Ensenyament i aprenentatge de les

matemàtiques
Nombres i Iniciació a l'Àlgebra
Alexandra Gudayol Pavón - Grup 2.
Màster de Formació de Professorat de Matemàtiques

Edició XXVII
2n ESO Model A
17 de març de 2022
https://www.cangur.org/cang2022/enusol/cangur_2022_segon.pdf

Els nombres cistercens s'utilitzaven als monestirs de l'Europa de l'Edat mitjana,

concretament entre els segles XIII i XV. Van ser molt populars perquè permetien representar
qualsevol nombre amb un sol símbol, a diferència dels nombres romans que eren els
hegemònics de l'època, així com dels nombres indo-aràbics, que són els que utilitzem avui en
dia. Aquests últims encara no s'havien estès pel continent com ho farien posteriorment. Els
nombres cistercens, no obstant, tenien la problemàtica, al igual que els nombres romans, de que
no servien per multiplicar i dividir. Tot i que el seu ús es va extingir amb l'aparició de la
impremta, es van seguir utilitzant per marcar volums de barrils de vi de Flandes i les divisions
en les escales de les seves baretes de mesurament fins al segle XVIII.

Font: Magnet
Veiem doncs que els nombres cistercens es creen mitjançant la combinació d'un símbol
que representa la desena, i un altre que representa la unitat.

A l'enunciat veiem varis exemples de com es construeixen aquests nombres, dels quals podem
deduir que per formar un d'aquests símbols hem de col·locar primer (o a l'esquerra) el
corresponent a la desena, i després (o a la dreta) el corresponent a les unitats.
Seguint aquesta lògica, per formar el nombre 45 agafem primer el símbol que representa la
desena 40, i després el que representa les 5 unitats.

DESENES UNITATS

40 5
Ajuntant-los trobem el nombre 45 que se'ns demana, col·locant primer el símbol corresponent a
les desenes, i després el corresponent a les unitats.

45

Un error probable que es pot donar en aquest exercici és el de confondre desenes amb
unitats, i construir un nombre 54 enlloc de 45, capgirant les posicions dels nombres.

Aquest sistema numèric, al igual que el que tenim avui en dia, és un sistema de numeració
posicional. Té l'avantatge que permet representar en un sol símbol de forma compacta
nombres que requeririen molts símbols si utilitzéssim els nombres romans, per això va esdevenir
molt popular com a sistema de notació. No obstant, no servien per fer càlculs. També era un
sistema de base decimal, tot i que encara no s'utilitzava el 0.

Aquest nombres permetien representar fins al 9999, de la següent manera:

Font: Magnet

Aquest exercici el podríem continuar demanant-lis construir nombres més grans basant-nos en
aquests dos esquemes. També podríem comparar-los amb els nombres romans per reflexionar
sobre la raó per la que van esdevenir exitosos davant d'aquests. I per últim comparar les seves
característiques amb les del sistema numèric que utilitzem en l'actualitat.
Edició XXVII
1r batxillerat/CFGM Model A
17 de març de 2022
https://www.cangur.org/cang2022/enusol/cangur_2022_primbatx.pdf

Primer de tot, descompondrem el nombre 20 en els seus factors primers.

Farem un diagrama d'arbre per trobar tots els divisors de 20.

Descartem els divisors que acaben en 0, ja que si féssim el

producte amb aquestes xifres el resultat donaria sempre 0.

D'aquesta descomposició en divisors podem trobar vàries combinacions de xifres que poden
conformar el nombre N de manera que el producte de les seves xifres sigui 20. En el següent
quadre podem establir quins seran els corresponents nombres M donats aquests nombres N.

Un dels possibles errors que podem

cometre en aquest exercici és deixar fora
l'1 com a possible xifra d'N, donat que no
canvia el resultat del producte d'aquest
nombre. No obstant, com que el resultat
que busquem és el d'M [M = N + 1 ] si que
ens interessa utilitzar el factor 1 en les
combinacions de xifres per N.
Una altra manera de resoldre-ho que podem treballar a classe és partint dels nombres
donats com possibles respostes al problema. Els descomponem factorialment i observem
de quins nombres primers poden ser producte.

Si tornem a la descomposició que vam fer del nombre 20

podem observar que si sumem 1 a qualsevol d'aquestes xifres, només tenim unes
opcions possibles de xifres resultants:

2+1=3

4+1=5

5+1=6=2·3

1+1=2

Així veiem que no hi ha cap combinació possible de les xifres d' M que doni el factor 7, el
qual forma part del 35. D'aquesta manera tornem a comprovar que aquest és l'únic
nombre dels enunciats que no pot ser producte de les xifres d'M.
Edició XXVII
2n ESO Model A
17 de març de 2022
https://www.cangur.org/cang2022/enusol/cangur_2022_segon.pdf

SABERS TREBALLATS SEGONS CURRÍCULUM

SENTIT NUMÈRIC

• Quantitat:

- Interpretació de nombres
- Ús dels nombres indoaràbics, la introducció del zero i els nombres negatius en la història de
les matemàtiques
- Reconeixement i aplicació de diferents formes de representació de nombres enters,
fraccionaris i decimals, inclosa la recta numèrica

Edició XXVII
1r batxillerat/CFGM Model A
17 de març de 2022
https://www.cangur.org/cang2022/enusol/cangur_2022_primbatx.pdf

SABERS TREBALLATS SEGONS CURRÍCULUM

SENTIT NUMÈRIC

• Comptatge: resolució de problemes i situacions de la vida quotidiana en els quals s’hagin de

fer recomptes sistemàtics, utilitzant diferents estratègies (diagrames d’arbre, tècniques de
combinatòria, etc).
• Sentit de les operacions:

- Aplicació d’estratègies de càlcul mental amb nombres naturals, fraccions i decimals.

- Comprensió i utilització de les relacions inverses entre addició i sostracció, multiplicació i
divisió, potència i arrels, per simplificar i resoldre problemes.
- Ús de les propietats de les operacions aritmètiques per realitzar càlculs de manera eficient
• Relacions:

- Utilització de factors primers, múltiples i divisors per a resoldre problemes, mitjançant

estratègies i/o eines diverses.