca el corrent elèctric en
circular per objectes determinats d’ús quotidià.
Solucions
Control B només rodes transmeten un moviment circular
o varien la velocitat de gir.
1. • El procés pel qual obtenim nutrients dels
aliments es denomina procés digestiu. • En el mecanisme pinyó-cremallera, una roda
• Les glàndules annexes són el fetge i el dentada, anomenada pinyó, s’acobla en una
pàncrees, que segreguen a l’intestí prim cremallera. Quan el pinyó gira, la cremallera
el suc pancreàtic i la bilis, respectivament. es desplaça en un sentit. I quan el pinyó gira
en el sentit contrari, s’inverteix també el sentit
• L’absorció dels nutrients es produeix a través
en què es mou la cremallera.
de les vellositats intestinals a l’intestí prim.
10. R. M. Dos cossos electritzats es repel·leixen si
2. Fosses nasals, faringe, laringe, tràquea,
tenen el mateix tipus de càrrega i s’atrauen quan
bronquis i bronquíols.
tenen dos tipus de càrrega diferents, és a dir,
3. V cava superior; A aorta; A caròtide; V cava una de positiva i una altra de negativa.
inferior; V jugular.
4. • Pubertat.
Control A
• Adolescència.
5. 3 òrgan, os; 6 organisme, persona; 5 aparell, 1. R. M.
aparell locomotor; 1 cèl·lula, cèl·lula òssia; 4 • Gràcies a la digestió dels aliments obtenim
sistema, sistema esquelètic; 2 teixit, teixit ossi. els nutrients que necessitem per a realitzar
6. La cèl·lula vegetal presenta cloroplasts i les nostres funcions vitals.
paret cel·lular i té forma regular, normalment • Les glàndules annexes són dues, el fetge
prismàtica. En canvi, la cèl·lula animal té formes i el pàncrees, el primer segrega bilis, i el
molt variades depenent de la funció. segon, suc pancreàtic, que van a l’intestí
prim per a facilitar la digestió.
7. • Combustió: després de produir-se aquest
tipus de reacció, es desprén una gran quantitat • Els nutrients s’absorbeixen a través de les
de calor i, generalment, es produeix diòxid de vellositats de l’intestí prim.
carboni. 2. R. M. L’aire entra a les vies respiratòries per les
• Fermentació: aquestes reaccions fosses nasals o per la boca i després recorre la
es produeixen per l’acció de bacteris faringe, la laringe i la tràquea.
o de llevats. La tràquea es divideix en dos bronquis i cada
• Oxidació: passa quan alguns materials, sovint un d’aquests entra en un pulmó. A l’interior del
metalls, es combinen amb oxigen. pulmó, els bronquis es van dividint en bronquíols
cada vegada més fins.
8. Centrals eòliques. Energia del vent.
3. Les venes porten la sang des dels òrgans fins
9. • El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per a
al cor i les artèries porten la sang des del cor
convertir un moviment circular en un de lineal,
fins als òrgans. Exemples model. Venes:
mentre que els altres engranatges que usen
AVALUACIÓ FINAL
jugular, subclàvia, cava superior. Artèries: aorta, en moviment; biomassa, s’obté l’energia de
caròtide, subclàvia. l’energia química dels residus d’éssers vius.
4. En la pubertat maduren els òrgans de l’aparell 9. R. G. El mecanisme pinyó-cremallera s’usa per
reproductor i es desenvolupen els caràcters a convertir un moviment circular en un de lineal,
sexuals secundaris. mentre que els altres engranatges que usen
5. 1. Cèl·lula. Exemple model: cèl·lula muscular; només rodes transmeten un moviment circular
2. Teixit. Exemple model: teixit muscular; o varien la velocitat de gir. En el mecanisme
3. Òrgan. Exemple model: múscul; pinyó-cremallera, una roda dentada, anomenada
4. Sistema. Exemple model: sistema muscular; pinyó, s’acobla en una cremallera. Quan el pinyó
5. Aparell. Exemple model: aparell locomotor; gira, la cremallera es desplaça en un sentit. I
6. Organisme. Exemple model: persona. quan el pinyó gira en el sentit contrari, s’inverteix
també el sentit en què es mou la cremallera.
6. La cèl·lula vegetal presenta cloroplasts i
paret cel·lular i té forma regular, normalment 10. R. G. Dos objectes carregats positivament,
prismàtica. En canvi, la cèl·lula animal té formes forces de repulsió; dos objectes carregats
molt variades depenent de la funció. negativament, forces de repulsió; un objecte
carregat positivament i un altre carregat
7. En les reaccions químiques, una substància
negativament, forces d’atracció.
es transforma en una altra. Oxidació, combustió
i fermentació.
8. Energia eòlica, s’obté l’energia del vent; energia
solar, s’obté l’energia de la llum del sol; energia
hidràulica, s’obté l’energia de l’aigua
Test
1. a; 2. c; 3. c; 4. c; 5. c; 6. b; 7. b; 8. b; 9. a; 10. a; 11. b;
12. b; 13. a; 14. c; 15. c; 16. c; 17. a; 18. b; 19. b; 20. b.
Registre de qualificacions
124 Ciències de la Naturalesa 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S.
L.
PROVES D’AVALUACIÓ CONTÍNUA