Àlgebra Grau en Gestió Aeronàutica.

Curs 2021-2022
Llista 1 - Solucions Nombres complexos

1. a) 5 − 4i b) 8i c) 23 − 11i d) 15 − 8i
67 − 12i −3 − 2i 8 + 9i
e) −3 − 4i f) g) h)
113 13 29
√
2. a) Re(z) = 3, Im(z) = −3, z̄ = 3 + 3i, |z| = 3 2
b) Re(z) = 3, Im(z) = 0, z̄ = 3, |z| = 3
c) Re(z) = 0, Im(z) = −4, z̄ = 4i, |z| = 4
d) Re(z) = −125, Im(z) = 0, z̄ = −125, |z| = 125

3. a) b)
Ri Ri

2 R 1i R

c) d)
Ri Ri

2i
−5 −3 −1 R 3 8 R

−2i

e) f)
Ri Ri

1i
3i
R
−1 1 R
−3i

−1i
 4. √
√ 2
a) 125 b) c) 1
2
5. • x = ±2 • x=0 • z = ∓i , z = 1

6. π 4π
a) rad b) 180◦ c) 420◦ d) rad
4 3
34π 11π
e) ' 57.295◦ f) rad g) rad h) ' 1317.18◦
45 6
7. 5π 5π
a) |z| = 2 , arg z = , z = 2e 3 i
3
π π
b) |z| = 1 , arg z = , z = e 4 i
4
√ 7π √ 7π
c) |z| = 4 2 , arg z = , z = 4 2e 4 i
4
π π
d) |z| = 1 , arg z = , z = e 6 i
6
8. Són aquells que tenen mòdul 1, i.e., els que conformen la circumferència unitat del pla
complex. Comunment es denoten per S 1 = {z ∈ C | |z| = 1}.

9. 5π
0 z 3e 3 i 3 3π
z =√ = π
i
= e2i
3+i 2e 6 2
3 3π
|z 0 | = , arg z 0
2 2
10. a) z = 2 − i
π π
b) Perquè arg (1 + i) = llavors arg (1 + i)980 = 980 · = 245π ≡ π i quan l’argu-
4 4
ment d’un nombre és π aleshores aquest nombre és real (i negatiu).

11. 5 1
a) −16384 − 16384i b) 64i c) − + i
2 2
12. √ √
1 3 √ 1 35
• − ± i • −1 ± 5i • − ± i
2 2 2 2
Les arrels d’un polinomi de segon grau en coeficients reals, quan aquestes no són reals,
sempre són una conjugada de l’altra. Això es pot deduı̈r de la fórmula de les solucions
d’una equació de segon grau, però també es pot demostrar pel teorema fonamental de
l’àlgebra.
 Demostració. Sigui p(x) ∈ R2 [x] un polinomi de segon grau i siguin z1 , z2 ∈ C\R dues
arrels no reals d’aquest. Pel teorema fonamental de l’àlgebra, podem escriure

p(x) = k(x − z1 )(x − z2 ) = k(x2 − (z1 + z2 )x + z1 z2 )

amb un cert k ∈ R. Ara però, com que els coeficients de p(x) són reals i k és també un
nombre real, aleshores es té z1 + z2 ∈ R i z1 z2 ∈ R. Denotem z1 = a1 + b1 i i z2 = a2 + b2 i
en la seva forma cartesiana. D’una banda tenim

z1 + z2 ∈ R ⇒ Im (z1 + z2 ) = 0 ⇒ b1 + b2 = 0 ⇒ b1 = −b2

I d’altra banda

z1 z2 ∈ R ⇒ Im (z1 z2 ) = 0 ⇒ a1 b2 + a2 b1 = 0 ⇒ a1 b2 = −a2 b1

I ara com que b1 = −b2 i b1 , b2 6= 0 (ja que suposàvem que tant z1 com z2 eren no
reals) podem dividir a banda i banda i tenim a1 = a2 . En conclusió, com que a1 = a2 i
b1 = −b2 tenim que z1 = z¯2 , tal com volı́em demostrar.

13. π 3π 7π 9π
a) 4e 5 i , 4e 5 i , 4eπi , 4e 5 i , 4e 5 i
√ π √ 7π √ 13π
b) 2e 9 i , 2e 9 i , 2e 9 i
3 3 3

√ 5π √ 13π
c) 72e 8 i , 72e 8 i
4 4

√ π √ 11π √ 19π 3π 7π
d) 2e 4 i , 2e 12 i , 2e 12 i , e 4 i , e 4 i

14. a)
Ri

−16 R

z0 √
−16 3 ' −27.71

4π
i
b) z0 = 32e 3

4π 2π 16π 22π 28π

c) 2e 15 i , 2e 3
i
, 2e 15
i
, 2e 15
i
, 2e 15
i
d)
Ri

2i

−2 2 R

−2i

e) Pot veure’s com aquests punts formen un pentàgon regular al pla complex.