Recordar text narratiu pàg.

82
Explicar veus

“Amigues xiques”

El tema del text és la vergonya/ sensació de ridícul d’un xic enamorat d’una
companya de classe.

Quant a l’estructura, es poden distingir tres parts:

- Plantejament (primer paràgraf): Nèstor afirma que fa dies que Irina i ell intercanvien
mirades i es planteja parlar amb ella, que ja sap que a ell li agrada.

- Nuc (5-40): Irina està llegint Anna Karènina, obra que Nèstor desconeix i per la qual
cosa se sent avergonyit. Irina li demana que li envie algun dels contes que ha escrit.
.
- Desenllaç (41-46): els dos jóvens decidixen considerar-se amics i mantindre el
contacte.

El resum del text és el següent:

Nèstor estima Irina, la qual coneix el sentiment del seu company de classe. Després
de dies d’intercanvi de mirades, Nèstor decideix trencar el gel i parlar amb ella a les escales
de l’institut, mentre Irina espera sa mare. Parlen del llibre que està llegint ella, Anna
Karènina, però Nèstor no l’ha llegit i se n’avergonyeix molt. Finalment, troba la manera de
dir-li que no l’ha llegit, però Irina no li dona importància i li demana que li envie un dels
contes que escriu ell. Néstor li demana el correu i ambdós manifesten satisfacció per la
seua amistat.

Estem davant d’un text narratiu, ja que la finalitat que té és contar una trobada entre
dos adolescents que s’agraden. En el fragment sí que hi ha acció, que és indicada pels
diferents verbs que hi apareixen. Hi ha uns quants exemples: “mostra” (línia 10), “diu” (línia
10), “fa” (línia 15), “he seguit” (línia 20), “arribar” (línia 41). Hi ha expressions que indiquen el
temps i l’espai de la història. Temporals són: “després de dies de mirades i somriures”,
“alhora”, “abans de”, “fa molt de temps”, “a l’hivern”, “fa temps”, “aleshores”, “la resta del
curs”, “a l’estiu”, “el curs que ve”, demà, acaba d’arribar. D’expressions espacials tenim: “a
l’eixida de classe”, “a les escales de l’institut”, “a la nostra ciutat”, “per casa”, “en classe”.

Altres tipologies que podem identificar és la conversacional, ja que hi ha text

dialogat (els parlaments dels dos personatges que apareixen en el fragment) i també text
descriptiu, ja que s’hi descriu el somriure d’Irina: «un somriure lluminós, com un sol d’abril»
i també com se sent el protagonista: «soc un vegetal amb ulls, un arbre observador, un ficus
que guaita. Un idiota».

El text pertany a l’àmbit d’ús literari, ja que té una finalitat estètica, és a dir, és tan
important la forma del missatge com el missatge mateix, per això hi ha recursos literaris com
la comparació (“Fa un somriure luminós com un sol d’abril”) i la metàfora(“Soc un vegetal
amb ulls, un arbre observador”). A més, hi apareixen personatges, les accions dels quals
formen el fil argumental del text, i el llenguatge és estàndard, però no especialitzat ni molt
grandiloqüent.

Pel que fa al gènere, es tracta d’un fragment d’una novel·la perquè està escrit en
prosa i té una finalitat estètica, raó per la qual hi trobem recursos literaris. A més, hi ha
elements propis de la narració, com el narrador, els personatges, diàlegs…

Quant a la polifonia, el narrador protagonista és Nèstor, que conta els fets en

primera persona del singular i en temps present («Després de dies de mirades i somriures,
he pensat que ja era hora de dir alguna cosa a Irina». Nèstor forma part de la història
«–Hola, Irina. –Hola... Nèstor, no? [...] Em mostra el llibre [...]», «Em diu que està llegint els
clàssics russos en rus per no perdre l’idioma, perquè fa molt de temps que no viu a Rússia»
. A més d’ell, un segon personatge és Irina («Ah, sí... És Anna Karènina, de Lev Tolstoi»).