MATÈRIA: DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES I DE LA LITERATURA.

ASPECTES BÀSICS

BLOC 3. La comprensió i expressió oral a cicle inicial.

3.1. La interacció a l’aula.
Els tipus de converses segons Neil Mercer

A continuació teniu la transcripció d’una conversa d’aula entre nens i nenes d’una classe de primer de
Primària i amb la mestra.
CONTEXT: La mestra porta a l’aula un pot de cuina en què al fons hi ha dipositada sal de cuina
cristal·litzada. La docent, el dia anterior, havia posat a bullir aigua amb sal per a fer la verdura però es va
oblidar de treure el pot del foc i l’aigua es va evaporar. Hi van quedar restes de sal i de la calç de l’aigua.
Va pensar que aquest fet fortuït seria una bona situació d’aprenentatge per a presentar a l’aula i
incentivar un diàleg amb els alumnes. El fragment que figura a continuació pertany a la conversa que es
va generar a l’aula.

Són les nous del matí. Abans que els nens hagin entrat a l’aula la mestra ha deixat el pot damunt la taula
i els comença a atendre com ho fa habitualment. Un nen veu el pot, fa una ganyota d’estranyat però no
el toca i se’n va a deixar les seves coses a lloc. Després s’atansa una nena i li diu alguna cosa a una altra.
Agafen el pot i el miren. S’atansa el Quim i mira l’interior. Amb el dit llepa la sal que hi ha a dins.

1 QUIM: ((fent una ganyota)) és sal!

2 ANNA: a veure?
((l’Anna frega el pot amb el dit i se’l llepa))
3 ANNA: ecs!!
((Hi ha dos nens que estan al voltant i s’hi acosten))
4 ORIOL: deixa’m mirar
5 ROSA: ara jo ((posa el dit i rasca una mica el pòsit de sal que hi ha))
((La mestra s’aproxima on hi ha els nens i el pot))
6 MESTRA: bon dia a tothom
7 JOAN: bon dia
8 MIREIA: hola
9 MESTRA: ((referint-se al pot)) ¿què tenim aquí?
10 QUIM: és sal!!
11 ANNA: no, no és sal!!
12 QUIM: si, fa gust de sal
13 ANNA: no, no, fa un gust molt raro
14 MIREIA: no és sal. És dur
15 QUIM: sí que és sal. La meva mama quan fa peix, la sal està dura ((ens imaginem que es
refereix quan el peix es fa a la sal))
16 ANNA: però no té granets
17 QUIM: es sal perquè fa gust de sal
18 ANNA: no és sal
19 MESTRA: per què no ens posem en una rotllana i ho tastem?
20 JOANA: vale!
21 C: sí!!
((els nens es posen en rotllana asseguts a terra i es van passant el pot. Molts primer el miren i
després posen el dit i llepen. Algun nen rasca amb la ungla el contingut del pot))
22 LORENA: ecs! està negre
23 XAVI: ((que és al costat de la Lorena)) a veure? [XXX]
 MATÈRIA: DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES I DE LA LITERATURA. ASPECTES BÀSICS

24 JOANA: està dolent!

((quan els nens s’han passat el pot la mestra l’agafa i el posa al centre de la rotllana))
25 MESTRA: quin gust té?
26 JOANA: molt dolent
27 QUIM : és sal
28 XAVI: és sal però no és normal
29 MESTRA: què vols dir que no és normal?
30 ANNA: que no té granets
31 QUIM: si que té algun granet; està enganxat
32 MESTRA: per què creieu que està enganxat?
33 JOANA: per què hi ha pega?
((rialles))
34 QUIM: no ho sé
((silenci))
35 ANNA: està seca
36 MESTRA: ((amb una rialla)) és veritat, està com seca. Com pot ser que estigui, com diu l’Anna,
seca?
37 JOANA: perquè algú l’ha enganxat
38 MESTRA: mireu, aquest pot es de casa meva. Creieu que jo volia enganxar la sal granet a
granet?
39 C: No!!!!
40 QUIM: és teu? pues està una mica patxutxo
41 MESTRA: ((riures. Agafa el pot)) sí, sí, ha quedat una mica negre. Però no, ahir no em vaig
dedicar a enganxar granet a granet ((rialles)) per què penseu que està negre i la sal una mica
enganxada?
42 JOANA: per què te’l vas deixar a fora al sol
43 QUIM: no perquè el sol no té força
44 ANNA: i la sal estaria morena
((rialles))
45 JOAN: sí, i està blanca
46 JOANA: i està blanca
47 QUIM: bueno, blanca blanca no eh?
((rialles))
48 JOAN: casi blanca
49 QUIM: sí, casi blanca
50 MESTRA: ((la mestra rasca una mica la sal i deixa veure la negror de dins del pot.)) Els pots de
casa vostra estan així de negres com aquest meu?
51 C: no!!!
52 QUIM: perquè està brut!
53 MESTRA: ((rient)) no, no, et ben asseguro que al principi estava netíssim
54 ANNA: doncs, no sé
55 JOANA: s’ha cremat
56 MESTRA: sí, molt bé, se’m va cremar!
57 JOANA: jo abans he dit que al sol-
58 QUIM: però el sol no té força
59 RITA: i és a dins que està negre i el sol no arriba
60 QUIM: sí, i el que està negre és el pot, la sal no
61 ANNA: no sé
 MATÈRIA: DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES I DE LA LITERATURA. ASPECTES BÀSICS

62 MESTRA: si com dieu el sol no pot ser, què pot haver fet cremar el pot?
63 XAVIER: un encenedor?
64 PAULA: un llum
65 ANNA: apa!
66 XAVIER: el foc
67 MESTRA: quin foc?
68 XAVIER: el de la cuina
69 QUIM: el de la cuina?
70 XAVIER: si, el del menjar
(La mestra s’adona que els nens parlen de diferents tipus de cuines i fogons. El Xavier a casa
deu tenir cuina de gas en què veu la flama, mentre que el Quim deu tenir de plaques
d’inducció o vitroceràmica))
71 MESTRA: és que no totes les cuines, no tots els fogons són iguals. N’hi ha que són una
superfície plana, moltes vegades negra en què poses directament les cassoles o les paelles i
en altres casos-
72 ANNA: sí, la meva tieta la té aixins.
73 QUIM: i jo també
74 MESTRA: i clar, el Xavier la deu tenir amb fogons en què es veu la flama del gas
75 XAVIER: si, bueno es veu una mica de foc així ((fa un soroll com de foc. I fa uns gestos molt
grans))
76 MESTRA: bueno, bueno. Em sembla que ens ha quedat molt clar com és la teva cuina, oi
Xavier?
((rialles))
77 MESTRA: doncs sí, ahir jo tenia aquest pot al foc i mireu com està ara
78 ANNIA: cremat
79 MESTRA: sí, cremat ((rialla))
80 PERE: perquè el vas deixar
81 ANNA: vas deixar al foc
82 MESTRA: sí però al principi no hi havia solament la sal. Jo em volia fer una verdura per sopar-
83 QUIM: i vas posar la verdura al foc
84 MESTRA: sí, però què fem abans de posar la verdura a bullir? Què hi hem de posar al pot
perquè bulli i després posar-hi la patata o la mongeta, o els-
85 ANNA: aigua
86 PERE: sí, aigua
87 MESTRA: molt bé, vaig posar aigua i què més perquè després el menjar tingui bon gust?
88 PERE: ketchup
((riures))
89 MESTRA: home! potser com a màxim li posaria una vegada feta la verdura però no abans, oi?
que li poso perquè tingui gustet, perquè no estigui sosa?
90 ANNA: ah! sal!
91 MESTRA: molt bé, sal, sí sal. I sabeu què em va passar?
92 PERE: que estava salada
93 MESTRA: no, que me’n vaig anar a l’habitació a preparar coses per fer avui amb vosaltres i
com que estava tan a gust i m’ho passava tan bé-
94 ANNA: es va cremar
95 MESTRA: sí se’m va cremar
96 QUIM: a la meva casa la cuina té un pito
97 MESTRA: és veritat, les cuines modernes que tenen plaques d’inducció, per exemple, t’avisen
 MATÈRIA: DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES I DE LA LITERATURA. ASPECTES BÀSICS

però la meva és una mica velleta i no ho té

98 ANNA: i se’t va cremar
99 QUIM: però l’aigua no es pot cremar
100 MESTRA: mireu al cap de mitja hora llarga, que és molt temps, vaig anar a la cuina i vaig veure
el pot que estava com el veieu ara.
101 ANNA: ala!!
102 JOANA: i l’aigua?
103 ANNA: sí, i l’aigua?
104 QUIM : no hi és
105 ANNA: la sal sí
106 QUIM: ((rialles)) l’aigua ha marxat
107 ANNA: no
108 JOANA: a on?
109 ANNA: no pot ser
110 QUIM: sí perquè hi ha el foc
111 ANNA: i on és?
112 JOANA: no sé
((silenci))
113 MESTRA: quan el pare i la mare estan fent el sopar que estan fent una sopa calenta que la
deixen bullir una estona perquè s’acabi de fer, penseu que fa més calor que al menjador per
exemple?
114 ANNA: sí
115 QUIM: de vegades
116 JOANA: sí perquè hi ha foc
117 MESTRE: sí, sí tens raó, però en el cas del meu pot jo havia posat l’aigua perquè bullís i mireu
en què va quedar
118 QUIM: l’aigua ha marxat
119 ANNA: a on? no pot
120 QUIM: sí amb la calor. Un dia, al meu pare també li va passar al final no hi havia aigua
121 ANNA: però on és l’aigua?
122 QUIM: se’n va
123 JOANA: marxa
124 QUIM: marxa per la calor. La calor la fa marxar
125 ANNA: a on?
126 QUIM: no sé
127 JOANA: no sé. És que no es veu
128 MESTRA: això ho podríem investigar, no? com? com podríem saber a on va a parar l’aigua que
havíem posat al pot i que després d’escalfar-la ja no hi és?
129 QUIM: fent un experiment?
130 ANNA: sí!
131 JOANA: jo vull!
132 ANNA: i jo
133 MESTRA: doncs el proper dia ho podríem investigar, podríem fer de científics, què us sembla?
134 C: sí!!!
 MATÈRIA: DIDÀCTICA DE LES LLENGÜES I DE LA LITERATURA. ASPECTES BÀSICS

TIPUS DE CONVERSA

DISPUTATIVA: negativa a voler conversar, es trenca la conversa

ACOMULATIVA, ADITIVA O SUMATIVA: els punts de vista poden ser similars o iguals i es
complementen. (estic d’acord i a més a més...). Recolzament mutu, complementar la informació dels
altres
EXPLORATÒRIES: Poden ser diferents o absolutament diferents. Aquí continua havent una voluntat de
negociació. Abordar els punts de vista de forma crítica però constructiva, és a dir, donant arguments. Els
seus arguments venen de la pròpia experiència o quan han vist alguna cosa (documental...). Busquen
l’acord, però també es poden apropar posicions. Parlar amb l’altre i des del que diu l’altre