WUOLAH

SOLUCIONS LLISTA 2
102337: Microeconomia I 2021-22
Llista d’exercicis 2: Utilitat
Universitat Autònoma de Barcelona

Problema 1. Funcions d’utilitat i transformacions monòtones

Agafem (1) x12 x22 que per la funció ln(.) es transforma en ln  x12 x22  = ln  x12   ln  x22  . Per
les propietats dels logaritmes: ln  x12   ln  x22  = 2 ln  x1   2 ln  x2  . Finalment “sumem
+10” que ho transforma en: 10  2 ln  x1   2 ln  x2  que és la funció en (4). Les dues
transformacions son monòtones creixents:

La transformació ln  t  és creixent:

La transformació f  t  = t  10 és també creixent:

Per tant (1) i (4) representen les mateixes preferències. Observis que de (1) a (4)
combinem dos transformacions monòtones creixents.

Agafem ara (1), li traiem l‘arrel quadrada i li sumem 23. Tenim x12 x22 que passa a
x12 x22 = x1 x 2 que passa a x1 x 2  23 que és la funció en (5). Verifiquem:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 La transformació t és creixent:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La transformació f  t  = t  23 és creixent:

Per tant (1) i (5) representen les mateixes preferències. De nou, combinem dos
transformacions monòtones creixents alhora.

Per a la resta d’apartats no existeixen transformacions creixents que ens permetin passar
d’una funció d’utilitat a una altre.

Nota: Ull amb la 5 i la 6. En la primera tenim béns, a la segona mals, però el mapa de
corbes d’indiferència és igual. Ara bé, per al primer les corbes que estan més amunt i a la
dreta són preferides mentre que en el segon passa al contrari.
Comprovem-ho: quan sigui possible dibuixem les corbes d’indiferència per a
u = 13,23,33,43,53 (negre, vermell, taronja, verd i blau, respectivament):
Béns: 23  x1 x2 = u  x2 =  u  23 / x1 (ull, la C. d’I vermella son ambdós eixos, no es
veu bé)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

Microeconomía I
Banco de apuntes de la
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Mals: 23  x1 x2 = u  x2 =   u  23 / x1 (ull, la Cd’I vermella son ambdós eixos, no es
veu bé)

Problema 2. Funcions d’utilitat, RMS i corbes d’indiferència

Per a cadascuna de les funcions d’utilitat següents:

i. u(x1, x2) = x1 x2
ii. u(x1, x2) = (x1 + x2)2
iii. u(x1, x2) = x12 + x22
iv. u(x1, x2) = ln(x1 +1) + x2
v. u(x1, x2) = x10,75 x20,25
vi. u(x1, x2) = 3 ln x1 + ln x2
vii. u(x1, x2) = Min{x1 , 2x2}
viii. u(x1, x2) = (x1+2)(x2+1)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 a) Si existeix, troba la fórmula de la relació marginal de substitució entre el primer i el segon bé
(RMS) i dibuixa el mapa de corbes d’indiferència. Si no existeix la RMS, explicar per qué no
existeix.
b) Si existeix, troba la RMS en la cistella (x1, x2) tal que u(x1, x2) = 10 i x1 = 2. Repetir per u(x1, x2)

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
= 10 i x1 = 3. Compara i interpreta.
c) Quines de les propietats vistes a classe es compleix? (entre elles: Continuitat, No saciació local,
monotonicitat, monotonicitat estricta, convexitat, convexitat estricta)

(i.) u  x1 , x2  = x1 x2
a) En general, x1 x 2 = u implica x2 = u / x1 , que és la fórmula explicita de la corba
d’indiferència:   u , x1  = u / x1 .
Per tant, una manera de calcular la RMS és

RMS  u , x1  =   u /  x1  .
2
(1)
 x1

També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (que són les utilitats
marginals):
u
 x1 x
RMS  x1 , x 2    = 2. (2)
u x1
 x2

Recordeu que semblen diferents però que usant x2 = u / x1 podem anar d’una a l’altre.

Per a dibuixar les corbes d’indiferència fem x1 x 2 = 10 , que implica x2 = 10 / x1 , i anem

donant valors a la x1 per a obtenir valors de la x 2 . Repetim per u = 20, 30...

b) Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 2 , usem la fórmula (1):

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 WUOLAH

5
RMS 10,2  = 10 /  2  = 
2

2
Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 3 , usem la fórmula (1):
10
RMS 10,3  = 10 /  3  = 
2

9
Observeu que decreix en valor absolut quan x1 augmenta (passa de ser 2 a ser 3): 5/2 >
10/9; aquest consumidor té preferència per a la varietat (que és una manera alternativa
de dir que satisfà convexitat).

c) Satisfà TOTES les propietats sempre que x1>0 i x2>0. Si x1=0, aleshores la corba
d’indiferència seria tot l’eix vertical i no tindríem ni monotonia forta ni convexitat estricta,
Ídem si x2=0, doncs ara la CI seria tot l’eix horitzontal. En tot cas, aquets casos no ens han
de preocupar en la pràctica perquè un consumidor Cobb-Douglas sempre voldrà comprar
cistelles estrictament positives.

(ii.) u =  x1  x2 
2

a) En general,  x1  x2  = u implica x1  x2 =  u  , o bé x2 =  u 
2 1/2 1/2
 x1 .
Per tant, una manera de calcular la RMS és:

RMS  u , x1  =
d u 
1/2
 x1  = 1. (3)
dx1

També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (les utilitats
marginals):
u
 x1 2  x1  x 2 
RMS  x1 , x 2    = =  1. (4)
u 2  x1  x 2 
 x2

Per a dibuixar les corbes d’indiferència fem  x1  x2  = 10 , que implica x2 = 10   x1 , i

2 1/2

anem donant valors a la x1 per a obtenir valors de la x 2 . Repetim per u = 20,30...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Observeu que el mapa és el mateix que si tenim substituts perfectes u = x1  x 2 .
b) No cal fer càlculs, la RMS sempre és -1. No tenim preferència per a la varietat.
c) Compleix totes les propietats menys la convexitat estricta. Dibuixeu un contorn superior
qualsevol per a veure-ho.

(iii.) u = x12  x22

a) En general, x12  x22 = u implica que x22 = u  x12 ; o bé x2 =  u  x12  .
1/2

Per tant, una manera de calcular la RMS és

u  x   = 1 u  x 
1/2
2
d 1  1/2 2 x1 x1
RMS  u , x1  = 2
1   2 x1  =  = (5)
dx1 2 2 ux 2
1 u  x12

També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (les utilitats
marginals):
u
 x1 2x x
RMS  x1 , x 2  =  = 1 = 1. (6)
u 2 x2 x2
 x2

Recordeu que semblen diferents però que usant x2 =  u  x12 

1/2
podem anar d’una a
l’altre.
Per a dibuixar les corbes d’indiferència usem x2 = 10  x12 , i anem donant valors a la x1
per a obtenir valors de la x 2 . Repetim per u = 20, 30...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
b) Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 2 , usem la fórmula (5):
4
RMS 10, 2  =  = 0.81650
2 10  4

Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 3 , usem la fórmula (5):

6
RMS 10,3  =  =  3.0
2 10  9

En valor absolut és creixent! Despreferència envers la varietat.

u
Observeu també que = 2 x1 , que és creixent en x1 : Com més en té, més en vol. (ex.:
 x1
Col·leccionista).

d) Es compleixen totes menys la convexitat (ni estricte ni no estricte). Si dibuixeu el

contorn superior CS  4,0  veureu que es tracta d’un conjunt que no és convex. El
CS  4,0  és la part de color vermell del següent dibuix:

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 Utilitat no convexa
Bé 2

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Contorn superior per sobre de la corba d'indiferència
4

2
u(x 1 , x 2 )=(x 1 )2 + (x 2 )2

u=16
Bé 1
1 2 3 4 5

(iv) u = ln  x1  1  x2
a) En general, ln  x1  1  x2 = u implica que x2 = u  ln  x1  1 , que és la fórmula
explícita de la Cd’I. Per tant, una manera de calcular la RMS és
  u  ln  x1  1  1
RMS  u , x1  = = (7)
 x1 x1  1

També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials

u 1
 x1 x 1 1
RMS  x1 , x 2    = 1 = , (8)
u 1 x1  1
 x2
com abans.
Per a dibuixar les corbes d’indiferència fem ln  x1  1  x2 = 10 , que implica
x2 = 10  ln  x1  1 , i anem donant valors a la x1 per a obtenir valors de la x 2 . Repetim
per u = 20,30,...,10 :

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 WUOLAH

Observeu que les Cd’I són paral·leles verticalment! La raó és que la RMS no varia quan
fixem x1 en un valor i variem x 2 , és a dir no varia en la vertical situada en aquest valor a
l’eix horitzontal. Aquesta funció d’utilitat representa preferències que són quasi-lineals.
b) Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 2 , usem la fórmula
1
RMS 10, 2  = 1 /  2  1 = 
3
Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 3 , usem la fórmula
1
RMS 10,3  = 1 /  3  1 = 
4
Observeu que decreix en valor absolut: aquest consumidor té preferència per a la varietat.

c) Satisfà TOTES les propietats. Ara bé, cal tenir present el cas de la cistella nul·la.
Recordeu que una corba d’indiferència té expressió x2 = u  ln  x1  1 . Per x=(0, 0)
tindrem que 𝑢̅=0. Aleshores x2 =  ln  x1  1 i sempre que x1>0 tindrem que x2<0. Això
no és una cistella amb sentit econòmic, per tant no hi cap cistella indiferent amb la cistella
(0, 0). La CI que correspon a (0,0) només inclou (0,0). D’altre banda, de x2 = u  ln  x1  1
calculem la primera derivada dx 2 / dx1   1 / ( x1  1) i la segona derivada que resulta ser
( d / dx1 )( 1 / ( x1  1)  1 / ( x1  1)2  0 i al ser positiva la funció x2 = u  ln  x1  1 es
estrictament convexa arreu, inclús en la cistella (0, 0). I en (0, 0) també serà fortament
monòtona. Una miqueta més de 1 o de 2 partint de (0, 0) augmenta immediatament la
utilitat.

Observacions:
1) Les corbes d’indiferència són corbes (literalment) però tallen l’eix vertical: és una
barreja entre les preferències lineals (substituts perfectes) i unes preferències
estrictament convexes. D’aquí el nom de les preferències d’aquesta família:
u = f  xi   x j es diu que són "quasi-lineals".
2) Si volem que les preferències siguin estrictament creixents, cal que f sigui creixent
3) Si volem que les preferències siguin estrictament convexes cal que f sigui còncava

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 (sí, just al contrari!).
4) En el cas que i = 1 i j = 2 , tenim un cas com el de l’exercici: les Cd’I són paral·leles
verticalment
5) En el cas que i = 2 i j = 1 , tenim que les Cd’I són paral·leles horitzontalment.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
(v) u  x1 , x2  = x10,75 x20,25
Es pot reescriure com u  x1 , x2  = x13/4 x21/4 . Es tracta doncs d’una Cobb-Douglas. Podeu
seguir el procediment del cas (i) .
x2
La RMS serà  3 , el mapa de Cd’I ve donat per x13/4 x21/4 = u , o bé
x1
4
 u  u4
x2 =  3/4  = 3 = u 4 x13
 x1  x1
Per tant podem dir que
MRS = 3u 4 x14

En u = 10 i x1 = 2 (i per tant x2 = 10 4 2 3  1250, RMS = 3u 4 x14 = 3  10 42 4 = 18750

, quasi bé vertical.
En x1 = 3 (i per tant x2 = 10433 = 370.37 ), MRS = 3  10 434 = 370.37 , no tant
vertical. Comprovem usant la fórmula del quocient de les parcials:
x2 370.37
3 = 3 = 370.37 . (Casualitat).
x1 3
Es pot veure que aquest consumidor posa el triple de pes al bé 1 comparat amb al bé 2
És per això que quan té un numero "moderat" d’unitats del bé 2, està disposat a donar
moltes unitats del bé 2 a canvi d’una unitat del bé 1. Ara bé, si del bé 2 té molt poques
unitats llavors ja no és cert. Trobeu per exemple la RMS en la cistella 100,0' 01  . Satisfà
totes les propietats. Ara bé, com la funció és Cobb-Douglas, aplica la mateixa excepció que
en l’apartat 2.i. per cistelles que poguessin tenir una coordinada nul·la.

(vi) u = 3 ln x1  ln x 2

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 Són les mateixes preferències d’abans. La transformació és:

   
1/4 1/4

v = f  u  =  eu   
1/4
=  x13 x 2 
1/4 3 ln x  ln x ln x 3  ln x ln x 3 ln x 1/4
= e 1 2
= e 1 2
= e 1
e 2
= x13/4 x 21/4 .

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
En l’altre direcció:
u = f 1  v  = 4 ln  v  = 4 ln  x13/4 x21/4  = 4  ln  x13/4   ln  x21/4   = 3ln x1  ln x2
 

(vii) u = Min  x1 ,2 x2 
No existeix la RMS, encara que es podria dir que:

1) si x1 < 2 x2 (ens sobra del bé 2) per molt que ens donin del bé 2 no volem donar cap
unitat del bé 1, o que "ens haurien de donar infinit". Ja veieu que no té massa sentit
matemàtic.
2) Si x1 > 2 x2 (ens sobra del bé 1), si ens donen una unitat del bé 1 no ens serveix per a
res i per tant estem disposats a donar cero del bé 2.
Aquesta seria la interpretació del fet que les Cd’I tenen forma de "L" .
Per al cas Min  x1 ,2 x2  = 10 , si x1 = 2 , llavors Min 2,2 x2  = 10 és impossible. El mateix
passa per x1 = 3. Compleix totes les propietats, excepte les formes estrictes.

viii) u  x1 , x2  =  x1  2  x2  1 .
a) RMS:
x2  1
RMS =  .
x1  2
Dibuixar el mapa de corbes d’indiferència. Prenem per exemple u  5,4  = 35 . La corba
d’indiferència I  5,4  ve donada implícitament per  x1  2  x2  1 = 35 . Per trobar
l’equació explícita de la corba I  5,4  aïllem x 2 :
35
x2 =  1.
x1  2
Donem valors a x1 per trobar x 2 . Per exemple, si x1 = 0 llavors x 2 = 35 / 2 , si x1 = 33
, llavors x 2 = 0 , etc. Per saber si la corba I  5,4  és convexa o còncava estudiem la RMS.
Veiem que si x1 augmenta i x 2 disminueix llavors el valor absolut de la RMS disminueix.
Per tant és convexa.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
b) Si u  x1 , x2  = 10 i x1 = 2 llavors u  2, x2  =  4   x2  1 = 4 x2  4 = 10 i per tant
3
1
 3 3/2 3
x 2 = 3 / 2 = 1,5 . La RMS en  2,  és  2 = =  =  0.625 . Gràficament (no
 2 22 4 8
ho demana l’enunciat), la corba d’indiferència que passa per aquest punt ve donada
implcitament per  x1  2  x2  1 = 10 . Per trobar l’equació explcita aïllem x 2 :
10
x2 =  1.
x1  2
Donem valors a x1 per trobar x 2 .

 3  3
Veiem que en el punt  2,  el pendent de la I  2,  és, en valor absolut, 0.625: per a
 2  2
cada unitat addicional del bé 1, el bé 2 minva en aproximadament 0,625 unitats.
c) Es compleixen totes les propietats, i tant la monotonia com convexitat ho fan en la seva

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 WUOLAH

versió estricta.

Problema 3. Utilitat i interpretació de la RMS (d’un estudiant que vol aprovar

una assignatura)

Quatre amigues cursen macroeconomia a universitats diferents aquest semestre. Totes

desitgen aconseguir la millor nota final possible. A cada universitat s’hi fan dos exàmens
durant el curs: convenim que x1 denota la puntuació al primer examen, i x 2 , la del
segon.

L’Anna està matriculada a la Universitat A, i allà la nota final del curs és la mitjana
aritmètica de les puntuacions dels dos exàmens.

La Berta és a la Universitat B, on la nota final és una mitjana ponderada: la puntuació al

primer examen compta un 37,5%, i la del segon examen, un 62,5%.

La Clàudia cursa macroeconomia a la Universitat C, i allà la nota final és la menor de les

dues puntuacions.

Finalment, la Diana va a la Universitat D, on la nota final ignora la menor de les dues

puntuacions i es queda només amb la més alta.

a) Per a cada estudiant, escriu la funció d’utilitat que representa les seves preferències, i
dibuixa la corba d’indiferència que correspon a un aprovat ‘pelat’ (és a dir, a una nota final
de 5). [Pista: et pot ajudar pensar en la nota final com el nivell d’utilitat que assoleix cada
estudiant].

Solució: (DIBUIX MÉS AVALL)

Universitat A
x1  x2
u=
2
x1  x2
Si u = 5 vol dir que = 5 , o bé x 2 = 10  x1 .
2
Combinacions possibles: 10,0  ,  0,10  ,  5,5  .
Substituts perfectes. Observació: té el mateix mapa de corbes d’indiferència que la f. d’ut.
x1  x 2 , però la Cd’I associada a 5 estaria més avall si usem l’última.

Universitat B
u = 0' 375 x1  0' 625 x2
5  0.375 x1
Si u=5 vol dir que 0' 375 x1  0' 625 x2 = 5 , o bé x2 = (També:
0.625

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 3 5
u= x1  x2 = 5 implica 3 x1  5 x 2 = 40 )
8 8
Combinacions possibles: 10,2  ,  0,8  ,  5,5  .

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Substituts perfectes, però amb pesos diferents.

Universitat C (El seu rector es diu Excel·lentíssim i Magnífic Dr. Lucifer)

u = Min  x1 , x2 
Si u = 5 vol dir que Min  x1 , x2  = 5 , la qual cosa implica que
o bé x1 = 5 i x 2  5 (però x 2  10 , és clar) ;
o bé x 2 = 5 i x1  5. (però x 2  10 , és clar)
Complements perfectes.

Universitat D (No té rector)

u = Max  x1 , x2 
Si u = 5 vol dir que Max  x1 , x2  = 5 , la qual cosa implica que:
o bé x1 = 5 i x 2  5;
o bé x 2 = 5 i x 2  5.
No en conec el nom d’aquesta funció d’utilitat.

Nota 2
10

6
Univ. D Univ. C
5

3
Univ. B

Univ. A
1
Nota 1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

En tots quatre casos el punt (5, 5) és sobre la corba d’indiferència: a totes quatre
universitats, l’estudiant que treu un 5 a cada examen aprova l’assignatura amb un 5 pelat.

b) Suposa que el dia abans del primer examen les quatre amigues se’n van de festa i això

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 fa que hi treguin un 4 en comptes d’un 5. Per a compensar aquest punt perdut al primer
examen (i seguir aprovant l’assignatura), quin increment de nota (respecte un 5) li caldrà a
cada estudiant al segon examen?

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Solució:
Universitat A
Calia x2 = 10  x1 . Si x1 = 4 , llavors x 2 = 6 , un increment de 6  5 = 1 .
Universitat B
5  0.375 x1 5  0.375  4
Calia x2 = . Si x1 = 4 , llavors x2 = = 5.6 , un increment de
0.625 0.625
5.6  5 = 0.6 .
Universitat C
Impossible!
Universitat D
No cal cap increment.

c) Suposa ara que el dia abans del primer examen les quatre amigues es reuneixen per
estudiar i això fa que hi treguin un 6 en comptes d’un 5. Gràcies a aquest punt guanyat al
primer examen, quina reducció de nota (respecte un 5) es podrà permetre cada estudiant
al segon examen (per tal de seguir aprovant l’assignatura amb un 5 pelat)?

Solució:
Universitat A
Calia x2 = 10  x1 . Si x1 = 6 , llavors x 2 = 4 , una reducció de 4  4 = 1 .
Universitat B
5  0.375 x1 5  0.375  6
Calia x2 = . Si x1 = 6 , llavors x2 = = 4.4 , una reducció de
0.625 0.625
5  4.4 = 0.6 .
Universitat C
Cap decrement. Si no treuen al menys un 5 no aproven.
Universitat D
Ja no els és possible de treure un 5 pelat (oooooooh!)
Però per tal d’aprovar no els cal fer res. Amb un zero en tenen prou: una reducció de 5
punts.

d) Per a cada estudiant, quin és el pendent de la corba d’indiferència al punt (5, 5)? Quina
relació hi ha entre la teva resposta a aquest apartat i les dels apartats (b) i (c)?

Per a la universitat A la resposta als apartats (b) i (c) i (d) és la mateixa: -1. La raó és que el
canvi en x1 és d’una unitat i per tant si dividim el canvi necessari en x 2 pel canvi en x1
ens dóna el pendent.

Per a la universitat B la resposta als apartats (b) i (c) i (d) és la mateixa: -0.6 (que equival a

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 0.375 3
 =  ). Mateix raó d’abans.
0.625 5

Per a les universitats C i D el pendent no existeix, però si que existeixen, respectivament,

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
el pendent per la dreta (apartat (c)) i el pendent per l’esquerra (apartat (b))
Relació amb l’apartat (b), quan anem a l’esquerre a partir de (5,5):
Per a la Universitat C el pendent per l’esquerra no existeix, de fet no podem anar a
l’esquerre.
Per la Universitat D el pendent per l’esquerra existeix: és cero. Això coincideix amb el que
hem vist en l’apartat (b): veiem que l’augment sobre el 5 necessari d’ x 2 és nul.
Relació amb l’apartat (c), quan anem cap a la dreta a partir de (5,5):
Per a la Universitat D el pendent per la dreta no existeix, de fet no podem anar a la dreta.
Per la Universitat C el pendent per la dreta existeix: és cero. Això coincideix amb el que em
vist en l’apartat (c): veiem que la disminució sobre el 5 necessari d’ x 2 és nul.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 WUOLAH

Problema 4: Funció d’utilitat del transport

La resposta l’haveu de treballar vosaltres.

Problema 5: El consumidor emocional

Us donem les respostes i deixem que les acabeu de treballar i verificar vosaltres.

a) Mapa d’indiferència per tres nivells d’utilitat

b) Convexitat és feble.
c) No.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Exemples tipus test
1. La funció d’utilitat d’en David és u(x1, x2) = lnx1 + x2. La gràfica que representa les seves corbes
d’indiferència és:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Figura 1 Figura 2 Figura 3 Figura 4

a) Figura 1 b) Figura 2 c) Figura 3 d) Figura 4 e) Totes les anteriors.

2. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = x1²x2. L'RMS d'aquest

consumidor en la cistella (4,8) és

a) No existeix l'RMS en aquesta cistella

b) -4
c) -1
d) 0
e) Cap de les anteriors.

3. 1. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = Min{x1,2x2}. La RMS

d'aquest consumidor en la cistella (8,4) és

a) No existeix en aquesta cistella

b) -4
c) -1
d) 0
e) Cap de les anteriors.

4. La Mar té quatre bosses de pipes i dues bosses de cacauets. El Pere està disposat a donar-li
una bossa de pipes a canvi que ella li dongui dues bosses de cacauets. La Mar accepta. Això
implica necessàriament que:

a) A la Mar no li agraden els cacauets.

b) L’RMS (en termes absoluts) de la Mar és menor o igual a 2.
c) L’RMS (en termes absoluts) de la Mar és més gran o igual a 2.
d) La Mar està pitjor després de l’intercanvi.
e) Cap de les anteriors.

5. Les figures següents representen les preferències de Marçal, Pere, Marta i Anna pel pa (x1) i la
xocolata (x2).

Marçal Pere Marta Anna

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Podem per tant assegurar que:

a) El Marçal no està disposat a canviar pa per xocolata.

b) La Marta de vegades regala xocolata al Pere i no perd res en fer-ho.
c) A l'Anna li agrada tant el pa com la xocolata.
d) Pere no intercanviarà mai pa per xocolata.
e) Cap de les anteriors.

6. La funció d’utilitat d’en Biel és u(x1, x2) = 2x1 + 6x2. L’equació explícita de la corba d’indiferència
que passa per la cistella (6, 10) és:

a) x2 = 12 – x1/3
b) x2 = ½
c) x2 = 36 – x1/3
d) x2 =12 + x1/3
e) Cap de les anteriors.

7. Considera novament la funció d’utilitat de l’exercici anterior. El pendent de la corba

d’indiferència en el punt (5, 10) és:

a) – 1/3
b) –3
c) –2
d) –1
e) Cap de les anteriors.

8. Quines de les següents funcions d’utilitat representa les preferències d’un consumidor per a
qui tots dos béns són mals?

a) u(x1,x2) = – 2x1 – x2
b) u(x1,x2) = 70 – x1 + x2
c) u(x1,x2) = x1 – x2
d) u(x1,x2) = 2x1 + x2
e) Cap de les anteriors.

9. Si una funció d’utilitat representa les preferències del Joan i la cistella X té associada una
utilitat de 10 mentre que la cistella Y té associada una utilitat de 20, llavors podem dir:

a) En Joan prefereix la cistella Y el doble que la cistella X.

b) En Joan no pot comparar les dues cistelles i per tant no podem afirmar res.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 c) Podem afirmar que, per al Joan, la cistella Y és millor que la cistella X però no podem
afirmar com de millor és.
d) En Joan prefereix el bé descrit per la primera component de la cistella X al bé descrit per
la primera component de la cistella Y.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
e) Cap de les anteriors.

10. Calcular el valor absolut de l’RMS de la següent funció d’utilitat: u = x2y3.

a) 2y3/3x2.
b) 3x2/2y3.
c) 2y/3x.
d) 3x/2y.
e) Cap de les anteriors.

11. Quina de les següents funcions NO representa una transformació monòtona de la funció
d’utilitat u = x11/3 x22/3?
a) a(x , x ) = 200 + x x

b) b(x , x ) = ln(x ) + ln(x )

c) c(x , x ) = x + ln(x ) + 50
d) d(x , x ) = ln(x ) + 2ln(x )
e) e(x , x ) = 70x x .

12. Donada la funció d’utilitat u = xy2 +400 , quin serà el pendent de la corba d’indiferència que
passa per la cistella (10,20) en aquesta mateixa cistella?

a) -2
b) -20
c) -10
d) -1
e) Cap de les anteriors.

13. Per quin tipus de preferències no està ben definida l’RMS?

a) Substituts perfectes
b) Complements perfectes
c) Mals
d) Cobb-Douglas
e) Cap de els anteriors.

14. Què indica el valor absolut del pendent de la corba d’indiferència en un punt?

a) El quocient de les utilitats totals dels dos béns.

b) El quocient dels preus dels dos béns.
c) Les quantitats de consum dels dos béns.
d) El quocient de les derivades parcials de la funció d’utilitat

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

A todos nos cuesta un poco arrancar. Bueno, a él no.

 e) Cap de les anteriors.

15. Quina d’aquestes cistelles de consum és indiferent a la cistella (x1,x2) = (3,1), on el bé 1 és un

bé neutral i el bé 2 és un bé que agrada al consumidor?

a) (x1,x2) = (3,0)
b) (x1,x2) = (3,10)
c) (x1,x2) = (1,3)
d) (x1,x2) = (5,1)
e) Tant l’(a) com la (b) són correctes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6455676

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.