TEMA 1: PROCÉS D’HOMINITZACIÓ

L’antropologia i la panteologia són ciències que avancen d’una manera constant

amb cada descobriment nou. Les teories rarament es mantenen estàtiques; canvien
i evolucionen al ritme de les noves troballes i dels estudis efectuats

Avantatges del Bipedisme

-Eficiència energètica (no mouen tants els músculs)
-Menys insolacions.
-Ampliem el camp de visió
-Transportar i fer eines sistemàticament.

APUNTS VÍDEO (origen dels europeus)

Quin és l’origen dels Europeus?
‘’Cultivar nos hace humanos’’
Compartim el 90% dels genomes del mico i compartim més de 10.000 anys amb
ells.
Ens distingim per la capacitat, quan comparem el crani d’un humà amb el d’un
mico, hi ha molta diferència.

L’origen de l’origen
Adaptar o morir, són les 2 úniques solucions, com van aconseguir sobreviure els
nostres avantpassats.
Fa 3,5 milions d’anys hi van haver huellas de primats semblats a nosaltres.
Té un cervell de 350 cc, el nostra de 1300, té la cara inclinada, la forma ovalada del
paladar, no té colmills, però té els canyos més desenvolupat que nosaltres, sobretot
aquest caminava en dos potes fa 3,5 milions d’anys.
 Homo habilis, 2,2 millions d’anys té un cervell 500 cc

Paranthropus boisei 1’8 milions d’anys, cervell de

450 cc

Sorgeixen dos bracas, 1 que sorgeix pel paleantropo i el homo habilis.

Té un paladar molt rectangular i el paladar molt desenvolupat.
(La formiga regne dona molta energia)
Els homo habilis menjaben termites o eren carronyeros.
Caminar en dues potes, tenir el cervell més gran, fer eines i menjar de tot (homo
habilis)

Homo georgicus 1’8 million d’anys de 600 cc,

descendent del homo habilis, van ser els primers en
viure a Europa. Van ser els primers homo hibilis trobats
fora del continent Africà

La sequera d’Africà els va obligar a anar-se cap a refugis verdes.

Anaven acompanyats d’un meganterio (dents de sable)

1,000,800 mil anys, Un individu de 45 anys que no portava dents, aquest individu
que li van ajudar a que mengesi, podem veure la primera activitat de comportament
cooperatiu o solidari.

Una part arriba molt rapidament a l’extrem orient, en questió de centmil anys,
l’altra part van colonitzar la part d’Europa sud en les parts montanyoses, després de
mig millió d’anys.
Van trobar eines de fa 400 anys, van trobar un esquelet d’una noia en posició fetal,
van tallar la montanya per que passasi un ferrocarril i al tallar va trobar foiles i
restos de antecessor, eines de pedre.

Homo antecessor 1’2 milions d’anys cervell de 1000 cc,

primera especie genuinament europea
Havia pràcticat el canibalisme

Homo heidelbergensis 500.000 anys, cervell

de 1200 cc, Caçadors de bison, medien més
d’un metre 80

A més de conèixer el foc, parlar, enterren els

seus morts també cuidaven dels malalts
 Homo Neanderthalensis 1700.000 a 25.000
anys, cervell de 1,400 cc, van viure un gran
période a Espanya.
Caçaven en emboscades i amb llançes, de
vegades menjaven xais o cervs, però era raro
que mengesin allò.

Van desapareixer fa 21.000 anys, van ser morts vivents, ja s’havien extinguits.
Van sobreviure els estres de climàtics majors. Amb 300.000 anys es van extinguir
per complet.

Homo sapiens 120.000 anys, 1.350 cc, crani amb

gran capacitat, en cervell menor que el de els
neandertals, el nostre origen es Africà

L’art rupestre és l’art dels

homo sapiens, de vegades
feien instruments per fer
rupestre
EXERCICIS HOMINITZACIÓ
1- Quins són els trets més importants del procés d’hominització?
El bipedisme, cervell més gran i complex que va permet el desenvolupament
del llenguatge
2- Quin paper té l’aparició del llenguatge en relació amb la caça
social i la supervivència de l’espècie?
Planejar i raonar
3- Són específics dels humans la posició erecta, l’us d’eines i la caça
social? Per què?
APUNTS PER L’EXAMEN DEL DIA 9/FEBRER/2022
Què és l’ésser humà?
Som esser vius i compartim moltes característiques amb els altres animals.
El que ens caracteritza com a humans son facetes de la nostra realitat:
● Som capaços de sentir, pensar, recordar i emocionar-nos, vivim en
societat formant part d’una cultura determinada.
● Una dimensió personal que ens converteix en éssers molt especials.
● Som conscients dels nostres pensaments, sentiments i les nostres
decisions.
Aquesta capacitat ens permet apreciar el valor únic i irrepetible que posseeix
cada existència humana.

Els éssers humans tenim una dimensió biològica, psicològica, social

i una dimensió personal.

2. La dimensió biològica de l’ésser humà

Nosaltres desenvolupem les funcions vitals que ens permete alimentar-nos,
relacionar-nos i reproduir-nos. El nostre cos està constituit per molècules
que formen els altres éssers vius del nostre planeta. Estem fets de cèl.lules i
d’ADN

Els científics han desenvolupat una nomenclatura per distingir les diferents
espècies, els ésser humans som individus de l’espècie Homo sapiens.
La nostra espècie pertany a la família dels homínids, forma part dels primats.

3. Fixisme i relacionisme
3.1 Les espècies canvien al llarg del temps?

Abans es pensava que les característiques dels éssers vius eren qualcom
permanent i fix en el temps. Es diu fixisme, afirma que els ésser vius sempre
s’han mantingut iguals.
El fixisme està lligat al creacionisme, basade en el relat de la Biblía. En el
creacionisme, les espècies vives van ser creades per Déu.

La interpretació fixiste concorda a primera vista amb l’experiència que tenim

sobre els éssers vius. Els testimonis que tenim en forma d’escultura per
exemple, ens mostren que els cavalls eren iguals que als d’ara.

3.2 L’evolució de les espècies

El descobriment de fòssils d’éssers vius molt antics, donen a conèixer que
canvien amb el temps.
Comprovem amb els animals i les plantes que existien en el passat no eren
iguals als que coneixem avui. Per explicar aquestes modificacions va sorgir
l’evolucionisme que es basa en que les espècies vives canvien amb el temps.

La teoria de l’evolució va suscitar controvèrsia, creences d’arrel religiosa, la

ciència disposa proves que demostren que l’evolució és un fet. No hi ha
dubte que les espècies vives van canviant al llarg del temps.

3.3 Lamarckisme
Jean-Baptiste Lamarck, va ser el primer científic en demostrar la teoria de
l’evolució. Les transformacions que experimenten les espècies vives son
dues lleis bàsiques:
● L’ús frequent i repetit d’un òrgan produeix canvis en la seva
estructura.
● Les modificacions d’un òrgan es transmeten de generació en generació

Lamarck il.lustrava el cas concret de les girafes. Segons ell, l’escassetat de

recursos que les girafes patien va fer que fesin un gran esforç per allargar el
coll i poder menjar, aquest esforç va provocar un petit allargament de coll,
aquest allargament es va transmetre als membres de generacions seguents.

Podem explicar el canvi anatòmic que mostren els fòssils.

3.4 El darwinisme
Avui dia sabem que els caràcters adquirits no es poden heret, el tret no serà
transmès a la seva desendència.
Charles Darwin, el darwinisme recolza dues idees bàsiques:
● La variabilitat de la descendència: En estudiar la reproducció dels
éssers vius, no tots els descendents són exactament iguals. Malgrat
que les característiques bàsiques d’una espècie es trasmeten de
generació en generació, no tots els fills són idèntics entre si, per això
tampoc no son iguals als seus pares.

● Procés de selecció natural: Algunes d’aquestes petites modificacions

poden ser beneficioses, mentre que d’altres poden resultar
perjudicials. Els éssers vius que s’adaptin millor tindran més
probabilitats de sobreviure i reproduir-se, mentre que els que
s’adaptin pitjor moriran sense descendència
Aquest és el procés de selecció natural, afavoreix els ésser vius més aptes.
Aquest individus tindran més èxit i podran transmetre els seus trets a la seva
descendència, aquest trets trets adaptatius es manifestaran en les
generacions successives, en canvi, els trets desfavorables desapareixeren.

Els orígens de l’espècie humana

L’espècie humana, és producte d’un llarg procés evolutiu. L’Homo sapiens
no ha existit sempre, va sorgir a partit d’altres espècies d’homínids fa
aproximadament 200 000 anys.

● L'hominització: Fa referència al procés d’evolució biològica per mitjà

del qual va sorgir la nostra espècie

De quina manera la selecció natural va anar modificant les

característiques anatòmiques i fisiològiques dels nostres avantpassats.
Unes espècies d’homínids van donar lloc a altres de diferents i més
ben adaptades.

● La humanització: És un procés d’evolució cultural que va més enllà

d’allò purament biològic.

La humanització fou possible per l’aparició del llenguatge, la vida en

societat i la tècnica. La cultura és el tret que ens distingeix més
clarament de la resta d’animals, perquè gràcies a ella som capaços de
elaborar un pensament complex.

El procés d'hominització

La línia de la qual procedeix l’homo sapiens es va separar de la que condueix

als actuals ximpanzés, fa 4,5 milions d’anys.
Des de aquest moment, és considera que els nostres ancestres pertanyen al
grup dels homínids.

Els homínids van experimentar una evolució biològica que els va diferenciar
de la resta dels primats i aquest procés es diu hominització, està marcat per
canvis com la bipedestació, l’alliberament de la mà i l’augment del cervell.

Homínids: Primats que es desplacen drets i caminen per terra amb les dues
extremitats posteriors. Bipedisme*

L’evolució cultural
L’evolució humana no és només algo biològic, la cultura fa referència a la
forma de vid característica d’una societat.
Els ésser humans som capaços d’emprer símbols per representar la realitat i
per comunicar-nos, com per exemple el llenguatge, normes, tradicions,
expectatives.

Quan parlem de la cultura, ens estem referint a totes aquestes realitats que
defineixen conjuntament com és la forma de vida d’un grup social concret.

El procés d’humanització
l’ésser humà per aristòtil 23/2
14

Aristòtil diu que la nostra ànima i el cos estén units

Ànima: vegetativa= funcions de nutrició i reproducció

sensitiva= De la sensibilitat i la locomoció
racional= permet parlar, raonar i distinguir el bé i el mal

Monisme (Aristòtil):
● Estableix que l’humà només té un dels dos principis. Pot ser
de signe materialiste o espiritualista.
● Els monistes materialistes creen que la realitat és la matèria i
els monistes idealistes creen que és l’esperil

Dualista (Plató):
● La ment i cos son dues substancies diferents, encara que
puguin relacionar-se amb elles.

Ésser humà: unitat substancial= cos + ànima = home

un ser sociable= per naturalesa (animal polític)
Gràcies a la raó i al llenguatge pot establir allò que és just i
descubrir les formes de vida més virtuoses.

Segons Aristòtil l’ésser humà es podrà realitzar com a tal si la

ciutat, per mitja de les seves lleis i costums ens proporciona com
un entorn adequat.

Si l’ésser humà funciona com un tot, els seus desitjos seren

controlar per la raó i dirigits pel seu pensament.
La virtut ‘’arete’’ consisteix fonamentalment en el control de la
funció volitiva* *El fet de voler algo
La virtut moral és la disposició a decidir el terme mitjà més
adequat per nosaltres.

VIRTUTS: Ètiques: Tenen a veure amb la nostra manera d’actuar

al món és a dir, amb el bon govern de les nostres accions.
Dianoètiques (diznoia): Tenen a veure amb la nostra
manera de reflexionar i conèixer. → Aristòtil assenyala les
seguents virtuts dianoètiques →
● En l’ambit del saber pràctic: PRVDÈNCIA
● En l’ambit del saber tècnic: ART
● En l’ambit del saber teòric: -Saviesa -Ciència -Intel.ligència

El que és propi de l’home, allò que tendeix naturalment, és a dir,

la seva finalitat natural.
És l’activitat intel.lectual
La felicitat s’identifica amb virtut i plues veritable
L’home que vingui segons la raó serà l’home virtuós, i serà qui
gaudirà del més autentic dels plaers humans:
El plaer de la vida dedícada a conrear la intel.ligència.

Naturalesa → Allò que és la seva finalitat (Per Aristòtil la

finalitat natural és l’activitat intel.lectual)
Hàbits → Virtuts morals (Ser bon eestudiant etc)
Raó → L’home que visqui segon la raó serà l’home virtuós
Thomas Hobbes: -Només som cos (Monista)
-Concepció mecanista* de l’home
-Determinista (no hi ha atzar)
-’’L’home és un llop per l’altre home’’
-L’home és dolent per naturalesa.
-És egoísta, individualista i insaciable

*Mecanista: La matèria
està formada d’àtoms i aquests
es mouen seguint unes lleis

L’EXISTENCIALISME ½ S.XX 2/3/2023

● L’ésser humà no té una naturalesa fixa i no està sotmés a
cap determinació. L’ésser humà no és sinó que va sent.
● a diferència dels animals, cada home pot construir la seva
exsitència o inventar-se-la decidint en cada moment
● El fet de no tenir esséncia, naturalesa fixa, converteix l’humà
en un ésser absolutament lliure: res no ens determina, som
el que decidim ser.
SATRE (AUTOR EXISTENCIÀLISTA)
L’ésser humà no és sinó que existeix. És a dir, en l’ésser humà
‘’l’existència precadeix l’esséncia’’, sempre està en construcció
realitzant-se a si mateix a través de les seves accions.
Cada persona és una elecció absoluta de simateixa. Estem
comdemnats a ser lliures, per tant, a la responsabilitat.
La responsabilitat del que som és total i no valen les excuses.
EL MÓN GREC (16/3/23)
Lo apol.lini La dionisiar
Apol.lo Dionís
Lo racional, l’harmonia, la raó Déu del vi
la proporció, la belleza Lo irracional, la desbaixa,
f la lletjor.

REFLEXIONA (23/3/23)
Recapitula
1. Per què considera Marx que el treball és una
característica essencial dels éssers humas? Com
afecta l’alienació que es produeix en el capitalisme a
aquesta dimensió fonamental de la vida humana?
Perquè els obrers han adoptat les relacions en el món
contemporani.

Es sent esclavitzat i tractat com si fos un màquina, no es sent

lliure.
2. En què consisteix la ideologia? Qui beneficia? De
quina manera aconsegueix imposar-se a la societat?
La ideología ofereix una interpretació deformada de la realitat i
manipula la consciència dels individus.

Beneficia als que tenen poder.

S'aconsegueix en interioritzar la ideología dominant i les

persones acaben acceptant l’ordre social i una forma de vida ja
establerta com si fos algo natural.
3. Quin tipus d’alienació es poden distingir?
Alienació religiosa i la ideològica i laboral
4. Quina és la crítica que planteja Nietzsche al dualisme
antropològic? Per què ataca Nietzsche la visió de
l’ésser humà que ofereixen Plató i el cristianisme?
Diu que l’ànima era la part noble i valuosa de les persones,
mentre que el cos el tracten amb menyspreu i rebuig.

Perquè en les obres de Plató insisitia en la prioritat de l’esperit de

la matèria condemnant tot allò corporal com a inferior i
perniciós.

I el cristianisme, perquè va introduir el pecat manifestant-ho en

negar el desig i els impulsos que el cos et demana i sobrepossen
en salvar l’ànima.

5. Quina opinió té Nietzsche sobre la racionalitat

humana? Segons aquest filòsof, podem dir que la raó
és la característica essencial que ens defineix com a
persones? Quin paper té la raó en la vida humana
segons la interpretació Nietzcheana?
6. En que consisteix l’inconscient de què parla Freud en
la seva teoria de la psicoanàlisi? De quina manera
intervé l’inconscient en les nostres vides?
7. Completa la taula següent en la qual es comparen les
idees dels tres ‘’mestres de la sospita’’:

Aspectes de
l’ésser humà

8. Defineix els termes filosòfics següents amb els

diccionaris proposats (p. 1). Tot seguit, escriu una
frase amb cadascun dels termes en la qual se’n pugui
copsar el significat:
 ● Alienació
● Vitalisme
● Ascetisme
● Ideologia
● Inconscient
● Preconscient

Exercicis pág. 180

1-
només existeix una dues realitats per múltiples
unica realitat diferents realitats diferents
considera que el pensament i pensament i
pensament i la consciència són consciència es
consciència són la aspectes de realitats considera com dues
mateixa realitat fisiques que són propietats que son
independents del dependents de la
cos complexitat del
cervell
-T. Hobbes -Plató -M. Bunge
-B. Spinoza -R. Descartes -K. Popper
-Socrates

3- Com s’ha caracteritzat la singularitat humana al llarg de

la història del pensament?

-A la filosofia grega, La racionalitat està lligada amb el llenguatge

-El cristianisme, destaca l’ànima inmortal que ha sigut creada per
Déu
-L’existencialisme, la llibertat ens distingueix totalment dels altres
ésser vius
-Per Marx, el treball, encara que hi hagin animals que també ho
realitzant, nosaltres donem la nostra passió i esforç per donar
fruits.
-Filòsofs vitalistes com Nietzsche és la vida individual ja que li
donem sentit a la nostra existència
-Altres, dimensió inconscient.

4- Quina relació existeix entre el dualisme antropològic de

Plató i la seva teoria de les Idees?
Plató diu que els ésser humans estem constituïts per dues
realitats, la material i espiritual, la material sent el nostre cos i
l’espiritual la nostra ànima, a més diu que el nostre cos en finit
perquè forma part d’aquest món , en canvi la nostra ànima no ho
és.
Plató a les seves idees diu que nosaltres reencarnem perquè la
nostra ànima no es mort i això lliga amb el dualisme ja que el
nostre cos és mortal i la nostra ànima no és materia.
5- Quina diferència hi ha, segons Descartes, entre el nostre
cos i la nostra ànima? Com anomenava Descartes
cadascuna d’aquestes dues parts de l´ésser humà?
Que el cos i l’ànima pertanyen a dues realitats molt diferents.
El cos com substància extensa i l’ànima com substància pensant.
6- Què és el que pensava la Mettrie sobre els ésser
humans? En què consisteix l’ànima segons aquesta teoria?
Segons Mettrie l’ésser humà és una màquina sofisticada, segons
aquesta teoria l’ànima no existeix ja que som materia.
7- Quines respostes s’han donat al problema de la relació
entre l’ànima o la ment el cos?
L’emergentisme, segons aquesta teoría, afirma que el cos humà
està constituits per cèl.lules, teixits, etc, però també es centra en
la complexitat de l’ésser humà, no només el cos, sinó també el
pensament, la consiència entre altres. L’ésser humà és una entitat
complexa pel qual segons aquesta teoria no podem categoritzar
l’ànima i el cos.
8- Per què creia Spinoza que la llibertat humana és només
una il.lusió? Estàs d’acord amb la seva teoria?
Segons Spinoza, no tenim llibertat ja que vivim en un ‘’tipus de
simulació’’ ja que tot està prederminat, com si algo o algú
superior a nosaltres ja ho hagués previst, i que segons nosaltres
pensem que ho som perquè depenen de les nostres decisions
pensem que passarà una cosa o una altra, però no ho és així.

Estic d’acord ja que

EXERCICIS FITXA
1- Explica qui era Jean- Paul Sartre: d’on era, com era, com
va viure a què es dedicava?
2- Qui era Simone de Beauvoir i quina relació va mantenir
amb Sartre?
3- Explica el context històric que van viure Sartre i Simone
de Beauvoir
4- Quina és el tema central del llibre L’ésser i el no-res?
Quina idea de l’ésser humà exposa Sartre en aquesta hora?
5- Explica la frase de Sartre <<estem condemnats a ser
lliures>>
6- En què consisteix la <<mala fe>> segons Sartre?
7- Per què diu Sartre que la vida humana és una font
d’angoixa?
8- Per què, segons l’existencialisme, l’existència procedeix
l’essència?
9- Digues qui va escriure <<El segon sexe>>. Quina és la
idea central d’aquest llibre?
10- Explica breument el mite de Sisíf. Per què segons Albert
Camus la vida humana s’assembla a la tasca de Sísif?
EXAMEN PARCIAL III TRIMESTRE
La dimensió racional de l'ésser huma en Kant
Al cap de molts segles, la filosofia de Kant tornava a insistir en la
importancia de la raó com a tret essencial dels éssers humans.

Com ja saps, Kant distingia dos usos de la raó. La raó teòrica ens
permet conèixer, mentre que la raó pràctica ens ajuda a decidir
aquesta doble dimensió de la racionalitat fa dels éssers humans
unes criatures molt especials.

Tan sols els éssers racionals són lliures d'escollir com es volen
comportar, de manera que la racionalitat fa possible la vida
moral, La raó, així mateix, és el fonament de la dignitat humana.
Els éssers humans tenim dignitat perquè la nostra condició
d’ésser racionals, conscients i capaços de dedicidir ens fa únics.
Per aquest motiu, cadascun de nosaltres té un valor singular
perquè la nostra condició d'éssers racionals, consCients
irrepetible que anomenem dignitat.

Per a Kant, la raó és la característica primordial dels éssers

humans, atès que és el fonament de la capacitat moral i de la
dignitat de les persones.

3. Cos i ànima
3.1. Què és l'ànima?
En moltes culltures es considera que totes les coses tenen una
anima o principi Vital. D'acord amb aquesta visió de la realitat,
anomenada animisme, els animals, els arbres, les pedres, I'aigua
o el foc tenen anima.

Pero, molts pobles han destacat el caràcter singular dels éssers

humans, i han atribuit la diferència a un element espiritual únic
en l'ànima humana.
Al llarg de la història de la filosofia s'hi han proposat
interpretacions molt diferents sobre l'ànima humana i sobre la
manera com aquesta es relaciona amb el nostre cos.

3.2. El dualisme antropològic

La visió platònica sobre l'ésser humà
Els autors que defensen l'existència en l'ésser humà del cos i
l'ànima com a dos elements clarament destriables s'anomenen
dualistes. Per a aquests filòsofs, l'ésser humà està format per
dues realitats diferents: I'una és material i l'altra, espiritual. En
general, aquests pensadors consideren que la dimensió espiritual
de l'ésser humà és la seu de la racionalitat, per la qual cosa
constitueix la part més valuosa de les persones.

El dualisme antropològic afirma l'existència del cos i l'ànima com

a dues realitats diferents.

La visió de Plató sobre l'ésser humà, que està inspirada en la seva

teoria de les idees, estableix una completa separació entre
l'ànima i el cos. Segons Plató, el cos és material i pertany, en
conseqüència, al món sensible. Com totes les coses materials, el
cos és imperfecte i canviant. A més, és finit* perquè és mortal.
L'ànima, en canvi, és la part immortal i espiritual de l'és-
ser humà.
Plató valorava l'ànima molt per damunt del cos. Per explicar la
diferència entre el que és material i el que és espiritual, afirmava
que l'ànima era presonera del cos com si es trobés dins d'una
presó.

Plató creia en la reencarnació, I pensava que la nostra ànima

racional havia estat en contacte amb el món intel·ligible abans
del naixement. Per això les coneixem, encara que en néixer les
hàgim oblidat. Això és el que fa possible el procés de
reminiscència, malgrat que només estigui a l'abast dels qui
s’esforcen per aprendre filosofí
Plato
L'ànima humana en el cristianisme
1'antropologia cristiana s'inspira en el dualisme platònic, però
rebutja la rencarnació. Segons el cristianisme, la nostra ànima
immortal no existeix amb anterioritat al cos, sinó que és creada
per Déu per a cada persona.

Per als cristians, I'ànima està associada a la dimensió

transcendent que hi ha en les persones, perquè aspira a la
salvació que ens espera després d'aquesta vida. El destí de
l'ànima dependrà del nostre comportament, per
tal com I'home és lliure de seguir els manaments de Déu o de
desobeir-los i caure en el pecat.

L'ésser humà en la filosofia de Descartes

L'antropologia de Descartes també és dualisme. Descartes creia
que el cos i l'ànima corresponen a dues realitats completament
diferents.

El cos, que anomena substància extensa, és material. Com

totes les coses materials, el cos ocupa un lloc en l'espai i està
subjecte al determinisme. Tot el que s'esdevé en el cos es pot
explicar per mitjà de les lleis de la física. Per a Descartes, el cos
humà es comporta igual que una màquina i, pertant, el seu
funcionament es pot predir científicament.

L'ànima, en canvi, és espiritual. No ocupa cap lloc espacial,

perquè el que la caracteritza és el pensament. L'ànima és una
substància pensant. Com que no es tracta de res material,
l'ànima no està subjecta al determinisme.
Els nostres pensaments, desigs i decisions no estan sotmesos a
les lleis de la ciència. Per això, l'ànima humana és lliure i
immortal.
Per a Descartes, el cos és una substància material subjecta al
determinisme. l'ànima, en canvi, és una substància pensant
espiritual, lliure i immortal.

Descartes pensava que l'ànima actua com a guia del cos. D'acord
amb la seva teoria, es podria comparar el cos amb un vaixell i
l'ànima, amb el capità que el dirigeix. Això no obstant, aquesta
divisió radical entre cos i ànima tambe planteja alguns problemes
difícils de resoldre: si el cos i l'ànima són
tan diferents, com poden comunicar-se entre si? Com pot l'ànima,
que és espiritual, manejar el cos, que és material? De quina
manera estan relacionades aquestes dues dimensions humanes?

3.3 El monisme materialisa

La influència del dualisme en la filosofia ha estat extraordinària.
Aquesta fou la teoria antropologica dominant durant molts
segles, primer en la seva versió platònica i més tard segons la
interpretació cristiana. El predomini d'aquesta manera de pensar
fou tan gran que només va començar a ser qüestionada a partir
del segle XVIII.

En aquest moment, que correspon a l'època de la ll·lustració,

alguns pensadors van reaccionar contra el dualisme proposant
una teoria alternativa basada en el materialisme. Inspirat per la
mentalitat científica que començava estendre’s per Europa, el
monisme antropològic afirmava que l'esser humà està format
únicament pel seu cos material.

El monisme antropològic considera que l'ésser humà està

constituit per una única realitat, que és el cos.

Seegons els monistes, nosaltres som el nostre cos. Allò que

anomenem ànima és tan sols un efecte produit pel funcionament
dels nostres organs.
Atès que és material, el cos obeeix les lleis naturals, de manera
que el seu comportament es pot predir mitjançant la fisica, la
química i la biologia.
L’unica diferència que hi ha entre les persones i les màquines és
el grau de complexitat.

A més, com que rebutgen l'existència d'una part espiritual en

l'ésser huma, els monistes creuen que no existeix res després de
la mort. Quan morim, el nostre cos deixa de funcionar i nosaltres,
simplement, deixem d'existir.

Julien Offroy de La Mettrie (1709-1751) fou un dels monistes

antropològics més cèlebres. Per a La Mettrie, l'ésser humà és una
espècie de robot molt sofisticat, la complexitat del qual és tan
gran que a vegades ens fa pensar en l'existència d'una part
immaterial anomenada ànima. L'ànima, però, no existeix, ja que
tan sols som matèria.

En l'època contemporània, molts autors han donat suport a

alguna versió del monisme antropològic. Aquests pensadors
consideren que es tracta de la teoria més conseqüent amb la
moderna visió científica del món, segons la qual tot el que
existeix està constituit per matèria. D'acord amb aquesta
interpretació, l'ésser humà també està format per àtoms, igual
que les plantes o els animals. El que som es pot explicar
científicament: estem fets de cèl·lules, que al seu torn estan fetes
de molècules.

Amb tot, el monisme antropològic també deixa molts

interrogants sense resoldre. Si l'ésser humà només està fet de
matèria, com podem explicar l'aparició del pensament i de la
consciència? D'on provenen els sentiments? És possible oferir una
explicació materialista del que s'esdevé quan ens enamorem quan
ens emocionem en llegir un poema?

3.4. Una unió inseparable

Ben bé des del segle XVl, l'antropologia filosòfica s'ha dividit entre
els partidaris del dualisme i els defensors del monisme
materialista. L'encès debat entre aquestes dues teories encara
continua, tot i que també s'han proposat visions alternatives que
miren d'harmonitzar ambdues posicions.

L'emergentisme, per exemple, es basa en la interpretació

materialista de l'ésser humà, però també té molt en compte la
nostra dimensió psicològica i espiritual, Mario Bunge o Karl
Popper es troben entre els defensors de l'emergentisme
antropològic.

4.2. La llibertat com a il-lusió

Alguns filòsofs sostenen que la llibertat humana en realitat no és
mesque una illusió.

El determinisme afirma que tot el que fem està prefixat i s'esdevé

de manera inevitable. La sensació de llibertat prové de la
ignorància.

La majoria de la gent no és conscient dels factors que ens

empenyen a pensar, a parlar ia actuar de la manera com ho fem.
Per això ens creiem lliures, però, de fet, no en som.

La filosofía de Spinoza es pot prendre com a exemple d'aquesta

visió determinista. Spinoza pensava que tot el que s'esdevé està
predeterminat. Les nostres accions no depenen de la voluntat,
sinó que obeeixen a causes que es poden investigar i descobrir.
Però, com que les persones ignoren aquestes causes, tenen la
impressió que actuen Iliurement.

Quan llancem una pedra al buit, la pedra cau obeint la llei

inexorable de la gravetat. Què passaria si la pedra pogués parlar i
ens digués que cau perquè vol? Sense dubte, pensaríem que està
equivocada, perquè desconeix que hi ha una causa natural que
n'explica el moviment. Segons Spinoza, el que ocorre amb els
éssers humans no és diferent del que ocorre amb les pedres.
Les persones també estem dirigides per causes superiors a
nosaltres, però el nostre desconeixement fa que visquem la
il·lusió de la llibertat.

El conductisme de Skinner constitueix un altre exemple de teoria

determinista.
D'acord amb ell, la conducta es pot modelar completament per
mitjà de l'aprenentatge. Emprant un adequat sistema de premis i
càstigs, les persones poden aprendre a comportar-se de la
manera com vulguem. Un entrenament adient garanteix que
puguem predir la conducta amb tota seguretat. En aquestes
circumstàncies, el comportament es converteix en quelcom
predeterminat, sense cap marge per a la llibertat.

Skinner creia que l'aplicació sistemàtica i rigorosa d'un

entrenament conductista podria canviar completament la societat.
D'aquesta manera, per exemple, seria possible eliminar del tot el
crim o la delinqüència, com també educar totes les persones
perqué fossin amables, respectuoses i honestes.

4.3 La llibertat com a essència d'allò humà

En contraposició amb l'opinió dels filòsofs deterministes, també

hi ha hagut pensadors que han defensat l'existència real de la
llibertat humana.

L’existencialisme considera que la llibertat constitueix la

característica més important de les persones. Segons aquest punt
de vista, la llibertat és una realitat fonamental ja que es tracta
d'un tret únic dels éssers humans.

El francès Jean-Paul Sartre explicava aquesta singularitat humana

recorrent a la distinció entre essència i existencia. Segons Sartre,
totes les coses que veiem al voltant nostre tenen una essència
prefixada que determina el que són. L'essència d'una pedra, d'un
arbre o d'un cavall defineix el que són aquests éssers.

Les persones, en canvi, no tenn una essència fixa i definida. Amb

les tries que fem al llarg de la nostra existència, les persones ens
convertim en allò que acabem sent. La nostra llibertat ens permet
configurar el tipus de persones que volem ser.

Aquesta capacitat d'elegir Iliurement és una característica única

dels éssers humans. De fet, Sartre distingia entre dues formes
molt diferents d'ésser, que anomenava ésser-en-si i ésser-per-a-si.

Les coses són éssers-en-si, perquè tenen una essència fixa que
especifica el que són. Els éssers-en-si no són capaços d'elegir, i
allò en què consisteixen és quelcom permanent i determinat.

Les persones, en canvi, són éssers-per-a-si, per tal com són

lliures i conscients. Els éssers humans no tenim una essència
prefixada. En les persones, l'existència precedeix l'essència.
Es a dir, la nostra llibertat ens per-met anar construint allò que
arribem a ser.

Basant-se en aquesta distinció, Sartre afirmava que, en rigor, els

únics éssers que realment existeixen són les persones. Existir
consisteix a construir la propia essència humana per mitjà
d’eleccions lliures. Per això podem dir que les coses són, encara
que no existeixen, perquè no poden escollir. L'existencialisme
rep el nom de la importància que Sartre (i altres autors com ara
Heidegger Camus) donaven a l'existencia com a tret distintiu
del que és humà.

I. La filosofia de la sospita
6.El treball
61. Els factors ocults del comportament humà
Les interpretacions filosòfiques de l'ésser humà que hem vist fins
ara en comú: totes confien en el poder de la raó per escatir les
claus del nostre comportament. Aquestes teories suposen que la
realitat humana és transparent, perquè es pot comprendre
immediatament si l'estudiem de manera adequada.

Però no tots els autors han compartit aquesta perspectiva. Al

segle XIX també van sorgir interpretacions antropològiques
interessades a estudiar els factors Ocults que influeixen en les
persones. D'acord amb aquesta visió per explicar què és l'ésser
humà cal cercar-la en elements poc evidents i és dificil
d’identificar-la a primera vista. Marx, Nietzsche i Freud són tres
importants pensadors que van adoptar aquest enfocament en
elaborar les seves teories sobre l'ésser humà.

EI filòsof francès Paul Ricoeur va anomenar "mestres de la

sospita" aquests tres autors. Segons Ricoeur, aquests pensadors
van ser els primers a "'sospitar" que les interpretacions
tradicionals sobre l'ésser humà eren insuficients. Per a ells, més
enllà dels factors manifestos que es poden conèixer amb claredat,
també existeixen elements ocults que influeixen decisivament en
el nostre comportament.

6.2. El treball en l'antropologia de Marx

la teoria antropològica de Karl Marx otorga una importància
cabdal al treball humà. Segons Marx, el que ens diferencia dels
altres animals és fonamentalment la capacitat humana de
transformar la natura de manera creativa.

Evidentment, també hi ha animals socials que modifiquen el seu

entorn, com ara les abelles, les formigues o els castors. Però Marx
creia que la manera com els éssers humans intervenim en el món
que ens envolta és única.
Només les persones som capaces de planificar amb antelació la
manera com nsformarem la realitat, en comptes de seguir
cegament els nostres instints.
El procés de treball, els éssers humans fem servir la imaginació, la
raó i la creativtat. D’aquesta manera podem modificar el nostre
entorn per cobrir.

les nostres necessitats i per satisfer els nostres desigs materials.

Per això, el treball és una activitat alliberadora i creativa, en la
qual es manifesta la nostra veritable condició humana.

Segons Marx, aquestes característiques fan del treball una

activitat unica i exclusivament humana. L'ésser és I'animal que
treballa. A més, es tracta d'una activitat social, en la qual
intervenen elements fonamentals com ara el llenguatge, la
intel-ligència i la capacitat de cooperar amb els altres.

Per a Marx, l'essència d'allò humà s'expressa en la realització d'un

treball creatiu que ens permet transformar la realitat que ens
envolta col·laborant amb els altres.

6.3. Treball i alienació

Marx era molt conscient que la seva teoria sobre el treball no
responia a realitat que vivien els obrers a les fàbriques. Un
treballador en una cadena de muntatge no experimenta el seu
treball com una activitat alliberadora ni creativa. L'obrer industrial
se sent més aviat sotmès al ritme de les maquines que l'obliguen
a fer una feina mecànica i repetitiva. Com es pot explicar aquesta
situació?

Segons Marx, el problema rau en la forma específica que han

adoptat les relacions de treball en el món contemporani.

A les societats tradicionals, els treballadors són propietaris dels

productes que elaboren. Quan un artesà fabrica un objecte, aboca
tota la seva energia i creativitat. que queden plasmades en el
producte del seu treball. L'objecte que ha fabricat conté el fruit
del seu estorç, que l'artesà pot contemplar satisfet perquè li
pertany.

Però, la situació dels treballadors és molt diferent en la societat

industrial. Els obrers que treballen en una fàbrica no són
propietaris dels objectes que elaboren. Malgrat que aboquen la
seva energia en el procés de producció, el resultat del seu esforç
pertany a un capitalista que és el propietari de la fàbrica.

D'aquesta manera, l'obrer pateix un curiós malestar. En comptes

de sentir-se lliure, l'obrer que treballa en una societat capitalista
se sent esclavitzat i tractat com si fos una màquina, i experimenta
l'alienació*.

6.4. La ideologia

Com és possible que els obrers acceptin en silenci la seva

situació? Per què se sotmeten a una forma de treball alienant i
deshumanitzadora? Què és el que impedeix que es rebel·lin per
canviar les coses?

Marx creia que l'explotació dels obrers es podia mantenir

mitjançant el domini de la ideologia, que ofereix una interpretació
deformada de la realitat i manipula les consciències dels
individus.

La ideologia és una visió distorsionada del món que serveix per

justificar el domini dels poderosos.

Encara que beneficia els qui tenen el poder, la ideologia s'estén

per tota la societat i influeix en la vida de totes les persones. En
interioritzar la ideologia dominant, les persones acaben acceptant
l'ordre social i la forma de vida establerta com si fossin naturals i
impossibles de canvia., En això consisteix l'alienació ideològica.
A la societat capitalista, la ideologia dominant insisteix en la
importància de la llibertat. Ja no hi ha esclavitud ni servitud.
Ningú no està obligat a fer el desitja. El capitalista és lliure per
contractar els seus treballadors, igual que els obrers són lliures
de treballar a l'empresa que triïn. Tothom que vulgui
pot emprendre un negoci, perquè hi ha llibertat d'empresa.

Quin problema hi pot haver en un plantejament com aquest?

Encara que aquest discurs sembla just i raonable, Marx insisteix
que es tracta d'una visió ideològica. Parlar de la libertat resulta
molt convincent, però són els obrers veritablement lliures? Un
obrer podria emprendre un negoci lliurement? Podria triar no
treballar?

En el fons, malgrat tot el que es diu sobre la llibertat, els obrers

no tenen més remei que acceptar les condicions de treball que els
imposen a la fàbrica si volen sobreviure. La llibertat només està a
l'abast dels poderosos, que veritablement poden triar. Els obrers
només es poden sotmetre a aquest estat de conses, encara que
ho facin creient que viuen en llibertat.

El poder de la ideologia rau en la manera callada i secreta amb la

qual domina les consciences de la gent. La ideología no és
transparent. No és fàcil adonar-se de la manera com ens manipula
i ens condiciona. Per això Marx és un mestre de la sospita, ja que
va insistir a desvelar la càrrega idelògica que amaga la nostra
forma habitual de pensar

7. La vida
7.1. El vitalisme de Nietzsche
Tot el pensament de Friedrich Nietzsche és una afirmació del
valor irepetible de la vida individual. Segons Nietzsche, el punt de
partença per comprendre l'ésser humà ha de ser la vida,
experimentada en tota la seva plenitud. Les persones no som,
com habitualment s'ha afirmat, éssers essencialment racionals.
També hi ha en nosaltres elements instintius i irracionals que
tenen una importància decisiva, i que cal reconèixer i acceptar.

El vitalisme de Nietzsche afirma la importància de la vida, entesa

com una experiència individual plena d'intensitat i plenitud.

7.2. Contra la filosofia occidental

Nietzsche va criticar durament la filosofia occidental per haver-se

negat durant segles a reconèixer la importància de la vida
humana. Segons ell, els filosofs sempre han insistit en el valor
d'allò ultramundà, dels elements espirituals de l'ésser humà, tot
menyspreant allò material que hi ha en nosaltres.
Aquests pensadors consideren que l'ànima era la part noble i
valuosa de les persones, mentre que el cos el tracten amb
menyspreu i rebuig.

La por dels filòsofs a tot allò instintiu, irracional i corporal els va

portar a negar la importància dels nostres impulsos més primaris.
Pero, Nietzsche creia que aquests impulsos eren fonamentals per
a nosaltres, perquè constituien elements centrals i innegables de
la nostra vida.

Segons Nietzsche, Plató és el responsable principal d'aquest

nefast menyspreu de la vida. A les seves obres, Plató sempre va
insistir en la prioritat de l'esperit sobre la matèria, condemnant
tot allò corporal com a inferior i Pernicios. Segons Plató, I'origen
dels defectes, les imperfeccions i les limitacions dels éssers
humans és el nostre cos material. Per això insistia en la
importancia de preocupar-se per l'ànima, menyspreant el cos.

Aquest ascetisme platònic explica, segons Nietzsche, per què la

tradició filosòfica en general ha condemnat el cos com a impur i
ha valorat únicament la nostra dimensio espiritual.
El rebuig de la vida va adquirir un nou signiticat amb el
cristianianisme quan es va introduir el concepte de pecat. Els
cristians insistiren a negar el valor del cos i dels instints perquè,
segons el cristianisme, el més important és salvar l'ànima
immortal. Això només es pot aconseguir vencent la temptació i
sobreposant-se als desigs i els impulsos corporals. Les virtuts
exaltades pel cristianisme son, precisament, les que ajuden a
vèncer les temptacions del cos. Entre aquestes virtuts hi ha la
castedat, la humilitat, la resignació o la mansuetud.

Nietzsche va reaccionar iradament contra aquesta actitud

menyspreadora de la vida. Enfront del platonisme i el
cristianisme, la filosofia nietzscheana resalta allò mundà, el valor
de la vida i la importància de tot allò corporal que hi ha en
nosaltres.Una vida intensa es caracteritza per trets oposats als
que valoraven els cristians. Allà gue és autènticament valuós és la
força, la salut, l'orgull, la passió i tot el gue serveixi per
desenvolupar la plenitud vital.

La interpretació que fa Nietzsche de la racionalitat humana és

especlalment significativa. Durant tota la història de la filosofia, la
raó ha estat considerada una de les facultats essencials de l'ésser
humà. Nietzsche, pero, creu que la raó no ens ajuda a
comprendre la vida.

La rao, per a Nietzsche, no és un instrument per assolir la veritat,

sinó que més aviat ens serveix per elaborar mentides profitoses.
Abans que animals racionals, els éssers humans som vida i
instint. Més enllà de la raó, existeixen en nosaltres impulsos
irracionals que expliquen el que som. Nietzsche és un mestre de
la sospita per la seva desconfiança en el poder de la raó,
juntament amb la seva insistència en el pes d'allò irracional en
l'ésser humà.

8. L'inconscient
8.1. Els orígens de la psicoanàlisi

Sigmund Freud, el tercer "'mestre de la sospita", no era filòsof

sinó metge. Però, la importància de la seva obra i la repercussió
de les seves teories l'han convertit en un personatge fonamental
per al pensament contemporani. La filosofia del segle XX està
influida per les idees de Freud, i les seves aportacions
fonamentals continuen marcant l'orientació de diversos corrents
psicològics i filosòfics.

L’interès de Freud per la psicologia el va portar a desenvolupar la

psicoanàlisi com un nou mètode terapèutic. La idea central de
la psicoanàlisi va sorgir de les converses que Freud mantenia amb
els pacients a la seva consulta, on els convidava a parlar amb
llibertat sobre el primer que els passés pel cap i aexplicar-li
detalladament els seus somnis.

Malgrat que el discurs dels pacients semblés absurd o irrellevant,

amb el temps Freud va descobrir que sovint aquestes escenes
amagaven un significat secret el va conduir a elaborar una nova i
revolucionària teoria sobre el funcionament de la ment humana.

8.2. L'estructura dels processos mentals

La teoria psicoanalítica planteja l'existència d'elements ocults en
els nostres processos psíquics. Freud va anomenar inconscient
l'àmbit dels nostres desigs amagats, de les pulsions que reprimim
i de les experiències oblidades que van marcar la nostra
infantesa.

Les persones no tenim accés a l'inconscient, perquè es tracta d'un

espai ocult al qual la nostra consciència no pot entrar.
Precisament per la seva invisibilitat, I'inconscient és el lloc on la
nostra ment arracona tot allò que ens avergonyeix i que ens
neguem a acceptar racionalment. Però, tots aquests elements
continuen presents al nostre interior, intentant escapar del seu
ocult tancament, i influint en silenci en el que pensem, diem i
fem.
De vegades, alguns elements emmagatzemats en l'inconscient
tenen ocasió de passar al preconscient. Aquí es processa tot el
que prové de l'inconscient. dissimulant els trets que semblarien
inacceptables per a la nostra raó.
D'aquesta manera, el preconscient actua com un lloc intermedi
entre l'inconscient i el conscient, seleccionant el que es pot
mostrar i el que ha de quedar amagat.

El conscient és l'espai mental que podem conèixer directament.

Tots els processos mentals als quals podem accedir pertanyen a
l'àmbit conscient. En el conscient hi ha els pensaments, els
sentiments i els desigs dels quals ens adonem i dels quals parlem
habitualment.

Freud va assenyalar la importància que tenen en els nostres

processos mentals els desigs i els traumes inconscients, dels
quals no ens adonem.

Tot i el seu caràcter ocult, Freud pensava que l'inconscient

acomplia un paper fonamental en la nostra vida psíquica. Segons
creia, bona part dels nostres desigs inconscients són de tipus
sexual. Si es mostressin tal com són, resultarien totalment
inacceptables. Malgrat això, els elements inconscients mantenen
una lluita contínua per sortir del seu confinament i passar al
preconscient.

En ocasions, els desigs reprimits o els sentiments inconscients

aconsegueixen manifestar-se d'alguna manera, per exemple
apareixent en els nostres somnis. Però mai no es mostren de
manera clara i directa, perquè això resultaria inacceptable per a la
nostra part conscient. Sempre que apareixen es presenten alterats
i transformats, sorgint de manera confusa i difícil de reconèixer.
Per això, els somnis a vegades semblen foscos i enigmàtics.

Es possible, però, descobrir quins són els elements que s'oculten

darrere les imatges i les escenes que somniem. En això és en el
que consisteix la psicoanàlisi, que també es pot aplicar com a
procediment terapèutic per identificar els traumes oblidats
causants d'alguns trastorns mentals.

III ALTRES DIMENSIONS D’ALLÒ HUMÀ

9. Una recerca inacabda
9.1 Els multiples trets d’allò humà

Tot i les múltiples teories que s'han proposat per explicar el que
són els éssers humans, la pregunta fonamental de l'antropologia
filosòfica continua estant oberta.
La filosofia encara continua cercant allò que ens fa essencialment
humans.

Al llarg d'aquesta recerca, com hem vist, els pensadors han

prestat una atenció especial a alguns trets concrets de les
persones. Com hem vist, entre aquests trets hi ha el domini de la
paraula, la racionalitat, la moralitat, la sociabilitat, la libertat, la
consciència, el treball, la vida i els processos mentals
inconscients.

La incistència dels filosòfs en aquests elements ha tingut una

enorme influencia en la història del pensament. Però, també hi ha
teories alternatives que han proposat altres processos l’origen de
la singularitat humana.

Alguns filòsofs han considerat que el que ens fa humans és la

nostra capcitat de crear i gaudir de l'art. Tot i que hi ha
animals capaços d'elaborar estructures o de modificar el seu
entorn, existeix una diferència important entre nosaltres i ells. Els
ocells, per exemple, sempre fan els seus nius de la mateixa
manera. Els nius són útils i pràctics, de manera que la forma de
ferlos segueix unes pautes fixes i repetitives. Les persones, en
canvi, som capaces d'apreciar una dimensió de la realitat que va
més enllà d'allo útil o d’allo profitós.
Els éssers humans som únics perquè valorem la bellesa,
l'harmonia de les formes i l'originalitat creativa. Aquest tret, a
més, està present en nosaltres des dels origens de la humanitat.
Les primeres manifestacions artístitiques conegudes són les
pintures rupestres amb les quals els nostres avantpassats van
decorar algunes cavernes. Els éssers humans som els únics
capaços d'emocionar-nos estèticament, i aquest tret sembla que
ha estat present des de l'aparició de I'Homo sapiens. De manera
que no és escabellat considerar que la capacitat artística és un
tret essencial d'allò huma.

A I’hora d'identificar què és el gue ens fa humans, també hi ha

pensadors que s’han fixat en el riure. Altres han assenyalat la
importància del joc, una activitat que es realitza per plaer i que
aparentment no té cap utilitat pràctica. Així mateix, hi ha autors
que han subratllat el fet que els éssers humans som els únics
animals capaços de crear música i de gaudir-ne.

Alguns pensadors han insistit en la capacitat única dels humans

per reconėixer-se en el rostre d'altres persones, identificant-hi les
mateixes emocions que nosaltres sentim. D'acord amb aquesta
interpretació, el que ens diferencia els éssers humans és
I'empatia, la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altre i sentir
com a propi el sofriment o el dolor dels altres. Fins i tot hi hà qui
ha assenyalat que el nostre tret definitori és el dol, que és la
capacitat exclusivament humana de sentir tristesa i sofriment per
la perdua dels nostres éssers estimats.

9.2. La dissolució del subjecte

Com hem vist, els pensadors han mostrat al llarg de la història un
gran interés per aclarir en què consisteix I'essència d'allò humà.
Això ens pot fer pensar que el tema de l'ésser humà constitueix
un motiu de reflexió universal i etern. Això no obstant, el filòsof
francès Michel Foucault no està d'acord amb aquesta
interpretació.
Per a Foucault, l'interès per l'ésser humà està lligat a una època i
a una cultura molt concretes. Certament, la filosofia s'ha ocupat
també dels éssers humans en èpoques anteriors. El que diu
Foucault és que les obres dels autors antics s'interessen per les
persones, però no tracten sobre "l'ésser humà". Aquest gran
concepte de l"ésser humà" és una generalització abstracta que
només pren forma en la modernitat i que abans del segle XVI no
es coneixia.

El concepte d'ésser humà és una generalització que apareix quan

els estats europeus moderns es comencen a desenvolupar. En
aquest moment sorgeixen tècniques per gestionar i controlar la
societat, amb les quals emergeixen els conceptes de subjecte o
ésser humà.

El subjecte és l'individu que es pot comptabilitzar en les

estadístigues, o que es pot educara les escoles, o que es pot
tancar a les presons o als hospitals. Només quan apareix aquest
concepte és possible desenvolupar les "ciències humanes" o
elaborar una filosofia específica sobre I'ésser humà.
Per això, aquest tema respon a una situacio Cultural molt
concreta. que tal vegada es pugui modificar en el futur.

APUNTS PER ESTUDIAR

La dimensió racional de l’ésser humà en Kant
En la filosofía de Kant, la dimensió racional de l'ésser humà és
considerada un tret essencial que fa dels éssers human uns
éssers especiales.
Kant distingue entre dos usos de la raó: la raó teòrica i la raó
pràctica.

La raó teòrica ens permet conèixer i comprendre el món que ens

envolta, mentre que la raó pràctica ens ajuda a decidir com hem
de comportar-nos en el món. Per Kant, la racionalitat fa possible
la vida moral, ja que només els éssers humans racionals són
capaços de fer eleccions lliures i decidir com volen comportar-se.

Així mateix, la raó és el fonament de la dignitat humana. La

condició d'ésser racional, conscient i capaç de decidir ens fa únics
i irrepetibles, de manera que cada ésser humà té un valor singular
anomenat dignitat.
En conclusión, según Kant, la raó és la característica primordial
dels éssers human, ja que és el fonament de la capacitat moral i
de la dignitat de les persones. La dimensió racional de l'ésser
humà és, per tant, un tret distintiu que els situa en una posició
única en el món.

3. Cos i ànima
3.1. Què és l'ànima?
la qüestió de l'ànima i la seva definició. En algunes cultures, es
considera que tots els éssers tenen una ànima o principi vital, que
s'anomena animisme. Així, els animals, les plantes, les pedres,
l'aigua i el foc es consideren que tenen ànima.

No obstant, moltes cultures han destacat el caràcter singular dels

éssers humans i han atribuït la seva diferència a un element
espiritual únic de l'ànima humana. Al llarg de la història de la
filosofia, s'han proposat diferents interpretacions sobre l'ànima
humana i la seva relació amb el cos.

En resum, el text aborda la qüestió de la definició de l'ànima,

posant de manifest la diferent visió que se'n té en funció de les
diferents cultures i èpoques, i plantejant la qüestió de la relació
entre l'ànima i el cos en el context de la filosofia.

3.2. El dualisme antropològic

La visió platònica sobre l'ésser humà
El dualisme antropològic és una corrent filosòfica que defensa
l'existència de dos elements diferents en l'ésser humà: el cos i
l'ànima. Per als dualistes, la dimensió espiritual de l'ésser humà
és la més valuosa, i constitueix la seu de la racionalitat.

La visió de Plató sobre l'ésser humà estableix una completa

separació entre l'ànima i el cos. Segons ell, el cos és material,
imperfecte, canviant i mortal, mentre que l'ànima és la part
immortal i espiritual de l'ésser humà. Plató valorava l'ànima per
damunt del cos, considerant que aquesta última era presonera del
cos com si es trobés en una presó.

Plató també creia en la reencarnació, pensant que l'ànima havia

estat en contacte amb el món intel·ligible abans del naixement i
que això era el que feia possible el procés de reminiscència. Per
això, segons ell, coneixem les coses encara que en néixer les
hàgim oblidat, i només està a l'abast dels qui s'esforcen per
aprendre filosofia.

L'ànima humana en el cristianisme

En l'àmbit del cristianisme, l'ànima humana és considerada una
creació divina que no preexistia al cos. La tradició cristiana també
parteix del dualisme platònic, però rebutja la reencarnació. El
destí de l'ànima depèn del comportament de la persona durant la
vida, ja que el cristianisme considera que l'ànima aspira a la
salvació després de la mort. Per aconseguir-la, és necessari seguir
els manaments de Déu i evitar el pecat.

L'ésser humà en la filosofia de Descartes

En resum, en la filosofia de Descartes, l'ésser humà és una
combinació de cos i ànima, que són substàncies completament
diferents i separades. El cos és material, està subjecte al
determinisme i es comporta com una màquina. L'ànima és
espiritual, no està subjecta al determinisme i és lliure i immortal.
Això planteja problemes sobre com les dues dimensions són
capaces de comunicar-se i interactuar entre si.
Per a Descartes, el cos és una substància material subjecta al
determinisme. l'ànima, en canvi, és una substància pensant
espiritual, lliure i immortal.

3.3 El monisme materialisa

-El monisme antropològic és una teoria alternativa al dualisme
que afirma que l'ésser humà està format únicament pel seu cos
material.

-Segons els monistes, el cos és la única realitat que conforma

l'ésser humà i l'ànima és tan sols un efecte produït pel
funcionament dels nostres òrgans.

-El comportament del cos es pot explicar científicament

mitjançant la física, la química i la biologia.

-El monisme antropològic rebutja l'existència d'una part espiritual

en l'ésser humà i creu que no hi ha res després de la mort.

-Julien Offroy de La Mettrie va ser un dels monistes antropològics

més cèlebres, qui considerava que l'ésser humà és una espècie de
robot molt sofisticat.

-Molts autors contemporanis donen suport a alguna versió del

monisme antropològic, considerant-lo la teoria més conseqüent
amb la visió científica del món.

-No obstant, el monisme antropològic no ofereix una explicació

satisfactòria de l'aparició del pensament i de la consciència, ni
dels sentiments i emocions humanes.
3.4. Una unió inseparable
L'emergentisme sosté que l'essència de l'ésser humà es deriva de
la interacció entre els elements que el componen, però que
aquesta interacció dona lloc a propietats noves que no es poden
explicar simplement pel coneixement dels elements individuals.
Així, la ment i la consciència són vistes com a propietats
emergents del cervell i de les seves interaccions. En altres
paraules, la ment no és una entitat separada del cervell, sinó que
és una propietat nova que sorgeix de la complexa interacció entre
les cèl·lules cerebrals.

D'aquesta manera, l'emergentisme intenta harmonitzar les

posicions del dualisme i del monisme materialista, afirmant que
el cervell i la ment són una unió inseparable, i que les propietats
mentals són propietats emergents que es deriven de la complexa
interacció del cervell. Això implica que la ment no és reduïble a la
matèria, però que tampoc és una entitat separada de la matèria.

4.2. La llibertat com a il-lusió

la visió determinista de la llibertat humana sosté que tot el que
fem està predeterminat per causes que se'ns escapan i que la
sensació de llibertat que tenim és una il·lusió. Spinoza i el
conductisme de Skinner són dos exemples de teories que
defensen aquesta postura. El determinisme nega la idea que les
persones puguin ser lliures i responsables de les seves accions, ja
que considera que tot el que fem és el resultat de forces que
escapen al nostre control conscient.

4.3 La llibertat com a essència d'allò humà

Segons Michel *Foucault, el concepte de "ésser humà" com una

generalització abstracta és un producte de la modernitat i no
existia abans del segle XVI. *Foucault sosté que l'interès per
l'ésser humà està lligat a una època i cultura molt concretes i que
aquest concepte sorgeix en el moment en què els estats europeus
moderns comencen a desenvolupar-se i a implementar tècniques
per a gestionar i controlar la societat.

El subjecte és l'individu que pot ser comptabilitzat en les

estadístiques, educat a les escoles, empresonat en presons o
hospitals, i la seva emergència com a concepte és el que permet
el desenvolupament de les "ciències humanes" i una filosofia
específica sobre l'ésser humà. És a dir, el subjecte és una
construcció social i cultural que ha permès el desenvolupament
d'una sèrie de pràctiques i discursos per a controlar i gestionar la
vida de les persones.

*Foucault suggereix que el concepte de subjecte pot ser

qüestionat i modificat en el futur, i que la dissolució del subjecte
pot ser una manera d'alliberar-se de les pràctiques i discursos que
ho han construït com a objecte de control i gestió. En aquest
sentit, *Foucault ha estat una figura influent en el
desenvolupament de la teoria postmoderna i ha inspirat a molts
pensadors a repensar el concepte de subjecte i la seva relació
amb el poder i la cultura

La filosofia de la sospita
6.El treball
61. Els factors ocults del comportament humà
En aquest fragment s'aborda el corrent filosòfic conegut com "la
filosofia de la sospita", la qual va sorgir en el segle XIX i es va
interessar per estudiar els factors ocults que influeixen en les
persones i que resulten difícils d'identificar a primera vista. Marx,
Nietzsche i *Freud són considerats els "mestres de la sospita", ja
que van ser els primers a qüestionar les interpretacions
tradicionals sobre l'ésser humà i buscar explicacions en elements
no evidents. A diferència d'altres teories que confien en la raó per
a comprendre la realitat humana, la filosofia de la sospita suposa
que la veritat es troba oculta i és necessari indagar en profunditat
per a comprendre-la. En aquest sentit, se suggereix que la realitat
humana no és transparent i que existeixen factors subjacents que
influeixen en el comportament humà.

6.2. El treball en l'antropologia de Marx

-La teoria antropològica de Marx dona importància al treball humà

com a element diferenciador d'altres espècies animals.

-Per a Marx, la capacitat humana de transformar la naturalesa de

manera creativa és el que ens diferencia d'altres animals.

-Els éssers humans planifiquem amb antelació la manera en què

transformem la realitat, en lloc de seguir *cegamente els nostres
instints.

-En el procés de treball, els éssers humans utilitzem la

imaginació, la raó i la creativitat per a modificar el nostre entorn i
satisfer les nostres necessitats i desitjos materials.

-Segons Marx, aquestes característiques fan del treball una

activitat exclusivament humana.

-A més, el treball és una activitat social que involucra elements

fonamentals com el llenguatge, la intel·ligència i la capacitat de
cooperar amb uns altres.

-Per a Marx, l'essència de l'humà s'expressa en la realització d'un

treball creatiu que ens permet transformar la realitat que ens
envolta en col·laboració amb uns altres.

6.3. Treball i alienació

la teoria de Marx sobre el treball i l'alienació que experimenten
els treballadors en la societat industrial. Marx considerava que
l'essència de l'humà s'expressa en la realització d'un treball
creatiu que permet transformar la realitat en col·laboració amb
els altres. No obstant això, en la societat industrial, els
treballadors no són propietaris dels productes que elaboren, i el
seu esforç pertany al capitalista amo de la fàbrica. Això provoca
que el treballador se senti esclavitzat i alienat, experimentant el
seu treball com una activitat mecànica i repetitiva, i perdent la
satisfacció de crear alguna cosa que li pertany. L'alienació sorgeix
a causa de la forma específica que han adoptat les relacions de
treball en la societat industrial.

6.4. La ideologia

La ideologia, segons Marx, és una visió distorsionada del món

que serveix per a justificar el domini dels poderosos. La ideologia
s'estén per tota la societat i aliena a les persones, fent-les
acceptar l'ordre social i la forma de vida establerta com si fossin
naturals i immutables. A pesar que la ideologia beneficia als
poderosos, s'estén a totes les persones i afecta les seves vides.

En la societat capitalista, la ideologia dominant insisteix en la

importància de la llibertat, però Marx argumenta que això és una
visió ideològica i que els treballadors no són realment lliures.
Encara que sembli que tenen llibertat per a triar, els obrers no
tenen més remei que acceptar les condicions de treball que se'ls
imposen si volen sobreviure. La llibertat està només a l'abast dels
poderosos.

D'altra banda, el vitalisme de Nietzsche afirma la importància de

la vida individual i l'experiència en tota la seva plenitud. Nietzsche
sosté que les persones no som éssers essencialment racionals,
sinó que també tenim elements instintius i irracionals que són
567importants i han de ser acceptats.

En resum, mentre que Marx critica la ideologia que justifica la

dominació dels poderosos, Nietzsche defensa la importància de
l'experiència individual i la vida en la seva plenitud. Tots dos
autors emfatitzen la importància de reconèixer i qüestionar les
idees i valors que se'ns imposen, encara que des de perspectives
diferents.

7. La vida
7.1. El vitalisme de Nietzsche
-Friedrich Nietzsche defensa el valor irrepetible de la vida
individual en tot el seu pensament.

-Segons Nietzsche, la vida experimentada en tota la seva plenitud

ha de ser el punt de partida per a entendre a l'ésser humà.

-Nietzsche afirma que no som éssers essencialment racionals,

sinó que també hi ha elements instintius i irracionals en nosaltres
que són decisius i que hem de reconèixer i acceptar.

-El vitalisme de Nietzsche destaca la importància de la vida entesa

com una experiència individual plena d'intensitat i plenitud.

7.2. Contra la filosofia occidental

En aquest tema, s'aborda la crítica que fa Nietzsche a la filosofia

occidental per negar durant segles la importància de la vida
humana. Els filòsofs han valorat sempre l'ultramundà, l'espiritual,
menyspreant el material que hi ha en nosaltres.

Nietzsche critica la postura dels filòsofs que consideren que

l'ànima és la part noble i valuosa de les persones, mentre que el
cos el tracten amb menyspreu i rebuig. La negació de la
importància dels nostres impulsos més primaris i la preferència
per l'espiritual és, segons Nietzsche, un error que ha condicionat
el pensament filosòfic.

Plató és un dels principals responsables d'aquest menyspreu cap

a la vida. En les seves obres, Plató sempre va insistir en la
prioritat de l'esperit sobre la matèria, condemnant tot el corporal
com a inferior i perniciós. Per a Plató, l'origen dels defectes, les
imperfeccions i les limitacions dels éssers humans és el nostre
cos material. Per això, insistia en la importància de preocupar-se
per l'ànima, menyspreant el cos.

Aquest ascetisme platònic explica, segons Nietzsche, per què la

tradició filosòfica en general ha condemnat el cos com a impur i
ha valorat únicament la nostra dimensió espiritual.

La interpretació que fa Nietzsche de la racionalitat humana és

especialment significativa. Durant tota la història de la filosofia, la
raó ha estat considerada una de les facultats essencials de l'ésser
humà. Nietzsche, no obstant això, creu que la raó no ens ajuda a
comprendre la vida.

8. L'inconscient
8.1. Els orígens de la psicoanàlisi
-Sigmund Freud és un metge que va desenvolupar la psicoanàlisi
com a nou mètode terapèutic.

-La psicoanàlisi va sorgir de les converses que Freud mantenia

amb els pacients a la seva consulta, on els convidava a parlar amb
llibertat sobre el primer que els passés pel cap i a explicar-li
detalladament els seus somnis.

-Amb el temps, Freud va descobrir que sovint el discurs dels

pacients amagava un significat secret, el que el va portar a
elaborar una nova i revolucionària teoria sobre el funcionament
de la ment humana.

-Les idees de Freud han influït en la filosofia del segle XX i

continuen marcant l'orientació de diversos corrents psicològics i
filosòfics.

8.2. L'estructura dels processos mentals

La teoria psicoanalítica sosté que existeixen elements ocults en
els nostres processos psíquics, als quals *Freud va dir
inconscient. En l'inconscient es troben els nostres desitjos
reprimits, pulsions i experiències oblidades que van marcar la
nostra infància. Encara que no tenim accés a l'inconscient,
aquests elements continuen influint en la nostra ment i en les
nostres accions. El preconscient és el lloc on es processen els
elements de l'inconscient que tenen ocasió de passar a la
consciència, seleccionant el que es mostra i el que s'oculta. El
*conscient és l'espai mental que podem conèixer directament, on
es troben els pensaments, sentiments i desitjos dels quals som
conscients. *Freud creia que els desitjos i traumes inconscients
eren fonamentals en la nostra vida psíquica, i que els elements
inconscients lluiten constantment per sortir de l'inconscient i
passar al preconscient. A vegades, aquests elements poden
manifestar-se en els nostres somnis, però sempre de manera
alterada i confusa. La psicoanàlisi pot ajudar a descobrir aquests
elements ocults i també es pot aplicar com a teràpia per a
trastorns mentals causats per traumes oblidats.
III ALTRES DIMENSIONS D’ALLÒ HUMÀ
1. Una recerca inacabda
9.1 Els multiples trets d’allò humà

la pregunta sobre què ens fa essencialment humans segueix sent

un tema de recerca inacabada en la filosofia. Hi ha múltiples trets
que els filòsofs han destacat com a característiques humanes,
com la paraula, la racionalitat, la moralitat, la sociabilitat, la
llibertat, la consciència, el treball, la vida i els processos mentals
inconscients. No obstant, també hi ha teories alternatives que
proposen altres processos com a origen de la singularitat
humana, com la capacitat artística, el riure, el joc, la música,
l'empatia o el dol. En definitiva, la cerca continua i, probablement,
hi haurà altres trets que s'afegiran a aquesta llista a mesura que
avanci la investigació.

9.2. La dissolució del subjecte

Segons Michel *Foucault, el concepte de "ésser humà" com una
generalització abstracta és un producte de la modernitat i no
existia abans del segle XVI. *Foucault sosté que l'interès per
l'ésser humà està lligat a una època i cultura molt concretes i que
aquest concepte sorgeix en el moment en què els estats europeus
moderns comencen a desenvolupar-se i a implementar tècniques
per a gestionar i controlar la societat.

El subjecte és l'individu que pot ser comptabilitzat en les

estadístiques, educat a les escoles, empresonat en presons o
hospitals, i la seva emergència com a concepte és el que permet
el desenvolupament de les "ciències humanes" i una filosofia
específica sobre l'ésser humà. És a dir, el subjecte és una
construcció social i cultural que ha permès el desenvolupament
d'una sèrie de pràctiques i discursos per a controlar i gestionar la
vida de les persones.

*Foucault suggereix que el concepte de subjecte pot ser

qüestionat i modificat en el futur, i que la dissolució del subjecte
pot ser una manera d'alliberar-se de les pràctiques i discursos que
ho han construït com a objecte de control i gestió. En aquest
sentit, *Foucault ha estat una figura influent en el
desenvolupament de la teoria postmoderna i ha inspirat a molts
pensadors a repensar el concepte de subjecte i la seva relació
amb el poder i la cultura.
ACTITUDS FILOSÒFIQUES DAVANT LA VERITAT
EL DOGMATISME: Creu que és possible conèixer la veritat amb
tota la seguretat.
L’ESCEPTICISME: És una posició filosòfica que nega la
possibilitat de conèixer la veritat.
RELATIVISME: La teoria segons la qual no existeix cap veritat
universal i absoluta
SUBJECTIVISME: Afirma allò que a una persona li sembla
veritable o fals depèn únicament de factors individuals.
PERSPECTIVISME: La veritat només es pot copsar des d’un punt
de vista determinat.
PREJUDICIS: Orienten la nostra manera d’entendre una obra

EXERCICIS Pàg. 107

1. sosté que una afirmació és veritable quan el que diu es
correspon amb la realitat, si una declaració es pot verificar
en la realitat, llavors en considera vertadera.

EXERCICIS PREGUNTES
1. Què va intentar aclarir Kant a la Crítica de la Raó Pura?
Va intentar aclarir la naturalesa i l’abast del coneixement humà.
2. Què va tractar d’investigar?
Que és el que permet a les matemàtiques o a la física progressar d’una
manera tan reeixida? Té alguna cosa a veure amb la manera com la ment
humana coneix la realitat?
3. Va rebre influències de qui i per què?
Va ser influenciat per racionalistes i empiristes perquè creia que els
empiristes tenien raó en insistir en la importància de l'experiència per al
coneixement, però també creia que la raó humana també jugava un paper
important, com argumentaven els racionalistes.
4. El coneixement comença amb l’experiència, però no tot
coneixement prové de l’experiència?
sí
5. Què fa Kant per trobar quants són els elements a
priori del coneixement?
Kant, qui va realitzar una extensa recerca sobre com les persones perceben
la realitat, creia que el coneixement es basa en tres facultats diferents, a les
que va anomenar sensibilitat, enteniment i raó.

6. Qui introdueix l’espai i el temps en les percepcions

sensibles?
és el subjecte
7. Per què les matemàtiques són una ciència?
Ja que les matemàtiques s’ocupen dels nombres i de les figueres. Però les
figures es refereixen a l’espai, i els nombres al temps ja que per fer una
sèrie numèrica hem d’ordenar temporalment les diferents unitats. Així
doncs, els fonaments darrers de les matemàtiques són l’espai i el temps.
Com que aquests elements són a priori, podem assegurar que el
coneixement matemàtic és universal i veritablement científic.

8. Com sorgeixen els conceptes de l’enteniment?

Kant creia que en el procés hi intervenien dos elements. El contingut dels
conceptes són les dades de la sensibilitat. En canvi, la forma que permet
organitzar aquestes dades de la sensibilitat. En cani, la forma que permet
organitzar aquestes dades i donar-los sentit no prové de l’experiència. sinó
que l’aporta la meva pròpia ment
9. Qui elabora els conceptes?
conceptes com la substancia i el de casualitat
10. Per què l’existència de categories permet a Kant
explicar per què la física és una ciència?
ja que segons kant totes les lleis d la fisica es basen en el principi de
casualitat. Quan els cientifics elaboren una llei estan intentant explicar els
motius que causen un fenome
11. De què s’encarrega la tercera facultat que estudia
Kant?
La raó aspira a obtenir coneixements generals partint dels concepte elabrats
per l’entreniment. segons kant els esser humans tenim la tendencia ntural
de cercar grans explicacions per a tot allò que succeeix
12. Per què la metafísica no es pot considerar una
ciència?
La metafisica no es pot considerar una ciència, perquè no podem tenir
experiència de cap del seus tres objectes, que son Deu, l’anima i el mon. A
més, la ciència obté coneixements objectius i verificables sobre alguna cosa,
mitjançant l'observació i l'experimentació.
Segons Kant un fenómen és una realitat que apareix davant nostre. No
podem assolit la realitat en si mateixa, perquè només podem copiar els
fenomens.
13. Què és el fenomen?
Kant anomena fenomen aquesta realitat que apareix davant nostre. La
filosofia de la ciència kantiana insisteix que no podem assolir la realitat en si
mateixa, perquè només podem copsar els fenòmens.

14. A què anomenem gir copernicà?

Va assenyalar la importància d’aquest canvi de perspectiva radical, en

composar la seva teoria amb la manera com Copèrnic havia canviat el punt

de vista en l’astronomia.

TRIMESTRAL FILOSOFÍA

Tema 3 tot

Tema 5 100, 101, 102, 103, 104, 105, 106,