L’HEGEMONIA ESPANYOLA: INTRUSISME DINS LA CULTURA CATALANA

La llengua catalana, al llarg dels darrers quatre segles, s’ha vist menyspreada per la
cultura hegemònica estatal, que l’ha reduïda a un fet residual i l’ha intentat suprimir per
diferents vies, com ja sabem. Des de la fi de la dictadura, s’han fet grans esforços per tal
de restaurar la dignitat de la llengua i la seva cultura, i un d’aquests esforços és la
constitució de premis per tal de reconèixer l’excel·lència literària en aquesta llengua.
Dins l’àmbit balear comptam amb els Premis Ciutat de Palma, que convoca
l’Ajuntament de Palma per a distingir obres escrites en català. La polèmica que han
suscitat enguany aquests premis rau en l’obra guanyadora del premi de Poesia Joan
Alcover, Ecogrames, obra de Jorge Fernández, que fou escrita originalment en castellà,
però traduïda al català per a poder participar en els Ciutat de Palma.

Aquí ens trobam amb un parell de qüestions: per començar, és lícit que una obra
traduïda guanyi un premi? Llavors, a qui pertany l’obra, a l’escriptor o al traductor? I a
més, dins el context català, és just que una obra en la llengua hegemònica retalli les
possibilitats d’una obra en llengua minoritzada?

En primer lloc, cal esmentar que les obres presentades als Premis Ciutat de Palma ho
fan sota pseudònim, i per tant el jurat valorà l’obra sense coneixement de qui n’era
l’autor, únicament jutjant la qualitat artística del poemari, i el seleccionaren d’entre 115
obres presentades. Així doncs, s’ha de suposar que els experts que la seleccionaren
confiaven que era la millor. No pos en cap moment en dubte la qualitat de l’obra, però sí
la seva capacitat de ser premiada. Tot i que els corrents actuals globalistes advoquin per
una literatura mundial, aquesta realitat només pot ser contemplada dins entorns a on la
llengua i la literatura tenen capacitats plenes, és a dir, que no necessiten ser
salvaguardades per a la seva supervivència. El cas de la literatura catalana és molt
diferent del de la literatura espanyola, a la qual pertany originalment l’obra premiada:
493 milions de persones parlen castellà, i només 11 milions de persones català; el
castellà compta amb diverses estructures estatals darrere i amb institucions com
l’Instituto Cervantes, amb representació a 43 països arreu del món. La capacitat i les
dimensions d’aquestes dues llengües no són comparables, i per tant l’intrusisme d’un
autor de la llengua hegemònica cap a la minoritzada és, sens dubte en aquest cas, un fet
de menysteniment cap a aquesta. El sistema literari català no ha de rebutjar en cap
moment les traduccions: al llarg de la història d’aquest han estat un dels elements
fonamentals per a la introducció de nous corrents, i fins i tot Carles Riba, en el moment
de la crisi de la novel·la dels anys vint, considerava que eren la salvació del gènere dins
els cercles lectors catalans. Ara bé, no han de reemplaçar les obres pròpies. Com diu
Josep Genovard al seu article “Polèmica perquè una obra escrita en castellà i traduïda al
català s’endú el premi Ciutat de Palma”, des de Cort consideren que l’esperit dels
premis és potenciar el català. Per tant, consider que no és lícit presentar una obra
traduïda a un certamen que allò que vol és premiar, en darrer terme, la llengua catalana.

En segon lloc, quan una obra és traduïda, aquesta pateix canvis, ja que cada llengua té
els seus matisos: res pot ser completament traduït sinó adaptat. Com bé diu Damrosch
(2003), les transformacions patides pels textos els donen un valor afegit i a més deixen
de ser una obra per convertir-se en moltes. Per això, si algú hagués de rebre un premi, a
parer meu, hauria de ser el traductor, que gràcies als seus esforços ha aconseguit que no
es notés que l’obra era originalment castellana mitjançant la reescriptura de l’obra.
L’obra traduïda deixa de ser únicament de l’autor per passar a ser un treball conjunt,
amb l’original com a font i la traducció com a mutació d’aquest. També s’ha de tenir en
compte que no és la primera vegada que l’autor fa traduir una obra seva i la presenta a
un premi de parla catalana, com bé afirmà el mateix autor, que defensa que és una
manera de poder presentar-se a diferents premis. Aquest fet em fa qüestionar si
Fernandez és autor de poemaris “born-translated”, ja que quan els escriu ja ho fa amb la
intenció de traduir-los en un futur. Tot i que el concepte de “born-translated” de
Walkowitz (2015) fa al·lusió al desarrelament de les obres de les seves cultures
d’origen, la temàtica triada per l’autor, el naixement d’un fill, és prou universal perquè
no es noti el possible desarrelament. A més, la concepció de l’autor dels premis literaris
perpetua la visió colonial espanyola per sobre els territoris de parla catalana: no
considera que la nació catalana i la seva cultura mereixin el respecte suficient, sinó que
les entén subordinades a Espanya, i per tant, es veu amb dret de participar en la vida
cultural catalana sense fer l’esforç de ni tan sols aprendre gens de català. Que ho faci un
autor madrileny és, com a mínim, representatiu dels plantejaments centralistes
espanyols: la perifèria només serveix com a font a ser explotada per part de la
metròpoli, ja sigui econòmicament com cultural.

En conclusió, en la meva opinió, no és lícit, tot i que sigui legal, que un autor en llengua
castellana participi en un certamen literari en llengua catalana tot i que ho faci amb una
traducció, ja que allò que fa és prendre la possibilitat a autors d’una literatura
minoritzada de ser coneguts gràcies a aquest reconeixement i perpetuar l’hegemonia
espanyola per sobre la cultura catalana.

BIOGRAFIA

Damrosch, David. What Is World Literature? Princeton & Oxford: Oxford University
Press, 2003.

Genovard, Josep. “Polèmica perquè una obra escrita en castellà i traduïda al català
s’endú el premi Ciutat de Palma”. Ara Balears, 21/01/2023,
https://www.ara.cat/llengua/polemica-pel-premi-ciutat-palma-poesia-obra-castella-
traduida-catala_1_4605361.html , visitat el 22/03/2023.

Instituto Cervantes. Instituto Cervantes. https://www.cervantes.es/default.htm , visitat el

22/03/2023.

Walkowitz, Rebecca. Born Translated: The Contemporary Novel in an Age of World

Literature. Nova York: Columbia University Press, 2015.