Professional Documents
Culture Documents
Llista 2 SOLUCIONS
Llista 2 SOLUCIONS
102337: Microeconomia I
Llista d’exercicis 2: Utilitat
Universitat Autònoma de Barcelona
Agafem (1) x12 x22 que per la funció ln(.) es transforma en ln x12 x22 = ln x12 ln x22 . Per
les propietats dels logaritmes: ln x12 ln x22 = 2 ln x1 2 ln x2 . Finalment “sumem
+10” que ho transforma en: 10 2 ln x1 2 ln x2 que és la funció en (4). Les dues
transformacions son monòtones creixents:
La transformació ln t és creixent:
Per tant (1) i (4) representen les mateixes preferències. Observis que de (1) a (4)
combinem dos transformacions monòtones creixents.
Agafem ara (1), li traiem l‘arrel quadrada i li sumem 23. Tenim x12 x22 que passa a
x12 x22 = x1 x 2 que passa a x1 x 2 23 que és la funció en (5). Verifiquem:
La transformació t és creixent:
La transformació f t = t 23 és creixent:
Per tant (1) i (5) representen les mateixes preferències. De nou, combinem dos
transformacions monòtones creixents alhora.
Per a la resta d’apartats no existeixen transformacions creixents que ens permetin passar
d’una funció d’utilitat a una altre.
Nota: Ull amb la 5 i la 6. En la primera tenim béns, a la segona mals, però el mapa de
corbes d’indiferència és igual. Ara bé, per al primer les corbes que estan més amunt i a la
dreta són preferides mentre que en el segon passa al contrari.
Comprovem-ho: quan sigui possible dibuixem les corbes d’indiferència per a
u = 13,23,33,43,53 (negre, vermell, taronja, verd i blau, respectivament):
Béns: 23 x1 x2 = u x2 = u 23 / x1 (ull, la C. d’I vermella son ambdós eixos, no es
veu bé)
Mals: 23 x1 x2 = u x2 = u 23 / x1 (ull, la Cd’I vermella son ambdós eixos, no es
veu bé)
(i.) u x1 , x2 = x1 x2
a) En general, x1 x 2 = u implica x2 = u / x1 , que és la fórmula explicita de la corba
d’indiferència: u , x1 = u / x1 .
Per tant, una manera de calcular la RMS és
RMS u , x1 = u / x1 .
2
(1)
x1
També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (que són les utilitats
marginals):
u
x1 x
RMS x1 , x 2 = 2. (2)
u x1
x2
Recordeu que semblen diferents però que usant x2 = u / x1 podem anar d’una a l’altre.
2
Per a trobar la RMS per a u = 10 i x1 = 3 , usem la fórmula (1):
10
RMS 10,3 = 10 / 3 =
2
9
Observeu que decreix en valor absolut quan x1 augmenta (passa de ser 2 a ser 3): 5/2 >
10/9; aquest consumidor té preferència per a la varietat (que és una manera alternativa
de dir que satisfà convexitat).
c) Satisfà TOTES les propietats sempre que x1>0 i x2>0. Si x1=0, aleshores la corba
d’indiferència seria tot l’eix vertical i no tindríem ni monotonia forta ni convexitat estricta,
Ídem si x2=0, doncs ara la CI seria tot l’eix horitzontal. En tot cas, aquets casos no ens han
de preocupar en la pràctica perquè un consumidor Cobb-Douglas sempre voldrà comprar
cistelles estrictament positives.
(ii.) u = x1 x2
2
a) En general, x1 x2 = u implica x1 x2 = u , o bé x2 = u
2 1/2 1/2
x1 .
Per tant, una manera de calcular la RMS és:
RMS u , x1 =
d u
1/2
x1 = 1. (3)
dx1
També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (les utilitats
marginals):
u
x1 2 x1 x 2
RMS x1 , x 2 = = 1. (4)
u 2 x1 x 2
x2
u x = 1 u x
1/2
2
d 1/2
1 2 x1 x1
RMS u , x1 = 2
1 2 x1 = = (5)
dx1 2 2 ux 2
1 u x12
També podem usar la fórmula del quocient de les derivades parcials (les utilitats
marginals):
u
x1 2x x
RMS x1 , x 2 = = 1 = 1. (6)
u 2 x2 x2
x2
2
u(x 1 , x 2 )=(x 1 )2 + (x 2 )2
u=16
Bé 1
1 2 3 4 5
(iv) u = ln x1 1 x2
a) En general, ln x1 1 x2 = u implica que x2 = u ln x1 1 , que és la fórmula
explícita de la Cd’I. Per tant, una manera de calcular la RMS és
u ln x1 1 1
RMS u , x1 = = (7)
x1 x1 1
c) Satisfà TOTES les propietats. Ara bé, cal tenir present el cas de la cistella nul·la.
Recordeu que una corba d’indiferència té expressió x2 = u ln x1 1 . Per x=(0, 0)
tindrem que 𝑢̅=0. Aleshores x2 = ln x1 1 i sempre que x1>0 tindrem que x2<0. Això
no és una cistella amb sentit econòmic, per tant no hi cap cistella indiferent amb la cistella
(0, 0). La CI que correspon a (0,0) només inclou (0,0). D’altre banda, de x2 = u ln x1 1
calculem la primera derivada dx 2 / dx1 1 / ( x1 1) i la segona derivada que resulta ser
( d / dx1 )( 1 / ( x1 1) 1 / ( x1 1)2 0 i al ser positiva la funció x2 = u ln x1 1 es
estrictament convexa arreu, inclús en la cistella (0, 0). I en (0, 0) també serà fortament
monòtona. Una miqueta més de 1 o de 2 partint de (0, 0) augmenta immediatament la
utilitat.
Observacions:
1) Les corbes d’indiferència són corbes (literalment) però tallen l’eix vertical: és una
barreja entre les preferències lineals (substituts perfectes) i unes preferències
estrictament convexes. D’aquí el nom de les preferències d’aquesta família:
u = f xi x j es diu que són "quasi-lineals".
2) Si volem que les preferències siguin estrictament creixents, cal que f sigui creixent
3) Si volem que les preferències siguin estrictament convexes cal que f sigui còncava
(sí, just al contrari!).
4) En el cas que i = 1 i j = 2 , tenim un cas com el de l’exercici: les Cd’I són paral·leles
verticalment
5) En el cas que i = 2 i j = 1 , tenim que les Cd’I són paral·leles horitzontalment.
(vi) u = 3 ln x1 ln x 2
Són les mateixes preferències d’abans. La transformació és:
1/4 1/4
v = f u = eu = x13 x 2
1/4
1/4 3 ln x ln x ln x 3 ln x ln x 3 ln x 1/4
= e 1 2
= e 1 2
= e 1
e 2
= x13/4 x 21/4 .
En l’altre direcció:
u = f 1 v = 4 ln v = 4 ln x13/4 x21/4 = 4 ln x13/4 ln x21/4 = 3ln x1 ln x2
(vii) u = Min x1 ,2 x2
No existeix la RMS, encara que es podria dir que:
1) si x1 < 2 x2 (ens sobra del bé 2) per molt que ens donin del bé 2 no volem donar cap
unitat del bé 1, o que "ens haurien de donar infinit". Ja veieu que no té massa sentit
matemàtic.
2) Si x1 > 2 x2 (ens sobra del bé 1), si ens donen una unitat del bé 1 no ens serveix per a
res i per tant estem disposats a donar cero del bé 2.
Aquesta seria la interpretació del fet que les Cd’I tenen forma de "L" .
Per al cas Min x1 ,2 x2 = 10 , si x1 = 2 , llavors Min 2,2 x2 = 10 és impossible. El mateix
passa per x1 = 3. Compleix totes les propietats, excepte les formes estrictes.
viii) u x1 , x2 = x1 2 x2 1 .
a) RMS:
x2 1
RMS = .
x1 2
Dibuixar el mapa de corbes d’indiferència. Prenem per exemple u 5,4 = 35 . La corba
d’indiferència I 5,4 ve donada implícitament per x1 2 x2 1 = 35 . Per trobar
l’equació explícita de la corba I 5,4 aïllem x 2 :
35
x2 = 1.
x1 2
Donem valors a x1 per trobar x 2 . Per exemple, si x1 = 0 llavors x 2 = 35 / 2 , si x1 = 33
, llavors x 2 = 0 , etc. Per saber si la corba I 5,4 és convexa o còncava estudiem la RMS.
Veiem que si x1 augmenta i x 2 disminueix llavors el valor absolut de la RMS disminueix.
Per tant és convexa.
b) Si u x1 , x2 = 10 i x1 = 2 llavors u 2, x2 = 4 x2 1 = 4 x2 4 = 10 i per tant
3
1
3 3/2 3
x 2 = 3 / 2 = 1,5 . La RMS en 2, és 2 = = = 0.625 . Gràficament (no
2 22 4 8
ho demana l’enunciat), la corba d’indiferència que passa per aquest punt ve donada
implcitament per x1 2 x2 1 = 10 . Per trobar l’equació explcita aïllem x 2 :
10
x2 = 1.
x1 2
Donem valors a x1 per trobar x 2 .
3 3
Veiem que en el punt 2, el pendent de la I 2, és, en valor absolut, 0.625: per a
2 2
cada unitat addicional del bé 1, el bé 2 minva en aproximadament 0,625 unitats.
c) Es compleixen totes les propietats, i tant la monotonia com convexitat ho fan en la seva
versió estricta.
L’Anna està matriculada a la Universitat A, i allà la nota final del curs és la mitjana
aritmètica de les puntuacions dels dos exàmens.
a) Per a cada estudiant, escriu la funció d’utilitat que representa les seves preferències, i
dibuixa la corba d’indiferència que correspon a un aprovat ‘pelat’ (és a dir, a una nota final
de 5). [Pista: et pot ajudar pensar en la nota final com el nivell d’utilitat que assoleix cada
estudiant].
Universitat B
u = 0' 375 x1 0' 625 x2
5 0.375 x1
Si u=5 vol dir que 0' 375 x1 0' 625 x2 = 5 , o bé x2 = (També:
0.625
3 5
u= x1 x2 = 5 implica 3 x1 5 x 2 = 40 )
8 8
Combinacions possibles: 10,2 , 0,8 , 5,5 .
Substituts perfectes, però amb pesos diferents.
Nota 2
10
6
Univ. D Univ. C
5
3
Univ. B
Univ. A
1
Nota 1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
En tots quatre casos el punt (5, 5) és sobre la corba d’indiferència: a totes quatre
universitats, l’estudiant que treu un 5 a cada examen aprova l’assignatura amb un 5 pelat.
b) Suposa que el dia abans del primer examen les quatre amigues se’n van de festa i això
fa que hi treguin un 4 en comptes d’un 5. Per a compensar aquest punt perdut al primer
examen (i seguir aprovant l’assignatura), quin increment de nota (respecte un 5) li caldrà a
cada estudiant al segon examen?
Solució:
Universitat A
Calia x2 = 10 x1 . Si x1 = 4 , llavors x 2 = 6 , un increment de 6 5 = 1 .
Universitat B
5 0.375 x1 5 0.375 4
Calia x2 = . Si x1 = 4 , llavors x2 = = 5.6 , un increment de
0.625 0.625
5.6 5 = 0.6 .
Universitat C
Impossible!
Universitat D
No cal cap increment.
c) Suposa ara que el dia abans del primer examen les quatre amigues es reuneixen per
estudiar i això fa que hi treguin un 6 en comptes d’un 5. Gràcies a aquest punt guanyat al
primer examen, quina reducció de nota (respecte un 5) es podrà permetre cada estudiant
al segon examen (per tal de seguir aprovant l’assignatura amb un 5 pelat)?
Solució:
Universitat A
Calia x2 = 10 x1 . Si x1 = 6 , llavors x 2 = 4 , una reducció de 4 4 = 1 .
Universitat B
5 0.375 x1 5 0.375 6
Calia x2 = . Si x1 = 6 , llavors x2 = = 4.4 , una reducció de
0.625 0.625
5 4.4 = 0.6 .
Universitat C
Cap decrement. Si no treuen al menys un 5 no aproven.
Universitat D
Ja no els és possible de treure un 5 pelat (oooooooh!)
Però per tal d’aprovar no els cal fer res. Amb un zero en tenen prou: una reducció de 5
punts.
d) Per a cada estudiant, quin és el pendent de la corba d’indiferència al punt (5, 5)? Quina
relació hi ha entre la teva resposta a aquest apartat i les dels apartats (b) i (c)?
Per a la universitat A la resposta als apartats (b) i (c) i (d) és la mateixa: -1. La raó és que el
canvi en x1 és d’una unitat i per tant si dividim el canvi necessari en x 2 pel canvi en x1
ens dóna el pendent.
Per a la universitat B la resposta als apartats (b) i (c) i (d) és la mateixa: -0.6 (que equival a
0.375 3
= ). Mateix raó d’abans.
0.625 5
4. La Mar té quatre bosses de pipes i dues bosses de cacauets. El Pere està disposat a donar-li
una bossa de pipes a canvi que ella li dongui dues bosses de cacauets. La Mar accepta. Això
implica necessàriament que:
5. Les figures següents representen les preferències de Marçal, Pere, Marta i Anna pel pa (x1) i la
xocolata (x2).
6. La funció d’utilitat d’en Biel és u(x1, x2) = 2x1 + 6x2. L’equació de la corba d’indiferència que
passa per la cistella
(6, 10) és:
a) x2 = 12 – x1/3
b) x2 = ½
c) x2 = 36 – x1/3
d) x2 =12 + x1/3
e) Cap de les anteriors.
7. Considera novament la funció d’utilitat de l’exercici anterior. El pendent de la corba
d’indiferència en el punt (5, 10) és:
a) – 1/3
b) –3
c) –2
d) –1
e) Cap de les anteriors.
8. Quines de les següents funcions d’utilitat representa les preferències d’un consumidor per a
qui tots dos béns són mals?
a) u(x1,x2) = – 2x1 – x2
b) u(x1,x2) = 70 – x1 + x2
c) u(x1,x2) = x1 – x2
d) u(x1,x2) = 2x1 + x2
e) Cap de les anteriors.
9. Si una funció d’utilitat representa les preferències del Joan i la cistella X té associada una
utilitat de 10 mentre que la cistella Y té associada una utilitat de 20, llavors podem dir:
a) 2y3/3x2.
b) 3x2/2y3.
c) 2y/3x.
d) 3x/2y.
e) Cap de les anteriors.
11. Quina de les següents funcions NO representa una transformació monòtona de la funció
d’utilitat u = x11/3 x22/3?
1 2
a) a(x1 , x2 ) = 200 + x13 x23
1 2
b) b(x1 , x2 ) = 3 ln(x1 ) + 3 ln(x2 )
1
2
c) c(x1 , x2 ) = x13 + 3 ln(x2 ) + 50
d) d(x1 , x2 ) = ln(x1 ) + 2ln(x2 )
e) e(x1 , x2 ) = 70x1 x22 .
12. Donada la funció d’utilitat u = xy2 +400 , quin serà el pendent de la corba d’indiferència que
passa per la cistella (10,20) en aquesta mateixa cistella?
a) -2
b) -20
c) -10
d) -1
e) Cap de les anteriors.
a) Substituts perfectes
b) Complements perfectes
c) Mals
d) Cobb-Douglas
e) Cap de els anteriors.
14. Què indica el valor absolut del pendent de la corba d’indiferència en un punt?
a) (x1,x2) = (3,0)
b) (x1,x2) = (3,10)
c) (x1,x2) = (1,3)
d) (x1,x2) = (5,1)
e) Tant l’(a) com la (b) són correctes.