ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 1

1. Components de l’oració

Una oració està formada per dos parts principals:

FONT: El quadern de Valencià: Subjecte i Predicat (elquaderndevalencia.blogspot.com)

El subjecte És qui fa l’acció: El cotxe fa soroll

El subjecte és un SN: Aquell home alt ha pescat un peix molt gros

El predicat És allò que se’ns diu del subjecte: El cotxe fa soroll

El predicat és un SV: Aquell home alt ha pescat un peix molt gros
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 2

1.1 El sintagma nominal (SN)

El sintagma nominal (SN) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un

nom. Aquest nom (N) és el nucli del SN i pot anar acompanyat:

 d’un determinant (Det): El cotxe...

 d’un adjectiu (Adj): El cotxe verd...
 d’un sintagma preposicional (S prep): El cotxe del veí...

Entre el nucli del SN (el nom) i els seus components ha d’existir concordança de
gènere i nombre.

1.2 El sintagma verbal (SV)

El sintagma verbal (SV) és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant del

verb. Aquest verb (V) és el nucli dels SV, i pot anar acompanyat d’altres paraules o
conjunts de paraules (SN), que en són els complements.

 Joan observa els seus amics.

 El pare ha netejat la cuina.

L’estructura bàsica del SV és: Verb + complement verbal

 ... han portat fruita seca.

El verb, tot sol, pot formar el SV.

 ... mire.

ATENCIÓ: Les paraules no formen oracions quan:

 Hi falta el verb:
o Tota la classe molt sorpresa.
 Les paraules no estan ben ordenades:
o El va primer ser dia molt feiner mogut.
 Subjecte i predicat no concorden:
o La Melània ploren cada dos per tres.

ACTIVITATS

A. Escriu la forma del verb proposat que concorde en nombre i persona amb el
subjecte de cada oració:
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 3

a. Els amics de mon pare______________la victòria del seu equip

(CELEBREN)
b. El germà de Vicent______________tots els discos dels Beatles
(COL·LECCIONAR)
c. Tu______________sempre els exàmens amb antelació (PREPARAR)
d. Rafa i jo____________les vacances a Eivissa (PASSAR)
B. Subratlla el S i el P de les següents oracions:
a. El tren arribà puntual a l’estació
b. Els cotxes estaven aparcats en doble fila
c. Els alumnes d’esta classe tenen examen despús-demà
d. A la pissarra, hi escrivíreu vosaltres
1.3 Tipus de sintagmes

2. El predicat verbal

El predicat està format pel verb, que funciona com a nucli (N), i pels complements
que l’acompanyen els principals complements són el complement directe (CD), el
complement indirecte (CI) i els circumstancials (CC). Recordeu que, normalment, quan
construïm una frase hem de col·locar els elements en l'ordre següent:

SUBJECTE + VERB + CD + CI + CC
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 4

2.1 Complement Directe CD

El complement directe (CD) és el complement exigit per uns determinats verbs.

Per trobar-lo a l’oració, cal mirar al predicat i preguntar “què” al verb. Per confirmar que
és el complement correcte, cal substituir-lo per “el, la, els, les, ho”

Joan menja pomes (Joan les menja) Deixa això (Deixa-ho)

2.2 Complement Indirecte CI

El complement indirecte (CI) expressa la persona o l’objecte que rep l’acció.

Per trobar-lo a l’oració, cal mirar al predicat i preguntar “a qui/per a qui” al verb. La
preposició pròpia del CI és “a”. Per confirmar que és el complement correcte, cal
substituir-lo per “li, los”

Explique la història a Paula (Li explique la història)

Per trobar el CD i el CI es pot fer la qüestió mentalment:

alguna cosa a algú Done pa al meu germà verb CD CI

2.3 Complement Circumstancial CC

Són complements verbals que expressen les circumstàncies que acompanyen

l’acció:
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 5

ACTIVITATS

C. Subratlla el CD, CI i CC de les següents oracions que els porten:

a. El pare ha donat la notícia als fills.

b. Els ancians de la residència enyoren de la seua joventut.

c. Cada dia comprava el pa abans d'anar l'escola.

d. Ell és el president de l'empresa.

e. He d’explicar socials a Maria.

f. Les formigues han menjat moltíssim pa.

g. Quina amanida vols menjar hui?

h. He consultat els resultats de la prova per Internet.

3. Ortografia: els dígrafs l·l, tl, tll, tm, tn

Els dígrafs TL i TLL

El dígraf TLL el trobem en una sèrie de paraules com ara bitllet, butlleta, butlletí,
enrotllar, ratlla, butllofa,... Es pronuncia com una LL, de manera que no sona la T.

El dígraf TL es pronuncia com una ele geminada (sense la T) : butla, atleta, atlas,
atlàntic,...

Hi ha una sèrie de paraules que admeten ambdós dígrafs, depenent de la zona

d’on provinga el parlant: ametla/ametlla, espatla/espatlla, batle/batlle, motle/motlle
,guatla/guatlla, etc.

El dígraf L·L

Per raons etimològiques, algunes de les nostres paraules conserven la grafia L·L
que, antigament, era pronunciada com dues eles o com una ele llarga. Actualment
aquella pronunciació s’ha perdut gairebé del tot i, per tant, no ens en podem refiar gens
a l’hora d’escriure els mots que mantenen la grafia. Així doncs, caldrà tenir:

En alguns (pocs) casos ens ajudarà recordar relacions com les següents:

 En els antònims d’algunes paraules que comencen per L:

o lògic.........il·lògic licit.......... il·lícit legal........... il·legal
 En els derivats de paraules acabades en LL :
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 6

o metall: metal·lúrgic, metàl·lic, metal·lúrgia,...

o cristall: cristal·lí, cristal·litzar,...
 Recorda alguns casos en què SOL aparéixer:

Activitat núm. :: 147 - l·l - la ela geminada (enxaneta.info)

ACTIVITATS

D. Completa els espais buits amb la grafia adient:

a. Entre l’a.....egria i la i.....usió de la notícia, ens vam oblidar de la pe...ícu...a de
la te....evisió.
b. Si és tan inte.....igent, com és que vaci....a davant del de.....egat?
c. So.....icite el seu consentiment per a entau.....ar re......acions idí.......iques amb
la seua filla.
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 7

d. La seua a.....ocució es va fer cè.....ebre pel to be......igerant que hi havia utilitzat.

e. En l’assumpte re.....atiu a la co....ecció d’aquare......es desaparegudes, volen
ape......ar a la co.....aboració ciutadana.
f. L’e......ectricista de la fàbrica ja s’ha jubi.....at.
g. Tranqui....ament, el nove.......ista va co.....ocar la ma......eta damunt la tau....a.
h. La interpe.....ació es va resoldre en la nu.......itat de les accions.
i. Han publicat una misce.....ània exce.....ent en honor del mi......enari de la
vi......a.

E. Els dígrafs M i N
 ÀMBIT SOCIOLINGÜÍSTIC 1r ESO

Tema 5: TREBALLEM EN VALENCIÀ Pàg. 8

Cal tenir en compte la grafia de les paraules següents:

somriure, premsa, impremta, empremta, somni, somnàmbul, somnambulisme,

mnemotècnic.

Alerta amb la diferència entre CONTE, COMTE I COMPTE

Comte i comtessa (títol nobiliari) El comte Arnau

Conte (rondalla), contar (contes, històries) El conte de la Ventafocs
Compte (càlcul), comptar (números) Ha obert un compte corrent al banc
Anar amb compte Has d’anar més amb compte
En comptes de Menjaré peix en comptes de carn

Els dígrafs l·l, tl i ll | Gramatic (gva.es)