MICROECONOMIA I

Curs acadèmic 2020 / 2021

Llista de problemes 2: Utilitat i RMS

1. Funcions d’utilitat i transformacions monotònes
Quines de les següents funcions d’utilitat representen les mateixes preferències? Justifica la teva resposta.

1. u(x1, x2) = x12 x22

2. v(x1, x2) = x10,5 x2
3. w(x1, x2) = x12 + x22
4. z(x1, x2) = 10 + 2 ln x1 + 2 ln x2
5. g(x1, x2) = 23 + x1 x2
6. h(x1, x2) = 23 – x1 x2

2. Funcions d’utilitat, RMS i corbes d’indiferència

Per a cada una de les funcions d’utilitat següents,

a) Si existeix, troba la fórmula de la relació marginal de substitució entre el primer i el segon bé (RMS) i
dibuixa el mapa de corbes d’indiferència. Si no existeix l’RMS, explicar per qué no existeix.
b) Si existeix, troba la RMS en la cistella (x1, x2) tal que u(x1, x2) = 10 i x1 = 2. Repetir per u(x1, x2) = 10 i x1 =
3. Compara i interpreta.
c) Quines de les propietats vistes a classe es compleix? (entre elles: Continuitat, monotonicitat feble,
monotonicitat forta, convexitat simple, convexitat estricta)
i. u(x1, x2) = x1 x2 v. u(x1, x2) = x10,75 x20,25
ii. u(x1, x2) = (x1 + x2)2 vi. u(x1, x2) = 3 ln x1 + ln x2
2 2
iii. u(x1, x2) = x1 + x2 vii. u(x1, x2) = Min{x1 , 2x2}
iv. u(x1, x2) = ln(x1 +1) + x2 viii. u(x1, x2) = (x1+2)(x2+1)

3. Utilitat i interpretació de la RMS (d’un estudiant que vol aprovar una assignatura)
Quatre amigues cursen macroeconomia a universitats diferents aquest semestre. Totes desitgen aconseguir la
millor nota final possible. A cada universitat s’hi fan dos exàmens durant el curs: convenim que x1 denota la
puntuació al primer examen, i x2, la del segon.
L’Anna està matriculada a la Universitat A, i allà la nota final del curs és la mitjana aritmètica de les
puntuacions dels dos exàmens.

1
 La Berta és a la Universitat B, on la nota final és una mitjana ponderada: la puntuació al primer examen
compta un 37,5%, i la del segon examen, un 62,5%.
La Clàudia cursa macroeconomia a la Universitat C, i allà la nota final és la menor de les dues puntuacions.
Finalment, la Diana va a la Universitat D, on la nota final ignora la menor de les dues puntuacions i es queda
només amb la més alta.

a) Per a cada estudiant, escriu la funció d’utilitat que representa les seves preferències, i dibuixa la corba
d’indiferència que correspon a un aprovat ‘pelat’ (és a dir, a una nota final de 5). [Pista: et pot ajudar pensar
en la nota final com el nivell d’utilitat que assoleix cada estudiant].

Si has fet bé el dibuix, comprovaràs que en tots quatre casos el punt (5, 5) és sobre la corba d’indiferència: a
totes quatre universitats, l’estudiant que treu un 5 a cada examen aprova l’assignatura amb un 5 pelat.

b) Suposa que el dia abans del primer examen les quatre amigues se’n van de festa i això fa que hi treguin un
4 en comptes d’un 5. Per a compensar aquest punt perdut al primer examen (i seguir aprovant l’assignatura),
quin increment de nota (respecte un 5) li caldrà a cada estudiant al segon examen?

c) Suposa ara que el dia abans del primer examen les quatre amigues es reuneixen per estudiar i això fa que hi
treguin un 6 en comptes d’un 5. Gràcies a aquest punt guanyat al primer examen, quina reducció de nota
(respecte un 5) es podrà permetre cada estudiant al segon examen (per tal de seguir aprovant l’assignatura
amb un 5 pelat)?

d) Per a cada estudiant, quin és el pendent de la corba d’indiferència al punt (5, 5)? Quina relació hi ha entre
la teva resposta a aquest apartat i les dels apartats (b) i (c)?

4. Funció d’utilitat del transport

Una funció que representa la utilitat d’ús dels mitjans de transport ve donada per:
u ( x1 , x 2 , x3 )   1 x1   2 x 2   2 x 2
S’han considerat dos mitjans alternatius de transport: transport privat (cotxe) i públic (bus o tren). Cadascun
d’aquestes mitjans està descrit per tres atributs:

x1: temps en minuts de desplaçament al punt d’accés al mitja de transport (anada i tornada)
x2: temps en minuts de recorregut en el mitjà de transport (inclou el possible temps d’espera del mitjà)
x3: cost monetari del recorregut

La funció empíricament estimada (Domenich and McFadden, Urban Travel Demand) resulta ser:
u ( x1 , x 2 , x3 )   0.147 x1  0.041 x 2  2.240 x 2
a) Són les preferències monòtones?
b) Calcular les RMS per cada possible parella de béns.
c) Quan estaria disposat a pagar un consumidor per estalviar una hora de temps de recorregut? En altres
paraules, quin és el valor monetari del temps (unitats monetàries per hora) que hi dedica un consumidor en
fer el recorregut?
d) Quin és el valor monetari del temps de desplaçament al punt d’accés?
e) La companyia que presta el transport públic està considerant augmentar les freqüències de pas de manera
que el temps de recorregut (que inclou la espera) es redueixi en 10 minuts. A canvi, el cost del prestació del
servei augmentaria en 0.30 unitats monetàries. Expliqui si aquest canvi afavoriria o perjudicaria als
consumidors.

2
Exemples tipus test
1. La funció d’utilitat d’en David és u(x1, x2) = ln x1 + x2. La gràfica que representa les seves corbes
d’indiferència és:

Figura 1 Figura 2 Figura 3 Figura 4

a) Figura 1 b) Figura 2 c) Figura 3 d) Figura 4 e) Totes les anteriors.

2. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = x1²x2. La RMS d'aquest

consumidor en la cistella (4,8) és

a) No existeix la RMS en aquesta cistella

b) -4
c) -1
d) 0
e) Cap de les anteriors.

3. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = Min{x1,2x2}. La RMS d'aquest

consumidor en la cistella (8,4) és

a) No existeix en aquesta cistella

b) -4
c) -1
d) 0
e) Cap de les anteriors.

4. La Mar té quatre bosses de pipes i dues bosses de cacauets. El Pere està disposat a donar-li una bossa de
pipes a canvi que ella li dongui dues bosses de cacauets. La Mar accepta. Això implica necessàriament
que:

a) A la Mar no li agraden els cacauets.

b) La RMS (en termes absoluts) de la Mar és menor o igual a 2.
c) La RMS (en termes absoluts) de la Mar és més gran o igual a 2.
d) La Mar està pitjor després de l’intercanvi.
e) Cap de les anteriors.

5. Les figures següents representen les preferències del Marçal, el Pere, la Marta i l’Anna pel pa (x1) i la
xocolata (x2).

Marçal Pere Marta Anna

3
 Podem per tant assegurar que:

a) El Marçal no està disposat a canviar pa per xocolata.

b) La Marta a vegades regala xocolata al Pere i no perd res en fer-ho.
c) A l'Anna li agrada tant el pa com la xocolata.
d) El Pere no intercanviarà mai pa per xocolata.
e) Cap de les anteriors.

6. La funció d’utilitat d’en Biel és u(x1, x2) = 2x1 + 6x2. L’equació de la corba d’indiferència que passa per la
cistella (6, 10) és:

a) x2 = 12 – x1/3
b) x2 = ½
c) x2 = 36 – x1/3
d) x2 =12 + x1/3
e) Cap de les anteriors.

7. Considera novament la funció d’utilitat de l’exercici anterior. El pendent de la corba d’indiferència en el

punt (5, 10) és:

a) – 1/3
b) –3
c) –2
d) –1
e) Cap de les anteriors.

8. Quina de les següents funcions d’utilitat representa les preferències d’un consumidor per a qui tots dos
béns són mals?

a) u(x1,x2) = – 2x1 – x2
b) u(x1,x2) = 70 – x1 + x2
c) u(x1,x2) = x1 – x2
d) u(x1,x2) = 2x1 + x2
e) Cap de les anteriors.

9. Si una funció d’utilitat representa les preferències del Joan i la cistella X té associada una utilitat de 10
mentre que la cistella Y té associada una utilitat de 20, llavors podem dir:

a) En Joan prefereix la cistella Y el doble que la cistella X.

b) En Joan no pot comparar les dues cistelles i per tant no podem afirmar res.
c) Podem afirmar que, per al Joan, la cistella Y és millor que la cistella X però no podem afirmar
com de millor és.
d) En Joan prefereix el bé descrit per la primera component de la cistella X al bé descrit per la
primera component de la cistella Y.
e) Cap de les anteriors.

10. Calcular el valor absolut de l’RMS de la següent funció d’utilitat: u = x2y3.

a) 2y3/3x2.
b) 3x2/2y3.
c) 2y/3x.
d) 3x/2y.
e) Cap de les anteriors.

4
11. Quina de les següents funcions NO representa una transformació monòtona de la funció d’utilitat u = x11/3
x22/3?
1 2
a) a(x1 , x2 ) = 200 + x13 x23
1 2
b) b(x1 , x2 ) = 3 ln⁡(x1 ) + 3 ln⁡(x2 )
1
3 2
c) c(x1 , x2 ) = x1 + 3 ln(x2 ) + 50
d) d(x1 , x2 ) = ln⁡(x1 ) + 2ln⁡(x2 )
e) e(x1 , x2 ) = 70x1 x22 .

12. Donada la funció d’utilitat u = xy2 +400 , quin serà el pendent de la corba d’indiferència que passa per la
cistella (10,20) en aquesta mateixa cistella?

a) -2
b) -20
c) -10
d) -1
e) Cap de les anteriors.

13. Per quin tipus de preferències no està ben definida l’RMS?

a) Substituts perfectes
b) Complements perfectes
c) Mals
d) Cobb-Douglas
e) Cap de els anteriors.

14. Què indica el valor absolut del pendent de la corba d’indiferència en un punt?

a) El quocient de les utilitats totals dels dos béns.

b) El quocient dels preus dels dos béns.
c) Les quantitats de consum dels dos béns.
d) El quocient de les derivades parcials de la funció d’utilitat
e) Cap de les anteriors.

15. Quina d’aquestes cistelles de consum és indiferent a la cistella (x1,x2) = (3,1), on el bé 1 és un bé neutral i
el bé 2 és un bé que agrada al consumidor?

a) (x1,x2) = (3,0)
b) (x1,x2) = (3,10)
c) (x1,x2) = (1,3)
d) (x1,x2) = (5,1)
e) Tant l’(a) com la (b) són correctes.