2023 TSJC Pericial 577 - 2019 Ver - 01

Recurs ordinari nº 577/2019
Tribunal superior de Justícia de Catalunya

Sala Contenciosa - Administrativa Actora: Ca la Daniela S.L.
Via Laietana, 56; 08003 Barcelona
Demandats: Departament de Territori i Sostenibilitat / Ajuntament de Sabadell

DICTAMEN PERICIAL
L’AUTOR DEL INFORME PERICIAL:
BARATECH
GALUP JAUME
- 35036564C
Codi QR de verificació
En Jaume Baratech Galup
Enginyer de Camins Canals i Ports
Inclòs en el Llistat Oficial de Pèrits
Col·legiat núm. 9.316
2023 TSJC pericial 577_2019 ver_01

Pericial Recurs ordinari nº 577/2019 a la modificació del Pla General d’ordenació a l’àmbit
industrial del Riu Ripoll (MPG-80)
TAULA DE CONTINGUTS
1. ANTECEDENTS I OBJECTIU DEL PERICIAL ........................................ 3

2. CONSIDERACIONS SOBRE L'ACCEPTACIÓ DE L'ENCÀRREC ......... 4
3. DOCUMENTACIÓ ANALITZADA ............................................................ 5
4. ALCANCE DEL DICTAMEN PERICIAL .................................................. 6
5. RESPOSTA PERICIAL ALS EXTREMS PLANTEJATS. ........................ 8
6. DECLARACIÓ D'OBJECTIVITAT...........................................................22
Pàgina 2 de 22
1. ANTECEDENTS I OBJECTIU DEL PERICIAL
Informe pericial que redacta el Sr. Jaume Baratech Galup, Enginyer de Camins, Canals i
Ports, Col·legiat núm. 9.316.
El present dictamen es realitza, a la vista de la cèdula d’emplaçament del perit pel resolució
de la sala contenciosa administrativa per a acceptació del càrrec de pèrit.
L’acceptació i nomenament del càrrec de pèrit es va produir en data 26 de gener de 2023
en forma segons llei.
Es va sol·licitar que la rendició del dictamen pericial es realitzi en data 16 de març del 2023
a les 10:00 (4 còpies).
Donat que resulta habitual, quan hi ha discrepància per raons tècniques complexes, per
ser aquestes de difícil valoració, sol·licitar el treball d’un professional que estigui en
condicions d’emetre un dictamen pericial per tal d’aclarir els punts tècnicament foscos.
El dictamen de perit es contempla en la legislació com un dels mitjans de prova, i així
s'indica que quan siguin necessaris coneixements tècnics per valorar fets o circumstàncies
rellevants en l'afer o adquirir certesa sobre aquests.
I per a que consti a les parts, el signant d'aquest dictamen pericial
DECLARA,
sota la seva única responsabilitat, que tot el que afirma en el present informe es basa
únicament en els fets que ha pogut constatar i en el seu propi coneixement i experiència
adquirida en l'exercici professional.
També
DECLARA
el signant d'aquest dictamen pericial conèixer les responsabilitats civils, penals,

disciplinàries i associatives que comporta l'acceptació del càrrec de pèrit i la realització del
present informe, a l'empara de l'article 335.2 de la Llei d'enjudiciament civil, que ha actuat
i, si escau, actuarà amb la major objectivitat possible, prenent en consideració tant el
que pugui afavorir com el que sigui susceptible de causar perjudici a qualsevol de
les parts, i que coneix les sancions penals en què pot incórrer si incompleix el seu deure
com a pèrit.
Pàgina 3 de 22
2. CONSIDERACIONS SOBRE L'ACCEPTACIÓ DE L'ENCÀRREC
El pèrit ha dut a terme els procediments d'avaluació de l'acceptació de l'encàrrec, ha pres

en consideració factors com:
Les circumstàncies específiques del litis i de l’encàrrec realitzat.
Que es disposa de la formació, capacitat i experiència del pèrit per dur a terme aquest
encàrrec, tenint present que la experiència professional resulta ser suficient per a abordar
aquest informes pericials.
Que es disposa dels recursos per encarar el treball.
Que no existeixen possibles amenaces en relació amb la independència i, en
conseqüència, no calen salvaguardes a aplicar per reduir-les i, si fora possible, eliminar-
les.
Que no es dóna alguna de les circumstàncies que siguin causa d'incompatibilitat com a
perit designat per una de les parts. (titlla de pèrits)
Que no hi ha conflicte d’interès al tractar-se d’un encàrrec d’una part sense que la
contrapart sigui també client.
Pàgina 4 de 22
3. DOCUMENTACIÓ ANALITZADA
Es passa a enumerar els documents posats a disposició del perit, o obtinguts pels seus
propis mitjans:
1. Expedient administratiu i tècnic tramitat per la comissió Territorial d’Urbanisme de
Barcelona referent a la modificació del Pla General d’ordenació a l’àmbit industrial
del Riu Ripoll (MPG-80), document complert.
2. Expedient administratiu i tècnic tramitat per l’ajuntament de Sabadell referent al text
refós de la modificació del Pla General d’ordenació a l’àmbit industrial del Riu Ripoll
(MPG-80), document complert.
3. Escrit de la demanda
4. Auto d’admissió extrem de prova (on ambdues parts demanen una pericial judicial a
designar conforme al previst a l’article 341 LEC) on es declara admesa i pertinent,
així com a la totalitat dels extrems proposats.
5. Informe pericial de part, denominat “informe tècnic de mobilitat relacionat amb els
usos de magatzem no considerats en el sector de Ca la Daniela”
Pàgina 5 de 22
4. ALCANCE DEL DICTAMEN PERICIAL

El perito, escogido por insaculación, ha realizado una visita al ámbito afectado por la
MPGO-80 de Sabadell en el ámbito del Río Ripoll, en fecha 21 de enero del 2023, i
específicamente a la zona de Ca la Daniela (zona centre del MPG-80).
Pàgina 6 de 22
EL perito ha utilizado todos los medios técnicos que resulten necesarios, a la vista de los
escritos de demanda y contestación presentados por las partes, así como de la
documentación gráfica y escrita que se encuentra en el expediente administrativo, y resto
de documentación que consta en las actuaciones.
El alcance del dictamen pericial alcanza los siguientes aspectos o extremo
1. Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las
estructuras viarias de las que dispone la finca Ca La Daniela ubicada en la zona 3,
así como la distancia con el centro urbano de Sabadell, y acceso a principales
autopistas.
2. Si las estructuras viarias existentes para el tránsito rodado en la zona 3, y más en
concreto las que dan servicio a la finca Ca La Daniela, pueden soportar la movilidad
que generaría el uso de almacén en dicha zona.
3. Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las
estructuras viarias de las que disponen las fincas de las zonas UA R-1 "Hidexa", "La
Llanera" y Polígono de Can Quadres, así como distancia con el centro urbano de
Sabadell, y acceso a principales autopistas.
4. Si el uso de almacén es equiparable habitualmente, en cuanto a desplazamientos
rodados, al uso industrial.
5. Si el uso industrial requiere habitualmente de más personal que el uso
independiente de almacén (logística).
6. Si, de acuerdo con las respuestas dadas a los puntos anteriores, pueden entenderse
infundadas e improcedentes las limitaciones y restricciones para el uso
independiente de almacén para el Sector 3, y más concretamente para la finca de
Ca La Daniela, por lo que procedería para los mismos un tratamiento en este sentido
igual a las condiciones previstas para las zonas UA R-1 "Hidexa", "La Llanera" y
Polígono de Can Quadres.
Pàgina 7 de 22
5. RESPOSTA PERICIAL ALS EXTREMS PLANTEJATS.
1.- Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las

estructuras viarias de las que dispone la finca Ca La Daniela ubicada en la zona 3, así
como la distancia con el centro urbano de Sabadell, y acceso a principales autopistas
Resposta:
Zona 3. Té una distribució molt heterogènia. L’UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc
urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i S-R22 tenen
accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats.
En aquesta zona també s’inclouen les parcel·les de Ca la Daniela i Molí d’en Fontanet.
La estructura viària preferent que disposa Ca la Daniela és la C-1413A, tal com consta en
el següent plànol:
L'antiga carretera C-1413, actualment inexistent, enllaçava les poblacions de Molins de

Rei, al Baix Llobregat i els Hostalets de Balenyà, al terme municipal de Balenyà, a Osona.
Actualment aquesta carretera subsisteix en dos dels seus trams, sent el tramC1413A la
carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui, al Vallès Oriental, passant per El Papiol
(Baix Llobregat), Rubí (Vallès Occidental), Sabadell (Vallès Occidental) i Sentmenat (Vallès
Occidental).
Pàgina 8 de 22
A la zona que ens ocupa, aquesta carretera té un carril de circulació per sentit.
La distancia con el centro urbano de Sabadell de la finca Ca La Daniela es de 2,8 km (ruta

marcada en color) i de 3,2 km (ruta marcada en gris), tal com consta en el següent plànol:
Pàgina 9 de 22
L’accés a les autopistes (AP-7 i C-58) des de Ca la Daniela requereix la utilització de la

trama urbana o interurbana, ja que no hi ha a l’actualitat cap accés directe a vials d’alta
capacitat.
Pàgina 10 de 22
2.- Si las estructuras viarias existentes para el tránsito rodado en la zona 3, y más en
concreto las que dan servicio a la finca Ca La Daniela, pueden soportar la movilidad que
generaría el uso de almacén en dicha zona.
Resposta:
L’àrea d’estudi considerada a l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG), com a
part de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A L’ÀMBIT INDUSTRIAL
DEL RIU RIPOLL (MPG-80) són els àmbits de sòl urbà, consolidat i no consolidat, a l’àmbit
industrial del riu ripoll (MPG-5), qualificats o que contenen reserves de sòl amb la clau 6-1,
Indústria del Ripoll.
Per trobar-se distribuïts al llarg del riu Ripoll, els àmbits s’han agrupat en 5 zones d’estudi
que es fan coincidir amb les 5 zones definides en els dos estudis d’influència de la
modificació sobre la mobilitat de la zona (part I i II) realitzats pel Laboratori de mobilitat
sostenible de la Universitat politècnica de Catalunya.
Pàgina 11 de 22
L’objectiu principal de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) és definir les

mesures i actuacions necessàries per tal d’assegurar que la nova mobilitat generada en
l’àmbit d’estudi segueixi unes pautes caracteritzades per la preponderància dels mitjans de
transports més sostenibles, i així acomplir amb el canvi de model de mobilitat promogut per
la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.
En abril de 2010 es va fer públic l’«Estudi de la influència de la modificació puntual
proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS) a l’àmbit del riu
Ripoll, sobre la mobilitat de la zona. Part I: escenaris basats en l’ús industrial» (Lázaro
Cremades et al., 2010, Laboratori de Mobilitat sostenible, Universitat Politècnica de
Catalunya). En aquest estudi es van analitzar tres escenaris diferents quant a la mobilitat
generada per activitats industrials (mobilitat dels treballadors i de mercaderies) segons la
compartimentació de les parcel·les i diferents graus d’ocupació, i la seva influència sobre
la xarxa viària actual i futura. Determinava que, amb la plena ocupació de les parcel·les
amb l’ús industrial, els vials existents de l’àmbit afectat es trobarien al límit de la
seva capacitat en determinats punts i moments. I finalitzava amb una proposta d’usos
compatibles a les diferents àmbits, en funció dels sostre conjunt màxim, dels accessos i
vials disponibles per accedir-hi.
En març de 2014 es va ampliar l’estudi anterior amb l’«Estudi de la influència de la
modificació puntual proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” a
l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona. Part II: Anàlisi d’usos compatibles»1
(Lázaro Cremades et al., 2014, Laboratori de Mobilitat sostenible, Universitat Politècnica
de Catalunya). En aquest estudi es va analitzar la mobilitat generada per la introducció de
nous usos compatibles. La conclusió principal era que la introducció de nous compatibles,
diferents dels assimilats a l’ús industrial, s’havia de fer de manera que la mobilitat així
generada no pugués ser superior a la que es genera quan tota la parcel·la es destina l'ús
industrial, tenint en compte que aquesta consideració es realitza tenint en compte que en
el moment actual la mobilitat a l’àrea es realitza gairebé exclusivament en vehicle (88%).
Per a la qual cosa recomanava limitacions d’ús dels usos compatibles en funció del sostre
conjunt màxim, i es completava amb una sèrie de propostes de millora de la mobilitat a
l’àrea d’estudi.
La zona 3 té una distribució molt heterogènia. L’UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del
casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat.
En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i S-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà
a partir de camins, escales i senders habilitats.
En aquesta zona també s’inclouen les parcel·les de Ca la Daniela i Molí d’en Fontanet.
A grans trets es descriuen les següents rutes i vies principals d’accés a l’àrea d’estudi
respecte a la zona 3:
RUTA D: Coincideix amb la carretera de Castellar del Vallès, que arriba a la zona del Riu
Ripoll des del Nord-Oest. Es la principal via de comunicació de Sabadell amb els municipis
situats al Nord.
RUTA E: Principalment utilitzada per al transport de mercaderies, coincideix amb la
carretera de Santa Perpètua. Principal via d’entrada des de l’Est. També s’ha inclòs en les
vies que connecten la carretera de Santa Perpetua amb la Carretera de Parets.
Pàgina 12 de 22
RUTA N: Carretera que connecta Parets del Vallès amb Sabadell. Arriba des del Nord i
creua un pont per arribar a Sabadell.
Pàgina 13 de 22
Es compta també amb les denominades rutes a, b, c i d que són carrers del centre del
municipi que connecten transversalment entre si, les rutes anteriors.
Ruta a: Ronda Zamenhof / Carrer Vilarrubias
Ruta b: Carrer de les Tres Creus (Centre del Municipi)
Ruta c: Carrer de Joaquim Blume
Ruta d: Carrer de Ramon Llull / Carrer de Calders / Accés al Molí Galí
Quan a vies ràpides, es compta amb la AP-7 i la C-58 que transcorren al Sud de Sabadell
i la comuniquen amb Terrassa a l’Oest i amb el Barcelonès al Sud-est.
Pàgina 14 de 22
A curt i mitjà termini, estan projectats o en procés d’execució diversos trams i

infraestructures que afectaran la mobilitat a l’entorn de la zona estudiada. Aquestes
infraestructures seran de vital importància en la situació futura de la zona industrial del
Ripoll, atès que aconseguiran millorar la mobilitat de pas a través de l’àrea d’estudi.
Alguns d’aquests trams encara es troben en estat de projecte o estudi i per tant no tenen
un recorregut definitiu.
Pàgina 15 de 22
Els principals vials i trams són els següents que afecten a la zona 3 són la Ronda Est
Aquesta via, ha de transcorre al Nord-est de Sabadell, amb direcció Sud-est cap a Nord-
est. El seu traçat, en projecte d’estudi, transcorre paral·lel al Riu Ripoll, uns centenars de
metres per sobre de la seva riba Nord.
El traçat del seu primer tram s’ha decidit entre la Carretera de Santa Perpètua i la Carretera
de Parets. Pel sud, s’allarga fins a connectar amb la C-58 a l’alçada de Barberà.
Pàgina 16 de 22
En el quadre següent es realitza una comparació del repartiment modal dels

desplaçaments generats entre el planejament vigent i la modificació.
Resum repartiment modal dels desplaçaments totals (viatges/dia)
Total viatges Transport Vehicle
generats/dia
Vianants Bicicleta
públic privat
Planejament Vigent 23.711 711 474 1.660 20.866
Modificació MPG-80 35.340 4.594 5.654 4.241 20.850
Diferència 11.629 3.883 5.180 2.581 -15
Amb aquest repartiment modal extret de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, la

mobilitat en vehicle privat no assumeix més desplaçaments dels que ja el
corresponen amb el planejament vigent. Per tant, es manté el mateix nombre de vehicles
en la xarxa viaria existent, d’acord amb les conclusions de l’Estudi de la influencia sobre la
mobilitat a l’àmbit del riu ripoll. Part II, que recomana que la mobilitat generada no sigui
superior a la generada amb l’ús industrial (planejament vigent), tenint en compte que quan
s’estableix aquesta conclusió el mode de transport que està assumint la pràctica totalitat
de la mobilitat és el vehicle privat.
No obstant això, es proposen una sèrie de mesures que milloren la fluïdesa de la xarxa
viaria existent.
Tampoc és té en compte l’efecte descongestionador que tindran l’entrada en funcionament
de les noves infraestructures previstes a l’àrea, segons es recull a l’Estudi de la influencia
sobre la mobilitat a l’àmbit del riu ripoll. Part I, realitzat pel laboratori de Mobilitat sostenible
de la Universitat Politècnica de Catalunya .
En resum, el diferencial de mobilitat generat amb la modificació s’absorbeix exclusivament
amb una major quota de participació dels modes de transport més sostenibles: a peu, en
bicicleta i en transport públic.
L’anàlisi de la MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A L’ÀMBIT
INDUSTRIAL DEL RIU RIPOLL (MPG-80) ens indica que hi haurà un increment de la
mobilitat degut a la implantació dels nous usos compatibles del sòl admesos, amb
limitacions, no així quan a la compartimentació, d’acord amb el decret 344/2006.
L’augment serà més o menys significatiu depenen de quin sigui l’escenari final, atesa la
discrecionalitat en l’elecció d’usos compatibles i el percentatge de sostre dedicat, dins dels
límits establerts, que la modificació admet.
No obstant això, literalment consta que: en un escenari global de màxims, com és el
considerat en aquest estudi, l’increment de la mobilitat és assumible. Sempre i quan,
aquest és absorbit de manera gairebé total amb una quota de participació més elevada
dels modes de transport més sostenibles: a peu i en bicicleta, principalment, i del transport
públic col·lectiu, en menor mesura. Restant la mobilitat en vehicle en termes similars als
actuals.
Els modes de transport no motoritzats, amb les infraestructures existents, i el transport
públic tenen actualment una presència reduïda en l’àmbit, per la qual cosa presenten un
gran potencial de desenvolupament. En conseqüència, les propostes realitzades en aquest
Pàgina 17 de 22
estudi es centren en potenciar-los, així com a millorar-ne l’accessibilitat. Totes

s’emmarquen dins d’un context més ampli de canvi de model de mobilitat que d’altres plans
d’abast superior (Pla de Mobilitat Sostenible de la ciutat de Sabadel 2019-2024, Pla Director
de la Bicicleta de Sabadell 2019-2025, Pla Director de l’Espai Obert Urbà), actualment en
fases d’elaboració o de tramitació, ja consideren i estableixen.
El perit conclou que, malgrat el fet que l’avaluació de la mobilitat generada dels sectors
de planejament derivat inclosos en l’àrea d’estudi es podrà realitzar de manera precisa en
la tramitació dels corresponents instruments. les estructures viàries existents per al
trànsit rodat a la zona d’estudi 3, i més en concret les que donen servei a la finca Ca
La Daniela (UA-R9), poden suportar la mobilitat que generaria l'ús de magatzem a
aquesta zona.
Pàgina 18 de 22
3.- Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las

estructuras viarias de las que disponen las fincas de las zonas UA R-1 "Hidexa", "La
Llanera" y Polígono de Can Quadres, así como distancia con el centro urbano de
Sabadell, y acceso a principales autopistas.
4.- Si el uso de almacén es equiparable habitualmente, en cuanto a desplazamientos
rodados, al uso industrial.
5.- Si el uso industrial requiere habitualmente de más personal que el uso independiente
de almacén (logística).
Resposta agrupada a aquests tres extrems:

A partir de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (annex 4 de la MODIFICACIÓ
PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A L’ÀMBIT INDUSTRIAL DEL RIU RIPOLL)
literalment consta que: en un escenari global de màxims, com és el considerat en
aquest estudi, l’increment de la mobilitat és assumible, sense que l’estudi faci cap
esment a les diferents zones de l’estudi, el perit conclou que es sobrer un anàlisis en detall
de la vialitat de altres zones (1, 2, 4 i 5) respecte a la zona 3, on es troba Ca la Daniela.
Respecte a les finques mencionades al extrem: U.A. R-1 “Hidexa”, “La Llanera” i Polígon
de can Quadres cal mencionar que la modificació de Pla general municipal d’ordenació a
l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5TR) reconeixia la realitat existent a l’àmbit del riu i la diversitat
d’activitats donant criteris generals que comptabilitzessin l’existència d’aquestes amb
l’objectiu d’aturar la degradació, estimular la recuperació i respectar els seus valors
mediambientals. Pel que fa al parc industrial, amb l’objecte principal de fer compatibles l'ús
col·lectiu i l'econòmic, s’hi definí una normativa tendent a consolidar l’activitat industrial,
fixant-se uns criteris unitaris que permetessin la seva integració paisatgística dins del parc.
S’establí una clau urbanística única per les zones industrials, la clau 6.1, indústria del Ripoll,
mitjançant la qual es defineixen els paràmetres comuns que determinen l’ordenació i
l’aprofitament urbanístic.
Altrament, la regulació dels usos comercials prevista pel Pla general, va quedar
replantejada mitjançant la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de
Sabadell per a la regulació dels usos comercials (expd.: MPG-79) i, per tant, també va
quedar modificada la regulació per a la zona industrial del Ripoll (clau 6.1).
D’aquesta manera, l’article 61 de la normativa de la Modificació de Pla a l’àmbit del Ripoll
(MPG-5), relatiu a les condicions d’ús de la zona industrials del Ripoll (clau 6.1) va quedar
modificat pel Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de
Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) així com l’article 62 relatiu a la
regulació específica dels usos i activitats, i els apartats 9.b) i 11.e) de l’article 63 relatiu a
les cobertes dels edificis industrials i a les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.
En concret a l’article 61. Condicions d’ús (en la versió donada per la MPG-79 dels usos
comercials) resulta:
1. Ús Dominant: Indústria agrupada
2. Usos Compatibles: Indústria urbana, Serveis urbans
Pàgina 19 de 22
3. Ús Complementari obligatori: Aparcament

4. Usos Complementaris: Oficines i serveis. Serveis tècnics i mediambientals
5. Usos Incompatibles:
Comerç
Comerç singular
Unihabitatge
Plurihabitatge
Hoteler
Recreatiu
Indústria artesanal
Indústria separada
Estació de servei
Restauració
Magatzem
Tallers de reparació vehicles
El magatzem relacionat amb una activitat industrial contigua, es considerarà
part de la indústria. No s’admeten aquells magatzems únicament de
distribució i centres logístics (ex: magatzems de supermercat, de materials de
construcció…..)
Els usos de comerç singular, restauració i taller de reparació de vehicles,
seran admesos com activitat integrada a l’activitat industrial i en cap cas podrà
ser superior al 25% del total.
6. En els següents àmbits s’admeten també com a usos compatibles el de Magatzem
i Taller de reparació de vehicles: U.A. R-1 “Hidexa”, “La Llanera” i Polígon de can
Quadres, en les parcel·les que tenen accés des de la carretera de Torre Romeu.
Així doncs, es conclou que s’admet l’ús de magatzem (sense lligar-se a activitat industrial
contigua) en les unitats d’actuació U.A. R-1 “Hidexa”, “La Llanera” i Polígon de can
Quadres, en les parcel·les que tenen accés des de la carretera de Torre Romeu.
Cal indicar que al parer del pèrit l’ús de magatzem sí que és equiparable
habitualment, quant a desplaçaments rodats, a l’ús industrial, però que l’ús d’un
magatzem com a magatzem logístic, requereix de una major quantitat de
desplaçaments que l’ús industrial.
Pàgina 20 de 22
6.- Si, de acuerdo con las respuestas dadas a los puntos anteriores, pueden entenderse
infundadas e improcedentes las limitaciones y restricciones para el uso independiente
de almacén para el Sector 3, y más concretamente para la finca de Ca La Daniela, por
lo que procedería para los mismos un tratamiento en este sentido igual a las condiciones
previstas para las zonas UA R-1 "Hidexa", "La Llanera" y Polígono de Can Quadres.
El perit té a bé indicar que la situació urbanística de la UA-R9 Ca la Daniela, pot

permetre l’activitat de magatzem, sense que aquesta estigui estretament relacionada
amb l’activitat industrial contigua, però que és raonable no admetre aquells
magatzems únicament de distribució i centres logístics (ex: magatzems de
supermercat, de materials de construcció…..) pel fet que aquest increment si que
afectaria negativament a la mobilitat del sector 3.
Així mateix, el perit s'indica que aquest dictamen i la resposta a aquest darrer extrem, com
a conclusió del mateix, s'ha emès sobre la base de la documentació analitzada, posada a
disposició del perit o obtinguda pels seus propis mitjans, sense perjudici que la possible
existència d'altres dades que pogués determinar unes conclusions diferents de les
exposades en aquest apartat del dictamen.
Jaume Baratech Galup

Pàgina 21 de 22
6. DECLARACIÓ D'OBJECTIVITAT
En emetre el present dictamen, en Jaume Baratech i Galup, amb DNI 35036564C, actuant
com a perit,
MANIFESTA SOTA JURAMENT
que ha actuat i amb la major objectivitat possible, que ha pres en consideració tant el que
pugui afavorir com el que sigui susceptible de causar perjudici a qualsevol de les parts, i
que coneix les sancions penals en què pot incórrer si incompleix el seu deure com a perit.
Jaume Baratech Galup

Pàgina 22 de 22

2023 TSJC Pericial 577 - 2019 Ver - 01

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

2023 TSJC Pericial 577 - 2019 Ver - 01

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Recurs ordinari nº 577/2019

Tribunal superior de Justícia de Catalunya

Demandats: Departament de Territori i Sostenibilitat / Ajuntament de Sabadell

L’AUTOR DEL INFORME PERICIAL:

2023 TSJC pericial 577_2019 ver_01

1. ANTECEDENTS I OBJECTIU DEL PERICIAL ........................................ 3

1. ANTECEDENTS I OBJECTIU DEL PERICIAL

el signant d'aquest dictamen pericial conèixer les responsabilitats civils, penals,

2. CONSIDERACIONS SOBRE L'ACCEPTACIÓ DE L'ENCÀRREC

El pèrit ha dut a terme els procediments d'avaluació de l'acceptació de l'encàrrec, ha pres

4. ALCANCE DEL DICTAMEN PERICIAL

5. RESPOSTA PERICIAL ALS EXTREMS PLANTEJATS.

1.- Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las

L'antiga carretera C-1413, actualment inexistent, enllaçava les poblacions de Molins de

La distancia con el centro urbano de Sabadell de la finca Ca La Daniela es de 2,8 km (ruta

L’accés a les autopistes (AP-7 i C-58) des de Ca la Daniela requereix la utilització de la

L’objectiu principal de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG) és definir les

A curt i mitjà termini, estan projectats o en procés d’execució diversos trams i

En el quadre següent es realitza una comparació del repartiment modal dels

Modificació MPG-80 35.340 4.594 5.654 4.241 20.850

Diferència 11.629 3.883 5.180 2.581 -15

Amb aquest repartiment modal extret de l’estudi d’avaluació de la mobilitat generada, la

estudi es centren en potenciar-los, així com a millorar-ne l’accessibilitat. Totes

3.- Denominación, estado, capacidad y cualquier otra característica relativa a las

Resposta agrupada a aquests tres extrems:

3. Ús Complementari obligatori: Aparcament

El perit té a bé indicar que la situació urbanística de la UA-R9 Ca la Daniela, pot

Jaume Baratech Galup

MANIFESTA SOTA JURAMENT

Jaume Baratech Galup

You might also like