Professional Documents
Culture Documents
MATEMÀTIQUES
Ho: ♀ ♂ =
Ha: ♀ ♂
≠
INDEX
PÀGINA
1. INTRODUCCIÓ 1
2. BIOGRAFIES MATEMÀTIQUES 3
2.1. Theano 5
2.2. Hypatia 7
2.3. Emilie du Chatelet 12
2.4. Maria Gaetana Agnesi 16
2.5. Sophie Germain 21
2.6. Ada Byron, Lovelance 24
2.7. Florence Nightingale 26
2.8. Sofia Kovalevskaya 30
2.9. Grace Chislom Young 33
2.10. Emma Noether 36
2.11. Grace Murray Hopper 39
2.12. Edna Paisano 42
3. ESTUDIS I INFORMES 44
3.1. A nivell mundial. Pisa 2000 i 2003 45
3.2. A nivell nacional. Proves Cangur 54
3.3. A nivell local. Enquesta Gili i Gaia 59
4. CONCLUSIONS 69
5. BIBLIOGRAFIA 72
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Són els grans misteris de les matemàtiques exclusivament propis dels homes?
Com és que hi ha moltes menys dones que homes que hagin destacat en
aquesta ciència tan antiga? És que aquesta disciplina científica entén de
sexes?
Encara que sembla que en l’actualitat les diferències entre homes i dones han
disminuït, tampoc és així del tot, i si més no, tampoc era així fa quaranta anys i
menys encara fa cent o dos-cents anys.
Malgrat la exclusió de les dones en aquest àmbit per part dels llibres d’història,
malgrat la supressió o expropiació de moltes obres de moltes maneres
diferents, malgrat la sèrie d’obstacles posats a les matemàtiques de diferents
èpoques i malgrat també els sacrificis que havien de dur a terme, a totes les
societats les dones participaven o intentaven participar de la vida científica.
Per tal de donar coneixement de fins a quin punt les dones eren presents en
aquesta branca de la ciència, s’ha fet un estudi sobre les matemàtiques en
l’edat antiga tot analitzant les poques representats femenines que hi havia a
cada època i fent un recorregut històric des del naixement de les matemàtiques
fins al S.XX. revelant el fet que algunes d’aquestes matemàtiques cèlebres van
haver d’adoptar identitats masculines per tal d’aconseguir materials, participar
en la vida acadèmica o per a simplement fossin escoltats i tinguts en
consideració els seus resultats i treballs que, tot i ser en moltes ocasions
brillants, eren ignorats a causa de la discriminació sexista que regnava en la
societat i sobretot en les ciències.
Per intentar esbrinar les causes d’aquest fet i de les diferències de gènere en
aquesta ciència mitjançant enquestes i informes s’intentarà extreure una
explicació i conclusió a l’actual situació en que les dones o nenes estan pel que
fa a les matemàtiques. Per tal de fer aquest anàlisi en quan a les diferències
entre nois i noies que s’han observat durant anys dins de les matemàtiques,
s’han realitzat tres estudis: el primer d’ells sobre els informes PISA (2000 i
2003), mitjançant el qual es tindrà la possibilitat d’observar les diferències entre
nois i noies tant en matemàtiques com en altres àmbits del coneixement. El
1
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
segon estudi es centra en les proves matemàtiques Cangur i per tal de tenir
una visió general de tots els nens i nenes, el tercer estudi s’ha fet mitjançant
una enquesta a l’institut Gili i Gaya, per tal d’esbrinar la situació pel que fa als
diferents aspectes en la pràctica i opinió d’aquesta ciència.
El conjunt del treball, per tant es basa en tres aspectes. El primer és tenir
constància de que hi ha hagut dones matemàtiques, i per tant fer un petit
recorregut per la vida i obra d’algunes d’elles. El segon aspecte és veure si
aquestes històriques diferències entre sexes pel que fa a les matemàtiques es
veuen reflectides a nivell mundial (informe PISA), a nivell nacional (proves
Cangur) i a nivell local (enquesta al Gili Gaya). El tercer i últim aspecte es basa
en extreure unes conclusions en base als anàlisis fets i resultats obtinguts i
intentar aportar possibles solucions a aquest problema.
2
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
BIOGRAFIES DE DONES
MATEMÀTIQUES
3
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Per tal de fer un recorregut per la història de les dones i les matemàtiques s’ha
fet una selecció de les científiques més notables intentant fer referència a totes
les èpoques. I d’altra banda tenint molt en compte que aquesta no és més que
una petita mostra de la quantitat de dones que contribuïren al desenvolupament
d’aquesta ciència.
4
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1. THEANO
S.V aC
Theano, qui situem aproximadament l’any 500 aC, va ser una petita celebritat
grega. Va néixer a Crotona i esdevingué una reconeguda astrònoma i una de
les pitagòriques més famoses. Theano era filla de Brontinus, un físic, va ser
alumna del cèlebre Pitàgores, amb qui va contraure matrimoni quan aquest era
ja vell.
Va pertànyer a l’escola pitagòrica que durà des del 572 aC fins al 497 aC, on
s’educava tant a homes com a dones, i que tenia com a concepció bàsica el
pensar que tots els objectes materials del món real són compostos per
nombres naturals. Per a l’escola Pitagòrica l’essència de l’univers era el
nombre.
5
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Crotona. Més tard les seves filles Arignote, Myria i Damo van portar les
ensenyances a Grècia i Egipte. Tant Theano com les seves filles tenien fama
d’excel·lents curanderes.
6
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
2. HYPATIA
370 - 415
7
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
La majoria dels seus escrits van ser llibres de text per a estudiants, però
malauradament cap d’aquests ha restat intacte. Informació sobre els seus
talents, en astronomia, astrologia i matemàtiques va ser trobada en cartes al
seu alumne i deixeble Sinesi de Cirene, el ric i poderós bisbe de Tolemaida.
El seu treball més important va ser dins del camp de l’àlgebra . Escrigué un
comentari sobre l’Aritmètica de Diofant, en 13 llibres. En aquest desenvolupà
les equacions indeterminades (diofàntiques), es a dir: equacions amb solucions
múltiples. Un exemple comú d’aquest tipus de problema són les diferents
maneres en que es pot canviar un euro fent servir monedes de diferents
denominacions: 50, 20, 10, 5, 2 i 1 cèntim. Els comentaris d’Hypatia incloïen
també algunes solucions alternes i gran quantitat de problemes nous que més
endavant van ser incorporats als manuscrits diofàntics.
Les còniques:
8
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
És possible que Hypatia col·laborés amb el seu pare en alguns dels seus
treballs, com per exemple en la millora dels Elements de Geometria de
Euclides i en l’obra d’aquest sobre Tolomeu, en la qual hi ha constància que al
menys escrigué un dels llibres que composen l’obra.
9
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
El desenllaç d’aquest conflicte va ser fatal. Un dia quan Hypatia tornava cap a
casa, “ la van arrencar del seu carruatge, la van arrossegar cap una església
anomenada Cesàrea, la van deixar totalment nua, li van estripar la pell i la carn
amb caragols afilats fins que l’alè deixà el seu cos. Destruïren les seves restes i
dugueren els seus trossos fins un lloc anomenat Cinaron i els cremaren fins
convertir-los en cendra”.
Aquests fets van ocórrer al març de 415 i els van dur a terme uns monjos
fanàtics de l’església de St. Cyrilo de Jerusalem, potser ajudats per monjos
nitris.
10
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
“Hypatia va ser una persona que dividí la societat en dues parts: aquells que la
consideraven com un oracle de llum, i aquells que la veien com un emissari de
les tenebres” (Elbert Hubbard)
11
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1706 – 1749
Durant la seva infantesa Émilie va rebre una excel·lent educació per part dels
preceptors i tutors que acudien al seu castell a fer-li classes particulars. Aviat
va dominar pràcticament el llatí, l’italià i l’anglès.
Malgrat el seu marcat talent pel que feia a les llengües, el que a ella li agradava
eren les matemàtiques. Va ser animada en l’estudi d’aquesta àrea per un amic
de la família, que va saber reconèixer el talent de la jove.
12
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Émilie escrigué Les institucions de física, obra de tres volums publicada el 1740
que té un dels capítols més interessants sobre càlcul infinitesimal, i que va ser
escrit per a que el fill de l’autora pogués comprendre la matèria. No existia cap
llibre de física en francès que servís per fer més entenedora la física de manera
que arribés als joves estudiants. Ella creia que aquest fet no podia permetre’s,
ja que considerava la física una disciplina indispensable per comprendre el
món.
A grans trets, aquest era un llibre fidel a la física newtoniana, però la filosofia
purament científica i materialista de Newton no l’acabava de convèncer i
rescrigué els dos primers capítols apropant-se a la metafísica de Leibniz,
explicant-la en profunditat ja que considerava, malgrat no era propi de la seva
època, que aquesta podia conjugar-se juntament amb la física newtoniana.
13
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Els principis de Newton eren una obra difícil, plena de figures i demostracions
geomètriques que requerien l’estudi previ de la geometria. Els principis consten
de tres llibres. Al primer s’enunciaven les tres lleis fonamentals de la dinàmica,
seguint a Kepler i a Galileu i es defineix força centrífuga i massa. El segon llibre
conté un interessant treball sobre càlcul diferencial i tracta del moviment dels
fluids. I en el tercer llibre s’enuncia la llei de gravitació universal.
Pel que fa a la vida personal d’ Émilie, va estar marcada per diferents homes.
Es va casar als 19 anys amb el Marqués du Châtelet, mitjançant en un
matrimoni de conveniència. D’aquesta unió en van sortir tres fills, i en arribar
aquest punt, ella considerà que ja havia completat el seu paper de mare i
esposa i va acordar amb el seu home de portar vides separades de forma
amistosa.
Després d’això, Émilie tingué tres amants successius ja que en aquella època
estava ben vist que homes i dones tinguessin amants.
14
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
La gent que la coneixia a fons afirmava que “La seva intel·ligència era tan gran
que la majoria de homes i dones preferien evitar-la per no deixar patent la seva
ignorància envers els altres”.
15
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1718 – 1799
Alguns crítics afirmen que el seu primer assaig filosòfic el va escriure en llatí,
als 9 anys, i que tractava de la reivindicació del dret a l’educació superior de les
16
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
dones. No està molt clar si va ser així o no, però sembla que el treball de Maria
havia estat exclusivament el de traducció del text, escrit per un dels seus tutors
havia escrit. Posteriorment la nena, que efectivament només tenia 9 anys, va
memoritzar l’escrit i l’exposà públicament.
Per aquesta raó, no és estrany que Maria Gaetana, de caràcter retret i solitari,
molt religiosa i amb vocació científica, aspiri a deixar el món en el que viu i entri
en un convent.
Degut a la mort de sa mare, en el part del seu vuitè fill, Maria Gaetana va fer un
tracte amb son pare pel qual ella no es faria monja, seguiria vivint a casa seva
per a tenir cura dels seus germans, però podria anar a missa sempre que
volgués, vestir de manera humil i senzilla i no havia d’assistir a balls i festes.
Son pare es casà dos vegades més, morint la seva segona esposa després de
parir 2 fills als que seguiren 11 més del seu tercer matrimoni. Maria Gaetana va
fer de mare pels seus 20 germans, fet que comportava la càrrega corresponent
i el dolor que suposava quan els perdia i que era habitual ja que la majoria no
superaren la infància, només 4 van arribar als 30 anys.
Pel que fa als seus estudis i obra, a partir dels 20 anys, Maria abandonà tota
activitat social i es centrà en l’estudi de les matemàtiques i la religió, fortament
influenciada pel monjo matemàtic Ramiro Rampinelli, qui li va aportar el
contacte amb els Ricatti, els quals fins i tot van aportar material propi per ajudar
a la publicació i escrit de les Instituzioni.
17
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
realitzar. El primer volum d’aquesta obra està dedicat a les magnituds finites, i
el segon s’ocupa de l’anàlisi de les magnituds infinitesimals.
Aquesta obra va adquirir importància ràpidament entre els matemàtics de
l’època, ja que exposa amb claredat els conceptes mitjançant l’ús d’exemples i
tenen la virtut d’unificar els treballs, fins aquell moment dispersos, de molts
matemàtics. Del llibre destaca el tractament dels màxims i mínims i la visió
integrada del càlcul, presentant en la mateixa obra el diferencial i l’integral com
problemes complementàriament inversos. Malgrat això la seva obra també
presentava mancances: la poca presència de les funcions trigonomètriques i
l’absència del tractament de les series de potències.
Un exemple dels que d’aquesta obra, que es troba al final del primer volum, el
qual va fer famosa a Maria Gaetana i l’ha fet un lloc en els manuals de fórmules
i taules matemàtiques és l’anomenada “bruixa” d’Agnesi. El nom ve d’una
confusió en una de les traduccions i que va confondre els termes corba amb
bruixa. Quan aquest llibre fou traduït a l’anglès, el traductor confongué els
termes de l’italià la versiera (corba) amb avversiera (diablesa, dona del dimoni).
La corba d’Agnesi
18
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Quan el pare de Maria morí el 1752, ella es sentí lliure d’atendre a les seves
tendències religioses i es donà a l’estudi de la teologia Dedicada la seva
fortuna a obres de caritat, va acabar en la misèria. Des de 1771 per designació
de Tozzobonelli, va començar a exercir com a directora de l’hospici de Milà.
Allà es concentrà en la cura de malalts, sobretot dones d’edat elevada.
19
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
5. SOPHIE GERMAIN
1776 - 1831
Quan el 1789 esclata la revolució francesa els pares de Sophie, per tal de
protegir-la dels perills que aquest fet suposava, pràcticament la van recloure a
casa durant 7 o 8 anys. Sophie, qui per aquell temps era una adolescent,
passava gran part del dia a la biblioteca de son pare. Va trobar un llibre on
s’explicava la llegenda de la mort d’Arquimedes i la va fascinar el fet que algú
pogués donar tan poca importància a la seva seguretat pel fet d’estar immers
en l’estudi d’una figura geomètrica. Aquesta lectura va ser el que li provocà
interès en les matemàtiques i la raó per la qual comença el seu estudi de la
matèria.
20
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
El 1808 Germain va enviar a Gauss una carta descrivint part del seu treball en
la teoria dels números. Exposà la conjectura de Fermat: xn + yn = zn. El seu
primer resultat estableix el cas per a n = p-1, essent p un número primer de la
forma 8k + 7, nombres coneguts actualment com a nombres primers de Sophie
Germain. Finalment arriba a formular el teorema que porta el seu nom, el
Teorema de Sophie Germain. Aquest afirma que si x, y, z son sencers tala que
xn + yn = zn , almenys un d’aquests nombres ha de ser divisible per 5. Més
endavant ho amplià per a qualsevol nombre primer n menor de 100.
21
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Sophie va morir als 55 anys, al 1831 d’un càncer de mama. Abans que el
claustre de la universitat de Gotinga, després de molta insistència per part de
Gauss, l’hagué nomenat doctora honoris causa.
En el seu certificat de defunció consta com a “dona sense ofici”. I quan s’aixecà
la torre Eifell per la Expo de 1889 s’inscrigueren els noms de 72 savis
francesos i Sophie Germain no figura entre ells.
22
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1815 – 1852
Cinc setmanes després d’haver nascut l’Ada, els seus pares es separaren
legalment, passant a ser total la custodia de la nena per part de sa mare. El
pare abandonà Anglaterra i Ada no arribà a conèixer-lo mai personalment.
Quan tenia 17 anys Ada va conèixer a Mary Somerville, una gran dona que es
dedicava a traduir els treballs de LaPlace a l’anglès, que posteriorment van ser
utilitzats a Cambridge. Somerville animà Ada a pensar en les matemàtiques i
en la tecnologia en un context més pròpiament humà. Va ser en un sopar a
casa de Mary al Novembre de 1834 on l’Ada va sentir les idees de Babbage
sobre la invenció de la seva “màquina de les diferències finites” que volia
generalitzar en una màquina analítica o computadora general. Babbage
treballava durament en els plans sobre el seu nou invent i enviava els
desenvolupaments de les seves idees a un italià que escrigué un resum de tot
el que Babbage havia descrit sobre els seus treballs.
23
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Ada es casà al 1835 amb William King qui també era anomenat comte de
Lovelance. El seu nom de casada va passar a ser Lady Ada Lovelance.
D’aquest matrimoni sorgiren tres fills en quatre anys.
Al 1843 i quan els seus fills no passaven dels 8 anys, Ada va traduir l’article de
Menabrea. En traduir-lo afegí les seves pròpies notes que resultaren ser tres
vegades més llargues que el text original. Entre els comentaris d’Ada hi havia la
distinció entre la màquina diferencial, que era un artefacte mecànic que
computava i imprimia taules de funció matemàtiques emprant el mètode de les
diferències finites i la màquina analítica, que podia realitzar operacions
directament i segons els plànols, s’havia de programar amb targes perforades.
A més a més, les seves notes tenien comentaris sobre els possibles usos que
tindria el nou invent, entre els quals estava la possibilitat de compondre música
complexa, de produir gràfics i de ser utilitzada tant en usos pràctics com
científics. Així com la certesa de que l’enginy analític solament podia donar
informació de la que ja disposava, mai originar coneixement.
Ada suggerí a Babbage escriure un pla de com podria la màquina calcular els
nombres de Bernoulli, pla que és conegut com el primer programa d’ordinadors
i anomenat “ADA” en honor seu.
El seu treball va ser oblidat durant molts anys, en ser considerada només
transcriptora de les notes Babbage- Sent moltes les dones que han realitzat
grans aportacions a la informàtica, només ella compta amb un programa que té
el seu nom.
Ada va ser una dona molt avançada per la seva època, i lamentablement morí
de càncer quan comptava amb 37 escassos anys.
24
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
7. FLORENCE NIGHTINGALE
1820 - 1910
Llavors quan Florence complí 17 anys sentí un crit de Déu el qual la feia
enfrontar-se a una nova causa, l’ajut a les persones malaltes. Als 23 anys,
digué als seus pares que volia convertir-se en una infermera. En fer això es
trobà amb una sòlida oposició, ja que aquests consideraven que la infermeria
era pròpia de les dones de la classe treballadora.
25
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
No va ser fins al 1851 quan el seu pretendent principal es casà amb una altra
que a Florence se li va permetre rebre els entrenaments per a esdevenir
infermera. Per aquell temps Florence tenia 33 anys i se n’anà a treballar a
l’hospital Kiaserworth a alemanya.
Tres anys més tard fou nomenada directora de residents d’un hospital per a
dones invàlides a Londres. L’any següent se li donà permís per portar 38
infermeres a cuidar als soldats britànics a la guerra. Florence trobà que les
condicions a l’hospital militar de Scutari eren alarmants. Els homes estaven en
habitacions sense llençols ni menjar decent. Les infermeres per la seva part,
mantenien els uniformes posats “tiesos de bruticia”. En aquestes condicions no
era sorprenent que les ferides de guerra fossin únicament la sisena causa de
mortalitat i que malalties com el tifus, còlera i disenteria fossin les tres raons
principals per les quals les xifres de mortalitat eren tan altes.
Els oficials militars i doctores no van estar d’acord amb els comentaris de
Nightingale, ja que els interpretaren com un atac a la seva persona i degut a
això, van fer sentir a Florence fora de lloc. Els militars no li van prestar ajut fins
que gràcies als seus contactes, aconseguí reportar la informació al diari Times.
Llavors se li adjudicà la feina de reorganitzar les barraques de l’hospital
després d’una batalla. Al millorar les condicions de sanitat, aconseguí reduir la
proporció de mortalitat entre els pacients.
26
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Era amigablement coneguda com “la dama amb la llàntia” ja que es passava
les nits recorrent els passadissos de l’hospital per consolar i animar els soldats.
Al 1856 Florence Nightingale tornà a Anglaterra feta una heroïna local, i decidí
començar una campanya per a millorar la qualitat de la infermeria en els
hospitals militars. Gràcies a ella es creà el 1857 una universitat mèdica militar.
Publicà dos llibres, per a divulgar les seves opinions sobre la reforma: Notes
d’Hospital (1859) i Notes d’Infermeria (1859). Gràcies a una gran recol·lecta, va
fundar el 1860 l’Escola i Casa per a Infermeres Nightingale a l’hospital St.
Thomas.
Nightingale tenia fortes opinions sobre els drets de les dones. En un dels seus
llibres, argumentava que s’eliminessin les restriccions que prevenien a les
dones de tenir carreres. D’altra banda, les dones doctores es van sentir
desanimades per la falta de recolzament de Florence envers a la seva persona
i posició. Ella argumentava que era més important tenir millors infermeres, que
disposar de millors dones doctores.
27
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
8. SOFIA KOVALEVSKAYA
1850 – 1891
Li atragueren les matemàtiques quan encara era molt petita. El seu oncle, qui
tenia un gran respecte per aquesta ciència, li parlà de les matemàtiques de
manera tan emocionant que ella adquirí interès ràpidament.
Quan tenia 11 anys les parets de la seva habitació estaven folrades amb
pàgines de L’anàlisi d’estudis diferencials i integrals fets per Ostrogradski.
Aquest estudi, va ser la introducció d Sofia al món del càlcul. Va ser durant
l’ensenyança per part del seu tutor familiar quan Sofia va fer el seu primer
estudi matemàtic i gràcies al qual després afirmà que, “començà a sentir una
atracció tan intensa per les matemàtiques que es veié obligada a deixar de
banda els seus estudis en altres camps”. Va ser llavors quan el seu pare posà fi
a les seves classes de matemàtiques ja que personalment detestava a les
dones sàvies. Malgrat això ella continuà els seus estudis d’amagat.
28
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Donat que a Rússia per aquella època, no estava permès l’accés de les dones
a estudis universitari, Sofia es casà als 18 anys en un matrimoni de
conveniència amb el paleontòleg Vladimir Kovalevsky, matrimoni que no resultà
mai ser bo.
Al 1871 Sofia es mudà a Berlín per estudiar amb Weierstrass. Tot i la gran
pressió que aquest i els seus companys exerciren sobre el senat, va ser
denegada la proposta que permetia que Sofia pogués assistir a la universitat.
Irònicament aquest fet l’ajuda notablement ja que Weierstrass passà a ser el
seu tutor personal durant els quatre anys posteriors. Durant aquesta època
Sofia per tal de que la universitat li concedís un doctorat presentà tres treballs:
Teoria de les equacions diferencials parcials, Simplificació d’integrals abelianes
a integrals el·líptiques i per últim Suplements i observacions a les
investigacions de LaPlace sobre la formació dels anells de Saturn. Gràcies a
aquests, esdevingué la primera dona en obtenir el doctorat “suma cum laude”
de la universitat de Göttingen el 1874. Malgrat la gran importància del doctorat
que havia aconseguit, l’única feina que trobà fou de mestra de aritmètica en
una escola de nenes a Rússia. Naturalment aquesta feina ni era justa, ni estava
29
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Al 1878 Sofia va tenir una nena el naixement de la qual provocà el retorn del
seu interès perdut pel que feia a les matemàtiques. Al 1882 començà el seu
treball en la refracció de la llum.
Un any després, el 1883 Vladimir, de qui Sofia havia estat separada des de feia
dos anys, es suïcidà. Després del shock que li produí aquest fet, Sofia
s’inmersà en els seus treballs en les matemàtiques, tot intentant evadir-se del
sentiment de culpabilitat. Llavors al 1884 i gràcies a la intervenció de Mittag-
Leffler, aconseguí una plaça com a professora a la universitat d’Estocolm.
Al 1886 va ser galardonada amb el premi “Prix Bordin” pel seu treball sobre La
rotació d’un cos rígid al voltant d’un punt fix.
30
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1868 - 1944
Els seus pares solament decidiren ensenyar-li el que volgués ella aprendre. Les
seves prioritats van ser el càlcul mental i la música, que li ensenyava sa mare
fins que complí 10 anys. Malgrat l’aparent liberalisme pel que feia a
l’ensenyança, a casa seva no li van permetre estudiar medicina i per això decidí
centrar-se en les matemàtiques.
Als 17 anys passà els exàmens de Cambridge, però per ser dona no li van
permetre continuar els seus estudis. Més tard quan contava 21 anys va entrar a
Girton College, una escola dedicada a l’ensenyament superior de dones, que
formava part de la universitat de Cambridge. Legalment, en aquella època, les
dones no podien obtenir títols formals, però el 1893 Grace va superar els seus
exàmens finals de matemàtiques i arribà a l’equivalent d’una llicenciatura,
després de veritables dificultats per assistir a les classes d’Arthur Cayley.
31
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Tornà a Anglaterra, on la seva tesi fou reproduïda i enviada a tota aquella gent
a qui li va interessar, la qual no fou poca. Una d’aquestes persones resultà ser
William Young que en llegir la seva tesi, demanar la col·laboració de Grace per
tal d’escriure conjuntament un llibre d’astronomia. D’altra banda William Young
la ca demanar en matrimoni, però ella no acceptà. Més endavant i degut a la
insistència del jove matemàtic, Grace acabà accedint.
Malgrat això, durant el seu matrimoni, els joves matemàtics escrigueren més de
200 articles i varis llibres. No està clar el grau de participació de Grace o de
William en l’elaboració d’aquest material, però la majoria de gent coincideix en
que William Young no hagués pogut fer pràcticament res sense l’ajuda de la
seva dona, qui moltes vegades havia de corregir els treballs del seu marit
abans que aquests fossin publicats.
32
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, William Young marxà de Suïssa cap
a Paris en tren. El 1940 Sophie agafà, amb dos dels seus néts, l’últim avió que
marxava de París abans que la ciutat fos ocupada. El seu marit no pogué
escapar i morí al 1942. Dos anys després Grace tingué un atac de cor que li
causà la mort als 76 anys, abans de poder obtenir un grau honorífic.
33
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1882 – 1935
De petita no mostrà mai interès per les matemàtiques. Es passà fins als 15
anys anant a l’escola de la ciutat on estudià alemany, anglès, francès,
aritmètica, piano i dansa. Sa mare li ensenya el que les dones de l’època
“havien de saber”. Amb ella aprengué a cuinar, cosir i netejar. Després de la
formació bàsica, es concentrà més en l’estudi de francès i anglès per tal de ser
professora d’idiomes, certificat que obtingué el 1900. Després d’això es
decantà cap a les matemàtiques.
34
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Ara que Emmy tenia el doctorat i gràcies al creixement de la seva fama degut a
diverses publicacions, estava preparada per cercar feina com a professora.
Malgrat això, no pogué treballar en la universitat de Erlanger degut a la política
en contra de les dones professores. Decidí llavors ajudar el seu pare a l’institut
matemàtic de la mateixa ciutat. Inicià allà la seva recerca, i donà les classes del
seu pare quan aquest estava malalt. Aviat començà a publicar els seus treballs.
Durant els deu anys que Emmy treballà per son pare esclatà la primera guerra
mundial. La matemàtica era una veritable pacifista, odiava la guerra i els seus
desigs es van veure acomplits quan el 1918, la guerra finalitzà. La monarquia
alemanya arribà al seu fi i s’instaurà la república i amb ella les dones del país
obtingueren el dret a vot. Tampoc amb els nous drets adquirits l’Emmy tingué
dret a un sou que recompensés les seves classes.
Durant aquest temps, Felix Klein i David Hilbert estaven treballant en una de les
teories d’ Einstein a la universitat de Gottingen. En fer això, s’adonaren que
l’experiència d’Emmy els podia ser útil, així que li demanaren la seva
col·laboració i després de molt meditar a causa de la mala benvinguda que
podria ella podria tenir en la universitat pel fet de ser dona, aquesta acceptà.
Treballà durament i finalment obtingué treball com a professora. Encara que
tampoc era recompensada econòmicament per aquesta feina, era la primera
vegada que exercia sota el seu propi nom. Tres anys després començà a
obtenir un petit salari.
35
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Emmy donà classes en aquesta universitat fins que morí el 1935. Durant la
seva vida contribuí notablement al camp de les matemàtiques. Passà gran part
de la seva vida estudiant àlgebra abstracta, amb especial atenció als anells,
grups i camps. Degut a la seu punt de vista únic, va ser capaç d’adonar-se de
relacions en les matemàtiques que anteriors experts en àlgebra no havien
sabut veure. Publicà aproximadament 40 treballs en la seva vida. Sens dubte
fou una de les personalitats matemàtiques més importants del S. XX. Jean
Dieudonné digué d’ella que: “era la millor matemàtica del seu temps, i un dels
millors matemàtics (home o dona) del S.XX”
36
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1906 – 1992
37
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
El 1946, quan Grace contava 40 anys d’edat, li van dir que era massa gran per
a continuar en actiu a la marina. Per aquella època Hopper era una divorciada
sense fills. Llavors, rebutjant un nou treball a Vassar, preferí quedar-se a
Harvard fins 1949, com a investigadora civil en ciències i física aplicada. Marxà
de Harvard per formar part de la Eckert-Mauchley Computer Corporation, com
a matemàtica superior. El grup introduí el BINAC (ordinador binari automàtic),
el qual estava programat utilitzant codis C-10 em contes de les targetes
perforades utilitzades en el funcionament dels models Mark. Posteriorment
vingueren els primers ordinadors comercials, UNIVAC I i II. Encara que s’havia
avançat molt en la matèria, el fet de programar el BINAC suposava grans
dificultats. Hopper autoaprengué a fer operacions matemàtiques simples que
suposaven una gran facilitació del procés.
38
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Grace Hopper morí el dia 1 de Gener de 1992 i fou enterrada amb els honors
militars que li corresponien.
39
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
1948 –
Edna Paisano va néixer el 1948 a la reserva índia de Nez Percé, dins l’estat
d’Idaho.
Des que era petita aprengué a preservar les tradicions culturals inculcades per
la seva àvia. Malgrat estar molt arrelada a les terres salvatges i malgrat el fet
que sentia molta estimació vers la seva comunitat, decidí seguir l’exemple de
sa mare, qui havia estat guardonada per la associació nacional d’educació
després de ser professora en educació especial, i se n’anà a estudiar a
Washington. Ella, però decidí estudiar treball social, i mentre feia això,
reflexionà sobre el poder de l’estadística com a eina en qualsevol àmbit. Estava
completament convençuda que l’estudi d’aquesta ciència podia ajudar
notablement a millorar la situació del seu poble.
Anys més tard li oferiren treballar a l’oficina del cens dels Estats Units,
especialitzant-la en temes relacionats amb els indis natius d’Alaska. Això la
convertí en la primera dona índia en ocupar una posició de l’administració.
40
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Després del cens de 1980, descobrí que existien llocs geogràfica que no havien
estat considerats, i que per tant la distribució dels fons públics estava basat en
cens erronis.
Els seus esforços resultaren realment productius quan el cens de 1990 reflectia
un increment del 38% dels indis americans residents als Estats Units.
41
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
ESTUDIS I INFORMES
42
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Estan els estudiants preparats per afrontar els reptes que els hi sorgiran a la
seva vida? Son capaços de analitzar, raonar i comunicar, d’una manera
efectiva, les seves idees? Tenen la capacitat de continuar aprenent al llarg de
la seva vida? Aquestes són algunes de les preguntes i preocupacions que
tenen els estudis PISA, i per les quals s’intenta donar resposta. El Programme
for International Student Assessment (PISA) és un estudi de tres anys sobre els
coneixements i habilitats de nens de 15 anys dels diferents països
industrialitzats del món. És producte de cooperació entre els diferents governs
dels 30 països membres i dels quasi 30 més que també col·laboren, tots ells a
través de la organització de Economic Co-operation and Development (OCDE).
Aquest estudi permet als experts internacionals de tots els països participants,
que s’ajunten amb una política de treball compartida, dur a terme comparacions
vàlides a través de diferents països i cultures, fer el posterior anàlisi i cercar les
solucions a les diferències o mancances que dins de l’ensenyança s’hi hagin
pogut trobar. Mostra i demostra quins sistemes educatius són adequats.
43
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
• L’edat a qui va dirigit: Nens de 15 anys, a prop del final de la seva etapa en
l’ensenyança obligatòria, PISA proporciona una indicació significativa dels
resultats de les polítiques dutes a terme en els sistemes escolars.
PISA també està interessat en trobar diferències entre sexes pel que fa a
capacitats acadèmiques, a més a més de la cerca dels factors que provoquen
aquests diferents graus entre els coneixements. En aquest treball de recerca
per tal d’investigar d’una manera general i obtenir una visió el més objectiva
possible, s’ha volgut tenir en consideració els resultats obtinguts en els dos
estudis PISA 2000 i 2003. En ells ens centrem en les possibles diferències
entre gèneres dins els diferents camps d’estudi i més concretament en les
matemàtiques.
Hi ha hagut, fins ara, dos estudis PISA: el primer , amb especial importància en
la lectura, es va dur a terme el 2000, mentre que el segon, amb especial
importància en matemàtiques, es va dur a terme el 2003. Aquest fou el primer
any en que s’examinà als alumnes sobre la resolució de problemes.
44
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Els resultats obtinguts en els dos informes en relació a la diferencia entre sexes
desglossats en les diverses matèries o apartats en que està dividit l’estudi, són
els següents:
LECTURA
Així com es va mostrar en el PISA 2000 i és manté en l’estudi del 2003, les
noies mostren una mitja més alta pel que fa a habilitats i coneixements en la
lectura. La diferència entre noies i nois en la lectura és normalment més
significativa que la diferència entre aquests en l’àrea de matemàtiques.
MATEMÀTIQUES
Les noies han millorat notablement en reduir el seu històric desavantatge, pel
que fa als nois, en l’àrea de matemàtiques. Malgrat això, els nois continuen
essent superiors en diversos àmbits de l’àrea de matemàtiques així com de
disciplines associades a aquesta. Tot això ens fa veure el dur treball que
encara s’han de dur a terme des de les escoles per tal de nodrir l’interès i
participació de les dones en aquesta ciència.
L’informe PISA 2003 confirma que en els nens de 15 anys d’edat, les
diferències acadèmiques entre sexes són visibles en la majoria dels països, en
els quals els nois obtenen millors resultats, sobretot pel que fa a la part més
alta de la distribució de puntuacions. Malgrat tot això, s’observen determinades
escoles on aquestes diferències en quant a sexes, són molt ments
significatives, i estan vistes únicament com a diferències individualitzades. En
les escoles en que s’observa aquest “avanç”, hi ha una clara implicació dels
professors i potser de la mateixa societat en general, fet que demostra que les
diferències entre sexes no són inevitables: alguns països les han evitat i
eliminat.
45
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
CIÈNCIES
Encara que en el passat PISA 2000 les noies han mostrat superioritat en l’àrea
de ciències, no hi ha diferències significatives pel que fa a aquest aspecte, en
l’informe PISA 2003. En la minoria de països en els que aquestes diferències
encara romanen, no són tan marcades com abans, sinó que han disminuït
notablement. D’altra banda, proporcions similars de nois i de noies, obtenen
resultats particularment alts i particularment baixos en l’àrea de ciències.
Aquests resultats són esperançadors, encara que trigaran un temps
considerable en traduir-se en els rols de participació corresponents tant de
l’educació superior, com del món laboral.
RESOLUCIÓ DE PROBLEMES
Els resultats relatius de noies i nois en la resolució de problemes són útils per
tal d’analitzar les diferències entre sexes de manera més general. Els nois, com
a conjunt, ho fan millor que les noies en matemàtiques. Si aquest fet és degut a
un avantatge en capacitats com el bon anàlisi i el bon raonament comportarà,
per als nois, uns millors resultats en la resolució de problemes. Si per altra
banda aquest fet és degut a la confiança en el històric currículum que han anat
obtenint els nois en les matemàtiques, aquests no tenen perquè obtenir millors
resultats. Les noies ho fan millor en l’àrea de lectura, i mostren una millor
actitud pel que fa a l’escola i l’educació en general. Si aquest fet les converteix
en persones amb més capacitat com a aprenents, es traduirà en un cert
avantatge a l’hora la resolució de problemes, el qual comporta un conjunt de
habilitats cognitives. En l’informe PISA 2003, les diferències entre sexes en la
resolució de problemes són minoritàries i en cap cas significatives. D’altra
banda els nois mostren una major uniformitat pel que fa a aquesta àrea, ja que
hi ha més noies tant en els resultats més alts, com en els més baixos.
46
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
47
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
48
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Pel que fa al 2003, els desavantatges que han d’afrontar les noies en educació
han disminuït recentment en bastants dominis, encara que els nois continuen
obtenint millors resultats en certes disciplines. Aquestes estan particularment
relacionades amb la seva històrica capacitat d’obtenir millors resultats pel en
les matemàtiques i disciplines i camps d’investigació associats a aquesta
ciència.
PISA descobrí que en la majoria de països els nois ho fan millor que les noies,
però que les diferències en general de tots els nois i de totes les noies que hi
participen, normalment no són tan grans. Malgrat l’absència de grans
diferències generalitzades entre sexes en matemàtiques (així com sí s’hi poden
trobar pel que fa a la lectura) aquestes continuen existint.
Queda encara molt per fer per tal de tancar el forat que hi ha entre sexes en les
matemàtiques i en camps relacionats. L’evidència suggereix que és necessita
actuar en aquesta àrea des de la joventut, des de nens. A l’edat de 15 anys, els
estudiants s’estan apropant a la transició de molts d’ells al món laboral i de
molts altres cap a educació superior. La seva actuació en l’escola, la seva
49
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
motivació i la seva actitud envers les matemàtiques, poden tenir una important
influència en els seus estudis posteriors i en la seva ocupació final. Aquests,
poden tenir impacte no només en carreres individuals i panorames salarials,
sinó també en l’efectivitat amb que el capital humà es desenvolupat i utilitzat en
les societats i economies de la OCDE.
L’informe PISA 2003 mostra que, mentre que generalment les noies no obtenen
molt pitjors resultats que els nois en matemàtiques, sí tenen un menor interès i
menor gaudiment de les matemàtiques, menor seguretat en sí mateixes així
com una major creença de que les matemàtiques no són importants i un major
estrès en les classes de matemàtiques. Aquest descobriment és altament
important pels polítics i professors, ja que revela desigualtats entre generes pel
50
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
51
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Per tal de poder analitzar els resultats de nois i noies en el camp de les
matemàtiques, vaig intentar aconseguir les notes, organitzades per sexes,
d’una sèrie de proves oficials. En particular de les de selectivitat i també les de
les proves Cangur organitzades als Països Catalans.
Gràcies a Internet vaig poder trobar mitjanes de notes de selectivitat per a nois i
noies, però aquestes no estaven dividides, ni organitzades per matèries. D’altra
banda, a la pàgina d’internet www.cangur.org vaig trobar la direcció del
coordinador d’aquestes proves, el Sr. Antoni Gomà. Em vaig posar en contacte
amb ell durant les vacances d’estiu i em proporcionà un full de càlcul EXCEL
amb 16076 qualificacions que corresponien als primers anys en que es
celebraren les proves, de 1996 a 2000.
En aquest full de càlcul, apareixien per a cada nivell de la prova, les dades de
cada participant: tant el seu sexe, com les seves qualificacions parcials (T1 a
T3) així com la total. El Sr. Gomà em va dir que les dades que m’adjuntava
eren perfectament representatives i que utilitzés únicament aquests valors, ja
que no disposava de una versió d’idèntic format electrònic que mostrés els
resultats de les darreres edicions.
52
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Taula XX. Número de nois (H) i noies (D) participants en cadascun dels quatre
nivells de les proves Cangur en els anys de 1996 a 2000.
1 2 3 4
Homes Dones Total
Any D H D H D H D H
1996 284 364 225 228 81 131 723 590 1313
1997 296 370 325 371 189 284 79 196 1221 889 2110
1998 412 421 389 478 217 359 110 219 1477 1128 2605
1999 830 833 626 697 321 421 122 292 2243 1899 4142
2000 991 1263 965 1107 390 571 204 415 3356 2550 5906
Total
2813 3251 2530 2881 1198 1766 515 1122 9020 7056 16076
general
53
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Figura YY. Número total de nois i noies participants en les edicions de les
proves Cangur dels anys 1996 a 2000.
7000
6000 Participants
Dones
5000
4000
3000
2000
1000
0
1996 1997 1998 1999 2000
Figura YY. Participació mitjana de dones als diferents nivells de les proves
Cangur en els anys de 1996 a 2000.
50
45
40
46.4 46.8
35
40.4
30
31.5
25
1 2 3 4
Nivell
54
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Figura YY. Puntuació mitja i valor del percentil 95 de homes i dones en els
diferents nivells de les proves Cangur en els anys 1996 a 2000.
90
75
60
45
1 2 3 4
Nivell
55
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Penso que hauria set molt més representatiu de la nostra situació, haver fet un
anàlisis semblant tenint en conte els resultats d’una prova general com és la
selectivitat. La qual ens hagués permès també comparar matèries d’una
manera semblant a la duta a terme en les proves PISA. Malauradament no he
pogut aconseguir la base de dades que m’hagués permès de fer aquestes
comparacions.
M’agradaria finalment agrair al Sr. Gomà el fet d’enviar-me el material que m’ha
permès mostrar les diferències entre nois i noies, que certament ens haurien de
preocupar a tots.
56
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
De cara a conèixer l’opinió que tenen els nois i noies del nostre institut sobre
les matemàtiques es va dur a terme a finals de novembre una enquesta entre
els estudiants de primer d’ESO i de segon de BATX. El model d’enquesta es va
adaptar d’un trobat a internet i que s’havia portat a terme a Noruega1. Aquesta
tenia els següents apartats centrats en l’opinió dels alumnes sobre els
matemàtiques; en particular sobre: (1) Interès; (2) Utilitat; (3) Confiança en el
coneixement propi; (4) Actitud; (5) Seguretat; i (6) diferències entre nois i noies.
En el treball noruec es va dur a terme estudiants de 11.5 anys d’edat (G6) i de
14.5 (G9). (Tant una copia del mateix, juntament amb els resultats de totes les
enquestes apareix en un annex d’aquest treball) En aquest treball de recerca,
es considerà de més interès el constatar les possibles diferències de opinió
entre els estudiants quan entren i quan acaben els seus estudis a l’institut.
Cada apartat tenia un número variable de preguntes tant directes del tipus ‘Les
mates són una de les assignatures que odio’, com indirectes ‘Mai m’avorreixo
fent matemàtiques’. Aquestes podien contestar-se d’acord a una escala de cinc
apartats convertibles numèricament (Totalment d’acord (1), parcialment d’acord
(2), no sap(3), parcialment en desacord (4) i totalment en desacord(5)). Per a
facilitar l’anàlisi dels resultats es decidí treure la mitjana de totes les preguntes
1
Brekke G, A Streitlien & L Wiik. Affects and Beliefs in School Mathematics: Gender Differences.
57
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Els resultats numèrics obtinguts entre els estudiants del Gili i Gaya apareixen
en la següent taula, separats per cursos i sexes.
Taula XX. Valors mitjans de l’opinió sobre l’interès i la utilitat, sobre confiança
en el coneixement propi, actitud i seguretat davant les matemàtiques en
estudiants de ambdós sexes de primer d’ESO i segon de BATX de l’Institut Gili i
Gaya de Lleida
Que poden comparar-se amb els de l’estudi noruec que apareixen resumits en
la següent taula.
58
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Taula XX. Valors mitjans de l’opinió sobre l’interès i la utilitat, sobre confiança
en el coneixement propi, actitud i seguretat envers les matemàtiques i
diferències entre nois i noies en estudiantes noruecs d’ambdós sexes de 11.5
(G. 6) y 14.5 (G.9) anys d’edat.
59
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Gràfica XX. Valors mitjans de l’opinió sobre l’interès i la utilitat, sobre confiança
en el coneixement propi, actitud i seguretat envers les matemàtiques en
estudiants d’ambdós sexes, de primer d’ESO i segon de BATX de l’Institut Gili i
Gaya de Lleida. L’opinió dels nois es simbolitzada mitjançant els quadrats,
mentre que la de les noies per triangles:
Interes Interes
4.0 4.0
3.5 3.5
2.5 2.5
60
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Interès Utilitat
4.25 4.25
4 4
3.75 3.75
3.5 3.5
3.25
3.25
3
3
2.75
2.75
ED EH BD BH
ED EH BD BH
61
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Confiança Actitut
4.25 4.25
4 4
3.75 3.75
3.5 3.5
3.25 3.25
3 3
2.75
2.75
ED EH BD BH
ED EH BD BH
Seguretat
4.25
4
3.75
3.5
3.25
3
2.75
ED EH BD BH
62
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Taula XX. Valors mitjans de les diferències entre nois i noies en estudiants de
ambdós sexes de primer d’ESO i segon de BATX de l’Institut Gili i Gaya
de Lleida
2º Batx ♀ 30 0.0
2º Batx ♂ 26 -0.4
Els estudiants de 1er d’ESO creuen que les noies presenten una certa
superioritat per aquesta matèria respecte dels nois. Malgrat això, aquesta
aparent superioritat sembla desaparèixer entre els de 2º de BATX.
63
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
En tots els apartats següents, marca la casella que expressi millor la teva
opinió sobre les diferents afirmacions:
Interès: TA PA NS PD TD
Les mates són excitants i interessants
Les mates són una de les assignatures que
odio
Les mates són una de les assignatures que
m’agraden més
Les mates m’agraden i hi penso i les utilitzo
també fora de classe
Mai m’avorreixo fent matemàtiques
Les mates són avorrides
Utilitat: TA PA NS PD TD
Les mates són importants
Les mates són útils per mi a la vida
És important ser bo a mates a l’institut
Necessito les mates per a estudiar el que
m’agradaria després de l’institut
No necessito saber matemàtiques
Dominar les mates fa fàcil l’enteniment
d’altres assignatures
Confiança i auto-coneixement: TA PA NS PD TD
Les mates són difícils
Les mates són fàcils
Sóc ben capaç a l’hora de fer matemàtiques
Puc resoldre la majoria de les tasques
matemàtiques si em concentro
Les matemàtiques no són per a mi
És sort si trec bona nota en un examen de
mates
És mala sort si trec una nota baixa en un
examen de mates
64
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Confiança i auto-coneixement: TA PA NS PD TD
Hauria de treballar molt per a ser bo en mates
Ser bo en mates depèn i es basa en el treball
dur
És responsabilitat meva aprendre
matemàtiques
Les mates es van fent més difícils segons vas
passant de curs
A l’hora de fer matemàtiques he de meditar
molt
Seria millor en mates si m’estudies totes les
normes i conceptes
5- SEGURETAT
65
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
CONCLUSIONS
66
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
CONCLUSIONS
D’altra banda, partint del fet que no hi ha cap diferència física o mental que faci
que els nois obtinguin millors resultats que les noies en les matemàtiques, cosa
totalment demostrable i demostrada, i analitzant i tenint en compte estudis on
ens es possible de comparar i contrastar els resultats, opinions i capacitats de
nois i noies, s’arriba a les següents conclusions:
Mitjançant l’estudi dels resultats de les proves cangur i de l’enquesta del Gili i
Gaia gràcies als quals es poden comparar les respostes de nois i noies en
diferents edats, s’observa que així com en un principi els nois i noies obtenen
uns resultats semblants dins aquesta àrea, a mesura que es van fent grans les
qualificacions obtingudes pels nois són clarament superiors. Al pujar de nivell,
les noies, a banda que en general no obtenen tan bons resultats, descendeix el
seu interès, la seva confiança i la seguretat envers les matemàtiques, així com
la creença de la seva gran utilitat. En observar això pot sorgir la pregunta: és
67
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
que les nenes van perdent capacitats dins d’aquesta àrea a mesura que es van
fent grans? Naturalment que no.
Per a respondre a aquesta pregunta i gràcies als informes PISA que així ho
demostren, s’arriba a la conclusió que naturalment això no és així. Malgrat en
general les noies obtenen uns resultats inferiors que els nois, s’han observat
àrees en les quals no és confirma aquesta regla, si bé ho fa de manera molt
menys acusada. És que en aquestes zones les noies tenen més capacitat
matemàtica que en qualsevol altre lloc? Naturalment no. I és que el que
diferència aquests llocs dels altres és el fet que allí, s’han aplicat una sèrie de
polítiques a les escoles o en les seves societats en general, en les que no
s’implica que les matemàtiques són pròpies únicament del sexe masculí. En
aquestes zones s’ha aconseguit un entorn educatiu que beneficia els dos sexes
per igual, amb el que s’ha acabat amb les diferències de gènere dins aquesta
ciència. I per últim, el que està molt clar és que si aquests programes o
creences diferents han tingut bona resposta en certs llocs, poden també
funcionar en tots els altres.
Un factor que també s’ha de tenir en comte a l’hora de intentar trobar una
solució al problema, és el fet que moltes noies i dones són propenses a que
aquesta desigualtat continuï. És a dir, rebutgen elles mateixes l’estudi
d’aquesta ciència ja que creuen que és únicament “problema” dels nois. Per
això també s’hauria de concenciar a les dones en aquest aspecte.
68
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
BIBLIOGRAFIA
69
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA
Les primeres dotze direccions d’internet van ser consultades per tal de
l’elaboració de les biografies de les dones matemàtiques.
www.100cia.com/divulgacion/las_mujeres_de_la_ciencia_theano_y_agnocide_
318.html 01-11-2004
www.thales.cica.es/rd/recursos/rd97/Biografias/3¡43-1-b-Hypatia.html 01-11-
04
www.divulgamat .net/weborriak/historia/mateospetsuak.asp
01-11-04
www.geocities.com/draconbelli/du_chatelet.html 01-11-04
www.agnesscott.edu/lriddle/women/women.html 01-11-04
www.upr.clu.edu/mate/museo/mujeres/agnesi.html 01-11-04
www.100cia.com/enciclopedia.com 01-11-04
www.terra.es/personal/jftjft/historia/biografias/mujmat.html 01-11-04
www.iesezequielgonzalez.com/matematicas/sofia.html 01-11-04
www.well.com/user/adatoole/bio.html 01-11-04
www.wikipedia.org/wiki.com 01-11-04
www.cientec.or.cr/equidad/nightingale.html 01-11-04
70
Les dones i les matemàtiques Belén Romagosa
Les tres direccions següents van ser consultades per tal d’obtenir l’informe
PISA:
www.oecd.org
www.pisa.oecd.org
www.SourceOECD.org
71