INVICTUS

Guió de treball

Invictus és una pel·lícula sobre l'equip

nacional de rugbi de Sud-àfrica, els
Springboks, i la seva lluita per guanyar la
Copa del món de 1995. La història té lloc
poc després que Nelson Mandela es
convertís en president de Sud-àfrica .

Mandela sabia que el país estava molt dividit

després d'anys de lluites racials . Els blancs
temien que el nou govern, en mans de la
majoria negra, els retornaria la opressió que
ells havien practicat durant anys amb els
negres.

Els negres volien venjança pel sofriment i el

dolor que van viure durant els anys de
l'Apartheid ,quan la minoria blanca
governava i discriminava a les altres races.
Mandela va comprendre que hi havia
d'haver una reconciliació per tal que el país tingués èxit. Fins i tot les
persones més properes a ell, com la seva família o companys de lluita no
havien entès aquest concepte .

Mandela expressa el seu ideal quan parla amb el seu guardaespatlles al

principi de la pel·lícula: "La nació de l'arc de Sant Martí comença aquí, la
reconciliació comença aquí, el perdó comença aquí”. Aquesta és la resposta
que dona en Mandela al guardaespatlles quan aquest li demana que expulsi
als guardaespatlles blancs.

El Rugby era l'esport preferit

pels sud-africans blancs,
mentre que els negres
preferien jugar al fútbol. El
mateix Mandela explica que,
mentre era a la presó, els
negres sempre animaven als
oponents dels Springboks per
fer enrabiar als carcellers
blancs.

Mandela troba en el Mundial

de Rugby una manera de
cohesionar els sud-africans
donant suport als Springboks . Parla amb el capità Francois Pienaar per tenir
suport entre els jugadors, tots menys un dels quals són blancs.

1
Sud Àfrica no té cap possibilitat de guanyar el mundial ja que és un equip poc
competitiu amb rivals molt potents. Ningú hi aposta.

Quan Mandela es reuneix primer amb Pienaar, parlen sobre lideratge i el valor
de predicar amb l'exemple i de la necessitat que cada individu superi les
seves expectatives. Així, l'equip, és la nació, tan amargament dividida, que ha
de mostrar al món que és capaç d'aconseguir que les persones que en formen
part visquin juntes .

"Invictus" és un poema que Mandela recitava per a si mateix en els seus dies
més durs a la Presò de Robben Island. Compartirà aquest poema amb Pienaar
ja que la idea de ser “el mestre del destí d'un mateix, i el capità de l'ànima
pròpia”, havia estat un concepte molt útil per Mandela en els seus anys
d'empresonament. També s'adiu amb un equip que s'enfronta a un gran repte
i pot ser una llum per a un nació que ha de superar les seves lluites internes
per trobar el seu camí a la pau .

Sud-àfrica es va convertir en un model per superar gran part de

l'odi i la por del seu passat, especialment a través de la tasca de
la Comissió de la Veritat i Reconciliació, encapçalada pel bisbe
Desmond Tutu que va consistir en processos en els que molts
blancs van demanar perdó y moltes víctimes van poder explicar
en públic les seves experiències.

CONTEXT GEOGRÀFIC I SOCIAL

Aquesta història té lloc a la República de Sud-Àfrica.

Situada a l’extrem Sud del continent africà. Per la seva
localització geogràfica gaudeix de diversitat climàtica i
geogràfica amb paisatges que van del desèrtic a la seva
zona occidental al Mediterrani a la part del Sud-Est. Ha
estat habitada des de ben antic, s’hi han trobat
nombrosos exemplars d’Australopithecus (primers
homínids). Posteriorment arribarien nombroses tribus
que poblaren el territori com Zulus i Bantus.

L’arribada dels europeus succeeix en el segle XV de la mà de navegants

portuguesos que fundaren la colònia del cap (actual Ciutat del Cap). En el
segle XVII, els holandesos expulsaren als portuguesos i en el XVIII, els
anglesos passaren a controlar el territori i els holandesos ocuparen diverses
àrees esdevenint grangers (Boers).

Durant el segle XIX va haver diversos enfrontaments entre grangers

holandesos i colonitzadors anglesos (guerres Boer). També van arribar
immigrants indis. Durant el segle XX es va formar la Unió Sud-africana a
càrrec de la minoria blanca. Així, els ciutadans de raça blanca que
representaven només un 9% de la població decidien tot el que succeïa en un
país on, el 80% dels ciutadans eren de raça negra. Les altres races o grups
ètnics són els indis, els orientals i els mestissos.

2
Es van dictar nombroses lleis segregadores que separaven a la
població blanca, minoritària de les altres. Van haver força
resistències, i molta repressió i morts. En els anys 90 del segle
XX, la pressió internacional i la resistència del partit del Congrés
Nacional Africà, demanant l’alliberament de Nelson Mandela entre
altres van obligar a la minoria blanca a convocar unes eleccions
obertes a tothom que guanyaria Mandela. Els blancs esperaven
que els negres es venjarien…

La Pel·lícula.

Invictus és un drama biogràfic de 2009 basat en el llibre “El Factor Humà”, de John
Carlin. Dirigida per Clint Eastwood i protagonitzada per Matt Damon i Morgan Freeman.
Es va rodar íntegrament en escenaris de Sud Àfrica i s’hi poden escoltar diàlegs en
Anglès (doblat al castellà), Afrikaans, Zulú o Xosa (idiomes propis del país). Va rebre dos
óscars (Millor actor i millor actor secundari).

3
I, ara, que?
Mirarem de parlar-ne a classe i fer una anàlisi crítica sobre el que mostra la
pel·lícula més enllà del pur entreteniment.

Elements per al debat

Reconciliació - perdó
Investigueu la figura d’en Desmond Tutu i el paper de les comissions de la
veritat i la reconciliació. La viquipèdia en parla d’ambdós.

Podeu mirar aquest vídeo (podeu traduir els subtítols) i comenteu la

necessitat d’aquestes comissions. També podeu accedir a altres comissions de
la veritat com la del Canadà (aquí, s’explica el rerefons i els objectius
d’aquesta comissió). Per a què serveixen? en què s’assemblen? N’hi ha
d’altres?

Quins elements de la reconciliació es poden veure a la pel·lícula? Quina és

l’alternativa a aquesta reconciliació?

Identifiqueu 3 seqüències de la pel·lícula on apareixen accions conciliadores.

Prepara una presentació, on:

● Es resumeixin adientment els documents treballats,

● Es contestin a les preguntes.
● S’estableixin les idees clau del tema que treballeu.
● Apareguin les escenes que heu seleccionat com exemple.

Orgull i cohesió nacionals

Investiga el paper de l’esport en la promoció de valors de cohesió nacionals.

Llegeix aquest article periodístic, aquest blog (en Anglès) i aquest treball
universitari relacionats amb el tema “esport i nacionalisme”. També pots
repassar l’entrada de la wiquipèdia sobre aquest tema per contextualitzar-te
millor. (Cal una hora de lectura aproximadament).

Resumeix aquests documents.

Quines relacions es fan entre nacionalismes i esport en aquests documents?

Qué es el “xovinisme nacional”? Et sembla una actitud generalitzada? Pots

posar exemples que coneguis d’aquesta expressió?

Identifica 3 escenes de la pel·lícula on apareixen manifestacions de

nacionalisme relacionats amb l’esport.

4
 Prepara una presentació, on:

● Es resumeixin adientment els documents treballats,

● Es contestin a les preguntes.
● S’estableixin les idees clau del tema que treballeu.
● Apareguin les escenes que heu seleccionat com exemple.

Lideratge

Analitza el paper de Mandela, com a líder de la nació i del capità dels

springboks. En que s'assemblen? Quines característiques tenen aquests
lideratges? Hi altres líders a la pel·lícula? que en destacaries?

Busca a la xarxa tipologies de lideratge (mira d’allunyar-te de lideratges

empresarials) i mira de situar els personatges amb aquests papers en un
tipus de lideratge concret.

Cerca i identifica tres escenes amb personatges diferents en el moment

d’exercir com a líders.

Prepara una presentació, on:

● Es resumeixin adientment els documents treballats,

● Es contestin a les preguntes.
● S’estableixin les idees clau del tema que treballeu.
● Apareguin les escenes que heu seleccionat com exemple.

Superació personal.
Esbrina que va fer Mandela per passar 27 anys a la presó.

Escolta la cançó “Nine thousand days” cerca la lletra (lyrics), De quin fet parla
aquesta cançó? Que en diu?

Com creus que és la situació d’un pres amb una condemna llarga? Llegeix
parts d'aquesta tesi1 o aquest petit article. sobre la situació dels presos. Que
són la “violència institucional”, la “depressió del pres”. Quina creus que és la
part més complexa de portar per un ésser humà.

Quina diferència hi hauria en cas d’una condemna a treballs forçats? i en cas

d’una condemna injusta?

1 Llegeix el resum inicial, el punt 2.2 a les pg. 8 a 10, el punt 4 (pg.14) i el punt 4.2 (pg.17)

5
Quina és la relació que té el personatge amb la seva família. Esbrina el paper
de Winnie Mandela a la seva vida. Perquè es van divorciar?

Prepara una presentació, on:

● Es resumeixin adientment els documents treballats,

● Es contestin a les preguntes.
● S’estableixin les idees clau del tema que treballeu.
● Apareguin les escenes que heu seleccionat com exemple.

Les diferències socials.

Observa la següent foto:

Aquesta autovia Sud-Africana té un mur a la seva banda dreta i una tanca a l’esquerra i, tot el conjunt, separa
dues comunitats que viuen de forma diferent.

On creus que viu la minoria blanca? i els negres? A la pel·lícula, apareix

aquest contrast?

En que treballen? Quin és el seu nivell de vida? Cerca indicadors econòmics

segregats de les principals comunitats ètniques de Sud Àfrica (blancs, negres,
Indis, asiàtics….) Quines són les seves diferències de renda i nivell de vida?
Afecta això a les seves necessitats?

6
Cerca 5 escenes de la pel·lícula on apareguin aquestes diferències. Utilitza
diferents descriptors per explicar-les (vestimenta, habitatges, comportament,
entorn vital…)

Prepara una presentació, on:

● Es resumeixin adientment els documents treballats.

● Es contestin a les preguntes.
● S’estableixin les idees clau del tema que treballeu.
● Apareguin les escenes que heu seleccionat com exemple.