La Lluna

El científic lleidatà Joan Oró ´univers i especialment la

va afirmar en una conferència
que els tres descobriments
i/o fites més importants del
segle vint han estat: el
descobriment de la fissió
(Hahn i
Strassmann, 1938 ) i fusió
(Meitner, 1939) nuclears,
esbrinar l´estructura de l´ADN
(Watson i Crick, 1953) i l
´arribada de l´home a la Lluna
(Armstrong,1969).
L´home des de sempre ha
mostrat interès per conèixer l
Lluna. En el
decurs de la història mai no
han mancat escriptors, i
científics que han proposat
idees
per fer possible el somni d
´arribar-hi. Isac Newton
estableix, el 1657 , les lleis
físiques
que regeixen el moviment dels
cossos materials a l´Univers.
D´aquestes lleis es desprèn que
per escapar del camp
gravitatori de la Terra cal que
la nau assoleixi una gran
velocitat (11,2 km/s). I això vol
dir que cal dissenyar i construir
ginys (coets) amb
molta sofisticació tecnològica.
Si bé la Ciència en temps de
Newton ja estava
preparada per a afrontar el nou
repte, la Tècnica no. Hagueren
de transcórrer 300
anys per fer realitat el somni.
Se sabia que els costos
econòmics d´aquest projecte
serien molt elevats, amb la
qual cosa la Societat va haver-
se de qüestionar: val la pena
anar a la Lluna?

Com a professor de física i química he tingut, en més d´una ocasió,

que donar respostes, no massa convincents per als alumnes, a la típica pregunta. ¿
per a què serveix la “física” ? Ara els podré respondre: entre d´altres coses, per arribar
a la Lluna.