El Call dintre
de la ciutat
medieval
El Call dentro
de la ciudad
medieval
The Call within
the medieval
city
El Call Major i el Call Menor de Barcelona al segle XIII,
amb indicació de la muralla romana.
El Call Mayor y el Call Menor de Barcelona en el siglo xiii,
con indicación de la muralla romana.
The Greater Call and the Minor Call of Barcelona in the
13th century, with indication of the Roman wall.
Hipòtesi de Hipótesis de Hypothesis by
Albert Cubeles, Ferran Puig
Dibuix de Dibujo de Drawn by Albert Cubeles
La primera notícia documental de
l’existència d’un barri jueu a Barcelona
data del segle xi, quan s’esmenta un
carrer que solebat ire ad callem judai-
cum. La paraula call significava «carrer
petit» o «carreró»; més tard, va passar
a designar el conjunt de carrers on vi-
vien els jueus. La comunitat de jueus
rebé el nom d’aljama. El Call ocupà gai-
rebé tot el quadrant nord-oest de
l’antiga colònia romana de Barcino. La
trama urbana d’aquest sector és hereva,
en part, de l’urbanisme romà. Tot sem-
bla indicar que alguns carrers, com el
de Sant Sever, el de Sant Domènec o el
de Sant Honorat, són pervivències
d’antics carrers romans.
La comunitat jueva de Barcelona va te-
nir un paper important, i els
comtes/reis confiaren a jueus càrrecs
públics com el de batlle, recaptador
d’impostos o ambaixador. A més a més,
els jueus van contribuir a l’expansió
comercial de la ciutat. Després de
l’assalt al Call l’any 1391, el barri s’obrí
a nous habitants i el municipi intervin-
gué en la nova urbanització. Es recons-
truïren alguns edificis, però els canvis
van ser lents. No fou fins al segle xvi
que s’aixecaren noves construccions.
Cap de les sinagogues del Call Major es
convertí en església, tal com va passar
en moltes ciutats; aquesta circumstàn-
cia únicament es va donar a la sinagoga
del Call Menor.
La primera noticia documental de la exis-
tencia de un barrio judío en Barcelona
data del siglo xi, cuando se cita una calle
que solebat ire ad callem judaicum. La
palabra call significaba «calle pequeña»
o «callejón»; más tarde, pasó a designar
el conjunto de calles en las que vivían
los judíos. La comunidad de judíos recibió
el nombre de aljama. El Call ocupó casi
todo el cuadrante noroeste de la antigua
colonia romana de Barcino. La trama ur-
bana de este sector es herencia, en parte,
del urbanismo romano. Todo parece
apuntar a que algunas calles, como las
de Sant Sever, Sant Domènec o Sant Ho-
norat, son pervivencias de antiguas calles
romanas.
La comunidad judía de Barcelona tuvo
un papel destacado; los condes/reyes
confiaron a los judíos cargos públicos
como el de batlle (baile), recaudador de
impuestos o embajador. Además, los ju-
díos contribuyeron a la expansión comer-
cial de la ciudad. Tras el asalto al Call en
1391, el barrio se abrió a nuevos habitan-
tes y el municipio intervino en la nueva
urbanización. Se reconstruyeron algunos
edificios, pero los cambios fueron lentos.
Hasta el siglo xvi no se alzaron nuevas
construcciones. Ninguna de las sinago-
gas del Call Major se convirtió en iglesia,
tal como pasó en muchas otras ciudades;
esta circunstancia únicamente se dio en
la sinagoga del Call Menor.
The first documentary record of a Jewish
quarter in Barcelona dates from the 11th
century, mentioning a street that solebat
ire ad callem judaicum (“which used to
lead to the Call of the Jews”). The word call
meant “little street” or “alley” and in time
it came to designate the whole set of streets
inhabited by the Jews. The Jewish commu-
nity was called the aljama. The Call occu-
pied almost the entire north-west sector of
the old Roman colony of Barcino. Indeed,
the urban fabric of this sector is, in part,
the successor to the original Roman layout
and everything seems to indicate that some
streets, such as those of Sant Sever, Sant
Domènec and Sant Honorat, are direct
carry-overs from ancient Roman times.
Barcelona’s Jewish community played an
important role in the life of the city and
the count-kings entrusted Jews with key
public offices such as those of bailiff, tax-
collector or ambassador. Moreover, the
Jews contributed to the city’s commercial
expansion. After the assault on the Call in
1391, the quarter opened up to new in-
habitants and the municipality took part
in the renewed urban development. Some
constructions were rebuilt but changes
were slow in taking place and new build-
ings did not come to be erected until the
16th century. None of the synagogues of
the Greater Call became churches, contrary
to what happened in many other cities,
with such a transformation occurring here
only at the synagogue of the Minor Call.
 El Call Major El Call Major The Greater Call

El Call Major i el Call Menor Tot i que la primera notícia documental

del Call data del segle xi, sabem que com
a mínim des del segle ix hi havia jueus
Si bien la primera noticia documental del
Call data del siglo xi, sabemos que en
Barcelona hubo judíos como mínimo des-
Although the first documented notice of
the Call dates from the 11th century, it is
known that there were Jews in Barcelona

El Call Mayor y el Call Menor a Barcelona. Les fonts documentals ens

informen que vers l’any 850, Amran,
director (en hebreu, «gaó») d’una acadè-
mia rabínica a Sura (Babilònia), envia
The Greater Call and the Minor Call una carta als jueus de Barcelona. D’altra
banda, els primers enterraments del ce-
mentiri de Montjuïc, que ha donat nom
a la muntanya («mont jueu»), daten
també del segle ix.
El Call era un espai tancat. Tot i així,
els jueus no vivien aïllats. Tenien cases
i obradors fora del Call, per exemple a
la plaça de Sant Jaume, i parades al
mercat de la plaça del Blat. També fora
del Call, a l’actual carrer Paradís, on
havia estat el temple romà, vivien els
de el siglo ix. Las fuentes documentales
nos informan de que hacia el año 850,
Amran, director (en hebreo, «gaón») de
una academia rabínica en Sura (Babilo-
nia), envía una carta a los judíos de Bar-
celona. Por otro lado, los primeros entie-
rros del cementerio de Montjuïc, que ha
dado nombre a la montaña («monte ju-
dío»), datan también del siglo ix.
El Call era un espacio cerrado. A pesar de
ello, los judíos no vivían aislados. Poseían
casas y obradores fuera del Call, por ejem-
plo en la plaza de Sant Jaume, y puestos
en el mercado de la plaza del Blat. Tam-
bién fuera del Call, en la actual calle Pa-
radís, donde había estado el templo ro-
from at least the 9th century. According
to documentary sources, Amram, the di-
rector (“gaon” in Hebrew) of the rabbinic
academy in Sura (Babylonia), sent a letter
to the Jews of Barcelona around the year
850. Moreover, the first burials in the ce-
metery on Montjuïc, which lent this hill
its name (“Mount Jew”), also date from
the 9th century.
The Call was an enclosed precinct but,
even so, the Jews did not live there in iso-
lation. They had houses and workshops
outside the Call, for example on Plaça de
Sant Jaume, and stalls at the market of
Plaça del Blat. Also outside the Call, on
today’s Carrer Paradís (where the Roman

Ca
rre
jueus moneders Bonhom, Ennes i Da- mano, vivían los judíos monederos temple had once stood) lived the Jewish

r
de
Carrer del Bisbe

r
Sa

ve
Se
nt
vid. A més a més, tenien propietats i Bonhom, Ennes y David. Además, tenían money-lenders Bonhom, Ennes and Da-

nt
Fe

Sa
li
pN
8

de
er
eri
terres de conreu al pla de Barcelona, propiedades y tierras de cultivo en el vid. Likewise, the Jews owned properties

rr
Ca
5 Ca
rre
com ara a Magòria (Montjuïc), a les llano de Barcelona, por ejemplo en and fields on the plain of Barcelona at
r de
Sa
nt
Corts, al peu de Collserola, entre d’altres Magòria (Montjuïc), Les Corts o al pie de Magòria (Montjuïc) and Les Corts as well
Ho

làlia Ca
no
ra
t
indrets. Al segle xii, Abraham Bonas- Collserola. En el siglo xii, Abraham Bo- as at the foot of the Collserola mountains,

ita
a Eu r
Sant re
truch va construir en un terreny del nastruch construyó en un terreno del among other places. On land belonging

Fru
r
6 de

la
de Sa
ada

de
Baix nt
D
comte Ramon Berenguer IV uns banys conde Ramon Berenguer IV unos nuevos to Count Ramon Berenguer IV, Abraham

r
rre
om
Placeta de Manuel Ribé èn

Ca
ec
de Plaça de Sant Jaume
ESPAI
lC
all nous que van donar nom al carrer, baños que dieron nombre a la calle, Bonastruch built some new public baths
11
Call Vicum Balneorum Novorum (actual Vicum Balneorum Novorum (actual calle in the 12th century which gave the street
1
Ca
r re
r de
carrer dels Banys Nous). Banys Nous). where they were located its name, Vicum
rlet
l’A Ma
rc er d
e
Balneorum Novorum, that is to say,

all
d
Carr

lC
e
Sa

de
nt
today’s Carrer Banys Nous or New Baths
r
Ra

re
r
m

Ca
on
de

Carrer dels Banys Nous

lC
all
10 Street.

7 El Call Menor El Call Menor The Minor Call

9
A l’inici del segle xiii, la població del A principios del siglo xiii, la población By the start of the 13th century, the popu-
12 Call havia crescut considerablement i del Call había crecido considerablemente lation of the Call had increased consid-
el barri havia quedat petit. Fora de la y el barrio se había quedado pequeño. erably and the quarter had grown small.
2 ciutat emmurallada s’organitzà Fuera de la ciudad amurallada se organi- For this reason, the so-called Minor Call
ia
l’anomenat Call Menor. Es pensa que zó el llamado Call Menor. Se cree que la was built outside the city walls. The urban
quer
er de
la Bo
la urbanització del sector va començar urbanización del sector comenzó en 1257. development of this area is thought to
Ca

Carr
rre

l’any 1257. El rei autoritzà els jueus a El rey autorizó a los judíos a abrir y cerrar have begun in the year 1257. The king au-
rd
e la
Vo

Ca
obrir i tancar les portes del Call Menor las puertas del Call Menor de día y de thorised the Jews to open and close the
lta
Ca

r re
de
rre

r d’A
lR
rd

vin
de dia i de nit, segons les seves necessi- noche, según sus necesidades. Había dos gates of the Minor Call by day and by
em
e l’

yó
ei
Ar
cd
eS

tats. Hi havia una porta cap a orient, puertas, una hacia oriente, con entrada night, according to their needs. There was
an
ta
Eu

amb entrada i sortida al carrer que pas- y salida a la calle que pasaba bajo el Cas- one gate in the east, with its entrance and
là
lia

3
4 sava per sota el Castell Nou, i una altra tell Nou, y otra hacia occidente, con una exit at the street which ran beneath the
Ca
r

porta cap a occident, amb una entrada entrada y una salida a la vía pública, the fortress Castell Nou, and another gate
re
r d’e
n
Ra

i sortida a la via pública, segons ens según narran los documentos de la época. in the west, with an entrance and exit to
u
ric

diuen els documents de l’època. El único edificio cuya situación conoce- the public way, according to documents
a
on
Lle

L’únic edifici del qual sabem exacta- mos con exactitud es la sinagoga, ya que from the times.
e la

Carrer de Ferran
rd
rre

ment la situació que va ocupar és la en 1395 fue reconvertida en iglesia dedi- The only building of the Minor Call of
Ca

Àrea que ocupava el Call Major
Área que ocupaba el Call Mayor
Area occupied by the Greater Call
Ampliació del Call Major,
a partir de mitjan segle XIII
Ampliación del Call Mayor,
a partir de mediados del siglo xiii
Expansion of the Greater Call,
from the mid-13th century
Àrea que ocupava el Call Menor
Área que ocupaba el Call Menor
Area occupied by the Minor Call
1 NO CONSERVAT:
Muralla romana, parcialment conservada
Muralla romana, parcialmente conservada
Roman wall, preserved in part
sinagoga, ja que l’any 1395 va ser recon- cada a la Santísima Trinidad. En el siglo which the exact location is known to us
vertida en una església dedicada a la xvi se fundó en el mismo lugar el con- is the synagogue, since it was turned into
Santíssima Trinitat. Al segle xvi es fun- vento de los Trinitarios, que desapareció a church dedicated to the Holy Trinity in
dà en el mateix indret el convent dels en el siglo xix. Aun así, todavía se con- 1395. A Trinitarian convent was founded
Trinitaris, que va desaparèixer al segle serva la iglesia, que se transformó en la on the same site in the 16th century,
xix. Tot i així, se’n conserva l’església, actual parroquia de Sant Jaume. although it disappeared three centuries
que es transformà en l’actual parròquia later. The church, however, has been pre-
de Sant Jaume. served, forming today’s parish church of
Sant Jaume.
6 10
NO CONSERVADO: Placeta de Sant Domènec Porta Sant Domènec Hipòtesi de Hipótesis de Hypothesis by
NOT PRESERVED: Puerta Sant Domènec Victòria Mora
7 Gate of Sant Domènec Dibuix de Dibujo de Drawn by
2 Placeta del Call Vítor Cabral
Banys Nous 11
8 Porta Sant Honorat
3 Placeta de la Font Puerta Sant Honorat
Plaça de la Trinitat Gate of Sant Honorat
9
4 Porta pas elevat 12
Sinagoga del Call Menor Puerta paso elevado Castell Nou
Synagogue of the Minor Call Gate of the elevated passage
5
Carrer de la Volta
El Call en
la Barcelona
actual
El Call en
la Barcelona
actual Plaça de Sant Jaume
The Call
within today’s
Barcelona
El traçat dels carrers medievals del Call
Major ha experimentat pocs canvis
històrics. Excepte en comptades oca-
sions, com l’alineació del carrer de
Sant Honorat per Garriga i Roca o la
transformació de la plaça de Sant Jau-
me, no va ser inclòs en els plans de
reforma del segles xix i xx: l’únic can-
vi destacat és la plaça de Manuel Ribé.
En l’espai del Call Menor s’han produït
més canvis: la sinagoga fou reconver-
tida en església de la Trinitat i més
tard s’amplià a convent. La construcció
del carrer de Ferran en el segle xix
comportà la desaparició de l’últim ves-
tigi del Castell Nou i la de la plaça de
la Trinitat.
Més important ha estat la modificació
dels edificis medievals, transformats
en cases de veïns arran del creixement
de la ciutat industrial dins de muralles.
Santa Maria del Pi
El trazado de las calles medievales del
Call Mayor ha experimentado pocos cam-
bios históricos. Excepto en contadas oca-
siones, como la alineación de la calle de
Sant Honorat por Garriga i Roca o la trans-
formación de la plaza de Sant Jaume, no
fue incluido en los planos de reforma de
los siglos xix y xx: el único cambio des-
tacado es la plaza de Manuel Ribé.
En el espacio del Call Menor se han pro-
ducido más cambios: la sinagoga fue
reconvertida en iglesia de la Trinidad
y posteriormente ampliada a convento.
La construcción de la calle de Ferran en
el siglo xix comportó la desaparición
del último vestigio del Castell Nou y
la de la plaza de la Trinitat.
Más importante ha sido la modificación
de los edificios medievales, transforma-
dos en casas de vecinos a raíz del creci-
miento de la ciudad industrial en el in-
terior de las murallas.
Plaça Reial
La Rambla
The layout of the medieval streets of the
Greater Call has undergone few historical
changes. Except on rare occasions, as
happened with the alignment of Carrer
de Sant Honorat by the architect Garriga
i Roca or the transformation of Plaça de
Sant Jaume, the Greater Call was not
included in the renovation plans of the
19th and 20th centuries: the only notable
change occurred at Plaça de Manuel Ribé.
The changes have been more numerous
in the area of the Minor Call: the syna-
gogue was turned into the Church of
La Trinitat and it was later enlarged to
house a convent. The construction of
Carrer de Ferran in the 19th century led
to the disappearance of the last vestige
of the fortress Castell Nou and of the
square called Plaça de la Trinitat.
More important was the modification
of the medieval buildings, which became
tenement houses as the industrial Barce-
lona grew within the city walls.
Fotografia de Fotografía de Photograph by Pere Vivas