TEMA 1: ELS NOMBRES NATURALS

Recorda

SISTEMA DE NUMERACIÓ DECIMAL

 Els nombres naturals serveixen per a comptar coses.
 Els nombres naturals es representen amb una N:
N={0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, ......................}
 Els nombres naturals es representen sobre una recta de la següent manera:

0 1 2 3 4 5 6 7

 El nostre sistema de numeració s'anomena decimal perquè utilitza només deu

xifres i cada deu unitats d'un ordre formen una de l'ordre superior:
10 Unitats (U) = 1 Desena (D)
10 Desenes (D) = 1 Centena (C) = 100 U
10 Centenes (C) = 1 Unitat de Miler (U. M.) = 1000 U
10 U. M. = 1 Desena de Miler (D. M) = 10000 U
10 D. M. = 1 Centena de Miler (C. M.) = 100000 U
10 C. M. = 1 Unitat de Milió ( Milió) = 1000000 U
etc.

Exercicis
1. Completa:
a) 2 CM = ____ DM = ____ UM = ____ C = ____ D = ____ U
b) 3 CM = ____ DM = ____ UM = ____ C = ____ D = ____ U
c) 7 CM = ____ DM = ____ UM = ____ C = ____ D = ____ U

2. Escriu amb paraules els nombres:

a) 870000 __________________________________________
b) 60735 __________________________________________
c) 40857 __________________________________________
d) 54006 __________________________________________

3. Quin és el valor de posició de la xifra 5 en els

números...?
a)5480 __________________ b)84570 ____________________
c)40857 ___________________ d)570844 ___________________

-5-
 Recorda

 Els números naturals són majors com més a la dreta estan sobre la recta:

0<1<2<3<4<5<6 ........

 Quan les quantitats amb què anem treballar són molt grans, utilitzarem
aproximacions per a referir-nos a elles. Per exemple, per a parlar d'una
població de 2.952.823 persones, diem tres milions.

Exercicis
4. Ordena de menor a major els números:
54603, 9368, 316400, 12516, 9375
Ordenats:_______________________________________________

5. Escriu els set primers números naturals.

6. Troba el major i el menor número natural de 4 xifres.

Major:_____________ Menor:_____________

7. Representa sobre la recta els tres primers números naturals

imparells:
0

8. En cada cas escriu el número anterior més pròxim que

s’acaba en 0, i el número posterior més pròxim acabat en 5.
a) 4276 → Anterior = __________ Posterior = __________
b) 3198 → Anterior = __________ Posterior = __________
c) 12412 → Anterior = __________ Posterior = __________

9. Aproxima el número a la centena i al miler:

a) 9674 → C ______________ M ______________
b) 20830 → C ______________ M ______________
c) 197860 → C ______________ M ______________
d) 25815 → C ______________ M ______________

-6-
 Recorda
Recorda les operacions que realitzem amb els nombres naturals:
 Suma : sumar és agrupar diverses quantitats en una sola:
12
  407
  8
  427

Sumand Sumand Sumand Suma

 Resta : restar és llevar una quantitat a una altra:

164
  26
  138

Mi nuend Subtrahend Re si du
Es compleix: subtrahend+residu=minuend

 Producte o multiplicació: és la suma d'una mateixa quantitat que es

repeteix diverses vegades.
5+5+5+5=5·4=20
5
  4   5x 4  20

Factor Factor Pr oducte

 Divisió: dividir és repartir una quantitat en parts iguals:

23(Dividend ) 5(divisor )
3(Re sidu ) 4(Quocient )

Observa que: Dividend=divisor·Quocient+Residu

Si el residu és zero la divisió és exacta.
Si el residu no és zero la divisió és entera.
Es pot escriure 23:5 o també 23/5.

Exercicis
10. Realitza les següents operacions:

a) 2806 b) 4821+639+57 = c) 6248

+ 3514 -3728
2137

d) 6582-2745= e) 9283 f) 317 x 682 =

x 32

-7-
 Exercicis
11. Efectua les següents divisions:
a) 21989 21 b) 59103 : 45 = c) 67189/89

12. Calcula mentalment:

a) 6+4+12 = b) 23+17 =
c) 43·100 = d) 5·1000 =
e) 745·1000 = f) 6·10 =
g) 937·10 = h) 54·10000 =
i) 7000+500+80+9 = j) 6000+300+7 =

13. Troba les quantitats que falten:

a) 14 + 7 + ____ + 4 = 41 b) 12 + 14 + ____ + 31 = 96

14. Rosa té 480 fotos en 3 àlbums. En el primer té 175 fotos i

en el segon, 165. Quantes fotos té el tercer àlbum?

15. Antoni és 23 anys més jove que sa mare i 32 anys més jove
que son pare. Si son pare té 49 anys, quants anys té sa mare?

16. El producte de dos números naturals és 84. Si sabem que un

d'ells és 12, quin és l'altre?

17. En un jardí hi ha 10 fileres d'arbres i en cada filera hi

ha 15 arbres. Es van tallar 23 perquè estaven secs. Quants
arbres queden en el jardí?

18. Entre 4 persones volen repartir-se, a parts iguals, 8 sacs

de pomes de 25 kg cada un. Quants kg de pomes corresponen a
cada persona?

-8-
19. En un graner hi ha 40425 kg de blat. Si anem a distribuir
el gra en sacs de 75 kg, quants viatges haurà d'efectuar una
furgoneta per a transportar tot el blat, si en cada viatge
transporta 11 sacs?

20. En una granja s'han venut 5 conills per 30 €. Si cada

conill costa tres vegades més que un pollastre, quant costen 9
pollastres?

21. Al morir un pare va deixar en herència als seus tres fills

una ramaderia formada per 75 vedells, el valor de la qual per
unitat era de 840 €, i un solar valorat en 24000 €. Si el
tercer fill es queda amb el solar, quant li hauran de donar
els seus germans perquè tots reben la mateixa quantitat?

22. Quant de temps tarda en omplir-se un dipòsit amb capacitat

per al 2755 l, si la font brolla 551 litres per minut?

23. Tres amigues s'han repartit una bossa de caramels. A Anna

li han tocat 33, a Maria dos més que a Anna i a Margarida 4
menys que a Maria. Quants caramels s'han repartit?

24. Quina distància separarà, després de 3 hores, a dos amics

que van partir del mateix punt, a la mateixa hora, però en
direccions oposades, si un ha recorregut 5.688 metres i
l'altre avança 154 metres menys cada hora que el seu amic?

25. Sis obrers tardarien 21 dies a fer una rasa de 504 metres
de longitud. El propietari vol que s'acabe abans i contracta 3
obrers més. En quants dies s'acabarà la rasa?

-9-
26. En una fàbrica, 24 obrers munten 384 bicicletes en 8 dies.
Quantes bicicletes faran 18 obrers en eixe temps?

27. Opera mentalment:

a) 7548+100 = b) 7548-10 =
c) 7548+1000 = d) 75487-1000 =
e) 75·100 = f) 75·101 =
g) 75·99 = h) 46·100 =
i) 46·101 = j) 46·99 =

Recorda

 Potència: és un producte de factors iguals:

25  2  2  2  2  2  32  n vegades a=Base

 n

4
3  3  3  3  3  81   a  a .......a n=Exponent

10 7  10  10  10  10  10  10  10  10.000 .000 


Propietats de la potenciació. Observa:

23·24=(2·2·2)(2·2·2·2)=2·2·2·2·2·2·2=2 7= 23+4  an·am = an+m

27:24=cosa  (cosa)·24=27  cosa=23  cosa=27-4  an : am = an-m
(24)3=24·24·24=24+4+4=23·4  ( an)m = an·m
24·34=(2·2·2·2)·(3·3·3·3)=(2·3)·(2·3)·(2·3)·(2·3)=(2·3)4  an · bn = (a · b)n
64:24=cosa  cosa·24=64  cosa=34  cosa=(6:2)4  an : bn = (a : b)n

  ¡ I ací s’acaben les propietats. No n’inventes d’altres !

 Arrel quadrada: és l'operació contrària a elevar al quadrat.

4  2  22  4
25  5  52  25 a  b  b2  a
81  9  92  81

- 10 -
 Exercicis
28.Completa les taules:

a) Potència Base Exponent b) nº quadrat cub c) nº Arrel

quadrada
35 1 9
42 3 16
23 4 25
2 64
5 100
10

29. Escriu en forma de potència:

a)3·3·3·3·3= b)2·2·2=
c)5·5= d)10·10·10·10=

30. Escriu en forma de producte:

a) 24= b) 32=
c) 43= d) 106=

31. Escriu com a potències de base 10:

a) 100 b) 1000000 c) 100000000000000000000

a) ___ b) _______ c) _____________________

32. Calcula:

a) 103+102= ______________ b) 106-102= ______________

c) 103·102= ______________ d) 25·104= ______________

e) 3·104+7·102+8·10+5= _______________________________

f) 9·105+4·104+7·103+8= ______________________________

33. Calcula mentalment:

a) 975·101= _______ b) 58·102= _______ c) 23= ____________

d) 34= ____________ e) 25= ___________ f) 52= ____________

g) 104= ___________ h) 107= __________ i) 100  ________

j) 49  _________ k) 25  ________ l) 0  __________

m) 10000  ______ n) 104  _______ o) 100000000  __

p) 1000000  ____ q) 106  _______ r) 26  _________

s) 52 = __________ t) 54 = _________

- 11 -
34. Escriu amb una sola base i un sol exponent:

a) 25·27= ___________ b) 28:25= ___________

c) 37·34= ___________ d) 34·3= ___________

e) 75:72= ___________ f) (33)2= __________

g) (33)3= ___________ h) (52)4= __________

i) 84:24= ___________ j) 63:23= __________

k) 53·33= ___________ l) 122:42= __________

m) 32+42= ___________ n) 52-32= __________

o) 23·45= ___________ p) 82:43= __________

35. Opera de la forma més còmoda possible:

a) 503·23= _________ b) 153:53= _______________

c) 32+42= __________ d) (23)4:(25·24)= _________

Recuerda

 Jerarquia de les operacions

Les operacions s'efectuen en el següent ordre:

1r) Si hi ha parèntesi, primer es fan les operacions de l'interior, de

dins cap a fora si hi haguera diversos nivells de parèntesi.
2n) Potències i arrels.
3r) Productes i quocients.
4t) Sumes i restes.
5é) En cas de tindre la mateixa prioritat, es comença per l'esquerra.

- 12 -
 Exercicis
Realitza les següents operacions:

36. 13+5-7+24-3-27+5 =

37. 8+7-4+17-28+6 =

38. 25-(4+7) =

39. 901-(327-114) =

40. (13-6+8)-(9-4)+13 =

41. 12+(18-(4+3)) =

42. 7+(9+(29-4)-(2+3)) =

43. (39-25)+(47-42)+(24-13) =

44. 12  1  (4  3)  3  (12  11) =

45. 2·(4+3) =

46. 2·4+2·3 =

47. 3·(7-5) =

48. 3·7-3·5 =

49. 4·(3-1) =

50. 4·3-4 =

51. 12:2+12:3 =

52. 12:(2+4) =

- 13 -
Realitza les següents operacions:

53. 12:2+8:2 =

54. (12+8):2 =

55. 7·(4+3)- [6:(2+1)]+6 =

56. 4620:(43+21-34) =

57. (37-13):12 =

58. (13+2-5):2+ (24  6  1)·7  (5  8)  12  2 =

59. (9-6+8)·5- 140 : (50  30  10)  16  (24  7) =

60. 7·(47+12)+4· 3  (25  13  5) : (6  5)  8 =

61. 3+24 =

62. 6+ 81 -3·5 =

63. 2 9 +3·5-23 =

Recorda

 Propietat distributiva.
Observa:

5  7  5  3  35  15  50 
¡ Son iguals!
5  7  3  5  10  50 

Per tant: 5·7+5·3=5·(7+3)

El que acabem de fer es coneix com traure factor comú.

- 14 -
64. Trau factor comú el que es puga i calcula:

a) 3·7+3·5= ________________________________________
b) 3·7+3·5+3·4= ____________________________________
c) 3·7-3·5= ________________________________________
d) 5·7+5·3-5·2= ____________________________________
e) 3·6-3·4+3·8= ____________________________________
f) 3·6-3·5+3·1= ____________________________________
g) 3·6-3·5+3= ______________________________________
h) 3·5+3·4+3·3-3·2+3·1= ____________________________
i) 3·5+3·4+3·3-3·2+3= ______________________________
j) 7·2+7·3-7= ______________________________________
k) 6·2+6·3-6= ______________________________________
l) 2·a+3·a+4·a-5·a= ________________________________

Recorda

 Divisibilitat
Sabem que en una divisió ocorre: D = d · c + r D d
c
r
Si la divisió és exacta, llavors r = 0.
Suposem que la divisió entre a i b és exacta. Aleshores, a = b · c (on ja sabem
que c és el quocient).

Aleshores es diu:
 Que a és múltiple de b.
 Que a és divisible entre b.
 Que b és divisor de a.
 Que b és un factor de a.

Un nombre s'anomena primer quan els seus divisors són: 1 i el mateix número.
Si un nombre no és primer s'anomena compost.

- 15 -
 Exercicis
65. Escriu tots els múltiples de 6 menors que 100.

66. Escriu els sis primers múltiples de:

a) 1  ___________________ c) 7  __________________

b) 3  ___________________ d) 11  __________________

67. Troba tots els divisors de:

a) 7  __________________ b) 6  __________________

c) 12  __________________ d) 18  __________________

68. Quin número -o números- és divisor de tots els nombres?

69. Escriu els 10 primers números primers. Demana al teu

professor que t'explique què és la garbella d'Eratóstenes.

70. Quan un nombre és divisible per 2?

71. Quan un nombre és divisible per 3?

72. Quan un nombre és divisible per 5?

73. Quan un nombre és divisible per 6?

74. Quan un nombre és divisible per 10?

75. Quins són els nombres primers parells?

- 16 -
 Recorda

Observa la descomposició factorial d'un nombre:

756 2
756 2
15 378 2
378 2
16 17 189 3
189 3
0 18 09 63 3
63 3
0 0 03 21 3
21 3
0 0 7
7 7
1
Llavors: 756=22·33·7·1=22·33·7
Açò es pot fer amb tot número compost, és a dir, es pot expressar com a
producte de factors primers.
Evidentment, tot nombre primer ja està descompost (la seua descomposició en
factors és ell mateix): 13 = 13 · 1

Exercicis
76. Troba la descomposició factorial dels números:

a) 6 b) 4 c) 12

d) 20 e) 24 f) 36

g) 72 h) 120 i) 500

j) 98 k) 66 l) 210

77. Pensa en una estratègia que acurte el procés per a trobar

la descomposició factorial dels números:
a) 1.000 b) 5.000 c) 6.000

d) 1.000.000 e) 1.000.000.000 f) 12.000.000.000

- 17 -
 Recorda

Observa:
1) Divisors de 60  1, 2, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 15, 20, 30, 60.
Divisors de 45  1, 3, 5, 9, 15, 45.
Divisors comuns de 60 i 45  1, 3, 5, 15.

El major d'ells és 15 i s'anomena màxim comú divisor de 45 i 60.

La forma d'expressar-ho és: m.c.d.(45,60) = 15
Podríem trobar-ho així:
60 = 22·3·5  els seus divisors tenen, com a màxim, dos 2, un 3 i un 5.
45 = 32·5  els seus divisors tenen, com a màxim, dos 3 i un 5.
Els divisors comuns a estos dos tindran, com a màxim, un 3 i un 5, i el major
de tots serà 3·5 = 15.

El m.c.d. de dos o més números es troba multiplicant els factors comuns

de les seues descomposicions factorials, amb el menor exponent.

2) Múltiples de 60  60,120,180,240,300,360,420,…
Múltiples de 45  45,90,135,180,225,270,315,360,…
Múltiples comuns de 60 i 45  180,360,…

El menor d'ells és 180 i s'anomena mínim comú múltiple de 45 i 60:

La forma d'expressar-ho és m.c.m.(45,60) = 180
Podríem trobar-ho així:
60 = 22·3·5  els seus múltiples tenen, com a mínim, dos 2, un 3 i un 5.
45 = 32·5  els seus múltiples tenen, com a mínim, dos 3 i un 5.
Els múltiples comuns a estos dos tindran, com a mínim, dos 2, dos 3 i un 5, i el
menor de tots serà 22·32·5=180

El m.c.m. de dos o més números es troba multiplicant els factors comuns

i no comuns de les seues descomposicions factorials, amb el major
exponent.

- 18 -
 Exercicis

78. Troba el m.c.d. de:

a) 28 i 60 b) 756 i 360

c) 84 i 120 d) 30 i 60

e) 27,60 i 36 f) 15,12 i 30

79. Troba el m.c.m. de:

a) 84 i 90 b) 756 i 360

c) 84 i 120 d) 30 i 60

e) 2,3 i 20 f) 12,18 i 30

80. Quan el m.c.d. de diversos números és 1, es diu que estos

són primers entre si. Digues quines parelles de les següents
ho són:

a) 3 i 5  __________________________________________

b) 3 i 6  __________________________________________

c) 12 i 25  ________________________________________

81. Calcula el menor nombre de pàgines que pot tindre un

llibre si comptant-les de 5 en 5 o de 6 en 6, ens sobra una.

- 19 -
82. A un costat i a l'altre del camí hi ha arbres plantats. En
el costat dret estan separats entre si 6 m , i en l'esquerre 8
m. Cada quants metres hi haurà un arbre enfront d’un altre?

83. Dos mariners ixen del port el dia 4 d'abril. Un torna cada
12 dies i l'altre cada 16 dies. Quan es tornaran a trobar per
primera vegada?

84. Tres satèl·lits donen voltes a la Terra. Un dóna una volta

en 45 dies, l'altre en 60 dies i el tercer en 75 dies. Si hui
estan els tres sobre València, quant tardaran a tornar a
estar-ho?

85. Perquè no es parla del mínim comú divisor ni del màxim

comú múltiple?

86. Contesta parell, imparell o no se sap:

a) La suma de dos números parells és _____________________

b) La suma de dos números imparells és ___________________

c) La suma d'un número parell i un imparell és ___________

d) El producte de dos números parells és _________________

e) El producte de dos números imparells és _______________

f) El producte d’un número parell per un imparell és _____

- 20 -
 Solucions

TEMA 1:
1.
a)20,200,2000,20000,200000 b)30,300,3000,30000,300000
c)70,700,7000,70000,700000
2.
a) Huit-cents setanta mil
b) Seixanta mil set-cents trenta-cinc
c) Quaranta mil huit-cents cinquanta-set
d) Cinquanta-quatre mil sis
3.
a)5UM=5000U b)5C=500U c)5D=50U d)5CM=500000U
4. 5. 6.
9368<9375<12516<54603<316400 0,1,2,3,4,5,6 9999 i 1000
7.
1 3 5

8.
a)A=4270; P=4285 b)A=3190; P=3205 c)A=12410;P=12415
9.
a)C=9700; M=10000 b)C=20800; M=21000
c)C=197900; M=198000 d)C=25800; M=26000
10.
a)8457 b)5517 c)2520 d)3837 e)297056 f)216194
11.
a)C=1047,R=2 b)C=1313,R=18 c)C=754,R=83
12.
a)22 b)40 c)4300 d)5000 e)745000
f)60 g)9370 h)540000 i)7589 j)6307
13. 14. 15. 16. 17.
a)16 b)39 140 40 7 127
18. 19. 20. 21. 22.
50 49 18 2500 € cada un 5 minuts
23. 24. 25. 26.
99 10914 m. 14 dies 288
27.
a)7648 b)7538 c)8548 d)74487 e)7500
f)7575 g)7425 h)4600 i)4646 j)4554
28.
a) base=3, exponent=5; base=4, exponent=2; base=2, exponent=3
b) quadrat=1, cub=1; quadrat=9, cub=27; quadrat=16, cub=64;
quadrat=4, cub=8; quadrat=25, cub=125; quadrat=100, cub=1000.
c) 3; 4; 5; 8; 10;
29. 30.
a)35 b)23 c)52 d)104 a)2·2·2·2 b)3·3 c)4·4·4
d)10·10·10·10·10·10
31. 32.
a)102 b)106 c)1020 a)1100 b)999900 c)100000 d)250000 e)30785 f)947008
33.
a)9750 b)5800 c)8 d)81 e)32 f)25 g)10000 h)10000000
i)10 j)7 k)5 l)0 m)100 n)100 o)10000 p)1000 q)1000
r)8=23 s)5 t)52=25
34.
a)212 b)23 c)311 d)35 e)73 f)36 g)39 h)58 i)44 j)33 k)153
l)32 m) No es pot, excepte 251 n) No es pot, excepte 161
o) No es pot, excepte 81921 p) No es pot, excepte 11
35.
a)1003=1000 b)33=27 c)9+16=25 d)212:29=23

- 21 -
 Solucions

36. 37. 38. 39. 40.

10 6 14 688 23
41. 42. 43. 44. 45.
23 36 30 18 14
46. 47. 48. 49. 50.
14 6 6 8 8
51. 52. 53. 54. 55.
10 2 10 10 53
56. 57. 58. 59 60.
154 2 139 20 445
61. 62. 63.
19 0 13
64.
a)3·(7+5)=36 b)3·(7+5+4)=48 c)3·(7-5)=6 d)5·(7+3-2)=40
e)3·(6-4+8)=30 f)3·(6-5+1)=6 g)3·(6-5+1)=6 h)3·(5+4+3-2+1)=33
i)3·(5+4+3-2+1)=33 j)7·(2+3-1)=28 k)6·(2+3-1)=24 l)a·(2+3+4-5)=4·a
65.
6, 12, 18, 24, 30, 36, 42, 48, 54, 60, 66, 72, 78, 84, 90, 96
66.
a)1, 2, 3, 4, 5, 6 b)3, 6, 9, 12, 15, 18
c)7, 14, 21, 28, 35, 42 d)11, 22, 33, 44, 55, 66
67.
a)1, 7 b)1, 2, 3, 6 c)1, 2, 3, 4, 6, 12 d)1, 2, 3, 6, 9, 18
68.
El 1
69.
2 3 5 7 11 13 17 19 23 29
70.
Quan l'última xifra és 0 o parell.
71.
Quan la suma de les seues xifres és múltiple de 3.
72.
Quan la seua última xifra és 0 o 5.
73.
Quan és divisible per 2 i per 3.
74.
Quan és divisible per 2 i per 5  la seua última xifra és 0.
75.
2
76.
a)2·3 b)22 c)22·3 d)22·5 e)23·3 f)22·32
3 2 3 2 3 2
g)2 ·3 h)2 ·3·5 i)2 ·5 j) 2·7 k)2·3·11 l)2·3·5·7
77.
a)23·53 b)23·54 c)(24·3·53) d)26·56 e)29·59 f)211·3·59
78.
a)4 b)36 c)12 d)30 e)3 f)3
79.
a)1.260 b)7.560 c)840 d)60 e)60 f)180
80.
a)sí b)no c)sí
81. 82. 83. 84.
31 24 22 de maig 900 dies
85.
Perquè el mínim comú divisor és 1 i el màxim comú múltiple no existeix.
86.
a)parell b)parell c)imparell d)parell e)imparell f)parell

- 22 -
Per practicar més, si vols:

- 23 -
- 24 -
- 25 -
 TEMA 2: ELS NOMBRES ENTERS

Exercicis

1. Amb quin número descriuries les següents situacions?

a) La temperatura és de 14 graus  ______________________

b) La temperatura és de 7 graus davall de zero  ________
c) Estem l'any 2001  ___________________________________
d) Roma es va fundar cap al 700 abans de Crist  ________
e) L'Everest té sobre 8000 m d'altura  _________________
f) El bus està a 20 m davall el nivell del mar  ________
g) Els gratacels té 42 plantes  ________________________
h) Vaig aparcar el cotxe en el segon soterrani  ________
i) Estem en la planta baixa  ___________________________
j) Tinc 5 € per a gastar-me  ___________________________
k) Dec 2 € a un amic  __________________________________

Recorda

 El conjunt dels nombres enters es representa per Z i està format pels

números naturals 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 ..................................... i també pels negatius
-1, -2, -3, -4, -5, -6 ....................................

Tenim així:
Enters negatius: -1, -2, -3, -4, -5, -6 ......... (dec)
El 0 (ni positiu ni negatiu) (ni tinc ni dec)
Enters positius: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6 ........ (tinc) (També +1, +2, +3, ........)

Exercicis
2. Fa una hora el termòmetre marcava 2ºC. Si la temperatura ha
descendit 7ºC, quina temperatura marca ara el termòmetre?

- 26 -
 Recorda

REPRESENTACIÓ GRÀFICA I ORDENACIÓ

 Recordem que els números naturals es representen sobre una recta:

0 1 2 3 4 5 6 7

i que quan més a la dreta està un número, major és.

 Seguint la mateixa norma, i tenint en compte que és millor deure’n 2 que

deure’n 3, els números enters es representen sobre la recta:

–6 –5 –4 –3 –2 –1 0 1 2 3 4 5 6 7

L’ordre és : ..........-3<-2<-1<0<1<2<3..........

 Valor absolut d'un nombre enter: 5 € són 5 € tant si es tenen com si es

deuen. Per a indicar açò, es defineix el valor absolut d'un nombre enter com
la seua distància al 0, mesurada sobre la recta anterior:
|5|=5, |-5|=5, |0|=0, |-3|=3

Exercicis
3. Donats els nombres enters –3, 0, 5, -2, 1, es demana:

a) Representa'ls sobre la recta:

6

b) Ordena'ls, usant els símbols apropiats: ______________

c) Calcula els seus valors absoluts: ____________________

4. Troba la distància que hi ha entre els següents parells de

números:

a) 5 i –7  ____ b) –3 i –9  ____ c) 12 i 5  ____

d) 0 i –8  ____ e) 6 i 1  ____ f) 8 i –1  ____

- 27 -
 Recorda

OPERACIONS AMB ENTERS

Nombres enters positius: (+7)=7  Podem interpretar-ho com el que tenim

(havers).
Nombres enters negatius: -7  Podem interpretar-ho com el que devem
(deutes).

 Suma: Ajuntem havers i deutes:

(+5)+(+3)=5+3=8
(+5)+(-3)=5-3=2
(-5)+(+3)=-5+3=-2
(-5)+(-3)=-5-3=-8

 Resta: Al minuend li llevem el subtrahend. Si este és un haver, ens lleven eixa

quantitat, si és un deute ens lleven el deute:

0-(+5)=0-5=-5  -(+5)=-5

0-(-6)=0+6=(+6)=6  -(-6)=(+6)=6

(+5)-(+3)=5-3=2
(+5)-(-3)=5+3=8
(-5)-(+3)=-5-3=-8
(-5)-(-3)=-5+3=-2

Exercicis

5. Realitza les següents operacions:

a) 7-3= _________ b) 3-7=__________ c) -7-3=_________

d) -7+7=_________ e) 3+(-2)= ______ f) 3-(-2)= ______

g) -3+(-2)= _____ h) -3-(-2)= _____ i) -(-2)= _______

j) -(-(-2))= ____ k) 1-(-1)= ______ l) -1-(-1)= _____

m) +(-3)= _______ n) –(+3)= _______ o)-(-5)= ________

- 28 -
- 29 -
 Recorda

 Multiplicació:
 5 0 
5·0=(-5)·0=0·5=0·(-5)=0 ja que 0  0  0  0  0  0

(+5)·(+3)=5·3=15 (+)·(+)=(+)

5·(3-3)=5·3+5·(-3)=15+5·(-3)
0=15+(5·(-3)) 5· (-3)=-15
5·(3-3)=5·0=0

(+)·(-)=(-)·(+)=(-)

(-5)·(3-3)=(-5)·3+(-5)·(-3)=-15+(-5)·(-3)
0=-15+(-5)·(-3)
(-5)·(3-3)=(-5)·0=0

(-5)·(-3)=15

(-)·(-)=(+)
 Divisió:
Basta pensar que a:b=c  b·c=a i en l'anterior per a veure que:
(+):(+)=(+)
(+):(-)=(-)
(-):(+)=(-)
(-):(-)=(+)

 Potenciació:
Segueix sent la mateixa operació amb les mateixes propietats que amb els
nombres naturals. Només cal tindre en compte la regla dels signes al
multiplicar.

 Arrel quadrada:
Ocorre el mateix que amb la potenciació. Només cal tindre en compte:
(3)2=9  9 =3
(-3)2=9  9 =-3  Direm - 9
 9 no existeix perquè -9( alguna cosa)2

 Operacions combinades:
La jerarquia de les operacions és la mateixa que amb nombres naturals.

- 30 -
 Exercicis
6. Realitza les següents operacions:

a)3·5= ________________________________________________

b)(-3)·5= _____________________________________________

c)3·(-5)= _____________________________________________

d)(+3)·(+5)= __________________________________________

e)(+3)·(-5)= __________________________________________

f)(-3)·(-5)= __________________________________________

g)0·3= ________________________________________________

h)0·(-3)= _____________________________________________

i)5·0= ________________________________________________

j)6:2= ________________________________________________

k)(-6):(-2)= __________________________________________

l)6:(-2)= _____________________________________________

m)(-10):(-2)= _________________________________________

n)(-10):5= ____________________________________________

o)10:(-5)= ____________________________________________

p)(-8):(-2)= __________________________________________

q)0:8= ________________________________________________

r)0:(-4)= _____________________________________________

s)0:1= ________________________________________________

t)3:0= ________________________________________________

u)(-3):0= _____________________________________________

v)(-1):(-1)= __________________________________________

w)0:5= ________________________________________________

x)5:0= ________________________________________________

- 31 -
7. Opera:

a) (-2)4=
b) (-2)3=
c) (–2)1=
d) (-3)3=
e) (-1)73=
f) (-1)214=

g) 81 =
h)  81 =
i) 1=
j)  1 =
k) 0=
l) 100000000 =

8. Trau factor comú el que pugues i opera:

a) 5·(-4)+5·2-5·3= ____________________________________

b) –2·3+4·3+3·(-5)= ___________________________________

c) 5·4-5·3+5·(-2)= ____________________________________

9. Ompli els buits que hi ha:

a) 8+ =10 b) –2+ =-5 c) +4=7

d) +3=10 e) +4=-2 f) 15+ =15

g) 2· =-8 h) 3· =15 i) –5· =10

j) 10: =-5 k) –15: =5 l) 6: =2

- 32 -
10. Opera:

a) (+5)+(+3)-(-2)= ___________________________________

b) (+6)·(-3):(-2)= ___________________________________

c) –3+(-5).6= ________________________________________

d) 3-2·(-4)= _________________________________________

e) (3+(-2))·7= _______________________________________

f) –6+6:2= ___________________________________________

g) (4-7)·(5-3)= ______________________________________

h) (12-45):(5+(-8))= _________________________________

i) 3-(5-2+3)= ________________________________________

j) 7-(-5+4·3)= _______________________________________

k) –2-5+16:2-0·7-15:5= _______________________________

l) 7·(5-2)-12:(8-5)-(9-8-1)= _________________________

m) 8:2-15:(7-10)+4·(2-3)= ____________________________

n) 8-4·3-12:3-5+7·(9-6)= _____________________________

o) –3·6·(-1)·(-2)= ___________________________________

p) 32+22·(-2)3- 16 = __________________________________

- 33 -
11. Una casa té 20 metres d'alçària i la seua piscina 5 metres
de profunditat. Quants metres hi ha des del fons de la piscina
fins al més alt de la casa?

12. Isc del meu pis que és un 9é, després baixe 3 pisos i
finalment puge 5. En quin pis em trobe?

Solucions

TEMA 2:
1.
a)14 b)-7 c)2001 d)-700 e)8000 f)-20 g)42 h)-2 i)0 j) 5 k)-2
2.
5 davall de zero = -5º
3.

a)
–3 –2 0 1 5 6

b)–3<-2<0<1<5 c)|-3|=3 |-2|=2 |0|=0 |1|=1 |5|=5

4.
a)12 b)6 c)7 d)8 e)5 f)9
5.
a)4 b)–4 c)–10 d)0 e)1 f)5 g)–5 h)–1
i)2 j)–2 k)2 l)0 m)–3 n)–3 o)5
6.
a)15 b)-15 c)-15 d)15 e)-15 f)15 g)0 h)0 i)0
j)3 k)3 l)-3 m)5 n)-2 o)-2 p)4 q)0 r)0 s)0
t) No es pot u) No es pot v)1 w)0 x) No es pot
7.
a)16 b)-8 c)-2 d)-27 e)-1 f)1
g)9 h)No existeix i)1 j)No existeix k)0 l)10000
8.
a)5·(-4+2-3)=-25 b)3·(-2+4-5)=-9 c)5·(4-3-2)=-5
9.
a)2 b)-3 c)3 d)7 e)-6 f)0 g)-4 h)5 i)-2 j)-2 k)-3 l)3
10.
a)6 b)9 c)-33 d)11 e)7 f)-3 g)-6 h)11
i)-3 j)0 k)-2 l)17 m)5 n)8 o)-36 p)-27
11. 12.
25 metres 11º

- 34 -
 TEMA 3: FRACCIONS

Exercicis
5
1. En la fracció , es demana:
9
a) Numerador = ____________
b) Denominador = __________
c) Número de parts en què s'ha dividit la unitat = ____
d) Número de parts que prenem = __________

2. Escriu la fracció que representa la zona ratllada:

a) b) c)

d)

e)

3. Escriu les següents fraccions:

a) Nou vint-i-dosens = ___________________________________
b) Té numerador 25 i denominador 17 = ____________________
c) Representa un percentatge del 15 % = _________________
2
4. Troba de les següents quantitats:
5
a) 100  _______________ b) 120  _______________
c) 35  _______________ d) –75  _______________
35
5. Troba de 500.
100

6. Troba el 35 % de 500.

7. Calcula:
3 5
a) de 160 = de 35 =
4 b) 7
4 5
c) de 30 = de 40 =
6 d) 8
2 3
e) de 9 = de 50 =
3 f) 5
2
8. En una classe hi ha 21 alumnes en total. Si són xiques,
3
quants xics hi ha?

- 35 -
9. Un terç dels 24 alumnes d'una classe va al col·legi amb
autobús, un sisè va amb cotxe i la resta caminant. Quants
alumnes van caminant?

3
10. Victòria té 32 € i Jordi 69 €. Victòria gasta els dels
5
seus diners i Jordi un sisè. Quin dels dos gasta més?

11. Un magatzem comença el dia amb 600 Kg de pomes. Al matí

5
venen una quarta part i a la vesprada parts.
12
Quants Kg va vendre al matí?
Quants a la vesprada?
Quants Kg queden sense vendre?

12. Uns pares deixen d'herència per als seus

fillstres
3
840.000 € i en el testament consta que a Joan li deixen , a
8
1
Anna i a Margarida la resta. Quant li correspon a cadascun?
3

2
13. Una ciutat té 30000 habitants. Els tenen menys de 50
3
5
anys i els d'estos tenen menys de 20 anys.
8
Quants tenen menys de 20 anys?
Quants entre 20 i 50?
Quants més de 50 anys?

- 36 -
 Recorda

REPRESENTACIÓ I ORDRE. EQUIVALÈNCIA I SIMPLIFICACIÓ.

 Observa com representar fraccions sobre la recta:

3
 Dividim la unitat en 4 parts iguals i prenem 3:
4

-1 0 3/4 1
2

7
 Dividim la unitat en 4 parts iguals i prenem 7:
4

-1 0 1 7/4
2


3 3
  Igual que però a l'esquerra de zero:
4 4
-1 -3/4 0 1 2


 Ordre: Com més a la dreta està una fracció, major és. Per a comparar dues
fraccions, segons açò:
 si tenen el mateix denominador, és major la del numerador més
gran.
 si tenen el mateix numerador, és major la del denominador més
xicotet.
 si són distints numerador i denominador, les passarem a igual
denominador per a comparar-les. Veurem com, aviat.

Exercicis
14. Representa sobre la recta següent, les fraccions:

3 5 3 7
a) b) c)  d) 
5 3 5 4

-2 -1 0 1 2

- 37 -
 Recorda

 Fraccions equivalents:

1 2
És la mateixa quantitat, per tant 
4 8

(es diuen equivalents i representen el mateix número racional)

0
0 1 1

2 4 8 6
   ...   ...
3 6 12 9

Observa que, per a obtenir fraccions equivalents a una donada, basta

multiplicar o dividir, el numerador i el denominador pel mateix número.

Segons açò:
4 2

6 3

2·2 2
 a m
2·3 3 Per tant, per a que dues fraccions i
b n
siguen equivalents, cal que: a·n = b·m
2·2·3 = 2·3·2

4·3 = 2·6

 Simplificar una fracció és escriure-la d'una altra forma equivalent però amb
els termes el més xicotets possibles (fracció irreductible):

120 12·10 6·2 3·2 2

   
180 18·10 9·2 3·3 3

fracció irreductible

 Ja sabem com comparar fraccions amb distint numerador i denominador, no

creus?

- 38 -
 Exercicis
15. Com saps si una fracció positiva és major o menor que la
unitat?

16. Entre quin parell de números enters estan les fraccions?

1 7 16
a)  b)  c) 
4 8 3
5 8 36
d) -  e)  f) 
3 7 5

17. Escriu >, < o =, segons corresponga, entre cada parella de

fraccions:

5 3 4 4 4 8 7 8
a) b) c) d)
6 6 9 7 5 10 9 9
3 3 6 6 6 9
e) f) g) 1 h) 1
5 6 10 20 6 5
3 7 5 3
i) 1 j)1 k)1 l)1
4 6 8 8

18. Ordena de menor a major, usant els símbols apropiats:

2 1 3 7 4
a) , , , ,  ______________________________
5 5 5 5 5
5 5 5 5 5
b) , , , ,  ______________________________
2 2 1 3 3
2 3 4 5
c)  , , ,   _______________________________
3 4 5 6
8 7 17
d) , ,  _______________________________
5 4 10
2
19. Escriu la fracció equivalent a , que es demana:
3
a) Té numerador 6  ____________________________
b) Té denominador 18 __________________________
c) Té numerador –10  __________________________

20. Agrupa les fraccions que siguen equivalents:

2 1 3  4 4 9 6 30  21
, , , , , , , ,
3 2 2  6  8 6 9 45  14

- 39 -
21. Simplifica al màxim les fraccions:
4 24
a) = ________________ b) - = _______________
6 36
 12 75
c) = ______________ d) = ________________
18 100
100 0
e) = ______________ f) = ________________
20 8
4 22
g) = ________________ h) = ________________
2 33
22. Completa el terme que falta perquè siguen equivalents els
parells de fraccions següents:
3 3 5 30 8 120
a)  b)  c)  d) 
4 8 10 2 6 9
23. Digues si les següents simplificacions són vàlides:
2·3 3 2  3 3 2  3  3 3
a)  b)  c)  
2·5 5 2  5 5 2  5  5 5
2  3 2 0 2 1
d)  3 e)   0 f) 
2 2·3 3 2·3 3
2 0 2 1 2·3·5 5
g)  h)  i) 
2  3 3 2  3 3 6·4 4
2·3  2·5 2·3  2 2·3  2
j)  3  5 k)  3 l)  3  1
2 2 2

Recorda

OPERACIONS
 Suma de fraccions i resta de fraccions:
 amb igual denominador:
+ =

2 3 23 5
  
8 8 8 8

- =
5 2 5 2 3
  
8 8 8 8
 amb distint denominador:
3 5 18 40 58 29
     o també
8 6 48 48 48 24
3 5 9 20 29
   
8 6 24 24 24

hi ha més possibles denominadors comuns (múltiples de 8 i de 6) però

convindrà el més xicotet possible (m.c.m. dels denominadors).
La resta és igual.
- 40 -
 Exercicis
24. Escriu els següents grups de fraccions amb el mateix
denominador, sent este el menor possible:
3 4 3 2
a) , , ,  _________________________________
4 8 6 3
3 4 7 0 13
b) , , , ,  _________________________________
6 3 1 2 9
3 1 2 5
c) , , ,  _________________________________
4 12 3 6
1 1 1
d) , ,  _________________________________
2 3 5
25. Opera i simplifica al màxim:
2 3 5 3
a)   b)  
7 7 9 9
7 3 4 5 6
c)   d)   
15 15 17 17 17
2 5 1 4 5 6
e)    f)   
10 10 10 20 20 20
4 3 2 1
g)   h)  
6 4 5 3
1 5 3 5 2 3
i)    j)   
3 6 4 6 3 5
2 4
k) 3   l) 7  
5 9
12 4
m) 9   n) 5  
8 6
7 3 5
o) 6   p)  2  
5 8 6
5 7 5 3
q)    r)  5   1 
6 6 12 8
 2  5 2 5
s)   t)  
3 2  3  2
2 5 2 5
u)    v)   ( ) 
3 2 3 2

26. Opera i simplifica:

1 1 1 1
a)   ( )  b)   ( ) 
2 3 2 3
2 3 1 1
c)  ( )  d) 3  ( )  
5 4 2 3
2 1
27. D'un pastís, Joan es va menjar parts i Maria . Quina
3 6
part del pastís va sobrar?

- 41 -
 Recorda

 Producte de fraccions:
2 2 20
de 10 = ·10  4 10 unitats
5 5 5
2
de 10
5

2 3 23 6 2·3
de  ·  
5 4 5 4 20 5·4
3
4

2 (de 3 ) = 6
5 4 20 del total

p m p ·m
Per tant · 
q n q ·n

 Divisió de fraccions:
1 2
Igual que dividir per 5 equival a multiplicar per , dividir per equival a
5 3
3
multiplicar per . p m p ·n
2 Per tant : 
q n q ·m
 La potenciació, arrel quadrada i jerarquia de les operacions funciona com fins
ara. Pensa per què.

Exercicis
28. Opera i simplifica:

32 42 53
a) ·  b) ·  c) · 
65 53 65
34 23 53
d) ·  e) ·  f) · 
57 34 95
21 2 3
g) ·  h) ·6  i) 5· 
34 3 10
3 5 3 3 3
j) 7·  k) :  l) : 
2 2 4 8 4
6 1 3 5 3 5
m) :  n) :  o) : 
4 2 6 2 4 2
2 2 1
p) : 4  q) 4 :  r) 3 : 
5 5 3
1 7 1 0
s) : 3  t) :  u) 3 : 
3 6 2 3

- 42 -
29. Opera i simplifica:
1 26
a) · · 
475
12
b) · ·3 
47
1 4
c) 3· : 
6 7
47
d) · : 2 
54
2  3
e)  :   
3  5
5 6 
f) ·   
3  10 
30. Opera i simplifica:
3
 2 3 3
a)    b)    
 3  2
2 4
 3  2
c)     d)   
 2 5
49 81
e)  f) 
16 9
 4 5
g)  h) 1  
9 4
 2 2  2
2
i)  2    j) 22    
 3  3
31. Opera i simplifica:
3 5
a)  2· 
8 6
2 5
b) ·  2   
7 6
5 4 7
c)  : 
3 3 6
47 1 2
d) 3  ·  : 
58 6 9
3 3
e)  2:  3 
4 5
1  2 7
f) :    
3  5 6
4 5 1 4 7
g)     : 
3 4 6 3 6
32. D'un pot de pintura hem gastat els 3/7 en pintar una
habitació i 2/5 del que quedava en el menjador. Quina fracció
de pintura queda en el pot?

- 43 -
 Solucions

TEMA 3:
1. 2. 3.
a)5 b)9 c)9 d)5 2 1 5 7 17 9 25 15
a) b) c) d) e) a) b) c)
4 6 12 3 4 22 17 100
4. 5. 6. 7.
a)40 b)48 c)14 d)-30 175 175 a)120 b)25 c)20 d)25 e)6 f)30
8. 9. 10. 11.
7 12 Victòria. Matí 150, vesprada 250, queden 200.
12.
Joan 315000, Anna 280000, Margarida 245000.
13.
Menys de 20 = 12500. Entre 20 i 50 = 7500. Més de 50 = 10000.
14.
3/5 5/3 -3/5 -7/4
a)  b)  c)  0 d) 
0 1 0 1 2 -1 -2 0 1
15. 1 1
És major que 1 si el numerador és major que el denominador.
És menor que 1 si el numerador és menor que el denominador.
16. 17.
a)0 i 1 b)0 i 1 c)5 i 6 a)> b)< c)= d)< e)> f)>
d)-2 i –1 e)1 i 2 f)7 i 8 g)= h)> i)< j)< k)> l)>
18. 19. 20.
4 1 2 3 7 5 2 3 4 6 12 2 4 6 30
a)       c)      a) b)    ;
5 5 5 5 5 6 3 4 5 9 18 3 6 9 45
5 5 5 5 5 8 17 7 10 1 4 3 9 21
b)       d)   c)  ;  
2 3 3 2 1 5 10 4  15 2 8 2 6  14
21. 22.
2 2 2 3 2
a) b)  c) d) e)5 f)0 g)2 h) a)6 b)15 c)36 d)135
3 3 3 4 3
23.
a)sí b)no c)no d)no e)no f)sí g)no h)no i)sí j)sí k)no l)sí
24.
18 12 12 16 9 24 126 0 26 9 1 8 10 15 10 6
a) , , , b) , , , , c) , , , d) , ,
24 24 24 24 18 18 18 18 18 12 12 12 12 30 30 30
25.
5 2 4 15 4 3 17 1 23 21 17 67
a) b) c) d) e) f) g) h) i) j) k) l)
7 9 15 17 5 20 12 15 12 10 5 9
15 17 23 19 115 19 19 19 11
m) n) o) p) q)-2 r) s)  t)  u) v)
2 3 5 24 24 6 6 6 6
26. 27. 28.
5 1 1 1 8 1 12 1 1 1 3 21 10 1
a)  b)  a) b) c) d) e) f) g) h)4 i) j) k) l)
6 6 6 5 15 2 35 2 3 6 2 2 3 2
23 23 1 3 1 1 7
c) d) m)3 n) o) p) q)10 r)9 s) t) u) no existeix
20 6 5 10 10 9 3
29.
3 3 7 7 10
a) b) c) d) e) f)-1
35 14 8 10 9
30.
8 27 9 16 7 3 64 40
a) b)  c) d) e) f)3 g)no existeix h) i) j)
27 8 4 625 4 2 9 9
31. 32.
31 1 59 61 5 10 163 12
a)  b)  c) d) e) f) g)
24 3 21 20 12 23 63 35

- 44 -
- 45 -
 TEMA 4: ELS NOMBRES DECIMALS

Recorda

Els nombres decimals són una forma senzilla de treballar amb fraccions:
5 2 3
38   
10 100 1000
38+0,5+0,02+0,003
38,523

Per altra banda, ja has treballat amb ells i recordares moltes coses fent
exercicis.

Exercicis
1. Què és ____?
a) Una dècima: ___________________________________________
b) Una centèsima: ________________________________________
c) Una mil·lèsima: _______________________________________

2. Completa:
a) 375 unitats = ________________ dècimes.
b) 9 dècimes = ___________________ mil·lèsimes.
c) 6 desenes = ___________________ centèsimes.
d) 6 _______ = 600 mil·lèsimes.

3. Representa sobre la recta, els números:

a) 0,7 b) -0,5 c) 1,4 d) –0,2 e) 0,6

-2 -1 0 1 2

4. Ordena de menor a major, usant els símbols apropiats:

a) 3; 3,2; 2,7; 3,4  ___________________________________
b) 0,12; 0,13; 0,112; 0,125  ___________________________
c) 6,1; 6,01; 6,02; 6,015  _____________________________

5. Digues quina quantitat és major en cada cas:

a) Una dècima de 5 o una deumil·lèsima de 47086:____________
b) Tres centèsimes de 140 o una mil·lèsima de 1734: ________
c) Nou mil·lèsimes de 426 o tres centèsimes de 14,2: _______
d) Una centèsima de 17,36 o una centèsima de 17,3600: ______
- 46 -
 Recorda

OPERACIONS

 Les operacions de suma, resta, producte i quocient ja les has estudiat. Si has
oblidat alguna cosa, a continuació hi ha exercicis per a refrescar la memòria.

 La potenciació, arrel quadrada i jerarquia d'operacions funciona com sempre.

Exercicis

6. Realitza les següents operacions:

a) 7,84+53,9+697,4+38,25 b) 364,2+69,963+85+72,4

c) 6845,362-437,246 d) 593,74-46,5743

e) 43,25-68,34 f) 531,282-689,1111

7. Realitza les següents multiplicacions:

a) 0,6·0,5 b) 0,63·1,2 c) 12,4·3,5

d) 6,52·3,4 e) (-6,53)·4,01 f) (-3,18)·(-2,17)

8. Realitza les següents divisions donant el quocient amb dos

decimals exactes:

a) 75,3:21 b) 32,18:(-12) c) 753:2,25

d) (-3):2,22 e) 0,6:0,5 f) 75,3:2,25

- 47 -
9. El metge recepta a Cristina un xarop que conté 95 cl.
Quantes preses necessitarà per a acabar-lo si empra una
cullereta de 5 cl?

10. Un agricultor ven a una fàbrica 1.400 Kg de cotó. Quantes

samarretes es podran fer si es gasta 0,35 Kg en una dotzena?

11. Joana recorre amb bicicleta 28,56 Km. Andreu recorre el

triple que Joana i Lluís el doble que Andreu. Quants Km
recorren entre els tres?

12. Opera:

a) 0,3+0,2·0,4=
b) (0,3+0,2)·0,4=
c) 0,3·0,5+0,4:0,2=
d) (0,3·0,5-1)·2=
e) (-0,2)3=

13. Calcula mentalment:

a) 5·0,01= b) 62·0,01= c) -869·0,01=

d) 47·0,1= e) 53,8·0,1= f) -47,12·0,001=
g) 0,001·0,01= h) 2,01·0,01= i) 975:10=
j) 975·0,1= k) 975:0,01= l) 58:100=
m) 58·0,01= n) 58:0,01= o) 2,13·10=
p) 2,13:10= q) 2,13·0,1= r) 2,13:0,1=
s) 17,02·1000= t) 5,26:0,001= u) (0,1)3=
v) (0,1)7= w) 0,01  x) 0,000001 

14. Troba les quantitats que falten:

a) 35,32· =3532 b) :100=45,68

c) 7,007· =0,7007 d) :0,01=3,76
e) 7536· =7,536 f) 46,7· =467000
g) :1000=0,42 h) :0,01=0,42

15. Completa els buits:

a) 24 = b) 2 =8 c) 3
=-8
d) 10 =10000000 e) =0,1 f) =10

- 48 -
16. Opera: [(0,01:0,01-0,01)·0,01]:100 = ____________________

Recorda

RELACIÓ FRACCIONS I DECIMALS

 Tota fracció es pot expressar en forma decimal:

15 4
15 15  25 375
   3,75 ja que 30 3,75
4 4  25 100 20
0

111 99
111 120
 1,12121212 ....  1,12 ja que 1,12
99 210
12 Es repeteix

111 90
210
111  1,23
 1,23333333 ....  1,23 ja que 300
90 30 Es repeteix

Recorda

Hauràs observat que hi ha diversos tipus de nombres decimals:

 Decimals exactes: Té un número finit de xifres decimals. Són fàcils
d’escriure com a fracció:
326 123 921
3,26  , 0,123  , 92,1 
100 1000 10
 Decimals periòdics: Tenen infinites xifres decimals que es repeteixen. Estes
xifres que es repeteixen es diuen període.
Tipus:
 Periòdic pur: Les xifres que es repeteixen comencen en la coma:
123,32323232....=123’32
període

 Periòdic mixt: El període no comença després de la coma:

123,31254646464...=123,312546
antiperíode període

- 49 -
17. Troba el número decimal corresponent a les fraccions:

9 15 21
a) b) c)
2 4 8

1 2  4
d) e) f)
3 11 5

18. Troba la fracció irreductible corresponent a cada número:

a) 2,45 b) 0,012

c) 36,5 d) 0,102

Amplia

Els nombres periòdics també poden escriure's com una fracció:

PURS MIXTOS

N = 42,358 N = 4,2358
1000·N = 42358,358.... 10000·N = 42358,358....
- N= 42,358.... - 10 N = 42,358....
999·N = 42316 9990·N = 42316
42316 42316
N= N=
999 9990

Part entera i període-Part entera P entera, antiperíode i període - P entera i antiperíode

Tants 9 com xifres període Tants 9 com xifres període i 0 com antiperiode

Pots comprovar-ho amb:

 1  11 2092  3 
0,3  , 1,2  , 21,13  , 0,59  , 0,9  1
3 9 99 5
 11  369 26567  4
0,12  , 3,689  , 213,1234  , 1,3 
90 100 1110 3

Hi ha números decimals amb infinites xifres decimals no periòdiques com puga

ser el número: 0,1234567891011121314151617181920212223......... o el número
=3,141592........., però estos se n’ixen d’este tema.
- 50 -
 Solucions

TEMA 4:
1.
a) Dècima  cadascuna de les parts que resulta al dividir la unitat en
10 parts iguals.
b) Centèsima  cadascuna de les parts que resulta al dividir la unitat
en 100 parts iguals.
c) Mil·lèsima  cadascuna de les parts que resulta al dividir la unitat
en 1000 parts iguals.
2.
a) 3750 b) 900 c) 6000 d) dècimes
3.
-2 -0,5 0,7 1,4 2
-1 0 1

-0,2 0,6

4.
a) 2,7<3<3,2<3,4 b) 0,112<0,12<0,125<0,13 c) 6,01<6,015<6,02<6,1
5.
a)La segona b)La primera c)la segona d)Són iguals
6.
a)797,39 b)591,563 c)6408,116 d)547,1657 e)-25,09 f)-157,8291
7.
a)0,3 b)0,756 c)43,4 d)22,168 e)-26,1853 f)6,9006
8.
a) 3,58 b)-2,68 c)334,66 d)-1,35 e)1,2 f)33,46
9. 10. 11.
19 48000 285,6 Km
12.
a)0,38 b)0,2 c)2,15 d)-1,7 e)-0,008
13.
a)0,05 b)0,62 c)-8,69 d)4,7 e)5,38 f)-0,04712
g)0,00001 h)0,0201 i)97,5 j)97,5 k)97500 l)0,58
m)0,58 n)5800 o)21,3 p)0,213 q)0,213 r)21,3
s)17020 t)5260 u)0,001 v)0,0000001 w)0,1 x)0,001
14.
a)100 b)4568 c)0,1 d)0,0376 e)0,001 f)10000 g)420 h)0,0042
15.
a)16 b)3 c)-2 d)7 e)0,01 f)100
16.
0,000099
17.

a)4,5 b)3,75 c)2,625 d) 0,3 e) 0,18 f) –0,8
18.
49 3 73 51
a) b) c) d)
20 250 2 500

- 51 -
 TEMA 5: PROPORCIONALITAT DIRECTA I INVERSA

Recorda

MAGNITUDS I PROPORCIONS
 Una magnitud és qualsevol cosa que es pot mesurar: pes, altura, temperatura,
etc. Mesurar una magnitud és assignar un número a una quantitat d'eixa
magnitud, per al que necessitem unes unitats que ja hem estudiat.

 Per a comparar dues quantitats de la mateixa magnitud: a i b, usem la raó

entre elles: a/b. Per exemple, si un anell té 0,0006 kg d'or i una arracada
0,0004 kg d'or, la raó entre els pesos de l'or d'ambdós és:
0,0006 6 3
   1,5
0,0004 4 2

 Suposem que 3 kg de taronges costen 1,5 € i que 4,5 kg de taronges costen

2,25 €. Succeeix llavors:
3 1,5
 = constant de proporcionalitat
4,5 2,25
Aleshores es diu que tenim una proporció (igualtat entre dues raons).
Observa que ocorre: 3·2,25 = 4,5·1,5
I açò ocorre sempre en una proporció:
a c
  a·d = b·c
b d

 Seguint en l'exemple anterior, sabem que si doblem el número de kg de

taronges, es dobla el que paguem per elles. Que si multipliquem per un número
el pes de les taronges, el que paguem per elles queda multiplicat pel mateix
número. Es diu llavors, que el pes i el preu són magnituds directament
proporcionals:

Pes (kg) 3 4,5 1 2 4

Preu (€) 1,5 2,25 0,5 1 2
 Tenim una sèrie de raons iguals entre les dos magnituds,
3 4,5 1 2 4
     ...
1,5 2,25 0,5 1 2
que ens donen la seua relació:
Preu = 0,5·(Pes en kg)
Pes = 2·(Preu en €)

- 52 -
 Exercicis
1. Troba el preu de 30 kg d'arròs sabent que 4 kg costen 4,5
euros

2. Calcula x en les següents proporcions:

3 9 5 12
a)  b) 
4 x x 4
8 x x 6
c)  d) 
x 2 3 15

3. Si 3 kg de taronges costen 2,1 €; quant costaran 12,5 kg?

4. Un cotxe recorre en 3 h, 255 km. Quants km recorrerà en 5

hores?

5. Un avió tarda a fer el recorregut entre dues ciutats 10

hores si va a 800 km per hora de velocitat. Calcula:
a) Quant tarda si va a 600 km/h?
b) I si va a 1000 km/h?  fixat be en
este problema

Recorda

APLICACIONS

 Regla de tres: És una forma còmoda de recordar i usar les proporcions. Amb
el nostre exemple d'abans:
3 kg de taronges costen 1,5 €
4,5 kg de taronges costen 2,25 €

 3kg ______1,5€
 3·2,25=4,5·1,5
4,5kg ______2,25€
Pots practicar-la resolent els problemes de la pàgina anterior per mitjà d'una
regla de tres.

- 53 -
 Recorda

 Tant per cent, %: És una regla de tres on la quantitat total s'equipara a 100.
Per exemple, el 15 % de 300 seria:

15·300 = 100·x
300 (total) 100
4500 = 100·x
x 15
x = 45

Aleshores, per a trobar el a per cent (a %) de c:

c ·a
100
Recorda que els descomptes en compres i els impostos que paguem es donen
en %.

 Tant per mil: Igual que el tant per cent, però equiparant la quantitat total a
1000. Per exemple, el 15 per mil de 300000 seria:

15·300000 = 1000·x
300000 1000
4500000 = 1000·x
x 15
x = 4500

S'utilitza per a tants per cent xicotets. Així, l'índex de natalitat és el

número de naixements per cada mil habitants en un any, i el de mortalitat és
el de morts per cada mil habitants en un any. S'anomena creixement
vegetatiu a la diferència entre l'índex de natalitat i el de mortalitat.

Exercicis
6. Per a arreplegar les creïlles d'una horta, una persona
tarda 12 hores. Quant tardaran …?

a) 2 persones: ________________________________________
b) 3 persones: ________________________________________
c) 4 persones: ________________________________________

Alerta amb el problema que has fet: El número de treballadors

i la durada del treball, no son magnituds directament
proporcionals i no pots usar la regla de tres. Per a usar-la
cal que tingues clar que és aplicable. Si no, utilitza el
sentit comú.
- 54 -
7. Al rentar una peça de tela de 12 cm de longitud, ha
encongit 2 cm. Quant encongirà una peça de la mateixa tela de
a) 18 m? ________________________________________________
b) 24 m? ________________________________________________
c) 10 m? ________________________________________________

8. Escriu en forma de percentatge i de fracció:

a)45 per cent  b)15 per cent 
c)76 per cent  d)30 per cent 

9. Calcula:
a) 10 % de 200  ________________________________________
b) 20 % de 600  ________________________________________
c) 70 % de 500  ________________________________________
d) 15 % de 300  ________________________________________

10. Calcula mentalment:

a) 10 % de 3000 b) 25 % de 4000
c) 50 % de 12 d) 75 % de 4000

11. Troba el percentatge en cada cas:

a) 55 de 100 b) 98 de 200

12. Si un objecte val 105 € i et fan un 30 % de descompte,

quant pagaràs per ell?

13. Si un objecte valia l'any passat 150 €, i ha apujat el seu

preu un 5 %, quant costa ara?

14. Una família ha comprat un xalet en les següents

condicions: preu 90000 €, dels que dóna d'entrada el 10 % i la
resta en pagaments mensuals durant 5 anys. Quant ha de pagar
al mes?

- 55 -
15. Un televisor costa 480 € i es grava un 16 % de l'IVA.
Quant paguem per ell?

16. Per un objecte hem pagat 6,96 € i ens van fer el 13 % de

descompte. Quant costava?

17. Comprem 50 bolígrafs a 1,5 € la unitat i ens graven el 7 %

de l’IVA. Quant paguem?

18. Per un cert objecte hem pagat 70,52 € i ens havien fet el
14 % de descompte. Quant costava?

19. Troba el creixement vegetatiu de Lleó, sabent que el seu

índex de natalitat és 13 per mil i el de mortalitat és 15 per
mil.

20. En una ciutat de 60000 habitants, l'índex de natalitat és

d'un 12 per mil. Quants naixements es produeixen anualment en
esta ciutat?

21. Hem guanyat 6 € al vendre un objecte que ens ha costat 2

hores de treball a mi i 1 hora de treball al meu amic. Com hem
de repartir-nos els beneficis?

- 56 -
22. Tres socis funden una empresa, el primer aporta 2000 €, el
segon 3000 € i el tercer 5000 €. Al cap de cert temps han
tingut un benefici de 5000 €. Com el reparteixen?

23. Reparteix 340 € en parts proporcionals a 3,4 i 10.

24. Mesclem 15 litres d'oli d'oliva de 3,5 € el litre amb 25 l

d'oli de gira-sol de 0,9 € el litre. A quin preu ix el litre
de mescla?

Recorda

PROPORCIONALITAT INVERSA
 En magnituds directament proporcionals, al augmentar una, augmenta l'altra
d'una forma concreta: així, si doblem la quantitat d'aigua, doblem el seu pes,
si la tripliquem, el seu pes es multiplica per 3, etc.

 Hi ha ocasions en què no ocorre així. Per exemple, suposem que dos obrers
tarden 6 mesos a fer un treball. Llavors, 4 obrers tardaran 3 mesos. Si et
fixes, al doblar el número d'obrers, el temps es divideix per 2, si tripliquem
el número d'obrers, el temps es divideix per 3, etc.

Quan ocorre açò, diem que les magnituds són inversament proporcionals.

 Hi ha magnituds que no són ni inversa ni directament proporcionals. Pensa en

la teua edat i en la de ton pare o ta mare.

 Repartiments inversament proporcionals: suposem que 3 persones es

reparteixen un premi de 300 € jugant al parxís una partida d'1 h de duració.
Al acabar el temps, a una de les persones li queden 2 fitxes, a una altra 3 i a
una altra 4, i han de repartir-se el premi d'acord amb les fitxes que els
queden.

No es tracta d'un repartiment proporcional al número de fitxes, sinó al

contrari, és inversament proporcional al número de fitxes que queden
perquè a més fitxes, menys diners.

- 57 -
 Exercicis
25. Per a arreplegar les creïlles d'una horta, una persona
tarda 12 h. Quant tardaran …?
a) 2 persones: __________________________________________
b) 3 persones:
__________________________________________
c) 4 persones: __________________________________________

26. Si 6 persones tarden a arreplegar una finca de maduixes 20

dies. Quant tardaran 8 persones?

27. Si 4 persones tarden 8 h a repartir 12000 fullets de

publicitat, quant tardaran 5 persones?

28. Si 4 persones tarden 8 h a repartir 12000 fullets de

publicitat, quant tardaran 5 persones a repartir 3000 fullets?

29. Volem pintar una tanca. Sabem que si mesura 300 m, 5

persones la pinten en 6 dies. Si la tanca mesura 400 m i
disposem de 4 persones per a pintar, quant tardaran?

30. Un avió tarda a fer el recorregut entre dues ciutats 10 h

si es mou a 800 km per hora de velocitat.
a) Quant tarda si es mou a 600 km/h?
b) Quant tarda si es mou a 1000 km/h?

- 58 -
 Solucions

TEMA 5:
1. 2. 3. 4.
33,75 € a)12 b)1,66… c)4 d)1,2 8,75 € 425 km
5. 6. 7.
a)13,33…h= 13 h 20´ b)8 h a)6 h b)4 h c)3h a)3 m b)4 m c)1,66 m
8.
a)45%=9/20 b)15%=3/20 c)76%=19/25 d)30%=3/10
9.
a)20 b)120 c)350 d)45
10. 11. 12. 13. 14.
a)300 b)1000 c)6 d)3000 a)55% b)49% 73,5 € 157,5 € 1350 €
15. 16. 17. 18. 19. 20.
556,8 € 8 € 80,25 € 82 € -2 per mil 720
21. 22. 23. 24.
4 € a mi i 2 € al meu amic 1000 €, 1500 € i 2500 € 60,80 i 200 1,875 €
respectivament
25. 26. 27.
a)6 h b)4 h c)3 h 15 dies 6 h 24 min
28. 29. 30.
1 h 36´ 10 dies a)13 h 20´ b)8 h

- 59 -
- 60 -
- 61 -
- 62 -
- 63 -
 TEMA 6: EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Recorda

LES LLETRES COM A NOMBRES

 Exercici: Suposem que un Kg de taronges costa 0,5 €. Quant costen …?
a) 2 Kg  ____________________________
b) 3 Kg  ____________________________
c) 50 Kg  ___________________________
d) n Kg  ____________________________
e) x Kg  ____________________________

 Hauràs vist que podem utilitzar una lletra per a designar una quantitat
indeterminada, però eixa lletra representa un número i funciona com un
número:
 Igual que 5+5+5+5 = 4·5
x+x+x+x = 4·x

 Igual que 4·5+7·5+3·5 = 14·5

4·x+7·x+3·x =14·x

 Igual que 7·5-3·5 = 4·5

7·x-3·x = 4·x

 Igual que 5·5·5 = 53

x·x·x = x3

 Igual que 53·52·54 = 59

x3·x2·x4 = x9

 Igual que 57:54 = 53

x7:x4 = x3

Exercicis
1. Escriu en llenguatge matemàtic:
a) Una quantitat augmenta en 10 unitats: _________________
b) Un bitllet de tren costa 5 € menys que un bitllet
d'autobús: _______________________________________________
c) Un avió porta una velocitat 8 vegades major que la d'un
cotxe: ___________________________________________________
d) L'edat de mon pare és triple que la meua: _____________

- 64 -
 Exercicis
2. Agrupa el que pugues:

a) 3x+5x= _________________ b) 2x-5x= ________________

c) 3y+4y= _________________
e) 3x+4x+3y= ______________
2 2
g) 3x +4x = ________________
i) 5x2+y= __________________
k) x2+2x·x= ________________
d) 3x+4x+1= ______________
f) 3y-4y+1= ______________
h) 5x3-7x3= _______________
j) 3x2+4x= ________________
l) 5x-5= __________________

3. Realitza les següents operacions:

a)x2·x3= ___________________ b)3x2·2x3= _______________

c)5y4·7y2= _________________ d)5y3·y= __________________
e)(10y4):5y= _______________ f)7x:x= ___________________
g)x2+x2= ___________________ h)x2·x2= __________________
i)x2:x2= ___________________ j) x2-x2= __________________

4. Realitza les següents operacions i agrupa el que pugues:

a) 3·(x+5)= _____________________________________________
b) x·(3+5)= _____________________________________________
c) x·(x+5)= _____________________________________________
d) (x+3)(x+5)= __________________________________________
e) (x-3)(x+5)= __________________________________________
f) (x+3)(x-5)= __________________________________________
g) (x-3)(x-5)= __________________________________________
h) (x2+1)(x2-1)= __________________________________________
i) x2(x2+x+2)= __________________________________________

5. Trau factor comú el que pugues:

a) 5x+5y= _______________________________________________
b) 5x+5= _______________________________________________
c) 5x2+5x= _______________________________________________
d) 5x+x·y= _______________________________________________
e) 2x-4= _______________________________________________

- 65 -
- 66 -
 Recorda

 Una equació és una igualtat on apareixen quantitats conegudes i

desconegudes relacionades per operacions matemàtiques. Per exemple:

1) 3x+4 = 5x-8 2) 2x-1 = 8

 Resoldre una equació és trobar les quantitats desconegudes, incògnites, que

fan certa la igualtat. En els nostres exemples, la solució seria:

1) x = 6 2) x = 4

 Per a resoldre una equació hi ha un principi bàsic: tot el que fem a un dels
costats de la igualtat, membre, hem de fer-ho a l'altre per a conservar-la,
per exemple:

 x+5 = 8  x+5-5 = 8-5  x = 8-5 = 3

que es tradueix vulgarment per: el que està sumant a un costat,
passa restant a l'altre.

 x-5 = 8  x-5+5 = 8+5  x = 8+5 = 13

que es tradueix vulgarment per: el que està restant a un costat,
passa sumant a l'altre.

 5·x = 20  5·x:5 = 20:5  x=20/5= 4

que es tradueix vulgarment per: el que està multiplicant a un
costat, passa dividint a l'altre.

 x:6 = 5  (x:6)·6 = 5·6  x = 5·6 = 30

que es tradueix vulgarment per: el que està dividint a un costat,
passa multiplicant a l'altre.

 Les equacions poden tindre una o més incògnites, però nosaltres només
estudiarem les que en tenen una. És més, ens centrarem en aquelles en què la
incògnita només apareix sumada, restada i multiplicada o dividida per un
número: equacions de primer grau.

Per a resoldre-les basta aïllar la incògnita utilitzant els principis anteriors.

- 67 -
 Exercicis
6. Resol les següents equacions:

a) x+3 = 5 b) x+2 = 7 c) x+5 = 3

1 5 2 3 7 1
d) x+ = e) x+ = f) x+ =
3 3 5 5 4 4

g) x-3 = 5 h) x-3 = -5 i) x-5 = 2

1 5 2 1 7 1
j) x- = k) x-  l) x- 
3 3 3 3 4 4

1 1 2 3 1 1
m) x+  n) x+   o) x+ 
2 3 3 5 3 6

1 2 7 4 6 1
p) x-   q) x-  r) x-  
5 7 3 9 5 10

s) x+0,31 = 1,27 t) x+1,2 = -3,4 u) x+7,4 = 0,6

v) x-4,28 = 5 w) x-3,7 = -1,4 x) x-0,4 = -0,4

- 68 -
 Exercicis
7. Resol les següents equacions:

a) 2x = 6 b) 3x = 0 c) 5x = 30

d) 2x = -8 e) 3x = -9 f) 5x = -20

g) –2x = 4 h) –3x = 6 i) –4x = 20

j) –2x = -10 k) –3x = -21 l) –7x = -14

m) 0,2x = 1,2 n) 1,2x = -3,6 o) 0,1x = 0,01

p) 3x = 1,2 q) 4x = -0,8 r) –0,8x = -4

1 3 3  2  3  7
s) x  t) x = u) x =
2 2 5 5 5 5

1 1  2 1  2  1
v) x = w) x = x) x =
2 3 3 5 3 6

- 69 -
 Exercicis
8. Resol les següents equacions:

7 3 4 2 5 7
a) x  b) x  c) x  
4 5 7 3 4 2

d) x : 2  8 e) x : (3)  27 f) x : 4  2

g) x / 5  4 x i) x / 2  90
h)  28
7

j) x / 4  0,8 x x
k)  0,9 l)  0,01
 3 0,1

x n) x / 2,1  1,2 x
m)  3,4 o)  0,1
1,2 3,4

2 3 1 1 2 1
p) x :  q) x :  r) x :  
3 4 4 5 3 4

7 5 x 3 x 1
s) x :  t)  u) 
4 2 1/2 2  7/4 5

- 70 -
 Exercicis
9. Resol les següents equacions:
a) 2x+1 = 41 
b) 2x-3 = -7 
c) 3x-2 = 7 
d) 5x+4 = 19 
e) 5x-4 = 11 
f) –5x+2 = 17 
g) –3x-4 = 5 
h) 2x+8 = 16 
i) 3x-7 = -7 
j) 4-5x = 11 
k) 2-5x = 17 
l) –4-3x = 5 

10. Lola ha comprat 3/4 de Kg de carn que li han costat 6

euros. Quan val un Kg de carn?

11. He caminat la tercera part del camí i encara em queden 360

metres per recórrer. Quina longitud té el camí?

12. Un pal té davall terra 2/7 de la seua longitud i la part

emergent mesura 8 m. Quina és la longitud del pal?

13. Resol les següents equacions:

a) 2x+1 = 6 b) 3x-2 = 5

c) 4x+1 = 3 d) 5x-2 = 7

- 71 -
 Exercicis
I seguim resolent equacions....

e) 4x+1 = 6 f) –4x+1 = -3

g) 0,2x+1,3 = 0,2 h) 4,1x-3,1 = 5,1

i) 0,1x+0,2 = 0,3 j) 4,8x-4,2 = 0,6

k) 2,3x+1 = 5,6 l) 2x+0,2 = 0,8

m) 2(x+1) = 32 n) 3(x-2) = 9

o) 5(x+2) = -10 x  1
p)  5
2

x  2 r) (x-5):4 = -2
q)  3
3

s) (x+1):2 = 7 t) (x-2):3 = 3

u) (x-5)/4 = -2 2 3
v) 2(x+ ) =
3 4

1 1 2 x 1 7
w) 3(x- ) = x)    
5 2 3 2 4 2

- 72 -
 Exercicis
14. Resol les següents equacions:

a) 2x-7 = 3x-8 b) 6x-3 = 2x+1

b) 9(x-1) = 6(x+3) d) 2x+2 = x+2

e) 10x+2x = 7x-15 f) x-7 = 2(x-3)

g) 2x+2 = x+5 h) –3x+2 = x+10

i) 12-(x-3) = 6 j) 8(x-2) = -12(3-x)

1 2 1 1 2 1
k) x-  x- l) 2x-  x+
2 3 4 5 3 5

2 1 2 1 3 1
m) x+  x-3 n) x+  x+
3 5 3 5 2 2

- 73 -
 Exercicis
I seguim resolent equacions....

3 2 p) 3-(2x+1) = 5
o) x+1 = x-2
4 5

q) x-(3-2x) = 3 r) 2x+(5x-2) = 3

s) x = 4-(x-2) t) 2x-3 = 4(x+2)

u) 3-(x-2) = 4-(2x+1) v) 2(x+1)+x = 7

2x  1 x  3 x  11 x  5
w)  5  x)   0
6 4 6 3

15. Si al triple d'un número li restem 7 obtenim el doble del

número inicial. Troba'l.

16. Troba el número al què sumant-li 5 obtenim sis vegades més

que si li restem 5.

- 74 -
 Exercicis
17. Si al doble d'un número li restem la seua meitat obtenim
com a resultat 54. Troba el número.

18. Si a un número li restem 1 obtenim el doble que si li

restem 10. Troba'l.

19. Eva es va gastar les 3/4 parts dels diners que tenia i
després la tercera part del que li quedava. Si acaba amb 1 €,
quants diners tenia al començar?

20. S'han consumit 7/8 del contingut d'un bidó d'oli. Reposem
38 litres i així el bidó queda ple fins a les seues 3/5 parts.
Troba la capacitat del bidó.

21. Es reparteixen 150000 € entre tres persones A, B i C de

manera que entre A i B cobren conjuntament el doble del que
cobra C i que A cobra 20000 € més que B. Quant rep cada
persona?

22. Els 65 viatgers d'un avió pertanyen a 4 països. Col·locats

en orde decreixent, el número de viatgers que correspon a cada
país, Mèxic, Veneçuela, Argentina i Espanya, cadascun d'ells
és 2/3 de l'anterior. Quants viatgers hi ha de cada país?

- 75 -
 Solucions

TEMA 6:
1.
a) x+10 b)x+5 = y c)x = 8·y d)x = 3·y
2.
a)8x b)-3x c)7y d)7x+1 e)7x+3y f)-y+1
g)7x2 h)-2x3 i)5x2+y j)3x2+4x k)3x2 l)5x-5
3.
a)x5 b)6x5 c)35y6 d)5y4 e)2y3 f)7 g)2x2 h)x4 i)1 j)0
4.
a)3x+15 b)8x c)x2+5x d)x2+8x+15 e)x2+2x-15
f)x2-2x-15 2
g)x -8x+15 h)x4-1 i)x4+x3+2x2
5.
a)5(x+y) b)5(x+1) c)5x(x+1) d)x(5+y) e)2(x-2)
6.
a)2 b)5 c)-2 d)4/3 e)1/5 f)-3/4 g)8 h)-2 i)7
j)2 k)1/3 l)2 m)-1/6 n)-19/15 o)-1/6 p)-3/35 q)25/9
r)11/10 s)0,96 t)-4,6 u)-6,8 v)9,28 w)2,3 x)0
7.
a)3 b)0 c)6 d)-4 e)-3 f)-4 g)-2 h)-2 i)-5 j)5 k)7 l)2 m)6 n)-3
o)0,1 p)0,4 q)-0,2 r)5 s)3 t)-2/3 u)7/3 v)2/3 w)-3/10 x)1/4
8.
a)12/35 b)7/6 c)-14/5 d)16 e)-81 f)8 g)-20 h)196
i)-180 j)3,2 k)2,7 l)0,001 m)4,08 n)-2,52
o)-0,34 p)1/2 q)1/20 r)-1/6 s)35/8 t)3/4 u)7/20
9.
a)20 b)-2 c)3 d)3 e)3 f)-3 g)-3 h)4 i)0 j)-7/5 k)-3 l)-3
10. 11. 12.
8 € 540 m 11,2 m
13.
a)5/2 b)7/3 c)1/2 d)9/5 e)5/4 f)1 g)-5,5 h)2 i)1 j)1 k)2 l)0,3
m)15 n)5 o)-4 p)9 q)11 r)-3 s)13 t)11 u)-3 v)-7/24 w)11/30 x)10
14.
a)1 b)1 c)9 d)0 e)-3 f)-1 g)3 h)-2 i)9 j)5
k)28/15 l)13/15 m)48/5 n)-9/25 o)-60/7 p)-3/2 q)2
r)5/7 s)3 t)-11/2 u)-2 v)5/3 w)53 x)1
15. 16. 17. 18. 19. 20.
7 7 36 19 6 € 80 l
21. 22.
A=60000 B=40000 C=50000 27 Mèxic; 18 Veneçuela; 12 Argentina; 8 Espanya.

- 76 -
- 77 -
 TEMA 7: UNITATS DE MESURA

Recorda

 Són moltes les coses que mesurem (magnituds). El com ho fem depén dels
gustos i possibilitats, així d'una persona podem dir que mesura 1,65 metres o
6 peus.

 Recordarem en este tema les unitats que usem de forma més habitual.

Recorda

LONGITUDS

 Una longitud és la distància que hi ha entre dos punts.

 El metre és la principal unitat de longitud. Per a mesurar coses més grans i

més xicotetes usem:

Unitat Valor (en metres)

Abreviatura
Quilòmetre 1000 m
Km
Hm Hectòmetre 100 m
Dam Decàmetre 10 m
m Metre 1m
dm Decímetre 1
0,1 m = m
10
cm Centímetre 1
0,01 m = m
100
mm Mil·límetre 1
0,001 m = m
1000

Exercicis

1. Fes els següents canvis d’unitats:

a) 6 km = m b) 47 Hm = Dam
c) 9 dm = mm d) 16 Dam = km
e) 2 Hm = km f) 64 mm = Dm

- 78 -
 Exercicis
2. Completa la taula:
Apartat km Hm Dam m dm cm mm
a) 642
b) 149,2
c) 45,3
d) 3,95

3. ¿ Quina unitat utilitzaries per a mesurar ___________?

a) La longitud d'un bolígraf:
b) La distància entre dos ciutats:
c) El diàmetre d'un clau:
d) L'altura d'un edifici:

4. Ordena de menor a major les longituds:

a) 35 m; 3,5 Hm; 0,3 km  _______________________________
b) 1,28 m; 85 cm; 13 dm  _______________________________

5. Expressa en metres:
a) 5 Hm  b) 3,4 km 
c) 48 dm  d) 197,6 cm 

6. Expressa en quilòmetres:
a) 2 Hm  b) 750 m 
c) 10000 dm  d) 100 Dam 

7. Calcula:
a) (5 km, 6 Hm, 3 m) +(3 Hm, 5 Dam)

b) 7· (5 Hm, 4 Dam, 5 m, 2 dm)

c) (5 km, 6Hm, 3 m) - (3 Hm, 5 Dam)

d) (2 m, 5 cm, 8 mm) : 3

- 79 -
 Exercicis
8. Es vol posar en els dos costats d'una carretera de 105 km
de llarg, una tanca amb pals, separats uns d'altres 50 m
Quants pals es necessiten?

9. Laura ha llançat la pilota a una distància de 3,95 m i Juan

a 4 m 16 cm. En quants centímetres ha superat Juan a Laura?

10. Un ciclista ha donat 13 voltes completes a un circuit i ha

recorregut, en total, 75 km 4 Hm. Quants metres té el circuit?

11. Un cotxe porta una velocitat de 72 km per hora. Quants

metres recorre en un segon?

Recorda

CAPACITAT

 Capacitat d'un recipient és la quantitat de líquid que pot contenir.

 La principal unitat de capacitat és el litre.

Tenim també:

Kl Quilolitre 1000 l
Hl Hectolitre 100 l
Dal Decalitre 10 l
l Litre 1l
dl 1
Decilitre 0,1 l = l
10
cl Centilitre 1
0,01 l = l
100
ml Mil·lilitre 1
0,001 l = l
1000

- 80 -
 Exercicis
12. Fes els següents canvis d'unitats:
a) 54,6 dl = ___________ l b) 10,8 Hl = ___________ cl
c) 33,25 kl = __________ Dal d) 27,5 dl = ___________ l

13. Completa els buits:

a) 0,5 l = _________ cl b) 33 cl = __________ l
c) 6,4 l = ____ dl = _____ cl d) 7,5 dl = ________ cl
e) 50 ml = _________ cl f) 0,74 l = ____ cl =_____ ml
g) 3,5 cl = ________ ml h) 2500 ml = ________ l
i) 3,98 Hl = ________ l j) 246 l = _________ Hl
k) 23 Dal = _________ l l) 35720 l = _______ kl
m) 48,7 kl = ________ l n) 78,2 l = _______ Dal

14. Realitza les següents operacions:

a)(14 l,25 cl)+(11 l,6 dl)+(7,5 dl)

b)(1 kl,3 Hl,80 l)-(950 l)

c)1,5 l+2,75 l+0,25 l d)(1 kl,4 Dal, 9 l)-(7 Hl,5 Dal)

e)(3 kl,9 Dal,4 l) : 8 f)3·(5 l,6 cl)

15. Ordena de menor a major:

3 l; 1,3 Dal; 34 dl  ___________________________________

16. Un camió cisterna transporta 23,745 kl d'aigua a un poble

amb restriccions per la sequera. Si per a cada persona hi ha
15 l, quants habitants té el poble?

17. S'envasen 1589 l d'alcohol en flascons de 35 cl que es

venen a 70 cèntims d'euro cadascun. Quin és el valor de
l'alcohol?

- 81 -
 Recorda

MASSA

 La massa és la quantitat de matèria de la que està format un cos.

La unitat principal de massa és el gram.

Els seus múltiples i divisors més usuals són:

T Tona mètrica 1000000 g = 1000 kg

Kg Quilogram 1000 g
Hg Hectogram 100 g
Dag Decagram 10 g
g Gram 1g
dg Decigram 1
0,1 g = g
10
cg Centigram 1
0,01 g = g
100
mg Mil·ligram 1
0,001 g = g
1000

 La massa està relacionada amb la capacitat: Un quilogram és,

aproximadament, la massa d'un litre d'aigua pura al nivell del mar i a 4º C.

 La densitat indica si un cos és més o menys pesat que l'aigua.

Massa (kg )
= Densitat
Capacitat (l )

Si la densitat és major que 1, és més dens que l'aigua, i si és menor que 1, és

menys dens (en este cas flota i en el primer s'enfonsa).

 El pes d'un cos és la major o menor resistència que ofereix al moviment. Al

nivell del mar i a 4º C coincideix amb la seua massa, però en la Luna, per
exemple, la mateixa massa pesa menys.

Exercicis
18. Completa els buits:
a) 4,7 Dag = __________ g b) 0,76 Hg = __________ g
c) 22,22 kg = _________ g d) 34,09 dg = _________ g
e) 7 g = _____________ mg f) 13700 mg = _________ g
g) 7,3 kg = ___________ g h) 4,3 T = ___________ kg
i) 7,6 Dag = __________ T j) 2 mg = _____________ T

- 82 -
 Exercicis

19. Realitza les següents operacions:

a)(1 T,75 kg) + (0,9 T,125 kg) b)3,5 g - (1 g,7 dg,43 mg)

c)28,7 kg + 3 kg + 40,100 kg d)9 kg - (2 Hg,7 Dag)

e)(6 kg,2 Dag,8 cg) : 8 f)(3 g,2 cg) · 3

20. Ordena de menor a major les quantitats:

36 kg; 35,5 kg; 362 Hg

21. Quants kg pesen 5 dipòsits de gas argó de 3 kl cadascun,

si un litre pesa 1,38 g?

22. Si la densitat del ferro és 7,8, quant pesen 100 l?

23. Un litre d'oli pesa 850 g.

a) Quina és la densitat de l'oli?

b) Quants kg pesen 40 l d'oli?

c) Quants litres ocupa una Tona mètrica d'oli?

- 83 -
 Recorda

TEMPS
 El temps és un concepte de difícil definició. Podem dir que és el que dura una
acció o la duració entre dos fets.

 La unitat fonamental és el segon i tots sabem que 60 segons formen un minut,

60 minuts una hora, 24 hores un dia, etc.

Exercicis
24. Calcula els minuts que hi ha en:

a)2 h b)7 h 1 1 e)0,25 h

c) h d) h
2 4

25. Calcula els segons que hi ha en:

a) 5 min b) 30 min 1 d)2 h e)0,5 h

c) h
2

26. Quantes hores hi ha en 240 min?

27. Si una persona té 18 pulsacions en 15 segons, quantes

pulsacions tindrà en una hora?

- 84 -
 Exercicis
28. Realitza les operacions:
a) 3 h 28´ 15´´ + 53´ 29´´ b) 25´ 13´´ -3´ 29´´

c) 4 h 38´ 56´´ + 2 h 39´ 24´´ d) (4 h 5´ 45´´)·5

29. Realitza les operacions següents:

a) 5 segles 24 anys 6 mesos b) 4·(6 h 24´ 4´´)

+
8 segles 20 mesos

c) (7 h 24´ 32´´):9 d) 56 h : 6

e) 5 h 3´ 27´´ - 2 h 50´ 44´´ f) (10 h 46´´)·9

30. Si un tren ix de l'estació a les 8 h 57´ i el viatge té

una duració de 3 h 44´ , a quina hora arriba al seu destí?

- 85 -
 Exercicis
31. Calcula els segons que hi ha en:

a) 1 h 39´ 45´´ b) 3 h 50´ 9´´

32. Expressa en hores, minuts i segons:

a) 4997´´ b) 5057´´ c) 10000´´

33. Si un avió recorre 840 km en una hora, quants km recorre

en un minut? Quant de temps tardarà a recórrer 5880 km?

34. Un dia, els 70 empleats d'una fàbrica han fet una aturada
de 2 h 30´. Cada empleat cobra, per 8 h de treball diari, 56
euros. Quant han deixat de percebre els 70 empleats per eixa
aturada?

35. Hi ha més coses que mesurar?

- 86 -
 Solucions

TEMA 7:
1.
a)6000 b)470 c)900 d)0,16 e)0,2 f)0,64
2.
a)0,000642 ; 0,00642 ; 0,0642 ; 0,642 ; 6,42 ; 64,2
b)1,492 ; 14,92 ; 1492 ; 14920 ; 149200 ; 1492000
c)453 ; 4530 ; 45300 ; 453000 ; 4530000 ; 45300000
d)0,00395 ; 0,0395 ; 0,395 ; 39,5 ; 395 ; 3950
3.
a)cm b)km c)mm d)m
4.
a)35 m < 0,3 km < 3,5 Hm b)85 cm < 1,28 m < 13dm
5. 6.
a)500 b)3400 c)4,8 d)1,976 a)0,2 b)0,75 c)1 d)1
7. 8.
a)5953 m b)3816,4 m c)5253 m d)0,686 m 4202
9. 10. 11. 12.
21 5800 20 a)5,46 b)108000 c)3325 d)2,75
13.
a)50 b)0,33 c)64 i 640 d)75 e)5 f)74 i 740 g)35
h)2,5 i)398 j)2,46 k)230 l)35,72 m)48700 n)7,82
14.
a)26,6 l b)430 l c)4,5 l d)299 l e)386,75 l f)15,18 l
15. 16. 17.
3 l < 34 dl < 1,3 Dal 1583 3178 €
18.
a)47 b)76 c)22220 d)3,409 e)7000 f)13,7
g)7300 h)4300 i)0,000076 j)0,000000002
19.
a)2100 kg b)1,757 g c)71,8 kg d)8730 g e)752,51 g f)9,06 g
20.
35,5kg<36kg<362Hg
21. 22. 23.
20,7 780 kg a)0,85 b)34 c)Aprox. 1176,47 l
24. 25.
a)120 b)420 c)30 d)15 e)15 a)300 b)1800 c)1800 d)7200 e)1800
26. 27. 28.
4 4320 a)4h 21´44´´ b)21´44´´ c)7h 18´20´´ d)20h 28´45´´
29.
a)13 segles 26 anys 2 mesos b)25h 36´16´´
c)C=49´23´´ R=5´´ d)9h 20´ e)2h 12´43´´ f)90h 6´54´´
30. 31. 32.
12h 41´ a)5985 b)13809 a)1h 23´17´´ b)1h 24´17´´ c)2h 46´40´´
33. 34.
14km; 7h 1225 €
35.
Per descomptat que sí: superfícies, volums, angles i altres coses.
Algunes les veurem en altres temes.

- 87 -
 TEMA 8: SUPERFICIES I VOLUMS
Recorda

SUPERFÍCIES
 Una superfície és un tros de pla limitat per totes parts.
Àrea és la mesura d'una superfície.

Tens així dos superfícies amb la mateixa àrea. Retallant la figura inicial de
diverses formes, i apegant, tindríem superfícies distintes amb la mateixa
àrea.

 El metre quadrat, m2, és la unitat fonamental de superfície. 1 m2 1 m

És l'àrea d'un quadrat d'1 m de costat.
1m

 Múltiples i divisors:

1m 1 m2 1 Dam = 10 m 1 Dam2 = 100 m2

1m
Longituds: 1 Dam = 10 m
Observa
Àrees: 1 Dam2 = 100 m2

Raonant així tenim: 1 Dam = 10 m

km2 1000000 m2
Quilòmetre quadrat
Hectòmetre quadrat Hm2 10000 m2
Decàmetre quadrat Dam2 100 m2
Metre quadrat m2 1 m2
Decímetre quadrat dm2 1
0,01 m2 = m2
100
Centímetre quadrat cm2 1
0,0001 m2 = m2
10000
Mil·límetre quadrat mm2 1
0,000001 m2 = m2
1000000
- 88 -
 Recorda

Longituds:
:10 :10 :10 :10 :10 :10

Km Hm Dam m dm cm mm

x10 x10 x10 x10 x10 x10

Àrees:
:100 :100 :100 :100 :100 :100

Km2 Hm2 Dam2 m2 dm2 cm2 mm2

x100 x100 x100 x100 x100 x100

Exercicis
1. Completa els buits:
a) 4 m2 = ________ dm2 = ________ Hm2
b) 3,7 Hm2 = ________ m2 = ________ km2
c) 29 cm2 = ________ mm2 = ________ Dam2
d) 6,3 m2 = ________ cm2 = ________ km2
e) 13,8 km2 = ________ m2 = ________ mm2

2. Calcula els m2 que hi ha en:

a) 75 Dam2 = ________ b) 0,5 km2 = ________

c) 34,57 Hm2 = ________ d) 697 cm2 = ________
e) 3000 dm2 = ________ f) 472000 mm2 = ________

3. Completa els buits:

a) 4578 m2 = _________ km2 b) 0,89 Dam2 = __________ cm2

c) 481 km2 = __________ m2 d) 0,005 cm2 = __________ dm2
e) 0,034 Hm2 = _______ dm2 f) 0,000001 m2 = ________ mm2

4. Ordena de menor a major les àrees:

6 Dam2; 573 m2; 5,1 km2; 8653 dm2

5. Volem posar plaques d'escaiola de 6000 cm2 cadascuna en el

sostre d'un saló de 30,6 m2. Quantes necessitem?
6. Un cristaller ha comprat una lluna de 7,4 m2 per 133,2 €, i
vol guanyar en la venda 33,3 €. A quant ha de vendre el m2 de
cristall?

- 89 -
 Recorda

 Mesures agràries. En mesura de finques s'utilitzen unes mesures amb noms

especials:
Hectàrea (Ha) = Hm2 , Àrea (a) = Dam2 , Centiàrea (ca) = m2

Exercicis
7. Completa els buits:
a) 1 Ha = ______ a = ____ ca b) 80 a = _____ ca = _____ Ha
c) 1306 a = ____ Ha = ___ ca d) 0,6 Ha = ____ a = _____ c

8. Escriu els m2 que hi ha en:

a) 6 Hm2 57 Dam2 45 cm2

b) 34 a 7,4 Ha 8 ca

9. Un agricultor té una finca de 5 Ha. La planta de roures que

li costen a 2 € per arbre. Cada roure ocupa 25 m2. La màquina
que li fa els clots li cobra 800 €. El Ministeri d'agricultura
li dóna una subvenció per arbres de 1000 € per Ha. Quants
diners ha hagut de posar l'agricultor?

Recorda

VOLUMS

 Un volum és un tros de l'espai limitat per totes parts. Mesurar un volum és

esbrinar la quantitat d'alguna cosa que cap dins. Podria ser aigua, la qual cosa
ens diu que, a efectes de mesurar, un volum i una capacitat és el mateix.

 Sabem que la quantitat d'aigua no depén de la forma de l'envàs que la conté.

1m
El metre cúbic, m3, és la unitat fonamental de volum.
És el volum (l'aigua que cap) d'un cub d'1 m de costat. 1m
1m

- 90 -
 Recorda

 Múltiples i divisors:

1 Dam = 10 m

1m
1m
1m 1 Dam = 10 m 1 Dam3 = 1000 m3

1 m3

1 Dam = 10 m

Observa que en 1 Dam3 caben 1000 m3: una primera capa de 100 m3 en el "sòl“
i altres 9 capes iguals, una sobre una altra fins al "sostre“, que faran:
10 · 100 = 1000 m3

Raonant així tenim:

km3 1000000000 m3
Quilòmetre cúbic
Hectòmetre cúbic Hm3 1000000 m3
Decàmetre cúbic Dam3 1000 m3
Metre cúbic m3 1 m3
Decímetre cúbic dm3 1
0,001 m3 = m3
1000
Centímetre cúbic cm3 1
0,000001 m3 = m3
1000000
Mil·límetre cúbic mm3 1
0,000000001 m3 = m3
1000000000

:1000 :1000 :1000 :1000 :1000 :1000

Km3 Hm3 Dam3 m3 dm3 cm3 mm3

x1000 x1000 x1000 x1000 x1000 x1000

 Relació amb les mesures de capacitat vistes:m3 = kl , dm3 = l , cm3 = c·c = ml

- 91 -
 Exercicis
10. Expressa en dm3:
a)20 m3 = b)0,04 m3 = c)5000 cm3 =
d)480 cm3 = e)30 l = f)42 dl =
g)35 cl = h)2 Hl = i)3 cc =

11. Expressa en cm3:

a) 4 dm3 = b) 0,06 dm3 =
c) 1 m3 = d) 0,005 m3 =

12. Expressa en litres:

a) 3,5 m3 = b) 0,02 m3 =
c) 4,5 dm3 = d) 2480 cm3 =

13. Fes els canvis d'unitats següents:

a) 3 m3 = dm3 b) 8 Hm3 = m3
c) 4578 dm3 = m3 d) 0,45 m3 = dm3
e) 38,467 cm3 = m3 f) 0,006 m3 = dm3

14. Expressa en m3:

a) 5 Dam3 = b) 456 Hm3 =
c) 3569 dm3 = d) 80465 cc =
e) 0,34 Hm3 = f) 0,06 dm3 =

15. Ordena de menor a major:

980 m3 ; 0,1 Dm3 ; 20000 dm3 ; 0,0004 Hm3

16. Realitza les següents operacions:

a) (56 m3, 751 dm3, 408 cm3) - (2 m3, 79 cm3)

b) (4 Dam3, 902 dm3) · 6

c) (184 m3, 26 dm3) : 3

17. Una font brolla 5 l per segon. Quants m3 d'aigua

proporcionarà en 10 dies?

- 92 -
18. Al omplir amb aigua destil·lada a 4º C un dm3, usem un
litre, i el pes de l'aigua usada és 1 kg (fet al nivell del
mar).
a) Quina és la densitat de l'aigua?

b) Si la densitat de l'alumini és 2,7 kg/l, quin volum

ocupen 100 kg d'este metall?

c) Quant pesen 28 l d'oli, si la densitat és 0,82?

d) Sabent que la densitat de l'or és 19,3 kg/l, quant ocupa

1 kg d'or?

Solucions

TEMA8:
1.
a)400 ; 0,0004 b)37000 ; 0,037 c)2900 ; 0,000029
d)63000 ; 0,0000063 e)13800000 ; 13800000000000
2.
a)7500 b)500000 c)345700 d)0,0697 e)30 f)0,472
3.
a)0,004578 b)890000 c)481000000 d)0,00005 e)34000 f )1
4. 5. 6.
8653 dm2 < 573 m2 < 6 Dam2 < 5,1 km2 51 22,5 €
7.
a)100 a = 10000 ca b)8000 ca = 0,8 Ha
c)13,06 Ha = 130600 ca d)60 a = 6000 ca
8. 9.
a)65700,0045 b)77408 Li tornen 200 €
10.
a)20000 b)40 c)5 d)0,48 e)30 f)4,2 g)0,35 h)200 i)0,003
11. 12.
a)4000 b)60 c)1000000 d)5000 a)3500 b)20 c)4,5 d)2,48
13.
a)3000 b)8000000 c)4,578 d)450 e)0,000038467 f)6
14.
a)5000 b)456000000 c)3,569 d)0,080465 e)340000 f)0,00006
15.
2000 dm3 < 0,1 Dam3 < 0,0004 Hm3 < 980 m3
16. 17.
a)54 m3, 751 dm3, 329 cm3 = 54,751329 m3 b)24005,412 m3 c)61,342 m3 4320
18.
a)1 b)37,037 l c)22,96 kg aproximadament d)0,051 l aproximadament

- 93 -
 TEMA 9: ANGLES

Recorda

 Un angle és la regió del pla compresa Costat A

entre dos semirectes amb origen comú. Angle AOB
O
Vèrtex Costat B

 Si prenem dos semirectes perpendiculars, i dividim l'angle

que formen en 90 parts iguals, obtenim 90 angles xicotets.
O
La mesura de cada un d'ells és la unitat que utilitzem per a mesurar angles i
l’anomenem grau, per la qual cosa l'angle del dibuix mesura 90 graus, que
escriurem 90º.

 Per a angles xicotets s'utilitzem les mesures:

minut  1º = 60 minuts = 60’
segons  1’ = 60 segons = 60’’
1º = 3600’’

 Per a mesurar angles utilitzem el transportador

d'angles o semicercle graduat. 90º 50º

Per a mesures més precises, els arquitectes i 180º 0º

enginyers usen el goniòmetre i el teodolit.

 La bisectriu d'un angle és la semirecta que divideix a l'angle en dos parts

iguals. Per a traçar-la es procedeix de la següent manera:

Compàs
Per a traçar-la es recolza el compàs (1) P
en el vèrtex de l'angle i es marquen
dos punts en els costats que el
formen. Amb el compàs en eixos punts
es localitza el punt P que determina la Compàs (2)
bisectriu buscada..

- 94 -
 Exercicis
1. Expressa en minuts:

a) Un grau i mig. b) 3º 20’

c) 900’’ d) 2820’’

2. Expressa en segons:

a) 3º b) 10’

c) 8’ 25’’ d) 1º 5’ 15’’

3. Expressa en graus:

a) 18000’’ b) 600’

c) 603’ d) 180090’’

4. Expressa en graus, minuts i segons:

a) 5289’’ b) 7310’’

- 95 -
 Exercicis
5. Realitza les següents operacions amb angles:

a) 15º 26’ 50’’+ 12º 8’ 35’’ b) 35º 42’ 50’’ + 12º 17’ 10’’

c) 27º 30’+ 12º 53’ d) 13º 25’ 40’’ + 1º 34’ 20’’

e) 45º 25’ 16’’- 13º 12’ 39’’ f) 14º 20’ 35’’ - 8º 22’ 15’’

g) 36º 53’’- 27º 4’ h) (46º 47’ 53’’ ) · 7

i) (12º 51’ 36’’ ) · 3 j) (35’ 25’’ ) · 6

k) (57º 43’ 44’’ ) : 4 l) (97º 28’ 45’’ ) : 5

6. Fes proves amb el transportador per a mesurar i dibuixar

angles.

- 96 -
 Recorda

 Classificació d'angles:

 

 

Agut Recte Obtús Pla Complet

 < 90º  = 90º  > 90º  = 180º  = 180º

 


Convex Còncau
0º<  < 180º 180º <  < 360º

 Angles complementaris: Dos angles que sumen 90º.

 Angles suplementaris: Dos angles que sumen 180º.

 Angles oposats pel vèrtex:

Vèrtex comú i els costats d'un són prolongació
 
dels de l'altre. Mesuren el mateix.

Exercicis
7. Troba l'angle complementari de:
a) 36º b) 89º c) 40º 30’

8. Troba l'angle suplementari de:

a) 36º b) 170º c) 100º 30’

- 97 -
 Exercicis
9. Troba l'angle complementari i el suplementari de:
a) 45º b) 30º c) 25º

d) 60º e) 1’’ f) 2’

10. Classifica els angles següents:

a) 25º 13’ 12’’  _______________________________________

b) 78º 13’ 14’’  _______________________________________
c) 270º  _______________________________________________

Recorda

 Sabem de cursos anteriors que un polígon és una porció del pla limitada per
costats rectes. Quan tots els costats d'un polígon són iguals, es diu polígon
regular.

 Segons el número de costats reben noms diferents:

 3 costats: Triangle

Equilàter Isòsceles Escalè

(3 costats iguals) (2 costats iguals) (3 costats distints)

90º
Triangle rectangle
(u dels angles
mesura 90º)

- 98 -
Recorda

 4 costats: Quadrilàter

Quadrat: 4 costats iguals i 4 angles rectes.


 
Rombe: 4 costats iguals i 2 mesures d’angles.


Rectangle: 4 angles rectes i 2 mesures de costats.

  Romboide: 2 mesures d’angles i 2 mesures de

 
costats.

  Trapezi isòsceles: el que queda al tallar un

  triangle isòsceles, paral·lelament a la base.


Trapezi rectangle: el que queda al tallar un
 triangle rectangle paral·lelament a la base.

 5 costats: Pentàgon


  Pentàgon regular: els 5 costats i els 5 angles
mesuren el mateix.
 

 6 costats: Hexàgon

 
Hexàgon regular: els 6 costats i els 6 angles
 
mesuren el mateix.
 

- 99 -
 Exercicis
11. Fixa't en els dibuixos i contesta, sense botar-te cap
apartat.

a) La suma dels angles d'un rectangle és:

b)   La suma dels angles d'un romboide és:

 


c) La suma dels angles d'un triangle és:
 
 


d) La suma dels angles d'un quadrilàter és:

e) La suma dels angles d'un pentàgon és:

f) La suma dels angles d'un hexàgon és:

12. Troba l'angle que falta en les figures següents:

75º
a) 60º b) c) 160º
30º
25º
45º 35º

13. Un pentàgon regular conté 5 triangles isòsceles.

Dibuixa'ls i troba la mesura dels angles de cadascun.

14. Un hexàgon regular conté 6 triangles isòsceles. Dibuixa'ls

i troba la mesura dels angles de cadascun.

- 100 -
 Exercicis
15. En un triangle rectangle, un angle mesura 62º 27’ 21’’.
Quant mesuren els altres dos angles?

16. En un rombe, un angle mesura 124º 32’ 54’’. Troba els

altres tres angles.

17. En un triangle, un angle mesura 32º 35’ 47’’, i un altre

el triple de l'anterior. Troba els dos que desconeixes.

18. En un quadrilàter de vèrtexs A, B, C i D, l'angle A mesura

79º 12’ 33’’, l'angle B mesura 111º 45’ 41’’ i el C mesura 93º
13’ 55’’. Quant mesura l'angle D?

Solucions

TEMA 9:
1. 2. 3. 4.
a)90 b)200 a)10800 b)600 a)5 b)10 c)10,05 a)1º28’9’’
c)15 d)47 c)505 d)3915 d)50,025 b)2º1’50’’
5.
a)27º35’25’’ b)48º c)40º23’ d)15º e)32º12’37’’ f)5º58’20’’ g)8º56’53’’
h)327º35’11’’ i)38º34’48’’ j)3º32’30’’ k)14º25’56’’ l)19º29’45’’
7. 8.
a)54º b)1º c)49º30’ a)144º b)10º c)79º30’
9.
a)C=45º,S=135º b)C=60º,S=150º c)C=65º,S=155º d)C=30º,S=120º
e)C=89º59’59’’,S=179º59’59’’ f)C=89º58’,S=179º58’
10. 11.
a) agut i còncau a)360º b)360º c)180º
b) agut i còncau c)convex d)360º e)540º f)720º
12. 13. 14. 15.
a)90º b)80º c)120º 72º i 54º 60º 90º i 27º 32’ 39’’
16. 17. 18.
124º 32’ 54’’ i 55º 27’ 6’’ 97º 47’ 21’’ i 49º 36’ 52’’ 75º 47’ 51’’

- 101 -
 TEMA 10: TRIANGLES

Recorda

TRIANGLES

 Un triangle és un polígon de 3 costats.

 CLASSES DE TRIANGLES
Classificació:
 Segons el número de costats:

Equilàter Isòsceles Escalè

(3 costats iguals) (2 costats iguals) (3 costats distints)

 Segons els angles:

90º
Acutangle Triangle rectangle Obtusangle
(3 angles aguts) (1 angle obtús)
(un dels angles mesura
90º)
 La suma dels angles d'un triangle és 180º.

Exercicis
1. Contesta raonadament:
a) Pot, un triangle rectangle, ser equilàter?

b) Pot, un triangle rectangle, ser isòsceles?

c) Pot, un triangle rectangle, ser escalè?

2. Tenim tres llistons amb longituds, les que es donen, i

volem formar amb ells un triangle. En quins casos és possible
i en quals no? Raona la resposta.
a) 10, 8, 7 b) 10, 3, 5 c) 10, 5, 5 d) 10, 6, 6
- 102 -
 Exercicis
3. Si sabem dos costats d'un triangle i l'angle que formen
eixos dos costats, podem construir el triangle? Pensa-ho amb
costats 3 i 5, i angle de 30º per exemple, i digues com ho
faries.
(  Només a criteri del professor o professora)

4. Si sabem dos angles i el costat comú a estos dos, d'un

triangle, podem construir-lo? Pensa-ho amb el costat 5 i els
angles 35º i 70º per exemple, i digues com ho faries.
(  Només a criteri del professor o professora)

5. Si sabem els costats i un angle que no és el que formen,

d'un triangle, podem construir-lo? Pensa-ho amb els costats 3
i 4, i l'angle de 60º, per exemple, i digues com ho faries.
(  Només a criteri del professor o professora)

Recorda

PERÍMETRE I ÀREA
 El perímetre del triangle, com el de qualsevol polígon, és la mesura del seu
contorn, és a dir, la suma de les longituds dels seus costats:

a c
p = a+b+c
b
 L'àrea:
L'àrea més fàcil de calcular és la del rectangle.

2m Àrea = 3·2 = 6 m2
3m
Amb decimals també funciona:
0,5 0,5 0,5 0,25

0,5 m 1 1 1 0,5

0,5 m
0,25 m2 1 1 1 0,5

3,5·2,5 = 8,75
1+1+1+1+1+1+0,5+0,5+0,5+0,5+0,5+0,25 = 8,75
- 103 -
 Recorda

 Aleshores l'àrea del rectangle és:

Altura h A=b·h
Base b

L'àrea d'un romboide és la mateixa:

Altura h h

Base b b

 Tot triangle és la meitat d’un romboide:

Per tant, l'àrea d'un triangle és:

b ·h
A= sent b el costat horitzontal i h la longitud des del vèrtex que no està
2
en b fins a l'horitzontal b.

h h h

b b b

Exercicis
6. Troba l'àrea dels triangles:

a) b) c)
7 cm
9 cm 12 cm
19 cm 3 cm 13 cm

7. Calcula l'àrea d'un triangle sabent que la seua base mesura

7,2 cm i la seua altura 59 mm.

- 104 -
 Exercicis
8. Els costats d'un triangle mesuren: 6,4 cm, 43 mm i 0,9 dm.
Troba el seu perímetre.

9. Un triangle isòsceles té 14,25 cm de perímetre. Si el seu

costat desigual mesura 6,10 cm. Quant mesuren els altres dos
costats?

10. Els costats més curts d'un triangle rectangle mesuren 6 i

10 cm. Troba la seua àrea.

11. L'altura d'un triangle mesura el doble que la seua base.

Si esta mesura 18 cm, quants m2 té la seua àrea?

12. Troba la base d'un triangle del que es coneix l'àrea, 36

m2 i la seua altura, 900 cm.

13. Volem posar-li tanca a un jardí triangular, els costats

del qual mesuren 60 m, 45 m i 33 m respectivament, col·locant
els pals, per a sostindre, a 3 m de distància, entre l'un i
l'altre. Quants m de tanca, i quants pals necessitem?

- 105 -
 Recorda

EL TEOREMA DE PITÀGORES

 En un triangle rectangle, el costat més llarg s'anomena hipotenusa, i els

costats més curts s'anomenen catets.
Vegem què ocorre en un triangle rectangle:

Àrea h2

h h
b b Àrea b2

a a

Àrea a2

a b
a b
b
a b
2
2
a

h2
a
a b a b b
2 2
b a

Àrea del quadrat gran: (a+b)·(a+b) = a·a+a·b+b·a+b·b = a2+b2+2·a·b

ab
Per trossos: h2+4· = h2+2ab
2
Igualant: h2+2ab=a2+b2+2ab

 Teorema de Pitàgores:
En un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets és igual al
quadrat de la hipotenusa:

h
b a2+b2 = h2
a

- 106 -
 Exercicis
14. Si els catets d'un triangle rectangle mesuren 6 i 8 cm,
quant mesura la hipotenusa?

15. Si la hipotenusa d'un triangle rectangle mesura 15 m i un

dels catets 12 m, troba l'altre catet.

16. Troba la diagonal d'un quadrat de 5 cm de costat (recorda

que la diagonal d'un polígon és la recta que uneix vèrtexs no
consecutius).

17. Troba la diagonal d'un quadrat de 25 cm2 d'àrea.

18. Troba l'altura d'un triangle equilàter de costat 8 cm.

- 107 -
 Exercicis
19. Troba l'àrea d'un triangle equilàter de costat 8 cm.

20. La base d'un rectangle mesura 6 cm i la seua altura 3 cm.

Troba la seua diagonal.

21. Troba la longitud del costat d'un rombe, si la seua

diagonal major mesura 20 cm i la menor 16 cm.

22. Els costats d'un triangle mesuren 5 cm, 6 cm i 8 cm. És

rectangle?

23. Troba h en la figura:

8 m
 
6 m 6 m
h
 
12 m

- 108 -
 Exercicis
24. Troba l'apotema d'un hexàgon regular de costat 6 cm
(l'apotema és la línia que uneix el centre de la figura amb el
punt mitjà del costat).

Solucions

TEMA 10:
1.
a)No. Equilàter té els angles de 60º.

b)Sí x c)Sí
x
2.
Possible si la suma de 2 costats supera al tercer. a) Sí b)No c)No d)Sí
3. 4.
Sí. Veure en classe Sí. Veure en classe
5.
Es complica veritat? Per a què veges que no s'han esgotat
totes les possibilitats. Veure en classe
6. 7. 8. 9.
a)85,5 cm2 b)10,5 cm2 c)78 cm2 21,24 cm2 19,7 cm 4,075 cm cadascun
10. 11. 12. 13.
30 cm2 0,0324 8 m Tanca 138 m, pals 46.
14. 15. 16. 17. 18. 19.
10 cm 9 m 50 aproximadament 7,07 cm 48 6,9 cm 4 48 27,6 cm2
20. 21. 22. 23. 24.
45 6,7 cm 146 12,8 cm No 32 5,6 m 27 5,18 cm

- 109 -
 TEMA 11: QUADRILÀTERS

Recorda

QUADRILÀTERS
 Un quadrilàter és un polígon de 4 costats. A la línia que uneix dos vèrtexs no
consecutius se l'anomena diagonal.
Diagonals

 La suma dels quatre angles d'un quadrilàter és 360º.

 Classificació:
1. Paral·lelograms: costats paral·lels dos a dos.
a
1.1. Quadrat: 90º 90º
a a
4 costats iguals i 4 angles rectes. 90º 90º
a b
1.2. Rectangle: 90º 90º
a a
Costats iguals dos a dos i 4 angles rectes. 90º 90º
b
1.3. Rombe: 
4 costats iguals i angles iguals dos a dos.  

1.4. Romboide:
 
Costats iguals dos a dos i angles iguals dos a dos. 


2. Trapezis: un parell de costats paral·lels.

 
2.1. Trapezi isòsceles.  
90º 
2.2. Trapezi rectangle. 90º 
a
  d
2.3. Trapezi (en general). b
 
c a
b 
3. Trapezoide: cap parell de costats paral·lels.  d
 
c

Exercicis
1. En quin quadrilàter ocorre que les diagonals són
perpendiculars? I iguals en mesura?
- 110 -
2. Troba els angles que falten en el rombe: 140º
A C

B
3. Quants graus sumen entre dos angles consecutius d'un rombe?
I els d'un romboide?

Recorda
PERÍMETRES I ÀREES
 El perímetre de qualsevol polígon és la suma de les longituds dels costats.
 Àrees:

1. Rectangle: b·h  (base per altura) Altura h

Base b

2. Quadrat: a·a = a2  (costat per costat) a

a

3. Rombe:
d d d/2
D o també
D D/2
DD
D ·d  Diagonal
DD major · diagonal menor  d / 2 ·D / 2 D ·d
 DD  4· 
2  2  2 2
DD
DD
4. Romboide: a·b D
D (base per altura)
DD
DDAltura h h
DD
Base b DD b
D
a  Db  Base major  basemenor 
5. Trapezi: ·c  · altura 
2  2 
a b Si unim dues vegades el mateix trapezi, obtenim un
c romboide de base (a+b) i altura c. El nostre trapezi és
la meitat, i la seua àrea, per tant, també.
b a

6. Trapezoide: Descompondre en triangles.

- 111 -
 Exercicis

4. Troba el perímetre i l'àrea de:

a) Un rectangle de 9 cm de b) Un quadrat de 7 cm de
base i 4 cm d'altura costat.

5. Troba el costat d'un quadrat del que sabem:

a) La seua àrea és 64 cm2. b) El seu perímetre és 36 m.

6. Troba el costat que falta d'un rectangle del que es coneix

un costat de 3 cm i:
a) té 24 cm2 d'àrea. b) té 14 cm de perímetre.

7. Troba l'àrea i el perímetre de la figura:

12 cm

19 cm 3 cm

7 cm

8. Troba l'àrea del romboide:

4 cm

6 cm
- 112 -
 Exercicis
9. Troba el perímetre del romboide:
15 cm

5 cm

10. Troba l'àrea de la figura:

12 cm 12 cm 15 cm

9 cm 30 cm 9 cm

11. Troba l'àrea dels polígons regulars:

a) b)

6,4 cm 4,5 cm
4,8 cm
4,5 cm

2 cm 2 cm

12. Troba el perímetre i l'àrea de les figures següents:

a) Quadrat b) Rectangle
3 m
3 m

5 m

c) Rombe d) Rombe

5 m 3 m
8 m 4 m

- 113 -
 Exercicis
13. Troba el perímetre i l'àrea de les figures següents:
a) Romboide b) Romboide
30 cm
7 m 120 cm 50 cm
4 m
10 m

c) Trapezi isòsceles d) Trapezi rectangle

2 m 5 m

4 m
4 m
3 m
8 m
8 m

14. D'una cartolina de 50x40 cm tallem dos quadrats de 15 cm

de costat, i un rectangle de 20 cm de base i 15 cm d'altura.
Quanta cartolina hem tallat? Quanta ens queda?

15. Una finca de forma rectangular, que té de llarg 200 m i

d'ample 80 m, es sembra de creïlles. Sabem que cada 500 m2
produeixen 2 tones. Quants Kg produeix la finca?

16. Volem posar el sòl d'una habitació de 3,5x4,25 m de

parquet. Les taules de parquet són de forma rectangular i
mesuren 5x20 cm. Quantes taules necessitem?

- 114 -
 Exercicis
17. Anem introduint un quadrat dins d'un altre, tal com indica
la figura. Si el primer quadrat té una àrea d'1 m2, quina és
la suma de les àrees dels 5 primers quadrats del procés?

1 m

1 m

18. Troba l'àrea de les zones ratllades:

a) b)

1 m 1 m

1 m 1 m

Solucions

TEMA 11:
1. 2.
Perpendiculars: quadrat i rombe. A=40º=C; B=140º
Iguals en mesura: quadrat i rectangle.
3. 4.
En ambdós casos 180º. a)P=26 cm; A = 36 cm2 b)P=28 cm; A= 49 cm2
5. 6. 7. 8.
a)8 cm b)9 m a)8 cm b)4 cm P=68 cm; A=249 cm2 24 cm2
9. 10. 11.
40 cm 468 cm2 a)144 cm2 b)57,6 cm2
12.
a)P=12 cm; A=9 cm2 b)P=16 m; A=15 m2 c)P=20 cm; A=24 cm2 d)P=20 cm; A=24 cm2
13.
a)P=30 m; A=40 m2 b)P=400 cm; A=6000 cm2 c)P=20 m; A=20 m2 d)P=22 m; A=26m2
14. 15. 16.
Tallada 750 cm2, queda 1250 cm2 64000 kg 1488
17. 18.
31/16= 1,9375 m2 a)1/2=0,5 m2 b)1/4=0,25 m2

- 115 -
 TEMA 12: CIRCUMFERÈNCIA I CERCLE

Recorda

CIRCUMFERÈNCIA

 Una circumferència és una línia corba, tancada i plana, els punts de la qual
estan tots, a la mateixa distància d'un altre interior, anomenat centre.

 Radi: Segment que uneix el centre amb un

punt qualsevol. La seua longitud és la
Corda
distància anomenada.
Radi

 Corda: Segment que uneix dos punts de la

Arc Centre
circumferència. A la corda que passa pel
centre, se l’anomena diàmetre.
Diàmetre
 Arc: Part de la circumferència compresa
entre dos punts de la mateixa. Si es igual a
la meitat de la circumferència, s’anomena
semicircumferència.

 Posició relativa recta-circumferència:

Recta Secant
 Recta secant: Talla en dos punts.

 Recta tangent: Un punt comú amb

la circumferència.

 Exterior: Cap punt en comú amb la

circumferència.

Recta Tangent

Recta Exterior

- 116 -
 Recorda

 Posició relativa de dos circumferències:

Secants Exteriors Tangents

interiors

Tangents Interiors Concèntriques

Exteriors (mateix centre)

 Si tens una circumferència i el seu diàmetre, i talles una corda de longitud

aquest diàmetre, veuràs que la pots posar sobre la circumferència, tres
vegades i un poc més. Açò succeeix per a totes les circumferències.

Dit d'una altra manera: si dividim la longitud L, d'una circumferència, entre el

seu diàmetre d, obtenim un número constant, un poc major que 3, al que
anomenem ”pi”, i s'escriu :
L
=  = 3,141592654…
d
Este número té infinites xifres decimals no periòdiques, i com més en
prenguem, més precisos serem. Ens conformem ací amb 3,14.

 Segons açò, la longitud L, d'una circumferència, conegut el seu radi R, és:

L = 2··R
I la longitud d'un arc de circumferència la podem obtindre mitjançant una
regla de tres, perquè l'arc i l'angle que determina, són magnituds
proporcionals:

L ___________ 360º
x ___________ 


- 117 -
 Exercicis
1. Troba la longitud de la circumferència de:

a) Radi 5 cm. b) Diàmetre 6 cm.

c) Radi 3,2 cm. d) Diàmetre 6,4 cm.

2. La roda d'una bicicleta té un diàmetre de 50 cm. Quantes

voltes dóna quan recorre 1 km?

3. Calcula la longitud de l'arc de circumferència de radi 4,8

metres, corresponent a un angle de 60º.

4. El diàmetre d'una circumferència mesura 43,56 m. Troba la

longitud de l'arc corresponent a 80º.

5. Calcula mentalment:
a) Si una circumferència mesura 12 m, quant mesura l'arc
corresponent a 90º?
b) Quant mesura el radi d'una circumferència de 8 m de
diàmetre?

- 118 -
 Recorda

CERCLE

 El cercle és la circumferència i la part del pla que conté.

Segment
Circular
Corona
Concèntriques
Circular (mateix centre)

Sector
Circular

 L'àrea del cercle s'obté així: A =·R2 (en la pàgina següent hi ha una forma
de veure per què és així).

 L'àrea d'un sector circular es pot obtindre per regla de tres, perquè l'àrea i
l'angle comprés, són magnituds proporcionals:

A cercle __________ 360º

 A sector __________ 

 L'àrea d'un segment circular, la pots obtindre, restant l'àrea d'un sector i
l'àrea d'un triangle (pensa com).

 L'àrea d'una corona circular, pots trobar-la, restant les àrees de les dos
circumferències que la formen.

- 119 -
 Amplia

L'àrea del cercle. Vegem les dels polígons regulars:

4
l ·h 4·l ·h P ·h
h
l h Aquadrat = 4·  
2 2 2
l P = Perímetre

5
h l
l ·h 5·l ·h P ·h
h Apentàgon = 5·  
2 2 2
l

l
6
h l ·h 6·l ·h P ·h
Ahexàgon = 6·  
h 2 2 2
l

l
h
16
l ·h 16·l ·h P ·h
Apolígon regular 16 costats = 16·  
h 2 2 2
l

Si anem augmentant el número de costats, cada vegada ens acostem més a la

circumferència, i la seua àrea serà:

P ·h 2· ·R ·R
Cercle =    ·R 2
2 2

Exercicis
6. Troba l'àrea d'un cercle de radi 2,4 cm.

- 120 -
 Exercicis
7. Troba l'àrea d'un cercle de diàmetre 4,8 m.

8. Troba l'àrea de les zones ratllades:

a) b)

12 240º
20
20

concèntriques

c) d)
270º
270º
20
20

9. Troba l'àrea d'un sector circular d'una circumferència de

radi 2,5 cm i amplitud 150º.

10. Troba l'àrea del segment circular de la figura:

5 m
60º

- 121 -
 Exercicis
11. Un xapista ha de tallar una xapa en forma de sector
circular, amb una amplitud de 64º i radi 134 mm. Quants cm 2 té
la xapa?

12. Volem fer un jardí en forma de corona circular. El radi de

la circumferència major ha de mesurar 9,4 m, i el de la menor,
la meitat. Troba l'àrea del jardí.

13. Amb un tauler quadrat de 2 m de costat, volem fer el major

cercle possible. Troba l'àrea del tauler rebutjat.

14. En una circumferència de 7 cm de radi, inscrivim un

quadrat. Troba l'àrea compresa entre un costat del quadrat, i
l'arc que determina ( un polígon inscrit en una circumferència
és aquell que té els seus vèrtexs sobre ella).

- 122 -
 Exercicis
15. En una circumferència de 7 cm de radi, circumscrivim un
quadrat. Troba l'àrea de la regió del quadrat que no pertany a
la circumferència (un polígon circumscrit a una circumferència
és aquell els costats del qual són tangents a la
circumferència).

16. Busca el nom dels polígons de 3 a 10 costats.

Solucions

TEMA 12:
1.
a)31,4 cm b)18,84 cm c)20,096 cm d)20,096 cm
2. 3. 4.
636,94… 5,024 m 30,3952 m
5. 6. 7.
a)3 m b)4 m 18,0864 cm2 18,0864 m2
8.

a)803,84 u2 b) 418,6 u2 c)314 u2 d)114 u2
9. 10.
8,177..... cm2 2,258 m2
11. 12.
100,234... cm2 208,0878 m2
13. 14. 15.
0,86 m2 13,965 cm2 42,14 cm2
16.
3=Triangle; 4=Quadrilater; 5=Pentàgon; 6=Hexàgon
7=Heptàgon; 8=Octògon; 9=Eneàgon; 10=Decàgon

- 123 -
 TEMA 13: GRÁFICS

Recorda

EIXOS DE COORDENADES

Per a poder treballar amb punts en un pla s'ha ideat el següent sistema:

s'ha elegit un punt de partida ( O = origen de

Segon Primer
quadrant quadrant coordenades), i sobre ell, s'han traçat dues rectes
perpendiculars, anomenades eixos de coordenades.

Tercer Quart
Horitzontal  X  Eix d'abscisses.
quadrant quadrant
Vertical  Y  Eix d’ordenades

Així, qualsevol punt del pla, el podem representar mitjançant una parella de
números (parell ordenat)  (Posició horitzontal, Posició vertical)

El primer nombre ens diu si el punt està a la dreta o a l'esquerra d'O. Per a
indicar que està a la dreta, el posarem positiu, i per a indicar que està a
l'esquerra, negatiu.

El segon nombre ens diu si el punt està per dalt o per davall d'O. Per a indicar
que està per dalt el posem positiu, i per a indicar que està per baix, negatiu.

Esta parella de números rep el nom de coordenades del punt.

Per exemple, observa en el gràfic, els punts següents, sabent que cada quadradet
és una unitat:

A A = (2,5)
B B = (-4,3)
C = (-6,-4)
D = (3,-7)
C

- 124 -
 Exercicis
1. Representa els següents punts: Y

A=(3,2) B=(5,-1)
C=(0,0) D=(-2,4)
E=(1,2) F=(2,0) O X
G=(-4,3) H=(0,3)
I=(-2,-2) J=(3,-6)

2. Situa els següents punts en els eixos de coordenades:

A=(4,2) B=(-1,3) Y

C=(-3,-4) D=(-4,0)
E=(0,0) F=(2,-1)
G=(5,0) H=(2,0)
I=(-2,3) J=(-2,-1) O X

K=(0,3) L=(-3,-3)
M=(0,-2) N=(1,1)
O=(0,-4) P=(-3,2)

3. Escriu les coordenades dels punts que segueixen:

E
B
A= B= I
C= D=
F A
E= F=
G= H= D
I= C
H G

4. Assenyala en quin eix es troben o a quin quadrant pertanyen

els següents punts:
a)(2,4) b)(3,-2) c)(-4,0)
d)(-1,-1) e)(-2,-4) f)(0,0)
g)(0,2) h)(-2,2) i)(3,-1)
j)(0,-4) k)(3,3) l)(2,4)

5. Dibuixa un quadrat de costat 8 unitats que tinga el centre

en l'origen de coordenades, i els costats paral·lels als eixos
de coordenades. Troba les coordenades dels seus vèrtexs.

6. Dibuixa una circumferència que tinga el centre en l'origen

de coordenades, i de radi 5 unitats. Troba les coordenades
dels punts en què talla als eixos.

- 125 -
7. Representa en uns eixos coordenats, les dades de les
següents persones:

a) Xavier (12 anys, 1´60 m alçada)

b) Begonya (13 anys, 1´65 m alçada)
c) Susanna (11 anys, 1´50 m alçada)
d) Miquel (10 anys, 1´45 m alçada)

Recorda

FUNCIÓ
 Una funció és una relació entre dos quantitats de dos magnituds. A la primera
quantitat se li anomena variable independent, i a la segona, variable
dependent (depèn de la primera d'alguna forma).
Per exemple, si 1 kg de taronges costa 0,5 €, el que paguem per una
quantitat de taronges dependrà del nombre de kg que comprem:
Núm kg 1 2 10 1000 x
Preu (€) 0,5 1 5 500 0,5 x
Ací, la variable independent (se sol representar per x) seria el pes, i la
dependent (representada normalment per y) el preu.

 Una funció pot vindre donada de moltes formes. Amb el nostre exemple:
 Verbalment: El preu de les taronges que comprem sabent que 1 kg
costa 0,5 €.
 Per una taula:
Núm kg 1 1,5 2 3 …
Preu (€) 0,5 0,75 1 1,5 …

 Per una fórmula: y=0,5 · x

 Per un gràfic: 3
2
1

1 2 3 4

 La funció del nostre exemple és contínua, perquè es pot dibuixar el seu

gràfic, d'un traç. A vegades no es pot, i es parla de funció discreta. Per
exemple, si en compte de taronges al pes, comprem cotxes, no té sentit que x
prenga valors decimals.
- 126 -
 Exercicis
8. Omplim una piscina d'aigua obrint una aixeta. Es demana:

a) Quines magnituds relacionem? ________________________

b) Quina és la unitat de cadascuna de les magnituds?
________________________________________________________
c) Quina és la variable independent? ___________________
d) Quina és la variable dependent? _____________________

9. El pagament de l'aparcament d'un cotxe en un pàrquing ve

donat per la taula de valors:

Hores 1 2 3 4 5 6 De més de 6 a 24
€ 1,5 3 4,5 5,5 6,5 7,5 9

Contesta a les mateixes preguntes que en l'exercici 8.

a) _____________________________________________________
b) _____________________________________________________
c) _____________________________________________________
d) _____________________________________________________

10. Donada la taula:

Kg 1 2 3 4 5 6
€ 0,5 1 1,5 2 2,5 3

Contesta a les mateixes preguntes que en l'exercici 8.

a) _____________________________________________________
b) _____________________________________________________
c) _____________________________________________________
d) _____________________________________________________

11. L'àrea A d'un quadrat depén del costat l del quadrat.

Escriu una fórmula que expresse eixa relació de dependència i
contesta a les preguntes de l'exercici 8.

a) _____________________________________________________
b) _____________________________________________________
c) _____________________________________________________
d) _____________________________________________________

- 127 -
 Exercicis
12. Representa gràficament les funcions dels quatre exercicis
anteriors.

1) (exercici 8) 2) (exercici 9)

3) (exercici 10) 4) (exercici 11)

13. En una botiga, les motos que es venen durant una setmana
vénen donades per la taula:

Dies L M Mi J V
Núm 2 5 6 3 8
motos

a) Representa gràficament la funció.

b) Té sentit unir els punts del gràfic? ________________

Per què? _______________________________________________

14. El perímetre d'un triangle equilàter depén de la longitud

del seu costat. Es demana:
a) Taula de valors que ens done el perímetre P en metres, en
funció del costat l en metres, per a l=0,1,2,3,4.

b) Representació gràfica.

c) Té sentit unir els punts de la taula? _________________

Per què? ______________________________________________

d) Fórmula que relaciona P i l.

- 128 -
 Exercicis
15. Per revelar un carret de fotos ens cobren 2 €, i 0,2 € més
per cada foto. Es demana:
a) Taula de valors del preu, per a un carret de 12 fotos,
segons el nombre d'elles que vulguem revelar.

b) Representació gràfica.

c) Es poden unir els punts? _____________________________

Per què? _____________________________________________

d) Fórmula que relaciona el preu i el nombre de fotos

revelades.

16. Un kg de taronges costa 0,6 €. Es demana:

a) El gràfic que ens done el cost en euros d'una compra,
en funció del nombre de quilos que comprem.

b) La fórmula que relaciona el cost C en euros, en funció

del nombre de kg, x comprats.

c) Té sentit unir els punts? Per què?

17. El gràfic descriu un passeig pel camp. En l'eix

d'abscisses està el temps en hores, i en el d'ordenades, la
distància fins al campament en km. Descriu amb paraules el
passeig.
Y

- 129 -
 Exercicis
18. Tenim una aixeta que goteja de forma uniforme tot el
temps, i amb ella omplim les 4 botelles que dibuixem a
continuació. Si totes les botelles tenen la mateixa capacitat,
però ens fixem en l'alçada que abasta l'aigua en la botella a
mesura que passa el temps, obtenim els gràfics de la dreta.
Emparella cada botella amb el seu gràfic, de forma raonada.
Alçada

c a
b

C D
A B d

Temps

Solucions

TEMA 13:
1. 2. 3. 4.
a)1r quadrant
A=(1,1) b)4t quadrant
B=(-1,4) c)Eix abscisses
C=(3,-3) d)3r quadrant
D=(5,-1) e)3r quadrant
Corregir en classe Corregir en classe E=(2,7) f)Origen coordenades
F=(-4,0) g)Eix ordenades
G=(0,-5) h)2n quadrant
H=(-7,-6) i)4t quadrant
I=(7,2) j)Eix ordenades
k)1r quadrant
l)1r quadrant.
5. 6.
(4,4), (-4,4), (-4,-4), (4,-4) (0,5), (0,-5), (5,0), (-5,0)
7. 8. 9.
Altura (m) a) Temps i capacitat a)Temps i preu
1,60 b b) Temps en hores, o min o seg, b)Hores i euros,
ca
1,40 i capacitat en l o m3 respectivament
d c)Temps c)Temps
Edat
10 12 d)Capacitat d)Preu
10. 11.
Fórmula=l2
a)Pes i preu a)Longitud i àrea
b)Kg i € respectivament b)Longitud=m, o múltiples o divisors.
c)Pes
d)preu Àrea=m2, o múltiples o divisors
c)Longitud d)Àrea

- 130 -
 Solucions

12.
1)Falten dades 2) Preu(€) 3) 4)
Preu(€) Àrea(cm2)
Capacitat

2 2
Temps 2 1 1
1
1 2 Pes (kg) 1 2 Long(cm)
1 2 t (hores)

13.
a) b)
Nº Motos
No.
No es pot parlar de trossos de moto.

2
1

L M Mi Dies

14.
a) b) c) d)
P(m)

Sí. P=3·l
l 0 1 2 3 4 Tenen sentit costats
P 0 3 6 9 12 2 i àrees decimals.
1

1 2 l(m)

15.
a)
nº 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
P 2 2,2 2,4 2,6 2,8 3 3,2 3,4 3,6 3,8 4 4,2 4,4
b) c) d)
Preu(€)
4 No. P=2+0,2x
3
No es poden revelar
2 mitges fotos
1

1 2 Nºfotos

16.
a)
Cost
2 b) C=0,6x
1 c) Sí. Tenen sentit les fraccions de kg i de €
Nº Kg
17.
Durant les 2 primeres hores, ens allunyem del campament fins a 5 km.
Durant les 4 hores següents, estem parats.
Durant l'última hora, tornem al campament.
18.
Veient la velocitat d'ompliment que és la mateixa per a tots,
i la forma de la botella: A=a, D=b, C=c, B=d

- 131 -
- 132 -
- 133 -
 TEMA 14: FUNCIONS EL GRÀFIC DE LES QUALS ÉS UNA RECTA

Exercicis

1. La taula que segueix representa el temps (en anys) i

l'alçària aconseguida (en metres) d'un pi.

Temps 0 1 3 5 6
Altura 0 0,3 0,9 1,5 1,8

Troba la fórmula que ens dóna l'altura en funció del temps, i

representa-la gràficament.

2. Un tren porta una velocitat constant de 100 km per hora.

Troba la fórmula que ens dóna l'espai recorregut (en km) en
funció del temps transcorregut (en hores) i representa-la
gràficament.

3. Per cada 10 minuts caminant, una persona perd 20 calories.

Troba la fórmula que ens dóna el nombre de calories perdudes
en funció del nombre de minuts caminats, i representa-la
gràficament.

- 134 -
 Exercicis
4. Per cada viatge en una sénia de fira, esta dóna 10 voltes,
emprant 4 minuts. Escriu la fórmula que ens dóna el que es
demana, i representa gràficament:

a) Nombre de voltes en funció b) Temps en funció del nombre

del nombre de viatges. de viatges.

c) Temps en funció del nombre d) Nombre de voltes en funció

de voltes. del temps.

5. Cert producte que comprem té un descompte del 20 %. Troba

la fórmula que ens diu el que paguem (y) en funció del que
costa el producte (x), i representa-la gràficament.

6. La majoria dels productes vénen gravats amb un 16 % d'IVA.

Troba la fórmula que ens diu el que paguem (y) en funció del
valor (x) d'un producte, i representa-la gràficament.

- 135 -
Recorda

 Observa que en tots els exercicis de la pàgina anterior ocorria el mateix:

 Verbalment, al duplicar, triplicar, etc. la variable independent, li
succeeix el mateix a la dependent.
 En la taula de valors, al dividir els valors de la variable dependent entre
els de la independent, ens ix sempre el mateix número m.
 El gràfic és una recta que passa per l'origen de coordenades.
 La fórmula és del tipus y=m·x.

 Les funcions d'este tipus s'anomenen lineals o de proporcionalitat directa.

Relacionen magnituds directament proporcionals, i al multiplicar la variable
independent per un número, la dependent queda multiplicada pel mateix
número.

Exercicis
7. Un submarí està a 2000 m de profunditat, i dispara
verticalment un projectil a velocitat de 1000 m per minut, que
a les 0 h ix de l'aigua. Troba la fórmula que dóna l'altura
del projectil en funció del temps transcorregut des del
llançament, i representa-la gràficament.

8. Des d'un globus que està a 5000 m, deixa caure una pedra,
que baixa a 100 m per segon de velocitat. El globus està sobre
l'oceà, i a les 0 h, la pedra toca l'aigua. Troba la fórmula
que dóna l'altura de la pedra en funció del temps
transcorregut des del llançament, i representa-la gràficament.

- 136 -
 Exercicis
9. Representa, mitjançant una taula de valors, les següents
funcions:

a) y=x b) y=2x c) y=3x

x -2 0 1 x -1 0 2 x -2 0 2
y y y
Y Y Y

X X X

d) y=0,5x e) y=0,2x f) y=5x

x -2 0 2 x -5 0 10 x -0,2 0 0,4
y y y
Y Y
Y

X X X

g) y=-x h) y=-2x i) y=-3x

x -1 0 2 x -1 0 1 x -1 0 1
y y y
Y Y Y

X X X

j) y=-0,5x k) y=-0,2x l) y=-5x

x -2 0 2 x -5 0 10 x -0,2 0 0,2
y y y
Y Y
Y

X X X

- 137 -
 Recorda

Observant els exercicis anteriors, arribem a les següents conclusions:

Si a>0 la recta és creixent.

y=a·x
Si a<0 la recta és decreixent.
Oblidant el signe, quant major és el número a, més inclinada està la recta.

Exercicis
10. Emparella cada fórmula amb el seu gràfic, sense fer
càlculs:
1 1
a) y= x b) y=4x c) y=-2x d) y=- x
2 3

Y Y Y Y

X X X X

11. Troba la fórmula corresponent a les funcions següents:

a) x 1 2 3 4 b) x 1 2 3 4 5
y 0,5 1 1,5 2 y -0,3 -0,6 -0,9 -1,2 -1,5

Y Y
c) d)

X X

Exercicis
LA RECTA

12. Un videoclub ens cobra 5 € al mes per fer-nos socis, i

després 2 € per pel·lícula que lloguem. Troba la fórmula que
dóna el que paguem al mes, en funció del nombre de pel·lícules
llogades (x), i representa-la gràficament.

- 138 -
 Exercicis
13. Un videoclub ens cobra 2 € per cada pel·lícula que
lloguem. Troba la fórmula que dóna el que paguem al mes, en
funció del nombre de pel·lícules llogades (x), i representa-la
gràficament.

14. Un videoclub ens regala com a promoció 10 € en pel·lícules

durant un mes. El preu de lloguer d'una pel·lícula és 2 €.
Troba la fórmula que dóna el que paguem al mes, en funció del
nombre de pel·lícules llogades (x), i representa-la
gràficament. (  Es comentarà el problema en classe)

15. Fes una taula de valors, i representa les funcions:

a) y=x b) y=x+2

c) y=x-3 d) y=2x

- 139 -
 Exercicis
e) y=2x+1 f) y=2x-3

1 1
g) y= x h) y= x+2
2 2

1 j) y=-x
i) y= x-3
2

k) y=-x+2 l) y=-x-3

- 140 -
 Recorda

Dels problemes que has resolt podem traure les següents conclusions:

 Les funcions la fórmula de les quals és y=mx+k tenen per gràfic una recta.

si m > 0  la recta creix

m = pendent
si m < 0  la recta decreix

 Oblidant el signe, a major m, major inclinació de la recta.

 Si dues rectes tenen la mateixa m, són paral·leles.

 k = ordenada en l'origen  altura en què talla la recta a l'eix vertical

Exercicis
16. Emparella cada fórmula amb el seu gràfic:
y H I
G
a) y=x F J K
b) y=-x E L
c) y=2x D
d) y=2x+2 C
e) y=2x+1 B
f) y=-x+1
g) y=2x-3
h) y=-x+3 X
i) y=-x-1 A
 x
j) y=
2
 x
k) y= +1
2
 x
l) y= -2
2

Recorda
Punts importants d'una recta y=mx+k són aquells en què talla als eixos
coordenats.
Si tenim l'equació d'una recta: y=2x-6 per exemple.

Y (0,y)  El punt on talla a l'eix d'abscisses és de la

B forma (x,0)=A, per tant y=0, i sols cal resoldre
(x,0)
l'equació 0=2x-6  x=3  (3,0)
X
A  El punt on talla a l'eix d'ordenades és de la
forma (0,y)=B, per tant x=0, i sols cal resoldre
y=2·0-6=-6  (0,-6)

- 141 -
 Exercicis
17. Troba el punt de tall amb l'eix d'abscisses de les rectes:
a)y=2x-1 b)y=3x-3

18. Troba el punt de tall amb l'eix d'ordenades de les rectes

del problema anterior.
a)y=2x-1 b)y=3x-3

19. Una companyia ens posa una tarifa plana per a connectar-
nos a Internet, de 30 € al mes. Troba la fórmula, i representa
gràficament la funció que dóna el que paguem en un mes, en
funció del nombre d'hores que ens connectem.

Solucions

TEMA 14:
1. 2. 3.
Alt=0,3·t e=100·t Cal. Perd=2·t
Altura (m) e(Km) Cal.
perd
100
2
2 1
1 t(hores)
t(anys) 1 1 t(min)
4.
a)Voltes=10·Viatges b)T=4·Viatges c)T=(4/10)·Voltes d)Voltes=(10/4)·T
Nº voltes Temps Nº voltes
Temps
(min)
(min)
10 2,5
2 1
1 0,4 Nº Temps
Nº
Nº viatges viatges voltes 1 (min)
1 1 1

- 142 -
 Solucions

5. 6.
y=0,8x y=1,16x
Y Y

1 1,16
0,8 1
X X
1 1
7. 8.

h=1000·t
h h=-100t h
h en metres h en metres 5000
t en min t t en segons
-2 -1 t
-2  t -1000 -50  t -50 -25
-2000
9.
b h i
Y c Y f g Y l Y
a
d
e
j
X X X k X

10. 11.
1
(a,C) (b,B) (c,D) (d,A) a)y=0,5x= x b)y=-0,3x c)y=3x d)y=-0,5x
2
12. 13. 14.
Y Preu 0 si x<5
Preu Preu Y Y(euros) y=
(euros) y=2x 2x-10 si x5
y=5+2x (euros)

X X
Nº Pel. Nº Pel. X
Nº Pel.
15.
Y b a Y e Y h Y
d g
c f i
X X X X

l j k

16.
(a,L) (b,E) (c,J) (d,H) (e,I) (f,F) (g,K) (h,G) (i,D) (j,B) (k,C) (l,A)
17. 18. 19.
y=30 Y
a)(1/2,0) b)(1,0) a)(0,-1) b)(0,-3) 30
X

- 143 -
 TEMA 15: ESTADÍSTICA

Recorda

INTRODUCCIÓ
 L'estadística és la branca de les matemàtiques que s'ocupa d'arreplegar
dades d'una població, estudiar-les i traure conclusions sobre elles.

 Una població és un conjunt o col·lectiu d'elements sobre el qual volem saber

alguna cosa:
 Si volem saber el pes dels habitants de la ciutat de València, la població
és el conjunt dels esmentats habitants.
 Si volem saber el nombre d'avaries, en un any, dels cotxes d'un poble,
la població és el conjunt d'eixos cotxes.
 Si volem saber l'equip de futbol favorit dels alumnes d'este institut, la
població és el conjunt dels esmentats alumnes.

Cadascun dels components d'una població s'anomena element (en els exemples:
habitant, cotxe i alumne). Quan no és possible o és car estudiar tota la població
(pensa en el primer exemple) s'elegeix una mostra d'ella, que és un conjunt
representatiu d'ella.

El que volem estudiar s'anomena caràcter, i pot ser:

 Qualitatiu: quan el que s’estudia no es pot mesurar o comptar (pensa en
el tercer exemple).
 Quantitatiu: quan sí es pot mesurar o comptar (com en els dos primers
exemples).

Exercicis

1. Una empresa ven ordinadors i vol fer una enquesta sobre

l'acceptació dels seus productes, per a la qual elegeix com
mostra per a fer una enquesta, a les persones majors de 50
anys. Et pareix bé esta mostra? Per què? Com ha de ser una
bona mostra?

- 144 -
 Recorda

TAULES
Les dades arreplegades d'una població o mostra, mitjançant una enquesta o
qualsevol altre procediment, es solen organitzar en taules, com en els exemples
que segueixen:
1r) Preguntem a 20 alumnes el seu nombre de germans i ens diuen:
0,1,1,1,1,2,0,0,0,3,2,2,1,1,1,1,1,1,2,0.
2n) Preguntem a 20 alumnes el seu color d'ulls i ens diuen:
(marró = M, verd = V, blau = B)
M,M,M,M,V,V,B,M,M,M,M,V,V,B,B,B,M,V,M,M.

 En primer lloc es representen les dades agrupant-los:

1º) Núm. germans 0 1 2 3 2º) Color ulls M B V
Núm. alumnes 5 10 4 1 Núm. alumnes 11 4 5

 Hem obtingut així les freqüències absolutes, que són el número de vegades
que apareix cada valor:
Freqüència absoluta d'1 és 10.
Freqüència absoluta de B és 4.

 No és el mateix dir que “4 persones de 20 tenen dos germans“, que dir “4

persones de 50 tenen dos germans“, malgrat que la freqüència absoluta del
valor “dos germans“ és la mateixa en estos dos casos. Per a reflectir açò
s'usa la freqüència relativa:
1º) Núm germans 0 1 2 3
Freqüència 5/20 10/20 4/20 1/20
relativa =0,25 =0,5 =0,2 =0,05

2º) Color ulls M B V

Freqüència 11/20 4/20 5/20
relativa =0,55 =0,2 =0,25
La freqüència relativa és el quocient entre la freqüència absoluta i el número total
d'elements.
El mateix es pot dir en tants per cent:
1º) Núm. germans 0 1 2 3 2º) Color ulls M B V
% 25 50 20 5 % 55 20 25

 El valor més repetit s'anomena Moda. En els exemples:

1º) Moda: 1 germà. 2ª) Moda: Color marró.

- 145 -
 Recorda

Observa que quan el caràcter que s'estudia és quantitatiu, té sentit ordenar els
seus valors, i així es fa sempre.
Amb tot, els nostres exemples han quedat així:
1r) Taula de freqüències:
Valors Freqüència Freqüència Percentatge
(núm. germans) absoluta relativa %
0 5 0,25 25
1 10 0,5 50
2 4 0,2 20
3 1 0,05 5
20 1 100

2n) Taula de freqüències:

Valors Freqüència Freqüència Percentatge
(Color d’ulls) absoluta relativa %
B 4 0,2 20
M 11 0,55 55
V 5 0,25 25
20 1 100

Exercicis
2. En un poble es va preguntar a 75 persones sobre la neteja
dels carrers: 22 opinaven que era bona, 15 que es podia
millorar, 20 que era roïna i 18 no van contestar, Es demana la
taula de freqüències (absolutes, relatives i percentatges) i
la moda.

3. En un forn van vendre, en 6 hores, les següents barres de

pa: 1a h  40, 2a h  20, 3a h  50, 4a h  75, 5a h  25,
6a h  30.
Fes la taula de freqüències.

- 146 -
 Exercicis
4. En una casa es van gastar els 7 dies de la setmana els
següents litres diaris de llet: Dilluns 4 l, Dimarts 3 l,
Dimecres 4 l, Dijous 2 l, Divendres 3 l, Dissabte 3 l,
Diumenge 1 l.
Fes la taula de freqüències i obtén la moda.

5. Un parada de gelats va fer les següents vendes en un dia:

Vainilla 50, nata 70, xocolate 30, maduixa 80, tutti fruti 50,
llima 20.
Fes la taula de freqüències i troba la moda.

Recorda

GRÀFICS

 Les dades estadístiques entren més pels ulls usant gràfics, encara que cal
tindre atenció amb ells i saber interpretar-los. Nosaltres estudiarem alguns a
partir de l'exemple del color d'ulls:

Color ulls M B V
Fr. absoluta 11 4 5

1r) Diagrama de barres:

Freqüència Absoluta
En uns eixos de coordenades es posen els valors del 11

caràcter estudiat (en l'eix d'abscisses) i les 8

freqüències absolutes (en l'eix vertical), i s'alça una
5
barra per a cada valor, l'altura de la qual és la seua
freqüència. 2
Valors
M B V

- 147 -
 Recorda

2n) Diagrama de sectors:

Es reparteix la superfície d'un cercle en sectors proporcionals a la freqüència
de cada valor de la variable:
Color
Color verd
marró
90º
Total ________ 360º 72º
20 ________ 360º 198º Color
blau

Marró: Blau: Verd:

20 _______360º 20 _______360º 20 _______360º
11 _______ x 4 _______ x 5 _______ x

360 º·11 360 º·4 360 º·5

x   198 º x   72º x   90 º
20 20 20

3r) Pictogrames:
Es presenten dibuixos al·lusius al tema tractat, de tamany proporcional a la
freqüència corresponent de cada valor del caràcter estudiat.


Color verd

Color marró

Color blau

Exercicis
6. Preguntades 20 persones per la fruita que més els agrada,
es va obtindre la següent resposta: taronja 2, meló 5, plàtan
3, raïm 4, maduixa 2, pera 3, poma 1. Es demana que
representes estes dades en:

a) Diagrama de barres.
b) Diagrama de sectors.
c) Pictograma.

- 148 -
 Exercicis
7. Troba la taula de freqüències corresponent al gràfic:

Freqüència Absoluta
8

Blau Verd Roig Groc

8. La pluja caiguda en una localitat en els 6 primers mesos de

l'any, expressada en litres per m2, va ser la següent: Gener
10, Febrer 20, Març 0, Abril 15, Maig 10, Juny 5. Representa
estos resultats en un diagrama de sectors.

9. En un poble de 250 habitants vam voler conèixer el temps en

hores, que les persones majors de 18 anys, dedicaven a l'oci.
Per això es va fer una enquesta a 30 persones majors d'edat i
els resultats obtinguts van ser:

2,1,3,5,0,2,1,0,4,1,1,0,3,1,2,
1,3,2,1,1,2,1,0,2,3,1,1,2,1,3

a) Quina és la població d'este estudi? I la mostra?

b) De quin tipus és el caràcter estudiat?
c) Troba la taula de freqüències i la moda, i construeix
el diagrama de barres corresponent.

- 149 -
 Recorda

MITJANA I MEDIANA
 Les taules i els gràfics faciliten l'estudi de grans quantitats de dades, però a
vegades interessa resumir-los encara més, en una quantitat. Esta quantitat
pot ser la moda, però en caràcters quantitatius, es solen utilitzar:

a) Mitjana aritmètica: És el resultat de dividir la suma de totes les

dades observades, entre el número total d'observacions. Per exemple,
si una persona ha obtingut les següents notes en una assignatura:
4,4,5,5,5,6,6,7,3
ha tingut per mitjana:
4  4  5  5  5  6  6  7  3 4·2  5·3  6·2  7  3
x   5
9 9
b) Mediana: És el valor que ocupa la posició central, al ordenar les dades.
En l'exemple anterior:
3,4,4,5,5,5,6,6,7

Mediana

Si el número d'observacions és parell, no hi ha un valor central, i es

procedeix així:
Dades: 3 , 4 , 4 , 5 , 5 , 6 , 6 , 6 , 6 , 7 , 3 , 6
Ordenats: 3 , 3 , 4 , 4 , 5 , 5 , 6 , 6 , 6 , 6 , 6 , 7

56
Mediana =  5,5
2

 El valor més usat és la mitjana aritmètica, però cal tindre en compte que no
ens dóna tota la informació. No mesura la regularitat o irregularitat de les
dades, i açò cal tindre-ho en compte, a vegades, per a prendre decisions.

Exercicis

10. Troba la mediana de les dades que es donen:

a) 1,1,2,3,4,4,5,5,5,6,6  _____________________________

b) 3,4,4,5,6,7,8,8,9,9,9,9  ___________________________

c) 1,3,2,1,1,5,4,4  ___________________________________

d) 1,5,4,4,3,1,2,2,2  _________________________________

- 150 -
 Exercicis
11. Un alumne va obtindre, en matemàtiques, les següents
qualificacions: 5 , 4 , 5 , 7 , 8 , 9 , 8 , 6 , 6 , 7
Troba la seua mitjana aritmètica.

12. Les notes de dues persones, en certa assignatura, han

sigut:

Persona A 4,4,6,5,6,5,4,6
Persona B 5,5,7,3,5,5,2,8

A quina de les dues aprovaries, si només pots fer-ho amb una?

13. Preguntats els propietaris de comerços d'una població, pel

nombre d'ocupats que tenien, vam obtindre les següents
respostes:

Núm. ocupats 1 2 3 5 7 8 10
Núm. comerços 10 8 6 1 4 5 2

Troba:
a) Mitjana aritmètica d'empleats per comerç.
b) Mediana i moda.

14. Després de realitzada una enquesta sobre el nombre de

llibres de lectura comprats, en un any, pels 25 alumnes d'una
classe, va resultar el gràfic següent: Núm. d’alumnes
Calcula:
9
a) Moda
b) Mediana 6
c) Mitjana
3

1 2 3 4 5 6
Núm. de llibres

- 151 -
15. Preguntades, un nombre de persones, pel nombre de països
que han visitat, s'obtenen les dades del gràfic següent:
Es demana: Nº persones
a) Moda 8
b) Mediana 6
c) Mitjana
3

1 2 3 4 5 6 7
Nº de països

16. Sense fer càlculs, troba 9 números naturals que, junt amb
els números 1,2,3,4,5,6,7,8,9, facin una mitjana de 5.

Recorda

MESURES DE DISPERSIÓ

Suposa que les qualificacions de tres persones A, B i C són les següents:

A6,5,4
B6,5, 4,5,5
C  10 , 5 , 0

Totes tenen mitjana aritmètica 5, però estaràs d'acord amb mi que la regularitat
no és la mateixa. Per a mesurar açò s'han inventat algunes coses:

suma per a tots els valors de Valor  Mitjana

 Desviació mitjana:  DM
Nº de valors

65  55  45 2 

De A:   0,6  DM A 
3 3

65  55  45  55  55 2

De B:   0,4  DM(B )
5 5

10  5  5  5  0  5
10 
De C:  3,3  DM (C )

3 3
Evidentment, a major irregularitat, major DM.

- 152 -
 Observa

2
suma per a tots els valors de Valor  Mitjana
 Variància: s2 2
Nº de valors

2 2 2
65  55  45 2 
De A:   0,6   2 (A)
3 3

2 2 2 2 2
65  55  45  55  55 2
De B:   0,4   2 (B )
5 5

2 2 2
10  5  5  5  0  5 50 
De C:   16,6   2 (C )
3 3

 Desviació típica: Variància  s  


De A:  (A)  0,6  0,81

De B:  (B )  0,4  0,64


De C:  (C )  16,6  4,1

Ocorre el mateix que amb la desviació mitjana però encara més exagerat. Per
això s'utilitza aquest valor per a mesurar la regularitat o irregularitat d'una
distribució.

Exercicis
17. Troba la desviació mitjana i la típica dels conjunts de
valors que et done:

a) 7, 7, 7 b) 3, 3, 3 c) 6, 7, 8
d) 2, 3, 4 e) 4, 4, 5, 6, 6, 6, 4 f) 4, 5, 6

18. Dos persones fan proves per a un treball i obtenen les

qualificacions següents:
A  4; 4,5; 5 B  8; 5; 2

¿A qui li donaries el treball i per què?

- 153 -
 Solucions

TEMA 15:
1.
No és bona. Pensa-ho i debat-ho en classe.
2.

Valors Freq. Absol. Freq. Relat. %

Bona 22 0,29333... 29,333...
Millorable 15 0,2 20
Roïna 20 0,266... 26,66...
No contesta 18 0,24 24

Mo= Bona
3.

Valors (Nº barres) Freq. Absol. Freq. Relat. %

20 1 0,166… 16,666…
25 1 0,166… 16,666…
30 1 0,166… 16,666…
40 1 0,166… 16,666…
50 1 0,166… 16,666…
75 1 0,166… 16,666…

4.

Nº litres Freq. Absol. Freq. Relat. %

1 1 0,14285... 14,285...
2 1 0,14285... 14,285...
3 3 0,4285... 42,85...
4 2 0,2857... 28,57...

Mo=3 l
5.

Sabor Freq. Absol. Freq. Relat. %

V 50 0,1666… 16,66…
N 70 0,2333… 23,33…
X 30 0,1 10
M 80 0,2666… 26,66…
TF 50 0,1666… 16,66…
LL 20 0,0666… 6,666…

Mo= Maduixa

- 154 -
 Solucions

6.

a) Freqüència b)
5
T36º
4 Me90º T
Ma Me
3 Pl54º
Po
2 R72º
Ma36º Pl R
1
Pe54º Pe
T Me Pl R Ma Pe Po Po18º
Valor

c)

7. 8.

Color Freq. Absol. Freq. Relat. % G=60º

F=120º G A
Bl 4 0,2 20
Mr=0º
V 8 0,4 40 A=90º F
Mz
R 6 0,3 30 My=60º J
Gr 2 0,1 10 J=30º

9.

a)Població = Nº hab. Fr. Ab. Fr. Re. % 12

250 habitants. 0 4 0,133… 13,33… Fr Abs
1 12 0,4 40
Mostra=30 hab. 2 7 0,233… 23,33…
enquestats. 3 5 0,166… 16,66…
4 1 0,033… 3,33…
b)Quantitatiu. 5 1 0,033… 3,33…
1
h
c)Moda = 1 h 0 1 2 3 4 5

10. 11. 12. 13.

a)4 b)7,5 c)2,5 d)2 6,5 A, per regular. a)3,805... b)Med=2,5, M0=1
14. 15. 16.
a)Dos modes:2 i 4 b)4 c)3,16 a)1 b)2 c)3,12 9,8,7,6,5,4,3,2,1 per exemple.
17.

a)DM=0, =0 b)DM=0, =0 c)DM= 0,6 ,   0,81
 
d)DM= 0,6 ,   0,81 e)DM  0,86,   0,93 f)DM= 0,6 ,   0,81
18.
La A, perquè, encara que té major mitjana la B, la A és més regular.

- 155 -
 TEMA 16: INTRODUCCIÓ A LA PROBABILITAT

Recorda

IDEA INTUÏTIVA DE PROBABILITAT

 Un experiment es diu que és d'atzar si al repetir-lo, davall les mateixes
condicions, no és possible predir el resultat. Per exemple, al llançar una
moneda a l'aire, no sabem si eixirà cara o creu. Al contrari, quan sabem segur
el que va a passar parlem d'experiments deterministes. Per exemple, si
acostem una flama a un paper, este es crema.

 En un experiment d'atzar, cadascuna de les coses que pot succeir s'anomena

succés. El concepte de probabilitat consisteix a tractar de mesurar la major
o menor facilitat que ocórrega un succés al realitzar l'experiment. Per això, a
la totalitat dels successos se li assigna el número 1, i a cada succés un número
comprés entre 0 i 1. Per exemple:

 1é) Al llançar una moneda a l'aire:

probabilitat que ocórrega x  p(x)
p(cara o creu) = 1
p(cara) = 0,5
p(creu) = 0,5

 2é) Si en un sac tenim 3 boles blanques i 7 roges, i traiem una a

l'atzar:
p(blanca o roja) = 1
p(blanca) = 0,3
p(roja) = 0,7

Exercicis
1. Llancem un dau a l'aire i mirem el número que presenta la
cara superior. Troba la probabilitat que siga:

a) Un cinc  __________________________________________
b) Un tres  __________________________________________
c) Un número parell  _________________________________
d) Un número imparell  _______________________________
e) Múltiple de 3  ____________________________________
f) Número primer  ____________________________________

- 156 -
2. Tenim en una bossa 5 boles roges, 5 blaus i 2 grogues.
Traiem una bola de la bossa a l'atzar. Es demana:
a) Color més fàcil d'eixir  ___________________________
b) Color més difícil d'eixir  _________________________
c) Probabilitat que isca blau  ________________________
d) Probabilitat que isca verd  ________________________
e) Probabilitat que isca groc  ________________________
f) Probabilitat que no isca negra  ____________________

3. Tenim una baralla espanyola de 48 cartes (4 pals: ors,

copes, espases i bastos; i en cada pal: 1(as), 2, 3, 4, 5, 6,
7, 8, 9, 10(sota), 11(cavall), 12(rei). Les cartes 1, 10, 11,
12 s'anomenen figures). Remenem i extraiem una carta a
l'atzar. Troba la probabilitat que siga:
a) Un or  _______________________________________________
b) Un as  _______________________________________________
c) Número parell  _______________________________________
d) Número primer  _______________________________________
e) Múltiple de 3  _______________________________________
f) Divisor de 12  _______________________________________

4. Una xiqueta té 2 pantalons, un de color roig i un altre

blau, i 3 camises, una roja, una altra blanca i una altra
blava. Suposem que es vist a l'atzar. Troba la probabilitat
que es vista:
a) De roig  _____________________________________________
b) Del mateix color  ____________________________________
c) De distint color  ____________________________________

5. Llancem dos monedes a l'aire. Troba la probabilitat

d'obtindre:
a) Dues cares  __________________________________________
b) Dues creus  __________________________________________
c) Una cara i una creu  _________________________________

Solucions

Tema 16:
1. 2.
a)1/6 b)1/6 c)1/2 a)Roig o blau indistintament. b)Groc.
d)1/2 e)1/3 f)1/2 c)5/12 d)0 e)1/6 f)1
3.
a)1/4 b)1/12 c)1/2 d)5/12 e)1/3 f)1/2
4. 5.
a)1/6 b)1/3 c)2/3 a)0,25 b)0,25 c)0,5

- 157 -