Cardinals i Numeros Cardinal B'Un Cony S‘anomena Cardinal d’un Conjunt finit A al numero d’elements que conté. Se representa por Card(A) o [Al Si A = {a,b, c}, aleshores A té 3 elements i, per tant, Card(A) = 3. El cardinal del conjunt buit és 0, és a dir, Card(o) = Amb la paraula Infinit designarem un procés que no té fi. Linfinit es representa amb el simbol « . Hi ha conjunts que no tenen fi, és a dir, que ee el seu cardinal és infinit. Per exemple, si A és el conjunt dels nimeros parells, A = {2,4,6,8,..,2n,...} aleshores, Card(A) = © Un conjunt és Incontable si no podem contar els seus elements. Que quede clar que infinit no és el mateix que incontable, Conjunts Equipotents Dos conjunts tinen el mateix cardinal (Card(A) = Card(B) ) si es pot establir una aplicacié bijectiva entre ells. El conjunt de les vocals i el dels digits utilitzats en el sistema de numeracié de base 5 tenen el mateix cardinal, ja que podem establir una aplicacié bijectiva entre ells. Dos conjunts A | B sén Equipotents si tenen el matelx cardinal ( Card(A) = Card(B) ) , és a dir, si es pot establir una aplicacié bijectiva entre ells. Si Ai B sén Equipotents, escriurems A ~ B. La Relacién d’Equipotencia entre conjunts és una Relacié d’Equivaléncia ja que compleix les propietats: a)P. Reflexiva: A~A b) P. Simétrica: Si A ~B, aleshores B~ A. c)P. Transitiva: Si A~BIB~C, aleshores A~C.Podem establir una Relacié entre els cardinals de conjunts: Card(A) Card(B) Zuna Aplicacié Injectiva no Gard(a) | cobrejectiva des de A fins 2B. <> | 2una Aplicacié Sobrejectiva des de A fins aB. Exerci una Relacié d’Ordre Demostra que la relacié entre cardinals > es Card(A) > Card(B) = una Aplicacié Sobrejectiva no Injectiva des de A fins 2B. =El conjunt dels Numeros Naturals es 0 representa por N i esta format per la succesié de ntimeros 1, 2, 3, 4, Hi ha una controversia entre els matematics sobre si es deu incloure el numero 0 en el conjunt dels numeros naturals. Generalment es decideix en cada cas, segons es necessite en elxe moment 0 no. El conjunt dels Nimeros Naturals no té fi, ja que després de cada ntimero natural n sempre hi ha un segUent, n + 1. Per tant, té infinits elements, és a dir, el seu cardinal és infinit: Card( i6_Dels Nimeros Naturals. Axiomes De Per a construir els numeros naturals s'utilitzen els cinc Axiomes De Peano: : v v El 4 és un numero natural. Sin és un numero natural, aleshores el seu successor n + 1 també ho és. EI 4 no es successor de cap altre ntimero natural. Si hi ha dos nimeros naturals ni m amb el mateix successor, aleshores n i m sén el mateix numero natural. Axloma d'Inducei6 Matematica: Sie! 4 pertany gpg Aun subconjunt A dels nimeros naturals i, amés a Fe més, es compleix que, sempre que un valor n pertany a A és cert que també_n +1 pertanya A, aleshores A coincidelx amb NN .Per a intentar entendre el principi d’Induccié Matematica, pensarem en el joc de fer caure fitxes de dominé col-locades una darrere I'altra. Sles compleixen les dues condicions segdents: 14) 44 | | | jy ~4, 6" és un numero que acaba en 6. Anomenem P(n) a la proposicié: <6" acaba en 6>. uipi: ]Es clar que, peran=1, P(1)éscerta, jaque 6'=6. | ip 2: | Suposant que P(k) és certa per a un k numero natural, Seguirem els segiients passos: Esta ultima expresié prova que 6**? acaba en 6, o siga, que P(k+1) és certa sempre que suposem que P(k) és cierta). tenim que provar que, en elxe cas, és certa P(k+1). ¥ Sabem que qualsevol natural que acabe en 6 es pot escriure dela forma 10-a + 6 amb a un numero natural 00 . Y SiP(k) és certa, es compleix que 6* = 10-246. vy 61 = 6K. 6 = (10-a + 6)-6 = 60-a+ 36 =60-a+ 30+6. vy 615 10-(6-a+3)+6 Per tant P(n) és certa per a totn > 1 i <6" sempre acaba en 6». (44.6.2 Exereieis D/induecié Matematica RARER Demostra, utilitzant el Principi d’Induccié Matematica, les segilents igualtats: b) 1+243+..4n= [n-(n+1)]/2 c) 2+446+..4+2n=n-(n+1) rerre b a) 143454... 4(2n-1) =n? we e) 17+ 2743? +..+n?=[n- (n+4)-(2n+1)]/6 f) 4464+84..4 2(n41) = (n+ 4)(n + 2)-2 g) 3+ 5 4..4 (2n+1) = (nt+1)?-1 h) (1+a)n>1+n-a — (Desigualtat de Bernuilli) 10Ja hem vist que I'Infinit designa un proces que no te fi. Considerem el conjunt dels Naturals i el dels Parells: N =42,2,3,4,..,n,..} 1 A=4{2,4,6,8,. 20,0. Quin dels dos té major cardinal? . Si ens fixem, AcN i A+ N perd podem establir una aplicacié bijectiva entre estos dos conjunts: {4,2,3,4, 000 fluid od A = {2,4,6,8,...,2n,...} Per tant, els dos conjunts sén Equipotents, és a dir, Card(N\) = Card(A) =~. A partir d’esta igualtat, podem definir conjunt infinit aw d’altra forma: x és un conjunt infinit | <5] 3 una aplicacié bijectiva entre X i algun (Card(x)=«) subconjunt propi d’ X O, el que és el mateix: és un conjunt finit |<] 4yha aplicacié bijectiva entre X | algun (Card(X) #«) subconjunt propi d’ X rr Los conjunts que tenen el mateix cardinal que N, s’anomenen Numerables: ‘A és Numerable = Card(A) = Card( N) 3 El cardinal de N , i per tant el de qualsevol conjunt numerable, es denota Xo (alef cero). En els conjunts Numerables podem establir una Bijeccié amb IN |, per tant, ordenar o numerar tots els seus elements un darrere I'altre. Altrs subconjunts de N que son numerables son: v Elssenars: A= {1,3,5,7,..., 2n-1,...} v Els quadrats: B = {1,4,9,16,...,n?,...} De fet, qualsevol subconjunt infinit de [és numerable. Perd, tots els conjunts infinits sén Numerables? Més endavant veurem que no. FeyEl conjunt dels Ntimeros Enters és: Zt 3, -2,-1,0, 4,2, 3,..3 * Perd, és numerable?, és a dir, podem numerar u ordenar tots els enters un darrere l'altre? N={2,2, 3,4, 5,6, Tye Mond peau J 4 = {0,4,-4,2,-2,3,-3,..., (-1)"Ent(n/2), ... On Ent(x) és la Part Entera d’ x, és a dir, el major numero enter inferior o igual ax . Hems establert una bijeccié entre els numeros naturals | els numeros enters. Per tant, Z és numerable, és a dir: Card(Z) = Card(N)Els Ndmeros Racio Els Ndmeros Racionals s6n aquells que es poden expressar com a quocient de dos numeros enters, sent el divisor distint de 0. Q={a/b abe Z ,b+0} — ZcQ Perd, és numerable?, és a dir, podem numerar u ordenar tots els racionals u darrere d'un altre? ere @ Oy) <-©, x Q é ‘ Tenim ordenats tots 3 els nimeros racionals. Per tant, podem afirmar que @ ¢s numerable. Qed SS SS S @ Card(Q) = Card( N) ag Numeros Racionals (Cont) Los nimeros Racionales pueden ser de cuatro formas: a) Nimeros Enters: 0,3, -5, 8, -74, b) Decimals Exactes: 2’8, -5°3285, ... c) Decimals Periddics purs: -83 , 70°52414 , ... d) Decimals Periddics Mixtes: 19'5 283, -4'1 8 ,... 222 Com transformar nimeros decimals a fraccié 0 viceversa? Com sén els nimeros amb periode 9? 1611. Els Nimeros Trracionale Els NUmeros Irracionals sén aquells que tenen infinits decimals | no formen cap periode. (=) El conjunt dels nimeros irracionals es representa per [| El conjunt dels Nimeros Irracionals no és numerable Vegem alguns Numeros Irracionals: -Creats manualment: —_8,10 1100 111000 11110000 ~ Arrels No Racionals: v2 V49 -Elnimero x: 314159265 3589 7932 3846 ... Es una constant matematica el valor de la és igual a la proporcié existent entre el perimetre de la circumferéncia | la longitud del seu diametre: = ~ ELntimero e: 2,7182 8182 8459 0452 3536... i ~ ELnumero aurio d’or (@, 9. Phi): 1,6180 3398 8749 8948 4820... ay Els Numeros Reals estan formats per la Unié dels Racionals (Q ) i els Irracionals (| ): R=QuT Si en una recta situem un origen (el cero, 0) | marquem la longitud unitat, a cada punt li correspon un numero racional o un ntimero irracional. Es a dir, a cada punt de la recta Ii correspon un nimero real. Per alxd, a la recta numérica l’anomenem Recta Real Hi ha varies teories sobre la raé de ser de les formes dels 10 digits enel nostre sistema de numeracié HindU-Arab. Una és que el numero representat per cada digit és proposta pel numero de angles menors de 180° en el digit original. Conta'ls en cada digit. Per suposat, cero es rodé, per la qual cosa no té angles. 07234546784 8