MATEMÀTIQUES I ECO/ADE

2. Espai vectorial euclidià

2.1. Espai vectorial euclidià i definicions bàsiques

2.1.1. Producte escalar de vectors. Espai vectorial euclidià
2.1.2. Norma d’un vector. Vector unitari
2.1.3. Angle entre vectors. Vectors ortogonals o perpendiculars
2.1.4. Distància entre vectors
2.2. Introducció a la topologia de l’espai euclidià
2.2.1. Bola oberta i bola tancada en un espai vectorial euclidià
2.2.2. Punt interior i punt frontera d’un conjunt
2.2.3. Conjunt obert i conjunt tancat
2.2.4. Conjunt acotat i conjunt compacte
2.2.5. Segment entre dos punts. Conjunt convex
2.3. Formes quadràtiques i classificació
2.3.1. Signe d’una forma quadràtica
2.3.2. Classificació de les formes quadràtiques per menors principals
2.1. ESPAI VECTORIAL EUCLIDIÀ I DEFINICIONS BÀSIQUES

Com veurem tot seguit, el concepte algebraic de “producte escalar” ens permet
introduir nocions “geomètriques” en un espai vectorial real com poden ser, per
exemple, la grandària d’un segment (norma d’un vector), angle entre dues rectes
(angle entre dos vectors) i distància entre dos punts (distància entre vectors).
Val a dir que l’element clau que fa possible passar del llenguatge de vectors al
llenguatge geomètric de punts i rectes i, de pas, aplicar les propietats dels espais
vectorials a l’estudi dels objectes geomètriques, és la identificació entre punt d’un
espai i “vector de posició” respecte un origen fixat.
2.1.1. Producte escalar de vectors. Espai vectorial euclidià

El PRODUCTE ESCALAR de dos vectors 𝑥𝑥⃗ = 𝑥𝑥1 , 𝑥𝑥2 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 , 𝑦𝑦⃗ = 𝑦𝑦1 , 𝑦𝑦2 , … , 𝑦𝑦𝑛𝑛 de ℝ𝑛𝑛 és,
per definició, el número real:
𝑛𝑛
𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗ = 𝑥𝑥1 𝑦𝑦1 + 𝑥𝑥2 𝑦𝑦2 + ⋯ + 𝑥𝑥𝑛𝑛 𝑦𝑦𝑛𝑛 = � 𝑥𝑥𝑖𝑖 𝑦𝑦𝑖𝑖 ∈ ℝ
𝑖𝑖=1

L’espai vectorial ℝ𝑛𝑛 amb aquest producte escalar és un ESPAI VECTORIAL EUCLIDIÀ.

Exemple 2.1.1: (i) Calcula el producte escalar dels vectors 1,0, −5 i 5, −2,1 . (ii) Donats
els vectors 𝑥𝑥⃗ = 1,0,4 i 𝑦𝑦⃗ = 1,1, 𝑘𝑘 2 , calcula els valors de 𝑘𝑘 ∈ ℝ tal que 𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗ = 10.
SOLUCIÓ: (i) 0. (ii) 𝑘𝑘 = ±1,5.
Exemple econòmic 2.1.1: Si 𝑝𝑝1 , … , 𝑝𝑝𝑛𝑛 són els preus de venda unitaris de n productes
𝑃𝑃1 , … , 𝑃𝑃𝑛𝑛 , prova que l’ingrés obtingut per la venda de 𝑞𝑞𝑖𝑖 unitats de 𝑃𝑃𝑖𝑖 és igual al
producte escalar dels dos vectors:
𝑝𝑝⃗ = 𝑝𝑝1 , … , 𝑝𝑝𝑛𝑛 i 𝑞𝑞⃗ = 𝑞𝑞1 , … , 𝑞𝑞𝑛𝑛 .
Com a aplicació, si 5€, 2€ i 3€ són, respectivament, els preus de venda unitaris de tres
productes de consum, determina les quantitats a vendre de cadascun d’ells si es vol
obtenir un ingrés de 105€, tenint en compte que del segon producte es ven la meitat
que del primer i que la quantitat venuda del tercer coincideix amb la suma aritmètica
dels altres dos.
SOLUCIÓ: 10 unitats del primer producte, 5 del segon i 15 del tercer.
2.1.2. Norma d’un vector. Vector unitari

La NORMA del vector 𝑥𝑥⃗ = 𝑥𝑥1 , 𝑥𝑥2 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 de ℝ𝑛𝑛 és igual a l’arrel quadrada:

𝑥𝑥⃗ = + 𝑥𝑥⃗ · 𝑥𝑥⃗ = + 𝑥𝑥12 + 𝑥𝑥22 + ⋯ + 𝑥𝑥𝑛𝑛2 .

Gràficament:

Per definició, un vector 𝑥𝑥⃗ de ℝ𝑛𝑛 és UNITARI si la seva norma és 1.

2.1.2.1. Vector unitari associat a un vector

Propietat 2.1.2.1: El vector unitari 𝑢𝑢 de ℝ𝑛𝑛 associat a un vector no nul 𝑥𝑥⃗ de ℝ𝑛𝑛 és:
1
𝑢𝑢 = · 𝑥𝑥.
⃗
𝑥𝑥⃗

Notem que aquest vector té la mateixa direcció i sentit que 𝑥𝑥.

⃗

Exemple 2.1.2.1: Calcula: (i) El vector unitari 𝑢𝑢 associat al vector 𝑥𝑥⃗ = 3, −1,2 .

(ii) Els valors del paràmetre 𝑘𝑘 ∈ ℝ de manera que el vector 𝑥𝑥⃗ = 𝑘𝑘, 1, −𝑘𝑘 sigui un
vector unitari.
3 1 2
SOLUCIÓ: (i) 𝑢𝑢 = ,− , . (ii) 𝑘𝑘 = 0.
14 14 14
2.1.3. Angle entre vectors. Vectors ortogonals o perpendiculars

⃗ 𝑦𝑦⃗ de ℝ𝑛𝑛 no nuls és l’angle geomètric 𝛼𝛼 tal que:

L’ANGLE que formen dos vectors 𝑥𝑥,

𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗
cos 𝛼𝛼 = .
𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗
⃗ 𝑦𝑦⃗ de ℝ𝑛𝑛 seran ORTOGONALS o PERPENDICULARS si 𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗ = 0.
Així, dos vectors 𝑥𝑥,

Exemple 2.1.3: Trova: (i) L’angle que formen els vectors 1,1,0 i 2,9,6 . (ii) Els valors
del paràmetre 𝑘𝑘 ∈ ℝ de manera que els vectors 𝑘𝑘, 1, −2 i 5, −𝑘𝑘 2 , 0 siguin ortogonals.
𝜋𝜋
SOLUCIÓ: (i) 𝛼𝛼 = 45° ó 𝛼𝛼 = radians. (ii) 𝑘𝑘 = 0 ó 𝑘𝑘 = 5.
4
2.1.4. Distància entre vectors

⃗ 𝑦𝑦⃗ de ℝ𝑛𝑛 és igual a la norma de la seva diferència:

La DISTÀNCIA entre dos vectors 𝑥𝑥,
𝑑𝑑 𝑥𝑥,
⃗ 𝑦𝑦⃗ = 𝑥𝑥⃗ − 𝑦𝑦⃗ .
Gràficament:

Exemple 2.1.4: (i) Calcula la distancia entre els vectors 3, −2,0,1 i 1, −4,0,2 . (ii) Troba
els valors del paràmetre 𝑘𝑘 ∈ ℝ de manera que els vectors 𝑘𝑘, −𝑘𝑘, 0 i 0,3, −𝑘𝑘 es trobin a
una distància de 10. SOLUCIÓ: (i) 𝑑𝑑 = 3. (ii) 𝑘𝑘 = −6 ó 𝑘𝑘 = 4
 EXERCICIS

1. Donats els vectors 𝑥𝑥⃗ = 2,1,1 i 𝑦𝑦⃗ = 3, −2,2 determina: (i) El seu producte escalar.
(ii) Les normes i els vectors unitaris associats. (iii) L’angle que formen. (iv) La distància
entre ells.
2 1 1 3 −2 2
SOLUCIÓ: (i) 𝑥𝑥⃗ · 𝑦𝑦⃗ = 6. (ii) 𝑥𝑥⃗ = 6, 𝑦𝑦⃗ = 17 i 𝑢𝑢 = , , , 𝑣𝑣⃗ = , , .
6 6 6 17 17 17

(iii) 𝛼𝛼 = 0,935 radians. (iv) 𝑑𝑑 𝑥𝑥,

⃗ 𝑦𝑦⃗ = 11.
2. Prova que dos vectors ortogonals son sempre linealment independents. Com a aplicació,
troba una BASE ORTOGONAL (una base formada per vectors ortogonals dos a dos) que
contingui el vector 1,2,3 .
SOLUCIÓ: Per exemple, 1,2,3 , −3,0,1 i 1, −5,3 .
2.2. INTRODUCCIÓ A LA TOPOLOGIA DE L’ESPAI EUCLIDIÀ

2.2.1. Bola oberta en un espai vectorial euclidià

La BOLA OBERTA de centre el punt (o vector) 𝑎𝑎⃗ de ℝ𝑛𝑛 i de radi 𝑟𝑟 > 0 és el conjunt
dels punts (o vectors) de ℝ𝑛𝑛 que es troben a una distància més petita que r de 𝑎𝑎.
⃗

Exemple 2.1.2: Determina la bola oberta de centre 𝑎𝑎⃗ = −1,0 i radi 𝑟𝑟 = 2 del pla.
SOLUCIÓ: És l’interior del cercle o disc de centre −1,0 i radi 2. Gràficament:
2.2.2. Punt interior i punt frontera d’un conjunt

Un punt 𝑎𝑎⃗ de ℝ𝑛𝑛 és un:

1. PUNT INTERIOR d’un conjunt 𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 si existeix una bola oberta centrada en
𝑎𝑎⃗ i continguda en 𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 .
2. PUNT FRONTERA d’un conjunt 𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 si tota bola oberta centrada en 𝑎𝑎⃗
conté punts de 𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 i punts que no hi pertanyen.

Gràficament: 𝑎𝑎⃗ és un punt interior i 𝑏𝑏 un punt frontera del conjunt 𝑆𝑆 ⊂ ℝ2 .

Exemple 2.2.2: Determina els punts interiors i punts frontera del conjunt:
𝑆𝑆 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 1 ≤ 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 2 .
SOLUCIÓ: Els punts interiors formen el conjunt:
𝑆𝑆1 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 1 < 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 < 2 .
Els punts frontera formen el conjunt:
𝑆𝑆2 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 = 1 ó 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 = 2 .
Gràficament:
2.2.3. Conjunt obert i conjunt tancat

𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 és OBERT si no conté cap dels seus punts frontera, i TANCAT si els conté tots.

Exemple 2.2.3: Determina si són oberts o tancats els conjunts següents:

i. 𝑆𝑆1 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 1 ≤ 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 2 .
ii. 𝑆𝑆2 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑥𝑥 − 5 2 + 𝑦𝑦 2 < 1 .
iii. 𝑆𝑆3 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 ≠ 1, 𝑥𝑥 ≥ 0, 𝑦𝑦 ≥ 0 .
SOLUCIÓ: (i) Tancat. (ii) Obert. (iii) Ni obert ni tancat. Gràficament:
2.2.4. Conjunt acotat i conjunt compacte

𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 és ACOTAT si està contingut en una bola oberta, i és COMPACTE si, a més, és tancat.

Exemple 2.2.4: Determina, gràficament, si són acotats o compactes els conjunts següents:
i. 𝑆𝑆1 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 1 ≤ 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 2 .
ii. 𝑆𝑆2 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑥𝑥 − 5 2 + 𝑦𝑦 2 < 1 .
iii. 𝑆𝑆3 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 ≤ 4, 𝑥𝑥 > 0, 𝑦𝑦 > 0 .
SOLUCIÓ: (i) Compacte. (ii) No acotat i no compacte. (iii) Acotat i no compacte.
Gràficament:
2.2.5. Segment entre dos punts. Conjunt convex

1. El SEGMENT entre dos punts 𝑎𝑎⃗ i 𝑏𝑏 de ℝ𝑛𝑛 és, per definició, el conjunt de punts que,
pertanyent a la recta que passa per ells, es troben entre mig.
2. Un conjunt 𝑆𝑆 ⊂ ℝ𝑛𝑛 és CONVEX si “conté” tots els seus segments.

Exemple 2.2.5: Prova, gràficament, que és convex 𝑆𝑆 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑦𝑦 − 𝑥𝑥 2 + 2𝑥𝑥 ≥ 2 .

SOLUCIÓ:
 EXERCICIS

1. Estudia si 𝑆𝑆 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 𝑦𝑦 + 𝑥𝑥 2 ≤ 2𝑥𝑥, 𝑦𝑦 > 0,5𝑥𝑥 és obert, tancat, acotat, compacte i/o convex.
SOLUCIÓ: No és obert, no és tancat (per tant, no és compacte), és acotat i convex.
2. Per a fabricar un adob combinat amb dos constituents químics P i Q disposem de dos productes A i B de
venda al mercat. Si la taula següent ens indica el % de P i Q que formen part d’una unitat de A i B:
% P Q
A 60% 40%
B 30% 70%

determina gràficament el conjunt de les combinacions de A i B que ens proporciona un adob on entra,
com a mínim, un 30% de P i un 50% de Q.
SOLUCIÓ:
𝑆𝑆 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ∈ ℝ2 : 2𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 ≥ 1,4𝑥𝑥 + 7𝑦𝑦 ≥ 5, 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 ≤ 1, 𝑥𝑥, 𝑦𝑦 ≥ 0 . Gràficament:
2.3. FORMES QUADRÀTIQUES I CLASSIFICACIÓ

Una aplicació 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 de ℝ𝑛𝑛 en ℝ és una FORMA QUADRÀTICA si és de la forma:

𝑎𝑎11 ⋯ 𝑎𝑎1𝑛𝑛 𝑥𝑥1 𝑛𝑛

𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 = 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 · ⋮ ⋱ ⋮ · ⋮ =� 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 · 𝑥𝑥𝑖𝑖 · 𝑥𝑥𝑗𝑗
𝑎𝑎1𝑛𝑛 ⋯ 𝑎𝑎𝑛𝑛𝑛𝑛 𝑥𝑥𝑛𝑛 𝑖𝑖,𝑗𝑗=1

on 𝐴𝐴 = 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 𝑖𝑖,𝑗𝑗=1,…,𝑛𝑛
és una matriu quadrada i simètrica.

Exemple 2.3: 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 𝑥𝑥 2 − 7𝑦𝑦 2 + 0,5𝑧𝑧 2 + 6𝑥𝑥𝑥𝑥 − 5𝑦𝑦𝑦𝑦 és una forma quadràtica.

1 3 0
SOLUCIÓ: La matriu associada és 𝐴𝐴 = 3 −7 −2,5 .
0 −2,5 0,5
2.3.1. Signe d’una forma quadràtica

Una forma quadràtica 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 és:

1. DEFINIDA POSITIVA si 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 > 0 per a tot 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 ≠ 0, … , 0 .
2. DEFINIDA NEGATIVA si 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 < 0 per a tot 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 ≠ 0, … , 0 .
3. SEMIDEFINIDA POSITIVA si 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 ≥ 0 i existeix 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 ≠ 0, … , 0 tal
que 𝑄𝑄 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 = 0.
4. SEMIDEFINIDA NEGATIVA si 𝑄𝑄 𝑥𝑥1 , … , 𝑥𝑥𝑛𝑛 ≤ 0 i existeix 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 ≠ 0, … , 0 tal
que 𝑄𝑄 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 = 0.
5. INDEFINIDA altrament, és a dir, si existeixen 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 , 𝑏𝑏1 , … , 𝑏𝑏𝑛𝑛 ≠ 0, … , 0
amb 𝑄𝑄 𝑎𝑎1 , … , 𝑎𝑎𝑛𝑛 < 0 < 𝑄𝑄 𝑏𝑏1 , … , 𝑏𝑏𝑛𝑛 .
Exemple 2.3.1: 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 + 0,5𝑧𝑧 2 + 2𝑥𝑥𝑥𝑥 és semidefinida positiva.
2.3.2. Classificació de les formes quadràtiques per menors principals

Recordem que els MENORS PRINCIPALS d’una matriu quadrada A són els
determinants de les submatrius quadrades que tenen per diagonal alguns dels
coeficients de la diagonal principal de A.

Exemple 2.3.2: Troba els menors principals de la matriu:

−5 3 1
𝐴𝐴 = 3 −2 0 .
1 0 −3
SOLUCIÓ: 𝑀𝑀𝑀𝑀1 = −5; −2; −3 , 𝑀𝑀𝑀𝑀2 = 1; 6; 14 i 𝑀𝑀𝑀𝑀3 = −1 .
2.3.2.1. Relació entre el signe d’una forma quadràtica i els menors principals

Teorema 2.3.2.1: Una forma quadràtica amb matriu associada A és:

a. Definida positiva si i només si els menors principals de A són estrictament positius.
b. Definida negativa si i només si els menors principals de A d’ordre parell són
estrictament positius, i els d’ordre imparell negatius.
c. Semidefinida positiva si i només si els menors principals de A són positius, i det𝐴𝐴 = 0.
d. Semidefinida negativa si i només si els menors principals de A d’ordre parell són
positius, els d’ordre imparell negatius o zero, i det𝐴𝐴 = 0.
e. Indefinida ni no es dona cap de les anteriors situacions.
Exemple 2.3.2.1: Calcula:
i. L’expressió analítica i el signe de la forma quadràtica associada a la matriu:

−5 3 1
𝐴𝐴 = 3 −2 0 .
1 0 −3
ii. Els valors del paràmetre 𝑘𝑘 ∈ ℝ pels quals la forma quadràtica:
𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 𝑘𝑘𝑥𝑥 2 + 𝑘𝑘𝑦𝑦 2 + 𝑧𝑧 2 − 2𝑥𝑥𝑧𝑧 + 6𝑦𝑦𝑦𝑦
és semidefinida positiva. I definida positiva?
SOLUCIÓ:
(i) 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = −5𝑥𝑥 2 − 2𝑦𝑦 2 − 3𝑧𝑧 2 + 6𝑥𝑥𝑥𝑥 + 2𝑥𝑥𝑥𝑥. És definida negativa.
(ii) 𝑘𝑘 = 10 i 𝑘𝑘 > 10.
Exemple econòmic 2.3.2.1: Un seller que produeix tres tipus de vins té uns beneficis anuals
donats per la funció:
𝐵𝐵 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 𝑥𝑥 2 + 𝑦𝑦 2 + 2𝑧𝑧 2 − 2𝑥𝑥𝑥𝑥 − 2 2𝑥𝑥𝑥𝑥
on 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 ≥ 0 denoten les quantitats d’hectolitres elaborats de cada tipus de vi. Prova que:
i. El seller pot tenir pèrdues.
ii. Això no passa si la quantitat produïda del primer tipus de vi és la meitat que la del
tercer.
SOLUCIÓ:
(i) Sí ja que la funció de beneficis és una forma quadràtica indefinida.
(ii) Sí ja que la forma quadràtica “restringida” per l’equació 𝑧𝑧 = 2𝑥𝑥 és definida positiva.
 EXERCICIS

1. Troba el signe de les formes quadràtiques següents:

i. 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 2𝑥𝑥 2 + 3𝑦𝑦 2 + 2𝑧𝑧 2 + 2𝑥𝑥𝑥𝑥.
ii. 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = 𝑥𝑥 2 + 2𝑦𝑦 2 + 𝑧𝑧 2 − 2𝑥𝑥𝑥𝑥 + 2𝑦𝑦𝑦𝑦 .
iii. 𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = −3𝑥𝑥 2 − 4𝑦𝑦 2 − 3𝑧𝑧 2 + 4 2𝑥𝑥𝑥𝑥 + 4𝑥𝑥𝑥𝑥.
SOLUCIÓ: (i) Definida positiva. (ii) Semidefinida positiva. (iii) Semidefinida negativa.
2. Troba el signe de la forma quadràtica:
𝑄𝑄 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 = −𝑥𝑥 2 − 14𝑦𝑦 2 − 2𝑧𝑧 2 + 4𝑥𝑥𝑥𝑥
“restringida” al subespai vectorial 𝑆𝑆 = 𝑥𝑥, 𝑦𝑦, 𝑧𝑧 ∈ ℝ3 : 𝑥𝑥 + 𝑦𝑦 + 𝑧𝑧 = 0 .
SOLUCIÓ: Definida negativa.