Mòdul 8 Medicina

Radiologia ‫رشيد‬

RADIACIÓ
Introducció
Radiació: emissió i propagació d’energia (E) a través de l’espai o de la matèria sense necessitat d’un
suport material. L’E es pot transportar en forma d’ones (ex: tsunami) o de partícules (ex: llamp  per ∆V).
• Ones: camp electromagnètic (ona elèctrica i magnètica perpendiculars a la direcció de propagació; es
pot entendre com un conjunt de partícules anomenades fotons.)
-Espectre electromagnètic: Conjunt de totes les ones electromagnètiques conegudes.

• Partícules: Partícules amb massa en moviment. Ex: alfa i beta.

Ió: àtom o grup d’àtoms que tenen una càrrega elèctrica
• Anió /Ió -: Nº e- > Nº protons
• Catió / Ió +:Nº protons>Nº e-
Radioactivitat: Fenomen físic que presenten certes substàncies, consistent en l’emissió de partícules o
radiacions (o ambdues; α, β+, β-, γ), procedents de la desintegració de determinats nuclis que la formen
-Radiacions còsmiques  ex: radiació solar
Natural
-Radiació de les roques i minerals -Urani
Fonts de radiació (de nuclis inestables) -Radó (fill del Radi) ↑↑ dany en alvèols
-Potassi
-Provinents de la indústria  ex: per esterilització
Artificial -Provinents del consum  ex: estudis de terrenys (si està ben regat)
-Provinents de la medicina  ex: radiodiagnòstic i radioteràpia
Ionitzant: radiació capaç -Pertany a la radiació UV i les radiacions de +E (ex: Raig X, radiació γ)
d’extreure com a mínim -El que genera són cations (ions +)
-
Tipus de un e d’un àtom; pot ser -La -radiació ha de ser d’↑↑E
radiacions corpuscular o no -L’e extret pot ionitzar si surt amb suficient E (es converteix en radioisòtop)
No ionitzant: radiació que pot excitar un e- a E superiors (excitació) sense exterure’ls de l’àtom. Els
seus efectes biològics principals són el tèrmic i el mecànic.
-Radiografia convencional (RX)
Radiació Rajos X -Tomografia Computada (TC)
ionitzant - -Mamografia
Ús de radiacions Radiodiagnòstic
en proves Medicina -Gammagrafia/SPECT
diagnòstiques nuclear - -Tomografia per emissió de positrons (PET)
- Radioisòtops -Gangli sentinella  radiofàrmacs
Tècniques
diagnòstiques per Radiació no Ultrassons Ecografia (eco)
la imatge ionitzant Camp magnètic Ressonància magnètica (RM)
Ús de radiacions en l’àmbit sanitari
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

EFECTES BIOLÒGICS DE LES RADIACIONS IONITZANTS

La radiobiologia estudia els fenòmens que succeeixen quan un teixit viu ha absorbit l'E dipositada per les
radiacions ionitzants; és a dir: les lesions que es produeixen i els mecanismes que té l'org. per reparar-les.
Les característiques generals dels efectes biològics de les radiacions són les següents:
-Aleatorietat: la interacció de la radiació amb les cèl·lules és una funció de probabilitat i té lloc a l'atzar.
-Ràpid dipòsit d'E: El dipòsit d'E a la cèl. passa en un t molt curt, en fraccions de milionèsimes de segon.
-No selectivitat: La radiació externa no mostra preferència per cap part o biomolècula.
-Inespecificitat lesiva: Les lesions de les radiacions ionitzants són sempre inespecífiques, o el que és el
mateix, aquestes lesions poden ser produïdes per altres causes físiques.
-Latència: les alteracions biològiques en una cèl·lula que resulten per la radiació no són immediates,
triguen temps a fer-se visibles. Aquest temps (de latència) pot ser de minuts o d’anys..
Segons el -Alteracions a nivell -Acció directes’altera directament el DNA
+ -
lloc del material genètic -Acció indirecta  radiòlisis de l’H2O cel. (H2O+rad H2O +e )
d’alteració -Alteracions a nivell de la MP  es pot trencar

Efectes a Segons fase -La fase més vulnerable corresponen a la fase G2 i la fase M
-La fase més resistent és la fase G0
nivell cel·lular del cicle cel.
-Les cèl·lules irradiades en fase G1 i S experimenten cert retràs

Segons -Viable -Mutació  neoplàsia (no sempre però, ja que existeixen mec. de correcció cel.)
l’alteració -Apoptosi
química -No viable  necrosi

Segons t -Efectes precoços: apareixen m’s o h’s després de l’exposició (eritema cutani, nàusees, vòmits)
d’aparició -Efectes tardans: es manifesten mesos o anys després (mutacions, càncers)
Des d’un punt de -Somàtics: es manifesta en l’individu
vista biològic -Genètics: es manifesta en la descendència (afecta a les cèl·lules germinals)
-És un efecte segur; ex: opacitat del cristal·lí produïda per la radiació.
-Apareixen a partir d’una dosis llindar  no és un valor exacte ja que
-Deterministes, depèn de la radiosensibilitat de l’individu
Efectes a no estocàstics o -↑↑Nº de cèl. es veuen afectades (mort cel·lular o incapacitat per dividir-se)
nivell directes -Es produeix una lesió radioinduïda (morfològica i/o funcional) en el teixit
tissular Segons la -Poden ser precoços o tardans; són somàtics
dependència -La gravetat depèn de la dosis rebuda
de la dosi -Possible càncer radioinduït; ex: leucèmia
-La probabilitat en l’aparició és proporcional a seva dosi; NO tenen dosi llindar
-Estocàstics -La gravetat no depèn de dosi; ara bé: + dosi  + risc de que aparegui l’efecte
o aleatoris -Tenen un període de latència llarg  efectes tardans
-Somàtics: Poden arribar a formar una colònia cel·lular que desenvolupi una
lesió a llarg termini. Ex: leucèmia, càncer o escurçament inespecífic de la vida
-Hereditaris: sempre que el dany sigui subletal
Segons el teixit afectat

Radiosensibilitat: sensibilitat que presenten les cèl·lules i els teixits sans a l’acció de les radiacions. Com
més diferenciats (neurones, cèl·lules musculars) , menys radiosensibles (excepció: limfòcits). Es mesura
per “COMET ASSAY (es posen limfòcits irradiats en un gel i es fa una electroforesi. Quan + llarg és la
cua, més gran és el dany provocat, i per tant, més radiosensible és)

Radiosensibilit Físics: les característiques de la radiació: dosi, taxa i tipus o naturalesa de la radiació
at condicional - Químics -Radiosensibilitzador: El + important és l’O2  ↑↑ radiosens. a tot tipus cel. i es coneix
Factors que com a efecte oxigen. L’efecte ocorre quan l’O2 és present al medi irradiat  formació de peròxids
alteren la -Radioprotector: Bloquegen els radicals lliures; no tenen ús preventiu o terapèutic
radiosensibilitat Biològics: Atenent a la fase del cicle cel·lular (mirar esquema anterior)
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

Magnituds i unitats
• Dosi absorbida: Energia absorbida por unitat de massa. Joule/Kg; Gray (Gy)
• Dosi equivalent: Dosi absorbida ponderada pel factor de ponderació de la radiació. J/Kg; Sievert (Sv).
Es defineix per un òrgan o teixit (no és una magnitud puntual)
• Dosi efectiva: Dosis equivalent ponderada pel factor de ponderació de teixit. Joule/Kg; Sievert (Sv). Es
defineix per estimar el risc global de la persona.
Factors que modifiquen radiosensibilitat/resposta: Es defineix com les 4R (tot i que en realitat són 5):
- Reparació: a les poques hores de la irradiació
 Depèn de molts factors:
o un dels mes importants són la DNA-polimerasa el qual verifica que es dupliqui bé el ADN.
o P-53: si funciona correctament, la cèl·lula amb tares reparables sobreviurà i no hi haurà apoptosi
 3 tipus fonamentals de lesió deriven de la irradiació cel·lular:
o Lesió letal, irreversible i irreparable, que condueix necessàriament a la mort cel·lular.
o Lesió subletal, que en circumstàncies normals pot ser reparada en el curs de les hores següents a la
irradiació, a no ser que la inducció de noves lesions subletals per successives fraccions de la dosis
determini la letalitat.
 Ve donat per la ruptura unihèlix de l’ADN i que el procés de reparació es desenvolupa sobre les
bases enzimàtiques prenent com a referència la informació continguda en l’hèlix
complementària no trencada del material genètic.
 A igual dosis total, la irradiació fraccionada incrementa la supervivència
o Lesió potencialment letal, una forma particular de lesió cel·lular que es deixa influir per les
condicions ambientals del teixit irradiat durant i després de la irradiació.
- Redistribució: depenent del cicle cel·lular. Si irradiem una població cel·lular en un moment donat aquell
component cel·lular es redistribueix i fa una sobrecàrrega mitòtica.
- Repoblació: cèl·lules que proliferen en el curs de la RT: La lesió radioinduïda es recupera
- Reoxigenació: augment de la radiosensibilitat. La possibilitat de que una persona tingui peròxid d’hidrogen
provoca una radiosensibilitat molt més alta. Si tenim cèl·lules hipòxiques, la radiosensibilitat es menor que les
que estan més oxigenades.
 Per sobre de 3 Gy de dosis, OER (oxygen engancement ratio: el quocient de les dosis de radiació que
indueixen igual nivell de supervivència en presència o absència d’oxigen) i dosis resulten independents
entre sí.
- Radiosensibilitat: és un factor que depèn de la llei de “Bergonie and Tribondeau” (una cèl·lula, com +
indiferenciada és, + sensible a les radicacions és, i depèn de la fase del cicle cel·lular, també és + sensible)
Mesura de les dosis de radiació
 Dosis física
 Dosis absorbida
 Redistribució Dosi final biològica
 Reoxigenació
 Reparació
 Repoblació
Corbes de supervivència
En les corbes de supervivència cel·lular, es relaciona la dosi de radiació i la fracció de la població cel·lular
irradiada que sobreviu (indica la seva capacitat clonogènica).
El nombre de cèl·lules que sobreviuen (fracció supervivent) decau a
mesura que s’incrementa la dosi. Aquest decaïment no és purament lineal,
sinó que és suau a baixes dosis i incrementa el pendent a partir de dosis
pròximes a 200 cGy. Una major capacitat de reparar el dany subletal per
part d’una cèl·lula es traduirà en una primera fase de decaiguda menys
pronunciada. En canvi, en la fase lineal, un major pendent indicarà una
major radiosensibilitat cel·lular.
Figura: Corba de supervivència en la que s’aprecia com en la zona de
l’espatlla (inici) pot trobar-se un altre component lineal amb pendent inferior
a la del segon tram de la corba, corresponent al component quadràtic
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

PROTECCIÓ RADIOLÒGICA (PR)

La protecció radiològica s’entén com una eina de gestió de mesures per a la protecció de la salut enfront
els riscs (per a les persones i pel medi ambient) generats per l’ús de la RI.
L’objectiu de la PR consisteix en proporcionar un nivell adequat de protecció a les persones sense limitar
inadequadament les pràctiques beneficioses a les que donen lloc les exposicions a les RI. La PR en la
medicina inclou, a més de la protecció del pacient, la de les persones que s’exposen a la radiació en el
transcurs de les seves activitats a l’hospital i la dels voluntaris involucrats en recerca biomèdica.
-Justificació: tota pràctica en la que s’utilitzin radiacions ionitzants ha d’estar justificada, és a dir, el
benefici obtingut sempre ha se der superior al risc.
-Optimització: les dosis de radiació rebudes pel personal exposat i el públic en general seran tan baixes
com raonablement sigui possible.
3 principis -Criteri ALARA: As Low As Reasonablely Achievable (tan baixa com sigui raonablement possible)
-Limitació*: les dosis de radiació rebudes pel personal exposar i el públic en general sempre estaran per
sota d’uns límits prèviament establerts.
*No existeix límit de dosi pels pacients, però les dosis que rebin han de complir els principis esmentats

PR -Temps: la dosis que hom rep és lineal amb el temps. La dosis acumulada per un individu al romandre en
una zona de radiacions ionitzants ve donada per: Dosi=taxa de dosi x temps  Sv=(Sv/s) x s
-Distància: La radiació d’una font de dimensions reduïdes o la generada per un tub de RX es propaga en
3 factors l’espai lliure seguint la llei de proporció inversa al quadrat a la distància. Àrea esfera=4πr²
– -Blindatge: És una barrera el material interposada entre la font i l’operador, de tal forma que aquest quedi
mesures protegit de les RI de forma adequada. Qualsevol tipus d’energia té un determinat gruix de material que
bàsiques redueix a la meitat la radiació que aconsegueix traspassar-lo. És l’anomenat espessor hemi-reductor.
Normalment les sales estan recobertes de plom. Un davantal de 0,5mm de plom atenua el 99% de la
radiació.

Límits de dosis
Els límits de dosis són valors que no han de ser sobrepassats i s'apliquen a la suma de les dosis rebudes
per exposició externa durant el període considerat. En el còmput de les dosis totals, a efectes de
comparació amb els límits aplicables, no s'inclouran les dosis degudes al fons radioactiu natural, ni les
derivades d'exàmens o tractaments mèdics que eventualment puguin rebre com a pacients.

Els de categoria A estan obligats a portar dosímetre personal (solapa sempre, canell depèn) + revisió mèdica anual.
Els de categoria B estan obligats a una dosimetria d’àrea + revisió mèdica periòdica.
Classificació i delimitació de les zones
Les diferents sales i zones amb presència de radiació ionitzant estan senyalitzades:
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

RADIOTERÀPIA (RDT)
En l'actualitat, la utilització de RI en el camp terapèutic es basa en les seves accions antineoplàstiques,
antiàlgica i immunosupressora, sent una arma terapèutica fonamental pel tractament de tumors malignes.
La radioteràpia és un tractament local/regional que actua sobre un tumor primitiu, les possibles extensions
en contigüitat i de vegades sobre les cadenes ganglionars de drenatge. Sol actuar basant-se en els
efectes somàtics i deterministes de la RI sobre teixits biològics.
Fonaments de la radioteràpia antineoplásica
Arran del descobriment dels raigs X es va observar com les RI semblaven destruir les cèl·lules malignes
sense lesionar permanentment els teixits sans adjacents. Més tard, Bergonié i Tribondeau van formular
unes lleis que afirmen que la RI és més eficaç sobre determinades cèl·lules.
La base de la utilització de la radiació en el tractament de les afeccions neoplàsiques resideix en l'acció
destructiva i lesiva de les RI i en el fet que les cèl·lules malignes, per la seva característiques (en general
poc diferenciades, immadures i activament mitòtiques), siguin més sensibles a la RI que les cèl. “normals”.
Modalitats de RDT
-Buckiteràpia: RX d’escassa energia
RDT externa: -Radioteràpia de contacte/plesiorroentgenteràpia: ↓↓ Ø i ↓↓ espessor
Font de radiació -Roentgenteràpia (≈1cm)amb dosis ↑↑ ; ∆x focus-pellmm-15cm
situada fora (s’utilitzen RX) -Radioteràpia superficial: tractaments d’espessor <3cm
l’organisme. Les -Radioteràpia clàssica o convencional (ortovoltatge): Poden esterilitzar
radiacions són tumors profunds sense lesionar greument la pell
generades i
emeses per -Gamma teràpia La font de radiació és un isòtop radioactiu emissor γ. El primer utilitzat
226 60 137
màquines de gran (s’utilitzen rajos γ) fou Ra, però es substituí per Co i Cs.
mida capaces de
-Electroteràpia Per obtenir radiacions de -Acceleradors lineals (4-45MeV)
realitzar -  supervoltatge utilitzen:
tractaments de (s’utilitzen e ) -Acceleradors circulars (betatrons)
↑↑↑↑ precisió -Neutroteràpia, prototeràpia  s’utilitzen partícules pesades

RDT interna, braquiteràpia o -Teràpia intersticial: s’irradia la zona blanc des del seu interior
-Teràpia endocavitària/intracavitària: s’introdueix el material radioactiu en
curieteràpia:
Segons el Utilitza isòtops radioactius que cavitats orgàniques en forma de solució o suspensió
mode -Teràpia intraluminal: els radionúclids s’introdueixen amb dispositius especials
es col·loquen en l’interior del
d’aplicació en conductes naturals com l’esòfag, i els bronquis o els vasos sanguinis
tumor o en contacte,
-Teràpia de contacte: el radioelement entra en contacte amb la pell mitjançant
directament o per dispositius
plaques o motlles que contenen fonts radioactives; s’adapten a la lesió superf.
especials: agulles, fils, etc.

Teràpia metabòlica (medicina nuclear): S'administra al pacient una quantitat terapèutica de substància
radioactiva en forma de líquid de càpsula. D'aquesta manera, el pacient queda convertit en una font emissora de
radiació i de contaminació radioactiva durant un cert t, fins que la substància radioactiva es desintegra fins a un
nivell acceptable o és eliminat pel cos. Mentrestant, el pacient és confinat en una habitació blindada per reduir
els riscos d'irradiació i contaminació al personal hospitalari i al públic. Els objectes en contacte amb el pacient
poden estar contaminats, així que han de ser comprovats abans de rebutjar-los. Per tant, consisteix en la
introducció del radionúclid dins del cicle metabòlic de la neoplàsia o l’afecció a tractar. Actua gràcies a la seva
emissió de radiacions β sobre diverses afeccions benignes i malignes
-S’utilitza principalment en patologia tiroidea*, en malalties hematològiques i en la malaltia metastàsica òssia
131 32 89
-Radioisòtops: I, P, Sr, etc
*En hipertiroïdisme, el tiroides capta una quantitat de iode radiactiu en forma de iodur sòdic per via oral, aquest
iode s’acumularà selectivament en el tiroides, on actuarà precisament sobre l’òrgan malalt que es pretén tractar.
Segons la -Fotons: radiacions electromagnètiques, raigs X o gamma
naturalesa de -Electrons: radiació corpuscular directament ionitzant
la radiació -Neutrons i altres partícules accelerades
-Fotons de baixa energia ( <100 Kev): en lesions de menys d'1 cm de gruix
Segons -Fotons d'energia mitja/alta: en lesions de superficials a profundes
l’E de la -Fotons de megavoltatge (<1 MeV): sent els més utilitzats els raigs γ i els RX de ≠ E procedents de
radiació l'accelerador lineal. Aquests fotons s'utilitzen principalment en el tractament de tumors profunds
-Electrons: De ≠ E segons el gruix i localització de la lesió a tractar
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

RADIOLOGIA INTERVENCIONISTA (RI)

La RI és una especialitat mèdica dedicada al diagnòstic i tractament mitjançant la realització de
procediments mínimament invasius, guiats per estudis d'imatges diagnòstiques, evitant mirar directament
dins del cos a través d'un endoscopi o amb una cirurgia oberta. Els radiòlegs intervencionistes utilitzen la
seva experiència en el diagnòstic per fluoroscòpia, TC, ecografia, gammagrafia o RM, per guiar
instruments a l'interior del cos, per tal de fer diagnòstics o tractaments de lesions diverses.
Els procediments de RI es poden fer de manera ambulatòria i amb anestèsia local, encara que en alguns
casos requereixen d'hospitalització i d'anestèsia general.
La RI s'utilitza per a una gran varietat de procediments diagnòstics i terapèutics. Alguns exemples són:
Arteriografies o angiografia: mapes vasculars que permeten detectar lesions i determinar la seva extensió.
Angioplàstia, trombòlisi i inserció d'implants endovasculars: tractament de lesions obstructives mitjançant
medicaments i catèters amb ≠ instruments associats, que permeten dilatar o destapar les artèries ocluses.
-Els implants endovasculars han substituït a diverses tècniques quirúrgiques, i poden dipositar-se en
estructures arterials variades, com les artèries caròtides, per prevenir embòlies o vessaments cerebrals.
-Els aneurismes de l'aorta abdominal s'associen a una alta mortalitat si presenten ruptura. A més de les
tècniques quirúrgiques, d'alt risc, és possible col·locar implants mitjançant tècniques de radiologia
intervencionista, amb els quals es pot reconstruir l’arteria més gran del cos, evitant la seva ruptura.
Embolització: oclusió intencional de vasos sanguinis, utilitzada en alguns casos de càncer, per disminuir la
irrigació dels tumors. Aquest tipus de tractament pot associar-se a la injecció de medicaments que
permeten controlar el creixement de tumors malignes. Les embolitzacions també s'usen per controlar
hemorràgies i per bloquejar aneurismes. Els miomes uterins i altres lesions benignes també poden tractar-
se d'aquesta manera, amb un catèter que s'avança a través d'una petita incisió a la pell, a través del qual
s'injecten substàncies que fan desaparèixer aquest tipus de tumoracions.
Drenatge d'abscessos: inserció de catèters a través de la pell, amb els quals es poden evacuar abscessos
abdominals i d'altres regions, que d'altra manera requeririen d'una intervenció quirúrgica.
Drenatge biliar: el qual consisteix en alleujar l'obstrucció dels conductes biliars, causada per processos
benignes o malignes, en alguns casos amb reconstrucció dels conductes biliars. En el sistema biliar,
també es pot fer extracció de càlculs i tractament de lesions malignes del fetge.
-De la mateixa manera, es poden avançar catèters al sistema urinari, per alleujar obstruccions produïdes
per càlculs o tumors, mitjançant el procediment de nefrostomia percutània. També es poden injectar
medicaments directament en les artèries que irriguen tumors renals, per al control del càncer.
Vertebroplàstia i cifoplàstia: En les lesions de la columna, com els aixafaments vertebrals per osteoporosi,
s'han dut a terme vertebroplàsties (injecció de ciment a l'interior de les vèrtebres) per estabilitzar les
fractures i controlar el dolor que aquestes fractures produeixen. Altres tractaments orientats al control del
dolor a la columna inclouen els bloquejos espinals (infiltració de substàncies analgèsiques i
antiinflamatòries guiada per imatges al punt específic causant del dolor).
Biòpsies: Per al diagnòstic de lesions tumorals o d'un altre tipus en gairebé qualsevol òrgan, és possible
avançar agulles i prendre mostres o biòpsies dirigides (pulmons, tiroide) , sense el risc associat a
l'extracció de mostres de teixit mitjançant cirurgia. En el cas de la biòpsia de mama, es fa seguida per
ultrassons.
Extirpació de tumors: per radiofreqüència, crioablació (ús de fred intens per congelar i destruir teixits) i
ablació per microones.
-En alguns casos, la malaltia d'un pacient requereix de l'administració de medicaments especials, que s'ha
de fer a través de catèters centrals (pròxims al cor). També és possible que es requereixin catèters
gruixuts per diàlisi o per fer mesures de la pressió a l'interior de les cavitats cardíaques. Les tècniques de
RI es poden utilitzar per fer aquests accessos venosos de manera eficaç i segura.
-En alguns casos de trombosi de les venes, és possible evitar la migració de coàguls des de les cames
fins a la circulació pulmonar, on poden tenir conseqüències greus. Això es pot aconseguir mitjançant la
implantació de filtres en la vena cava, una mena de sedàs que impedeix el pas de coàguls perillosos cap
als pulmons. Aquests filtres poden ser permanents o removibles, d'acord a les necessitats del pacient.
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

Consisteix en realitzar un estudi sobre formes i funcionament de les diferents estructures del
Radiografia cos mitjançant una pantalla de fluorescència amb RX i un medi de contrast o substància
contrastada opaca a aquests raigs, facilitant la visualització de determinades estructures
Les radiografies dentals són un tipus d'imatge de les dents i la boca. Les estructures que són
denses (com les obturacions de plata o restauracions metàl·liques) bloquejaran la major part de
Radiografia
l'energia lumínica dels raigs X (es veurà blanc). Les estructures que contenen aire apareixeran
dental de color negre en la imatge radiològica, mentre que les dents, els teixits i els líquids,
apareixeran com ombres de color gris.
-Radiografia d’↑↑ definició de la mama amb RX a dosis ↓↓↓↓ (↓↓ penetració)
-És la millor tècnica per diagnosticar un càncer de mama de forma precoç
-Les ≠ parts del pit surten més clares o més fosques segons la seva densitat
-Es sol fer dempeus. Es col·loca la mama en una safata i es comprimeix perquè adquireixi una
Mamografia forma adient perquè la màquina prengui les millors imatges (ajuda a obtenir imatge clara). A
cada una de les mames es fan 2 projeccions des de 2 angles ≠
-Només cal fer-les quan sigui estrictament necessari
-Es pot fer també per ecografia
Tècnica d'imatge usada en medicina per obtenir imatges en temps real de les estructures
internes dels pacients mitjançant l'ús d'un fluoroscopi. En la seva forma més simple, un
Fluoroscòpia
fluoroscopi consisteix en una font de raigs X i una pantalla fluorescent entre les que se situa
–
Tècniques Radioscòpia el pacient. No obstant, els fluoroscopis moderns s'acoblen la pantalla a un intensificador
especials d'imatge de RX i una càmera de vídeo, el que permet que les imatges siguin gravades i
reproduïdes en un monitor.
amb ús de
RX El procés invasiu (necessitat d’introducció d’un catèter) que es basa en l'administració per via
IV d'un contrast radioopac. Els RX no poden travessar el contrast  es revela a la placa
Angiografia radiogràfica la morfologia de l'arbre arterial, així com possibles alteracions vasculars (trombosi,
aneurismes, estenosi, etc.)
Una angiografia també es pot fer per TC, RM o fins i tot per Eco Doppler 3D.

Permet realitzar estudis vasculars d’↑↑ resolució. Té avantatges comparada amb la tècnica
Angiografia convencional: ↓↓durada del procediment, possibilita l'ús de menor volum de contrast, el que
minimitza el possible dany renal, i mitjançant petites quantitats de contrast es pot observar
digital
vasos a temps real.
Es pot utilitzar per diagnòstic d'hipertensió vasculorenal, estudi de patologia estenòtica en
troncs supraaòrtics i per a seguiment en tractaments vasculars.

Sota el terme de densitometria òssia (DO) s'engloben aquelles proves diagnòstiques no

invasives que mesuren la massa òssia (MO) en diferents parts de l'esquelet per mitjà de
tècniques que poden utilitzar o no la radiació ionitzant.
Entre les tècniques ionitzants es troben les que utilitzen els raigs gamma, com la
densitometria fotònica simple (SPA), la densitometria fotònica dual (DPA), l'anàlisi d'activació
de neutrons (NAA) i el recompte de radiacions Compton (CS), aquestes dues últimes encara
en fase experimental (1999). En canvi, els RX són les radiacions ionitzants que utilitzen la
Densitometria radiogrametria (R) i la fotodensitometria (F), que actualment es troben obsoletes (poc ús), la
òssia densitometria radiològica simple (SXA), la densitometria radiològica dual (DXA) i la tomografia
computada quantitativa (QCT).
D'altra banda, els ultrasons (US) i la ressonància magnètica (RM), incloent la tomografia per
RM (MRT) i la RM quantitativa (QMR), són tècniques que no utilitzen radiacions ionitzants per
mesurar la MO. Aquestes es troben en fase experimental o d'introducció clínica (1999).
Finalment, també es disposa d'una prova invasiva, la biòpsia òssia, utilitzada com a prova de
referència (gold standard).

PACS (Picture Archiving and Communications System)

És un sistema d'emmagatzematge i distribució d'imatges. Normalment associem aquest sistema a
Radiologia, pel fet que aquest servei és el principal generador d'imatges d'un hospital i a més el de major
consum. Per tant, en un sentit més estricte, el podríem considerar com un sistema d'emmagatzematge
d'imatge radiològica, normalment rebuda de les diferents modalitats (diferents tècniques usades per a
l'obtenció d'imatge).
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

MEDICINA NUCLEAR; RADIOISÒTOPS/RADIOFÀRMACS

La medicina nuclear utilitza les propietats nuclears de la matèria per investigar trastorns del metabolisme i
de la funció (fisiologia i la patofisiologia), de l’anatomia per diagnosticar, i finalment per tractar la malaltia a
través de fonts no encapsulades* (lliure) de radioactivitat (*≠ de la radioteràpia amb RX).
Radioisòtop./radiofàrmac: Radionúclid (isòtop radioactiu) d’ús per radioagnòstic i/o terapèutic unit a una
traça de fàrmac (la qual no presenta activitat farmacodinàmica). També s’utilitzen per investigació (FD).
Característiques de RF ideal
-Fàcilment disponible
-Semivida efectiva curta
-Emissió radioactiva adequada (cada isòtop té ≠ E  ex: 99mTc-140KeV [poc penetrant])
-Especificitat per l’òrgan diana (tant per diagnòstic com per teràpia és important)
-Inèrcia metabòlica: que no alteri la via metabòlica estudiada (en ús diagnòstic: important)
-Màxima eficiència diagnòstica/terapèutica i mínima dosis d’irradiació al pacient (acrònim ALARA)
Gangli sentinella: 1r gangli on arriba el radiofàrmac que s’ha administrat en un carcinoma.
Equips
Anatomia Fisiologia Metabolisme Molecular
Les tècniques de medicina nuclear tenen ↑↑↑↑ sensibilitat. RX/TC +++ +
No obstant, com per exemple en el cas de la gammagrafia Eco +++ +
planar, l’especificitat és ↓↓. És per això que, per augmentar RM +++ ++ +
MN + ++ ++ +++
l’especificitat, s’utilitzen equips de detecció híbrids, ja que
la fusió anatomo-funcional permet fer un millor diagnòstic. Exemples d’equips híbrids són: (TC d’emissió
de fotons simples) SPECT-TC, PET-TC, PET-RMN, SPECT-RMN o SPECT-ECO.
PET-TC
La combinació d'un tomògraf PET i TC físicament unit en un sol aparell permet realitzar tots dos rastrejos
alhora. Amb aquesta combinació, els estudis s'adquireixen de manera seqüencial, amb una diferència
mínima de temps entre elles. Això permet la superposició d'imatges provinents de les dues modalitats i la
correcció exacta de l'atenuació de les imatges PET mitjançant imatges TC.
Exemples d’usos
Renograma: seqüència d’imatges (dinàmica) que permet veure, amb el RF, la funcionalitat del TU
Gammarenal: el RF es fixa a l’escorça
Parkinson: S’utilitza TAS-SCAN, RF específic per receptors dopaminèrgics
CONSENTIMENT INFORMAT (CI)
El CI és un procediment normativitzat en la relació metge-pacient, en virtut del qual el clínic prescriptor i el
radiòleg expliquen al pacient capacitat i en ple ús de les seves facultats, l’abast de la intervenció
diagnòstica o terapèutica que se li vol realitzar. El pacient, per la seva part, ha de ser lliure d’autoritzar o
denegar el procediment proposat, tenint en compte la informació rebuda.
El consentiment informat es dóna verbalment per regla general. Aquest consentiment s'ha de donar per
escrit en els casos d’intervencions quirúrgiques, procediments diagnòstics invasius i, en general, quan es
duen a terme procediments que comporten riscos i inconvenients notoris i previsibles, susceptibles de
repercutir en la salut del pacient (RX/TC/RM en embarassades, puncions i biòpsies, contrastos IV, etc).
Principis generals
-L’absència de CI qüestiona la legitimitat del acte radiològic (tenir en compte les excepcions però)
-És un dret essencial i una obligació ètica i legal
-El seu incompliment pot generar responsabilitat mèdica
-En cas de ser escrit, s’ha de firmar 24h abans
-El consentiment informat és obligatori en qualsevol actuació en l’àmbit de la salut.
-El document de consentiment ha de ser específic per a cada supòsit.
-En qualsevol moment la persona pot revocar lliurement el consentiment donat.
Excepcions a l’exigència del consentiment
-Quan hi hagi un risc greu per a la salut pública.
-Quan hi hagi una situació d'urgència greu que no permeti retards.
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬

MARC LEGAL
1. Garantir la Justificació de la prova Validades pel metge radiòleg
2. Amb la menor dosi per al pacient
3. L'obtenció d'imatges de bona qualitat tècnica
Garanties i 4. L'obtenció d'imatges de bona qualitat diagnòstica
obligacions 5. La lectura i interpretació especialitzada; amb l'informe corresponent
6. Dret informació i el consentiment informat
7. Arxiu definitiu d'informe i imatges
8. La qualitat del procés Rx: constància escrita en el Programa de Garantia de Qualitat
9. Control, supervisió del personal col·laborador i MIR

Naturalesa 1. Obligació dels resultats (imatge de qualitat)

jurídica 2. Obligació de mitjans (informe i procediment adequat)
1. Indicació mèdica (justificació)
2. Lex artis (criteri que determina si hi ha responsabilitat o no del radiòleg, qualificant la conducta
Pilars del radiòleg com a bona o dolenta). Tipus d'errors:
jurídics -Simple excusable (error humà científic)  no constitueix mala pràctica
Legislació -Negligent inexcusable (imprudència, negligència, imperícia [falta de pràctica])
3. Consentiment eficaç: consentiment informat
fonamental
de la -El personal
radiologia col·laborador legalment 1. Principi de responsabilitat  l’especialista (sempre)
habilitat (TER [Tècnic 2. Principi de control: No es poden supervisar activitats que
Especialista en no es puguin controlar o avaluar
Delegació Radiodiagnòstic], DUI 3. Principi de capacitat: La capacitat ha de ser objectivable,

de funcions [infermera] i MIR [Metge amb l'obligada avaluació
Intern Resident]) realitza 4. Principi de tipicitat-seguretat: Han d'estar prèviament
els procediments tècnics establertes les condicions, d'acord amb les quals aquesta
i el control de qualitat supervisió pugui produir-se
dels mateixos.

El que per acció o omissió causa dany a un altre, està obligat a reparar el dany
causat (objectiu principal). Intervenen els advocats d’ambdues parts i les
Civil
conseqüències del dany solen traduir-se en una estimació econòmica
(indemnització), sempre que existeixi nexe causal.

Té com a objectiu castigar, sancionar, quant el radiòleg omet el que li és

Responsabilitat Penal d’obligada exigència (per llei). Pot implicar al radiòleg una multa, inhabilitació o
acabar en la presó.
legal
És una responsabilitat objectiva, quan existeix nexe entre un dany i un
mal funcionament administratiu.
Administrativa És una responsabilitat directa de l’administració; en principi no
involucra el radiòleg (ex: llistes d’espera, retràs en l’assistència)
Pot haver-hi indemnització
Mòdul 8
Radiologia
TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
Tècnica Mecanisme de producció
-
1-Emissió dels e pel càtode (-): filament de tungstè
s'escalfa al circular-hi corrent elèctric de 10/100 de
- (passat) (sal d’AuAu metàl.)
miliampers (+mA+e emesos)  efecte termoiònic
- • Plaques digitals:
2-Acceleració dels e cap a l’ànode (+) per ∆V:
+∆V+E; Rang: 30-140KeV (λ0’05-0’001nm
3-Emissió de RX per l’ànode: Radiació de frenada
(RX policromàtics) i emissions corticals (monocrom.);
RX (3)depèn de Nº d’e-, naturalesa de l’ànode i temps
4-Dissipació de calor generada (Q): per circulació
d’oli o H2O; o sistema ànode rotatori
5-Col·limació de feix de RX:
•Làmines de plom absorció de RX dirigits a
direccions indesitjades
•Filtres d’alumini: absorbeix RX de ↓↓ E
L’aparell utilitzat actualment és el Gantry [tub RX +
fileres de detectors(900/fil.)] que roten de manera
contínua (360ºde 5º a 5º) i que registra intensitat
TC de RX que ha passat pel pacient (en ventall).
Distingim: TC helicoïdal ò d’equips multitalls
Pitch - factor de pas=desplaç. de taula per 360º del tub/
(Nº de seccions per 360ºxespessor de tall x secció)
Es genera ultrasò (1-20MHz) a partir de transductor*:
1-Es genera un camp elèctric (generador ↑↑ freq.)
2-El cristall piezoelèctric converteix l’Eel en Emec
(efecte piezoelèctric); +gruixut el cristallfreq.+↓↓
3-↑↑Emec↑↑ de vibraciócreació ultrasó (1-3MHz)
*Els transductors poden ser mecànics (senzills),
Eco endoluminals (per ús transrectal, per ex,) o
electrònics (compostos per centenars d’elements
piezoelèctrics); també poden ser lineals, convexos o
sectorials; finalment, poden ser pulsatius o continus
Comentaris: a més freqüència d’emissió de l’ultrasó,
més resolució, però menys penetració
Interacció amb l’organisme
El º d'atenuació de RX al travessar
teixits depèn de 2 efectes físics:
-Reflexió (especular/normal); depèn:
∆impedàncies i º d’incidència
-Scattering (no esp.-de disper.);a+f!
-Refracció (contribueix pèrdua d’E)
-Absorció (+ viscós  + absorció)
-Atenuació: depèn de f i medi físic
-Dispersió (D)
-Efecte Doppler: Donada font que
emet ona (ex: sonora), ∆λ entre λ
emesa i λ percebuda, causada pel
moviment entre font i observador
Interacció depèn de: densitat,
elasticitat i viscositat
Materials biològics especials: gas
(reflexió total); os (absorció quasi
total); líquid (no reflexió)
Medicina
‫رشيد‬
Procés d’obtenció d’imatge Característiques de la imatge
Densitats radiològiques
• Plaques radiogràfiques
•Blanc↑↑densitat (↓↓ transp.RX)
•Negre↓↓ densitat (↑↑transp.RX)
Signe de la silueta: En imatge RX
De conversió directa
s'observa vora de separació entre ≠
RXseleni amorfq/píxel
estructures anatòmiques adjacents,
De conversió indirecta
sempre que ses densitats siguin ≠
1-Pantalleas florescent (PF) -
Resolució en contrast: si ↓↓ KeV 
CsI (fotons RX  llum visible)
↑↑ constrast
2-Intensificadors electrònics
Resolució espacial (RE): capacitat
d’imatge (↑↑ fotons de PF)
de resolució de n línies/mm; com +
3- q/píxelconversor digital-
resolució espacial  + línies
analògic(D-A)PCestació
Relació senyal/soroll: per ↓↓ relació:
de treball
↑↑ dosi RX (↑↑mA) i ↑↑ píxels
1-Detectors de gas: fotóionitz. Unitats Hounsfield (UH): si μ =coef.
- d’atenuació lineal del teixit:
-Gas xenó: ionitza fotóe ([μ teixit - μ H2O]/ μ H2O)x1000=UH
-
-Tungstèrecull l’ e Vòxel (3D): Píxel x gruix
Detectors de centella:≈γcàmera Finestres: sectors de densitatsaire,
2-Conversió D-Areconstr. 2+
greix, H2O, Ca , metall (+4000UH)
(retroprojecció filtrada) Resol. espacial, de contrast i soroll
Obtenció d’imatge RE: capacitat de distingir 2
1-Ultrasò (A)  transcutor* reflectors ≠; important pels 3 eixos
*ecovoltatge Resolució temporal: depèn de
2-voltatge (trans.)receptor* cadència (barrido del trans./s), de la
*Amplif., comprensió i emmagatz. velocitat del so en el medi i de la
3-Convertidor analògic-digital profunditat de l’àrea examinada
4-Es comprimeix log. les ≠ A, Resolució de contrast: dist. ≠ grisos
s’interpola per omplir píxels Rang dinàmic: ∆màx-min en escala
sense info; s’apliquen filtres de grisos (dB); ↓↓RN↑↑contrast)
5-Senyal digital proc.vídeo Guany: regula A↑↑A i ↓↓W (segur)
Soroll acústic (D) o electrònic
Modes de representació: Isoecogènic: Tonalitats semblants
-Mode A (∆ amplitud)oftalmo Hipoecogènic: Estructura amb -
-Mode B (brillo) grisos ecogenicitat que una altra; tonalitat
-Mode M (moviment)cardio més fosca (f de refl.  eco dèbil)
-Doppler colorallunya/apropa Hiperecogènic: 1/x de l’anterior
Mòdul 8
Radiologia
TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE
Tècnica Mecanisme de producció
S’administren radionúclids que emeten radiació γ. El
γgrafia més utilitzat: tecneci (99mTc). També s’utilitza 123I a
planar vegades.
S’obtenen mitjançant el bombardeig del nucli amb
neutrons (reactor) o amb partícules carregades
accelerades (accelerador lineal, ciclotró).
SPECT
S’administren molècules marcades amb isòtops
radioactius emissors de positrons; la majoria són
isòtops d'elements biològics (11C, 13N, 15O, 18F i
18
FDG). Per aconseguir-los:
PET 1-Ciclotró: productors de radionúclids emissors de
positrons de vida ultracurta
2-Laboratori radioquímic: marcatge amb els
radionúclids procedents del ciclotró de ≠ molècules
Components del tomògraf
-Iman: element + voluminós; produeix CME (Bо)
orientat longitudinalment respecte el pacient
-Bobina (EM): Crea un CM d’excitació relativament
uniforme, complementant al CM del iman. Hi ha 3
parells de bobines electromagnètiques (2/eix[x,y,z]*)
RM *Canvis de gradient magnètic(Gx, Gy i Gz)imatge 3D 4-S’apaga antena (no s’emet RF)
-Antena: emet (en polsos repetits) i rep ones de
radiofreqüència (RF) (perpendiculars a Bо)
Tipus de tomògrafs:
-Tancats (mig/alt camp)1’5-3T (superconductors)
-Oberts (mig/baix camp)0’2-0’5T (permanents)
Interacció amb l’organisme
Un cop administrat el radiofàrmac
(no encapsulat), es detecta sa
distribució corporal mitjançant la
gammacàmera
Pengen 2 γcàmeres 
(≠ respecte el PET)
Un cop administrat el radiofàrmac,
es detecta sa distribució corporal
mitjançant la càmera de positrons.
Quan un positró travessa el medi,
després d'un breu recorregut, és
atret per la seva antipartícula
(electró) i les dues partícules es
destrueixen (aniquilació - 512KeV)
convertint-se en energia pura, un
parell de fotons (senyals)
1
1-Àtoms d’ H sotmesos al CME
(spinalineació al CM; 10%antiparal.)
2-Antenaones RF (ressonància -
1
=f que f de precessió d’àtom d’ H)
1
3-Àtom H absorbeix l’E d’ones
de RFexcitació
1
5-Àt. H alliberen E(RF)relaxació
6-El procés excitació/relaxació es
va repetint alternativament
TR(t repetició)=∆t excitacions ≠
TE(teco)=∆t exc.-recull senyal(antena)
Medicina
‫رشيد‬
Procés d’obtenció d’imatge Característiques de la imatge
Gammacàmeres+electrònica Paràmetres relacionats amb:
1-Diafragma: only rajos perp. L’analitzador multicanal
2-INa(Ti)*: fotó γ*llum visible -Resposta i resolució energètica
*-cara int.fotomultiplicador La deficiència de detecció
*+E γ+fotons visibles -Eficiència de detecció: (%) quants
-
 Fotocàtode: E llume fotons s’utilitzen per formar imatge
-
 Dínode: acceleració (a) e
- -Resolució temporal: capacitat del
 Ànode: e aimpuls elèctric
detector per distingir esdev. ↓↓∆t
*-cara ext.col·limador (filtre)
-Sensibilitat: ≈ eficàcia de detecció
3-impuls elèctricimatgePC
*S’obté a partir de disposició dels -Uniformitat: ≠ tubs fotomultipl. es
fotons γ rebuts (x-y) i de comporten ≠, però donen = info.
ponderada de cada càmera Hipocaptació (W/B) zones fredes
Constituït per 2 o + γcàmeres Hipercaptació (B,V) z. calentes i
que fan òrbites, general. el·lípt. ossos, epífisis (nens) i vies d’elimin.
Càmera de positrons (CdP) Mida del detector: ↑↑gruix cristall 
Anells O≠cristalls de centella ↑↑ sensibilitat i ↑↑ dispersió fotons
-GBO, GSO, BaF2, CsF Resolució: distinció de 2 punts ≠
Ordinador(equipat a la CdP) Soroll: σ de la zona uniforme/Nº
Selecció senyals simultànies mesures a la zona uniforme
(12ns) en detectors oposats; Coeficient de recuperació: Nº
entre 2 senyals, es dibuixa mesures en cilindre/Nº mesures
recta (origen dels 2 fotons). zona uniforme
Després es fa reconstrucció Contrast
3D a partir de tots els senyals Detectabilitat: Nº mesures en
(sistema d’equacions lineal) cilindre petit/σ de la zona uniforme
1-E alliberada per relaxació Es pot obtenir imatge o info bioq.
d’àtoms d’H2  rebuda per El senyal per la imatge depèn de:
l’antena (senyal) Paràmetres de l’equip (seq.,TR,TE)
1
-T1: ∆t 63% àtoms d’ H tornin -SE (spin eco): pols RF90º (exc.)
a Xо en l’eix longitudinal -IR(invers-recup):pols d’inv previ (180º)
1
-T2: ∆t 37% àtoms d’ H tornin -GE (gradient eco): <90º(+ràp;TRcurt)
a Xо en l’eix transversal El teixit (T1, T2 i densitat de H )
+
2-Les ≠ senyals passen per un T1: + ∆t  + negre (↓↓TR i ↓↓TE)
procés informàtic i matemàtic Líquid: hipotens (negre)
3-S’obte la imatge (escala de Greix: hipertens (blanc)
grisos)distribució densitats T2: + ∆t  + blanc (↑↑TR i ↑↑ TE)
+
de H en ≠ teixits Líquid i greix: 1/T1
 Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬
CONTRASTOS I RADIOFÀRMACS
Ús en... Tipus FC* Bases biof./quím. Riscos Mesures de prevenció i de seg.
A:Oral/en. rectal Pocs efectes 2aris: diarrea,
D:Insoluble H2O Recobreix bé la mucosa restrenyiment, extravasació
Sulfat de Bari M; No Atenua els RX a cavitat peritoneal,
-
E: GI (ràpid) retrop., pulmó o mediastí
+ A:Oral –abs. 5% Efectes adversos: irritació
Atenua molt els RX
D:Hidrosoluble de mucoses, reaccions
Iodats d’ús GI M;No anafilàctiques, diarrea,
-
*Ús també per TC
E:Renal edema pulmonar, etc.
GI
A: Oral o rectal
Per distendre estomac, per doble contrast o per
D: -
Aire i CO2 angiografia (vasos sota del diafragma) o estudis del - -
RX M; No
tracte GI
E: Respiratòria
- A:Oral
Distén visc GI o per doble contrast
H2O i preparats de D: -
M: No
- -
metilcel·lulosa *Ús també per TC
E: Renal (+altres)
Més de 95% d'efectes Quan cal utilitzar contrast en pacient
A: Oral o IV Poden ser iònics o no iònics (+usats), hiper-,hipo- o
adversos (mirar a dalt) amb ↑↑ risc de reacció, es recomana:
D: Hidrosoluble isosmolars
IV Iodats apareixen 20’ després -Emprar molècula no iònica
M: No Ús: per catèter, en cavitats o conductes, intratecal o vena
d'injecció; efecte advers + -Premedicar amb corticosteroides
E: Renal (biliar) perifèrica
freq.: neuropatia abans d'injecció del contrast
-Microcristalls de Microbombolles de gas (1-10μm) es mantenen en espai
galactosa + μbomb d'aire intravasc. Per ↑↑ estabilitat de μesferes en sang 
L’ús de contrastos ecogràfics només
A:IV embolicar-les en membr. estable o fer servir gasos Efectes adversos: rars,
-Solució de microesferes és recomanable si hi ha una indicació
D: - ↓↓coefic. de difusió i ↑↑M; Objectiu: ↑↑senyal que rep el normalment transitoris i
Eco encapsulades per clínica i després d'avaluar la relació
M: Fetge o NO transductor. Aquest efecte es relaciona amb densitat i lleus. Els + freqüents:
albúmina (per eco card.) entre riscos, sequedat de boca i
E: Renal o resp. concentració de l'agent, mida de les partícules i cefalea i sensació de calor
-Hexafluorur de sofre benefici
característiques del teixit. Per ser útil, el realç ha de
estabilitzat (àc. palmític i FL) persistir el temps suficient.
A: IV Diürètic de nansa emprat en estudis d'imatge de l'aparell
Flurosemida D i M: - urinari (urografia, TC, RM). Objectiu: ↑↑ producció d'orina - -
E: Renal per distendre es vies urinàries (calzes, pelvis i urèter)
S'empra en estudis amb bari* del tub digestiu per obtenir
Altres Glucagó A: IV Contraindicat: pacients amb
D, M i E: -
hipotonicitat i relaxació de musculatura llisa - hiperglucèmia
fàrmacs ↓↓peristaltismemilloren qualitat d’exploració (RM i RX*)
d’ús en A: IV, IM o Pot produir efectes Contraindicat: casos de miastènia
radiologia Butilescopolamina subcutània Es pot utilitzar per a fins semblants amb el glucagó anticolinèrgics (ex: visió greu, megacòlon, glaucoma,
D, M i E: - borrosa, retenció urinària) taquicàrdia o hipersens. al fàrmac
Afavoreix la contracció de l'esfínter d'Oddi. Es pot utilitzar
A: IV
Secretina D, M i E: -
parell distendre els conductes pancreàtics. Dosi depèn - -
del producte concret que s'utilitzi. Sol utilitzar-se per RM
*A=Absorció; D=Distribució; M=Metabolisme; E=Eliminació
Mòdul 8 Medicina
Radiologia ‫رشيد‬
CONTRASTOS I RADIOFÀRMACS
Ús en... Tipus FC Bases biof./quím. Riscos Mesures de prevenció i de seg.
2+
-Partíc. SM - Òxids de Fe Permeten ↓↓ la senyal a totes les seqüències; excepte el
E -BaSO4 (aq.) bari, la resta són +cars i –disponibles que els bifàsics
N -CO2distribució irreg.; A:enteral S'utilitzen contrastos negatius en T2 en RM abdominal
- need glucagó x ↓↓perist. D, M i E: - per reduir el senyal de líquids a l'estómac i primera part
- -
T
-Composts perfluoroquím d’intestí prim, que poden dificultar interpretació d’imatges.
E +
líquids substituents H F2 Efecte: depèn de [ ] i seqüència de polsos (bifàsics tb)
R Hipert. T2 H2O, sol. de S’utilitzen en avaluació d'intestí prim o còlon, associats al
A Hipot. T1 metilcel, bari glucagó IV (afavoreix distensió i ↓↓ peristaltisme); potenc.
L Bifà- A:enteral
T2delinea bé la paret; potenc. T1facilita detecció de - -
S sics Hipot. T2 Solució Gd, D, M i E: -
lesions hipercaptants, tumorals o inflamatòries. Es poden
Hipert. T1 suc (ex: pinya)
fer servir per a exploracions d'endoscòpia virtual
De Gd de Gadolini + Un sol àtom de gadolini escurça els temps de relaxació Molt segurs+ que els iodats
de molts nuclis d'H2 pròxims  per això ↓↓ dosis Efectes adverses (1%); Mesures de prevenció i de seguretat:
distribució quelant A: IV (IA, IT, oral)
Efecte habitual: ↑↑ senyal dels teixits que ho capten en més freqüents: nàusees, les mateixes que en contrastos iodats,
extracel. Combinats: D: Hidrosolubles
imatges potenciades en T1. No obstant, aquest efecte vòmits, cefalea, reaccions ja que poden existir reaccions
Inespecífica -Iònics-+TD M: No
depèn de seqüència de polsos i de [contrast]: cutànies. anafilàctiques greus (tot i que la
stability E: Renal
-↓↓ [ ]  escurçament t longitudinal T1, amb ↑↑ senyal Lliure en sang: ↑↑ toxicitat incidència és molt menor)
RM (+ freq. a RM) -No i. (-osm) -↑↑ [ ]  predomina escurçament del T2, amb ↓↓ senyal Contraindicat: insuf. renal
Quelants de A: IV Tenen difusió molt lenta pels capil·lars, [ ] ctt en primers
De GdGadof- D: Gf -interactua 30’ després d’injecció  útils per a estudi de angio-RM i
distribució osveset-Gf amb prot.(sèrum) estudis de ≠ regions anatòmiques amb única - -
2+
intravascular òxids de Fe M: - administració.
I (- freq) E: Renal Limitació  no hi ha distinció entre artèries i venes
V -Òxid de Quan s'injecten per via intravascular es distribueixen, a Efectes adverses : vòmits,
2+
Fe super- A: IV més d'en el plasma, travessant membranes de nàusees, etc, en general
De Contraindicat: al·lèrgics (a algun dels
magnètics D: Unit a prot. determinades cèl·lules i entrant dins d'aquestes. Com a lleus i autolimitats. Hi ha
components), embaràs, lactància,
distribució (SM) plasmàtiques tal, tenen una distribució més específica que els +preocupació amb aquests
nens, insuficiència hepàtica i
intracel·lular -Manganès M: Fetge contrastos extracel·lulars. contrastos: per D, +t en
hemosiderosis o hemocromatosis.
(específic E: Hepatobiliar Atenent a la [ ], exisitirà ↓↓ o ↑↑ senyal per la mateixa raó l'organisme, penetren dins
pel fetge) que ja s’ha explicat a la casella de més amunt de cèl. i es metabolitzen
De Gd -Gadobenat de A: IV
A causa de la seva doble distribució, ofereixen la Efectes adversos (molt poc
de dimeglumina D: Unit a prot.
possibilitat d'obtenir estudis dinàmics i imatges freqüents): nàusees i -
distrib. -Gadoxetat M: no en precisa
específiques cel·lulars tardanes i imatges d'excreció biliar cefalea
mixta disòdic E: Renal (i biliar)
γgrafia 99mTc (t½:6h), 123I (t½:13h) A: IV, oral, inh, Els radiofàrmacs contenen una petita quantitat de principi
NO causen al·lèrgies (RF
intratecal , subc, actiu (traçador) que es marca amb un radionúclid fent
administrat en traces – NO estan contraindicades en nens
teràpia 131I (t½:8 dies) intraart, intraper, que emetin una dosi de radiació, utilitzada tant amb fins
↓↓↓↓quant.); hi han efectes
instil·lada/lacrimal diagnòstics (emissions γ) com terapèutics (em. β+ princ).
adversos relacionats amb (seguretat: mirar apartat de
11
C, N, O, F i FDG D: -
13 15 18 18 En el diagnòstic, la radiació emesa s'utilitza per mesurar
dosi; en dosi estàndard: radioteràpia metabòlica)
PET M: Fetge sa distribució en un compartiment biològic, com a
(t½: 2’-110’ ) NO hi ha risc de càncer
E: Renal indicador d'una funció fisiològica, com ara d’un òrgan
Mòdul 8
Radiologia
TÈCNIQUES DE DIAGNÒSTIC PER LA IMATGE – CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES
Radiació Avantatges
-Econòmica, ràpida i de fàcil realització
-Adequat nivell per detecció i establiment
RX de diagnòstic
-Es troba en majoria de centres de salut
-Ràpida, no invasiva i - € que RM
-Imatges en 3 eixospermet estudi func.
TC -No hi ha superposició d'imatges+ resol.
-S’evita radiació dispersa
-+ detectors + sensibilitat que RX
-Ràpida
-No s’utilitzen RI
Eco -Es poden veure imatges en moviment
-Innòcua per l’operador - indolora
-Bona resolució espacial (500%+ que TC)
-Estudis vasculars sense contrast
-Imatges en 3 eixos
RM -No invasiu i indolor (innocu)
-Mitjans de contrastos òrgan-específics
-Gran resolució de contrast
-Detecció de processos funcionals en org.
-Pot fer-se total o parcialment, segons si
γgrafia es busca una info. general o precisa
-Permet detectar canvis en estructures
específiques segons el radiofàrmac
És una alternativa a la gammagrafia
convencional:
SPECT -Permet l'obtenció d'imatges en 3D
-Millora delimitació anatòmica de lesions
-Obtenció de tots els plans
-Excel·lent resolució especial
-Correcció de l'atenuació
-Millora de la sensibilitat i especificitat
PET -t½ dels RA molt curts  ↑↑ image quality
-Permet quantificació de nombrosos
processos fisiològics i bioquímics del cos
-Pot detectar alteracions en fase presimpt.
Inconvenients
-Ús de radiació ionitzant
-Baixa sensibilitat
-Ús d’altes dosis de radiació (ionitzant)
-Limitat en l’estudi de parts toves
-Radiació ionitzant: >200-300 de RX
-Cost elevat (equipaments+cada TC)
-Reconstrucció inexacta (≠v elements)
-↑↑↑↑ soroll a mesura que ↑↑ la
resolució de la imatge
-Requereix aplicació de gel per evitar
interfase d’aire
-Ultrasons: -Producció de calor
-Cavitació
-Preu d'equips
-Claustrofòbia
-T llarg d'exploració i soroll acústic
-No detecta calci
-Pacient ha de romandre immòbil
-Camp magnètic intens
-Superposició d'imatges
-Limitacions per canviar imatge tri- en -Embaràs i lactància (emissió de
bidimensional  perd volum
-RI i injecció del radiofàrmac (invasiu)
-Requereix accelerador de partícules
o reactor nuclear per obtenir
radioisòtops artificials (RA)
-Requereix de transport estable per
evitar reacció o desintegració de RA
-Tècnica costosa i localitzada (limitat)
-Pacients de grans dimensions
-Molt més cars que els sistemes
SPECT. (Aquests últims són més
barats, més petits i fàcils d'ubicar en
un hospital)
-Cal la presència d'un ciclotró in situ
Contraindicacions
Relatives
-Embarassades (sobretot al 1r
trimestre)
-Nens (evitar per tots els mitjans)
Relatives
-Embarassades
-Nens
-Malalts obesos
Si s’administra contrast: lactants
-Quan s’ha administrat contrast de
bari  bloqueja els ultrasons
-No aplicar ràp. a embarassades
abans del 1r trimestre
-Embarassades en primer trimestre
-Evitar ús d'objectes metàl·lics
-No aplicar en persones amb
marcapassos
-Consultar http://www.mrisafety.com
en cas de dubte
raigs X i radiofàrmacs)
Les dels radiofàrmacs (tecneci)
-Embarassades i en lactància
-Embarassades, lactància o en
contacte amb nens petits
-Persones molt obeses
Medicina
‫رشيد‬
Aplicacions clíniques i exemples
-Antecedents de traumatisme
-Seguiment de respostes de traum.
-Tumors d’os i avaluació articular
-Sospita d’infecció
-Traumatismes toràcics i cranials
-Vascularització cranial
(hemorràgies, isquèmies, infarts ...)
-Per proves de cribatge i seguiment
-En Radiologia Intervencionista
-Obstetrícia i ginecòloga
-Ap. digestiu (vies biliars) i urologia
-Cardiòloga i cirurgia vascular
-Oftalmòloga (mode A)
-Contrasts en alteracions de parts
toves
-SNC
-Sistema musculoesquelètic
-Òrgans d'abdomen, pelvis i
cardiovascular
-Patologies òssies (osteoporosi)
-Traumes ossis
-Malalties renals, hepàtiques,
metabòliques ...
-Dinàmica: osteomielitis
-SPECT de perfusió cerebral:
Patologia vascular, demències
-SPECT de perfusió cardíaca: IAM
-SPECT en oncologia: tiroides
-SPECT en patologia òssia: Lesions
de la columna vertebral (medul·la)
-Oncologia: Càncer de mama,
detecció de metàstasi
-Cardiologia: Viabilitat miocàrdica
per reconduir la sang a àrees
deficitàries del cor
-Neurologia: Malalties
neurodegeneratives, Alzheimer