ENTREVISTA.

L’IDIOMA

Som al plató d’entrevistes d’una cadena de televisió. La presentadora

enceta el programa.
PRESENT: ...Avui tenim David Valls, un lingüista que ha creat un
idioma nou, el “graell”. Bona tarda, senyor Valls.
D VALLS: Bona tarda...
PRESENT: Segons ha afirmat en altres mitjans de comunicació, el
graell, diu vostè, és un idioma en constant evolució.
D VALLS: Efectivament. El graell és un idioma molt ric perquè
evoluciona a una velocitat increïble. Per exemple, “bon
dia” es diu “var mebala”.
PRESENT: Ahà... “Var mebala”. Ho he dic bé?
D VALLS: No gens.
La presentadora intenta encertar la pronunciació correcta.
PRESENT: “Var mebala”. “Var me-ba-la”.
D VALLS: No cal que s’esforci, perquè “var mebala” ja no vol dir
res, ha quedat obsolet.
PRESENT: No vol dir “bon dia”?
D VALLS: No, és el que li deia, el graell és un idioma que evoluciona
molt ràpidament. Ara “bon dia” es diu “gui sambodo”.
PRESENT: Increïble! Això vol dir que “gui sambodo” en aquests
moments... (Es mira el rellotge.) Ja no deu voler dir “bon
dia.”
D VALLS: Bé, sí que ho vol dir. És un idioma ràpid, però tampoc
tant.
PRESENT: Curiós... Però això significa haver de reciclar-se
constantement...
D VALLS: Efectivament, però per altra banda significa que es tracta
d’un idioma que no morirà perquè no es queda estancat, i,
si no, miri el llatí. No va evolucionar i ja és una llengua
morta.
PRESENT: Però el que no acabo d’entendre és... Si el graell
evoluciona tan ràpidament, com sé jo que una paraula ha
canviat? Si jo li dic “gui sambodo”, com sé que encara és
vigent?
D VALLS: (Molt alterat.) Perdoni però el “gui sambodo” ho serà son
pare!
PRESENT: (Estranyada.) Però que no volia dir “bon dia”?

1
D VALLS: Això era fa uns moments, però ja ha canviat. Així que
retiri-ho, sisplau.
PRESENT: Està bé, està bé... Ho retir. És increïble la rapidesa amb
que evoluciona aquest idioma.
D VALLS: Ja ho pot ben dir. Si fa una frase molt llarga, quan acaba
és quasi segur que ha de tornar a començar perquè les
primeres paraules ja han canviat.
PRESENT: I vostè creu que aquest idioma triomfarà?
D VALLS: Ho ha de fer. Un idioma com més ric, més viu està, i
aquest... Més riquesa de vocabulari, impossible.
PRESENT: Per cert, com es diu “bon dia” en aquests moments?
D VALLS: Esperi que l’hi miro.
El David ho consulta en un ordinador portàtil.
D VALLS: “Premarasa trafalluga molanesantonia”. Mmm... però no
crec que duri gaire, massa complicat.
PRESENT: Perdoni, però amb tots els respectes, creu quue aquest
idioma tindrà èxit?
D VALLS: No té èxit la borsa, que és una cosa que també canvia i
fluctua? Per què no ha de tenir èxit aquest idioma que, a
més, està pensat per fer negocis? On hi ha diners, hi ha
ganes, cregui’m...
PRESENT: D’acord. Doncs aquí queda el seu testimoni. Vol afegir
alguna cosa?
D VALLS: No, només dir-li “gui sambodo”.
PRESENT: (Emprenyada.) M’està dient desgraciada de merda?
D VALLS: No, home, no... Que “gui sambodo” ara vol dir “encantat
d’haver vingut al programa”.
PRESENT: Ah, perdoni... Jo és que el graell encara no el domino. No
estic feta per als idiomes.
D VALLS : No cal que ho digui!
Entra la sintonia del programa mentre la presentadora clava una mirada
assassina al David.