SOHIER

INTRODUCCIÓ AL CONCEPTE SOHIER

Estudi biomecànic i patomecànic de les articulacions del cos, per tal

d’aconseguir una millora del teixit del cos ( càpsula, lligaments, tendons,). Per
millorar això , intentar renovar el ritme de l’articulació. La diferència entre la
osteopatia estructural i Sohier és que Sohier és més suau, no arriba la tensió i
a la duresa que arriba l’osteopatia.
Sohier vol aconseguir harmonitzar les articulacions i millorar inflamació
articular, lligament, tendons,.. tot això pq desaparegui artrosi.

1- ELS QUATRE ESTATS FONAMENTALS

a. Estructural: tot el que nosaltres podem toca del nostres cos.

Músculs, óssos, òrgans, vísceres, lligament. ... de manera interna
i externa
b. Biomecànic: no és el moviment . són totes les condicions
necessàries que han d’existir pq hi hagi aquest moviment
c. Neuromotor: conjunt de reaccions neurològiques del SNC i SNP
que es creen en el cos, pq l’estat estructural i biomecànic es
complementin
d. Neurovegetatiu: conjunt de reaccions del SNA que intervenen al
nostre cos per poguer-lo mantenir en funcionament. Reaccions
hormonals, bioquímics ( inflamació ) i control estat psicològic de
l’individu.

Els 4 estat no es poden separar mai, han de funcionar el 4 alhora, pq hi hagi

harmonia al nostre cos.

2- LESIÓ PRIMARIA I SECUNDARIA

a. Primària: apareix en primer lloc

b. Secundària: apareix com a conseqüència de la primària

En el tractament primer es farà la correcció de la primària i només

s’aconseguirà un bon resultat de la secundària , si la primària s’ha solucionat.

3- ELS 7 ESTATS PATOMECÀNICS

a. Immobilització
i. Disminució memòria motriu dels mecanoreceptors de
l’articulació immobilitzada. Disminució propio
ii. Degeneració de les superfícies articulars, a causa de la
disminució de ritme articular ( causa d’osteoporosi)
iii. Rigidesa de les estructures periarticulars. Per augment
colagen disminució elastina = rigidesa
iv. Atrofia muscular per desús

1
 v. Distrofia reflexa

b. Compressió interlinia articular

i. Disminució del cartílag articular , que seria primer signe
artrosi

c. Incongruència articular
i. No existeix una bona coaptació de les dues epífisi
articulars, que portarà un augment de pressió o rosament
d’alguns punts

ii. Causa
1. congènita
2. per predominància funcional articular de l’individu

d. Hiperpressió articular
i. Causes
1. soprepés
2. incongruència articular
3. descentratge gravetat
4. impacte directe ( accident trànsit)

e. Alteració en la repartició de les pressions intraarticulars

i. Repartició forces recau al centre articular, en cas que no
recaigui al se lloc, poden haver zones hiperpressió
( circulació sanguínia compromesa, hi haurà mort cel·lular i
poden aparèixer geodes) o hipopressió ( augment aport
sanguini, creació osteofits)

f. Alteració de repartició del es tensions periarticulars

i. La càpsula i lligaments o estan en tensió o relaxats. Si
aquest ritme no es manté provoca inflamació, ... càpsula
sempre en tensió , hi haurà tensió a l’os i haurà formació
osteofits.

g. Constància de recolzament.
i. Seria més o menys hiperpressió articular, mort cel.lules,
osteofits, rosament cnt cartílag, pinçament interlinia –
compromís circulació sanguínia – formació geodes.

4- REARMONITZACIÓ ARTICULAR

Recol.locar o recentrar articulacions sense estimular els mecanoreceptors

articulars. La posició es en relaxació càpsulo-lligamentosa i el contacte de la
ma del fisio , és un contacte molt suau sobre articulació sense fer cap pressió.
A partir d’aquí farem una força oposada a la direcció que hi ha el descentratge
articular.

2
Ho fem en 3 temps;
- pretensió: fisio només posa mà sobre pell pacient sense fer cap
pressió, intentant no activar mecanoreceptors.
- Tensió: mà fisio profunditza fins al tx subcutani i muscular i
progressivament arriba fins a l’ós. Les pressions es fan progressives
de 20 grams per pressió.
- Sol.licitació: és fa la maniobra de rearmonització que és diferent a
cada articulació i a cada recentratge

Objectius : reamonitzar articulacions, fent sol.licitacions d’una manera

progressiva i sense sobrepassar mai els límits fisiològics articulars.

La direcció de les forces de rearmonització , depèn de l’articulació

- forces transversals
- forces longitudinals
- forces tangents a l’articulació

Forces sempre fem amb tota la mà , mai només amb els flexors.

5- EXPLORACIÓ DE LES BARRERES MOTRIUS

Exploració passiva dels moviment d’una articulació per valorar l’harmonia

articular.
El final del moviment passiu es defineix per una tensió muscular i per un
contacte de les estructures periarticulars.
Ens permet valorar quins descentratges hi ha a l’articulació i a cada articulació
podrem valorar descentratges en diferents plans.

6- FISIO ANALÍTICA SEGONS SOHIER: ESPATLLA

Espatlla molt inestable segons arquitectura i biomecànica, si funciona es degut

a tot equilibri muscular. Degut a inestabilitat apareixen incongruències
articulars, propioceptors no funcionen de manera normal i a partir d’aquí
comencen a sortir qualsevol dels 7 estat patomecànics.

Objectius fisio segons Sohier:

- buscar harmonia articular – buscar treball muscular que ens
mantingui articulació estable. Per aconseguir aquesta estabilitat diu
que hi ha 3 guies de passatge

6.1condicions òssies
 complex articular
 gleno-humeral
 acromioclavicular
 esternocostoclavicular

 cadena articular
 colze

3
  canell
 mà
 xarnela cervicotoràcica

 articulacions falses
 omotoràcica
 subacromial

El fet que es pugui descentrar fàcilment , no vol dir que es pot recentrar més
fàcil !!!!

RECORD ANATÒMIC

HÚMER
- Troquíter: supraespinós, infraespinós i rodó menor.
- Troquín: subescapular
- Corredera bicipital: porció llarga bíceps, pectoral major, dorsal ample,
rodó major

ESCÀPULA
- acromi : origen deltoides, inserció trapezi
- espina. Angular
- coracoides : bíceps curt, coracobraquial i pectoral menor
- angle inferior: serrat, dorsal i subescapular.

 Vies de passatge:
 3 vies on hi ha compromís de funcionalitat de
l’espatlla.
o Via de passatge anterior: moviment de
RE+ABD+FX
o Via de passatge lateral: moviment de
RE+ABD+ antepulsió
o Via de passatge posterior: moviment de
retropulsió +RI + ADD
És la més difícil de recuperar ja que la RI posa
compromís moltes estructures a l’espatlla i
sobretot quan estan inflamades. Per recuperar
la RI hem d’alliberar la xarnela cervico-dorsal.

6.2Condicions càpsulo-lligamentoses

Quan una espatlla no funciona correctament o està molt de temps

immobilitzada apareixen calcificacions a la zona inferior de la
càpsula.

Lligaments més importants:

- Lligament gleno-humeral (3 porcions) → Fort i potent

que protegeix l’articulació per la part anterior.

4
 - Lligament coracohumeral → Va de coracoides a
troquíter / troquín.
- Aquests lligaments funcionen de manera semblant als
creuats del genoll, quan un es tensa l’altre es relaxa.
- En RE i ADD es posa en tensió el lligament
coracohumeral i en ABD i RI ens posa en tensió el
lligament gleno-humeral
- Servirà per quan volem relaxar la càpsula, primer cal
relaxar els lligaments.

6.3 Condicions musculars:

Estudi dels vectors de força dels músculs de l’espatlla.

Descomposa el vector de força en els dos vectors de l’eix de
coordenades, un cap al centre articular i l’altre és el de la força. El
que queda és el vector resultant.

- ABD

 Deltoides → Coapta el cap de l’húmer

 Supraespinós → Descens del cap de l’húmer

 En condicions normals primer tenim una acció del

supraespinós i després del deltoides. Si el
supraespinós no actua el cap de l’húmer queda a
dalt i hi haurà dolor. Perquè el pacient no tingui
dolor li podem dir que decoapti.

 Si es supraespinós no actua al passar de 20º hi ha

dolor per la coaptació deguda al deltoides. El
deltoides a partir de 90º no actua com a coaptador,
si no que baixa el cap de l’húmer, per això el
pacient amb problemes de supraespinós a partir
de 90º pot continuar el moviment sense dolor.

 Porció llarga del bíceps → Al fer RI decoapta el

cap de l’húmer, la RE pel recolzament a la
corredera coapta el cap de l’húmer.

- ADD

 Rodó menor
 Dorsal ample
 Decoapten el cap de l’húmer si desglosem la ADD

 Serrat mejor → El seu to és molt important per

l’estabilització de les espatlles.
Funcions sobre l’espatlla:

5
  Expandir / moldejar graella costal
 Separa frontalment un homoplat de l’altre →
Descomprimeix la pressió que hi ha a
l’articulació acromioclavicular.
 Bàscula frontalment les escàpules que
impedeixen la retracció del pectoral major.
 Bàscula sagitalment els homoplats.
 Si tractes el serrat major pots relaxar trapezi
i escalens.

6.4. patomecànica → descentratges del cap de l’húmer

 DESCENTRATGE SUPERIOR

 Descentratge en el pla frontal

 Espai subacromial reduït: Situació crítica del
supraespinós que pot posar en compromís
l’irrigació → calcificació.
 Causa: Descompensació força entre deltoides i
supraespinós o caiguda sobre la mà.

 DESCENTRATGE ANTERIOR

 Descentratge en el pla sagital

 Causa: esforç de llançament de l’ES, traccions
repetides, traumatismes sobre l’espatlla que porti
l’húmer cap a anterior.

 DESCENTRATGE EN RETROVERSIÓ

 Descentratge en el pla horitzontal

 Causa: Forces repetides i brusques dels rotadors
externs.

6.5 Conseqüències dels descentratges

 DESENTRATGE ANTERIOR

Tracció repetida de la porció llarga del bíceps

Tendinitis de la porció llarga del bíceps

Si

aquesta es continuada

6
 Contractura musculatura de l’espatlla

Sobreestirament

Tendinitis manegot dels rotadors

 DESENTRATGE SUPERIOR

Pinçament càpsula sinovial

Pinçament supraespinós i infraespinós

A la

llarga

Espatlla congelada

 DESENTRATGE EN RETROVERSIÓ O RI

Estirament de manegot dels rotadors

Fricció i tendinitis de la porció llarga del bíceps

Fibrosi rodó menor

Reaccions inflamatòries degudes al SNA

6.6 Exploració

Es valoren les barreres motrius (resistència que hi ha en un moviment passiu;

límit ossi-cartilaginòs. Estructures que limiten són la tensió muscular i contacte
de les estructures periarticulars).
Normalent la barrera de l’espatlla és elàstica. Quan és dura, diem que hi ha una
desharmonització (si abans dels 90º arrossega l’escàpula).
6.6.1: Descentratge anterior: fx+RI+ABD (via de passatge anterior)

7
6.6.2: Descentratge sup: ABD d’espatlla dins el pla de l’omòplat (30º ant al pla
frontal). Sense rotacions.
6.6.3: Descentratge en retroversió o en RI: ABD d’espatlla dins el pla de
l’omòplat (30º post al pla frontal). Sense rotacions.
6.7 Rearmonització

DESCENTRATGE DE L’ARTICULACIÓ ESTERNOCOSTOCLAVICULAR:

Moviments:
 Lat-medial
 Craneo-caudal (fx)
 Ventral-dorsal (abd-add)
Aquests moviments es poden combinar.
Mecanisme del descentratge:
 Tracció del ECM (ascendent)
 Add forçada
Exploració: epífisi proximal de la clavícula estarà ventral-craneal. Es descentra
molt sovint
Rearmonització:

MALUC:

Tipus:
Expulsiu: tendència del cap femoral a sortir del còtil
Penetrant: tendència del cap femoral a penetrar en direcció al còtil.
Valoració global, analítica i de les Rx o PC.
Observació global del pacient:
 Rotació dels peus en bipedestació i en d/s. Quan té una RE molt gran hi
ha un desequilibri intern de maluc → maluc penetrant.
Quan té una RE <60º hi haurà un desequilibri extern → maluc expulsiu

8
  Morfologia de CGA: Peu cavo i es recolzen a la part externa del peu; el
CG cau just a la coxofemoral. Soli dèbil; corbes poc marcades, caminen
amb poca RE de peus.
 Morfologia del CGP: Peu pla; CG que passa per darrera de la
coxofemoral; corbes molt marcades; turmells bastant amples; anteversió
pèlvica; caminen amb recurvatum i amb RE de malucs → malucs
penetrants.

Estats patomecànics:
 Amplitud de les superfícies articulars: superfície del cap femoral i de la
cavitat cotiloidea de la pelvis. Sempre té un punt de recolzament en el
sostre i quan fem RE del maluc és quan menys contacte hi ha.
On té més contacte la superfície articular del fèmur, veurem el teixit
engruixit en una Rx.
Segons el moviment de la pelvis variarà el contacte del cap femoral amb
el còtil, de manera que al fer una AV pèlvica el cap femoral estarà
protegit → tindrà més contacte; en canvi amb una RV pèlvica ↓ el
contacte → menys protegit.
 Amplitud de la cobertura del cap femoral: depenent dels graus d’aquests
angles tindrem més o menys estabilitat en l’articulació.
Pla frontal:
Angle de cobertura interna (40-45º):
 Línia vertical que passa pel centre articular
 Línia que va del centre articular a la part més interna del còtil
Angle de cobertura externa (25-30º):
 Línia vertical que passa pel centre articular
 Línia que va del centre fins el punt més extern del còtil
Si és <25→ el cap femoral sortiria cap enfora i perdríem estabilitat.
Quan fem ABD l’angle de cobertura extern és més gran → menys risc de
luxació del cap femoral
Quan fem ADD l’angle de cobertura extern és més petit → més risc de
luxacions

9
Angle d’inclinació del sostre (0-10º):
 Línia horitzontal paral·lela a la base de la Rx que passi per la part interna
del sostre del còtil.
 Línia que uneix la part interna i externa del còtil
Quan és < 10º hi ha massa coaptació del cap al còtil
Quan és > 10º hi ha massa decoaptació → signe d’inestabilitat

Angle cérvicodiafisari (125-135 º):

 Línia que passa pel centre de l’eix diafisari del fèmur
 Línia que passa pel centre de l’eix diafisari del coll del fèmur
Quan és > 135º → coxa valga → maluc expulsiu
Quan és < 125º → coxa vara → maluc penetrant
Pla sagital:
Angle de cobertura anterior (25-30º):
 Línia que va del centre articular del cap femoral fins a la part anterior de
la superfície anterior de la cavitat cotiloidea.
 Línia vertical que passa pel centre articular.
Quan hi ha una AV pèlvica → l’angle és més gran
Quan hi ha una RV pèlvica → l’angle és més petit → maluc expulsiu
Pla horitzontal:
Angle d’AV o inclinació del coll femoral (10-25º):
 Línia paral·lela que passa pe la part post del còtil
 Línia que passa pel centre articular i per la part mitja dels dos còndils
femorals.
L’angle està ↓ en la RI → maluc penetrant
L’angle està ↑ en la RE → maluc expulsiu
Resultant de les forces intraarticulars:
Depenen de:
 Forces gravitacionals:
o En extensió: eix mecànic cau al centre de l’articulació i coincideix
amb la gravetat.

10
 o En abd/RE: la resultant de les forces no coincideix amb la
gravetat i provoca una tendència a maluc penetrant
o En add /RI: tendència a maluc expulsiu
 Forces capsulolligamentoses:
Forces de compressió degudes a la tensió (retracció) de la càpsula quan
hi ha un límit de la amplitud dels moviments.
o Tensió càpsula post: tendència a RE
o Tensió càpsula superior: tendència a ABD
o Tensió càpsula anterior: tendència a RI
o Tensió càpsula inferior: tendència a ADD
Maluc penetrant: Tensió de la càpsula post i superior. Quant aquesta
tensió és perllongada es produeix un escurçament del coll del fèmur,
l’amplitud articular queda molt reduïda en flexió de maluc.
Tractament: tracció amb lleugera extensió de maluc i extensió de genoll,
seguint la diàfisi femoral mantenint-la durant 10’.
Maluc expulsiu: Tensió càpsula posterior i inferior.
Tractament: traccionar amb lleugera ext de maluc i genoll + ABD + RI
seguint la diàfisi femoral durant 10’.
 Forces musculars:
Psoas: actiu→ maluc penetrant
Add + isquios (només els que fan acció add): maluc expulsiu; quan hi ha
una abd estan en tensió
Resum per classificar maluc expulsiu o penetrant, segons l'angle:
EXPULSIU PENETRANT
 cobertura ant  
 cobertura  
externa
 cérvico diafisari  
coxa vara X
coxa valga X
anteversió pèlvica X
retroversió pèlvica X
to del psoas to  (maluc en

11
 fx)
to gluti mig to  (coxa
vara)
to pelvitrocanteris to  (coxa
vara)
 Un maluc en ABD + RE  maluc penetrant
 En ADD + RI + FX (per  del to psoas)  maluc expulsiu
 Retroversió pèlvica, CG ant  maluc expulsiu
 CG post maluc penetrant

8.COLUMNA VERTEBRAL
Sohier vol demostrar que hi ha un sistema de descompressió de les:
 Artic interapofisàries
 Disc intervertebral
Per alliberar-les de la gravetat.
Per fer-ho defineix la pinça d'obertura.

8.1. Record anatòmic:

Columna anterior: cos vertebral + disc  suporta el pes i amortitza les
càrregues.
Columna posterior: apòfisis transverses + espinoses + artic interapofisàries 
mov
Sempre que hi hagi dèficit de la columna posterior ens provocarà patologia en
la columna anterior.

8.2. Patologies del disc segons Sohier:

 Pèrdua d'eficàcia del disc: quan la repartició de les càrregues no és
uniforme el pacient pot no referir dolor.
 Lumbàlgia: degut a una estimulació del nervi raquidi (branca post) que
inerva algunes arrels del disc fibrós.
 Hèrnia discal: migració del nucli cap a l'espai extradural amb ruptura de
les arrels fibroses
 Discoartrosis no hi ha disc  anquilosi (fusió vertebral)

12
 8.3. Columna posterior:
Les articulacions interapofisàries: moviment de lliscament segons la orientació
de les caretes articulars. Tenen càpsula, lligaments, inervació, menisc (en
alguns casos), músculs profunds estàtics i músculs superficials dinàmics.
Funcions:
 Orientació del moviment:
o Coaptació: les caretes articulars s'aproximen o estan en contacte
o Decoaptació: les caretes articulars s'allunyen i perden el contacte
 Anàlisi dinàmic del moviment de les caretes articulars:
 Estat de divergència artic: la careta artic sup rellisca
sup-ant respecte a la inf (fx o anterovasculació)
decoaptació
 Estat de convergència artic: la careta artic sup
rellisca post-inf respecte a la inf (mov ext)
coaptació
 Pinçament o badall: la vèrtebra està pinçada en
convergència  la vèrtebra es col·loca en una
posició antiàlgica i es flexiona  pinçament del pol
sup de l'artic.
 Transmissió de forces musculars:
o Unitat motora funcional de la col vertebral: pinça d'obertura
vertebral
 Part inf de la vèrt sup
 Part sup de la vèrt inf
 Disc
Per que la pinça sigui activa ha de funcionar el múscul rotador
curt.
La pinça funciona com unes tisores i el seu eix mecànic és l'artic
interapofisària.
La funció més important de la pinça és la de protegir el disc i
descarregar-lo.
La seva funcionalitat depèn:

13
  Resposta del rotador curt
 Eix del moviment correcte
 Recolzament interapofisari correcte
 Apòfisis transverses i espinosa íntegres
 Amortitzar el recolzament:
o Bipodal: amortització del disc de forma global. Si és correcte ha
de ser simètric (activació dels dos rotadors curts)
o Unipodal: només actua un rotador curt:
Recolzament E  badall D  desplaçament nucli Dprotusió 
hèrnia
 Representació del nivell biològic 0, on les forces s'anul·len.

Patologia de les AIP = sde facetari o sde caretes artic

1. Pinçament del contingut de l'interlinia (càpsula sinovial). És molt dolorós
al moviment i palpació.
2. Derrapatge en convergència (o pinçament): derrapatge articular de la
vèrtebra sup cap a la part post-inf respecte la vèrtebra inf sense fer el
mov d'extensió (ex: Rx d'una fuetada cervical)
3. Derrapatge en divergència: la vèrtebra sup es mou ant-sup respecte a la
inf (típic de les vèrtebres dorsals)
4. Constància del recolzament artic:
a. Hipercoaptació artic (tenen tendència a fer una anterolistesis)
deteriorament cartílag artic i dolor crònic artic artrosi (més
freqüent en L5-S1 ò L4-L5 per la seva orientació de les caretes)
b. Decoaptació artic mantinguda:
i. Dolor degut a la tensió artic
ii. Retrolistesis
iii. Contractura dels paravertebrals important
iv. Típic: dorso-lumbar
5. Deteriorament estructural: fractura vertebral

Influència de la gravetat a les AIP:

14
 1. Les forces de gravetat depenen del pla de recolzament vertebral:
 Pla horitzontal (T7): la G cau perpendicular al pla (tb en C5 o L4)
 Pla oblic post (T12): la G tendeix a la decoaptació
 Pla oblic ant (L5): la G tendeix a la coaptació
2. Les forces de gravetat actuen segons la situació:
 G ant al cos vertebral:
o Amb resposta muscular: el rotador curt manté la pinça
d'obertura, el disc amortitza les càrregues i per que tot això
passi la musculatura s'ha de mantenir tònica.
o Sense resposta muscular: mov de flexió decoaptació
caretes artic, les càrregues cauen al disc els músculs i
lligaments post són insuficients per a vèncer la força de la
vèrtebra quan cau cap anterior.
 G entre el disc i la columna post: les artic IAP i el disc es reparteixen
les pressions. S'eliminen les forces post i no tindríem pinça
d'obertura. Quan és perllongat en el temps hi haurà un deteriorament
del teixit artic.
 G que cau per darrera les artic:
 hipercoaptació de les artic
 Rotadors curts no actuen
 Pinça d'obertura passiva
Pot donar patologia discal patologia IAP amb derrapatge en
convergència.

Lesions de la columna posterior:

1. Vèrtebra en posició antiàlgica en flexió:
Primer tindrem un deteriorament del disc  alçada disc estat de
hipercoaptació o hiperconvergència de les caretes artic per evitar la
hiperconvergència el que fa la vèrtebra és col·locar-se en flexió.
En una Rx trobem osteofits a nivell ant del cos vertebral i un pinçamernt artic
(badall).

15
Quan la flexió és molt prolongada en el temps es pot calcificar el llig comú
ant fixació total de la vèrtebra en flexió. Ens donarà una postura cifòtica a la
zona cervical i lumbar.
Tindrem una hipotonia dels rotadors curts la columna perdrà estabilitat.
En Rx dinàmiques veurem que no hi ha moviment vertebral. Tindrem la mateixa
imatge que en l'estàtica, les apòfisis espinoses no s' acosten.

2. Postura de postero-vasculació antiàlgica:

Tindrem un derrapatge en convergència artic la vèrtebra farà una
posterovasculació provocant una posició de retrolistesi. El forat de conjunció
queda més tancat, més petit. Les caretes artic xoquen i ens pot donar un dolor
radicular.
Al fer la flexió en condicions normals s'hauria d'apreciar una divergència artic.

8.4. Columna lumbar:

Hi ha diferents inclinacions del cos segons la vèrtebra:

 L1-L4: inclinació post
 L5: inclinació ant

Patologies de L5 o L5-S1:
En posició normal el sacre està inclinat uns 30º, quan aquesta inclinació és
més gran, s'acosta als 50º anteversió pèlvica CG post de maluc
tendència a fer anterolistesis de L5 i sacre horitzontal.
Un sacre amb menys de 30º d'inclinació retroversió pelvissacre més
vertical CG ant tendència a L5 en retrolistesi.
Moviment de L5: té forma de cunya. En condicions normals té una
extensió molt limitada. La flexió de L5 i les inclinacions estan limitades
pel llig iliolumbar. Hi ha poc mov. Els llig iliolumbars es tenen més en una
retroversió i menys en anteversió.
Moviment de L4: pot crear patologies funcionals degut a la forma
cuneïforme de L5.

16
 Persona en sed moltes hores retroversió pelvis L4 cap a retrolistesi.
L4 no participa en l'extensió. Fa el mov de fx i tb d'inclinació sempre que
no hi hagi una lordosi molt accentuada, que perdria mov d'inclinació.
Mov superiors a L4: tendència a la retrolistesi que donarà patologia.
Ex: persones obeses, embarassades, amb molta lordosi ens donarà una
descomposició de la columna lumbar, tindrem una pinça artic
passivarotadors curts dèbilsvèrtebra cau cap a retrolistesi. CG
post
Hiperlordosi:
 Problemes d'hiperconvergència artic a la llarga patologia discal
Rectitud lumbar o cifosi lumbar:
 Divergència artic vèrt en fx patologia discal

El que passaria per:

 Sobre de L4 lordosis o cifosi
 Sota de L4 lordosis

Valoració col. lumbar:

Buscar la barrera motriu a la convergència artic.
Test de convergència: només en persones que estan amb dolor agut.
Pacient en bipedestació, es fa un mov passiu cap a l'extensió i inclinació
homolateral. El fisio controla el mov desde l'espatlla del pacient.
Palpació dels nòduls: contractures dels rotadors curts (quan mantenen la pinça
passiva). L'exploració es fa en d/l.
A partir d'aquí es fa la rearmonització.

8.5. Columna toràcica:

 La seva patologia és sempre amb derrapatge amb convergència.
 La compensació de la vèrtebra serà diferent segons si la trobem a la
columna toràcica alta o baixa, ja que el seu pla d'inclinació és diferent.

17
  Columna toràcica alta (T1-T7) quan la vèrtebra faci un moviment de
convergència tindrà una tendència a fer una anterovasculació (fx) 
l'espai discal es flexiona més endavant  estat d'hiperconvergència.
Si aquest estat es manté el lligament comú anterior es pot arribar a
calcificar de manera que la vèrtebra es queda fix.
Quan la flexió és mantinguda hipercifosi hipotonia del rotador curt.
També podem trobar discartrosi per l'excés de càrrega que suporta.
 Columna toràcica baixa (T7-T12): l' inclinació obliqua post de les
vèrtebres farà que tinguin tendència a fer una retrolistesi (cap a post)
major coaptació artic  lordosi  forats de conjunció radiculalgies.
Si la retrolistesi és molt gran, la careta artic inf pot arribar a tocar la
làmina de la vèrtebra superior degeneració del disc pq no es pot
mantenir la pinça vertebral oberta el disc  de volum.
Quan demanem una flexió les vèrtebres en derrapatge amb
convergència no es mouen. En extensió hi pot haver moviment.
Trobarem una contractura important del rotador curt.

A l'exploració s'haurà de palpar nivell per nivell i notar on són les

contractures del rotador curt.
Rearmonització: (pràctiques)

8.6. Columna cervical:

Occipital-Atlas:
Mov: fx-ext de cap
Còndil que s'articula amb una zona molt plana. Quan hi hagi un
derrapatge en aquest nivell serà en fx o ext.
Per valorar quan hi ha un derrapatge en fx o ext trobarem una limitació
cap a la fx curta.
Per tractar-ho haurem d'armonitzar els altres nivells que estiguin
descentrats i sempre deixar com últim l'armonització d'aquest nivell
Atlas-Axis:
Mov: rotació de cap (fins 45º), inclinació lat mínima i 15º de fx-ext

18
 Superfícies artic: apòfisis odontoides de l'axis + arc anterior atlas.
Mitjançant un llig.
Derrapatge amb divergència artic.
En aquest nivell passa el n. d'Arnold i l'a. vertebral. Quan hi ha un
derrapatge podem trobar un sobreestirament d'aquestes estructures que
poden donar molta simptomatologia.
Quan hi ha molta artrosi l'a. vertebral es pot quedar atrapada o
comprimida podent  el fluxe cerebral, produir mals de cap, marejos,
sorolls dins el cap...

C2-C7-T1:
La part ant dels cossos vertebrals tenim les apòfisis unciformes per
poder-se articular amb els cossos vertebrals.
Les espinoses:
 C2 bífida
 El CG entre C2-C4 passa just per les artic IAP pinça vertebral
oberta passivament + facilitat d'hèrnies discals.
Degut a la seva coaptació podem trobar uncartrosis.
 C5 és la més curta pinça d'obertura és insuficient
fisiològicament patologia discal C5-C6 (la + freq).
 C6-C7: el CG passa just per sobre el disc i els braços de palanca
són molt grans díficil trobar discartrosi.
 C7-T1: la G passa per davant del cos vertebral compressió
discaldiscopaties.
La pinça d'obertura no funciona.
Els derrapatges (C2-T1) són en convergència artic. La vèrtebra ens pot
respondre de dos maneres:
 Acostant-se a la fx: degeneració artic IAP
 Retrolistesis

Derrapatge en flexió: curvatura disminueix, perdem lordosi cervical. Veurem

una cifosi o una rectificació. Es dona en C5-C6 i C6- C7. Perquè persona pugui

19
mantenir la mirada horitzontal, haurà de corregir la mirada i haurà una
rectificació a nivell cervical alt, hi haurà una lordosi alta. Quan es dona aquesta
rectificació , es perd la xarnela cervico-dorsal en el nivell que li toca a C7-Di i es
trasllada a nivell C4-C5.
Una altra correcció és a nivell C4-C5, a la columna cervical mitja, es situarà
també en flexió i haurà una rectificació i haurà augment de cifosi. La
compensació serà una hiperlordosi alta o amb una hiperlordosi baixa.
Com es veu millor és amb RX.

RESUM DE LES PATOLOGIES.

SD.FACETARI
 Pinçament del contingut de l’interlinia articular: persones que estan
moltes hores en flexió mantinguda i després han d’anar a l’extensió.
Dolor al tornar a la posició neutra.
 Derrapatge en convergència de la vèrtebra: per flexió, retrolistesi o
posterovascularització. Pot arribar a una fractura o fissura del periosti.
Dolors radiculars, contractura neurògena del rotador curt.
 Descentratge en divergència: les caretes es separen. Hi haurà un excés
de tensió a la càpsula articular ( mai hi haurà una contractura del rotador
curt)
 Hipercoaptació : apareixen geodes a nivell alt. També apareixen
contractures del rotador curt.
 Hipocoaptació: No hi ha contractures del rotador curt.

Exploració general:
- valorar la barrera motriu de la convergència articular.

- Palpació nòduls de contractura de cada nivell vertebral

( bilateral)
 Farem una rearmonització de la columna cervical.

8.7 articulació sacroilíca

20
es diu que hi ha un nivell biològic 0 ( nivell biomecànic on s’anul·len les forces
que venen de dalt i de baix).
Si l’articulació està correcta, no ha de fer cap força per mantenir-se.
Forces que venen de dalt:
- sacre

- L5

Forces que venen de baix: impacte cap del fèmur a l’acetàbul.

Centre gravetat anterior : cau per davant de la coxofemoral. L5 té moviment
anterior, de manera que es flexiona endavant. En aquest moment hi ha una
pressió més gran al disc entre L5 – S1, per això per la part posterior la vèrtebra
va agafant forma de cunya. Els lligament iliolumbars son els que frena L5
d’anar endavant.
Quant L5 va endavant, arrossega el sacre ( fa moviment de nutació =
anteversió). El que frena el moviment de nutació són els lligament sacrociàtics,
i fan que el sacre vagi agafant una forma còncava. També el piramidal frena el
moviment de nutació del sacre.

Les forces de baix són l’impacte del fèmur al impactar per la part més posterior
amb acetàbul. Provoca una anteversió de la pelvis. La resposta muscular més
important és dels isquiotibials que fan retroversió pèlvica, perquè fan molta
tensió. Si aquesta força dels isquios continua, fan una resposta de
contranutació del sacre i una extensió de L5.
Llavors tindrem una pelvis en posició final de verticalització, i sacre en
contranutació.
Centre gravetat posterior : cau per darrera de la coxofemoral. Persones amb
molta RE maluc, pelvis amples, gluti mig funciona molt be.
L5-sacre : L5 farà moviment extensió, ens donarà una pinça d’obertura passiva.
Els lligament iliolumbars estan relaxat, fins i tot es poden escurçar perquè no
estan actius. A la llarga ens trobarem una coaptació articular de L5-S1. L5 casi
fixada sobre S1. Sacre té tendència a anar a la contranutació i l’impacte
acetabular serà anterior del cap del fèmur. Aquest impacte ens dona retroversió
pèlvica. El múscul que farà la resposta és el psoas, fa anteversió pèlvica i

21
nutació del sacre. La resposta muscular del psoas ens ajuda a mantenir un
nivell biològic 0.

Descentratge de la sacroilíaca:
- ilíac posterior: persona que té un centre gravetat
anterior. Pelvis verticalització i sacre en nutació ( això
és patològic). Exploració es quan la barrera motriu va
cap a l’anteversió pèlvica.
- ilíac anterior: persona que té un centre gravetat
posterior. Anteversió pelvis i contranutació ( això és
patològic) . exploració és quan la barrera motriu va cap
a la retroversió pèlvica.

COLZE

- 3 Articulacions:
- Radiocubital superior ( on hi ha més descentratge ) és
on treballarem més.
- Radihumeral.

- Húmerocubital.

- Moviments radiocubitals:
- pronació

- supinació

El radi fa tot el moviment de prono-supinació. És el que roda per sobre del

cúbit. El cúbit casi no fa res.
- flexo-extensió: actua més el cúbit amb húmer. Però
últims graus i tot recorregut el radi segueix el cúbit.

El radi i el cúbit estan units per un lligament.

22
Nivell muscular:
- músculs epitroclears ( flexors).

- músculs epicondilis ( extensors).

Origen és a la part anterior del colze.
Actuació d’aquests músculs i la morfologia de l’articulació és el que ens donarà
els derrapatges: sempre és el radi ( cap a la part anterior, o a la part externa).
- anterior: excés de tensió del bíceps braquial.

- Extern: excés de tensió dels pronadors.

En posició neutra i demanem isomètric cap a la pronació , la força del pronador

ens està coaptant el cap del radi cap a l’húmer.
Fem pronació isotònica, hi ha un moviment articular i la tendència del cap del
radi a anar cap a extern.

23