Manual del cultiu del

calçot
 Introducció
Els calçots són les tiges florals immadures de La Fundació Miquel Agustí porta més de 12
la ceba (Allium cepa L.), que apareixen durant el anys fent recerca del calçot, el que ha permès
segon any del cicle vegetatiu. Aquest aprofundir en el coneixement d’aquest cultiu tan
aprofitament de la ceba és típic de Catalunya, singular.
especialment de les comarques de Tarragona,
encara que actualment el seu conreu s’ha estès a Aquest manual pretén donar una visió general
la resta del territori català. del maneig del cultiu del calçot, seguint-ne el
cicle de cultiu, des de la sembra i fins a
Per a l’obtenció de calçots s’utilitza la varietat l’obtenció de la llavor.
tradicional de ceba Blanca Tardana de Lleida
(BTL) (Figura 1), malgrat qualsevol varietat de
ceba pot produir calçots, variant en nombre,
morfologia i color. La BTL és una varietat de dia
intermedi i desenvolupament tardà, amb la pell
externa i la polpa de color blanc, i es caracteritza
per ser dolça, tenir una baixa conservació
postcollita i desenvolupar d’1 a més de 25
rebrots (calçots), encara que normalment en fa
entre 3 i 12.

Les pràctiques de cultiu en el calçot són molt

variades i difereixen entre productors, en
aspectes com la data de plantació, el tipus de reg
utilitzat o la maquinària emprada per les
diferents tasques en el maneig.

Malgrat el cultiu de la ceba és un dels més

importants a nivell mundial, i tenim molta
informació, la bibliografia disponible del cultiu
del calçot és molt més escassa, degut a que el seu
aprofitament és molt local.
Figura 1. A l’esquerra bulb de la ceba Blanca
Tardana de Lleida, a la dreta mota de calçots en el
moment de la collita.
 Cicle de cultiu
El cultiu del calçot té una peculiaritat, i és que
el seu cicle és biennal i consta de dues fases ben
diferenciades: la primera anàloga al cultiu de la
ceba seca, i la segona fase que correspon al
cultiu del calçot pròpiament dit.
A l’inici del cultiu de la ceba, alguns productors
fan sembra directa i d’altres utilitzen planter, que
trasplanten a camp entre febrer i març.
Durant la primavera, les cebes es
desenvolupen, i a l’agost, un cop aquestes ja han
perdut les fulles, es recol·lecten i Les plantes de calçot es recol·lecten senceres i
s’emmagatzemen en sacs o caixes, en un lloc sec
i on la temperatura no sigui molt elevada.
Aquestes cebes són el material de partida de la
segona fase del cultiu.
A finals d’estiu (a partir del 15 d’agost i durant
el mes de setembre), les cebes es tornen a
plantar a camp, amb un marc de plantació
diferent al que s’havia utilitzat durant el cultiu de
la ceba.
A principis de tardor, les cebes comencen a
rebrotar i a mesura que aquests rebrots es
desenvolupen, es van calçant amb terra, és a dir,
s’enterren fins a mitja fulla per tal d’evitar la
síntesi de clorofil·la i deixar la part inferior de
color blanc, i amb el gust i textura que
caracteritzen els calçots. L’operació de calçar és
la que dóna nom a aquest cultiu.
Cap a principis de desembre, els calçots
comencen a assolir una mida comercial i és quan
comença la temporada de collita, que s’allarga
fins a setmana santa, malgrat que
tradicionalment la temporada del calçot es
limitava als mesos de febrer i març.
manualment, pel que només es cullen aquelles
plantes en que la majoria de calçots presenten
una mida comercial, rebutjant-se la resta.
Habitualment, els calçots es comercialitzen en
manats de 25 o 50, lligats amb un cordill i amb
la part superior de les fulles tallades.
La temporada del calçot finalitza quan la planta
queda induïda a floració i s’inicia l’elongació de
la tija floral, ja que el calçot es torna més fibrós i
perd qualitat sensorial. En el cas que es
volguessin obtenir llavors, es deixen
desenvolupar les flors fins l’estiu.
 Primera fase – cultiu de la ceba
Sembra i trasplantament:
La sembra directa (Figura 2), que segons la zona,
es pot fer des de finals de novembre, fins a
principis de gener, és el mètode més econòmic,
però també el més delicat, ja que la germinació i
emergència de la planta són etapes molt
sensibles. Cal que el sòl estigui ben anivellat,
tingui un bon drenatge, i sigui poc salí.
S’utilitzen màquines sembradores, tipus les que
es fan servir per sembrar ravenets o
pastanagues., amb una densitat de sembra
d’entre 50 i 100 llavors/m2.
Quan s’utilitza planter, els planteristes sembren
habitualment al desembre, en safates dins
hivernacle, amb fins a tres llavors per alvèol i a
una temperatura al voltant dels 20 ºC. El
moment òptim per fer el trasplantament (febrer-
març) és quan la plàntula té entre 4 i 6 fulles
veritables. A vegades, el planterista talla les fulles
quan sobrepassen els 15-20 cm de llarg, per
facilitar el maneig de les plantes durant el
trasplantament.
El marc de plantació utilitzat pot ser molt
variable (10 x 20 cm és força habitual). La mida
dels bulbs es veu molt influenciada pel marc de
plantació, més amplis propicien cebes més grans,
i a la inversa amb marcs de plantació més estrets.
Reg i fertilització:
La ceba no és un cultiu exigent pel que fa al
tipus de sòl, si aquest està ben drenat. En canvi,
si que és un cultiu molt sensible a la salinitat. La
quantitat d’adob a aportar dependrà en gran
mesura de les condicions edàfiques del sòl, de
l’aigua de reg i de la densitat de plantació. La
Figura 2. Sembra directa d’un camp de cebes.
bibliografia indica que per una producció de 65
t/ha, l’extracció de nutrients del cultiu de la ceba
és de: 140-160 kg/ha de N, 60-100 kg/ha P2O5 i
200-250kg/ha K2O. És recomanable fer anàlisis
del sòl previs al cultiu, per evitar, per exemple,
l’excés de nitrogen, que pot enrederir la
bulbificació, fer que les plantes siguin més
sensibles a plagues i malalties, i per tant, que els
bulbs de ceba tinguin una pitjor conservació i
que això posteriorment influeixi en el rendiment
i la qualitat del cultiu dels calçots.
L'excés i deficiències de diferents nutrients provoquen
diferent simptomatologia en el cultiu de la ceba. Podeu
ampliar aquesta informació a les referències que
trobareu al final d’aquest document.
En el cultiu de la ceba s’utilitzen principalment
el reg localitzat (degoteig) i el reg per aspersió.
El reg per degoteig és una opció més sostenible,
per l’estalvi d’aigua que comporta. Per altra
banda, l’aspersió malgrat el seu ús està molt
estès, té la desavantatge d’afavorir les malalties
fúngiques, i propiciar l’aparició de males herbes
al camp.
Cal deixar de regar les cebes unes setmanes
abans de la collita, quan les fulles comencen a
tombar-se, per deixar que les plantes s’assequin.
 Primera fase – cultiu de la ceba
Control de plantes adventícies:
L’aparició de plantes adventícies (males herbes)
en el cultiu de la ceba pot ser un problema greu
si no se’n fa un control adequat. Aquestes
afecten especialment a les primeres fases de
creixement de la planta, per la competència que
generen pels recursos (aigua, llum, nutrients,
espai, etc.). No obstant, mantenir lliure
d’adventícies el cultiu de la ceba és important al
llarg de tot el cicle de cultiu.
Deixant de banda les possibles mesures
indirectes que es puguin dur a terme per a
prevenir l’aparició d’adventícies en el cultiu
(rotació de cultius, tipus de reg, control dels
marges, etc.), tenim tres opcions principals pel
control d’aquestes:
• Ús d’herbicides
• Desherbatge mecànic
• Ús d’encoixinats
L’encoixinat en el cultiu de la ceba és una bona
alternativa per al control de plantes adventícies
dins la línia de cultiu, sempre que les cebes es
Figura 3. D’esquerra a dreta: encoixinat de plàstic, de plàstic biodegradable, de paper i sense encoixinat.
facin a partir de planter (Figura 3). A més a més,
l’ús de l’encoixinat en cultius hortícoles
comporta certs avantatges més enllà del control
de les plantes adventícies, com una millora de
l’estructura del sòl, o un estalvi en l’aigua del reg,
ja que ajuden a mantenir la humitat del sòl.
El tipus d’encoixinat més utilitzat en
horticultura és el de plàstic de polietilè de baixa
densitat. Però considerant el greu problema
mediambiental que generen els residus plàstics
d’un sol ús, creiem necessari buscar alternatives,
com per exemple els plàstics biodegradables.
Per altre banda, en molts camps on es cultiva
ceba per fer calçots, hi ha una alta presència de
jonça (Cyperus rotundus L.), que traspassa
l’encoixinat plàstic, tant el plàstic de polietilè
com el biodegradable. En aquests casos, es pot
utilitzar l’encoixinat de paper (paper Kraft).
Podeu ampliar la informació sobre l’ús de l’encoixinat
en el cultiu de la ceba a l’article publicat a la revista
Agrocultura núm. 80: Encoixinats en cultiu de ceba:
plàstic, plàstic biodegradable o paper?
Disponible a: https://www.agrocultura.org/encoixinats-en-
cultiu-de-ceba-plastic-plastic-biodegradable-o-paper/
 Primera fase – cultiu de la ceba
Plagues i malalties:
Les plagues més importants en el cultiu de la
ceba de calçot són la mosca de la ceba (Delia
antiqua) i els trips (Thrips tabaci L.), que poden fer
de transmissors de virus. Algunes de les
malalties amb major afectació són el míldiu
(Peronospora destructor), les botritis (Botritis sp.), o
l’arrel rosada (Pyrenochaeta terrestris), entre d’altres.
Durant la post-collita de la ceba del calçot,
malgrat ser un període curt, algunes cebes es
podreixen per afectacions bacterianes que poden
ser causades per bateries com Erwinia carotovora o
Pseudomonas sp. Diferenciem les podridures
bacterianes de les causades per fongs per l’olor
desagradable.
La informació disponible sobre les plagues i malalties
que afecten al cultiu de la ceba és molt àmplia (al final
d’aquest document hi trobareu citat un recull de
referències).
En els estudis realitzats, en el cas de la ceba del
calçot, els factors pre-collita tenen molta més
importància. Per això, és molt important el
maneig que es faci del cultiu de la ceba, en
especial: l’estat sanitari de les plantes, realitzar
una fertilització equilibrada i no sobrepassar-se
amb el reg, sobretot al final del cultiu, ja que un
excés d’aigua propicia una pitjor conservació.
Altres mesures que es poden prendre per evitar
que es podreixin molts bulbs durant
l’emmagatzematge (Figura 4) és no danyar les
cebes durant la collita, procurar no
emmagatzemar bulbs que ja estiguin malalts i
estar atents a l’aparició de mosques, perquè són
indicatives de que hi ha cebes podrides, que cal
treure perquè no es malmetin les del voltant. No
és adequat fer tractaments químics durant la
post-collita, per allargar la conservació de les
cebes, ja que aquests tractaments inhibeixen que
les cebes grillin, i per tant un cop a camp en
retardaria la rebrotació.

Conservació de la ceba:

La ceba del calçot no necessita tenir una llarga

conservació, ja que mai s'emmagatzema més de
2 mesos (entre l’agost i el setembre). No
obstant, a vegades durant aquest període hi pot
haver pèrdues significatives.

En la conservació de la ceba hi afecten tant

factors pre-collita (reg i fertilització, control de
plagues i malalties, maneig del cultiu, rotació de
cultius, etc.), com post-collita (condicions del
Figura 4. Ceba podrida durant l’emmagatzematge.
lloc d’emmagatzematge).
 Primera fase – cultiu de la ceba
Relació ceba-calçot: • Pes de la ceba

Hem comentat la importància del maneig del
cultiu de la ceba per a la seva conservació, però
aquestes condicions de cultiu (1a fase) també
influeixen en el posterior cultiu del calçot (2a
fase), en aspectes tan destacats com el
rendiment.
La mida de la ceba influeix en el rendiment del
cultiu del calçot, però no de manera lineal. Això
vol dir que cebes de mida gran produeixen més
calçots que cebes de mida petita, però aquest
supòsit només es compleix per sota d’un punt
d’inflexió que són els 70 g.

• Procedència de la ceba
Per veure la influència del cultiu de la ceba sobre
el rendiment en el cultiu del calçot, es va dur a
terme un estudi en que cebes de la mateixa
varietat, cultivades de 3 camps diferents
(diferents condicions ambientals i diferent
maneig), es van plantar en un mateix camp de
calçots.
Els resultats obtinguts (Figura 5), van mostrar
clarament diferències en la producció de calçots
segons la procedència de la ceba (de més d’un 60
%), el que reafirma la importància de la primera
fase del cultiu (cultiu de la ceba).
16
13,76
14
12
9,37
10
Calçots
Per tant, cal que el maneig del cultiu (densitat de
plantació, fertilització i reg) ens garanteixin
aquesta mida mínima, ja que el fet de plantar
cebes de menys de 70 g implica un descens de la
producció de calçots respecte d’una plantació
amb cebes de pesos superiors. No obstant, no és
necessari destinar recursos en produir cebes de
mida molt gran, ja que no implicaria grans
canvis en el rendiment del cultiu del calçot.
• Manipulació del bulb (tallar la ceba)
Aquesta és una pràctica antiga, ja que es creia
que al tallar la ceba per la meitat, abans de
plantar-la, els calçots creixien més ràpidament i
amb més vigor.
En els estudis realitzats, no s’han trobat
diferències en el rendiment del cultiu, entre tallar
i no tallar les cebes, però si sembla que fer-ho
avanci lleugerament l’entrada en producció. No

8 7,13
5,94 5,46 4,83 obstant, no es recomana aquesta pràctica, per la
6
possibilitat de transmetre malalties al cultiu al
4
realitzar-la, i per la feina que comporta.
2
0 Podeu ampliar aquesta informació al dossier tècnic nº
Camp 1 Camp 2 Camp 3 75: Varietats vegetals tradicionals catalanes (II): Els
calçots. Us el podeu descarregar en el següent enllaç:
Totals Comercials https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/160840/Do
ssier+t%C3%A8cnic+75%3A+Varietats+vegetals+tradiciona
Figura 5. Producció mitjana de calçots totals i de mida ls+catalanes+%28II%29%3A+Els+cal%C3%A7ots.pdf/3168f
comercial per planta segons procedència de la ceba. 13a-490d-44d7-8432-a3935998cf8b
 Segona fase – cultiu del calçot
Plantació:
La plantació en el cultiu del calçot es fa
normalment des de la segona quinzena d’agost i
durant el mes de setembre, encara que hi ha
productors que l’allarguen fins a principis
d’octubre.
Habitualment s'utilitza un marc de plantació de
0,3 x 0,75m, amb densitats de plantació al
voltant de 32.000 cebes/ha, ja que es solen
deixar passadissos amples per deixar pas a la
maquinària agrícola.
La data òptima de plantació depèn molt del
clima de la zona: en climes més interiors es solen
plantar més aviat, per tal de que la planta estigui
suficientment desenvolupada per aguantar els
primers freds, mentre que a la costa s’intenta
posposar la plantació per evitar la calor dels
mesos d’estiu que, juntament amb la humitat
ambiental, esdevé una situació ideal per al
desenvolupament de malalties fúngiques.
Un cop considerada la zona de cultiu, avançar
la plantació no augmenta el rendiment del cultiu,
però si que pot avançar unes setmanes l’entrada
en producció.
El calçat:
L’operació de calçar és una de les tasques de
maneig més importants d’aquest cultiu i és la
que dóna nom al calçot. Es tracta d’enterrar les
plantes fins a mitja fulla per tal d’evitar la síntesi
de clorofil·la i deixar la part inferior de color
blanc, el que fa que els calçots tinguin el gust i la
textura que els caracteritza.
Segons la mida del camp, el calçat es pot fer amb
motocultor o bé amb el tractor, proveït d’un
ensolcador o calçador (Figura 6). El número de
vegades que es passa a calçar (normalment entre
2 i 3) i l’alçada a la qual es calça, dependrà del
tipus de sòl.
Interessa que fins la collita els calçots estiguin
totalment calçats, ja que això afavoreix tenir una
major longitud de part blanca. A més a més, que
la part comestible del calçot quedi de color
blanc, no només és una qualitat visual, sinó que
està estretament relacionat amb la percepció de
la fibrositat, un caràcter determinant en la
qualitat sensorial dels calçots.
Figura 6. Detall d’un tractor calçant els calçots.
 Segona fase – cultiu del calçot
Reg i fertilització: carències nutricionals poden retardar l’entrada
en producció de calçots, i que aquests presentin
El calçot no és un cultiu gaire exigent en una pitjor qualitat visual (coloració de les fulles).
adobs. S’estimen extraccions d’entre 160-170 kg
N/ha, pel que sovint un adob de fons és
suficient per al desenvolupament de tot el cultiu,
sempre que no hi hagi episodis de moltes
precipitacions que puguin rentar el sòl.

Podeu ampliar aquesta informació a la fitxa tècnica nº

60: Fertilització del calçot en producció ecològica . Us
la podeu descarregar en el següent enllaç:
http://www.ruralcat.com/documents/20181/340214/Fertili
tzaci%C3%B3+del+cal%C3%A7ot+en+producci%C3%B3
+ecol%C3%B2gica/ec09fc55-0963-40d2-a8c8-fe6845120aa6
En el cultiu del calçot també s’utilitzen
principalment el reg localitzat i per aspersió
(Figura 7). Malgrat l’opció més sostenible
continua sent l’ús de reg localitzat, cal anar amb
compte, a l’hora de calçar i de la collita, de no
malmetre els tubs de reg.
El reg és sobretot important a l’inici del cultiu,
ja que les cebes necessiten humitat per rebrotar, i
que aquesta humitat es mantingui fins que les
plantes hagin desenvolupat el sistema radicular.
Una vegada la temporada de calor ha acabat,
només és necessari regar si es succeeixen molts
dies sense precipitacions. Durant l’època de
collita, pot ser interessant regar el dia abans de
passar a collir per estovar el terra i que sigui més
fàcil arrencar les motes.
Sembla que el reg a l’inici del cultiu juga un
major pes en el rendiment del cultiu, però
Figura 7. El reg en els calçots, a l’esquerra reg
localitzat i a la dreta reg per aspersió.
Plagues i malalties:
Les plagues que més afecten al cultiu del calçot
són la mosca de la ceba (Delia antiqua), els trips
(Thrips tabaci L.) i la psil·la de la ceba (Bactericera
tremblayi). Entre les principals malalties que
poden afectar al cultiu del calçot, les que solen
comportar majors pèrdues econòmiques són el
míldiu (Peronospora destructor) i l’estemfílum
(Stemphyllium vesicarium).
Si voleu més informació sobre les plagues i malalties
que afecten al cultiu del calçot, i com prevenir-les,
podeu consultar el document: Les principals plagues i
malalties en el cultiu del calçot. Us el podeu
descarregar en el següent enllaç:
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/7267744/Les
+principals+plagues+i+malalties+en+el+cultiu+del+cal%C
3%A7ot.pdf/99e57786-aa43-46d2-91c3-42baf02dc842
 Segona fase – cultiu del calçot
La collita: En canvi, si que disminueix notòriament la
qualitat sensorial del calçot un cop es comença a
La temporada de collita del calçot és llarga, des desenvolupar la flor, moment en que hauria
del desembre i fins ben entrat l’abril, en aquells d’acabar la temporada. Com ja hem comentat al
anys en que la setmana santa cau més tard. principi d’aquest manual, una cop la planta
queda induïda a floració, la textura dels calçots
Les motes es cullen manualment amb una canvia, i aquests es tornen molt fibrosos
forca, encara que alguns productors utilitzen
pics si el terra està molt dur. La qualitat sensorial del calçot ve determinada per una
elevada dolçor, una baixa percepció de la fibrositat i
Els calçots no es desenvolupen l’absència de gustos estranys.
sincrònicament, ni dins de planta ni entre 8
plantes, pel que normalment es passen varies
vegades pel mateix camp durant la temporada de 6
collita. És important collir les motes quan la
4
majoria de calçots ja han assolit una mida
comercial, per reduir la quantitat de calçots que 2
es descarten.
0
Dolçor Fibrositat Gustos Valoració
Calçot comercial: una llargada de la part blanca d’entre
15 i 25 cm, i un diàmetre d’entre 1,7 i 2,5 cm, mesurat
8
a 5 cm de l’arrel
6
D’estudis realitzats prèviament, sabem que al 4
llarg de l’època dels calçots, el perfil sensorial
d’aquests canvia (Figura 8). No obstant, la 2
tendència no és clara (no podem dir que hi ha 0
mesos en que els calçots són més bons), i a més Dolçor Fibrositat Gustos Valoració
a més, les diferències observades són prou
desembre gener febrer
petites com perquè la majoria de consumidors
no les puguin apreciar. Figura 8. Perfil sensorial dels calçots al llarg de la
temporada de collita. Temporada 2016-17 (superior) i
2017-18 (inferior).
 Producció de la llavor
En el cas de que es vulguin obtenir llavors, un
cop finalitzada la temporada del calçot, s’ha de
deixar que les plantes desenvolupin les flors. És
possible trasplantar aquelles motes que ens
interessin per reproduir-se, i així deixar el camp
lliure per als cultius d’estiu.
Tenint en compte que la ceba és una espècie
al·lògama (es reprodueix creuant-se amb altres
plantes) i de pol·linització principalment
entomòfila (per insectes), cal evitar
encreuaments indesitjats amb altres varietats de
ceba. Per això, la multiplicació s’ha de fer en un
camp aïllat, mínim 1km, o sinó es pot recórrer a
les gàbies de multiplicació (Figura 9).
Després, les llavors es seleccionen per flotació
en aigua, de manera que les llavors bones cauen
al fons, mentre que les restes de pellofes i les
llavors que no són viables suren. Cal deixar
assecar bé les llavors, a l’interior, en un lloc
airejat i sense apilar-les, abans d’emmagatzemar-
les fins a utilitzar-les en la pròxima temporada de
cultiu.
La viabilitat de la llavor del calçot (ceba) és
curta, en només 1 o 2 anys perden gran part del
seu poder germinatiu. Es pot millorar la
viabilitat si les llavors es conserven en
condicions controlades, de baixa temperatura i
humitat.

Les inflorescències de calçot es recullen al

juliol, un cop es comencen a veure que les
càpsules tenen llavors madures (són de color
negre i no les podem xafar amb els dits). La
collita es fa de manera esglaonada, ja que no
totes les flors maduren al mateix temps.
Aquestes inflorescències es deixen assecar en un
lloc on estiguin ben airejades.

Les llavors es poden extreure manualment, o

bé, amb una trilladora de gra petita, si en tenim
molta quantitat. Figura 9. Gàbia de multiplicació. La malla antinsectes
impedeix que entrin pol·linitzadors de fora.
 Per saber-ne més
 Article Agrocultura núm. 80: Encoixinats en cultiu de ceba: plàstic, plàstic biodegradable o paper?
https://www.agrocultura.org/encoixinats-en-cultiu-de-ceba-plastic-plastic-biodegradable-o-paper/

 Boletín INIA nº 15: Manual de producción de Cebolla (2017).

https://www.inia.cl/wp-content/uploads/ManualesdeProduccion/15%20Manual%20Cebollas.pdf

 Dossier tècnic nº 75: Varietats vegetals tradicionals catalanes (II): Els calçots (2015).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/160840/Dossier+t%C3%A8cnic+75%3A+Varietats+vegetals+tradicionals+ca
talanes+%28II%29%3A+Els+cal%C3%A7ots.pdf/3168f13a-490d-44d7-8432-a3935998cf8b

 Fitxa tècnica nº 60: Fertilització del calçot en producció ecològica (2011).

http://www.ruralcat.com/documents/20181/340214/Fertilitzaci%C3%B3+del+cal%C3%A7ot+en+producci%C3%B3+eco
l%C3%B2gica/ec09fc55-0963-40d2-a8c8-fe6845120aa6

 Fitxa tècnica nº 21: Optimització del maneig del cultiu del calçot (2012).
http://fundaciomiquelagusti.com/wp-content/uploads/2013/03/Fitxa-t%C3%A8cnica-21-Maneig-cultiu-cal%C3%A7ot-
Abril-2012.pdf

 Fitxa tècnica nº 73: Plagues i enemics naturals en els conreus de ceba a Catalunya (2011).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/340214/Plagues+i+enemics+naturals+en+el+conreus+de+la+ceba..pdf/f4d8
8a09-debf-41c3-bdb4-c4145ecc667d

 Llibre: Las Cebollas de Tenerife. Cultivo y variedades. Catalina Tascón (2012).

 Per saber-ne més
 Llibre: Las cebollas y otros alliums. J. L. Brewster (2001).

 Publicació: Les principals plagues i malalties en el cultiu del calçot. Silvia Sans i Montse Martí (2020).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/7267744/Les+principals+plagues+i+malalties+en+el+cultiu+del+cal%C3%A
7ot.pdf/99e57786-aa43-46d2-91c3-42baf02dc842

 Publicació: Plagas, enfermedades y fisiopatías de la cebolla en la Comunidad Valenciana. Miguel

García Moratò (2003).
http://www.ivia.gva.es/documents/161862582/161863558/Plagas%2C%20enfermedades+y+fisiopat%C3%ADas+del+culti
vo+de+la+cebolla+en+la+Comunitat+Valenciana/d9ad9484-c5dd-4ba2-b193-1fcce168fecc

 Publicació: Guía de gestión integrada de plagas. Liliáceas: ajo, cebolla y puerro. MAPAMA (2017).
https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/guiagip-liliaceasprotegida_tcm30-434394.pdf

 Tesi doctoral: Millora genètica del calçot (Allium cepa L.). Desenvolupament d’eines de selecció o
aplicació a l’obtenció de nous cultivars. Joan Simó (2013).
https://www.tdx.cat/handle/10803/134276#page=1

 Tesi doctoral: Millora de la qualitat sensorial i nutricional de les varietats tradicionals hortícoles: el
cas del calçot (Allium cepa L.). Silvia Sans (2019).
https://www.tdx.cat/handle/10803/667949#page=1
 www.fundaciomiquelagusti.cat

Aquesta actuació forma part del projecte "Gestió eficient del cultiu del calçot: optimització dels recursos i
millora del rendiment". Projecte finançat a través de l’Operació 01.02.01 del PDR de Catalunya 2014-2020.
Número d'expedient: 56 30019 2018 P4.

Fundació Miquel Agustí – Escola Superior d’Agricultura de Barcelona – Carrer Esteve Terrades, 8, Edifici D4,
Campus del Baix Llobregat, 08860 Castelldefels – e-mail: recerca@fundaciomiquelagusti.cat – Tel.: 93 552 12 28