EL PROCÉS DE COMPOSICIÓ ESCRITA

• El model més complet del procés de composició és el

presentat per Linda Flower i John R. Hayes (1981).

• L’any 1996, J.Hayes el va actualitzar afegint-li un component

actitudinal que incloïa les actituds i les emocions que ens
mouen i ajuden a escriure.

• És el model més difós i aplicat a l’ensenyament.

• Aquest model descriu detalladament les diverses operacions

intel·lectuals que realitza un autor per escriure un text.

• Està format per diversos processos i subprocessos mentals

bàsics, organitzats jeràrquicament.

• Aquest model sosté que l’acte d’escriure està compost per:

- La situació de comunicació

- La memòria a llarg termini de l’escriptor

- Tres processos bàsics: fer plans, redactar i revisar

- Un mecanisme de control (també anomenat monitor)

que s’encarrega de regular-los i decidir en quin moment
ha d’actuar un o altre.

LA SITUACIÓ DE COMUNICACIÓ

• Conté tots els elements externs a l’escriptor:

- El problema retòric: És el conjunt de circumstàncies que fan que

un subjecte decideixi escriure

- El text: el que s’escriu, que és la resposta o solució que es dóna

a aquest problema
Ho exemplificarem amb una activitat d’escriptura molt habitual a l’aula: escriure
una nota als pares amb la finalitat de sol·licitar permís per anar d’excursió

El problema retòric:

• El constitueix la situació concreta en què es produeix l’escrit:

- el tema (l’excursió que realitzaran els nens i la necessitat de

sol·licitar permís als pares).

- l’audiència (els pares)

- els propòsits (notificar als pares aquesta sortida per a obtenir-ne

el permís necessari)

• És l’element més important quan es comença un procés de composició.

• L’autor ha de començar per analitzar i valorar les condicions i les

característiques dels diversos punts del problema:

- El perfil de l’audiència (relació amb l’autor o autors, interessos,

coneixements, edat, etc.)

- El tema (conegut, delicat, etc.)

• Una anàlisi correcta de tots aquests aspectes és el primer pas per a

elaborar la solució del problema: el text.

LA MEMÒRIA A LLARG TERMINI

• Inclou tots els coneixements que l’escriptor posseeix registrats i

emmagatzemats en el cervell, sobre:
- el contingut temàtic
- l’audiència
- les diferents estructures textuals que està utilitzant
- el traçat de les lletres

Cal tenir present que com més petits siguin els alumnes, més escassos seran
els coneixements que tindran emmagatzemats a la memòria. Per tot això, la
intervenció del mestre en el procés d’elaboració del text es fa imprescindible.
ELS PROCESSOS BÀSICS DE L’ESCRIPTURA

La composició del text es desenvoluparà a través de diversos processos i

subprocessos que no es desenvolupen necessàriament de forma lineal:
- l’escriptor va d’un a l’altre de forma recurrent.

El procés d’escriptura també es compon del control o monitor, mecanisme de

control encarregat de:
- regular aquests tres processos
- decidir en quin moment actuen

1. Planificació

L’escriptor elabora una representació mental de:

- el que vol escriure
- com vol fer-ho

• El subprocés de generar dóna entrada a les informacions que l’escriptor

té emmagatzemades en la memòria i que va activant durant la
composició:
- en diferents moments
- amb diversos propòsits

• El subprocés d’organitzar s’encarrega de classificar les dades que

emergeixen de la memòria.

• El subprocés de formular objectius elabora els objectius que dirigiran el

procés de composició.

Aquests processos es poden realitzar:

- mentalment
- amb algun suport escrit (llistes, mapes conceptuals, paraules
clau, etc.)

En els primers anys d’escolaritat, el procés d’escriptura es farà de la manera

següent:
- en grup
- en veu alta, els nens aniran generant diferents idees sobre el
contingut del text
- després es definiran els objectius
- s’organitzarà el contingut del text
- mentrestant, el mestre pot anotar algunes dades o paraules a la
pissarra
 2. Redacció

L’escriptor transforma les idees generades en un discurs intel·ligible i

comprensible per al lector.

En aquest procés es posen en funcionament una gran quantitat de

coneixements:
- compondre paraules
- organitzar mentalment el text
- components lèxics i sintàctics
- components de cohesió textual

3. Revisió

L’escriptor rellegeix l’escrit (total o parcialment) i refà aquells aspectes que

considera necessaris per a millorar el text.

Es tracta de successives revisions que es fan al llarg de tota la tasca

d’escriptura, i no duna revisió única i final.

Es valora:
- el contingut
- l’assoliment dels continguts
- la possibilitat de ser comprès pels lectors
- la coherència
- la cohesió
- l’expressió lingüística general
- l’estil
- l’ortografia
- etc.

Es compon de dos subprocessos:

- avaluació: l’escriptor valora el que ha fet, comprova que el text

respongui al que ha pensat, a les necessitats de l’audiència, etc.

- revisió: l’autor modifica alguns aspectes de l’escrit o dels plans.

Els corregeix.

Aquests dos subprocessos i la generació d’idees:

- poden interrompre els altres processos
- poden ocórrer en qualsevol moment de la composició

En els primers anys, la redacció i la revisió també es bo de fer-la en grup.

Oralment, amb l’aportació de tots, s’anirà escrivint, rellegint el que s’ha escrit i
modificant el que es cregui necessari.