Primera Part TECE-T0-P1-2021-2022-Q2

Machine Translated by Google
Tema 0: Introducció
Sistemes energètics. Part 1
Youri Koubychine, Guillem Cortes, Victor Martínez Quiroga
Departament de Física, Secció d'Enginyeria Nuclear

Institut de Tècniques Energètiques
T0. Introducció als sistemes energètics
• Els objectius d'aquesta conferència són

– Introduir els conceptes principals que caracteritzen l'energia
sistemes
– Proporcionar dades principals sobre recursos energètics i
sistemes energètics
– Contextualitzar el curs proporcionant una visió més àmplia
del “problema energètic”
• Temes tractats a la conferència:

- Conceptes bàsics
– Sistemes energètics
– Energia i electricitat espanyoles, comunitaris i mundials
sistemes
2
Continguts
Part 1
• Energia primària, secundària i final • Energia
i economia, desenvolupament i
sostenibilitat •
Sistemes energètics
• Reserves de combustibles fòssils
Part 2
• Sistema energètic espanyol
• Sistemes energètics de la UE i mundial
3
Conferència introductòria: Sistemes energètics
Recordatori d'unitats
Joule (J)
calories (cal) 1 cal = 4,1868 J
electrons-volts (eV) 1 eV = 1,6·10-19J
quilowatts-hora (kWh) 1 kWh = 860 kcal

1 kWh = 3600 kJ
tona equivalent de petroli 1 dit del peu = 1010 cal
tona equivalent de carbó 1 tce = 0,7· 1010 cal

Unitat tèrmica britànica 1 BTU = 1055,06 J
4
4
Energia primària, secundària i final
Energia lliure
Energia primària
Conversió
Energia secundària
Transport
Energia final
Aplicació
Energia útil
5
Energia primària, secundària i final

Energia que es troba a la natura Energia lliure
Energia lliure captada pels

humans Energia primària
Conversió Energia que podria ser
consumida pels humans
Energia secundària després d'una o més
transformacions
Transport
Energia final Energia consumida amb
efectivitat
Aplicació Energia que satisfà

Energia útil les necessitats que
donen lloc al consum
6
... Energia útil i

serveis energètics
Exemple d'energia
sistema (cadena
energètica) des de
l'extracció fins al consum final:
Energia primària:
gas natural
Energia final:
electricitat
Font PNUD, UNDESA, WEC “World
” 7
Avaluació Energètica
L'energia no és un fi en si mateix
Energia:
una eina per satisfer NECESSITATS
Conceptes importants: •
Recursos energètics •
Demanda energètica •
Intensitat energètica •
Eficiència energètica •
Consum d'energia • RPR
o R/P, relació reserves/producció
• Producció d'electricitat (energia) •

Capacitat instal·lada (potència) •
Hores de potència total equivalent (hepp, hores equivalents a plena
potencia)
• Factor de càrrega, factor de capacitat (factor de càrrega) 8
Energia i economia
Energia primària vs PIB/habitant. Món
160000
140000
120000
100000
El consum d'energia està
80000 fortament lligat a l'economia.
L'augment del PIB requereix
60000
més energia
40000
- Major capacitat industrial
- Millor nivell de vida
20000
- Augment de l'eficiència
0
0 1000 2000 3000 4000 5000 6000 7000 8000 9000 10000 11000 12000 13000 14000 15000
PIB/habitant (el 2011 en dòlars dels EUA)

https://ourworldindata.org/energy
9
Energia i economia
El nivell d'intensitat energètica de l'energia primària és la relació
entre el subministrament d'energia i el PIB (producte interior brut) mesurat
a la paritat del poder adquisitiu (PPA) (en tep/mil $ o MJ/$)
• La intensitat energètica (EI) indica quanta energia s'utilitza per produir una
unitat de producció econòmica.
• L' EI és una mesura de la ineficiència energètica d'una economia.
• Una proporció més baixa indica que s'utilitza menys energia per produir una unitat d
sortida.
EI està determinat per

- Eficiència en el consum
energètic
- Normes de vida
- Clima (calefacció o
refrigeració)
- Dimensió del país
(viatges, mobilitat)
Per Fred the Oyster, CC BY-SA 4.0 10

Energia i economia
Intensitat energètica (MJ/$2011 PPA PIB) vs PIB/habitant
20
• Les intensitats energètiques elevades
Trinitat i Tobago indiquen un preu o cost elevat de
18 convertir l'energia en PIB.

Moçambic Islàndia
• La baixa intensitat energètica indica un preu o cost més baix de
16 Zimbabwe
convertir l'energia en PIB.
Anar
14 Els països amb baixa intensitat energètica tenen una economia intensiva
Turkmenistan
Etiòpia
en mà d'obra.
12 Guinea Bissau
Ucraïna
Guinea
Haití
10 Lesotho Uzbekistan Bahrain
Uganda
Benín
Sud-Àfrica
Tanzània Kirguizistan Bòsnia i Hercegovina
Moldàvia Rússia
8 República Centreafricana
BurundiKenya Iran Kazakhstan
Nepal
Zàmbia
Costa d'Ivori
Sierra Leone
Hondures Corea del Sud
Níger Xina Sèrbia
Gabon Bielorússia Estònia Finlàndia
Oman Canadà Aràbia Saudita
Bulgària
6 Burkina FasoVietnam Mongòlia
Cambodja
Nigèria Geòrgia Veneçuela
Madagascar NicaraguaJamaicaArmènia Tailàndia Argentina Polònia RepúblicaNova
TxecaZelanda Estats Units
Laos Austràlia
Ruanda
Senegal
Camerun Bolívia
Tadjikistan Brasil Eslovènia
ComoresSanto Índia
Tomé Swazilàndia
i Príncipe Jordània Malàisia Bèlgica
Gàmbia Pakistan Guatemala Eslovàquia
Malawi Líbia Macedònia Montenegro
Líban
Algèria Croàcia Hongria Israel França Suècia Països Baixos
4 Congo
Ghana Paraguai
Barbados
Tunísia Mèxic
Azerbaidjan Xile Letònia Lituània
Grècia Japó
Sudan Mauritània Dominica
AngolaIndonèsia Iraq Romania
Djibouti El Salvador
el Marroc Santa
Equador Egipte
LlúciaBotswana
Namíbia XiprePortugal Alemanya
Myanmar
Filipines UK Àustria
Mali
Txad Cap Perú
Verd Albània Costa Rica Maurici Turquia Seychelles Itàlia
Afganistan República Dominicana Dinamarca
Colòmbia Espanya Guinea Equatorial
2 Uruguai Malta Irlanda
Bangla Desh
Sri Lanka Panamà Hong Kong
Iemen Puerto Rico
0
0 10000 20000 30000 40000 50000 60000
PIB/habitant (el 2011 en dòlars dels EUA)
11
PPP = Paritat de poder adquisitiu (PPA = Paritat de Poder Adquisitiu)
Energia i economia
Energia primària i PIB/habitant. Europa
55000 45000
Desacoblament
50000 40000
45000 35000
Disminució de la
40000 30000
intensitat energètica
35000 25000
primària,
Energia
TWh
30000 20000 habitant

dòlars
EUA)
2011
dels
PIB/
en
(el
25000 15000
20000 10000
15000 5000
1965 1967 1969 1971 1973 1975 1977 1981 1983 1985 1987 1989 Creixement econòmic sostenible
1991 1993 1995 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011 2013 2017 2019
10000 0
Energia, TWh PIB (el 2011 en dòlars dels EUA)
Desacoblament d'energia i PIB 12

Energia i economia
Intensitat energètica normalitzada (fins a EI màxim)
1 1
Europa
Desacoblament
0,9 0,9
Desacoblament
0,8 Món 0,8
0,7 0,7
0,6 0,6
0,5 0,5
0,4 0,4
1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
Món Europa
Elaboració pròpia utilitzant dades de https://ourworldindata.org/
Desacoblament d'energia i PIB 13

Energia i desenvolupament
El Desenvolupament Humà
L'índex (IDH) és un índex
estadístic compost d'
esperança de vida, educació
(Taxa d'alfabetització, bruta
Ratio de matrícula a diferents
nivells i ràtio d'assistència
neta ), i indicadors de renda per
càpita . • S'utilitzen per classificar
països en quatre nivells

desenvolupament humà.
• Un país obté un IDH més alt
quan l'esperança de vida, el
nivell d'educació i la renda
nacional bruta (PPA) per càpita
són més alts.
14
Energia i desenvolupament
1.000
França Noruega
Canadà
Israel Austràlia
NOSALTRES Kuwait
Finlàndia
0,900
Espanya
Aràbia Saudita
Rússia
0,800
0,700 Fonts: DOE 2009,

Xina Sud-Àfrica
PNUD HDR 2009
països de l'OCDE Elaboració pròpia
0,600
IDH
IDH No OCDE
Kenya
0,500
IDH: índex de desenvolupament humà
(PIB, alfabetització + matrícula escolar, esperança de vida)
0,400
Moçambic
Països amb un consum superior a 12 tep/cap: Bahrain, Brunei, Emirats Àrabs Units, Islàndia,
Qatar, Singapur, Trinitat i Tobago
0,300 El consum d'energia està fortament lligat al

desenvolupament. L'augment de l'IDH
0,200
requereix més energia
0 2 4 6 8 10 12
dit del peu/habitant
15
Desacoblament energètic i de benestar
Millora sostenible del benestar social
Base de dades Gapminder www.gapminder.org

Altres fonts de dades: http://www.worldbank.org/
World Energy Outlook https://www.iea.org 16
Impacte ambiental
• Combustibles fòssils:
– CO2 (efecte hivernacle, escalfament global)

– Partícules
– Hidrocarburs (HC)
– NOX , SO2
• Hidro: impacte en els ecosistemes •

Eòlica: impacte en la migració dels ocells
• Nuclear: alliberament de radioactivitat, residus radioactius
17
Impacte ambiental
De Global_Carbon_Emission_by_Type_fr.png: Robert A. Rohderivat treball:

Ortisa (xerrada) - Global_Carbon_Emission_by_Type_fr.png
18
Sistemes Energètics
• Un sistema energètic és el conjunt de

processos tècnics, econòmics i socials
que es posen en moviment per tal de
satisfer les demandes d'una varietat de
serveis com ara la fabricació industrial, la
cuina, la il·luminació, el clima interior
còmode, l' emmagatzematge refrigerat, el
transport, la informació, la i béns de
consum (World Energy Assessment, PNUD 2000)
• L'estructura d'aquest sistema determina la
eficiència, seva solidesa ambiental, ...
19
Un exemple realista: comparació de dos sistemes energètics
100 Escalfador de gas 70

Sistema 1
Aigua calenta
Eficiència ÿ 70%
Pèrdues
energètiques
30
100 Escalfador elèctric 100

Sistema 2
Aigua calen
Eficiència ÿ 100%
Pèrdues
energètiques
20
Un exemple realista: comparació de dos sistemes energètics
Sistema 1 100 Escalfador de gas 70

Aigua calenta
primària
Eficiència ÿ 70%
Energia Pèrdues
energètiques
30
Gas
Central tèrmica
100
40 Escalfador elèctric 40
Eficiència ÿ 40% Eficiència ÿ 100% Aigua calen
Sistema 2 Pèrdues Pèrdues

energètiques energètiques
60 0
21
Conversió / Energia final,
Energia Transport servei final
Transport Energia
Residus i bioass
primària
secundària
Cru refineria,
Carbó coqueria,
Gas Natural ... Transport
elèctric
Edificis
central
elèctrica Indústria
Urani Xarxa
Central elèctrica
Hidro nuclear
Geotèrmica
Vent Agricultura
Solar i silvicultura
residus urbans, Central
Residus de elèctrica
la indústria
Conversió de bioenergia
22
Exemple de sistema energètic genèric que subministra combustibles i electricitat
Característiques del funcionament de la planta durant un període determinat:
• Factor de capacitat (factor de càrrega) =

(producció real d'energia elèctrica d'una planta durant un període de temps determinat) /
( producció màxima d'energia elèctrica possible durant aquest període)
[cast. Factor de planta, Factor de capacitat, Factor de càrrega]

[gat. Factor de planta, Factor de capacitat, Factor de càrrega]
• EFPH (hores de potència completa equivalent) =

(generació anual d'energia elèctrica) / (potència instal·lada)
[hepp = hores equivalents a plena potència]
Sovint el factor de càrrega durant un període determinat es defineix com
=
( )×
23
Característiques del funcionament de la planta durant un període
determinat: • Factor de capacitat (factor de càrrega) • EFPH (hepp)
Exemple:
sistema energètic espanyol (2015). Generació d'electricitat
Potència instal·lada total = GW
Generació elèctrica anual = TWh
% EFPH CF
Centrals nuclears 8% % 6480 74%
Plantes hidràuliques 20% 20,80% 15,60% 1940 22%
Centrals nuclears: 1 , = 8,8 ,

= 57000 ÿ
any = 24 h/dia x 365 dies = 8760 h
Factor de capacitat (factor de càrrega) = =%

, ×
EFPH= =
,
ÿ =% 24
Característiques del funcionament de la planta durant un període determinat:
• Factor de capacitat (factor de càrrega) • EFPH (hepp)
Factors de capacitat dels generadors a escala de serveis públics als EUA
2018
Combustibles Factor de Combustibles fòssils Factor de
no fòssils capacitat capacitat
nuclear 93% Carbó 54%
Hidro 43% Gas Natural, 58%

CTCC
Vent 37%
Solar fotovoltaica 26%
CSP solar 24%
(Dades de l'Administració d'informació energètica dels EUA/Viquipèdia)

25
Recorda que
El segon principi (llei) de la termodinàmica:
No són possibles processos de conversió completa
d'alguna quantitat d'energia tèrmica en treball
mecànic
• L'entropia total dels sistemes termodinàmics que interactuen

augmenta.
• El 2n principi estableix la irreversibilitat del natural

processos.
26
Sostenibilitat energètica
El desenvolupament sostenible com a confluència dels

tres components
27

Les tres Es
Economia
Medi ambient Energia

Economia
Energia
Dimensions del Medi ambient

Benestar Soci
desenvolupament sostenible
28
Equilibrant el trilema energètic

29
Un sistema energètic global compatible amb

el desenvolupament sostenible hauria
d'abordar els problemes següents:
– Equitat en l'accés a serveis energètics assequibles
– Impacte ambiental a nivell local i regional

- Emissions de gasos d'efecte hivernacle
– Conservació dels recursos
– Vulnerabilitat davant la interrupció del subministrament

– ….
30
Cap a un sistema energètic sostenible
Les opcions per utilitzar l'energia de manera que donin

suport al desenvolupament sostenible inclouen:
- Retenció de la demanda
– Ús més eficient de l'energia, sobretot en el punt de

ús final
– Augment de la dependència de les energies renovables
– Desenvolupament i desplegament accelerats de noves tecnologies
energètiques, en particular les tecnologies nuclears, en particular la
o fusió nuclear
o captura i segrest de carboni (CCS)
31
Cap a un sistema energètic sostenible

Ciència Tecnologia
Energia:
una eina per satisfer NECESSITATS
Política Economia Societat

Desenvolupament humà
Les STEM en general i l'Enginyeria en particular tenen un paper
crucial en el desenvolupament i el manteniment d'un sistema energètic sos
32
Energia primària mundial. 2000

Altres renovables Biomassa Energia primària. Món. 2000
0% 8%
Solar
0%
nuclear 2%
Carbó 30%
Energia hidràulica
3%
Gas
22%
Oli
Combustibles fòssils: 86% 34%
Total: 141057 TWh
33
Energia primària mundial. 2019

Altres renovables 0% Biomassa Energia primària. Món. 2019
7% Vent Biocombustibles
1% 1%
Solar
0%
nuclear 2% Carbó 27%
Energia hidràulica
3%
Gas
25%
Oli
34%
Combustibles fòssils: 86%
Total: 158839 TWh

34
Producció mundial d'electricitat. 2019

Electricitat (TWh). Món. 2019
vent; 1429,6; 5%
solar; 724,1; 3%
Altres renovables;
651,8; 2% Carbó 37%
oli; 825,3; 3%
nuclear; 2796,0;
10%
hidràulica; 4222,2; 16%
Combustibles fòssils: 64 %
Gas
Total: 26771,0 TWh 24%
35
Som sostenibles...?
Emissions mundials de CO2
35000
30000
1965: 11207,7x106 tones/any
2019: 34169,0x106 tones/any
25000
20000
15000
10000
1965 1970 1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005 2010 2015
Elaboració pròpia a partir de dades de Statistical Review of World Energy 2020
36
Reserves de combustibles fòssils
Reserves i recursos
• Recursos: La quantitat total d'un determinat mineral que
s'estima que es troba a la Terra
• Reserves: una part dels recursos coneguts en una regió determinada
que es poden extreure/obtenir a un cost raonable amb la tecnologia
disponible.
Els recursos i les reserves no són valors constants: els nous

descobriments, el progrés tecnològic i els canvis de preus els afecten.
RPR = Ràtio R/P = reserves/producció
RPR = (quantitat de reserves) / (quantitat utilitzada per any)

www.bp.com
37
Reserves i recursos
• Recursos: La quantitat total d'un determinat mineral que s'estima que es
troba a la Terra
• Reserves: una part dels recursos coneguts en una regió determinada que es
poden extreure/obtenir a un cost raonable amb la tecnologia disponible.
Els recursos i les reserves no són valors constants: els nous descobriments,
el progrés tecnològic i els canvis de preus els afecten.
RPR = Ràtio R/P = reserves/producció
La relació reserves/producció (RPR o R/P) és la resta

quantitat d'un recurs no renovable, expressada en el temps. És el temps
necessari per esgotar la quantitat de reserves provades a la taxa de producció
real anual
38
Reserves provades de petroli els anys 1999, 2009 i 2019
Oli
Revisió estadística de l'energia mundial

2020 © BP plc 2020
1 barril de petroli = 42 galons EUA = 159 litres 39

Relació reserves de petroli a producció (R/P).

Anys
Oli
2019 Història

2020 © BP plc 2020
40
Reserves provades de gas els anys 1999, 2009 i 2019
Gas

2020 © BP plc 2020
41
Relació reserves de gas a producció (R/P).

Anys
Gas
2019 Història

2020 © BP plc 2020
42

Gas
(a)
Tendències als 5 primers països

amb a) majors reserves provades
b) major producció de gas natural
(dades de l'Administració d'informació d'energia dels EUA). (b)
1 bilió de metres cúbics = 1012 m3 43


Relació reserves-producció (R/P).
Unitat de Anual RPR

Combustible Reserves
mesura Producció (anys)
milers de milions de
Oli 240 5 48
tones
milers de milions de
Carbó 890 8 111
tones
bilions de
Cúbic
natural 190 4 47
gas
metres
Font: BP 2015
44
Com poden evolucionar les coses...?
A la indústria petroliera
mundial, un barril de
petroli es defineix com
42 galons dels EUA,
que són uns 159 litres.
El pic del petroli és el moment en què s'arriba a la taxa màxima d'extracció de cru ,
després del qual s'espera que la taxa d'extracció comenci a disminuir... per sempre. 45

La funció de Hubbert (corba de Hubbert) és una aproximació de la velocitat
de producció d'un recurs al llarg del temps
M. King Hubbert va ser un geòleg i
geofísic nord-americà que treballava per
a Shell. El 1956 va predir que la producció
de petroli als Estats Units arribaria al
màxim cap al 1970.
46

Corba de campana de Hubbert
48
Reptes energètics de futur: • Canvi climàtic
• Augment dels preus del petroli
• Industrialització i millora de les condicions de vida

als països en desenvolupament
• Creixement de la població mundial. Augmentarà fins a
2050 a 9 mil milions
49
L' escenari de polítiques actuals mostra què passa si el

món segueix el seu camí actual, sense cap canvi
addicional en la política.
L'escenari de polítiques declarades, en canvi, incorpora les
intencions i objectius polítics actuals. Conegut anteriorment com a
Escenari de noves polítiques, s'ha rebatejat per subratllar que només
considera iniciatives polítiques específiques que ja s'han anunciat.
L'escenari de desenvolupament sostenible (abans, 450 ppm de CO2

Escenari) traça una manera d'assolir els objectius d'energia sostenible
en la seva totalitat, que requereixen canvis ràpids i generalitzats a
totes les parts del sistema energètic. Aquest escenari traça un camí
totalment alineat amb l'Acord de París, mantenint l'augment de les
temperatures globals a "molt per sota dels 2 °C... i fent esforços per
limitar-lo a 1,5 °C", i compleix els objectius relacionats amb l'accés universa
https://www.iea.org/topics/world-energy-outlook
50
Com poden evolucionar les

coses...?
51
52
Com poden evolucionar les coses (cont.)
IEA WEO 2014. Nou escenari de polítiques:

– El 2040 el consum d'energia primària serà del 37%
superior a l'any 2012
– L'any 2040 els combustibles fòssils continuaran dominant la barreja de combustibles
(74,5 %), sent el gas natural, entre els combustibles fòssils, el de
major creixement absolut i relatiu.
– Les emissions globals de CO2 augmentaran un 20% entre el 2012 i el
2040 (efecte hivernacle)
– La demanda d'electricitat augmentarà en valors totals i compartirà (el 2040
serà un 76,5 % més que el 2012)
IEA WEO 2008: la fracció de l'energia consumida a les ciutats passarà de

2/3 del total el 2006 a 3/4 del total el 2030
53
Com poden evolucionar les coses (cont.)
Demanda d'energia primària. Escenari de noves polítiques

11 de març de 2011, accident de Fukushima
OCDE/AIE © World Energy Outlook 2013

Font: IEA WEO 2013
54
El problema energètic
Font: BP 2014
Demanda i consum mundial de

l'energia primària ha crescut i seguirà
creixent per: • la industrialització
• desenvolupament econòmic
• creixement de la població mundial
55

Primera Part TECE-T0-P1-2021-2022-Q2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Primera Part TECE-T0-P1-2021-2022-Q2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Machine Translated by Google

Youri Koubychine, Guillem Cortes, Victor Martínez Quiroga

Departament de Física, Secció d'Enginyeria Nuclear

T0. Introducció als sistemes energètics

• Els objectius d'aquesta conferència són

• Temes tractats a la conferència:

Conferència introductòria: Sistemes energètics

quilowatts-hora (kWh) 1 kWh = 860 kcal

tona equivalent de carbó 1 tce = 0,7· 1010 cal

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Energia primària, secundària i final

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Energia primària, secundària i final

Energia lliure captada pels

Aplicació Energia que satisfà

... Energia útil i

Conferència introductòria: Sistemes energètics

• Producció d'electricitat (energia) •

Conferència introductòria: Sistemes energètics

PIB/habitant (el 2011 en dòlars dels EUA)

Conferència introductòria: Sistemes energètics

EI està determinat per

Per Fred the Oyster, CC BY-SA 4.0 10

Conferència introductòria: Sistemes energètics

18 convertir l'energia en PIB.

PIB/habitant (el 2011 en dòlars dels EUA)

Conferència introductòria: Sistemes energètics

30000 20000 habitant

Energia, TWh PIB (el 2011 en dòlars dels EUA)

Desacoblament d'energia i PIB 12

Conferència introductòria: Sistemes energètics

0,8 Món 0,8

Desacoblament d'energia i PIB 13

Conferència introductòria: Sistemes energètics

països en quatre nivells

Conferència introductòria: Sistemes energètics

0,700 Fonts: DOE 2009,

0,300 El consum d'energia està fortament lligat al

dit del peu/habitant

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Desacoblament energètic i de benestar

Millora sostenible del benestar social

Base de dades Gapminder www.gapminder.org

Conferència introductòria: Sistemes energètics

– CO2 (efecte hivernacle, escalfament global)

• Hidro: impacte en els ecosistemes •

Conferència introductòria: Sistemes energètics

De Global_Carbon_Emission_by_Type_fr.png: Robert A. Rohderivat treball:

Conferència introductòria: Sistemes energètics

• Un sistema energètic és el conjunt de

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Un exemple realista: comparació de dos sistemes energètics

100 Escalfador de gas 70

100 Escalfador elèctric 100

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Un exemple realista: comparació de dos sistemes energètics

Sistema 1 100 Escalfador de gas 70

Sistema 2 Pèrdues Pèrdues

Conferència introductòria: Sistemes energètics

Conferència introductòria: Sistemes energètics

• Factor de capacitat (factor de càrrega) =

[cast. Factor de planta, Factor de capacitat, Factor de càrrega]

• EFPH (hores de potència completa equivalent) =