FONAMENTS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

IVY LEE

Podem situar la figura d'Ivy Lee a finals del segle XIX i principis del segle XX.
Va ser un reconegut periodista, que va treballar en la secció d'economia en diferents
diaris vinculats principalment a la ciutat de Nova York, com el The New York Times i el
New York World.
Amb el temps però cansat de les condicions precàries com a periodista, va decidir,
juntament amb el seu amic George Parker obrir una agència de Relacions Públiques
anomenada Parker and Lee.
Lee, però, no accepta la forma en què l'agent de premsa realitza la seva feina, ja que
creu que d'aquesta forma s'amaga informació als periodistes i n'és un obstacle per
aquests. Per això formen la seva empresa sota els lemes de: '' Precisió, auten citat i
interès'', acompanyats d'una declaració de principis, en la que declaraven que no són
una agència de publicitat, sinó que volen facilitar la feina als periodistes i en nom de
les preocupacions comercials i les ins tucions públiques, proporcionarien a la
premsa i al públic dels estats units una informació ràpida i precisa sobre temes que
siguin d'interès pel públic.

Un cop fet aquest discurs s'entén un pas del model d'agent de premsa, el qual no té
la necessitat de presentar la realitat tal com és i per tant ometen alguns aspectes que
poden anar en contra dels seus interessos, a diferència del model sobre informació
pública que defensa Ivy Lee, en el qual s'aspira a explicar la veritat.

Els primers clients que van tenir com a agència van ser del sector del ferrocarril.
Pennsylvania Railroad n'és el primer, el qual va pa r un accident a Atlàn c City el
1906, llavors l'agència d'Ivy Lee és l'encarregada de ges onar l'ac vitat comunica va
del fet. Lee va organitzar un viatge en tren fins al lloc de l'accident per tal que els
periodistes poguessin arribar als llocs dels fets i es relacionessin amb els direc us,
treballadors i tes monis.
Aquestes accions comunica ves per part de l'agència de Lee van obtenir grans
resultats, fins i tot alguns historiadors ho van destacar com la primera cobertura
medià ca posi va de qualsevol ferrocarril en dècades i moltes empreses de
ferrocarrils d'Estats Units van seguir l'exemple de Pennsylvania Railroad a l'hora de
cooperar amb els mitjans de comunicació i respondre preguntes dels periodistes.

En defini va podem dir que aquestes accions van portar un gran pres gi a l'agència,
tot i que també és destacable la campanya que van fer per la creu Roja, fent
incrementar la seva reputació i recaptant més de 400 milions de dòlars, fins al punt
de ser una de les més respectades del món en cas de desastre.
FONAMENTS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

Un altre de les fites que va aconseguir l'agència de Lee va ser canviar la reputació de
John D. Rockefeller, qui era considerat un lladre despiadat, fins i tot algunes revistes
el van anomenar ''l'home més odiat d'Estats Units'', fet que des d'un inici va ser un
repte per Lee, però que va aconseguir que se'l berenés com un home afectuós,
humanitari i filantrop.

Però Ivy Lee va admetre que a vegades és molt di cil jus ficar les accions d'alguns
dels seus clients, com va ser el cas de Rockefeller qui s'havia guanyat la seva
reputació, per tant, en comptes de defensar els actes d'aquest, va decidir canviar els
seus patrons de comportament i va aconseguir canviar la seva imatge pública.
Tot i això també va ser acusat de suavitzar la massacre de Ludlow en la que molts
miners van ser assassinats pels homes de seguretat dels propietaris de les mines,
entre aquests, es trobava Rockefeller.
Aconseguir aquest canvi d'imatge per Rockefeller va ser contraproduent per ell, fins
al punt que se'l va anomenar ''Poisson Ivy'', acusat de girar uns fets perquè fossin
favorables per a ell a la premsa.

Finalment podem destacar quatre aportacions que va fer Ivy Lee:

Va aconseguir una transparència de la informació i així facilitar l'accés d'aquesta als
públics i mitjans. També va demostrar que les Relacions Públiques requereixen la
implicació dels direc us i negociar directament amb ells.
Amb Ivy Lee també s'ha vist que existeixen dos públics: els interns i els externs, que
serien els periodistes.
I per úl m, que el fet d'humanitzar als empresaris els fa més propers i que les
relacions públiques no tenen perquè només ser accions defensives, també són un
conjunt d'accions ofensives.
FONAMENTS DE LES RELACIONS PÚBLIQUES

WEBGRAFIA

Turney, M. I. C. H. A. E. L. (s.f.). Ivy Lee. Recuperado de

https://www.nku.edu/~turney/prclass/readings/3eras2x.htm