Grup de Risoteràpia

Autors:
Lorena Paíno Navarro
Clara Pons Castejón
Sergi Fabregat Fuentes
Alumnes 3r. de Fisioteràpia
Grup Aa - E.U Gimbernat, abril 2005
CARACTERÍSTIQUES DEL GRUP

Aquest taller de risoteràpia anirà destinat a un grup de persones que treballen

en la mateixa empresa per crear un clima de cordialitat entre ells, permetre que
tinguin una millor opinió dels seus companys de treball i per tant afrontar la
jornada laboral d’una forma més amena i rendible.
Es tractarà d’un grup actiu, obert, heterogeni, adaptable i dinàmic

MATERIAL A UTILITZAR

En principi l’únic requisit, és que els membres del grup portin un calçat i una
vestimenta suficientment còmode per als jocs, evitant la roba ajustada que els
pugui cohibir el moviment.

La resta de material dependrà de la forma de treballar del terapeuta, poden

utilitzar entre altres coses:
- Coixins
- Mocadors: Que es poden usar per tapar els ulls i despertar els altres
sentits.
- Kleenex
- Pilotes
- Aros
- Colxonetes...

Però el més important és que vinguin amb la voluntat de passar-ho bé i tenir

noves experiències. Han de deixar quelcom tipus d’expectativa del taller de
risoteràpia, ja que si venen pensant que s’han de riure a riallades, aquest
mateix pensament els hi impedirà gaudir de la teràpia.

OBJECTIUS

Des de l’antiguitat se sap que la rialla i el bon humor curen malalties, i que les
persones més sanes són les més optimistes i les que riuen més. L’objectiu de
la risoteràpia és obrir-nos a un nou estat de consciència on la rialla té més
cabuda cada vegada per modificar el nostre estat d’ànim, habitualment estresat
degut a les demandes de la societat.

Es tracta de recuperar la nostra rialla interior, aquella rialla que teníem al

néixer, que desenvolupem durant la infància i que després hem anat perdent
degut a les normes socials. La rialla té l’efecte d’alliberar tensions, bloquejos i
modificar l’estat general de l’organisme augmentant el seu sistema defenssiu-
immunològic.

Al pensar en positiu i prendre consciència de l’”aquí” i l’”ara”, anem fent petites

modificacions en nosaltres mateixos que ens porten de mica en mica a portar
una vida més plena i satisfactòria. Per tant, la rialla i desenvolupament del
sentit de l’humor és una activitat que acumula beneficis si es practica amb
constància.

2
DIRECCIÓ DEL GRUP DE TREBALL

El que volem aconseguir és establir al grup un ambient distés i comunicatiu.

Els grups de risoteràpia consten de quatre parts:

• Teoria: Es dona un repàs de tot el que fa referència a la rialla en les diferents

cultures, així com les diferents classes de rialla que es coneixen (acollidora,
maliciosa, nerviosa, histèrica, profunda...) S’estudia també la part de la
memòria en la qual emmagatzemem els moments en els quals s’ha produït la
rialla. Aquesta part es realitza abans del taller, no està dins de la teràpia
pròpiament dita, tan sols serveix per que el grup tingui una mínima idea del que
es treballarà.

• Part pràctica d’estiraments: El moviment desbloqueja el cos i aquest es

relaxa. Per això es fan uns exercicis de pulmons, esquena i estómac, per riure
d ela millor forma i amb la màxima facilitat. Convé estar estirat per que de
vegades hi ha atacs de riure que una persona no els pot tolerar ni de peu ni
assegut.

• Comunicació: Exercicis de comunicació amb la finalitat de desinhibir-se i

crear complexitat entre els alumnes.

• Tècniques: Es tracta de practicar diferents tècniques amb la finalitat de

buscar la diversió i la tornada a la infància per aconseguir una millor rialla, és a
dir, la més saludable, aquella que proporciona una riallada intensa i pura.

3
INTRODUCCIÓ DE LA RISOTERÀPIA

La risoteràpia és una formosa porta per a aconseguir la relaxació, obrir la

nostra capacitat de sentir, estimar, d’arribar al silenci, a l’èxtasi, a la creativitat,
senzillament utilitzant el riure com a estri.

S’utilitzen tècniques que ajuden a lliurar les tensions del cos i així poder arribar
a la riallada, entre aquestes: l’expressió corporal, el joc, la dansa, exercicis de
respiració, massatges, tècniques per riure de manera natural, sana, que surti
del cor, del ventre, d’una manera senzilla com els nens.

Científicament s’ha comprovat que el riure franc, la riallada, aporta moles

beneficis: rejoveneix, elimina l’estrès, tensions, ansietat, depressió, colesterol,
aprima, dolors, insomni, problemes cardiovasculars, respiratoris, quelcom
malaltia obté certa milloria amb una bona dosis de riure diari. A més a més, ens
aporta acceptació, comprensió, alegria, relaxació, desperta els nostres sentits,
ajuda a transformar les nostres pautes mentals. S’ha demostrat que mentre
riem s’alliberen endorfines, responsables de gran part del nostre benestar.

La riallada estimula gairebé tots els òrgans, sobretot si es té en compte

l’increment de la circulació que segueix al massatge vibratori produït pels
espasmes del diafragma. Gràcies a tot això, els òrgans funcionen millor i la se
va resistència a les malalties és major.

A més a més, durant el riure, com ja he comentat amb anterioritat, s’alliberen

endorfines, que són els sedants naturals del cerebel, semblants a la morfina.
Per aquesta raó cinc o sis minuts de riure continua actuant com un analgèsic.
Per aquest motiu s’utilitza com a teràpia de convalescència que requereixin una
mobilització ràpida del sistema immunològic. El riure immunitza contra la
depressió i contra l’angúnia.

Tot i que en més d’una ocasió el riure pugui semblar alguna cosa
intranscendent, s’ha demostrat que resulta molt favorable per a la salut, inclòs
té el seu lloc físic en cervell. Aquest lloc es troba en el còrtex prefontal. Aquesta
zona és la part més humana del cervell, la que no desenvolupen els altres
animals, en ella resideixen la creativitat, la capacitat per a pensar en el futur i la
moral. D’aquí que siguem els únics ésser vius amb la capacitat de riure (no
d’alegrar-se). El que succeeix quan ens riem, és que el cervell processa la
informació en una àrea diferent a l’habitual, que és modificarà segons el tipus
d’humor.

El primera avantatge és el benestar immediat durant i després de la riallada.

Aquesta sensació de benestar procedeix dels espasmes crònics del diafragma,
el gran múscul que separa la cavitat pectoral de l’abdominal i un dels principals
factors que intervenen en el procés. EL diafragma es troba amb molta relació
anatòmica amb tots els òrgans del nostra cos. Sempre que hi hagi moviments
convulsius en el diafragma, aquests òrgans es veuen afectats de manera
positiva, intensa i projectada des de dins. “El riure maliciós o rifós no serveix”

4
El riure t’obre molt canals, et dona ganes d’aprofitar els moments de la vida i de
gaudir de tot el que fas. EL sentit de l’humor és al capacitat natural de la
espècie humana que fa que la vida no sigui tan sols suportable, sinó que a
demés rica i desitjable. EL riure és la distància més curta entre dues persones.

Un nen sa riu 300 vegades al dia, en canvi a mesura que creixem i ens anem
omplint de records, cada vegada costa més riure. Com quelcom altre exercici,
necessita ser practicat, quan ,és ens riem més fàcil es provocar després el
riure. A riure s’aprèn.
En les escoles de risoteràpia ensenyen que les tècniques han d’estar
orientades a riure de la situació dels demés i també de la pròpia. És important
saber riure amb els altres, no dels altres i aprendre a treure el millor del teu
riure. De vegades, amb tan sols una parell de sessions, una persona pot
conèixer aspectes del seu propi riure que el puguin ajudar per a al resta de la
seva vida.

S’ha de tenir en compte que els professors no són humoristes, sinó tècnics. Un
humorista busca provocar el riure amb un acudit, els tècnics ens ensenyen a
riure de la millor forma possible sense esperar alguna cosa graciosa per fer-ho.

EFECTES DE LA RISOTERÀPIA

Els efectes que el riure produeix en l’organisme humà són molts. Tots ells
positius i recomanables. Aquest són alguns:

• Exercici: Amb cada riallada es posa en marxa a prop de 400 músculs,

inclosos alguns de l’estómac que tan sols es poden exercitar amb el riure.

• Massatge: La columna vertebral i cervicals, on normalment s’hi acumulen

tensions, s’estiren. A més a més s’estimula el braç i s’eliminen les toxines. Amb
aquest moviment el diafragma origina un massatge intern que facilita la digestió
i ajuda a reduir els àcids grassos i les substàncies tòxiques.

• Neteja: Es lubrica els ulls amb la llàgrima. La riallada fa vibrar el cap i neteja
el nas i l’orella.

• Oxigenació: Entra el doble d’aire en els pulmons, per aquesta raó la pell
s’oxigena més. En concret els pulmons, mouen 12 litres d’aire, en comptes dels
6 litres habituals, el que fa que millori la respiració i augmenta l’oxigenació.
Amb això, per tant, es desmenteix que el riure provoqui arrugues a la pell, ja
que la tonifica.

• Felicitat: Afavoreix l’aparició d’endorfines i encefalines en el cervell, que són

els neurotransmissors (formats per cadenes d’aminoàcids) que es troben
sobretot en el sistema límbic i la funció dels quals és combatre el dolor
disminuint la recepció d’estimuls dolorosos per part de l’organisme.

5
L’utilitzen com a tècnica per superar altres tipus de problemes, ja sigui de
caràcter psicològic o d’una altre naturalesa.

El riure és un fenomen complex, que involucra aspectes fisiològics i mentals del

qui l’experimenta.

- Entre els aspectes fisiològics cal destacar:

• Relaxació dels músculs, amb un important descens del to muscular.

• Moviment diafragmàtic: El diafragma es veu clarament involucrat en el

fenomen del riure

• Excitació fisiològica: Més allà de l’evident component psicològic de l’humor,

els estudis revelen la profunda relació del riure amb els estats fisiològics de
l’organisme.

- Entre els aspectes psicològics destaquem:

• Procés de regressió: És a dir, un retrocés a un nivell anterior de

funcionament mental o emocional, generalment com a un mecanisme per a
alleujar una realitat que es percep com a dolorosa o negativa

• Mecanisme d’expressió: Ja que per mitja del riure les persones esterioritzen
emocions i sentiments. De vegades és percebuda com a una energia que cal
que sigui alliberada, sobretot quan necessitem riure i la situació social no ho
permet.

• Contrapartida de situacions negatives: Tot i l’associació entre el riure i el

plor, el riure es mostra com allò oposat a certs estats emocionalment molt
negatius com la còlera, el desig de venjança, etc.

Aquest són els beneficis, a grans trets, que podríem trobar al assistir a un o
varis tallers de risoteràpia:

• Desbloqueja tensions i equilibra emocionalment.

• Desenvolupa la imaginació, la intuïció i la creativitat.
• Millora les relacions humanes i de qualitat de vida.
• Genera una actitud positiva estimulant per a canviar la forma de vida.
• Ajuda a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb els altres.
• Reforça la seguretat en un mateix, així com l’autoestima.
• Preveu problemes digestius, migranyes, problemes cardiovasculars,
arteriosclerosi, al·lèrgies, refredats, fatiga física i mental, insomnis, enforteix el
sistema immunològic...
• És un complement ideal per el nostre benestar, tant físic com mental.
• Esmorteeix el cansanci i l’esgotament.
• Ajuda a conciliar millor el somni.
• Redescubreix l’algria de jugar, recuperant la creativitat del nen interior que
tots portem dins.

6
GRUP DE RISOTERÀPIA

1.- SECCIÓ D’ESTIRAMENTS

Començarem amb estiraments per introduir al grup en la dinàmica que volem

aconseguir, que es la d’agafar confiança i passar-s´ho bé.

• El 1r estirament serà global de la cadena posterior, deixant caure el cap cap

a davant, desprès el tronc i braços. Aguantarem uns segons a baix, i llavors
pujarem. Realitzarem aquest estirament 2 vegades consecutives.

• El 2n estirament serà de trapezi i musculatura lateral del coll. Inclinarem el

cap al cantó contrari a estirar, i a la vegada baixarem l´espatlla del costat a
treballar. Farem haches estirament 2 vegades a cada costat.

• El 3r estirament serà del isquiotibials. Posarem una cama sobre una

banqueta o sobre les espatlleres, i sense inclinar el tronc endavant, anirem
flexionant la cama en la que ens recolzem, fins que notem l´estirament.
Aguantarem 10 segons i ho repetirem 2 vegades en cada cama.

• El 4t estirament serà de triceps sural. De peu, posarem la cama a estirar

més endarrerida que l´altre, i sobretot sense aixecar el taló de terra. Anirem
flexionant la cama avançada fins a notar l´estirament. Aguantarem 10
segons i ho repetirem 2 vegades amb cada cama.

• El proper exercici serà el de treballar el diafragma per millorar la nostra

respiració. Ens asseurem a una banqueta i amb els nostres dits farem
pressions sobre les revores costals per desbloquejar-les. Ho farem
combinant-lo amb la respiració. Durant l´espiració serà quan puguem
treballar millor el diafragma perquè les estructures de la caixa toràcica es
troben més relaxades.

• L’últim exercici seran un conjunt d´activitats per relaxar tota la zona de la

mandíbula i bucal. Amb els postres dits ens farem un massatge a tota la
musculatura de la cara, treballant sobretot la zona del voltant de la boca.
Farem també sacsejades del cap deixant la boca relaxada i lleugerament
oberta. També farem moviments amb els llavis, intercalant petons amb
somriures forçats. L’últim exercici serà el de passar-se la llengua per sobre
de totes les dents i per tota la boca, i obrirem i tancarem la boca de forma
exagerada.

7
2.- SECCIÓ COMUNICACIÓ

En aquesta part treballarem els següents exercicis:

• RULETA DE PRESENTACIÓ

És una divertida forma de presentar-se.

L’objectiu d’aquest activitat és aprendre els noms dels companys.
El nombre de participants és a partir de més de 10 persones.
El desenvolupament d’aquest joc consisteix en formar cercles de igual
número de persones.
Les persones del cercle exterior miren cap endins, i les persones del cercle
interior miren cap a fora.
Comencen a girar els cercles. Les persones dels diferents cercles que
caiguin juntes començaran a parlar-se, presentar-se i explicant-se coses
d’ells, el instructor és el que marca el temps i quan ell ho indiqui tornaran a
girar els cercles de nou.

• JO SÓC EL MÉS...

És una manera de presentar-se i afegir un signe distintiu propi de cada

persona.
L’objectiu serà conèixer una característica o tret diferencial dels nostres
companys.
És forma un gran cercle, on hi estigui tots els membres del taller de
risoteràpia, i agafats de les mans comencen a girar en el sentit de les
agulles del rellotge. El terapeuta hi haurà un moment que dirà “STOP” i
aquell que estigui més a prop del professional serà el que s’hagi de
presentar. Per fer-ho haurà de dir el seu nombre complert (nom i cognoms) i
a continuació afegirà alguna cosa en superlatiu que la distingeixi de la resta,
seguidament haurà de fer una demostració breu de la seva facultat,s empre
que sigui possible.

Ex: “Jo sóc el que millor balla de la classe”

“ Jo sóc el que té els cabells més llargs”

• EL MEU TRESOR

Cadascú i per l’ordre que determini el terapeuta, col·loca un objecte que

tingui a mà i sigui de la seva propietat en el centre de la rotllana que s’ha
creat i comenta la seva elecció amb algunes indicacions personals,
explicant de manera breu que és el que li representa aquell objecte.
Aquesta activitat servirà per, crear un clima de complicitat entre la gent.

• IMITAR

Per sorteig, i una vegada la gent es comença a conèixer, la persona que li

toca haurà d’imitar a un dels seus companys destacant els seus trets més
característics
Servirà per alleujar les tensions i preparar-nos per la secció de jocs.

8
3.- SECCIÓ DE JOCS

Els jocs que es duran a terme en aquesta secció són els següents:

• L’ESCULTOR

Es tracta que per parelles, es formin escultures amb el cos.

L’objectiu d’aquest joc és aconseguir una comunicació/cooperació, per
aconseguir una expressió creativa. Afavorir la presa de consciència del cos.
El desenvolupament del joc es realitza en silenci.
Es juga per parelles, en els que un fa de model i l’altre d’escultor. EL model
deixa que l’escultor li mogui els braços, cames, cos... per forma una
escultura. LA comunicació és en tot moment no verbal. Una vegada
realitzada la escultura, s’intercanvien els papers.
L’avaluació serà primer per parelles, expressant com s’ha sentit cadascú,
que és el que ha volgut fer, com ha estat la comunicació...llavors es farà
una avaluació en grup.

• FILA D’ANIVERSARIS SENSE PARAR

Una activitat exigent i cooperativa. El instructor del joc tan sols dona
aquestes instruccions: “sense parlar, feu una fila segons el dia i el mes del
vostre aniversari”.
S’ha de fer una fila des de gener fins a desembre. Els participants han de
buscar la manera de comunicar-se sense paraules i on han de començar i
acabar la filera.
No importa que no surti tot correcte. La idea és que treballin junts.

• PIO-PIO

Una activitat meravellosa per grups grans. Tots tanquen els ulls i el
instructor murmura un a un, si és papà o mamà gallina. Llavors tots
comencen a barrejar-se amb els ulls tancats. Cadascú busca la mà d’un o
altre, li apreta la mà i pregunta: “pio-pio?”. Si l’altre també pregunta “pio-
pio”? es deixen de la mà i segueixen buscant i preguntant, a part de la
mamà o papà que guarda el silenci.
Sempre que algú dóna amb el silenci, els dues persones es queden agafats,
formant part d’ells. Si algú troba unes mans agafades i silenci, pot entrar a
formar part del grup. Aviat s’aniran escoltant menys “pio-pio” fins que tots
estiguin agafats, llavors el instructor dirà que obrin els ulls.
Sempre causa sorpresa i riure.

• ROLLANA DE PANXA

Aquest és un bon joc o exercici per acabar la sessió de risoteràpia.

Consisteix en que tots els companys facin una rotllana posant el seu cap a
la panxa del seu company a la seva panxa, i per tant la mateixa persona té
el cap d’un company a la seva panxa. Aquest posició sempre provoca riure,
provocant una vibració a la panxa que arriba al cap del company. Serà una
manera fàcil i bona de fer riure als companys.

9
BIBLIOGRAFIA

1.- Internet:

www.marianistas.org
www.enbuenasmanos.com
www.consumer.es
www.ecojoven.com
www.latinsalud.com
www.sanacionysalud.com

2.- 1000 Ejecicios y juegos de tiempo libre. Hans Fluri. Hispano Europea. 1992

3.- Jugar i divertir-se tothom. Rosa Guitard Aced. Graó. 1998

4.- Apunts Teràpia Manual

10