La festa de les Falles de València, més enllà de ser

Patrimoni de la Humanitat. Una perspectiva de gènere.

Albert Llueca – President L’Arxiu – Camp de Morvedre

Inscrit en 2016 (11.com) en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural

Immaterial de la Humanitat. Celebrada per a saludar l'arribada de la primavera
per comunitats de la ciutat i regió de València i per la diàspora valenciana
emigrada a l'estranger, aquesta festa tradicional es caracteritza per la
construcció i instal·lació d'enormes grups escultòrics (falles) compostos per
efígies caricaturesques (ninots), que els artistes i artesans locals creguen
inspirant-se en successos de l'actualitat política i social. Per a simbolitzar la
purificació i renovació primaverals de l'activitat social de les comunitats, les
falles s'erigeixen en les places de la ciutat entre el 14 i el 19 de març i se'ls cala
foc aquest últim dia, que marca la fi dels festejos. Mentre dura la festa desfilen
pels carrers bandes de música, el públic menja a l'aire lliure i es tiren
nombrosos castells de focs artificials. Es tria a una reina de la festa, la “Fallera
Major”, que assumeix la tasca de promoure la festivitat durant un any,
encoratjant a la població local i als visitants a contribuir a la preparació dels
festejos i participar en ells. Les pràctiques i els coneixements vinculats a aquest
element del patrimoni cultural es transmeten en les famílies, i en particular dins
de les dinasties d'artistes i artesans fabricadors de ninots que s'agrupen en
gremis constituïts en el si de les comunitats ciutadanes participants. Les Falles
de València propicien la creativitat col·lectiva i la salvaguarda de les arts i
artesanies tradicionals. També constitueixen un motiu d'orgull per a les
comunitats i contribueixen a forjar la seua identitat cultural i la seua cohesió
social. En el passat, aquesta festa va permetre també que es preservés la
llengua valenciana quan es va prohibir el seu ús.
Però quin serà el paper de la dona en les falles després de ser nomenada la
festa Patrimoni de la Humanitat? La fallera és, per excel·lència, una de les
representacions més entranyables i tradicionals de la dona valenciana. No
obstant això, no són pocs els que afirmen que els grans noms pertanyen als
Homes.
En 2018 es va publicar un informe que analitzava les falles de València des
d'una perspectiva de gènere. L'estudi estava realitzat pel Centre d'Estudis
sobre la Cultura, el Poder i els Identitats que pertany al Departament de
Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Els autors són
Verònica Gisbert, Joaquim Rius i Laura Martínez. Els tres tenien un clar
objectiu a l'hora d'abordar aquest informe:
Aquest estudi te com objectiu principal fer una diagnosi dels Falles de la ciutat
de València dones d'una perspectiva de gènere, i avaluar fins a quin punt els
dones i els homes fallers participen en condicions de igualtat tant als actes del
ritual, com als diferents ámbits d'organització i gestió de l'entramat faller.
Aquest document és un pre-informe, és a dir, un avançament de la revolta, on
s'analitzen dades quantitatives i el material arreplegat durant diferents
observacions als Falles 2018 de la ciutat de València.
Així doncs, alguns dels noms més importants de dones pioneres en les Falles
es recullen ací. Per exemple, la primera presidenta d'una falla de secció
especial no va arribar fins a l'any 2009 quan Laura Cano Zamorano va ser
triada per unanimitat per la comissió Almirall Cadarso-Conde d'Altea.
En una interessant gràfica que presenta l'estudi de Gisbert s'aprecia com ha
sigut la integració de les dones en la festa:
Dones de l'any 1989 el percentatge de participació dels dones ha superat als
homes, oscil·lant entre el 53% vocalies dons i el 47% vocalies homes 'exercici
2018-19 fins al 57% de dons i el 43% d'homes que trobem en l'actual exercici
faller (2018-2019).
Altres importantíssimes dones en el món de les falles van ser María Caridad
Pinto Ferrer, artista fallera que va començar la seua treballa en la dècada dels
50 i que va ser la primera a obtindre el carnet del Gremi d'Artistes Fallers. Una
altra d'elles és Paqui Romero Lozano, la primera dona que va entrar a formar
part de la Junta Central Fallera o Vicenta Peñarroja Fas, membre de la tercera
generació d'una empresa pirotècnica. Totes elles i altres tantes són essencials
perquè el món de la falles siga cada vegada més transversal i modern.

Diferents dones que sostenen la festa

Juntes Falleres. Cristina Plumed i Davinia Bono.
En els 50 anys de la Junta Fallera de Sagunt han passat per ella moltes dones
que han fet història com pot ser Rosario Gómez, Reme Hervàs, Natalie Martín,
i totes les falleres que han representat als fallers i falleres de la nostra comarca.
Per això volem destacar a dos: Cristina Plumed i Davinia Bono.
Sempre parlem de Cristina Plumed en la seua vessant més empresarial, de fet
és la “jefa” de la patronal. Pareix com si estiguera en un tanc de taurons i ella
fora un peixet xicotet. Això deuria d’haver pensat Cristina Plumed quan fa més
de vuit anys se va ficar al capdavant de l’Associació d’Empresaris del Camp de
Morvedre, una de les principals patronals comarcals de la Comunitat
Valenciana al comptar amb més de 115 associats i associades. Els darrers
anys han sigut especialment intensos tant per a ella com al ecosistema
empresarial de Sagunt i la seua comarca. En l’àmbit econòmic i empresarial
després de la greu crisi econòmica de principis de dècada i de la pandèmia de
la COVID19.
Pareix que ella si que ha pogut trencar eixe sostre de cristall i estar en diferents
espais on abans sols hi havien homes. A més de representar al teixit
empresarial de la comarca en diferents comissions i institucions tant públiques
com privades també és membre del Comitè Executiu de la Confederació
Empresarial de la Comunitat (CEV) i Vocal de l'Assemblea de CEOE.
Emprenedora i empresària, professionalment va començar la seua marxa en el
món empresarial als 18 anys en l'empresa familiar Transports i Excavacions
Pérez Plumed, S.L., dedicada al sector de transport i moviment de terra, fins a
arribar a assumir càrrecs de responsabilitat en l'actualitat com a
administradora-gerent. A més, en 2010 va posar en marxa La teua Al·legoria,
S.L., una empresa d'organització d'esdeveniments en la qual ha va fer un
parèntesi per a poder dedicar més temps a la seua família i al seu càrrec com a
presidenta de ASECAM.
Però també podem destacar com en 2008 Cristina va ser la Fallera Major de la
comarca. Dos anys abans havia sigut la següent protagonista Davinia Bono.
Davinia Bono va nàixer a Sagunt i ha estudiat un Cicle Superior d’Administració
i Finances i posteriorment és diploma ne Ciències Empresarials. És
treballadora de banca des de 2002. També inicia la seua carrera política l’any
2007, després de ser Fallera Major de la Junta Fallera de Sagunt. Ha sigut
regidora responsable de les àrees de Benestar Social i portaveu municipal,
trencant així un sostre de cristall. Actualment, és mare i compagina el seu
treball en una entitat financera amb el càrrec de regidora en l’oposició de
l’Ajuntament de Sagunt.
Estes dos dones, compromeses i lluitadores, han sigut les representants dels
fallers i falleres i han sigut líders en altres aspectes de la seua vida deixant de
banda el prejudicis que sempre tenen les falleres majors de les diferents juntes
com a ‘dones florero’.
Artistes Falleres. Marisa Falcó i Marina Puche.
Les Falles no han sigut sempre com ara. Fins l'any 1940 eren més menudes,
amb un estil i un aspecte més rudimentari i fetes amb fusta. A partir dels anys
quaranta comença a prioritzar-se la qualitat artística per davant de la sàtira i,
més tard, als anys cinquanta el cartó esdevé el material estrela. És llavors quan
les Falles es converteixen en una indústria i l'ofici es profesionalitza.
La dècada dels cinquanta va ser d'una qualitat artística fascinant. Hi van
destacar Regino Mas, Modesto González, Francisco Baró, els germans
Fontelles o Pasqual Carrasquer entre altres.
Julián Puche i Vicente Luna formen part de l'anomenada generació d'or dels
anys seixanta. Juntament amb Juan Huerta i Salvador Debón se'ls considera
els millors artistes fallers de la història. Al taller de Juan Huerta es van formar
autèntics mestres que van començar de ben jovenets com aprenents.
Les dones tenien una relació amb les Falles malauradament molt secundària
comparada amb la dels homes. Tradicionalment, han ajudat amb les tasques
de vestuari de pintura. Durant l'eclosió del cartó en la dècada dels cinquanta
també era usual que les dones 'tiraren de cartó', que ajudaren en la construcció
dels ninots omplint els motles amb el cartó. Però fins l'any 1972 no tinguérem la
primera mestra fallera, Maruja Pinto. Després hi ha hagut noms importants,
com ara Marisa Falcó que és llicenciada en Belles arts per la Universitat
Politècnica de València. A més de ser professora d'educació secundària, és
artista fallera i pertany al Gremi Artesà d'Artistes Fallers des de 1993, del qual
va ser directiva durant set anys i secretària general durant quatre d'ells. Des de
1989 ha realitzat centenars de falles, escenografies i altres treballs artístics, i és
una de les meitats de l'equip Fet d’Encàrrec (l'altra és Paco Pellicer) o, en
l'actualitat, Marina Puche és una artista fallera especialitzada en falles infantils.
És la tercera artista de la nissaga dels Puche, sent neta de Julián Puche i filla
de Josep Puche.
La seua primera falla infantil, "El món de Daniela", la planta a Quart-Palomar en
2011 junt a Ceballos i Sanabria amb els quals col·labora en el disseny i
realització de la mateixa. Tot i això, en 2012 ja planta en especial, amb un
projecte anomenat "Cotó de sucre" en Exposició-Misser Mascó.
Els seus projectes fallers són plenament infantils, però una de les vàlues del
seu art és no tenir edats, per eixe traç personal fruit d'una associació intrínseca
entre la falla i la gràfica, on Marina se situa i es defineix; és a dir: entre
l'escultura i les llapisseres i els retoladors. Així, tot allò que en ella és il·lustració
i disseny pot ser falla (i a la inversa). Les falles i els dibuixos de Marina Puche
porten al cinema vintage; als ritmes lindy hop; al teatre de titelles i el circ; a la
moda patchwork; als dinars i berenars familiars; a les emocions; o als períodes
estacionals (estiu, tardor, hivern, primavera)
Societats Músicals. Daniela González.
La música és molt important en les Falles. Pràcticament tot el dia s'escolten
bandes de música pels carrers de València i altres localitats on se celebra la
festa, tocant tant peces típiques falleres com versions de cançons de moda.
Daniela González és primera dona presidenta de la Federació de Societats
Musicals de la Comunitat Valenciana. Des de 2012 fins a 2018, González ha
sigut la responsable de la formació desenvolupada en la mateixa ocupant el
càrrec de directora del Centre d'Estudis de la FSMCV. De família de músics, és
des de 2015 vocal de la Junta Directiva de la Societat Musical Santa Cecilia de
Xilxes, on va començar els seus estudis musicals. La seua formació va
continuar en el Conservatori de Grau Mitjà de Castelló i ha sigut professora de
solfeig a l'escola de música de la seua societat i directora de la seua Banda
Juvenil durant diversos anys. En l'àmbit professional, Daniela González compta
amb una "dilatada" trajectòria en l'àmbit empresarial. Després de 18 anys
exercint llocs directius en una multinacional, va fundar la seua pròpia empresa
dins de l'àmbit de l'assessoria i els serveis a empreses i particulars.
Pirotècnia. Reyes Martí.
La comissió de seguiment Falles UNESCO ha proposat un document amb
recomanacions i bones pràctiques pirotècniques en la festa de les Falles, atesa
la seua condició de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. I inseparable
del binomi falles / pólvora.
Reyes Martí Miró (Borriana) és una pirotècnica i dissenyadora d'espectacles
pirotècnics. És la responsable de l'empresa familiar Pirotècnia Martí, dedicada
a la pirotècnia des de l'any 1868, de la que forma part de la cinquena generació
i que dona feina a més dones que homes.
De menuda va demanar a son pare, igual que feien els homes, poder fabricar i
disparar carcasses. En un sector majoritàriament d'homes, Reyes ha
aconseguit un reconeixement empresarial i artístic. Fou la primera dona en
disparar a la plaça de l'Ajuntament de València i a la Plaça dels Estels
d'Alacant, i des de l'any 2014, el dia 8 de març dispara la mascletà de les Falles
de València a la plaça de l'Ajuntament, dedicada a les dones del món.
Durant les Falles 2018 fou la responsable de disparar la Nit del Foc, la
mascletà i la cremà de les falles municipals, convertint-se en la primera dona
en aconseguir-ho.
Folklore. Carme Mompó.
La dolçaina ha estat sempre un element indiscutiblement important en l’àmbit
patrimonial per al poble valencià. Després d’una enorme popularitat durant el
segle XIX, l’ofici de dolçainer -perquè llavors era un ofici- va patir un cert
desprestigi. I no fou fins a l’últim terç del segle XX, que el reconeixement
popular i professional de la dolçaina va començar a igualar-se a la resta dels
elements patrimonials que ja gaudien d’un cert estatus cultural dintre de la
idiosincràsia dels valencians. Quan es parla d’aquesta nova vida de la dolçaina
sovint es mencionen molts noms com els dels Bessons, Antonio Llopis i
Domingo, es nomena Joan Blasco per a parlar del salt de la cultura popular als
conservatoris de música, també d’Al Tall i d’Obrint Pas. Però, és possible que
ningú s’haja preguntat mai on eren les dones dolçaineres?
Carme Mompó Vidal va nàixer el 3 de març del 1957 a l’Olleria, i gràcies a
l’afany de la seua família i les seues inquietuds va tindre l’oportunitat de mudar-
se a València per a estudiar a la universitat. Fou allà, justament al carrer de
Guillem de Castro, on es va trobar amb la dolçaina: ‘Quan vaig vindre a
València em vaig posar a viure a casa d’una tia meua que tenia el pis al carrer
de la Societat Coral el Micalet, on organitzaven cursets de dansà, i m’hi vaig
apuntar. El dolçainer que tocava en el grup de danses Alimara, Joan Blasco,
em va embolicar per a anar a classes de dolçaina a l’escola Teodoro Llorente’,
ens explica Carme en una conversa.
Allà va conéixer el dolçainer d’Ontinyent Enric Gironés, Paco Ramírez i Toni de
Benimaclet, Xavier Ahuir de Meliana, i molts altres companys amb qui va crear
el col·lectiu la Moma: ‘vam estar fent moltes actuacions arreu del País Valencià.
En el 1979, quan Al Tall va traure el disc Quan el mal ve d’Almansa ens van fer
un regal. Van voler que la presentació del disc al Teatre Principal de València
fóra espectacular, i abans que pujara el teló nosaltres entràrem pels corredors
laterals tocant El Cant dels Maulets. Després ens convidaren a fer el mateix a
Barcelona, quan hi van presentar el disc.’
Per un temps va haver de deixar la dolçaina: els estudis no li deixaven temps
suficient. Però hi va tornar anys més tard. ‘Quan van començar a fer l’aplec de
les danses de la Vall d’Albaida, una gent d’Alfarrasí ens va comboiar a Ximo
Casanova ‘Taleca’ i Juanjo Albinyana ‘el Cullerer’ (també de l’Olleria) i a mi, i
vam estar tocant al poble i a la comarca de tant en tant. Anys més tard es va
crear a l’Olleria la colla La Morralla; jo ja no vivia allí, però els vaig ajudar amb
tot el que vaig poder’, diu Carme.
Indumentària. Carmen Insa.
Carmen Insa, com així li agradava que li cridaren, va ser l'última gerent de la
cèlebre ropería Casa Insa, instal·lada en una casa palau del segle XVIII del
carrer Baix des de 1866. Casa Insa va ser el comerç de confecció i lloguer
d'indumentària més emblemàtic de la Ciutat de València, un negoci que durant
més de 150 anys va estar subministrant vestits i complements a
nombrosíssimes representacions teatrals, sarsueles, òperes, cinema,
carnestoltes, i sobretot a les festes patronals, des de les Falles passant pels
Miracles de Sant Vicent fins a la gran processó del Corpus, a la qual proveïa
amb més de quatre-cents vestits. El fundador de la saga va ser, a mitjan segle
XIX, Miguel Insa, besavi de Carmen Insa, que es va fer càrrec del taller de
costura després de la guerra, continuant així la tradició familiar que havien
continuat el seu oncle i el seu pare. Del seu obrador van eixir la majoria de
vestits que vestien actors i actrius de tots els teatres de la ciutat i de les
companyies teatrals més prestigioses com les de Milagros Leal, Salvador Soler
Marí, Ismael Merlo, María Luisa Colomina o Enrique Rambal. Però el declivi de
les representacions teatrals va espentar a Casa Insa a especialitzar-se en
disfresses i indumentària festiva i tradicional valenciana, on va aconseguir un
gran prestigi des dels anys seixanta fins a la jubilació de Carmen en 1996. Per
les mans de Carmen Insa van passar els vestits de les Falleres Majors de
València durant més de vint anys, va vestir la Duquessa d'Alba quan va ser
Fallera Major de la Plaça del Mercat, a Carmen Martínez Bordiu, Fallera Major
Infantil en 1960 i a personalitats com Concha Piquer, Sonsoles Suárez o a les
Infantes Pilar i Margarita de Borbó entre altres.
Teatre Faller/Llengua. Inma Guerrero.
Guerrero, valenciana i professora de professió, és una cara coneguda de la
festa. Durant quatre exercicis ha exercit com a vicepresidenta de JCF, sent la
responsable de l'àrea de cultura, des d'on va impulsar amb força el ‘teatre
faller’.
Fallera activa i membre de la comissió Borrull-Túria, Guerrer ha participat, en
nombroses ocasions, en el concurs de teatre en llengua valenciana de JCF.
Unes ‘taules’ que li han portat a ser una de les actrius amb més nominacions i
guardons del certamen amb 9 premis Saragüells.
Els seus més de trenta anys d'experiència com a professora de primària es
faran valdre per a fer-se amb l'atenció i l'afecte de Carla García i el sempre
‘exigent’ públic infantil que la vesprada del 26 de gener omplirà el Palau de
Congressos de València.