VERBS TRANSITIUS I INTRANSITIUS

VERBS TRANSITIUS
 Són verbs que porten un Complement Directe.

 I què és un Complement Directe? Un complement que el verb

transitiu necessita per a tindre sentit.

 Com saber que tenim davant de nosaltres un Complement

Directe?

 Hem de preguntar al verb quina cosa, tal com féiem en els

pronoms febles.

Per exemple: Maria compra revistes.

 Quina cosa compra Maria? Revistes: CD.

 Com sabem que tenim davant de nosaltres un verb transitiu?

És difícil de saber-ho perquè el llistat de verbs transitius en

valencià és molt extens, però ací vos en pose uns quants.

Primerament, heu de saber que existeixen uns verbs que

s’anomenenen psicològics que són aquells que expressen que algú
o alguna cosa causa un efecte en l’ànim d’algú.

 entusiasmar: L’orador entusiasmà el públic.

*L’orador entusiasmà al públic.

Com ja heu llegit en el llibre, la segona frase no seria correcta

perquè porta una preposició (al que és contracció de a+ el), ja que
el Complement Directe i preposició sols poden anar junts en
determinats casos.

 apassionar: El teatre apassiona els xiquets.

*El teatre apassiona als xiquets.

 afectar: La mort del germà el va afectar molt.

*La mort del germà li va afectar molt.

La segona no seria correcta perquè si es fixeu estem comentant els
verbs transitius, aquells que porten Complement Directe, per tant si
apareixen els pronoms febles no han de ser de CI i el pronom LI ho
és.

 alegrar: La notícia l’alegrà moltíssim.

*La notícia li alegrà moltíssim.

Segonament,cal que sapieu que també hi ha una altra sèrie de

verbs que són transitius. Per exemple:

 carregar: Va carregar totes les culpes.

*Va carregar amb totes les culpes.

 avisar: Va avisar el policia.

*Va avisar al policia.

 necessitar: Maria necessita la teua ajuda.

*Maria necessita de la teua ajuda.

Ací ocorre exactament el mateix, és a dir, amb la preposició no són

correctes perquè CD i preposició no poden anar junts, excepte els
casos que teniu escrits en el llibre.

VERBS INTRANSITIUS
 Són aquells que no porten CD.

 Com saber que tenim davant de nosaltres un verb intransitiu?

És difícil d’identificar perquè no podem saber de memòria tot

el llistat que n’hi ha en valencià, però sí que podem conéixer-
ne algunes coses.

D’una banda, heu de tindre en compte que també hi ha verbs que

són intransitius:

 L’advocat ha apel·lat contra la resolució de la sentència.

Fixeu-vos en esta frase.

Si no tinguérem la preposició contra, ens faria la sensació que la

la resolució de la sentència és un CD. Però, com que sí que hi
apareix, és evident que ja no pot ser CD perquè CD i preposició
no poden anar junts, excepte en uns casos determintats i no es
tracta de ningun d’eixos casos.

Per tant, apel·lar/ recorrer contra són verbs intransitius.

De l’altra, és molt important que s’assabenteu de com heu

d’anomenar els àpats dels dia, és a dir, les menjades.

No podeu dir *he esmorzat, *he dinat, *he berenat i *he sopat.

Bé, hi he posat la 1ª persona, però s’entén que ni la 1ª ni

ninguna, és a dir, que tampoc podeu dir, hem dinat, heu sopat,
han esmorzat, etc.

Com ho heu d’anomenar? Així:

-Per a esmorzar he pres/menjat un café i dos galletes.

-He esmorzat amb un café i dos galletes.

Per què? Perquè els verbs de les menjades del dia són
intransitius i per tant, o bé poses en la frase un altre verb que
seria prendre o menjar o bé hi poses la preposició amb, ja que
sense la preposició en la 2ª oració café i dos galletes serien CD.
Quina cosa has esmorzat? Pensa-ho!

I així en totes les menjades del dia.

-Per a dinar he pres/menjat un plat d’arròs amb peix.

-He dinat amb un plat d’arròs amb peix.

És clar que la 2ª possibilitat és estranya, però heu de saber que

existeix.
 Respecte al verb *desdejunar, l’he escrit amb un arterisc perquè
en valencià és pronominal, és a dir, va sempre amb un pronom.
Per tant, la forma correcta seria desdejunar-se.

Este verb té doble complicació, és a dir, a més de ser intransitiu

és pronominal.

-Cada matí per a desdejunar-me he pres un café i dos galletes.

-Cada matí em desdejune amb un café i dos galletes.

VERBS PRONOMINALS
I què és un verb pronominal?

Són aquells que es conjuguen sempre amb un pronom feble.

Per exemple: desdejunar-se, engreixar-se, aprimar-se, passar-s’ho,

pendedir-se, etc.

-Este mes m’he engreixat molt.

- M’ho passe molt bé amb tu.

- Em penedisc de tot el que et vaig dir.

VERBS NO PRONOMINALS
Per tant, els no pronominals són aquells que es conjuguen sense un
pronom feble.

Per exemple: caure, conéixer, callar, marxar (anar-se’n), olorar, etc.

-El xiquet ha caigut un bac.

-Olore que aquest assumpte va malament.

-Marxe cap allí de seguida.

-Calla i no em mareges.

-Conec el camí molt bé.

Tradueix al valencià les següents oracions:

- Esta semana he adelgazado muy poco.

- Mañana cenaré un filete de merluza con patatas.

- Siempre carga con todas las culpas.