UNITAT 02. Aterrint, Aterrant... ALUMNAT

Unitat 2. Aterrint, aterrant...
ÍNDEX
Competències específiques 2
Volcans i illes volcàniques 4

1.1 Els volcans 4
1.2 Les illes volcàniques 7
Volcà Ontake, Japó, setembre de 2014 8
2. Textos narrativos: las leyendas 8
3. El adjetivo 10
5.1. Adéu, Amèrica... 15
5.2. Hola, Àfrica! 16
6. Quan les plaques vibren... 18
7. El grado del adjetivo 23

7.1 Grado positivo, comparativo y superlativo 23
7.2. Comparativos y superlativos especiales 24
8. El temps geològic 25
8.1. Les falles 25
8.2. Recapitulant… 26
9. Otros tipos de leyendas 29
11. El relleu 35
11.1. El relleu continental, marítim i litoral 35
11.2. El relleu de la Península Ibèrica 37
12. Mapes i escales 40

12.1. Mapes i escales gràfiques 42
12.2. Mapes amb escales en centímetres 43
12.3. Elaboració de mapes 44
12.4. Les projeccions 44
13. Coordenades 45
Com indiquem la posició en un mapa? 45
13.1. Sabia Colon en quina longitud estava? 48
14. El cuento popular 49
15. Ortografía: acentuación 53
Aterrint, aterrant... by Equip IES Andreu Alfaro is licensed under CC BY-NC-SA 4.0
1
Competències específiques
Abans de començar aquesta unitat, tu ja saps…
2n Primària
● Identificar en l’estructura de la Terra la litosfera com a capa externa, els principals
tipus de roques i minerals que la componen i situar-hi els continents i les principals
unitats de relleu per mitjà d’un globus terraqüi o un planisferi.
● Elaborar plànols senzills de llocs pròxims per a situar llocs significatius (l’escola, la
seua vivenda, locals comercials, equipaments culturals), on se n’identifique l'ús per
mitjà de superfícies pintades o trames (residencial, esportiu, equipaments) i s'incloga
una escala gràfica i una llegenda.
3r Primària
● Utilitzar algunes característiques dels globus terraqüis, atles, mapes i plànols, com
ara l’equador, els meridians i paral·lels, l’escala gràfica, la llegenda amb els signes
convencionals, sistemes senzills de coordenades (alfanumèrics) o l’índex, per a
localitzar els oceans, els principals rius, les unitats de relleu, països i ciutats, per a
orientar-se i calcular distàncies entre dos llocs.
● Distingir diferents unitats de relleu continental i hidrografia i relacionar-la amb la
distribució de la població a escala regional i global per mitjà de l’ús de mapes de
diferent escala.
4t Primària
● Reconèixer les distorsions que té tot mapa al tractar de representar l’esfericitat de la
Terra i com això condiciona la nostra visió esbiaixada del món.
5t Primària
● Descriure les propietats d’alguns tipus de mapes, globus i sistemes de geolocalització
populars segons els seus propòsits i funcions assenyalant alguns avantatges i algunes
limitacions.
6t Primària
● Seleccionar el tipus de mapa adequat segons el propòsit tenint en compte l’escala i el
contingut representat, especialment aquells que representen el medi físic i els seus
components.
● Situar i anomenar en un mapa físic la distribució de les principals unitats de relleu a
escala europea i global i reconèixer la seua influència en les activitats humanes com
el transport i les comunicacions.
I quan acabe aquesta unitat tu sabràs…
● Apreciar la perillositat potencial dels riscos naturals geològics així com la

importància i necessitat d’una prevenció correctament planificada.
● Calcular distàncies sobre tot tipus de mapes emprant tant escales gràfiques
2
com numèriques.
● Identificar mitjançant coordenades un punt a un mapa i viceversa.
● Apreciar adeqüadament la dimensió temporal dels fenòmens geològics de
llarga durada.
● Explicar significativament la gènesi geològica del relleu, així com de fenòmens
geològics catastròfics: erupcions volcàniques, terratrèmols i sismes
submarins.
● Entendre significativament el concepte de deriva continental: les seues
causes i les seues conseqüències de curta i llarga durada.
● Identificar els elements principals de l’estructura interna de la Terra i les
seues característiques.
● Conèixer els subgèneres del text narratiu com les llegendes o els contes.
● Identificar l’adjectiu en un text i ser-ne capaç de diferenciar-ne els trets
flexius.
● Entendre els graus de l’adjectiu i el funcionament per a identificar-los o fer-ne
ús en un text.
● Treballar els gèneres informatius com la notícia.
● Saber accentuar correctament les paraules, tant en valencià com en castellà.
3
1. Volcans i illes volcàniques
1.1 Els volcans
Volcà Mayon, Filipines.
4
Volcà Tungurahua, Ecuador.
Bé, açò de baix és el que expulsen els volcans: lava. La lava és roca fosa. Imagina’t la
seua temperatura!
Quan per fi es refreda, torna al seu estat sòlid.
https://youtu.be/-K-Cb8QLfNY
I açò és el que podries veure si t’abocares a la vora del cràter d’un volcà:
https://youtu.be/zFIWWM0Iv-U
Però alerta!, no tots els volcans són tan pacífics. De fet, habitualment els volcans
expulsen no només lava, sinó també grans quantitats de cendres supercalfades,
pedres i gasos, i tot això enmig de violentes explosions.
Fixa’t, aquest és “l'esternut” d’un volcà mig adormit:
https://youtu.be/oMxIlXW56cQ
5
Imagina-te’l en plena acció!
1) Amb tot el que ja saps, explica amb detall què és un volcà: primer
escriu la seua definició, i després tota la informació extra que conegues
(com i per què es formen, etc.).
2) Fes el dibuix de dalt a escala, tenint en compte que el volcà ha de tenir

2 km d’altura i l'escorça 40 km de gruix.
6
1.2 Les illes volcàniques
3) Observa amb atenció els següents clips i explica amb detall què és una
illa volcànica.
https://youtu.be/8nSu_BhExPI https://youtu.be/RMtuTfAqAbo
4) Explica què va passar entre aquestes dues imatges:
Surtsey, Atlàntic Nord, actualitat.
Atlàntic Nord, 1963.
I una miqueta més al sud (només 4.000 km de res…).
7
5) Fes una recerca ràpida i contesta: què hi ha al centre de l’Illa de
Tenerife?
Volcà Ontake, Japó, setembre de 2014

https://youtu.be/3ObsOj9Q2Do
6) Fes una xicoteta indagació i explica en unes línies el que va passar a

Ontake el 27 de setembre de 2014.
2. Textos narrativos: las

leyendas
Vamos a ver un tipo de texto narrativo! Mira la teoría en el siguiente Power Point:
La narración: las leyendas
8
Popocatépetl e Iztaccíhuatl
La vista que engalana a la ciudad más grande del mundo: la Ciudad de México, está realzada
por la majestuosidad de dos de los volcanes más altos del hemisferio, se trata
del Popocatépetl y del Iztaccíhuatl.
La presencia milenaria de estos enormes volcanes ha sido de gran importancia en las diferentes
sociedades que los han admirado y venerado, siendo fuente de inspiración de múltiples
leyendas sobre su origen y creación. Entre ellas una de las más conocidas es la que a
continuación relataremos.
Hace ya miles de años, cuando el Imperio Azteca estaba en su esplendor y dominaba el Valle

de México, como práctica común sometían a los pueblos vecinos, requiriéndoles un tributo
obligatorio. Fue entonces cuando el cacique de los Tlaxcaltecas, acérrimos enemigos de
los Aztecas, cansado de esta terrible opresión, decidió luchar por la libertad de su pueblo.
El cacique tenía una hija, llamada Iztaccíhuatl, era la princesa más bella y depositó su amor en
el joven Popocatépetl, uno de los más apuestos guerreros de su pueblo. Ambos se profesaban
un inmenso amor, por lo que antes de partir a la guerra, Popocatépetl pidió al cacique la mano
de la princesa Iztaccíhuatl. El padre accedió gustoso y prometió recibirlo con una gran
celebración para darle la mano de su hija si regresaba victorioso de la batalla.
El valiente guerrero aceptó, se preparó para partir y guardó en su corazón la promesa de que la
princesa lo esperaría para consumar su amor.
Al poco tiempo, un rival de amores de Popocatépetl, celoso del amor de ambos se profesaban,
le dijo a la princesa Iztaccíhuatl que su amado había muerto durante el combate. Abatida por la
tristeza y sin saber que todo era mentira, la princesa murió.
Tiempo después, Popocatépetl regresó victorioso a su pueblo, con la esperanza de ver a su
amada. A su llegada, recibió la terrible noticia sobre el fallecimiento de la princesa Iztaccíhuatl.
Entristecido con la noticia, vagó por las calles durante varios días y noches, hasta que decidió
hacer algo para honrar su amor y que el recuerdo de la princesa permaneciera en la memoria
de los pueblos. Mandó construir una gran tumba ante el Sol, amontonando diez cerros para
formar una enorme montaña.
Tomó entre sus brazos el cuerpo de su princesa, lo llevó a la cima y lo recostó inerte sobre la
gran montaña. El joven guerrero le dio un beso póstumo, tomó una antorcha humeante y se
arrodilló frente a su amada, para velar así, su sueño eterno.
9
Desde aquel entonces permanecen juntos, uno frente a otro. Con el tiempo la nieve cubrió sus
cuerpos, convirtiéndose en dos enormes volcanes que seguirán así hasta el final del mundo.
La leyenda añade, que cuando el guerrero Popocatépetl se acuerda de su amada, su corazón,
que guarda el fuego de la pasión eterna, tiembla y su antorcha echa humo. Por ello hasta hoy
en día, el volcán Popocatépetl continúa arrojando fumarolas.
Fuente: Leyendas populares
(https://www.inside-mexico.com/la-leyenda-de-popocatepetl-e-iztaccihuatl/)
7) Lee el texto de Popocatépetl e Iztaccíhuatl y responde las cuestiones:

a) ¿Por qué se va Popocatépetl a la guerra?
b) ¿Qué le pasa a Iztaccíhuatl? ¿Qué hace entonces nuestro héroe?
c) Resume las partes del texto: planteamiento, nudo y desenlace.
d) ¿Quiénes son los personajes principales? ¿Y los secundarios?
e) ¿Qué tipo de leyenda es esta? ¿Con qué elemento real está relacionado?
3. El adjetivo
8) Ahora vamos a trabajar los adjetivos del texto anterior:
a) Copia las palabras subrayadas. ¿Qué tipo de palabras son? ¿Para qué
sirven?
b) Sepáralas ahora en dos grupos; las que cambian en masculino y
femenino y las que se quedan igual.
c) ¿Cómo podemos saber si las que no cambian son femeninas o
masculinas?
d) ¿Qué diferencia hay entre los adjetivos “bella, apuesto, terrible” y
“obligatorio, inerte, conocido”? Piensa tú algunos más que se asignen a
cada grupo.
Tunupa-Bolivia
Vista de Tunupa, desde el Salar de Uyuni.
Hace muchísimos años los

volcanes podían moverse y
desplazarse a su antojo por la
Tierra. En el altiplano andino sólo
había un volcán femenino:
Tunupa. El resto de los volcanes
la cortejaban. Un día quedó
embarazada sin saber la
identidad del padre. Por raro que
parezca, todos reclamaban su
paternidad.
Los volcanes, en ferviente lucha,
arrancaron de los brazos de
Tunupa el bebé para ocultarlo.
Tunupa, al darse cuenta de que su hijo no estaba y de que no podía moverse, comenzó a
llorar de manera desconsolada sobre la tierra árida que quedó blanca y salada hasta formar
el Salar de Uyuni.
10
Los dioses se enojaron con los volcanes por su egoísmo y los castigaron; les prohibieron
moverse y los fijaron en un lugar específico.
La pobre Tunupa, hasta la fecha sigue sin saber que a 20 km de donde ella está, en
Colchani, hay un pequeño volcán muy parecido a ella, que se lamenta por su soledad.
Fuente: Leyendas populares
(https://www.eluniversal.com.mx/destinos/5-leyendas-de-volcanes-donde-habitan-los-dioses)
9) Responde las preguntas sobre el texto:

a) ¿Qué lugares reales nacieron según la leyenda? ¿Dónde están?
b) ¿Cómo crees que se pudo crear realmente el Salar de Uyuni?
c) ¿Qué tipo de personajes aparecen en este texto?
d) ¿Por qué podemos decir que este texto es una leyenda y no un mito?
10) Responde les siguientes preguntas sobre los adjetivos:

a) ¿Qué significa el adjetivo “andino”? ¿Sabes cómo se llaman este tipo de
adjetivos?
b) Indica el adjetivo derivado de los nombres de estos lugares:
Bolivia, Córdoba, Perú, Hawai, Nueva York, Oxford, Badajoz, Palencia, Cuenca,
Letonia, Lérida, Mérida… Busca tú algún otro y sorpréndenos con su forma.
c) ¿De dónde son estos gentilicios: lusitano o luso, bético, ibérico, itálico,
germánico, galo…? ¿Sabes por qué son diferentes a los que se utilizan
normalmente? En el lenguaje periodístico del deporte se suelen utilizar
con frecuencia ¿Conoces alguno más?
També les nostres illes i muntanyes tenen la seua llegenda...
El Puig Campana i la coltellada de Rotlà

Fa molts segles, en aquest lloc vivia un gegant pacífic que s'anomenava Rotlà.
Portava una vida trista, ja que no quedava per la zona cap altre gegant i la gent
fugia d’ell que perquè li feia por la seua gran força i el seu aspecte desgarbat. Un
dia es va trobar amb un xicota que li va somriure, i Rotlà va poder mantenir una
conversa cordial amb un humà. El gegant se'n va enamorar i la xicota li va
correspondre.
Alda -que així es deia la xicota-i Rotlà van viure feliços. Però un dia molt desgraciat,
quan Rotlà tornava de caçar, es va trobar amb un desconegut vestit de negre que el
va advertir que havia d'anar urgentment a trobar la seua amada, ja que estava
greument malalta i moriria en pondre's el sol.
Rotllà, desesperat, va pujar al cim del Puig Campana i hi va donar una coltellada.
Del fort colp, es va desprendre un tros del cim, que va caure a la mar (més tard
seria l’illa de de Benidorm o la Coltellada de Rotlà). Pretenia que el sol entrara pel
tall unes quantes hores més, però va veure que no era prou. Va agafar la xicota als
braços e córrer cap a la bretxa perquè li arribaren els últims rajos del sol.
Alda va morir als braços del gegant quan el sol, inevitablement, es va pondre. Rotlà,
llavors, va baixar a la platja amb la seva amada als braços va entrar a la mar i va
deixar el seu cos inert en l’illot format per la roca arrancada del tall. Després,
11
abraçat a l'illot, el gegant Rotlà es va deixar morir.
Font:(https://afondo.diarioinformacion.com/cultura/la-llegenda-del-puigcampana.html)
11) Respon les preguntes sobre el text del Puig de la Campana:

a) Qui són els protagonistes d’aquesta història?
b) Podríem dir que es tracta de dos personatges reals?
c) Sabries explicar la diferència entre un personatge real i un personatge
fictici?
d) Quina relació té la llegenda amb la nostra geografia? És a dir, a quins llocs
fa referència?
e) Com s’explicaria realment la formació d’una illa?
f) Si vols conèixer l’origen de la llegenda pots consultar-lo punxant l’enllaç.
12) Treballem l’adjectiu:

a) Busca a la llegenda del Puig Campana deu adjectius.
b) Col·loca a la graella els adjectius anteriors i completa les formes que et
falten.
Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural
c) Si necessites ajuda perquè no saps com es canvia el gènere o el nombre

pots consultar ací la teoria:
12
4. Què hi ha davall dels nostres
peus?
Aquest és un esquema de l’estructura interna de la Terra. L’escorça i la part més
externa del mantell superior conformen el que coneixem com litosfera. L’escorça és
dura i està més o menys freda, però el mantell està a... 3.500 ºC. Perquè et faces
una idea: el forn de la teua cuina a tota potència únicament arriba als 250ºC.
13) Observa el dibuix de baix i contesta: a quina distància estan els

teus peus del magma incandescent (la lava) del mantell?
13
El mantell està tan supercalfat que el magma (la lava interior) es mou sense parar,
com l’aigua en un cassó quan està bollint.
https://youtu.be/ryrXAGY1dmE
14) Observa el clip de dalt i contesta: quin efecte té “l’ebullició” del

magma del mantell sobre l’escorça terrestre (on tu vius)?
5. La deriva continental
Com ja hem vist, l’escorça terrestre està freda. Però el mantell, que està a sota, està
tan calent que es troba fos, en estat líquid (més bé
pastós).
Doncs bé: l’escorça terrestre està trencada en grans
fragments anomenats plaques tectòniques que es
mouen lentament per l’efecte dels corrents
convectius del magma del mantell.
Imagina’t un plat de natilles calentes amb galetes
damunt. Imagina’t que una força invisible mou les
galetes, fent que xoquen entre elles, ajuntant-se,
clevillant-se, separant-se…
14
15) A partir de la imatge del plat de natilles amb galetes, explica què
passa amb les plaques tectòniques.
Aquest mapa representa com es mouen les plaques de l’escorça:
16) Sobre un mapamundi, dibuixa les plaques tectòniques amb el seu

nom i color corresponent.
5.1. Adéu, Amèrica...

Ara mateix, la Placa Nord Americana està allunyant-se de nosaltres a la velocitat de...
el creixement de les teues ungles.
Anem a veure com és l’escletxa (falla) que separa la Placa Nord Americana de la
Placa Euroasiàtica: https://youtu.be/U3eT0qmPJbw
15
5.2. Hola, Àfrica!
Aquesta imatge és una part de la línia de xoc (falla) entre la Placa Africana i la Placa
Eurasiàtica (on tu vius).
Serra Nevada, Granada. FONT: José Luis R. Sañudo
FONT: J. Alberto Bermúdez http://www.curriculumenlineamineduc.cl
17) Explica quin és l’origen de les serralades.
16
Formació de la comarca de la Ribera de l’Ebre
A l’origen dels temps, quan l’Ebre encara no existia i el muntanyam de les serres de
Perles i del Tormo constituïa el límit abrupte d’un gran mar interior. Vora aquest llac
immens vivia la nimfa Beanta, filla del Sol i de la Lluna. La nimfa, vestida amb gases
i sedes, s’enfilava cada matí a la Roca del Sol per adorar el seu pare celestial i
durant el dia es submergia en les aigües cristal·lines, deixant en llibertat la seua
cabellera, que s’estenia plàcida com un riu d’or vora la cascada juganera del llac.
La bellesa divinal de Beanta enamorà Barrufemes, àngel rebel, monstre infernal

encès pel desig. La nimfa el refusà i s’uní amb un descendent d’Adam, el primer
riberenc, un jove fort i decidit que es deia Tormo de Montjuïc.
Passat el temps, mentre els dos enamorats esperaven feliços a la Cova dels Coloms
el naixement del seu fill, fruit del seu amor, Barrufemes, foll de gelosia, es confabulà
amb les fúries més nefastes i el dia en què Beanta donà a llum, esclatà la fúria
malèfica. Tota la serenor de la terra es trencà en uns instants i sota la més
terrorífica de les tempestes s’obriren les entranyes de la terra.
Les serres del Tormo i de Perles se separaren i allí on hi havia hagut només una
cascada s’obrí el pas de l’Ase que va fer que el gran llac es buidés i que el mar
interior es convertís en un riu, l’Ebre.
Barrufemes va ser castigat i capbussat pel forat del Calder del pas de l’Ase, un lloc
que encara hui els navegants de l’Ebre consideren perillós. Beanta i Tormo quedaren
immortalitzats en la geografia de les terres de la ribera de l’Ebre i, segons alguns
testimonis que es repeteixen des de temps ancestrals, les tres filles que la nimfa va
tenir aquell dia memorable –Nàiade, regina de les aigües, Dríade, regina de les
plantes, i Orèade, regina de les muntanyes– habiten encara en aquells paratges.
F: Diputació de Girona. Llegendes i paisatges.
18) Respon les següents qüestions sobre el text:

a) Qui són els protagonistes d’aquesta història?
b) Qui seria l’antagonista? Per què?
c) Com s’explica segons la llegenda el naixement de la comarca?
d) Quins fenòmens naturals podrien explicar el que descriu la llegenda?
19) Treballem els adjectius del text anterior:

a) Busca deu adjectius i escriu al costat quin substantiu acompanyen.
b) Indica a partir de quina paraula s’han format els adjectius següents:
celestial, infernal, riberenc, terrorífica i perillós.
c) De quina categoria gramatical és la paraula d’origen?
d) Ara escriu tu cinc adjectius que es formen com els anteriors.
17
6. Quan les plaques vibren...
Les plaques tectòniques es troben en continu moviment. Ho fan de forma molt lenta, i
la nostra vida és molt curta. Per això habitualment no percebem aquest moviment.
Però hi ha vegades en què el frec entre les plaques provoca una petita vibració que sí
que notem.
Mireu aquest vídeo d’un terratrèmol al Japó: https://youtu.be/dLWN7AHftBo
Quan un terratrèmol es produeix en l’oceà, la vibració pot generar una onada gegant
(com quan li dones un colp a un plat de sopa). Quan aquesta onada arriba a la costa,
els efectes són devastadors.
https://youtu.be/w3AdFjklR50
20) Explica què és un tsunami.

A la següent imatge tens una infografia que explica com es produeix un tsunami
(maremot).
18
21) Investiga: quin “problema” va provocar el tsunami de Japó de l’11
de març de 2011? En aquests enllaços pots trobar informació:
22) Explica, després de llegir aquesta altra notícia, fins a on van arribar
les conseqüències del tsunami.
23) Llig les notícies del que va passar als EUA (per duplicat!) i respon:
a) Quins fets conten les dues notícies enllaçades a la frase de dalt?
b) Explica amb les teues paraules per què s’han produït aquests fets.
Però compte! No només ocorre a Japó…
19
Tu vius damunt d’una escletxa a l’escorça terrestre (línia de falla). Prem la imatge i
llig la seqüent notícia per entendre què vol dir això:
FONT: Crónica Global, 17-10-2018
Alerta! Igual que el Japó, nosaltres també tenim una central nuclear “platgera”…
FONT: Diari Público
20
24) Esbrina a quants quilòmetres de la teua casa es troba la central
nuclear Vandellòs II.
I si ens agafa un terratrèmol… Què fem?

25) A partir del document adjunt, escriu un resum de:
● QUÈ FER abans d’un terratrèmol (és a dir, ara).
● QUÈ FER durant un terratrèmol.
● QUÈ FER després d’un terratrèmol.
Terratrèmols: instruccions
La leyenda de los temblores

Por estas tierras se cuenta que, hace mucho tiempo, hubo una serpiente de colores,
brillante y larga.
Era de cascabel y para avanzar arrastraba su cuerpo como una víbora cualquiera.
Pero tenía algo que la hacía distinta a las demás: una cola de manantial, una cola
de agua transparente.
Sssh sssh... La serpiente avanzaba. Sssh sssh... La serpiente de colores recorría la

tierra. Sssh sssh... La serpiente parecía un arcoiris juguetón, cuando sonaba su cola
de maraca. Sssh sssh...
Dicen los abuelos que donde quiera que pasaba dejaba algún bien, alguna alegría
sobre la tierra. Sssh sssh... Ahí iba por montes y llanos, mojando todo lo que
hallaba a su paso. Sssh sssh... Ahí iba por montes y llanos, dándoles de beber a los
plantíos, a los árboles y a las flores silvestres. Sssh sssh... Ahí iba por el mundo,
mojando todo, regando todo, dándole de beber a todo lo que encontraba a su paso.
Hubo un día en el que los hombres pelearon por primera vez. Y la serpiente
desapareció. Entonces hubo sequía en la tierra.
Hubo otro día en el que los hombres dejaron de pelear. Y la serpiente volvió a
aparecer. Se acabó la sequía, volvió a florecer todo. Del corazón de la tierra salieron
frutos y del corazón de los hombres brotaron cantos.
21
Pero todavía hubo otro día en el que los hombres armaron una discusión grande,
que terminó en pelea. Esa pelea duró años y años. Fue entonces cuando la
serpiente desapareció para siempre.
Cuentan que no desapareció, sino que se fue a vivir al fondo de la tierra y que ahí
sigue. Pero, de vez en cuando, sale y se asoma. Al mover su cuerpo sacude la
tierra, abre grietas y asoma la cabeza. Como ve que los hombres siguen en su
pelea, sssh... Ella se va. Sssh sssh... Ella regresa al fondo de la tierra. Sssh sssh...
Ella la hace temblar... Ella desaparece.
F: Leyenda tradicional mexicana

Versión de Antonio Ramírez Granados (adaptada)
26) Responde las siguientes cuestiones sobre el texto:

a) Según lo que hemos estudiado ¿sería un mito o una leyenda? Recuerda
que las leyendas siempre están asociadas a algo real y concreto.
b) Según esta historia ¿es posible que los terremotos cesen en el mundo?
¿Por qué?
c) ¿Cuál es la razón científica por la cual no se acaban?
d) ¿Cómo te imaginas a la serpiente con la cola de agua? Dibújala.
El origen de los tsunamis
Según se cuenta en Japón, el único responsable de los tsunamis que han asolado la

isla durante su historia es Amemasu. Este ser era un pez ballena descomunal. Vivía
en el entonces lago Mashu, bloqueando con su cuerpo la entrada de las aguas del
Pacífico. Cuenta la leyenda que hace miles y miles de años, un precioso y delicado
ciervo bebía de las mansas aguas del entonces lago Mashu. Sin más, Amemasu salió
a la superficie con las fauces abiertas para engullir a dicho cervatillo. Tenía tanta
ansia por comérselo que se olvidó de masticarlo, por tanto, el ciervo entró en su
estómago vivo.
22
Al parecer, el cervatillo lloró dentro del animal unas lágrimas tan puras que
destrozaron el estómago de Amemasu. Su poderoso llanto abrió un agujero en la
tripa de la ballena matando a la misma y permitiendo salir al animal cautivo.
Un pájaro que pasaba por allí observó atónito el trágico final de Amemasu. Voló
raudo a las aldeas más cercanas para contar a los habitantes lo que había pasado, y
avisándoles por tanto de que seguramente el bloqueo de las aguas podría terminar
inundando todas sus casas.
La aldea de los Ainu hizo caso a las advertencias del pájaro y subieron a los montes
más altos que encontraron, pero las demás aldeas quisieron ir a investigar al lago
Mashu. Una vez allí, los aldeanos decidieron comerse el cuerpo de Amemasu sin
guardar ningún respeto por aquel animal. Cuenta la leyenda que una vez que
terminaron de comerse a la ballena, las aguas se liberaron y comenzaron a inundar
todas las aldeas, matando a todos aquellos que no respetaron a Amemasu.
Los Ainu fueron los únicos supervivientes, perduraron durante millones de años y
cuentan que cada vez que tiene lugar un tsunami en Japón es debido a la ira de
Amemasu, dios de las aguas japonesas. Este ser entra en cólera por los crímenes
que los japoneses cometen contra los seres marítimos y sacude bruscamente el
océano lanzando temibles olas para castigarlos. Sin embargo, a pesar de los
numerosos tsunamis que han asolado Japón, la aldea de los Ainu, nunca ha sufrido
las terribles consecuencias de uno de éstos.
F: Leyendas tradicionales japonesas
27) Responde las preguntas sobre el texto del origen de los tsunamis:
a) ¿Cómo se origina un tsunami según este texto? ¿Cómo se origina en
realidad?
b) Este texto ¿es un mito o una leyenda? ¿Por qué?
c) ¿Cuáles son los momentos más importantes de esta narración?
d) ¿Qué personajes intervienen? ¿Son reales o imaginarios?
e) ¿Por qué crees tú realmente que la aldea de los Ainu nunca ha sido
afectada por un Tsunami?
f) Esta leyenda intenta dar una lección de comportamiento al ser humano
¿Cuál es? ¿Crees que esa advertencia sería aplicable hoy en día?
g) En el caso de Japón, ¿conoces algún “crimen” que cometan contra los
seres marítimos por los que puedan ser castigados por Amemasu?
Investiga sobre las actividades pesqueras de este país.
h) ¿Qué adjetivos utiliza para describir a Amemasu? ¿Y al cervatillo?
7. El grado del adjetivo

7.1 Grado positivo, comparativo y superlativo
Estos adjetivos que has visto en el ejercicio anterior están en grado positivo, esto
quiere decir que indican una cualidad que sólo se cita.
En cambio, podemos comparar elementos en función de una cualidad. Esta
comparación puede hacerse en tres formas: superioridad, igualdad e inferioridad.
23
También podemos poner la cualidad en grado máximo, hablamos del superlativo.
Esta última forma necesita de una terminación concreta en –ísimo/a o de palabras o
prefijos delante que indiquen que la cualidad está en grado máximo: muy, super-,
requete-, hiper-, repetición del adjetivo…
Estamos hablando del grado del adjetivo:

● POSITIVO: delicado
● COMPARATIVO:
⮚ Superioridad: más delicado que
⮚ Igualdad: tan delicado como/ igual de delicado que
⮚ Inferioridad: menos delicado que
● SUPERLATIVO:
Delicadísimo
Muy delicado
Superdelicado, hiperdelicado…
Delicado, delicado
*También existe una forma particular del superlativo en la que se compara con el
resto de elementos existentes: EL MÁS DE… El cervatillo más delicado de todos. Se
llama superlativo relativo.
28) Elige ahora dos adjetivos del texto El origen de los tsunamis y
ponlos en todas las formas posibles. Puedes hacer oraciones si te
resulta más fácil.
7.2. Comparativos y superlativos especiales

Hay algunas palabras que tienen el comparativo normal (más que, menos que, igual
de… que, tan …como) y otro especial. Mira los ejemplos del cuadro siguiente:
ADJETIVO COMPARATIVO SUPERLATIVO

ESPECIAL ESPECIAL
BUENO Mejor (más bueno que) Óptimo (buenísimo)
MALO Peor (más malo que) Pésimo (malísimo)
GRANDE Mayor (más grande Máximo (grandísimo)
que)
PEQUEÑO Menor (más pequeño Mínimo (pequeñísimo)
que)
Hay otros adjetivos que tienen un superlativo “rarito”:
● Libre: libérrimo
● Pobre: paupérrimo
● Célebre: celebérrimo
Y ¿qué hacemos si no nos lo sabemos? Pues muy fácil, utilizamos la forma que sí
sabemos: muy libre, superpobre, hipercélebre…
29) En la antigua Roma, Máximo era un nombre muy común, ¿A qué

hermano crees tú que se lo ponían? Segundo o Secundina son nombres
también relacionados con el orden, ¿conoces algún otro?
24
8. El temps geològic
[vol] Mira aquest vídeo a partir del minut 29, i contesta: què va passar a Nova Zelanda el 21
de gener de 1855, a les 21:15?
[vol] A la teua llibreta, conta raonadament la història del fòssil.
https://youtu.be/uTMio1PaJvQ?t=1758
30) A partir del vídeo següent, dibuixa la teua llibreta el mapa de la

Terra a l’època dels dinosaures (Juràssic): https://youtu.be/uGcDed4xVD4
8.1. Les falles

Tots sabem el que són les falles: aquestes festes tan divertides de la Comunitat
Valenciana… Com? Que són altra cosa?
Anem a veure si ens aclarim d’una vegada…
31) Tenint en compte que el que hi ha a una banda i altra de la imatge
són plaques tectòniques diferents, escriu la definició de “falla”:
25
Falla de Sant Andrés, California.
32) Torna a escriure la definició de “falla”, però ara fent servir la imatge
inferior.
33) Escriu la definició del terme “polisèmia”. Una pista: té molt a veure
amb el que hem fet a les activitats anteriors.
34) [VOL] Dibuixa una falla divergent, una falla convergent i una falla
transformant. Davall de cada dibuix inclou una breu descripció.
8.2. Recapitulant…
26
35) Prepara un examen de deu preguntes sobre el text següent. Si és
possible, fes l’activitat en grup.
El xoc entre plaques tectòniques causa sempre serralades?
Dos muntanyers a la serralada de l'Himàlaia. Universitat de Leeds

Quan hi ha col·lisió entre les plaques, sí es formen sempre serralades. Però la
interacció entre les plaques pot ser d'un altre tipus a més de la col·lisió o xoc.
Encara que per entendre el que passa entre elles és millor que comencem per
explicar el que són les plaques. Això que en geologia anomenem plaques
tectòniques són les peces en què es divideix la capa més externa i rígida del nostre
planeta. Aquesta capa externa, rocosa, es diu litosfera i està formada per l'escorça i
la part superior de la capa que es troba sota. La litosfera del nostre planeta té un
gruix variat segons sigui oceànica o continental. Les regions emergides de la
superfície terrestre corresponen a les àrees amb litosfera continental que és més
gruixuda, fins a 150 quilòmetres o més. Mentre que la litosfera oceànica és més
prima i més densa, per això està submergida. Aquesta litosfera terrestre està
trencada en peces, les anomenades plaques tectòniques, que estan en continu
moviment unes respecte a les altres i formen una espècie de puzle. És a les vores
d'aquestes peces en moviment on es formen les serralades, es produeix la major
part dels terratrèmols més grans i les alineacions de volcans actius.
Les peces que formen aquest puzle a la superfície són set grans plaques que poden
estar constituïdes per litosfera oceànica o continental o per trossos d'ambdues.
També hi ha dotzenes d'altres plaques més petites que acomoden els moviments de
les grans. Les plaques petites es solen moure més de pressa que les grans, i tots
aquests moviments és el que anomenem tectònica de plaques. Hi ha tres tipus
principals de moviment relatiu a les vores entre les plaques: la convergència, les
27
dues plaques s'aproximen; la divergència, les plaques se separen; i la
transcurrencia quan llisquen una a una el costat d'una altra.
Els moviments de les plaques i la formació de muntanyes com les que veiem avui
són processos que existeixen des de fa uns mil milions d'anys. Perquè hi haja
aquestes plaques el primer que es va necessitar va ser que l'escorça de la Terra es
refredara i es solidificara i per tant, és possible que en les etapes primerenques del
nostre planeta des de la seua formació fa uns 4.500 milions d'anys no existissen
plaques ni relleus muntanyencs com els que observem avui.
Joaquina Álvarez Marrón
Joaquina Álvarez Marrón és doctora en Geologia, cap de departament d'Estructura i
Dinàmica de la Terra i Cristal·lografia de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume
Almera del CSIC.
FONT: El País 14 AGO 2019
36) Mira la següent imatge i respon: quin tipus de fenomen geològic

apareixerà en cadascuna de les zones marcades? Per què?
FONT: J. Alberto Bermúdez http://www.curriculumenlineamineduc.cl/
37) Mira el següent clip i contesta les qüestions que més avall
s’indiquen: https://youtu.be/25YR4_gE4jY
28
a) Què és el que es troba davall de l’escorça?
b) De què està fet el nucli de la Terra?
c) La LITOSFERA està formada per…
d) Explica en què consisteix el procés de subducció.
e) Explica com es va formar la serralada de l’Himalaia.
f) Quina és l’altitud de l’Everest?
g) En quin subcontinent està la serralada dels Andes?
h) Què és l’hipocentre d’un terratrèmol? I l’epicentre?
i) Què és el que creen els volcans?
9. Otros tipos de leyendas

La cabeza delatora
Vivía en Madrid, en el siglo XVI, en la calle conocida hoy con el nombre de la
Cabeza, un acaudalado caballero, poseedor de una gran fortuna en alhajas y objetos
preciosos. Como su vida era tranquila y poco sociable, solo tenía a su servicio a un
antiguo criado que colmaba todas sus necesidades. No era este muy fiel en su
comportamiento, porque, sin poderlo evitar, envidiaba las riquezas de esta casa, de
las que su señor no obtenía la menor utilidad.
Una noche llevó a cabo su proyecto; mientras su señor dormía, le cortó de un tajo la
cabeza y, después de robarle todo cuanto pudo cargar sobre sí, huyó con paso
rápido de la casa. Al día siguiente marchó de Madrid, sin que la justicia pudiese dar
con su paradero. Se instaló en una localidad donde nadie lo conocía, y cuentan que
allí vivió muchos años. Mas cierto día tuvo necesidad de ir a Madrid para resolver
unos asuntos y, pensando que todo aquello estaría olvidado en la memoria de las
gentes, realizó el viaje. En uno de sus paseos por la villa, y al pasar por el mercado,
se le ocurrió comprar una cabeza de cordero y la guardó en uno de los bolsillos de
29
su traje. Se dirigió acto seguido hacia su fonda, sin advertir que la cabeza iba
chorreando sangre y manchando la calle con un reguero continuo.
Casualmente, un alguacil que caminaba detrás de él se acercó para preguntarle qué
cosa llevaba en el bolsillo que chorreaba de tal manera. El antiguo criado repuso
que una cabeza de cordero que acababa de comprar en el mercado, pero al sacarla
del bolsillo para mostrársela, se encontró con la cabeza de su antiguo señor
asesinado. Fue detenido por el alguacil y confesó por fin su crimen.
En memoria de este hecho, el rey Felipe II mandó esculpir una cabeza de cordero,
para que fuese colocada en la fachada de la casa donde había sido cometido el
crimen. Aquel edificio fue conocido desde entonces con el sobrenombre de «Casa de
la Cabeza», y más adelante dio el nombre a la calle.
Vicente GARCÍA DE DIEGO
Antología de leyendas universales, Labor
38) Lee atentamente la leyenda La cabeza delatora. Después, contesta

las cuestiones que se plantean debajo.
a) ¿Con qué lugar se relaciona esta leyenda? ¿Se trata de un lugar real o de
un lugar imaginario? (Puedes intentar buscarlo con Google Maps).
b) ¿En qué época se ambientan los hechos narrados?
c) ¿Qué personajes intervienen? ¿Es alguno de ellos un personaje histórico?
d) ¿Qué elemento maravilloso o sobrenatural aparece en esta narración?
39) ¿A cuál de los tipos de leyenda que has estudiado pertenece esta
leyenda?
40) Redacta ahora un resumen del texto. Recuerda que no hay que
copiar fragmentos del original, sino contarlo con tus palabras.
El rey Arturo
Merlín llegó a Londres y habló con el
arzobispo, y de mutuo acuerdo convocaron
una gran reunión de caballeros para el día
de Navidad. Tantos fueron los congregados
que no había sitio para todos en la iglesia
de la abadía, de forma que muchos
tuvieron que seguir los oficios desde el
patio de la iglesia.
En mitad del servicio se elevó de repente
un murmullo de admiración de la abadía,
pues en el patio se pudo ver —aunque
nadie advirtiera su llegada— una gran losa
cuadrada de mármol, y sobre ella, un
yunque de hierro, y clavada en el yunque,
con la punta profundamente hundida en él,
una gran espada de resplandeciente acero.
En torno al yunque, en el mármol, vieron
letras grabadas en oro puro que decían: «El
30
que sacare esta espada de la piedra y del yunque es el rey legítimo de toda
Bretaña».
Al leer este mensaje, muchos trataron de extraer la espada, pero ni uno consiguió
aflojarla ni siquiera el grosor de un cabello. […] También lo intentó sir Héctor, sin
obtener mejores resultados.
—Sácala —le ordenó a Arturo.
Y Arturo cogió la espada por el pomo y la extrajo del yunque como si la sacara de
una vaina bien engrasada.
—Bien entiendo ahora —dijo sir Héctor, hincándose de rodillas ante Arturo e
inclinando la cabeza en señal de acatamiento—que ningún otro sino vos es el rey
legítimo de esta tierra. […] Además, aunque os amo tiernamente, no sois hijo mío,
pues Merlín os trajo a mí cuando no erais más que un niño de pecho, y me
encomendó que me ocupara de vos como si fuerais de mi propia sangre.
Roger LANCELYN GREEN
El rey Arturo y sus caballeros de la Tabla Redonda, Siruela
41) Contesta las siguientes cuestiones sobre el texto El rey Arturo:

a) ¿En qué momento del año tienen lugar los hechos narrados?
b) ¿Cómo se va a decidir quién será el próximo rey de Bretaña?
c) ¿Cuál es la relación que existe entre Arturo y sir Héctor? Copia la frase
del texto que te ha permitido contestar.
42) ¿En qué lugar se desarrolla este episodio de la materia artúrica? ¿Se
trata de un lugar real o imaginario? Justifica tu respuesta.
43) Explica los elementos sobrenaturales que aparecen en esta

narración.
10. Les normes d’accentuació

Aprofitarem aquestes llegendes per treballar les normes d’accentuació
31
La llegenda de la rata penada i el rei en Jaume
La rata penada és l’animal de l’escut de

la ciutat de València. Segons la
llegenda en la cultura àrab es
domesticaven i s’utilitzaven per
espantar els mosquits dels terrenys
pantanosos de prop de València.
En l’època de Jaume I un profeta àrab

augurà que mentre la rata penada de
l’amo de la ciutat poguera volar totes
les nits la ciutat es mantindria en poder musulmà.
Les tendes de les tropes del rei Jaume I estaven acampades al raval de Russafa,
fora de la muralla de la ciutat de València, per tal d’arravatar-los la ciutat als
musulmans.
Va ser aleshores quan una rata penada va fer un niu en la part alta de la tenda del
rei com si volguera coronar-la i augurar la victòria de Jaume I. El rei va ordenar que
no l’esglaiaren, sinó que la complagueren perquè es quedara a gust al campament.
Una nit quan l’exèrcit cristià dormia tranquil i confiat es va sentir prop de la tenda
del rei un estrany colpejar de tambor. Un soldat el va despertar, alertant-lo. De
seguida va cridar els seus capitans perquè donaren ordre als guàrdies d’extremar la
vigilància. Aleshores s’adonaren que l’exèrcit moro estava prop del campament i
donaren la veu d’alarma.
Tots el soldats s’alçaren ràpidament i van aconseguir la retirada de l’enemic.
El rei va voler agrair a qui havia tocat el tambor. Quina seria la seua sorpresa quan
va descobrir que qui ho havia fet era la rata penada. L’animalet s’havia deixat caure
amb totes les seues forces moltes vegades sobre el tambor fins que va aconseguir
despertar el rei.
Com a premi per la seua ajuda decisiva Jaume I va fer posar la rata penada en la
part més alta de l’escut real de la ciutat de València.
F: www.hortanoticias.com
44) Reflexions sobre el text:

a) Segur que ja coneixies aquesta llegenda, però a part de l’escut, quin altre
simbolisme important té la rata penada per als valencians?
b) Qui era Jaume I? Quin sobrenom tenia? Per què?
c) A quin fet històric es refereix la llegenda?
32
d) Actualment existeix alguna celebració per commemorar aquests fets?
Justifica la teua resposta.
45) Treballem l’accent:

a) Ompli la graella amb paraules del text anterior, sense utilitzar les
monosíl·labes.
b) Quina terminació tenen les paraules agudes accentuades?
c) Hi ha quatre paraules esdrúixoles al text? les has trobades totes?
d) Quina particularitat tenen dues de les esdrúixoles anteriors?
e) Tenint en compte la posició de la síl.laba tònica, quin tipus de paraules
del text les agudes, les planes o les esdrúixoles?
La llegenda del cor menjat

El cavaller Guillem de Rosselló s’assabenta que la seua dona i el cavaller Guillem
de Cabestany, amic seu, s’han enamorat i mantenen relacions en secret. Un dia
troba Cabestany desarmat en un bosc, el mata, li obri el pit per arracancar-li el cor
i se l’emporta a casa.
Rosselló, una vegada va haver desmuntat del cavall va fer cridar el cuiner i li digué:
-Agafa el cor d'aquest senglar i fes-ne el millor i més saborós menjar que sàpies; i
quan siga a taula, me’l portes en una safata d'argent.
Quan el cavaller va haver observat que la dona se l'havia menjar tot, va dir:
-Dona què us ha semblat aquest plat?
La dona respongué:
-Senyor, la veritat és que m'ha agradat molt.
-No m'estranya que mort us haja agradat allò que viu us va agradar més que cap
altra cosa.
La dona, en sentir això, reflexionà un moment; després va dir:
-Com dieu? Què és això que m'heu fet menjar?
El cavaller respongué:
-El que heu menjat era veritablement el cor de Guillem de Cabestany, el qual vós,
com a dona deslleial, tant estimaves sapieu que ell ha estat mort del cert, perquè jo
mateix ahir li’l vaig arrancar del pit amb aquestes mans poc abans de tornar.
33
La dona, en sentir això d'aquell a qui estimava més que cap altra cosa, no cal dir
com s'adolorí, i al cap d'una estona digué:
-Vós heu fet allò que ha de fer tot cavaller deslleial i malvat perquè si jo, sense el
forçar-me, l'havia fet senyor del meu amor i vós us sentíeu ultratjat, era jo i no ell
qui havia de dur la pena.
I posada dempeus, sense pensar-s'ho, es va

llançar per una finestra que hi havia darrere
seu.
Giovanni Boccaccio, Deu del Decameró La

Magrana (adaptació)

a) Resumeix el contingut d’aquesta llegenda.
b) Investiga qui era Guillem de Cabestany.
c) Tindria un fonament real aquesta història?
d) Tu creus què és possible que es produïren aquests fets? Justifica la teua
resposta.
e) El final de la història et recorda alguna altra llegenda?
47) Treballem l’accent:

a) Fixa’t a les paraules subratllades del primer paràgraf. Són verbs que
estan en present, com podries transformar-los en formes de passat sense
afegir cap paraula?
b) Quines paraules has trobat amb accent obert? Explica per què s’accentua
cadascuna d’elles i per què el seu accent és obert.
c) Localitza al text els monosíl.labs accentuats que hi ha i després mira si al
text apareixen les mateixes paraules sense accent. Explica la diferència.
d) Escriu dos monosíl.labs més que recordes que s’accentuen.
El Pardal de Sant Joan

Segons una fama antiga, molt trista, aquest
pardalot de metall simbolitza la iniciació dels joves
34
en la vida laboral. Diu que molts caps de família pobres venien de lluny a València
amb els fills que no podien alimentar, decidits a llevar-se boques.
Els assenyalaven en l'altura el Pardal eternament aturat amb les ales esteses quan
el xiquet s'encantava mirant-lo, el pare ho aprofitava per a esmunyir-se entre la
gent i fugir cap a casa. El xiquet tardava a reaccionar, perquè sembla que el Pardal
de Sant Joan té la propietat d'atraure llargament i de manera exclusiva l'atenció de
qui el mira, i és sens dubte per això que els valencians solem dir que està
empardalat d'algú que s'encanta molt o massa i perd el sentit de la realitat.
Els voltants del Mercat plens de botigues i d'obradors, oferien als xiquets una
infinitat d'oportunitats de guanyar-se la vida.
Víctor LABRADO, Llegendes de la ciutat de València

a. A quin lloc fa referència aquesta llegenda?
b. Quina propietat se li atribueix al pardal?
c. A quina expressió va donar origen? Què significa?
d. Què simbolitza el pardal? Per què?
11. El relleu
Si la superfície terrestre fos completament plana, com una taula, diríem que no té
relleu. No obstant això, saps que l’escorça terrestre presenta “irregularitats” de grans
dimensions: protuberàncies, escletxes, solcs, etc. Són els elements del relleu.
11.1. El relleu continental, marítim i litoral
EL RELLEU CONTINENTAL:
La superfície terrestre no és llisa ni uniforme, sinó que presenta diverses formes de

relleu: muntanyes, planes, altiplans, valls, depressions…
● Les cadenes muntanyoses principals són: les Muntanyes Rocalloses i els

Andes, que travessen Amèrica de nord a sud; els Alps i el Caucas al sud
d'Europa, i la serralada de l'Himàlaia, al centre del continent asiàtic.
● Els altiplans es reparteixen per tots els continents, però destaca l'altiplà del
Tibet, a Àsia, pel fet de ser el més alt del món.
● Les planes més extenses es localitzen a les conques dels grans rius, com el
Mississipí, a Amèrica del Nord, i l'Amazones, a Amèrica del Sud.
35
● La depressió més important és la del mar Mort (395 m sota el nivell del mar).
EL RELLEU MARÍTIM I LITORAL:
A la zona marítima de la Terra i al litoral s'hi distingeixen diverses formes de relleu:
Illes: porcions de terra que emergeixen del mar, poden ser part del relleu submarí o
tenir origen volcànic o coral·lí.
Arxipèlags: són grups d'illes.
Caps i penínsules: són dos tipus de sortints de terra que podem trobar a les costes.
Golfs, ries i fiords: són entrants d'aigua a la terra molt aptes per navegar-hi.
Font: buxaweb.cat
36
49) Localitza en el mapa les principals serralades que estan en
subratllades en el text anterior:
Muntanyes Rocalloses / Andes / Alps / Caucas / Himàlaia
50) Juguem! fes clic i posa a prova els teus coneixements de geografia
física.
https://www.cerebriti.com/juegos-de-geografia/mapamundi-relieve-1-eso
51) Ara imprimeix un mapa mut del món i posiciona les serralades en el
seu lloc.
11.2. El relleu de la Península Ibèrica

Al igual que en la resta del món, en la nostra península vivim envoltats de muntanyes,
valls, rius, caps i depressions. La unitat estructural més rellevant de la península és la
Meseta Central, un gran altipla que té una superfície de 400.000 km2 i una altura
mitjana de 650 metres sobre el nivell del mar, i al voltant de la qual es desenvolupa la
resta de relleu.
En anglès, el terme altiplà s’escriu “high plain” o “tableland”. Les comunitats
autònomes de Castella i Lleó, Madrid i Castella-la Manxa estan situades sobre aquest
altiplà: la Meseta Central que ocupa el 35% de la superfície total d’Espanya!
La ciutat de Madrid es troba a 670 metres sobre el nivell del mar (València està a 15
metres sobre el nivell del mar).
37
Vista panoràmica de Madrid.
52) Què és un altiplà?
53) Aquesta imatge de baix, és un altiplà? Per què?
38
Aquesta Meseta està dividida en dos grans parts per una serralada, coneguda com el
Sistema Central que divideix la meseta en dues grans submesetes, la submeseta
nord i la submeseta sud.
La Meseta, a més a més, està envoltada de muntanyes exteriors que, des del nord-est
i en sentit de les agulles del rellotge són: el Massís Galaico-Lleonés, la Serralada
Cantàbrica, les Muntanyes Basques, la Serralada Ibèrica, i Sierra Morena.
Encara queden tres grans sistemes muntanyoses exteriors a la Meseta que són: els
Pirineus, la Serralada Litoral Catalana, i la Serralada Bètica.
54) Demostra ara els teus coneixements!
Mapa para jugar. ¿Dónde está? Relieve de España
55) Escriu les respectives definicions dels següents elements del relleu:
serralada - vall
39
12. Mapes i escales
Una moneda d’un euro medeix 2,325 cm de diàmetre.

Si fem un dibuix de l’euro exactament amb aquestes mesures, el nostre dibuix estarà
fet a escala 1:1.
Si fem un dibuix d’un euro gegant en una cartolina, quaranta vegades més gran, el
nostre dibuix estarà fet a escala 40:1.
56) A partir d’aquest exemple, respon les següents qüestions:

a) Si fem un dibuix d’un euro en miniatura, 4 vegades més xicotet,
quina serà l’escala?
b) Quants centímetres de diàmetre tindrà exactament l’euro gegant
de la cartolina?
Igual que l’euro, la superfície terrestre pot ser reproduïda a escala: en un paper
(mapa) o en una “escultura” (globus terraqüi). Aquest globus terraqüi de baix està
construït a escala 1:348.000.
40
Flushing Meadows Corona Park, Queens, Nova York, EE.UU.
57) Anem a fer un mapa a escala d’elements del nostre complex

educatiu.
● 1er Ens organitzem en parelles.
● 2n Cada parella ha de comptar amb llibreta, llapis i corda d’1 metre
exacte de longitud.
● 3r Cada parella tria l’element que representarà a escala.
● 4t Eixim i prenem acuradament les mesures en metres.
● 5t Tornem i ens preparem per a elaborar el mapa (plànol) a escala del
nostre institut.
Com? Senzill:
● 1r Convertim les nostres mesures de metres a centímetres.
● 2n Anem a decidir l’escala a utilitzar: 1:100 o 1:50 està bé.
● 3r Dividim totes les nostres mesures entre 50 (o 100).
● 4t Dibuixem l’element sobre paper utilitzant les mesures obtingudes.
No t’oblides d’indicar l’escala del teu plànol!
41
12.1. Mapes i escales gràfiques
58) Açò és un mapa de carreteres. Utilitzant l’escala, calcula la distància

en quilòmetres que hi ha entre els següents punts:
Sagunt-Olocau Alboraya-Paiporta Silla-Monserrat

Llíria-Bétera Alcàsser-Serra Loriguilla-Sagunt
Puçol-Torrent L’Eliana-Silla Godella-Meliana
Picassent-Godella Bétera-Torrent Llíria-Olocau
La tècnica es la següent:
● 1er. Amb un full, et prepares un “regle” dividit en 30 petazetes.
● 2on. Amb el regle, medeixes la distància entre cada poble.
● 3er. Cada petazeta és un quilòmetre. Ja està.
El que hem fet ha sigut emprar l’escala gràfica del mapa. Tots els mapes tenen la
seua pròpia escala gràfica.
59) Utilitzant qualsevol atles que tingues a la mà (mapamundi) , calcula
la distància existent entre València i els següents països utilitzant
l’escala gràfica del mapa:
42
Regne Unit Cuba Equador Vietnam
Finlàndia Uganda Zàmbia Japó
Corea del Sud Eslovènia Afganistan Irlanda
Papua-N. Guinea Moldàvia Islàndia Nova Zelanda
Madagascar Lituània Paraguai Ucraïna
60) Utilitzant qualsevol atles que tingues a la mà calcula la distància

existent entre les següents ciutats utilitzant l’escala gràfica del mapa
(AtlasGeografiaUniversal.pdf):
VALENCIA-MOSCÚ TOKYO-MOSCÚ MOGADISCIO-ANTANANARIVO NUEVA YORK-BOGOTÁ
MOSCÚ- KIEV MOSCÚ-TEHERÁN ANTANANARIVO-LUANDA BOGOTÁ-QUITO
KIEV-ANKARA MOSCÚ-KIEV LUANDA-ACCRA QUITO-LIMA
ANKARA-ROMA KIEV-RIAD ACCRA-CASABLANCA LIMA-MONTEVIDEO
ROMA-ARGEL RIAD-MOGADISCIO MONTEVIDEO-BRASILIA
ARGEL-MADRID
12.2. Mapes amb escales en centímetres

Tots els mapes inclouen l’escala numèrica que s’ha seguit per fer-los. Utilitzant
aquesta clau, podem conèixer de forma exacta qualsevol distància en la realitat. Per
calcular la distància entre dues ciutats en un mapa, cal seguir els següents passos:
● 1r. Amb un regle, mesurar sobre el mapa la distància que les separa en
centímetres.
● 2n. Multiplicar el resultat de la nostra medició per l’escala (és el nº que segueix
a l’1: *******).
● 3r. Convertir aquesta distància a quilòmetres. Com? Senzill. Llevant-li 5 zeros.
61) Utilitzant qualsevol atles que tingues a mà (EUROPA), calcula la

distància que hi ha entre València i els següents llocs:
LISBOA ␣ BILBAO ␣ SARAGOSSA ␣ MADRID ␣ SEVILLA ␣ PARÍS ␣ LONDRES ␣
LIVERPOOL ␣ BRUSELAS ␣ ÀMSTERDAM ␣ BERLÍN ␣ VARSÒVIA ␣ PRAGA ␣ ROMA
␣ ZAGREB ␣ BUDAPEST ␣ BUCAREST ␣ KIEV␣ MINSK ␣ SKOPJE ␣ ATENES ␣
RABAT ␣ REYKJAVIK ␣ MURMANSK ␣ OSLO ␣ ESTOCOLM ␣ RIGA ␣ HÈLSINKI ␣
HAMBURG ␣ LUXEMBURG ␣ BELFAST ␣ BRATISLAVA ␣ CHISINAU.
62) Amb un mapa polític d’Espanya (mapa Espanya), calcula la distància

entre VALÈNCIA i les següents ciutats:
Alacant Cadis Guadalajara Melilla
Albacete Castelló de la Plana Huelva Múrcia
Almeria Ceuta Jaén Osca
43
Àvila Ciudad Real Lleida Oviedo
Badajoz Conca Lleó Palència
Barcelona Còrdova Logronyo Palma
Bilbao La Corunya Lugo Pamplona
Burgos Girona Madrid Vitòria
Càceres Granada Màlaga Sant Sebastià
Com indiquem la posició en un mapa?

Per tal d’aprendre com indicar correctament una posició determinada a un mapa, cal
que anem a “Coordenades”. Però abans…
12.3. Elaboració de mapes

En l’apartat de les escales” ja has après com es
fan els mapes. La tècnica ve sent en essència la
mateixa des de fa centenars d’anys. Encara que
hui en dia els mitjans han millorat una
miqueta… Ací tens al satèl·lit SMOS en acció:
https://youtu.be/Kw0umICWXuU
Satèl·lits com aquest són els que es fan servir
per obtenir imatges de zones concretes de la
Terra que després s’utilitzen per elaborar
mapes.
63) El SMOS no és un satèl·lit cartogràfic pròpiament dit. Investiga i
esbrina quina és la seva missió principal.
64) A quina altura volen els satèl·lits?
12.4. Les projeccions

Imagina’t que tens una pilota de platja (d’eixes de plàstic) amb el món dibuixat a la
seua superfície. Ara, amb unes tisores, la retalles i tractes de ficar-la estesa damunt
de la taula… Què és el que passa?
Quant més gran és la superfície que abasta un mapa, majors són les deformacions i
inexactituds que introdueix.
65) Mira el mapamundi del link. Està fet seguint la coneguda com
projecció Mercator. Arrastra i compara les superfícies de Finlàndia i
Perú. En realitat, quin país és més gran? https://bit.ly/2W7KS7R
66) Investiga i explica què són les projeccions de Mercator i de Peters.
Però encara hi ha més tipus de projeccions cartogràfiques:
https://bl.ocks.org/mbostock/raw/3711652/
44
Per a saber-ne més…
https://youtu.be/Pt3yY7LbKe8
13. Coordenades
Com indiquem la posició en un mapa?
Ara aprendrem com indicar correctament una posició determinada a un mapa.
Observa amb atenció aquest mapa:
67) Respon les següents qüestions ajudant-te del mapa de dalt:

a) Tot el que hi ha per sobre de l’equador, què és?
b) Tot el que hi ha a la dreta del meridià de Greenwich, què és?
c) Tot el que hi ha per sota de l’equador, què és?
d) Tot el que hi ha a l’esquerra del meridià de Greenwich, què és?
e) És el mateix caminar en direcció sud que estar a l’hemisferi sud?
Per què?
Has jugat alguna vegada a les barquetes? Doncs juga una partida amb la teua
companya. Després continues amb el tema.
Com a les barquetes, en un mapa es pot localitzar un punt concret donant dues
coordenades:
La coordenada nord-sud (dalt-baix)
45
La coordenada est-oest (dreta-esquerra)
Les coordenades es donen en graus. Hi ha fins a 180 graus est i fins a 180 graus oest.
Així mateix, hi ha fins a 90 graus nord i fins a 90 graus sud.
68) Utilitzant el mapa de més avall, indica les coordenades aproximades

de:
Aràbia Centre d’Austràlia Japó

Sud d’Argentina Centre de Groenlàndia Índia
Mar d’Aral
69) Amb l’ajuda del mapa de baix, indica les coordenades aproximades
dels següents països:
Canadà Marroc Síria

Mèxic Angola Rússia
Estats Units Congo (RDC) Xina
Brasil Etiòpia Japó
Argentina Madagascar Austràlia
46
Espanya Aràbia Saudí
França Turquia
70) Indica les coordenades exactes de les següents ciutats. Ajuda’t amb
un atles.
Ottawa París Ankara

Washington Rabat Damasc
Los Àngeles Kinsasa Moscú
Brasilia Adís Abeba Pekín
Buenos Aires Tokio
Antananarivo
Madrid Canberra
Riad
I recorda:
Les coordenades nord-sud es denominen LATITUD.
47
Les coordenades est-oest es denominen LONGITUD.
71) Indica correctament les coordenades (aproximades) dels següents

països:
JAPÓ – HONDURES – COREA DEL SUD – NOVA ZELANDA – XIPRE – ZIMBABUE –
ALEMANYA – MONGÒLIA – COLÒMBIA – URUGUAI – FILIPINES – PAPÚA N.G. –
NAMÍBIA – EQUADOR – MADAGASCAR – SUDAN SUR – FINLANDIA – SRI LANKA –
BOTSUANA – EGIPTE – KENIA – SENEGAL – GABON – POLÒNIA – ISLANDIA – CUBA
-PARAGUAI – NEPAL – TÚNEZ – IRLANDA
72) Amb l’ajuda d’un atles, esbrina les coordenades de les següents
ciutats:
Jaén Canberra (Austràlia) Casablanca (Marroc)
La Coruña Shanghai (Xina) Auckland (Nova
Cádiz Córdoba (Argentina) Zelanda)
Dènia Austin (Texas, EEUU) Bergen (Noruega)
C. del Cabo (Sudàfrica) Brazzaville (Congo -xicotet-) Esmirna (Turquia)

Palermo (Sicilia, Itàlia)
13.1. Sabia Colon en quina longitud estava?

73) [VOL] Mira aquest vídeo i explica què tenen a veure els rellotges
amb la medició de la longitud.
https://youtu.be/m6E48z0KIWc
48
14. El cuento popular
La narración y sus formas. El cuento.
Alí Babá y los cuarenta ladrones

Alí Babá se encontraba un día en el bosque. Acababa de cortar leña suficiente para
la carga de sus asnos, cuando vio levantarse en el aire una gran polvareda que se
adelantó hacia el punto en el que él se hallaba. Miró con atención y distinguió una
numerosa cuadrilla de jinetes que iban a buen paso. Aunque en el país no se
hablase de ladrones, se le ocurrió a Alí Babá la idea de que aquellos individuos
podían serlo y, sin reflexionar en lo que les sucedería a sus asnos, solo pensó en
salvar su persona. Subió a un árbol grueso, cuyas ramas, a poca altura, estaban tan
unidas unas con otras que no las separaba más que un corto espacio, y se colocó en
medio de tal manera que podía ver sin ser visto. Los jinetes, fuertes y robustos,
bien montados y bien armados, llegaron junto a una roca, y allí se apearon. Alí
Babá, que contó cuarenta, no dudó, en vista de su traza y equipo, de que eran
ladrones. El de más apariencia, cargado con su maleta, como todos los demás y a
quien tuvo Alí Baba por el capitán de los ladrones, se acercó a la roca, muy cerca
del árbol en donde el leñador se había refugiado, y después de haberse abierto
paso por unos arbolillos, pronunció con tanta claridad estas palabras: “Sésamo,
ábrete”, que Alí Babá las oyó. Luego que el capitán de los ladrones las hubo
pronunciado, se abrió una puerta y, después de haber hecho pasar a toda su gente,
pasó él también y se cerró la puerta.
Las mil y una noches.
49
74) Lee con atención este texto y contesta:
a) ¿Qué profesión tiene el protagonista del cuento?
b) ¿Dónde tiene lugar los hechos relatados?
c) ¿Cómo consiguen los ladrones que se abra la roca?
d) ¿Qué crees que guardarán los ladrones en el interior de la cueva?
e) ¿Qué piensas que hará Alí Babá cuando los ladrones se marchen?
75) Redacta una posible continuación de esta historia.
76) Busca expresiones sinónimas a estas del texto:

● Se hallaba:
● Grueso:
● Asno:
● Se apearon:
● Se había refugiado:
● Las hubo pronunciado:
Las liebres del rey

A Esben le prometieron que si lograba cuidar bien las liebres del rey sin que se le
escapara ninguna, quizá pudiera conseguir a la princesa. Pero que como perdiera
una sola liebre, aunque solo fuese el más pequeño lebrato, le cortarían la espalda a
tiras; el rey estaba tan seguro de que así ocurriría que se dispuso a afilar su
cuchillo. Esben pensó que cuidar de aquellas liebres era tarea fácil, pues al salir se
portaron tan bien como un rebaño de ovejas, y mientras estuvieron en el camino y
dentro de la verja ninguna de ellas se salió de la fila. Pero en cuanto llegaron al
bosque a eso del mediodía, cuando el sol brillaba radiante sobre las montañas y
valles, las liebres tomaron las de Villadiego y salieron corriendo en todas
direcciones. Entonces tocó su silbato mágico. Y antes de que pudiera darse cuenta,
las liebres volvían a estar en fila, de modo que pudo pasarles revista igual que a un
regimiento de soldados en el patio de armas. Se fue con ellas hacia el palacio como
si se tratara de un rebaño de ovejas. El rey, la reina y también la princesa estaban a
la entrada de la casa y se quedaron maravillados de que el muchacho pudiese
cuidar de las liebres sin perder ninguna; el rey las contó, las recontó señalando una
a una con el dedo y volvió a contarlas, pero no faltaba ni el más diminuto lebrato.
“Este sí que es un buen mozo” dijo la princesa.
Los cuentos maravillosos, X.R. Mariño Ferro
77) Lee atentamente el relato de Las liebres del rey y completa:
PRUEBA
OBJETO MÁGICO
50
RECOMPENSA
a) ¿Qué otros elementos de los cuentos populares observas en Las

liebres del rey?
b) En el fragmento del cuento de Alí Babá también aparecen algunos
de los elementos propios de los cuentos populares. Di cuáles son.
c) ¿Qué suceso mágico tiene lugar en el relato de Alí Babá?
d) Vamos a repasar los elementos que pueden aparecer en los
cuentos. Vas a rellenar la tabla con los elementos que tú conozcas
y me vas a decir en qué cuento aparecen:
Rey o padre
Princesa
Bosque
Cabaña
Cueva
Ayuda (de persona El leñador en Caperucita (por ejemplo)
o animal)
Personaje malvado
Objeto mágico
Magia
78) Investiga qué significan las expresiones que están en rojo en el

texto.
● Lebrato
● Tomar las de Villadiego
Las mil y una noches

Las mil y una noches es una colección de cuentos escrita en árabe. La historia que
enmarca todos los cuentos narra que el rey Shahriar, traicionado por su esposa,
ordena en venganza matar todos los días al amanecer a la hija de uno de sus
súbditos. Esto ocurre hasta que le llega el turno a Sherezade, la hija de su visir, que
entretiene al rey por la noche contándole un cuento que deja inacabado en el
momento más interesante al llegar el día. El rey quiere que acabe el cuento la
noche siguiente, por lo que la va perdonando, hasta que cuento tras cuento...
Sherezade se detuvo.
-¿Qué pasa? ¡El alba aún no ha llegado! — exclamó Shahriar—, ¡y estoy convencido
de que me ocultáis la continuación!
-Señor —suspiró Sherezade—, conozco mil y una historias; y en efecto esta no ha
terminado… Y ella se calló. Un silencio se hizo entre los dos, mientras se miraban
profundamente. Shahriar al fin murmuró:
—Tierna y dulce princesa, lo que ayer me dijisteis… me ha partido el corazón. Debo
51
deciros, bella Sherezade, que desde hace tiempo me fascináis y me encantáis. Si
me amáis algo, permitid que mañana anuncie públicamente a todo mi reino que,
para poder conservaros, renuncio a la ley cruel que había impuesto, y que vuestro
valor ha triunfado: me habéis devuelto la serenidad, la confianza, la alegría y por fin
las ganas de vivir. Sois vos la que reináis en mi corazón y quiero que os proclamen
la liberadora de todas las jóvenes que debido a mi cólera, yo quería inmolar.
Sherezade permaneció en silencio. Unas lágrimas de felicidad corrieron lentamente
por sus mejillas y hundió su cabeza en el hombro de su marido. Ella murmuró:
—Shahriar, mi bienamado, la continuación de esta historia del que dormía
despierto, ¡la conoceréis un día!
El gran visir, padre de Sherezade, fue el primero en conocer la dichosa noticia por
boca del propio sultán. Pronto se extendió por toda la ciudad y por provincias. Y en
todos los sitios se recibió con alegría y festejos. Shahriar y Sherezade reinaron
mucho tiempo juntos, bendecidos y queridos por todos los pueblos del Imperio
indio.
Sherezade y Las mil y una noches, Akal
79) Lee el texto, y resuelve las actividades que se proponen. Selecciona

la respuesta correcta.
a) Antes de abolir la ley cruel que había impuesto, el rey Shahriar
sentía:
• Cólera
• Ilusión
• Tranquilidad
• Sosiego
b) ¿Qué le propone el rey a la joven Sherezade?
• Que termine el cuento que ha empezado, si estima su vida.
• Que si lo ama, se case con él.
• Que le cuente un relato todas las noches.
• Que se case con su hijo, el príncipe.
80) Completa los enunciados subrayando las opciones correctas.
a) Este pasaje pertenece al planteamiento / nudo / desenlace de Las

mil y una noches.
b) Los protagonistas de esta historia son Sherezade /
Sherezade y el rey Shahriar / Sherezade, el rey Shahriar
y el gran visir.
c) Este texto presenta un narrador en primera / segunda / tercera
persona.
d) El lugar donde se desarrolla la acción es un lugar real / imaginario /
de ciencia ficción.
52
e) La conversación entre Sherezade y Shahriar tiene lugar poco antes
de llegar el día / al anochecer / por la noche.
81) Indica cuáles de las siguientes partes del texto corresponden al

narrador (N) y cuáles a los personajes (P) subrayándolo en distintos
colores.
Sherezade se detuvo.
-¿Qué pasa? ¡El alba aún no ha llegado!—exclamó Shahriar— ¡Y estoy
convencido de que me ocultáis la continuación!
82) ¿Cuál de estos argumentos se ajusta más al fragmento que has
leído?
a) El rey Shahriar, traicionado por su esposa, ordena en venganza matar
todos los días al amanecer a la hija de uno de sus súbditos.
b) Una noche Scherezade interrumpe su relato. El rey le ordena continuar,
pero ella no lo hace. Entonces, él reconoce que se ha enamorado de ella,
la perdona y anula la cruel ley que la condenaba.
c) Una noche Scherezade interrumpe su relato. El rey le ordena continuar,
pero ella no lo hace. Entonces, el sultán reconoce que se ha enamorado
de Scherezade, pero no puede anular la cruel ley que la condena.
d) Scherezade desvela una noche el final del cuento y se produce un
incómodo silencio entre ella y el sultán. Él, aburrido, ordena liberarla.
Todos festejan y se regocijan.
83) Selecciona la respuesta correcta. Un cuento es:…

a) Una narración no literaria extensa de hechos reales.
b) Una narración literaria breve de hechos reales.
c) Una narración literaria breve de hechos inventados.
d) Una narración no literaria extensa de hechos inventados.
84) ¿Serías capaz de inventar tú un cuento? Hemos visto los tipos de

personajes, espacios y objetos que aparecen. Escoge los personajes
que más te gusten, una prueba, un ayudante y/o un oponente, un
objeto mágico y desarrolla tu cuento. Recuerda que son breves pero
tienen planteamiento, nudo y desenlace bien definidos.
15. Ortografía: acentuación

Recordamos lo que ya sabíamos.
Las palabras pueden ser:
● Agudas: la última es la sílaba fuerte: RES-BA-LÓN
● Llanas: la penúltima es la sílaba fuerte RES-BA-LA
● Esdrújulas: la antepenúltima es la sílaba fuerte LÁM-PA-RA
● Sobreesdrújulas: la sílaba fuerte es la anterior a la antepenúltima. Suelen ser
adverbios en –mente o palabras compuestas (verbos con pronombres enclíticos
sobre todo). CÓM-PRA-SE-LO
53
Pueden llevar tilde o no. Para saber si llevan tilde aplicamos las normas que todos
conocéis:
Palabras Llevan tilde si…
AGUDAS Acaban en –n, -s o vocal
LLANAS NO acaban en –n, -s o vocal
ESDRÚJULAS Siempre
SOBREESDRÚJULAS Siempre
A veces nos saltamos las normas de acentuación. Hay dos casos principales, cuando
señalamos un hiato, o cuando distinguimos palabras iguales, esto último se llama tilde
diacrítica.
85) Busca en los textos que has leído cinco palabras agudas y cinco
llanas con y sin tilde y cinco esdrújulas:
AGUDAS SIN AGUDAS CON LLANAS SIN LLANAS CON ESDRÚJULAS

TILDE TILDE TILDE TILDE
Tilde que marca un hiato

Cuando una sílaba con diptongo o triptongo está acentuada, se le pone la tilde en la
vocal fuerte:
CON-TI-NUÓ (DIPTONGO ACENTUADO)

CON-TI-NUÉIS (TRIPTONGO ACENTUADO)
A veces los diptongos (dos vocales en una misma sílaba) se rompen, reforzamos la
vocal débil y se separa de la fuerte siendo dos vocales independientes:
CON-TI-NÚ-O (HIATO)
86) Busca en los textos palabras que tengan diptongos o triptongos y

otras que tengan hiatos:
DIPTONGOS TRIPTONGOS HIATOS
54
Tilde diacrítica
Por norma las palabras que solo tienen una sílaba no llevan tilde. Pero a veces
tenemos palabras gemelas y necesitamos distinguirlas y lo hacemos con un
sombrerito especial: la tilde. Es el caso de estos ejemplos:
EL niño/ para ÉL
Me dijo que SÍ/ SI vienes lo pasarás bien
TE veo / me gusta el TÉ
A veces no son solo gemelas, sino que tenemos trillizas:

MI: posesivo, MI casa
MÍ: pronombre, para MÍ
MI: nota musical
O cuatrillizas:
SÍ: Afirmación, “Dijo que SÍ”
SÍ: pronombre, “a SÍ mismo”
SI: condición, “SI vienes…”
SI: nota musical
87) ¿Conoces alguna palabra monosílaba que lleve tilde diacrítica? ¿Son
casos de gemelos o trillizos? ¿A cuál le ponemos tilde?
Recordem què passa amb l’accent en valencià…
Mira aquests contes i després contesta les preguntes que trobaràs a continuació.
55
88) Treballem el vocabulari i l’accentuació:
a. Al llarg del vídeo aniran apareixent una sèrie de paraules destacades en
un llapis. Anota-les a la teua llibreta.
b. Has pogut deduir el significat de les paraules anteriors? Si no és així
busca-les al diccionari.
c. També apareixen les expressions: “punt per randa” i “gent de tro”, què
signifiquen? Pel context no et resultarà difícil deduir-ho.
d. Alguna de les paraules és esdrúixola? I de planes, quantes n’hi ha?
S’accentua alguna? Per què?
89) Treballem el text:

a. Segons els que has vist a la presentació sobre els contes, de quin tipus
de conte es tractaria?
b. Saps d’on era Enric Valor? A què es dedicava? Si no ho saps investiga un
poc.
c. El vídeo presenta una variació sobre la llegenda original, saps quina és?
d. Per què penses que han fet aquest canvi?
56
90) Treballem el vocabulari:
a. Igual que en el vídeo anterior, anota els mots que van apareixent en el
llapis i intenta definir-los ara amb les teues paraules.
b. Quines expressions hi apareixen? Les coneixies? Explica-les.
c. Escriu dues paraules que hages sentit que es pronuncien amb la <e>
oberta.
d. Fes el mateix ara amb dues paraules que es pronuncien amb la <o>
oberta.
e. S’accentuen aquestes paraules?
91) Treballem el text:

a. Quins elements típics dels contes populars has trobat en aquesta
història?
b. El número 3, a més de fer referència a les taronges, amb quins altres
elements o fets es repeteix?
c. Com es diu el protagonista?
d. Resumeix breument el plantejament de la història.
e. Quina maledicció li llança l’anciana? Per què ho fa?
f. Com compensa Dalmau l’anciana?
g. Què li ofereix ella a canvi?
h. On es troba el palau on ha de dirigir-se?
i. Com es diu aquest palau?
j. A qui es trobarà allí?
k. Què li demanen les xiques que se li apareixen?
l. Quins encanteris pateix la princesa Silvana al llarg de la història?
m. Resumeix el desenllaç de la història.
n. Quina expressió s'utilitza per indicar que la historia ha finalitzat.
57

UNITAT 02. Aterrint, Aterrant... ALUMNAT

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

UNITAT 02. Aterrint, Aterrant... ALUMNAT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 2. Aterrint, aterrant...

Volcans i illes volcàniques 4

2. Textos narrativos: las leyendas 8

6. Quan les plaques vibren... 18

7. El grado del adjetivo 23

9. Otros tipos de leyendas 29

12. Mapes i escales 40

14. El cuento popular 49

15. Ortografía: acentuación 53

I quan acabe aquesta unitat tu sabràs…

● Apreciar la perillositat potencial dels riscos naturals geològics així com la

Volcà Mayon, Filipines.

2) Fes el dibuix de dalt a escala, tenint en compte que el volcà ha de tenir

4) Explica què va passar entre aquestes dues imatges:

Surtsey, Atlàntic Nord, actualitat.

Atlàntic Nord, 1963.

I una miqueta més al sud (només 4.000 km de res…).

Volcà Ontake, Japó, setembre de 2014

6) Fes una xicoteta indagació i explica en unes línies el que va passar a

2. Textos narrativos: las

Hace ya miles de años, cuando el Imperio Azteca estaba en su esplendor y dominaba el Valle

7) Lee el texto de Popocatépetl e Iztaccíhuatl y responde las cuestiones:

Hace muchísimos años los

9) Responde las preguntas sobre el texto:

10) Responde les siguientes preguntas sobre los adjetivos:

També les nostres illes i muntanyes tenen la seua llegenda...

El Puig Campana i la coltellada de Rotlà

11) Respon les preguntes sobre el text del Puig de la Campana:

12) Treballem l’adjectiu:

c) Si necessites ajuda perquè no saps com es canvia el gènere o el nombre

13) Observa el dibuix de baix i contesta: a quina distància estan els

14) Observa el clip de dalt i contesta: quin efecte té “l’ebullició” del

Aquest mapa representa com es mouen les plaques de l’escorça:

16) Sobre un mapamundi, dibuixa les plaques tectòniques amb el seu

5.1. Adéu, Amèrica...

Serra Nevada, Granada. FONT: José Luis R. Sañudo

FONT: J. Alberto Bermúdez http://www.curriculumenlineamineduc.cl

17) Explica quin és l’origen de les serralades.

La bellesa divinal de Beanta enamorà Barrufemes, àngel rebel, monstre infernal

F: Diputació de Girona. Llegendes i paisatges.

18) Respon les següents qüestions sobre el text:

19) Treballem els adjectius del text anterior:

20) Explica què és un tsunami.

Però compte! No només ocorre a Japó…

FONT: Crónica Global, 17-10-2018

FONT: Diari Público

I si ens agafa un terratrèmol… Què fem?

La leyenda de los temblores

Sssh sssh... La serpiente avanzaba. Sssh sssh... La serpiente de colores recorría la

F: Leyenda tradicional mexicana

26) Responde las siguientes cuestiones sobre el texto:

d) ¿Cómo te imaginas a la serpiente con la cola de agua? Dibújala.

El origen de los tsunamis

Según se cuenta en Japón, el único responsable de los tsunamis que han asolado la

7. El grado del adjetivo

Estamos hablando del grado del adjetivo:

7.2. Comparativos y superlativos especiales

ADJETIVO COMPARATIVO SUPERLATIVO

Hay otros adjetivos que tienen un superlativo “rarito”:

29) En la antigua Roma, Máximo era un nombre muy común, ¿A qué

30) A partir del vídeo següent, dibuixa la teua llibreta el mapa de la

8.1. Les falles

El xoc entre plaques tectòniques causa sempre serralades?

Dos muntanyers a la serralada de l'Himàlaia. Universitat de Leeds