PDF U1

Ofimàtica i eines web
Montserrat Madridejos Mora, Oriol Torres Carrió
Aplicacions Web
Aplicacions Web Ofimàtica i eines web
Índex
Presentació 5
Resultats d’aprenentatge 7
1 Aplicacions web 9
1.1 La web 2.0 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.1.1 Tecnologia de les aplicacions web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
1.1.2 Impacte social de les aplicacions web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
1.1.3 Treball col·laboratiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
1.1.4 Wiki: exemple d’aplicació web col·laborativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
1.2 Correu web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
1.2.1 Característiques del correu web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
1.2.2 Els clients de correu electrònic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
1.3 Calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
1.3.1 Característiques del Google Calendar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
1.3.2 Altres calendaris en línia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
2 Ofimàtica web 61
2.1 Introducció a les aplicacions d’ofimàtica web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
2.1.1 Característiques dels paquets ofimàtics web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
2.2 Aplicació ofimàtica web: Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
2.2.1 Accés a Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65
2.3 Ús de Documents de Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
2.3.1 Creació i gestió de documents de text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
2.3.2 Creació i gestió de fulls de càlcul . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
2.3.3 Creació i gestió de presentacions multimèdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
2.3.4 Creació i gestió de formularis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
2.3.5 Connectar noves aplicacions al Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
2.3.6 Treball col·laboratiu amb Google Drive . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Aplicacions Web 5 Ofimàtica i eines web
Presentació
Es coneix per aplicacions web aquelles aplicacions que es poden utilitzar accedint
a un servidor web mitjançant un navegador. El servidor web normalment està
allotjat a Internet, però també podem trobar aplicacions web instal·lades a la
intranet d’una organització.
Abans de l’expansió en l’ús d’Internet, els usuaris utilitzaven sempre programari

que necessitava una instal·lació prèvia a cada ordinador. Aquest tipus d’instal·lació
s’anomena instal·lació local o d’escriptori i cada nova versió del programa
requereix una actualització màquina per màquina.
En un món globalitzat i on l’ús d’Internet és massiu, la necessitat de poder

disposar de dades i aplicacions en qualsevol punt del planeta ha afavorit l’aparició
de moltíssimes aplicacions que es poden utilitzar via web com el correu web,
els calendaris en línia o els paquets ofimàtics. Aquesta necessitat i la millora
de les tecnologies de programació ha permès canviar la manera d’actuar sobre
Internet fins a conformar el fenomen conegut com a Web 2.0. Aquest concepte
va ser encunyat per Tim O’Reilly pels volts de 2004 i representa una nova manera
d’accedir a Internet, de manera més participativa i comunicativa, generant nous
tipus de webs com els blocs, les wikis o les xarxes socials.
El mòdul Aplicacions web us donarà una visió de les aplicacions informàtiques

que s’executen en entorn web d’ús més habitual. Trobareu alternatives web a
aplicacions que, usualment, esteu acostumades a treballar de manera local, com els
paquets ofimàtics, el correu o els gestors de fitxers. També aprendreu a instal·lar i
configurar gestors de contingut web que faciliten la participació i la comunicació
entre els usuaris de la xarxa.
Aquesta unitat formativa se centrarà a conèixer i estudiar el món de la Web 2.0, ple
de noves sigles i termes i en l’ús i configuració d’aplicacions web com el correu
electrònic, els calendaris en línia i els paquets ofimàtics.
L’apartat “Aplicacions web. Correu web, calendaris en línia i altres” serveix

d’introducció al concepte Web 2.0 i, en particular, es treballen eines informàtiques
web com el correu electrònic i els calendaris en línia. Com acostuma a passar
amb totes les aplicacions web, els usuaris hem d’estar habituats a treballar amb
versions beta dels productes. És a dir, amb versions no definitives, però plenament
funcionals, que poden canviar sense previ avís. Tot i que es fa un repàs general
de les aplicacions web de correu electrònic, ens centrarem a treure el màxim
profit d’un servei en particular, el correu web de l’empresa Google, anomenat
Gmail. De la mateixa manera, utilitzarem també el calendari en línia que proveeix
Google, que es diu Google Calendar. Farem una ullada, per últim, a altres tipus
d’aplicacions web com poden ser els àlbums de fotos web, tipus Picasa o Flickr, o
els Mapes de Google.
A l’apartat “Ofimàtica web” es fa una introducció a aquelles aplicacions web ori-

entades a resoldre les tasques més comunes de l’oficina, com elaborar documents,
realitzar càlculs o presentacions multimèdia. El major avantatge d’aquests tipus de
paquets ofimàtics és la seva capacitat de permetre treballar col·laborativament i en
línia. Els exemples i exercicis els farem amb el paquet ofimàtic web més utilitzat
de l’actualitat, Documents de Google, que és el nom en català de Google Docs.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat formativa cal fer les activitats i els
exercicis d’autoavaluació. És convenient que repasseu assíduament les introduc-
cions de cada apartat per anar assimilant una gran quantitat nova de vocabulari i
aplicacions relacionades amb la Web 2.0.
Resultats d’aprenentatge
En acabar la unitat, l’alumne podrà:
1. Descriure l’origen i evolució dels serveis web de darrera generació.
2. Instal·lar, si s’escau, diferents aplicacions web descrivint les seves caracte-

rístiques i entorns d’ús.
3. Configurar i utilitzar el correu electrònic web. Gestionar comptes d’usuari.
4. Configurar aplicacions de calendari web.
5. Reconèixer les prestacions específiques de les aplicacions instal·lades (cites,

tasques, entre d’altres).
6. Configurar les aplicacions web per integrar-les amb el servei de correu.
7. Cercar i interpretar l’origen i evolució de les aplicacions d’ofimàtica web.
8. Establir la utilitat de les aplicacions d’ofimàtica web.
9. Descriure diferents eines d’ofimàtica web (processador de textos, full de

càlcul, entre d’altres).
10. Configurar aplicacions d’ofimàtica web. Gestionar comptes d’usuari.
11. Aplicar criteris de seguretat en l’accés dels usuaris.
12. Reconèixer les prestacions específiques de cadascuna de les aplicacions

instal·lades.
13. Utilitzar les aplicacions de forma col·laborativa.
14. Cercar i interpretar documentació tècnica en les llengües oficials i en les de

més ús al sector.
15. Documentar adequadament la configuració i gestió de les aplicacions ofi-

màtiques web i altres aplicacions web, les incidències aparegudes i les
solucions aportades.
1. Aplicacions web
Un estudi publicat a finals de l’any 2014 per l’empresa tecnològica Ericsson

preveu que, a l’any 2020, el 90% dels majors de 6 anys tindran un telèfon
intel·ligent (smartphone) estimant, a més, que hi haurà un mínim de 6.100 milions
de connexions a Internet a través d’aquestes dispositius. Val a dir que fer una
afirmació d’aquesta mena és molt arriscat ja que l’evolució dels dispositius mòbils
trenca en mil bocins tota previsió que puguem realitzar. I és que aquesta evolució
està molt lligada a tot el que ofereixen els dispositius mòbils i les seves aplicacions.
Els smartphones són
telèfons de nova generació
Cada cop resulta més quotidià que, en tot moment del dia, tinguem a l’abast el amb aplicacions pròpies
nostre smartphone o tablet. El motiu d’aquesta necessitat d’estar acompanyat a d’un ordinador de butxaca.
tothora d’aquests dispositius rau en allò que ens proporcionen. Buscar quelcom a
Internet no és pas complicat, però filtrar els resultats de la nostra cerca per quedar-
nos amb allò que buscàvem o allò que ens satisfà sí que ho és. Aquí és on les
aplicacions web, enteses com aquelles eines que els usuaris poden fer servir
mitjançant un navegador web, juguen un rol molt important.
Els progressos tecnològics han influït en gran mesura en l’estil de vida, de treball
i d’oci comportant que l’ús de dispositius informàtics intel·ligents vagi camí
d’esdevenir una constant ja que ens permeten connectar-nos a Internet en qualsevol
moment i lloc i accedir a un ampli ventall d’aplicacions web que ens faciliten
accions que podem realitzar en la nostra vida diària, des de consultar el trànsit en
directe, passant per reservar taula en un restaurant fins a buscar un pis turístic on
passar-hi un cap de setmana de vacances.
Sens dubte, un dels avantatges d’aquesta tecnologització del nostre dia a dia
ha estat la immediatesa de la informació. Els portals de noticies recullen
esdeveniments que succeeixen al llarg del dia, modificant els continguts a mesura
que aquests esdeveniments es desenvolupen i donant l’oportunitat als usuaris
que hi accedeixen d’interactuar-hi, ja sigui valorant positivament o negativament
l’interès de la notícia o plasmant-hi un comentari al respecte des del seu ordinador
o dispositiu mòbil. Les apps (aplicacions
mòbils) són programes que
s’instal·len en un dispositiu
mòbil i que es poden
Arribats a aquest punt, és important destacar que, si bé temps enrere les con- integrar a les
nexions des de dispositius mòbils a pàgines o aplicacions web no eren gaire característiques tècniques
del dispositiu. Proporcionen
rellevants, l’eclosió dels smartphones i tablets ha comportat que les connexions accés instantani a un
contingut específic sense
des d’aquests dispositius creixessin notablement respecte de les realitzades a través haver de buscar-lo a
Internet. A més, es poden
de l’ordinador. Val a dir, a més, que la utilització d’aquests dispositius mòbils actualitzar per afegir noves
característiques amb el pas
també es caracteritza perquè l’accés a pàgines i aplicacions web no es realitza del temps.
tant mitjançant el navegador sinó mitjançant aplicacions natives en els sistemes

L’URL (Uniform Resource
operatius mòbils (popularment conegudes com a apps), el disseny de les quals Locator, localitzador
uniforme de recursos) és
incorpora funcionalitats equivalents a les seves correlatives aplicacions web. una adreça formada per
caràcters alfanumèrics
que indica la localització
D’altra banda, resulta pràctic poder accedir a les aplicacions web mitjançant el d’un fitxer o d’un directori
a Internet i que permet
navegador web, i això ha comportat que les aplicacions web hagin adquirit força accedir-hi.
popularitat. En tenim prou amb escriure l’adreça URL de la pàgina web a la barra
de navegació sense necessitat de descarregar cap paquet de programari. Les xarxes
socials i les aplicacions de missatgeria instantània i de correu electrònic s’han
consolidat com les aplicacions web més sol·licitades pels usuaris d’smartphones
i tablets. A tot això, les aplicacions dedicades a la salut, així com aquelles de
temàtica esportiva o les educatives, presenten una gran penetració en determinats
col·lectius.
Els principals avantatges de les aplicacions web són els següents:
• Presenten un estalvi en les despeses de maquinari i programari, ja que per

accedir-hi únicament necessitem un ordinador, un smartphone o una tauleta
amb accés a Internet.
• Són fàcils d’utilitzar, ja que solament es necessita saber navegar per Internet
i disposar d’un correu electrònic per utilitzar-lo com a usuari i rebre les
notificacions.
• Faciliten el treball col·laboratiu, a distància i asíncron entre diversos usuaris.
• Són escalables i de ràpida actualització ja que el procés d’actualització és

molt ràpid i net en existir únicament una versió de l’aplicació en el servidor;
aquest no afecta en res, per tant, ni a l’usuari ni al seu ordinador.
• Es produeixen menys errors ja que les aplicacions web tenen menys pos-
sibilitats de penjar-se i crear problemes tècnics en no haver-hi cap mena
d’implicació en relació amb el maquinari o al sistema operatiu que utilitzi
el client.
• La informació està disponible des de qualsevol dispositiu i lloc que es pugui

connectar a Internet.
Les aplicacions web són, en definitiva, un dels pilars del que s’anomena web
2.0, això és, aquells llocs web que faciliten la compartició d’informació, la
interoperabilitat, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració. En resum,
l’evolució de les aplicacions estàtiques a dinàmiques on la col·laboració de l’usuari
és essencial.
1.1 La web 2.0
En els inicis d’Internet, la publicació de continguts en webs era un procés lent,

laboriós i poc àgil. En conseqüència, les primeres pàgines web oferien la mínima
interacció amb i entre els usuaris ja que els continguts eren estàtics, com si d’un
tauler d’anuncis es tractés.
Mentre que l’anomenat Web 1.0 era un conjunt de pàgines escrites en llenguatge
HTML que oferien informació estàtica als seus visitants, el salt al web 2.0 buscava
potenciar el dinamisme i la interoperabilitat, centrant el disseny en l’usuari i
potenciant la col·laboració. Un lloc web 2.0 permet als usuaris interactuar i

col·laborar entre ells com a creadors de continguts en una comunitat virtual.
El concepte web 2.0 està basat en la concepció de la xarxa d’Internet com una
plataforma que fomenta i potencia la comunicació entre persones i comunitats
(many to many, ‘de molts a molts’, enfront del one to one, ‘d’un a un’, del Web
1.0). La web 2.0 és un beta continu, i això queda demostrat pel seu principal
representant, les aplicacions web, ja que els continguts i les necessitats dels usuaris
obliguen a adaptar-les constantment.
Per exemple, el que inicialment havia de ser un portal per compartir fotos, va
passar a ser en un segon moment un portal de fotos amb un ventall de filtres per
aplicar a les imatges, per derivar posteriorment en un portal de fotos que es podien
comentar i classificar mitjançant hashtags i que permetia també penjar vídeos de
curta durada; finalment va ser adquirit per una altra xarxa social com és Facebook.
Aquesta xarxa social de fotos que va anar evolucionant a partir de la interacció i
les necessitats que manifestaven els seus usuaris és Instagram.
Val a dir que el cas d’Instagram és molt adequat per exposar les diferències que
hi ha entre les aplicacions web i les aplicacions natives per dispositius mòbils
(apps) ja que, inicialment, Instagram es va plantejar i va sortir com una app i,
posteriorment se’n va llençar l’aplicació web. De fet, qualsevol que s’hi vulgui
registrar per pujar les seves fotos i veure les de la resta de usuaris, s’ha de
descarregar i instal·lar prèviament la seva app.
Una aplicació per a
dispositius mòbils es manté
Arribats a aquest punt cal remarcar la diferència entre els llocs web per dispositius en el telèfon i en la tauleta
mòbils (aplicacions web) i les aplicacions per dispositius mòbils (apps). En cap de l’usuari i és, per tant,
idònia per la seva utilització
dels dos casos no influeix quin sigui el sistema operatiu amb el qual funcionen freqüent i repetida. En
conseqüència, respon a una
els dispositius mòbils (Android de Google o iOS d’Apple, majoritàriament, en el necessitat específica.
cas de les apps) sinó l’accés als continguts en si, ja que a les aplicacions web
s’hi accedeix únicament a través d’un navegador web escrivint l’adreça URL de
la pàgina web en la barra de navegació (no es requereix cap descàrrega per part
de l’usuari), mentre que l’accés a les aplicacions per dispositius mòbils es realitza
mitjançant apps específiques (figura 1.1).
F i g u r a 1 . 1 . Accés a Twitter mitjançant un navegador web (esquerra) i a través de la seva app nativa
Android
Tot i que se l’acostuma a reconèixer com a tal, Android no és un producte creat per Google.
Originàriament el desenvolupava una empresa de Palo Alto (Califòrnia) creada l’any 2003,
que realitzava programari per telèfons mòbils i que fou adquirida per Google l’any 2005.
L’any 2007, Google va anunciar el llançament oficial del sistema operatiu Android i va
aprofitar per arribar a acords amb fabricants de telèfons mòbils per crear el primer dispositiu
Android de la història, que va sortir al mercat a finals de 2008. Era el G1 de T-Mobile, un
model del fabricant HTC que funcionava amb la versió 1.6 (Donut).
Si bé tant per accedir als llocs web per dispositius mòbils (aplicacions web) com
a les aplicacions per dispositius mòbils (apps) es requereix d’accés a Internet per
poder-hi accedir, en el cas de les aplicacions natives per a dispositius mòbils s’ha
de disposar d’accés a Internet per descarregar-les de les botigues d’aplicacions
i instal·lar-les en el dispositiu mòbil. De fet, les aplicacions natives han d’estar
instal·lades al dispositiu, i per les actualitzacions que se’n publiquin sovint l’usuari
ha d’autoritzar la descàrrega des de la botiga corresponent (Apple Store, Google
Play, Windows Store...). En canvi, qualsevol actualització en una aplicació web
s’acostuma a dur a terme sense que els usuaris en siguin conscients. Això és a
causa que, en les aplicacions web, les actualitzacions es realitzen directament en
el servidor, de manera que l’usuari no ha de descarregar-se cap actualització més
enllà de les pròpies del navegador web que acostumi a utilitzar.
Val a dir que, malgrat que tots els dispositius mòbils acostumen a incloure un
navegador web de sèrie (o de fàbrica) preparat per navegar per Internet, comptem
amb una àmplia gamma de navegadors web que podem descarregar i instal·lar,
amb millors complements, dissenyats per potenciar la rapidesa de cerca, millorar
l’experiència d’ús de l’usuari mòbil i adaptar de la millor manera possible l’ús a
les pantalles tàctils.
1.1.1 Tecnologia de les aplicacions web
L’arquitectura bàsica d’una aplicació web està formada pels següents elements:
• Un navegador: actua com a client i realitza peticions sol·licitant recursos als

servidors web. Quan fa una petició a un servidor i li respon enviant-li un
recurs, el mostra a l’usuari.
• Un servidor web: rep peticions de clients (navegadors) i respon a aquestes

peticions enviant un recurs o notificant un error si el recurs no existeix.
• El protocol http: és el protocol basat en TCP/IP que s’utilitza perquè el

navegador realitzi les peticions als servidor web i aquests li responguin.
• L’HTML és el format bàsic dels documents de la web. Es tracta d’un format

de text basat en etiquetes que permet estructurar el contingut de la pàgina.
Considerant que els dispositius mòbils disposen de navegadors, és lògic afirmar

que l’accés a Internet no sols es pot fer mitjançant l’ordinador sinó també
mitjançant els dispositius mòbils. De fet, la possibilitat d’accedir a Internet
mitjançant aquests dispositius mòbils juntament amb l’eclosió de l’ús d’aquests
dispositius va motivar que les aplicacions web s’haguessin d’adaptar a aquest tipus
de dispositius per millorar-ne l’usabilitat mitjançant un canvi en el seu disseny.
Les aplicacions web es van començar a dissenyar en base al disseny responsive
(responsive design).
Les webs responsive són
El disseny web responsive és una tècnica de disseny web orientada a la correcta un exemple de disseny
líquid, és a dir, el
visualització d’una mateixa pàgina des de diferents dispositius, ja siguin d’ordina- contingut pren la forma
del contenidor, mostrant la
dors d’escriptori, telèfons, tauletes... A grans trets, aquesta tècnica redimensiona informació segons sigui
necessari. Per tant, blocs
i col·loca els elements de la pàgina de manera que s’adaptin a l’amplada de cada de text, imatges i
columnes senceres
dispositiu permetent una correcta visualització i una millor experiència d’usuari. s’ajustaran a l’espai
disponible —o no
apareixeran— en funció
Disseny responsive o disseny adaptatiu de si s’hi accedeix des
d’un telèfon, una tauleta o
El disseny web responsive reestructura els elements de la web en la pantalla del dispositiu un ordinador.
per optimitzar tot l’espai disponible i oferir la millor experiència d’usuari. Per aconseguir-ho
s’estableixen unes mesures d’amplada i marges de disseny en grandàries proporcionals,
en lloc d’establir valors fixes en els píxels.
Un disseny web adaptatiu no és tan flexible com el responsive ja que utilitza grandàries
preestablertes per l’ordinador i pels dispositius mòbils.
Cal destacar, per últim, que l’augment de l’accés a Internet mitjançant els
dispositius mòbils ve donat, en gran part, perquè són moltes les persones que
utilitzen aquests dispositius per connectar-se a les xarxes socials, unes aplicacions
web que els permeten estar en contacte amb els seus amics, fer-ne de nous,
compartir continguts i crear comunitats sobre interessos similars (treball, lectures,
jocs, amistat, relacions amoroses...).
1.1.2 Impacte social de les aplicacions web
L’àmbit de les aplicacions web es troba en constant creixement i renovació, per la

qual cosa la seva classificació és susceptible de variar o incloure nous elements en
molt poc temps.
De fet, l’ampli volum d’aplicacions web que han sorgit en els últims anys ha
motivat el disseny i publicació d’una infografia anomenada “El prisma de les
converses” (The Conversation Prism) (vegeu la figura 1.2).
F i g ura 1.2. Prisma de les converses
Aquesta infografia reuneix totes les xarxes socials classificades segons la seva
orientació i la seva utilitat. Creat originalment el 2008, el Conversation Prism
divideix les eines online en categories per presentar d’una forma senzilla i intuïtiva
el mapa d’un món cada cop més complex. Segons el seu autor, l’antropòleg i
analista digital Brian Solis, aquest prisma vol ser una ajuda a professionals de tots
els sectors per prendre consciència de la vastitud de la xarxa i planificar estratègies
de social media més eficaces.
Tot i la varietat de formes i continguts, podem dir que allò que tenen en comú les
xarxes socials és que es tracta d’aplicacions en línia que permeten als usuaris, de
forma descentralitzada, crear un perfil públic, compartir i intercanviar informació
(missatges, fotos, arxius i tot tipus de continguts), col·laborar en la generació

de continguts i participar de forma espontània en moviments socials i corrents
d’opinió.
Una xarxa social és una
comunitat d’usuaris que
Si bé cada xarxa social té les seves pròpies característiques i finalitat, les podem estableixen relacions
classificar en dos grups, les xarxes socials “generalistes” i les que tenen continguts personals o professionals i
que comparteixen
o característiques específiques. coneixements i experiències.
Les xarxes de tipus generalista van dirigides a la població en general, que busca
relacionar-se, intercanviar informació i estar en contacte amb d’altres usuaris
registrats. Dins d’aquesta tipologia de xarxa social podríem citar xarxes socials
com, per exemple, Facebook, Twitter, Instagram o LinkedIn.
Per un altre costat trobaríem les xarxes específiques, que són aquelles que estan
definides en funció d’uns determinats objectius (per exemple, professionals o
acadèmics) condicionant, en conseqüència, les relacions entre els usuaris. Per
exemple, podríem trobar des de xarxes per a usuaris als qui agradi viatjar fins a
xarxes socials de pares i mares que vulguin parlar sobre els seus fills.
Segons el VI Estudi de Xarxes Socials publicat per l’IAB, ja és un 71% de la

població que utilitza Internet de forma activa, i d’aquest percentatge, el 82% són
usuaris de xarxes socials. En el terreny corporatiu, l’estudi conclou que 9 de
cada 10 usuaris de xarxes socials segueix alguna marca, i el 38% consulta les
seves actualitzacions amb molta freqüència. En conseqüència, això comporta
que moltes empreses planifiquin estratègies socials adreçades específicament a les
xarxes socials més rellevants com són Facebook, Twitter, LinkedIn o Instagram.
El community manager no
és més que una part dins de
El fet que existeixin diverses xarxes socials adreçades als diferents segments de la la comunicació d’una
societat i que, en un futur proper, en puguin aparèixer de noves, ha obligat a les empresa o institució que
actua d’acord amb la
empreses no només a tenir-hi presència, sinó també a estar-hi molt actives. Això identitat corporativa de la
companyia i, per tant, amb
ha derivat en el sorgiment i la creació de noves figures professionals com, per els objectius establerts en la
seva política de
exemple, el community manager o gestor de comunitats online. comunicació.
La funció principal d’un community manager és la de gestionar la comunicació

de l’empresa amb l’exterior a través de les xarxes socials, fomentant converses i
debats a la xarxa i reaccionant davant dels comentaris dels usuaris sobre l’empresa.
Lògicament, el sorgiment d’aquesta figura ha comportat l’aparició de diferents
eines específiques destinades a l’exercici d’aquest rol professional, així com al
d’altres figures professionals com són, per exemple, els especialistes de SEM
(search engine marketing, màrqueting en motors de cerca) i de SEO (search engine
optimization, optimització en motors de cerca), que a grans trets s’encarreguen
d’optimitzar la nostra web perquè els usuaris la trobin abans.
El posicionament web (SEO, Search Engine Optimization) és el conjunt d’accions

que ens ajuden a millorar la visibilitat d’un lloc web en els resultats de cerca en
els diferents cercadors. El motiu pel que és necessari el SEO és perquè optimitza
les pàgines web tant pels usuaris com pels motors de cerca ajudant aquests últims
a entendre sobre què tracta cadascuna de les pàgines i si és o no d’utilitat pels
usuaris.
Motors de cerca
El funcionament d’un motor de cerca es pot resumir en dos passos, rastreig i indexació.
Des del punt de vista del rastreig, un motor de cerca recorre les webs recollint dades sobre
aquestes pàgines web, sobre els enllaços a altres pàgines de continguts i sobre aquestes
pàgines enllaçades. Des del punt de vista de la indexació, un cop que una pàgina web ha
estat rastrejada i se n’ha recopilat la informació necessària, aquestes pàgines s’inclouen
en un índex on s’endrecen segons el seu contingut, la seva autoritat i la seva rellevància.
En conseqüència, quan fem una consulta al motor de cerca li resultarà molt més senzill
mostrar-nos els resultats més relacionats amb la nostra consulta.
L’especialista en SEM s’encarrega del màrqueting d’un web en l’àmbit dels

cercadors. Decideix l’audiència a la que adreçarà les seves accions publicitàries,
les paraules clau que cal patrocinar i com fer-ho.
Màrqueting en cercadors (SEM)
El SEM (Search Engine Marketing) consisteix en el posicionament en cercadors mitjançant

enllaços patrocinats o anuncis, que destaquen de la llista de resultats orgànica per estar
situats estratègicament, a la part superior o dreta de la mateixa. És a dir, mitjançant anuncis
no abusius, la nostra web apareixerà en els nostres primers llocs dels buscadors. Aquesta
eina, que funciona mitjançant un sistema de pagament per clic, augmenta la visibilitat de la
nostra web i la posiciona en un lloc preferent. Val a dir que, per gestionar aquest tipus de
posicionament, va sorgir Google AdWords que permet crear campanyes per monitoritzar la
nostra activitat.
Apostar pel màrqueting de continguts suposa obrir una porta a un nou tipus de
relació amb l’usuari. Tota empresa que vol créixer té per objectiu atraure el
màxim trànsit al seu web. Per aconseguir-ho, disposa de les xarxes socials per
proporcionar proximitat i detectar quins perfils de consumidors adquireixen els
seus productes i quins perfils hi podrien estar interessats.
Val a dir que una bona estratègia de màrqueting sol aportar beneficis a mitjà
i llarg termini“ però requereix un important volum de feina diària i paciència.
Ara bé, per tal que una empresa aconsegueixi arribar a transmetre una imatge
de proximitat als seus clients potencials haurà d’oferir-los, lògicament, un major
volum d’informació de qualitat sobre els seus productes i serveis. En aquests casos,
el mitjà bàsic per aconseguir-ho serà el blog.
Un blog vindria ser un diari o una bitàcola que té per voluntat i objectiu atraure
l’atenció de lectors de tot arreu. Dins l’àmbit de l’empresa, el blog actua com
aparador per comunicar i donar a conèixer a una audiència general novetats de tot
tipus, des de notícies fins a missatges institucionals (vegeu la figura 1.3).
F igura 1.3. Mostra d’un blog
Un blog és una eina bàsica

que les empreses
Des d’un punt de vista tècnic, podem citar tres de les millors plataformes per la necessiten per poder créixer
juntament amb els seus
creació de blogs com són Blogger, una plataforma propietat de Google, WordPress, clients actuals i amb els
seus clients potencials.
una eina de publicació gratuïta (wordPress.com) que és, alhora, un sistema de
gestió de continguts per a blogs autoallotjats (wordPress.org), i Tumblr que permet
crear microblogs socials.
Un microblog és un blog
que permet enviar i publicar
Des del punt de vista del continguts d’un blog, aquests han de ser de qualitat continguts de poca
i originals per mirar d’aconseguir els millors resultats en les cerques a Internet. grandària com ara
missatges curts, imatges
Però l’esforç per realitzar continguts de qualitat ha d’anar acompanyat de difusió: individuals o enllaços de
vídeo.
aquests s’han de donar a conèixer. Per fer-ho podem valer-nos de les xarxes socials,
on els comentaris tendeixen a ser importants en l’experiència de compra dels
usuaris.
Per tant, els continguts del blogs s’han d’adaptar i difondre en les diferents
xarxes socials de més impacte. És per aquest motiu que han sorgit aplicacions
que permeten gestionar diferents xarxes socials alhora des d’un mateix tauler
de control com, per exemple, Hootsuite (figura 1.5) o Tweetdeck. Aquestes
aplicacions web ens permeten escriure actualitzacions, inserir enllaços, pujar

fotos, gestionar comentaris i seguir converses en diferents xarxes socials.
F i g ura 1.4. Mostra del tauler de Hootsuite
Des d’un únic tauler de control, l’usuari pot afegir perfils de xarxes socials; així,
és possible gestionar simultàniament Twitter, Google+, Facebook, LinkedIn o
Wordpress, ubicant-les dins del tauler en forma de columnes amb els continguts
que es vulgui controlar de cadascun dels perfils (retuits, mencions, llistes, el
mur...).
Les xarxes socials de contactes professionals en línia, mitjançant comunitats

virtuals, permeten compartir i intercanviar els nostres coneixements i idees, al
mateix temps que ens permeten conèixer múltiples perfils professionals d’interès o
a altres professionals amb interessos comuns disposats a col·laboracions en l’àmbit
laboral establint sinergies i amb elles contribuir a assolir els nostres objectius
professionals i personals.
1.1.3 Treball col·laboratiu
Compartir és útil. En moltes ocasions treballem en equip i, tant si estem al mateix

lloc com si estem distanciats geogràficament, tenim la necessitat de compartir
informació i actualitzar-la de forma immediata. De fet, l’eclosió dels dispositius
mòbils i el sorgiment del núvol han facilitat en gran mesura el treball col·laboratiu
i el fet que cada cop hi hagi més aplicacions que ens permetin estar connectats
contínuament als nostres projectes.
Moltes de les eines que formen part del que s’anomena cloud computing (eines al
núvol) faciliten tant la compartició com la sincronització de la informació que ges-
tionem en diferents dispositius per tal de permetre’ns treballar col·laborativament.
Informàtica ’al núvol’
El núvol és una metàfora utilitzada per fer referència a serveis que s’utilitzen a través
de Internet. El concepte de núvol ve de l’anglès cloud computing, el nom que s’atorga
al processament i a l’emmagatzematge massiu de dades en servidors que allotgen la
informació de l’usuari. Aquest paradigma es fonamenta en l’accés instantani i en tot
moment a les dades, independentment de la nostra situació geogràfica i dels dispositius
utilitzats.
Un exemple d’aplicació web pel treball col·laboratiu és Dropbox, un servei

multiplataforma d’allotjament d’arxius al núvol que permet compartir carpetes
per emmagatzemar arxius de forma col·laborativa entre els membre de l’equip,
que tindran accés a la versió més actualitzada d’un arxiu des de qualsevol lloc. Un
dels avantatges del servei és que és multiplataforma, de manera que el podrem tenir
instal·lat al nostre ordinador, tauleta i/o telèfon intel·ligent i tindrem sincronitzats
els arxius en tots els dispositius. Un altre dels avantatges de Dropbox és que permet
recuperar els arxius eliminats i les versions desades amb anterioritat (vegeu la
figura 1.5).
F i g u r a 1 . 5 . Mostra de l’aplicació Dropbox per a disposi-

tius mòbils
Si bé el que ofereix Google Drive és un servei similar al de Dropbox com a

repositori d’arxius, té un afegit que el fa més orientat al treball col·laboratiu:
la possibilitat de crear i editar col·laborativament, en temps real i de manera
simultània, documents de text, fulls de càlcul i presentacions des de qualsevol
dispositiu (vegeu la figura 1.6). Encara que no tinguem accés a Internet en el
moment en què vulguem editar qualsevol arxiu, podrem editar-lo i quan tornem
a tenir accés a Internet se sincronitzaran les modificacions amb la resta de
dispositius. A més, Google Drive és compatible amb els arxius de Microsoft
Office, és a dir que podrem editar qualsevol arxiu que ens enviïn al correu
electrònic de Google.
F i g ura 1.6. Aplicació web de Google Drive
El treball col·laboratiu genera un gran volum d’informació, a la qual és important

poder accedir amb rapidesa i eficiència. És per aquest motiu que els princi-
pals serveis de repositoris d’arxiu disposen d’un buscador per realitzar cerques
entre els diferents continguts, principalment, en base als títols dels documents
emmagatzemats. Ara bé, si volem disposar d’una cerca més acurada i relacional
entre els diferents continguts emmagatzemats, necessitem disposar d’una eina que
estructuri de forma organitzada la informació emmagatzemada.
Per tant, per aquelles persones que necessitin una eina de treball col·laboratiu per
elaborar documentació amb un format senzill de crear i editar, que puguin ser
revisats i actualitzats amb freqüència i facilitat i, alhora, entre diversos usuaris
simultàniament (o no), l’eina més adient són les wikis.
1.1.4 Wiki: exemple d’aplicació web col·laborativa
Les wikis són eines senzilles, flexibles i útils pel treball en grup o col·laboratiu.
L’exemple més conegut de Ens permeten guardar informació (en forma de pàgines) i interrelacionar-ne els
les wikis és la Wikipedia,
una enciclopèdia lliure que continguts. A més, tenim la possibilitat de definir-les com a públiques o com a
va sorgir l’any 2001 i que és
mantinguda per la Fundació privades.
Wikimedia, una organització
sense ànim de lucre.
Wikipedia compta, a dia Les wikis tant poden ser des de pàgines personals fins a comunitats en creixement.
d’avui, amb més de 15
milions d’articles (dels quals Per exemple, una wiki es pot plantejar per documentar els nostres objectius a curt
uns quatre milions són en
anglès i més de 450.000 en
i llarg termini, per ajudar en el disseny d’un producte, per realitzar un treball en
català). grup o per crear un espai de discussió relacionat amb una afició de diversos (o
molts) usuaris.
MediaWiki és un programari lliure amb llicència GPL molt potent, escalable

i amb una gran quantitat de característiques per processar i mostrar les dades
emmagatzemades en una base de dades. Es caracteritza per l’organització de les
seves pàgines en espais de noms, les pàgines de discussió, així com per oferir la
possibilitat de personalitzar les pàgines que integraran la wiki.
Quan un usuari edita una pàgina per afegir-hi, per exemple, nous continguts
o imatges, MediaWiki ho escriu en la seva base de dades però sense esborrar
les versions anteriors de la pàgina permetent, en conseqüència, que es puguin
revertir els canvis fàcilment. Això garanteix que sempre es pugui controlar que la
informació afegida sigui correcta o d’acord amb els continguts, i corregir-la amb
rapidesa sense perjudicar els continguts de la pàgina.
Si bé el programari MediaWiki es pot instal·lar i pot funcionar sobre qualsevol

sistema operatiu, a continuació podem veure una mostra del procés d’instal·lació,
configuració i funcionament de MediaWiki en Windows 7.
El PHP és un llenguatge de
codi obert molt popular
Abans d’arrencar amb el procés d’instal·lació de MediaWiki, hem d’instal·lar especialment adient pel
un servidor web Apache amb suport PHP i una base de dades SQL. En el desenvolupament web i que
pot ser incrustat en HTML.
nostre cas, considerarem que volem instal·lar la wiki en una xarxa local, i per
L’SQL és un tipus de
tant descarregarem des de l’adreça http://www.apachefriends.org/es/index.html i llenguatge vinculat amb la
gestió de bases de dades
instal·larem el servidor XAMPP que treballi sobre el sistema operatiu del nostre de caràcter relacional.
ordinador. Un cop haguem descarregat el servidor XAMPP l’instal·larem i, un XAMPP és una eina de
cop fet, procedirem a activar-ne els serveis necessaris pel correcte funcionament desenvolupament que ens
permet provar una pàgina
del programari MediaWiki. En aquest cas, haurem de posar en funcionament els web en el nostre ordinador
sense necessitat de tenir
serveis d’Apache i de MySQL (vegeu la figura 1.7). accés a Internet.
F igura 1.7. Activació dels serveis web (Apache) i la base de dades (MySQL)
Un cop iniciats els serveis del servidor XAMPP, ja podem adreçar-nos a

http://www.mediawiki.org/wiki/Download per descarregar el programari Medi-
aWiki. Un cop descarregat l’arxiu comprimit (no un executable), haurem de
descomprimir-lo dins del directori arrel del nostre lloc web (mai en un sub-
directori). A continuació, haurem de reanomenar el directori descomprimit

(MediaWiki-X.X.X) amb el nom que vulguem que aparegui en l’adreça web
(en el nostre cas, “wiki-ioc”). En conseqüència, l’adreça web resultant serà
http://exemple.com/wiki-ioc/) (vegeu la figura 1.8).
F i g ura 1.8. Descompressió i canvi de nom del directori de MediaWiki
En el cas que no estiguem fent la instal·lació del MediaWiki sobre Linux,

hauríem de canviar els permisos d’accés del subdirectori “config” a 770
perquè el servidor tingui permisos d’escriptura.
Tot seguit, introduirem l’adreça web del nostre directori en la barra de navegació
del nostre navegador web. Com que treballem a nivell local (sobre la pròpia
màquina), haurem de posar “localhost”, sent l’adreça resultant http://localhost/
wiki-ioc.
Per començar a configurar els principals paràmetres de la nostra wiki, haurem

de clicar sobre l’enllaç situat en la cadena de caràcters set up the wiki. En el
procés de configuració del programari MediaWiki ens aniran apareixent pàgines
amb continguts informatius fins que arribem a la pàgina on hem de configurar tot
allò referent a la base de dades (vegeu la figura 1.9).
F igura 1.9. Configuració dels paràmetres de la base de dades
Dins dels paràmetres de configuració de la base de dades amb la qual treballarà

MediaWiki, haurem de definir el nom de la base de dades i amb quin usuari s’hi
accedirà. En aquest cas, el nom que assignem a la base de dades amb la qual
treballarà és “wiki-ioc” i l’usuari amb el qual s’hi accedirà serà “root”. Un cop
definits aquests paràmetres, ens pot aparèixer un missatge d’error (vegeu la figura
1.10) ja que, si bé estem configurant els paràmetres de la base de dades amb la
qual treballarà MediaWiki, això no implica ni que s’hagi creat la base de dades ni
que l’usuari existeixi o que la contrasenya introduïda sigui la correcta.
F igura 1.10. Missatge d’error de MediaWiki

Per tant, davant d’aquest error amb la base de dades del qual ens informa
MediaWiki, haurem de corregir-lo treballant directament dins del gestor de bases
de dades del servidor XAMPP. Per fer-ho, tant podem accedir des del tauler de
control del servidor XAMPP (vegeu la figura 1.11) com mitjançant el navegador
web, adreçant-nos a http://localhost/phpmyadmin.
F i g u r a 1 . 1 1 . Accés a l’administració del gestor de bases de dades del servidor XAMPP
Un cop dins del gestor de bases de dades del servidor XAMPP, ens trobarem que
la base de dades amb la qual treballarà el programari MediaWiki s’ha de crear
(vegeu la figura 1.12).
F i g u r a 1 . 1 2 . Creació de la base de dades

Un cop creada la base de dades, haurem de clicar sobre l’enllaç Comprova els
permisos de la base de dades que acabem de crear ja que és recomanable modificar
la contrasenya de l’usuari “root” amb el qual es realitzaran tasques d’administració
dins del programari MediaWiki (vegeu la figura 1.13).
F igura 1.13. Modificació de la contrasenya de l’usuari root
Quan haguem realitzat els canvis en la base de dades amb la qual treballarà el
programari MediWiki, ja podrem reprendre el procés de configuració de la nostra
wiki i actualitzar els valors que en l’anterior ocasió ens havien donat problemes
(nom de la base de dades i contrasenya de l’usuari “root”). Si tot està ben escrit, el
missatge d’error ja no apareixerà i podrem continuar amb el procés de configuració
de la wiki.
Arribats a aquest punt haurem de definir el nostre usuari per a MediaWiki amb el
qual podrem fer el log in i accedir a crear noves pàgines, o bé a moderar-les (vegeu
la figura 1.14).
F i g u r a 1 . 1 4 . Definició del nostre usuari de MediaWiki
Un cop finalitzada la instal·lació de MediaWiki, el programari generarà un arxiu

anomenat “LocalSettings.php” que conté tota la configuració que acabem de
definir pel programari MediaWiki i que haurem de guardar dins del directori arrel
de la nostra wiki (en el nostre cas, la carpeta wiki-ioc).
Arribats a aquest punt, ja podem començar a treballar amb la nostra wiki. En

primer lloc, hi accedirem mitjançant el navegador web i hi farem log in amb
l’usuari que hem creat (vegeu la figura 1.15).
F i g u r a 1 . 1 5 . Accés a la nostra wiki

Un cop dins, ja podrem començar a treballar amb la wiki creant una nova pàgina.
Si introduïm una paraula en el cercador, aquest ens retornarà que no l’ha trobat i
ens oferirà que la creem (vegeu la figura 1.16).
F igura 1.16. Elaboració d’una pàgina de la nostra wiki
Com en tota wiki, un cop creada la pàgina, aquesta podrà ser modificada de forma
col·lectiva (per tots aquells usuaris registrats a la wiki que ho desitgin).
Podem concloure que, a partir d’un procés d’instal·lació i configuració molt

senzill, podem arribar a disposar d’una eina de propòsit general tan potent com
és una wiki i que ens pot ajudar a construir una excel·lent base de coneixement
propi (o grupal) a base d’anar-hi ingressant i relacionant tota aquella informació
que considerem important o d’utilitat.
1.2 Correu web
La gran expansió que les telecomunicacions han tingut en la nostra societat en

les últimes dècades ha permès la creació de nous sistemes de comunicació i ha
possibilitat que els sistemes de comunicació tradicionals hagin fet un salt evolutiu.
El cas dels serveis de correu no va ser una excepció. El sistema de comunicació

tradicional mitjançant documents escrits enviats des del remitent al destinatari va
experimentar un canvi tecnològic a principis de la segona meitat del segle XX. Es
va passar d’enviar documents escrits sobre paper a enviar documents en format
digital de forma quasi immediata. Aquest nou sistema d’enviar correu se’l va
anomenar correu electrònic (en anglès, email). Per abreujar, en català es pot
La paraula email prové de
utilitzar l’expressió traduïda de l’anglès, correu-e. la contracció de les paraules
angleses electronic mail.
Des d’aleshores, el correu electrònic s’ha convertit en una eina de comunicació

molt utilitzada tant a nivell individual com a nivell organitzatiu. Gran part de la
informació que es transmet en les empreses es fa a través del correu electrònic.
Inicialment, els programes que permetien utilitzar correu electrònic s’havien d’ins-
tal·lar localment a cada màquina dels diferents usuaris. És el cas dels programes
Microsoft Outlook o Mozilla ThunderBird. Aquests aplicatius necessiten una
instal·lació i una configuració especial per baixar el correu electrònic des del
servidor de correu a l’ordinador local. Aquesta és la gran diferència entre el correu
electrònic tradicional i el correu web.
Es coneix per correu web els serveis de correu electrònic que tenen com a
plataforma principal un espai web.
La utilització de l’arrova (@) dins del correu electrònic

(nom_usuari@domini.extensió) s’atribueix a en Ray Tomlinson, inventor
del correu electrònic, qui necessitava una forma de separar el nom de l’usuari
del nom del domini (les parts fonamentals de tot correu electrònic). Com que
Tomlinson necessitava un caràcter que no formés part del nom de l’usuari, va
optar pel símbol arrova (@) que, en anglès es coneix com at (‘a’) que, tot i que,
històricament, estava present en tots els teclats anglesos, no se’n feia un ús gaire
freqüent. En l’entorn comercial anglès, el símbol arrova (@) s’utilitzava per
expressar preus unitaris (3 chickens @ $5,00, tres pollastres per 5 dòlars).
1.2.1 Característiques del correu web
L’ús massiu d’Internet i la tendència general a utilitzar, cada vegada més, aplica-
cions web, fa que els serveis de correu electrònic web estiguin en auge. A més de
l’inherent avantatge de poder consultar el correu en qualsevol lloc on tinguem una
connexió a Internet i un dispositiu amb un navegador, els serveis actuals de correu
web acostumen a tenir les característiques següents:
• Són gratuïts. Per això en alguns casos tenen publicitat o enllaços a pàgines
patrocinades.
• Donen una gran capacitat d’emmagatzematge que permet no esborrar mai

un missatge.
• Tenen filtres contra el correu brossa, l’spam.
• Són fàcils d’utilitzar, fins i tot en dispositius mòbils.
• Van incorporant noves funcionalitats ja que es van actualitzant periòdica-

ment.
Existeixen nombroses companyies que ofereixen serveis de correu web gratuït per
als seus usuaris. Algunes de les més conegudes són:
• Yahoo, que ofereix Yahoo Mail. Per accedir als seus serveis cal anar a
http://es.mail.yahoo.com. Logo de Yahoo Mail
• Microsoft, que ofereix Hotmail. Actualment, des de l’adreça

http://www.outlook.com s’accedeix a una pàgina de Windows Live,
on se centralitzen tant els serveis de missatgeria instantània (Messenger), Logo del servei web de Microsoft
l’ús en línia de la consola Xbox i el correu web (Outlook.com).
Arribats a aquest punt, cal destacar que, tot i haver-hi diversos proveïdors de correu
web, ens centrarem en Gmail que és el més utilitzat en l’actualitat i que permet
compatibilitzar l’usuari amb altres serveis web que proporciona Google que poden
resultar d’interès i utilitat als usuaris.
• Google, que ofereix Google Mail o, abreujant, Gmail. El 15 d’abril de

2004, Google va revolucionar el món del correu web oferint funcionalitats
innovadores amb Gmail. Va estar en versió Beta fins el 7 de juliol de 2009.
Per accedir a Gmail cal anar a l’adreça http://mail.google.com
Gmail: el correu electrònic web de Google
Des del punt de vista de les principals característiques que diferencien el correu
electrònic de Google, Gmail, de la resta de serveis de correu electrònic podem
destacar, per exemple, l’espai d’emmagatzematge que ofereix. Actualment, Gmail
ofereix un mínim de 25 GB d’espai d’emmagatzematge. Per altra banda, amb la
intenció d’agilitzar la cerca dins de la safata d’entrada, integra una barra de cerca
per paraules clau tant en l’assumpte com en el contingut del correus electrònics.
De fet, amb la finalitat de personalitzar la safata de correu electrònic i atorgar-ne

un major ventall de funcionalitats, s’inclou la possibilitat d’etiquetar els missatges
per tenir-los ben organitzats i fer més fàcils les cerques a la safata d’entrada Logotip de Gmail, el servei de correu
electrònic de Google
(un missatge pot tenir més d’una etiqueta). A més, permet destacar missatges
importants. Per altra banda, també posa a disposició de l’usuari un ampli ventall
de funcions (Labs) entre les quals triar i implementar dins de la safata de correu
electrònic com, per exemple, aturar l’enviament d’un correu electrònic en els 30
segons posteriors a l’execució de l’enviament del correu electrònic.
Gmail és, a més, la porta d’accés a un conjunt d’eines desenvolupades per Google
com són, per exemple, un xat que està integrat i accessible des de la safata com un
servei de videotrucades (Hangouts). A més, també ofereix la possibilitat d’accedir
al Drive o al servei Google Docs que permet crear documents i treballar-hi de
forma col·lectiva amb altres usuaris de Google.
Per últim, és important destacar que la integració amb els dispositius mòbils va
marcar una important innovació a Gmail ja que les apps específiques que es van
llançar per a telèfons intel·ligents (smartphones) i tauletes (tablets) es van convertir
en una important extensió del correu electrònic en la seva versió per escriptori.
Podeu ampliar aquesta informació al web de Google, http://mail.google.com/

mail/help/intl/ca/about.html.
Primers passos en l’ús del Gmail
Per començar a utilitzar el correu web de Gmail hem d’anar a la pàgina d’inici
http://www.gmail.com, escriure un identificador de compte a la casella Nom
d’usuari i la Contrasenya corresponent, i clicar el botó Inicieu la sessió (vegeu
figura 1.17).
F i g u r a 1 . 1 7 . Finestra principal del correu Gmail
Si deixem activa la casella No tanquis la sessió el navegador guardarà la infor-

mació de l’usuari i la contrasenya, de manera que la propera vegada que se’ns
mostri aquest formulari o introduïm l’adreça web del correu electrònic (http:
//www.gmail.com) no haurem de tornar-les a introduir. Val a dir que aquesta
opció és bona per l’ordinador en el qual treballem sovint, però no pel cas d’un
ordinador públic o que utilitzi altra gent: pot resultar insegur ja que algú altre
podria accedir al nostre correu electrònic sense el nostre consentiment.
La finestra principal del correu Gmail és semblant a la que es mostra a la figura

1.18.
F igura 1.18. Finestra principal del correu Gmail
Abans de passar a definir cadascuna de les zones de la interfície web del correu
electrònic de Google, és important destacar la possibilitat que ens ofereix de
gestionar i classificar els correus electrònics que anem rebent en base a cinc
categories predefinides (Principal, Social, Promocions, Notificacions i Fòrums)
entre les quals, tal com es mostra a la figura 1.19, podem seleccionar quines
volem que es mostrin en la nostra safata d’entrada de correu electrònic (quan es
crea un correu electrònic de Gmail apareixen definides, inicialment, les categories
Principal, Social i Promocions). Per exemple, si arrosseguem un correu electrònic
de promoció d’una cadena de menjar congelat a la categoria Promocions, els futurs
correus electrònics que rebem d’aquest mateix remitent entrarà automàticament
dins d’aquesta categoria.
F igura 1.19. Finestra principal del correu Gmail

Per últim, és important destacar que, després de crear el compte de correu

electrònic, podem accedir a dos apartats força rellevants com són Compte i la
Privadesa (vegeu figura 1.20).
F i g u r a 1 . 2 0 . Finestra principal del correu Gmail
Dins de l’apartat Compte accedim a la configuració del compte de Google. Aquest

apartat de configuració és molt ampli ja que integra, en primer lloc, un apartat
per comprovar la configuració de seguretat del compte (des de la informació de
recuperació del compte passant per un registre dels dispositius mòbils i ordinadors
des d’on ens hi hem connectat fins a la comprovació dels permisos del compte).
Després d’aquest apartat hi ha els apartats corresponents a la informació personal
i d’inici de sessió. A partir d’aquí trobem els apartats relacionats amb les
aplicacions i serveis connectats (des del punt de vista de dispositius mòbils) i de la
gestió del compte ja que, al ser de Google, l’acostuma a relacionar amb els altres
serveis que ofereix (Youtube, Google+...).
És dins de l’enllaç Privadesa que podrem accedir a tota la documentació de

Google relacionada amb la Política de Privadesa i amb les Condicions del servei,
entre d’altres, que hem acceptat en el moment de crear el compte. És aquí on
Google exposa quines dades recull, com les utilitza i en quin grau les comparteix.
Val a dir que la informació recollida dins d’aquests apartats es va actualitzant tant
a criteri de Google com a propietari del servei ofert, com obligats per possibles
canvis en la legislació sobre protecció de dades del país on Google ofereix els seus
serveis.
Correu electrònic de Google: característiques i configuració
Per facilitar una gestió del compte de correu electrònic de Google, hi ha la

possibilitat d’afegir i agrupar els missatges mitjançant etiquetes. Serà així com
tindrem una safata d’entrada ben organitzada perquè les cerques siguin ràpides i
senzilles.
Les etiquetes a Gmail s’utilitzen per classificar els missatges i, per tant, agrupar els
que tenen una temàtica, un destinatari o un remitent comú. Afegir una etiqueta,
tant des d’un dispositiu mòbil com des del client web, és quelcom molt senzill,
principalment, pels missatges que hi ha en la nostra safata d’entrada.
Per començar a definir quines etiquetes predefinides volem tenir disponibles per
assignar, o bé, definir-ne de noves, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració
en la nostra safata d’entrada i, un cop dins, ens adreçarem a la pestanya Etiquetes.
En el nostre cas, crearem l’etiqueta IOC per assignar-la a tots aquells correus
electrònics que hi estiguin relacionats (vegeu la figura 1.21).
F igura 1.21. Creació de noves etiquetes
Un cop creada la nova etiqueta IOC, ja podem assignar als correus electrònics
aquesta etiqueta que acabem de crear (se’n pot assignar més d’una). A més, tal
com mostra la figura 1.22, totes les etiquetes que anem creant, apareixeran en la
banda lateral esquerra de la safata d’entrada perquè, en el cas que hi cliquem, ens
apareguin tots els missatges que tinguin assignada aquesta etiqueta.
F igura 1.22. Assignació d’etiquetes als correus electrònics
A més, també podem assignar colors a les diferents etiquetes (vegeu la figura
1.23) per, així, poder gestionar els nostres correus electrònics fàcilment disposant
d’una safata d’entrada estructurada per etiquetes amb una cerca fàcil i senzilla per
l’organització dels correus electrònics.
F i g u r a 1 . 2 3 . Assignació de colors a les etiquetes
Si bé el correu electrònic de Google no ofereix la possibilitat d’organitzar els

missatges en carpetes, podem emular-ne aquesta tipologia d’organització mitjan-
çant les etiquetes. Per exemple, els correus electrònics entrants se’ls assigna
l’etiqueta Rebuts, als eliminats se’ls assigna l’etiqueta Paperera i als correus
sortints l’etiqueta Enviats. En conseqüència, podem moure els correus electrònics
a les diferents etiquetes/carpetes que tinguem creades (vegeu la figura 1.24). Un
cop mogut el correu electrònic a la carpeta escollida, aquest desapareixerà de la
safata d’entrada principal i el podrem recuperar mitjançant l’enllaç de la barra
lateral de la safata d’entrada.
F i g u r a 1 . 2 4 . Assignació de colors a les etiquetes
També podem crear un ventall de filtres perquè els diferents correus electrònics
que ens arribin s’organitzin i etiquetin automàticament en funció de l’origen del
missatge, per a qui és, l’assumpte, les paraules que conté, etc. Per crear aquests
filtres haurem d’adreçar-nos a la Configuració del correu electrònic de Google i,
un cop dins, ens adreçarem a l’apartat Filtres. A l’hora de crear un filtre (vegeu
la figura 1.25), triarem una o diverses opcions segons el que vulguem filtrar. Un
exemple de filtre útil és fer-ne un per als correus electrònics que vinguin de xarxes
socials com ara Facebook o Twitter.
F igura 1.25. Definició d’un filtre
Un cop definit els filtres, quan arribi un correu electrònic que compleixi amb
algun dels paràmetres que hi haguem definit, quedarà marcat seguint les premisses
indicades (vegeu la figura 1.26).
F igura 1.26. Prova del correcte funcionament del filtre definit
És important destacar la idoneïtat d’aplicar automàticament als filtres una etiqueta.

Només hem de seleccionar l’opció i anar al desplegable, triar-ne una de les
existents o crear-ne una de nova.
Per altra banda, el correu electrònic de Google, Gmail, permet el readreçament

d’altres comptes al seu servei de correu. És a dir, podem gestionar des del nostre
compte de Gmail tots els correus electrònics que rebem en la resta de correus
electrònics registrats en d’altres proveïdors de serveis de correu web. Per fer-ho,
haurem d’adreçar-nos a la Configuració de Gmail i, un cop dins, accedirem a la
pestanya Comptes i Importació i d’allí a la secció Importa el correu i els contactes
F i g u r a 1 . 2 7 . Procés d’importació d’un correu electrònic
Un cop haguem definit de quin compte volem rebre els correus electrònics, haurem
de clicar a Afegir compte i es completarà el desviament del correu electrònic al
nostre compte de correu electrònic de Google.
També podem utilitzar diversos comptes de correu electrònic i redireccionar l’un a

l’altre per no perdre cap correu. Per redireccionar diversos comptes de Google a un
de sol, haurem d’adreçar-nos a l’apartat Configuració i, un cop dins, a la pestanya
Reenviament i POP/IMAP i clicarem a sobre del botó Afegeix una adreça de
reenviament. A continuació, s’obrirà una finestra on introduir el correu electrònic
al que volem reenviar els correus electrònics d’aquest compte. A continuació,
Gmail enviarà un missatge amb un codi de confirmació a aquesta adreça de
correu electrònic. Haurem de clicar en l’enllaç inclòs en el correu electrònic
de confirmació, o bé, haurem de copiar el codi i enganxar-lo en la casella que
apareixerà en el menú de reenviament.
Tant si cliquem en l’enllaç com si copiem el codi proporcionat, el reenviament

estarà actiu tan aviat com guardem les opcions de configuració. A més podrem
escollir entre diverses opcions respecte què fer amb els missatges entrants (vegeu
la figura 1.28).
F i g u r a 1 . 2 8 . Definició del reenviament

Cal destacar, per últim, que aquesta funció també es pot utilitzar amb qualsevol
altra adreça de correu electrònic, ja sigui de Gmail o no. Si disposem de diverses
adreces de correu electrònic, aquesta és l’opció més ràpida i còmode per consultar-
les totes des d’una única safata d’entrada.
Correu electrònic de Google: contactes i tasques
Els contactes són les adreces de correu electrònic dels nostres coneguts. Última-
ment, les funcionalitats dels contactes són tan completes (no només a Gmail, sinó
també a Yahoo! o Hotmail, per exemple), que funcionen com la millor de les
agendes.
Cada vegada que responem un missatge, automàticament es crea un contacte nou

a la llista. Aquesta és la manera més senzilla de crear un contacte, però la més
completa i que ens permet gestionar altres dades a part de l’adreça de correu, és
fer-ho a través de l’enllaç Contactes (vegeu la figura 1.29).
Figur a 1 . 2 9 . Accés a contactes
L’agenda de contactes de Google és utilitzada per molta gent, des dels usuaris
del correu electrònic de Gmail fins aquells que tenen un dispositiu mòbil amb
el sistema operatiu Android, ja que la gran majoria dels dispositius mòbils que
funcionen amb aquest sistema operatiu porten instal·lades, per defecte, aplicacions
creades per Google que ens ofereixen diversos tipus de serveis. En conseqüència,
tots els contactes que tinguem emmagatzemats dins del nostre compte de correu
electrònic de Google s’emmagatzemen i actualitzen en el nostre dispositiu mòbil
amb sistema operatiu Android, i a l’inrevés (vegeu la figura 1.30).
F i g u r a 1 . 3 0 . Accés web als contactes de Google
Tot i que els Contactes eren inicialment una funcionalitat del servei de Gmail,
l’augment en l’abast de les seves característiques i l’extensió del seu ús van portar
a Google a permetre’n la gestió independentment del servei de correu, mitjançant
l’adreça web http://contacts.google.com havent iniciat sessió a Google prèvia-
ment.
Per la seva part, els Cercles de Google són una potent eina de segmentació de
contactes vinculada a la xarxa social pròpia de Google, Google+. És a dir, els
diferents contactes amb els quals estiguem connectats els podem agrupar en petits
Els cercles de Google+ grups i/o segments. Aquesta segmentació en petits grups facilita que, per exemple,
puguem compartir amb un grup de contactes (o cercle) en concret uns continguts
perquè, per exemple, considerem que podem resultar de l’interès dels contactes
membres. Per exemple, podem definir un cercle amb els contactes de la feina, un
altre cercle amb els contactes amb qui tenim un lligam familiar o un cercle amb
contactes amb qui ens comuniquem en anglès.
Apart del correu electrònic i de l’agenda de contactes, mitjançant la safata

d’entrada de correu electrònic de Google també podem accedir a un gestor de
tasques. Amb aquest servei podrem escriure un llistat de tasques a realitzar i
afegir, per exemple, la data límit per la seva realització i, tal com mostra la figura
1.31, enviar el llistat de tasques per correu electrònic, ordenar-les per la data límit
(venciment) o mostrar aquelles que ja hem realitzat.
Fig u r a 1 . 3 1 . Accés al gestor de tasques de Google
Inbox: evolució de la safata d’entrada
L’impacte actual dels dispositius mòbils no sols ha motivat la necessitat d’adaptar

les aplicacions web a aquest segment sinó que, a més, els usuaris han modificat
els seus hàbits d’ús ampliant l’ús inicial del correu electrònic. De fet, si bé
inicialment el correu electrònic era una via àgil de comunicació entre usuaris, el
món empresarial el va adquirir per comunicar-se amb els seus clients fins al punt
que, actualment, podem rebre per correu electrònic factures i rebuts dels diferents
proveïdors de serveis que teníem contractats.
Aquesta evolució del correu electrònic des d’una plataforma de comunicació

fins a un gestor i assistent personal en el nostre dia a dia ha motivat Google a
proposar un replantejament de la safata de correu electrònic en la forma de l’Inbox
(http://inbox.google.com).
Inbox (safata d’entrada, en anglès) no és una safata de correu electrònic ordinari

(vegeu la figura 1.32), sinó una safata d’entrada on cada correu es converteix en
un assumpte que requereix d’una decisió. L’Inbox és, per tant, un assistent que
ens proveeix dels recursos per gestionar el flux de les comunicacions i no oblidar
res que requereixi de la nostra atenció. Per exemple, si detecta que el correu
que hem rebut inclou una factura, automàticament l’emmagatzema en una carpeta
anomenada finances. L’Inbox mostra, a més, la informació més important de cada
correu directament a la vista prèvia. Si ens envien unes fotos, les mostrarà sense
que calgui llegir el missatge sencer.
Així doncs, la proposta de nova safata d’entrada de correu electrònic de Google es

planteja com un gestor de tasques pel dia a dia dels seus usuaris, com ho il·lustra
la icona de la xinxeta que apareix tant en la zona superior de la safata com dins
del correu electrònic. La icona de la xinxeta substitueix la marca destacats, sovint
amb forma d’estrella.
F i g u r a 1 . 3 2 . Mostra de la finestra principal d’Inbox de Google
En aquest cas, els missatges que tinguin activada la xinxeta sempre es mantindran
en la part superior de la safata d’entrada —tot i que es rebin més correus
electrònics—. En el cas que cliquem la icona de la xinxeta de la safata d’entrada
situada prop del cercador, es visualitzaran tot els correus electrònics marcats amb
aquesta xinxeta. Amb aquesta acció es desplegarà una nova secció d’elements
fixats. Per tornar a la safata d’entrada, s’haurà de clicar de nou sobre la icona de
la xinxeta.
Tant en l’aplicació web com en la aplicació per a dispositius mòbils d’Inbox

(vegeu la figura32), els correus electrònics es poden postposar clicant sobre el petit
rellotge que apareix en la zona superior dreta de la pantalla. Quan postposem un
correu electrònic en el seu rol de tasca (per exemple, una factura que requereix ser
pagada), aquest desapareix de la nostra safata d’entrada i, arribat el moment, hi
tornarà a aparèixer a l’hora definida.
F i g u r a 1 . 3 3 . Mostra de l’aplicació Inbox de Google per

dispositius mòbils
1.2.2 Els clients de correu electrònic
L’ús massiu d’Internet i la tendència general a utilitzar, cada vegada més, aplica-
cions web, fa que els serveis de correu electrònic web hagin esdevingut una eina
d’ús quotidià.
L’enviament de correus electrònics es dóna gràcies al servidors de correu electrò-

nic que en permeten l’intercanvi ja sigui entre usuaris, servidors, clients i servidors.
Aquest tipus de servidor emmagatzema i reenvia els missatges mitjançant els
protocols SMPT, POP i IMAP (vegeu figura 1.34).
El protocol SMTP (Simple Mail Transfer Protocol) és el protocol que s’utilitza

perquè dos servidors de correu intercanviïn missatges.
El protocol POP (Post Office Protocol) s’utilitza per obtenir els missatges guardats
en el servidor i passar-los a l’usuari. Per altra banda, tot i que el protocol IMAP
és similar al POP, el funcionament i les funcionalitats que ofereix són diferents.
Quan s’utilitza un servidor de correu IMAP, els missatges de correu electrònic es
mantenen en el servidor on els usuaris poden llegir-los i esborrar-los.
F i g u r a 1 . 3 4 . Confirmació del correcte funcionament del Thunderbird
Connectat al servidor POP o IMAP hi trobarem un client de correu electrònic,

això és, un programa d’ordinador utilitzat per llegir i enviar correus electrònics.
A diferència dels clients web de correu electrònic que permeten enviar i rebre
missatges mitjançant una pàgina web, els clients de correu són programes que
s’instal·len al nostre ordinador i que ens permeten gestionar el correu i els
contactes, a més de l’agenda.
Actualment, els clients de
correu electrònic han perdut
popularitat perquè els Per altra banda, si bé amb el correu electrònic web els correus queden emma-
correus electrònics web
permeten realitzar les seves gatzemats en el proveïdor web del correu electrònic, en el cas del client de correu
mateixes tasques i, alhora,
la capacitat
electrònic tradicional, aquest busca els missatges que arriben al servidor del nostre
d’emmagatzematge que
ofereixen és molt elevada
proveïdor d’Internet i els descarrega quan li ho demanem. La connexió amb el
en comparació a la que servidor per part del client de correu electrònic es pot realitzar mitjançant dos
podem tenir amb un client
de correu electrònic. protocols diferents, el POP3 o l’IMAP.
En el cas del protocol IMAP, els missatges queden emmagatzemats en el servidor

i poden ser consultats també des d’altres ordinadors o programes de correu, inclòs
webmail. En el protocol POP3 (Post Office Protocol versió 3), els missatges que
es reben en el servidor de correu electrònic són descarregats en l’ordinador on hi
ha instal·lat el client de correu electrònic i esborrats del servidor.
Hi ha clients de correu gratuïts i n’hi ha de pagament. El més utilitzat dins dels

de pagament és l’Outlook de Microsoft, que es pot instal·lar mitjançant la suite
ofimàtica Microsoft Office. En l’àmbit del programari lliure, un dels més coneguts
és Mozilla Thunderbird, que funciona tant en Windows com en Linux i en Mac.
Thunderbird: instal·lació i configuració d’un client de correu electrònic
Mozilla Thunderbird és un client de correu lliure gratuït d’execució ràpida i

multiplataforma que consumeix menys recursos que d’altres alternatives, basat
en el codi desenvolupat dins el projecte Mozilla.
Per descarregar-lo haurem d’adreçar-nos a la pàgina de Filezilla dins del Projecte

Mozilla en català (http://www.mozilla.org/ca/thunderbird), des d’on n’obtindrem
l’aplicació en català. Un cop descarregada i havent executat la seva instal·lació,
se’ns obrirà la finestra principal per començar a utilitzar-la. Abans de fer-ho,
haurem de configurar un compte de correu electrònic, és a dir, haurem de definir
els paràmetres corresponents al servidor de correu electrònic amb què treballem i
els protocols corresponents (POP3 o IMAP).
Abans de configurar el client de correu electrònic Thunderbird, haurem de definir

els seus paràmetres principals (el compte de correu electrònic que vincularem i
amb quins protocols, POP3 o IMAP). En el nostre cas, treballarem amb un compte
de correu electrònic web creat en el proveïdor Gmail i treballarem sobre el protocol
POP3. Per tant, abans d’arrencar la configuració del Thunderbird, haurem de
definir aquests paràmetres en el compte de Gmail amb el qual treballarem. Per
fer-ho, haurem d’accedir al compte de correu electrònic i adreçar-nos a l’opció
Configuració.
Un cop dins de l’apartat Configuració del compte de correu electrònic Gmail,

haurem d’adreçar-nos a la pestanya Reenviament i POP/IMAP i, un cop dins, ens
adreçarem a la pestanya Baixada POP per activar aquest protocol, ja sigui per
a tots els missatges, ja sigui per començar a rebre-hi els missatges que arribin a
partir del moment en què el client de correu electrònic estigui configurat (vegeu
la figura 1.35).
F igura 1.35. Definició del protocol de correu electrònic en el compte de Gmail
Un cop desats els canvis relacionats amb la configuració del correu electrò-
nic web de Gmail per sincronitzar-lo amb el client de correu electrònic, hau-
rem de realitzar un últim pas. Es tracta de rebaixar el nivell de segure-
tat que estableix Google per accés o vinculacions amb les aplicacions exter-
nes. En aquest cas, haurem d’adreçar-nos a l’apartat de seguretat de Google
(https://www.google.com/settings/security/lesssecureapps) i activar l’accés per a
aplicacions menys segures, tal com mostra la figura 1.36.
F i g u r a 1 . 3 6 . Definició de l’accés per a aplicacions menys segures de Google
Un cop ja hem definit els paràmetres essencials del compte de correu electrònic de
Gmail perquè treballi amb una aplicació externa com és Thunderbird, ja podem
instal·lar i configurar el client de correu electrònic Thunderbird en el nostre
ordinador.
Un cop Thunderbird ja estigui instal·lat, en obrir l’aplicació accedirem a la finestra

principal de l’aplicació on haurem d’adreçar-nos a l’apartat Crea un compte nou
i clicarem sobre l’opció Correu electrònic.
Val a dir que, més que un correu electrònic, el que farem serà definir un client
de correu electrònic vinculat a un compte ja existent (ja sigui web o definit en
un servidor de correu electrònic). En el nostre cas, clicarem sobre el botó Salta
aquest pas i utilitza l’adreça electrònica que ja tinc.
Se’ns obrirà una finestra on podrem definir el compte de correu electrònic que
vulguem vincular amb el nostre client de correu electrònic i, alhora, amb quin
protocol de correu treballarem. En aquest cas, introduirem el correu electrònic
de Gmail i la contrasenya i POP3 com a protocol. A més, haurem de definir les
adreces web del servidor de correu electrònic des d’on descarregarem els correus
al programari Thunderbird i el servidor al qual es connectarà el client de correu
per enviar els correus electrònics (SMTP), tal com mostra la figura 1.37.
F igura 1.37. Finestra de configuració d’un correu electrònic a Thunderbird
El protocol SMTP (Protocol

senzill de transferència de
Un cop Thunderbird hagi certificat la correcta connectivitat amb el servidor de correus) és el protocol
estàndard que permet la
correu electrònic tant per rebre correus electrònics com per enviar-los, el correu transferència de correus
d’un servidor a un altre
electrònic apareixerà configurat dins del client de correu i ja podrem comprovar mitjançant una connexió
punt a punt.
el correcte funcionament del correu que acabem de configurar a Thunderbird
accedint-hi i enviant un correu electrònic de prova (vegeu la figura 1.38).
F igura 1.38. Enviament d’un correu de prova

Si hem configurat correctament el client de correu electrònic, el correu s’haurà

enviat correctament i també se’n podran rebre (vegeu la figura 1.39).
F i g u r a 1 . 3 9 . Confirmació del correcte funcionament del Thunderbird
Documentació tècnica
A l’hora de configurar un servei, ja sigui a Google com en un altre proveïdor, és

recomanable consultar i, en la majoria dels casos, seguir la documentació tècnica
on queden contemplades totes les possibles consultes que poden sorgir durant un
procés d’instal·lació o configuració.
Si prenem com exemple la instal·lació i configuració d’un client de correu

electrònic a partir d’un compte de correu electrònic web de Google, Gmail, ens
trobem que Google proporciona informació força detallada contemplant totes les
opcions a les quals podem haver de fer front. Per exemple, si ens adrecem a
l’apartat Configuració del correu electrònic web de Google i, a continuació, a
la pestanya Reenviament i POP/IMAP on podrem configurar el protocol per la
recepció de correus electrònics per part del client de correu electrònic.
Un cop dins de l’apartat podrem accedir a un enllaç que, sota el nom de

Instruccions de configuració, podrem accedir a la documentació tècnica de Google
en relació amb la configuració d’un client de correu electrònic. Per exemple, tal
com mostra la figura 1.40, se’ns desplegarà un seguit d’instruccions en funció del
protocol i se’ns demanarà quin programari de client de correu electrònic volem
configurar.
F igura 1.40. Instruccions per la configuració del protocol de correu electrònic
A continuació, haurem de triar amb quin programari de client de correu electrònic

volem configurar-lo. Un cop seleccionat, es desplegarà tots els passos a realitzar
per la correcta configuració del programari (vegeu la figura 1.41).
F igura 1.41. Configuració a partir del programari de client de correu electrònic
La documentació tècnica busca deixar cobertes totes les possibles qüestions que
poden sorgir al llarg d’un procés de configuració i, alhora, proporcionar el major
ventall de pautes i informació amb el llenguatge més senzill i comprensible
possible.
1.3 Calendaris en línia
Els calendaris en línia són aplicacions web que s’utilitzen per gestionar
agendes d’activitats. És a dir, són programes que permeten emmagatzemar
i organitzar informació sobre cites, reunions i esdeveniments en un entorn
web.
L’avantatge principal dels calendaris en línia respecte a les tradicionals agendes

en paper és que aquests permeten compartir la informació amb altres usuaris i, la
majoria, tenen funcions per notificar els esdeveniments d’una manera automàtica,
ja sigui per correu electrònic o amb un missatge al dispositiu mòbil.
Els calendaris en línia també reben el nom de calendaris web. Els més coneguts a
l’actualitat són 30Boxes (http://www.30boxes.com) i Google Calendar, que forma
part del conjunt d’aplicacions web oferides gratuïtament per Google, juntament
amb el correu web Gmail, els àlbums web Picasa, Google Maps, etc.
1.3.1 Característiques del Google Calendar
Google Calendar és una aplicació web de Google consistent en un gestor de

contactes i de temps que, entre d’altres serveis, ens ofereix la possibilitat de crear
calendaris i compartir-los amb aquells usuaris que desitgem mitjançant la seva
adreça de correu electrònic.
Google Calendar també disposa d’una aplicació per a dispositius mòbils amb la
qual rebre notificacions d’esdeveniments i/o crear-ne de nous. Aquests quedaran
sincronitzats automàticament amb la resta d’usuaris i dispositius que tinguin accés
al calendari.
Val a dir que també hi ha la possibilitat de sincronitzar el Calendar amb d’altres

aplicacions d’escriptori, com per exemple el client de correu electrònic Microsoft
Logotip del Google Calendar
Outlook.
Per últim, també hi ha la possibilitat d’accedir-hi fora de línia, podent treballar

amb una versió dels calendaris no connectada a Internet que es sincronitza quan
torna a estar en línia. Aquesta funció és útil quan es preveu que necessitarem
treballar sense connexió, per exemple durant un viatge en avió de llarga durada.
Per accedir al Google Calendar ho podem fer tant mitjançant el compte

de correu electrònic de Google com mitjançant la seva pàgina web d’inici
http://calendar.google.com i accedir amb l’usuari de Google i la contrasenya, o
bé accedir-hi directament des de la safata de correu electrònic, clicant a la icona
de l’aplicació web Calendar, tal com es mostra en la figura 1.42.
F igura 1.42. Formulari d’entrada a Google Calendar
Cada usuari que inicia sessió al Google Calendar té associat, per defecte, un
calendari amb el nom de l’identificador del seu compte de Google (vegeu la figura
1.43).
F igura 1.43. Espai de treball de Google Calendar
Per defecte, la vista del calendari mostra el dia i l’hora actual (segons el fus horari)
i en columna els dies de la setmana en curs.
Ús del Google Calendar
Més enllà del calendari que hi ha per defecte a Google Calendar, és possible crear
tants calendaris personalitzats com desitgem. La manera més senzilla de fer-ho
és clicar al botó que hi ha en la zona lateral esquerra a sota del calendari del mes
en curs (vegeu la figura 1.44). Automàticament, l’espai de treball canvia a una
finestra nova on podem crear i definir els principals paràmetres del nou calendari.
F i g u r a 1 . 4 4 . Creació d’un nou calendari a Google Calendar
Un cop dins de la nova finestra, podrem escriure un nom pel nou calendari (per
exemple, “Vacunes Blai”), definir una descripció més àmplia per aquest calendari
(per exemple, “Calendari de vacunes pel Blai (gat) d’acord amb les indicacions
del veterinari Andreu”. A més, també podem especificar una ubicació i escollir
un país i un fus horari.
A continuació tenim l’opció de definir com a públic aquest calendari i compartir-

lo amb les condicions que definim dins de l’apartat Configuració del permís. Per
últim, clicarem en el botó situat en la zona superior de la finestra i, així, apareixerà
un nou calendari a sota del que ja tinguem (o ens hagin compartit) i del propi per
defecte (vegeu la figura 1.45, en color verd).
Figura 1.45. Nou calendari, en verd
Crear esdeveniments és tan fàcil com clicar a qualsevol casella del calendari.
Ens apareixerà una finestra on podrem posar títol a aquest esdeveniment, indicar
en quin dels nostres calendaris volem que es guardi i clicar el botó Crea un
esdeveniment (vegeu la figura 1.46).
F igura 1.46. Creació d’un esdeveniment
També hi ha la possibilitat de canviar els detalls d’aquest esdeveniment clicant a

l’enllaç Edita l’esdeveniment. Un cop haguem clicat en l’enllaç entrarem en una
pàgina on podrem redefinir la informació de l’esdeveniment o la seva durada, per
exemple (vegeu la figura 1.47).
F igura 1.47. Edició d’un esdeveniment
Dins de l’edició, també podem definir canvis en la data, com ara que hi hagi una
periodicitat en l’esdeveniment (per exemple, que un esdeveniment aparegui un cop
per setmana). Si marquem l’apartat Repeteix se’ns obrirà una finestra on podrem
definir la periodicitat de repetició que desitgem per l’esdeveniment (vegeu la figura
1.48).
F i g u r a 1 . 4 8 . Repetició d’un esdeveniment
Configuració i gestió de Google Calendar
La configuració general de Google Calendar es pot canviar clicant en la icona que

acompanya el nom del calendari escollit (vegeu la figura 1.49). Un cop haguem
triat aquesta opció, podrem configurar l’idioma del calendari, el país, el fus horari,
el format de la data (en la cultura anglosaxona posen primer el mes i després el dia,
per exemple), el format de l’hora (rang de 24 h o de 12 h), el dia en què comença
la setmana (dissabte, diumenge o bé dilluns, com nosaltres), la visualització dels
dies del calendari (per dia, setmana, mes o llista general), etc. (vegeu la figura
1.50).
F i g u r a 1 . 4 9 . Accés a la configuració del calendari

F igura 1.50. Configuració del calendari
Google Calendar tant permet crear múltiples calendaris i mostrar-los en una

mateixa vista com compartir-los, ja sigui en la modalitat de ‘solament lectura’
com ‘amb control complet’ ja sigui per usuaris específics o per tothom.
Compartició de calendaris
Un cop haguem creat un calendari, podem fer que la seva informació (o els
esdeveniments continguts) pugui ser compartida amb d’altres usuaris. Per fer-
ho, haurem de clicar sobre la icona del nom del calendari escollit, i clicar
sobre Comparteix aquest calendari. Dins de la finestra que se’ns obrirà per
la compartició del calendari podem comprovar que es distingeixen quatre tipus
d’usuaris dels calendaris de Google que són:
• Usuaris administradors, que poden fer canvis i administrar l’ús compartit.
• Usuaris que poden fer canvis a esdeveniments.
• Usuaris que només poden veure la informació dels esdeveniments.
• Usuaris que només veuen els dies ocupats o lliures.
Per compartir el calendari amb un usuari, haurem d’escriure el seu correu

electrònic dins de l’apartat Comparteix amb persones concretes. La segona
columna del formulari permet escollir el tipus d’usuari o els permisos que volem
atorgar-li en relació amb aquest calendari. A més, en qualsevol moment podem
esborrar la compartició amb l’usuari clicant a sobre del símbol de la paperera que
apareix a la seva dreta (vegeu la figura 1.51).
F i g u r a 1 . 5 1 . Compartició del calendari al altres usuaris
En el cas que alguns dels usuaris amb els quals volem compartir el calendari no
tinguin un compte de Google, després d’afegir-los dins de l’apartat d’usuaris amb
els quals compartim el calendari, ens apareixerà una finestra emergent demanant-
nos si volem enviar una invitació a aquest usuari (vegeu la figura 1.52).
F i g u r a 1 . 5 2 . Compartició del calendari al altres usuaris
Tal com mostra la figura 1.53, el receptor de la invitació rebrà un missatge a la seva
bústia de correu electrònic informant-lo que ha estat convidat a compartir aquest
calendari i, a més, aconsellant-li que es creï un compte de correu electrònic.
F i g u r a 1 . 5 3 . Correu electrònic amb la invitació a un usuari amb un compte de correu electrònic web
aliè a Google
Per últim, des del punt de vista de les notificacions dels esdeveniments, podem
definir un avís per aquells usuaris que creiem que poden estar-hi interessats. En
aquests casos, Google Calendar permet notificar l’esdeveniment a molta gent
d’una manera fàcil. Si ja tenim creat l’esdeveniment, podem afegir-hi convidats
accedint a l’edició de l’esdeveniment. Un cop dins, ens haurem d’adreçar a
l’apartat Afegeix convidats i hi afegirem les adreces de correu electrònic dels

usuaris a qui vulguem avisar de l’esdeveniment (vegeu la figura 1.54).
F igura 1.54. Afegir convidats a l’esdeveniment
Google Calendar també porta control dels contactes que han confirmat la seva
assistència a l’esdeveniment i dels que no. També podem afegir missatges de
notificació als contactes (vegeu la figura 1.55) informant-los del motiu de la
notificació o compartint més informació en relació amb l’esdeveniment.
F igura 1.55. Afegir missatge a la notificació

Des del punt de vista de les notificacions o recordatoris, també hi ha la possibilitat

de programar l’enviament d’un recordatori amb un període de temps d’antelació
des de la finestra d’edició dels esdeveniments. Per defecte, cada esdeveniment es
pot recordar per correu electrònic o per finestra emergent en el nostre dispositiu
mòbil (vegeu la figura 1.56).
F i g u r a 1 . 5 6 . Configuració dels recordatoris o notificacions
Abans de que existissin els telèfons intel·ligents, el Google Calendar oferia

la possibilitat d’enviar notificacions per missatges curts de text (SMS,
Short Message Service). Amb l’aparició dels telèfons intel·ligents i les
notificacions, com que tenen unes funcions més completes i fiables, fins i
tot quan no es disposa de connexió, es va descartar aquesta modalitat de
notificació.
Tal com mostra la figura 1.57, en el dia i hora definits dins de l’esdeveniment del
calendari, se’ns obrirà una notificació (i un recordatori, en el cas que ho haguem
seleccionat) en el nostre telèfon intel·ligent mitjançant l’aplicació de calendari que
vingui instal·lada per defecte, o bé, amb l’aplicació Google Calendar.
F i g u r a 1 . 5 7 . Recordatori d’un esdeveniment
1.3.2 Altres calendaris en línia
Altres exemples de calendaris en línia que no siguin el propi de Google serien, per
exemple, Doodle http://www.doodle.com/es que és un calendari en línia que ens
permet crear enquestes i enviar-les als nostres contactes perquè votin el dia que els
va millor per la trobada/reunió (vegeu figura 1.58). També ofereix la possibilitat de
connectar amb el calendari en línia de Google, Google Calendar. A més, a Doodle
s’hi accedeix des d’Internet, és a dir, que és possible organitzar/canviar/acceptar/-
votar el dia d’una reunió des d’on sigui i des de múltiples plataformes (ordinadors
de sobretaula, smartphones, tauletes...).
F i g u r a 1 . 5 8 . Mostra d’una enquesta de Doodle
Per un altre costat, trobem el calendari de Hotmail (www.hotmail.com), també

conegut com Windows Live Calendar, que ofereix unes funcions molt semblants
a les de Google Calendar, que presenta un disseny més clar tot i que la plantilla en
la qual es basa és molt similar (vegeu la figura 1.59).
F i g u r a 1 . 5 9 . Mostra del calendari de Hotmail
Zoho Calendar (https://www.zoho.com/calendar/) és un calendari en línia que, a

més d’oferir les clàssiques opcions que ofereixen la majoria dels calendaris com
són els recordatoris, alarmes o tasques col·laboratives, permet enviar invitacions
a través del correu electrònic mentre es crea un esdeveniment, editar estats
de disponibilitat i sincronitzar-se amb el client de correu electrònic Microsoft
Outlook (vegeu la figura 1.60).
F igura 1.60. Mostra del calendari del Zoho
Per últim, una altra opció de calendari en línia és la que ofereix Coolendar
(http://www.coolendar.com/), que canvia el concepte de calendari i el redueix per
mostrar únicament el que importa: allò que s’ha de fer i quan (vegeu la figura
1.61).
F igura 1.61. Mostra del calendari de Coolendar

2. Ofimàtica web
Els programes informàtics que solucionen el tractament automàtic de la informa-

ció donant resposta a tasques d’oficina rutinàries com ara gestionar documents de
text, realitzar càlculs, portar una agenda d’activitats o fer presentacions multimè-
dia s’anomenen aplicacions ofimàtiques o paquets ofimàtics. L’ofimàtica és el
conjunt de tècniques, aplicacions i eines informàtiques que s’utilitzen en funcions
d’oficina per optimitzar, automatitzar i millorar els procediments o les tasques
relacionades.
L’ofimàtica web (també anomenada ofimàtica 2.0) és el servei en línia que

permet editar un text, un full de càlcul o una presentació. Disposa de
característiques avançades com són l’edició compartida de documents, la
publicació en obert de documents a Internet i una forta integració amb el
correu electrònic.
Actualment, el paquet ofimàtic més utilitzat és Microsoft Office. El fet que

sigui dels més emprats i que, a més, treballi amb formats d’arxius tancats, fa
que la resta de paquets ofimàtics tinguin el seu propi format d’arxius i alhora
contemplin la necessitat de ser compatibles amb els formats de Microsoft Office.
Dins dels paquets ofimàtics de pagament també podem destacar iWork, el paquet
ofimàtic d’Apple. En el cas dels paquets ofimàtics de codi obert, podem destacar
Sun Microsystems OpenOffice, així com LibreOffice, que és una bifurcació de
l’OpenOffice.
Per últim, és important destacar que cadascuna d’aquestes aplicacions ofimàtiques,

al contrari que les aplicacions ofimàtiques web, necessiten una instal·lació local a
cada ordinador on s’han d’utilitzar.
2.1 Introducció a les aplicacions d’ofimàtica web
La majoria d’aquests paquets ofimàtics estan formats per programes destinats a

processar textos, fer càlculs o fer presentacions multimèdia. La gran diferència
entre un paquet ofimàtic estàndard (o també anomenat d’escriptori) i un de web
és que l’espai de treball on es desen els documents dels usuaris es troba en un
servidor web i no pas en l’ordinador local de l’usuari. Per tant, no importa el tipus
d’ordinador amb el qual treballeu, ni la plataforma de sistema operatiu que tingueu,
tan sols es necessita un navegador i connexió a Internet per accedir als documents
i als serveis ofimàtics d’aquests programes.
El principal avantatge d’aquests tipus de programes i la seva creixent popularitat

es deu tant a la deslocalització de l’oficina com a la possibilitat de treballar
col·laborativament. Per a un treballador d’una empresa, que ha de fer sovint
reunions fora de la seva oficina, resulta molt còmode saber que l’última versió
d’un document la té al servidor d’Internet i no ha de portar versions en dispositius
d’emmagatzematge extern com discos o llapis de memòria (pen-drives).
També és molt útil utilitzar aquest tipus d’aplicacions quan es tracta de crear
documents i revisar-los entre més d’una persona. La compartició de documents
i la gestió de l’accés a la informació permet estalviar molt de temps i maldecaps
per detectar les últimes modificacions d’un document. Resulta molt més àgil que
el procés d’adjuntar arxius i enviar-los per correu electrònic a tota una llista de
contactes, esperant el retorn per veure’n les modificacions, per exemple.
La majoria d’aplicacions d’ofimàtica web del mercat:
• Permeten tenir els documents en un servidor web.
• Permeten el treball col·laboratiu.
• Permeten controlar qui accedeix a quina informació.
• Són compatibles amb diferents formats de documents (HTML, DOC, TXT,

RTF, ODT, PPT, XLS o PDF).
2.1.1 Característiques dels paquets ofimàtics web
Els paquets d’ofimàtica web més coneguts actualment són el Google Drive, el
Zoho Documents, el Feng Office i el ThinkFree. Aquests quatre productes (vegeu
la taula 2.1) estan disponibles en la seva versió estable definitiva i, per tant, són
plenament funcionals pels nostres objectius d’aprenentatge.
Adre-
Tau l a 2 . 1 . Paquet ofimàtic web Adreça web
ces web dels princi-
pals paquets ofimà- Google Drive http://drive.google.com
tics web
Zoho http://www.zoho.com
Feng Office http://www.fengoffice.com
ThinkFree http://www.thinkfree.com
Hi ha productes de codi obert, com ara Feng Office, que faciliten la migració de
les dades i afavoreixen la creació d’una comunitat de programadors i usuaris que
milloren el producte dia rere dia. Zoho i ThinkFree estan més orientats a donar
serveis d’empresa i, juntament amb Feng Office, es poden instal·lar als servidors
locals.
Característiques de Google Drive
El Google Drive és un servei de Google que permet emmagatzemar arxius perquè

siguin accessibles des de qualsevol ordinador o dispositiu mòbil en qualsevol lloc.
Per tant, qualsevol actualització serà visible en la resta de dispositius amb els quals
accedim al nostre compte de Google (aquesta actualització es realitza de forma
transparent per l’usuari).
Més enllà d’emmagatzemar arxius, dins d’aquest servei de Google també trobem
una suite ofimàtica en línia que ens permet crear documents de text, fulls de
càlcul, presentacions i formularis, entre d’altres, que quedaran emmagatzemats
directament en el Google Drive.
Google Drive, un dels serveis estrella
de Google, es va anomenar en un
primer moment Google Docs
Característiques de Zoho Docs
Zoho Docs és una suite ofimàtica en línia que permet als usuaris la creació i
edició de documents en línia sense haver d’instal·lar programari o aplicacions en
l’ordinador (com en el cas de Microsoft Office).
El servei també inclou una funció per arrossegar i deixar anar arxius, a més de
que totes les operacions es realitzen en una mateixa pestanya, pel que l’usuari pot
treballar còmodament sense caure en possibles errors o confusions. Zoho Writer
és l’element que correspon al processament de textos.
Aquesta aplicació web inclou fonts, grandària de lletra, colors de text, així com
imatges de fons, revisions d’ortografia, alineació de textos, a més d’opcions de
sangria. A més, els usuaris poden afegir-hi emoticones, símbols, imatges, taules,
enllaços, així com peus de pàgina i, fins i tot, es poden incloure cançons i vídeos
en els documents.
Si bé també es pot treballar amb fulls de càlcul, no s’hi ofereixen gaires caracte-
rístiques més enllà de les pròpies que ofereix el Zoho Writer. En el cas del Zoho
Show, equival a la presentació de diapositives; en aquest cas, presenta un bon Zoho Suite, una bona alternativa a
grapat de característiques com, per exemple, una àmplia selecció de temes de fons l’àrea de l’ofimàtica en el núvol
per escollir, així com opcions per inserir vídeos de YouTube.
Característiques de ThinkFree
ThinkFree Office és una suite ofimàtica en el núvol i multiplataforma (es pot

executar en un dispositiu amb Windows, Linux, Android i Macintosh). Ofereix
un aspecte similar al de la suite de Microsoft Office. Inclou un processador de
textos, un editor de fulls de càlcul, un programa per presentacions i un editor en
format HTML.
Està disponible en diversos idiomes i combina les funcionalitats pròpies d’un

paquet ofimàtic d’escriptori amb els avantatges de treballar en el núvol. Un cop
ThinkFree fou la primera ’suite’
ens registrem en el servei, disposarem d’1GB d’emmagatzematge per crear o ofimàtica en línia compatible amb
Microsoft Office
compartir els nostres documents, treballar de forma col·laborativa, publicar els
nostres documents a Internet (en una adreça exclusiva de thinkfree.com).
Característiques de Feng Office
Feng Office està dissenyat per oferir tot el necessari perquè un usuari pugui
gestionar la seva empresa, des de l’espai necessari per emmagatzemar diferents
arxius o la gestió de projectes fins a la creació de tasques i subtasques i metes
o objectius dels projectes. De fet, es pot accedir a les tasques en funció de
l’estat, prioritat o per aquell a qui estiguin assignades. Respecte als documents (de
text i presentacions), es poden compartir, emmagatzemar o crear directament. A
més, aquests documents es poden complimentar amb notes, calendaris i registres
d’hores realitzades. El Feng Office també permet gestionar comptes de correu
electrònic gestionant, a més, els documents adjunts.
Des del punt de vista de l’administració, Feng Office ens permet crear usuaris,
grups de treball i assignar-los permisos per definir quins usuaris tenen accés a la
informació que necessiten, entre d’altres coses.
Arribats a aquest punt, cal destacar que, tot i haver-hi diverses aplicacions ofimàti-
ques web, ens centrarem en Google Drive ja que és el més utilitzat en l’actualitat
Feng Office és una solució comercial
web de codi obert
i permet compatibilitzar l’usuari amb altres serveis web que proporciona Google
i que poden resultar d’interès i utilitat.
2.2 Aplicació ofimàtica web: Google Drive
Google Drive és una eina que ens proporciona un repositori en línia en el qual
ubicar qualsevol tipus d’arxiu i disposar-ne sempre a través d’Internet.
Respecte als seus principals competidors, Google Drive se’n diferencia perquè dis-
posa d’una suite d’aplicacions d’oficina incorporada on podrem editar documents,
fulls de càlcul i presentacions, tot i que el document hagi estat creat en un altre
programa. El servei disposa a més d’accés a un ampli ventall d’extres com són les
aplicacions de tercers per crear mapes mentals o firmar documents, entre d’altres
opcions.
Val a dir, a més, que la seva configuració és senzilla si ja disposem d’un compte
de Google. A més, si utilitzem Gmail és senzill guardar documents adjuntats des
del nostre compte de correu electrònic directament al Drive amb tan sols un parell
de clics. A més també podem llegir, sense obrir-los, aquells documents que ens
hagin enviat adjunts mitjançant Gmail.
Per tant, dels paquets
ofimàtics que hem comentat
en general, ens centrarem a
partir d’ara en el Google
Drive. L’únic imprescindible per utilitzar Documents de Google és una connexió a
Internet, un navegador i un compte de Google.
2.2.1 Accés a Google Drive
Un cop disposem d’una connexió a Internet i un compte de Google ja podrem

accedir al Google Drive http://drive.google.com/. Un cop dins, se’ns obrirà la
finestra principal del Drive i podrem veure les icones dels diferents documents i
carpetes que hi hagi emmagatzemats (vegeu la figura 2.1) —les icones actuen com
a vista prèvia del document amb el qual està vinculat.
F igura 2.1. Finestra principal de Google Drive
Val a dir que l’altra via per accedir al Google Drive és mitjançant el correu
electrònic web de Google. En la cantonada dreta superior de la safata d’entrada
de Google podem accedir als diferents serveis vinculats als comptes de Google on,
entre ells, trobem el Google Drive (veure la figura 2.2).
F igura 2.2. Accés al Google Drive des del correu electrònic web de Google
Configuració de Google Drive
Per facilitar el treball amb Google Drive és recomanable definir-ne els principals
paràmetres de configuració. Per fer-ho, estant dins de la finestra principal, haurem
d’adreçar-nos a la roda dentada que hi ha a la zona superior dreta (vegeu la figura

2.3), hi clicarem i s’obrirà un desplegable on haurem de triar l’opció Configuració.
F i g u r a 2 . 3 . Configuració de Google Drive
Un cop dins de l’opció Configuració (vegeu figura 2.4) ja podrem triar, per
exemple, en quin idioma volem que apareguin les diferents opcions del tauler de
control del Google Drive. També se’ns ofereix la possibilitat de Convertir les
càrregues, és a dir, si marquem aquesta opció, quan es pugi un document amb un
format compatible amb els documents que es poden crear amb Google Drive, els
documents passaran a ser editables. Si no la marquem, els documents es pujaran
al Google Drive però, quan els obrim, serà mitjançant un visor de documents, això
és, únicament podríem veure o llegir els continguts però no podríem modificar-los
perquè no tindríem els permisos corresponents.
F i g u r a 2 . 4 . Apartat ’Configuració’
Per últim, un dels punts forts de tota aplicació ofimàtica web és la sincronització
de les actualitzacions en els documents treballant fora de línia. Si marquem
aquesta opció estem acceptant que les modificacions realitzades en els documents
s’actualitzin en el document emmagatzemat en el Google Drive un cop tornem
a disposar d’accés a Internet, ja sigui des d’un ordinador, un smartphone o una
Google Chrome és un tauleta. Val a dir que, tal com mostra la figura 2.5, l’edició dels documents
navegador web
desenvolupat per Google i guardats al Google Drive i la posterior sincronització s’ha de realitzar mitjançant
compilat a partir de diversos
components i el navegador Google Chrome amb la corresponent instal·lació prèvia de l’aplicació
infraestructures de
desenvolupament
que permetrà aquestes accions.
d’aplicacions de codi obert.
Figura 2.5. Apartat ’Fora de línia’
Per últim, hi ha la possibilitat que totes les imatges que s’incrustin en els
documents residents a Google Drive hi quedin emmagatzemades però, en aquest
cas, en una carpeta a part.
2.3 Ús de Documents de Google Drive
Un cop hem entrat a l’entorn de Google Drive, clicant en el botó vermell Nou de
la zona superior esquerra de la finestra principal, tant podem pujar un document
des del nostre ordinador o dispositiu mòbil com crear un nou document. També,
mitjançant el botó Nou tenim la possibilitat de crear una carpeta (seleccionant
Carpeta) per organitzar els documents que tinguem emmagatzemats al Drive,
pujar arxius i carpetes senceres (seleccionant Càrrega de fitxers i Càrrega de
carpetes, respectivament) i presentacions multimèdia (seleccionant Presentació).
Tal com mostra la figura 2.6, l’apartat Més ens dóna accés a altres tipus de
documents per crear com, per exemple, formularis (Formularis de Google),
dibuixos (Dibuixos de Google) o mapes (Google My Maps). Per últim, tenim
l’opció d’accedir a un ampli ventall d’aplicacions de Google que ens permeten
crear documents de formats diferents als que s’ofereixen per defecte al Google
Drive.
F i g u r a 2 . 6. Apartat ’Més’.
Si bé mitjançant el botó Nou tenim l’opció de pujar documents (Càrrega de

fitxers) també podem arrossegar els arxius des de l’explorador d’arxius del nostre
ordinador fins al navegador web on tinguem obert el Google Drive (vegeu la figura
2.7).
F i g u r a 2 . 7 . Google Drive al navegador
Val a dir que també tenim la possibilitat de pujar carpetes senceres de la mateixa
manera que fem amb els documents, ja sigui mitjançant l’explorador d’arxius o
arrossegant-les fins l’explorador web. Un cop pujats els documents, ja podem
començar a editar-los en línia afegint-hi continguts o modificant-ne els que ja hi
hagi. Tota modificació realitzada quedarà emmagatzemada automàticament en el
document a mesura que hi anem treballant.
2.3.1 Creació i gestió de documents de text
Estant dins del Google Drive podem pujar documents que ja tenim emmagatze-
mats en el nostre ordinador per editar-los en línia i que, alhora, hi quedin guardats,
com també podem crear-ne de nous mitjançant el botó vermell Nou. Haurem de
sol·licitar, doncs, la creació d’un document de Google (document, full de càlcul,
presentació...).
El Writely era un
processador de text
El processador de textos que integra Google Drive està basat en Writely, un antic individual en xarxa creat per
processador de textos amb una interfície gràfica molt similar a la dels diferents la companyia de programari
Upstartle que fou llançat al
processadors de textos que podem comprar, o bé descarregar en el cas de les mercat l’any 2005. Les
seves característiques
aplicacions ofimàtiques lliures. La principal diferència amb els processadors de originals incloïen un lloc per
l’edició col·laborativa de
textos instal·lables és que disposen d’una oferta d’eines major que la que pot oferir textos, a més de controls en
el seu accés.
un processador de textos en línia (vegeu figura 2.8).
F igura 2.8. Menú del processador de textos
Les seves característiques principals, seguint d’esquerra a dreta el menú, són:
1. Fitxer: permet crear nous documents, canviar-ne el nom, desar, imprimir

i mostrar com a pàgina web, així com descarregar i revisar (dues operacions,
aquestes darreres, no habituals dels processadors de text d’escriptori local), vegeu
la figura 2.9.
F i g u r a 2 . 9. Menú ’Fitxer’
L’opció Baixa com a s’utilitza quan volem desar una versió del document web
en un format accessible localment. Per altra banda, quan volem compartir un
document amb algú que no té compte Google o que encara no està habituat
a treballar en format web, podem descarregar el document en el format que
aquella persona utilitza normalment i enviar-li adjunt en un correu electrònic, o
bé aprofitar que ja hi ha aquesta opció i clicar sobre Envia per correu electrònic
com a fitxer adjunt... (vegeu figura 2.10).
F i g u r a 2 . 1 0 . Enviament per correu electrònic com a arxiu adjunt
Els documents de Google

Drive inclouen el servei
Talkback que ajuda als 2. Edita: permet fer i desfer operacions sobre el document, retallar, copiar,
usuaris invidents tot llegint
per ells el text. enganxar, seleccionar tot el text, cercar i reemplaçar.
3. Visualitza: permet veure el document en vista normal, amplada fixa o pantalla

completa.
4. Insereix: permet inserir imatges, equacions (hi ha un petit editor d’equacions),

dibuixos (existeix un petit editor gràfic), enllaços web, taules, comentaris i notes
al peu.
5. Format: disposa d’alguns estils predefinits com barrat, superíndex o subíndex

i diferents alineacions (dreta, esquerra, justificat...).
6. Eines: té un corrector ortogràfic i un cercador de paraules al web.
7. Taula: per inserir taules, amb les seves files i columnes.

Els complements són
8. Complements: permet navegar per la galeria d’extensions i clicar en aquelles extensions que afegeixen
que vulguem afegir. funcionalitats i plantilles a
l’editor de text,
presentacions i fulls de
càlcul.
9. Ajuda: ajuda sobre l’ús del programa.
2.3.2 Creació i gestió de fulls de càlcul
Un full de càlcul és un document electrònic que s’utilitza pel processament de

dades numèriques, que es pot utilitzar tant per escriure fórmules per realitzar
càlculs com per realitzar un seguiment de dades i automatitzar processos de càlcul.
Tal com mostra la figura 2.11, amb Google Drive es poden crear els fulls de càlcul
a més d’importar i exportar dades amb diferents formats (XLS de MS Excel, ODS
d’Openoffice Calc i formats genèrics com CSV i TXT). Per crear un full de càlcul
amb Documents de Google heu de clicar a Nou i després escollir Fulls de càlcul
de Google.
F igura 2.11. Creació i edició d’un full de càlcul
Com en el cas del processador de textos, en els fulls de càlcul de Google

també tenim accés als complements mitjançant l’apartat Complements de la barra
superior. Si hi accedim, podem navegar per la galeria d’extensions i clicar en
aquelles que vulguem afegir.
2.3.3 Creació i gestió de presentacions multimèdia
Per crear una presentació, és a dir, un conjunt de diapositives que integri imatges,
textos, música de fons, etc., heu de clicar a Nou i després escollir Presentació de
Google (vegeu la figura 2.12).
Trobareu un menú amb les següents opcions, d’esquerra a dreta:
F i g ura 2.12. Creació d’una presentació multimèdia
1. Fitxer: conté les operacions bàsiques de crear una presentació nova, obrir-ne
una de preexistent, anomenar i desar, canviar el nom i imprimir (en PDF). També
estan integrades les operacions de carregar i descarregar presentacions. És a dir,
l’exportació de presentacions la trobeu en aquesta opció del menú amb el nom
Baixa la presentació com a.
2. Edita: permet fer i desfer, retallar, copiar i enganxar i utilitzar un tema

predeterminat o escollir un fons d’un color o d’una imatge en particular.
3. Visualitza: permet visualitzar la reproducció de la presentació i definir amb

quina aproximació (més a prop o més lluny) volem veure la presentació.
4. Insereix: permet inserir dins de cada diapositiva requadres de text, imatges,

dibuixos i taules. És força interessant la utilitat per inserir vídeos. Apareix una
finestra amb un buscador de vídeos directament sobre YouTube, que s’enganxen
directament sobre la diapositiva.
5. Diapositiva: per crear una nova diapositiva dins de la presentació, duplicar

l’última, eliminar-la o afegir notes no visibles a la presentació. També dóna
la possibilitat d’ampliar o reduir el zoom de la imatge (les tecles ràpides són
Ctrl+Shift+cursor dret o cursor esquerre).
6. Format: permet definir els diferents formats tipogràfics pels quadres de text
que s’introdueixin dins de la presentació.
7. Organitza: dóna opcions per col·locar els elements de la diapositiva en diferent

ordre (a dalt, al mig, centrat, al davant, al fons...).
8. Eines: dóna accés a una cerca vinculada a Google d’elements per inserir dins
de la presentació. A més, també dóna accés a un diccionari i a la possibilitat de
crear un diccionari personalitzat.
6. Taula: permet inserir una taula, moure-la, inserir files i columnes així com
eliminar-les.
7. Ajuda: opció d’ajuda per utilitzar l’aplicació.
Per visualitzar la presentació hem de clicar el botó blau que posa Inicia la
presentació que es troba per sota del nom d’usuari, tal com mostra la figura 2.13.
F igura 2.13. Sol·licitud d’inici de la presentació
2.3.4 Creació i gestió de formularis
Mitjançant els formularis en línia podem realitzar fàcilment enquestes o una

selecció d’opcions de forma guiada. Un cop enviat el formulari, les respostes
es registren de forma automàtica en un full de càlcul de Google, estalviant-nos la
feina de recopilar i tenint-ho tot mastegat a més d’analitzar el resultat del que s’ha
preguntat.
Per crear un formulari heu d’anar a l’opció del menú Nou i després seleccionar
Formularis de Google. Apareix un entorn de treball com el de la figura 2.14 i la
figura 2.15.
F igura 2.14. Espai de treball per crear formularis (I)

Figura 2.15. Espai de treball

per crear formularis (II)
Depenent de la informació que convingui recol·lectar podeu anar afegint diferents

tipus de preguntes. Aquestes tenen:
• Un títol.
• Un text d’ajuda: és opcional, surt en un color una mica més suau, a sota del
títol de la pregunta, a mode d’explicació o anotacions sobre la pregunta.
El tipus de pregunta pot ser:
• Text: una casella amb text d’una línia per omplir.
• Paràgraf: un requadre de text per omplir una resposta llarga, de més d’una
línia.
• Múltiples respostes: apareix un botó d’opció (radio button) per cada opció
(pot ser múltiple) que especifiquem. Les opcions són incompatibles.
• Quadres de verificació: apareixen tantes caselles per marcar com opcions

escrivim. Es pot marcar més d’una opció al mateix temps (vegeu la figura
figura 2.16).
• Llista: apareix un desplegable (com l’utilitzat per escollir el tipus de

pregunta del formulari de Google Docs). Només es pot escollir una opció.
• Escala: va bé utilitzar les escales per fer tipus de preguntes la valoració de

les quals es pot graduar, per exemple en una enquesta de satisfacció (1 poc
satisfet, 5 molt satisfet) (Vegeu la figura 2.17).
• Quadrícula: semblant a les escales, però amb les preguntes agrupades en

una taula (vegeu la figura 2.18).
Figura 2.16. Creació d’una

pregunta tipus ’quadre de verifica-
ció’
Fi g u r a 2 . 1 7 . Creació d’una pregunta tipus ’escala’
Figura 2.1 8 . Creació d’una pregunta tipus ’quadrícula’
Podem afegir altres elements dins del formulari com una capçalera de secció o un
salt de pàgina (en el cas que vulgueu fer un formulari amb més d’una pàgina, per
qüestions d’organització). Aquests dos elements els podeu afegir clicant el botó
que hi ha a dalt de la pàgina, dins del requadre blau, Afegeix un element (vegeu
la figura 2.19).
F i g u r a 2 . 1 9 . Afegir altres elements a un formulari
Un cop ja teniu configurats tots els elements que voleu integrar dins del formulari
heu de clicar el botó Fet i, a continuació, desar-lo, fent clic al botó Desa.
Un cop hem acabat de definir el formulari de Google, ja podem compartir-lo,

ja sigui enviant l’enllaç per correu electrònic o compartint-ne l’adreça per les
principals xarxes socials, tal com mostra la figura 2.20.
F igura 2.20. Enviar el formulari
També podem veure el formulari resultant mitjançant l’accés que hi ha en la barra

superior (com a la figura 2.21).
F i g u r a 2 . 2 1 . Accés al formulari resultant
Els formularis actius sempre acaben amb un botó Envia (com el de la figura 2.22).
F i g u r a 2.22. Exemple de formulari actiu

Quan l’usuari ha omplert les caselles i opcions i clica el botó Envia, es crea
automàticament un full de càlcul amb el mateix nom que el formulari i cada fila
emmagatzema dades introduïdes per usuaris diferents.
Totes les respostes que s’introdueixen i són enviades a través del formulari queden
emmagatzemades en un full de càlcul de Google associat a aquest formulari. Val a
dir que, tot i que ja s’hi hagin introduït respostes, sempre podem tornar a editar-lo
o visualitzar-lo accedint a l’opció del menú Formulari, Edita el formulari o Vés
al formulari actiu (vegeu la figura 2.23).
F igura 2.23. Accés a un formulari a través del full de càlcul generat
2.3.5 Connectar noves aplicacions al Google Drive
Si cliquem Connectar més aplicacions tindrem accés a una àmplia gamma

d’aplicacions integrades a Google i que, quan cliquem en una d’elles, aquesta
es connectarà i apareixerà en el menú Crear de Google Drive.
Val a dir que hi ha un avantatge afegit ja que, en tractar-se d’aplicacions con-

nectades a Google, tots els arxius creats en elles quedaran emmagatzemades
directament en el nostre Drive i estaran, per tant, disponibles des de qualsevol
dispositiu i preparades per ser utilitzades.
Quan accedim a l’opció Connectar més aplicacions se’ns obrirà una finestra
(vegeu la figura 2.24) on podrem veure totes les aplicacions que podem triar i
instal·lar.
Figura 2.24. Administració dels permisos de
compartició del document compartit
Es tracta d’aplicacions que es poden connectar a Google Drive per accedir-hi

directament. Les que apareixen amb una franja verda i un símbol de validar a
la cantonada superior esquerra són les que ja tenim instal·lades.
Ara bé, és tan gran el volum d’aplicacions que hi ha disponibles que per trobar una
aplicació que s’ajusti a les nostres necessitats disposem d’un desplegable que ens
permet buscar les aplicacions organitzades per categories (vegeu la figura 2.25).
F i g u r a 2 . 2 5 . Desplegable amb les aplicacions organitzades per categories
Si escollim, per exemple, la categoria Productivitat, trobarem les aplicacions que

s’han definit sota aquesta categoria. Si passem el ratolí per sobre de cadascuna
d’aquestes aplicacions, obtindrem una breu descripció de l’aplicació i podrem
connectar-la —i valorar-la en el cas que ja la tinguem connectada al nostre Google
Drive—, tal com mostra la figura 2.26.
F i g u r a 2 . 2 6 . Valoració i connexió de les aplicacions
Si cliquem sobre l’aplicació obtindrem una descripció més detallada sobre el seu
funcionament, els comentaris dels usuaris i tota la informació necessària. També
podem clicar per instal·lar l’aplicació. En aquest últim cas, ens apareixerà una
confirmació de la correcta instal·lació de l’aplicació.
Un cop l’aplicació estigui instal·lada, automàticament s’obrirà i quedarà accessible

des de Google Drive. A més, tal com mostra la figura 2.27, tot allò que creem
mitjançant aquesta aplicació quedarà emmagatzemat dins del nostre espai de
Google Drive.
F igura 2.27. Instal·lació i ús de l’aplicació
2.3.6 Treball col·laboratiu amb Google Drive
Google Docs és una suite ofimàtica en línia dins de Google Drive que ens permet
la creació i el treball col·laboratiu en l’edició d’un mateix document per part de
diferents usuaris.
Per compartir un document perquè més usuaris el puguin editar (o comentar) heu
de definir els permisos d’edició. Per fer-ho, és tan senzill com adreçar-se a l’opció
que hi ha en la zona superior dreta i introduir els noms o els correus electrònics
de les persones amb qui volem compartir el document (vegeu la figura 2.28).
Figu r a 2 . 2 8 . Menú de permisos del document compartit
Val a dir que, al costat del quadre de text on introduïm el nom o el correu electrònic
de l’usuari a qui volem convidar perquè pugui tenir accés al document, podem
definir quin grau d’accés volem donar-li al document. És a dir, podem donar-
li drets d’edició perquè pugui escriure i/o esborrar el contingut del document
compartit i introduir-hi comentaris.
En el cas que no volguéssim donar permisos d’edició a d’altres usuaris però sí que
ens interessés que puguin llegir el document i comentar-ne els continguts, podem
atorgar-los permisos per comentar, o bé, senzillament per llegir el document i prou
F i g u r a 2.29. Gestió de permisos per compartir un document de Google

Docs
També, a l’hora de compartir un document o una carpeta podem definir els

permisos de privacitat, que ens permeten restringir l’accés. Hi ha tres opcions:
• Tothom que tingui l’enllaç: tothom que navegui per Internet i tingui
l’enllaç hi pot accedir.
• Restringit: només hi poden accedir les persones afegides al document.
• Restricció per domini: en el cas que el correu estigui associat a un domini

concret, tothom que pertanyi al mateix domini i tingui l’enllaç hi podrà
accedir. Exemple: si l’usuari que comparteix pertany al domini ioc.cat, tots
els usuaris amb aquest domini hi podran accedir a través de l’enllaç.
A tot això, dins del quadre per executar la compartició del document, tenim un
enllaç anomenat Opcions avançades que ens dóna accés a facilitar la compartició
i ampliar-ne les vies de compartició. En aquest cas, tant podem compartir l’enllaç
d’accés al document compartit mitjançant les principals xarxes socials com afegir
un missatge juntament amb l’enllaç d’accés al document compartit (vegeu la figura
2.30).
Fig u r a 2 . 3 0 . Opcions avançades per compartir el document
Per últim, un cop els usuaris ja tenen accés al document compartit, com a
propietaris del document (aquest rol és el que ens permet enviar les invitacions
per editar conjuntament el document) també podem modificar els drets d’accés al
document. És a dir, podem canviar els drets d’accés d’un usuari perquè passi de
poder editar el document a, per exemple, únicament llegir el contingut i introduir-
hi comentaris, tal com mostra la figura 2.31.
Fig u r a 2 . 3 1 . Administració dels permisos de compartició del

document compartit

PDF U1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF U1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ofimàtica i eines web

Montserrat Madridejos Mora, Oriol Torres Carrió

Abans de l’expansió en l’ús d’Internet, els usuaris utilitzaven sempre programari

En un món globalitzat i on l’ús d’Internet és massiu, la necessitat de poder

El mòdul Aplicacions web us donarà una visió de les aplicacions informàtiques

L’apartat “Aplicacions web. Correu web, calendaris en línia i altres” serveix

A l’apartat “Ofimàtica web” es fa una introducció a aquelles aplicacions web ori-

En acabar la unitat, l’alumne podrà:

1. Descriure l’origen i evolució dels serveis web de darrera generació.

2. Instal·lar, si s’escau, diferents aplicacions web descrivint les seves caracte-

3. Configurar i utilitzar el correu electrònic web. Gestionar comptes d’usuari.

4. Configurar aplicacions de calendari web.

5. Reconèixer les prestacions específiques de les aplicacions instal·lades (cites,

6. Configurar les aplicacions web per integrar-les amb el servei de correu.

7. Cercar i interpretar l’origen i evolució de les aplicacions d’ofimàtica web.

8. Establir la utilitat de les aplicacions d’ofimàtica web.

9. Descriure diferents eines d’ofimàtica web (processador de textos, full de

10. Configurar aplicacions d’ofimàtica web. Gestionar comptes d’usuari.

11. Aplicar criteris de seguretat en l’accés dels usuaris.

12. Reconèixer les prestacions específiques de cadascuna de les aplicacions

13. Utilitzar les aplicacions de forma col·laborativa.

14. Cercar i interpretar documentació tècnica en les llengües oficials i en les de

15. Documentar adequadament la configuració i gestió de les aplicacions ofi-

Un estudi publicat a finals de l’any 2014 per l’empresa tecnològica Ericsson

tant mitjançant el navegador sinó mitjançant aplicacions natives en els sistemes

Els principals avantatges de les aplicacions web són els següents:

• Presenten un estalvi en les despeses de maquinari i programari, ja que per

• Faciliten el treball col·laboratiu, a distància i asíncron entre diversos usuaris.

• Són escalables i de ràpida actualització ja que el procés d’actualització és

• La informació està disponible des de qualsevol dispositiu i lloc que es pugui

1.1 La web 2.0

En els inicis d’Internet, la publicació de continguts en webs era un procés lent,

potenciant la col·laboració. Un lloc web 2.0 permet als usuaris interactuar i

1.1.1 Tecnologia de les aplicacions web

• Un navegador: actua com a client i realitza peticions sol·licitant recursos als

• Un servidor web: rep peticions de clients (navegadors) i respon a aquestes

• El protocol http: és el protocol basat en TCP/IP que s’utilitza perquè el

• L’HTML és el format bàsic dels documents de la web. Es tracta d’un format

Considerant que els dispositius mòbils disposen de navegadors, és lògic afirmar

1.1.2 Impacte social de les aplicacions web

L’àmbit de les aplicacions web es troba en constant creixement i renovació, per la

F i g ura 1.2. Prisma de les converses

(missatges, fotos, arxius i tot tipus de continguts), col·laborar en la generació

Segons el VI Estudi de Xarxes Socials publicat per l’IAB, ja és un 71% de la

La funció principal d’un community manager és la de gestionar la comunicació

El posicionament web (SEO, Search Engine Optimization) és el conjunt d’accions

L’especialista en SEM s’encarrega del màrqueting d’un web en l’àmbit dels

Màrqueting en cercadors (SEM)

El SEM (Search Engine Marketing) consisteix en el posicionament en cercadors mitjançant

F igura 1.3. Mostra d’un blog

Un blog és una eina bàsica

aplicacions web ens permeten escriure actualitzacions, inserir enllaços, pujar

F i g ura 1.4. Mostra del tauler de Hootsuite

Les xarxes socials de contactes professionals en línia, mitjançant comunitats

1.1.3 Treball col·laboratiu

Compartir és útil. En moltes ocasions treballem en equip i, tant si estem al mateix

Informàtica ’al núvol’

Un exemple d’aplicació web pel treball col·laboratiu és Dropbox, un servei

F i g u r a 1 . 5 . Mostra de l’aplicació Dropbox per a disposi-

Si bé el que ofereix Google Drive és un servei similar al de Dropbox com a

F i g ura 1.6. Aplicació web de Google Drive

El treball col·laboratiu genera un gran volum d’informació, a la qual és important

1.1.4 Wiki: exemple d’aplicació web col·laborativa

MediaWiki és un programari lliure amb llicència GPL molt potent, escalable