Argiles Guix Calç

TEMA 3.
MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ
I CONGLOMERANTS
Introducció . Argiles. Guix. Calç.
Química de Materials – 1er Grau Enginyeria Civil
ETSECCPB
ÍNDEX (I)
TEMA 4. MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ I CONGLOMERANTS
1. Introducció
1.1 Conceptes i definicions
1.2 Materials de construcció en l’antiguitat
2. Argiles
2.1 Introducció
2.2 Composició i estructura
2.2.1 Concepte general
2.2.2 Estructura dels silicats
2.2.3 Estructura de les argiles
2.3 Propietats
2.4 Aplicacions
3. Guix
3.1 Definicions
3.2 Matèries primeres i fabricació
3.3 Presa i enduriment
3.4 Propietats
3.5 Normativa
3.6 Aplicacions Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA
UPC UNIVERSITAT POLITÈCNICA de CATALUNYA
ÍNDEX (II)
4. Calç
4.1 Definicions
4.2.1 Calç aèria
4.2.2 Calç hidràulica
4.3 Presa
4.3.1 Calç aèria
4.3.2 Calç hidràulica
4.4 Fabricació
4.5 Propietats
4.6 Normativa i aplicacions
Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

1
1. INTRODUCCIÓ
CONGLOMERANT
Qualsevol material capaç d’adherir-se a d’altres i donar cohesió a un
conjunt de diversos fragments per efecte d’una sèrie de reaccions químiques
donant lloc d’aquesta manera a un nou i únic material.
En els cas dels ciments, les reaccions químiques es produeixen al contacte

amb l’aigua i s’anomenen reaccions d’hidratació, i els productes resultants causants
de l’enduriment del ciment són els productes d’hidratació.
HIDRAULICITAT
Propietat que tenen alguns materials conglomerants gràcies a la qual,
amassats amb aigua, poden prendre i endurir tant a l’aire com submergits en aigua,
donant productes estables en els dos medis.

2
1. INTRODUCCIÓ
MORTER
Mescla de conglomerant, sorra i aigua.
PRESA I ENDURIMENT
La presa és el fenomen durant el qual el conglomerant adquireix una
certa rigidesa, és a dir, és capaç de mantenir la forma sense necessitat d’estar
contingut en un motllo. L’enduriment segueix a la presa, i és l’etapa durant la qual
es desenvolupa la resistència mecànica del conglomerant.

3
1. INTRODUCCIÓ
1.2 Materials de construcció en l’Antiguitat
Utilització de materials petris sense conglomerants
Construccions megalítiques prehistòriques

Estabilitat donada per la correcta col·locació de grans blocs de pedres
Apareixen arreu d’Europa i les Illes Britàniques entre 5000 aC i 1200 aC
Cambra funerària, Jordània,

www.megalithic.co.uk
Stonehenge, UK, www.megalithic.co.uk

4
1. INTRODUCCIÓ
Utilització de materials petris sense conglomerants
Construccions amb tècnica ciclòpia
Característica de la civilització micènica (2000 aC – 1100 aC)
Roques petites es situen als espais deixats per les peces més grans
Presents a Creta, Itàlia, Grècia i costa mediterrània en general, però també a
Xina, Japó, Perú
Part de la muralla de Tarragona, de

l’època romana construïda amb la
tècnica ciclòpia
http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0225346
5
1. INTRODUCCIÓ
Aparició de materials conglomerants
Mesopotàmia (2500 – 600 aC)

maons d’argila i blocs d’alabastre units
per un material bituminós
Egipte (3000 - 30 aC)

maons cohesionats amb una capa de
fang del Nil
morters de guix
Grècia i Roma (1700 aC – 800 dC)
morters de calç
morters de calç i roca volcànica
polvoritzada (putzolanes)
de Grècia s’estenen a Roma i de Roma a
la nombrosos llocs del continent
europeu
6
2. ARGILES
2.1 Introducció
• Els productes d’argila s’utilitzen àmpliament en construcció per diversos motius:
o Material barat
o Es troba en abundància a la natura
o Procés de fabricació extremadament senzill
o Gran treballabilitat: Es pot conformar fàcilment (totxos, rajoles, canonades

per aigües residuals,...)
• Característiques principals:
1. Tenen gran plasticitat quan es mesclen amb quantitats adients d’aigua

(hidroplasticitat).
2. Es fonen en un interval molt ampli de temperatures, la qual cosa permet

obtenir un material molt dens i resistent durant la cocció
7
2. ARGILES
Concepte general
• Les argiles són aluminosilicats d’estructura laminar formats per:

o Alúmina (Al2O3)
o Sílice (SiO2)
• Els silicats són materials compostats, principalment de:

o Oxigen (O)
o Silici (Si)
• Unitat bàsica del silicat és el grup SiO44- (àtom de silici es troba unit a quatre
àtoms d’oxigen situats als vèrtexs d’un tetraedre).
• En aquesta estructura l’enllaç entre oxigen i silici és covalent.

ALUMINOSILICAT HIDRATAT
Argiles – Introducció
Si + Al + H2O
Silicats = 95% de l’escorça
terrestre (SiOx)
Nesosilicats Borosilicats Ciclosilicats Inosilicats Fil·losilicats Tectosilicats

Olivina Epidota Turmalina Piroxens i Miques i Quars i
amfíbols argiles feldspats
· Dipòsits de sediments (fins).
Formació d’argiles · Neoformació, per alteració

d’altres roques (d’alguns
minerals).
8
2. ARGILES
Estructura dels silicats
Tetraedre Silici-Oxigen i exemples de silicats

9
2. ARGILES
• L’estructura els silicats es formen a partir de la combinació de tetraedres en una,

dues o tres dimensions.
• Un, dos o tres àtoms d’oxigen es comparteixen amb els tetraedres veïns per a
formar estructures més complexes (Si2O76- i Si3O96-).
TEMA 2. DIAGRAMES DE FASES
Combinacions de tetraedres de SiO44-
Substitució

10
2. ARGILES
Combinacions de tetraedres de SiO44-

11
2. ARGILES
Estructura de les argiles
• Les argiles es formen a partir d’una estructura bidimensional.
• Cada tetraedre comparteix tres àtoms d’oxigen.
• La unitat que es va repetint és Si2O52- .
• La càrrega negativa neta es troba associada a l’oxigen no enllaçat
Estructura bidimensional de
Si2O52-

Argiles – Introducció
ESTRUCTURA DE LES ARGILES
Té una gran incidència en les seves propietats, i així podem trobar:

Que dues argiles de composició química semblant tinguin propietats molt
diferents.
Que dues argiles de composicions molt diferents tinguin propietats molt
semblants.
Tot i que també podem trobar argiles amb estructures semblants i
propietats diferents.
QUASI TOT DEPÈN DE LA SEVA ESTRUCTURA.

12
2. ARGILES
Estructures laminars en les quals s’alternen capes de tetraedres de silicats

amb capes d’octaedres de Gibbsita (Al2O3) o de brucita (MgO)
Es formen estrats de 2 o 3 capes octaèdriques i tetraèdriques entre els quals

es situen capes de molècules d’aigua i alguns ions

13
2. ARGILES
Estructura d’estrats de les

argiles

14
2. ARGILES
Si les unions entre els estrats son FEBLES
Augment d’aigua en èpoques humides (INFLAMENT DE L’ARGILA) o disminució de la

quantitat d’aigua en èpoques de sequera (RETRACCIÓ)
Exemples de fil·losilicats
Argiles – Classificació
NOMENCLATURA
Guggenheim et al., 2006, Clays and clay minerals
Pla= pla de 1 o varis àtoms (pla de Si+Al, o pla basal

de O).
Capa = Capa de tetraedres o d’octaedres.
Làmina o estrat = conté 1 o més capes (1:1; 2:1).
Interlaminar: espai entre 2 làmines.
Unitat estructural = làmina o estrat + interlaminar.
Argiles – Composició i estructura
ESTRUCTURA D’ESTRATS
T O
Capa
T
Làmina o
O Estrat
Unitat T
Estructural
Espai
Interlaminar

15
2. ARGILES
2.3 Propietats de les argiles
• Gran superfície específica (formen cristalls petits):

o Caolinita d’elevada cristal·linitat (15 m2/g)
o Caolinita de baixa cristal·linitat (50 m2/g)
o Montmorillonita (80-300 m2/g)
• Gran capacitat de bescanvi catiònic (gran capacitat d’adsorció d’ions i molècules als
espais interlaminars).
• Hidroplasticitat: Aigua continguda als espais interlaminars produeix efecte lubricant

que facilita el lliscament d’unes partícules respecte les altres.
• La cocció d’argiles hidratades són els materials ceràmics. Les característiques més
rellevants dels materials ceràmics són:
o Fractura fràgil (trencament sense deformació prèvia)
o Duresa elevada
o Aïllants tèrmics i elèctrics Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA


(I)
Dins de cadascun dels grups hi ha

diferents subgrups, en funció de:
- Substitucions isomorfes.
- Diferents tipus d’unió entre els
estrats.


(II)
Les unions entre ESTRATS poden ser febles de tipus Van der Waals o fortes de
tipus de Pont Hidrogen i iòniques.
Si són febles la quantitat d’aigua continguda entre els estrats podrà augmentar
en èpoques humides produint un INFLAMENT, o disminució en èpoques de
sequera produint RETRACCIÓ.
Si les argiles són la base dels fonaments d’una estructura hi hauran greus
problemes d’estabilitat de la mateixa.
PROBLEMES D’ ESTABILITAT VOLUMÈTRICA


(III)
Capa interlaminar:
– Capa formada per molècules d’aigua.
– Ions entre capes o estrat.
• A partir de les capes tetraèdriques i
octaèdriques que formen estrats de 2 o 3
capes que comparteixen oxígens.
• I els ions i l’aigua es col·loquen entre aquests
estrats.
• Les unions entre estrats poden ser febles
del tipus Van der Waals o més fortes del tipus
ponts d’hidrogen o fins i tot iòniques.
16
2. ARGILES
2.3 Propietats de les argiles
Relació entre la
hidratació i
l’inflament de l’argila

Argiles – Propietats
INFLAMENT
Per altres compostos com per exemple:
ORGÀNICS
Argiles – Propietats
PLASTICITAT
Causa: Efecte lubricant de l’aigua que embolcalla les

partícules laminars.
Conseqüència: Desplaçament d’unes partícules sobre

unes altres quan s’exerceix un esforç sobre elles.
Quantificació: índexs d’ Atterberg (límit líquid, límit

plàstic i límit de retracció).
Diferencia entre argiles degut al catió intercanviat i

propietats de les argiles.

Ceràmiques – Propietats
PROPIETATS MECÀNIQUES
DE LES CERÀMIQUES
Resultat de la cocció de les argiles hidratades
Fractura fràgil Es trenquen abans de deformar-se.
Duresa elevada Són els materials més durs. Poden ser

utilitzats com abrasius.
Aïllants tèrmics i elèctrics. Resistència a altes temperatures.
Fluència en calent Quan són sotmeses a tensions a

temperatures elevades experimenten deformació per
fluència.

17
2. ARGILES
2.4 Aplicacions
• Productes per la construcció: totxos, teules, rajoles i canonades d’aigües residuals.
• Porcellanes: Articles sanitaris.
• Matèria primera per a la fabricació de ciment
• Bentonites: Arenes de moldeig, material de segellament i barreres de retenció de

contaminants.

18
3. GUIX
3.1 Definicions
• Guix és qualsevol de les tres formes del sistema sulfat de calci-aigua:
o CaSO4·2H2O Sulfat de calci dihidrat (pedra de guix o guix natural)
o CaSO4·1/2H20 Sulfat de calci hemihidrat
o CaSO4 Sulfat de calci anhidre o anhidrita
Diferents exemples de guix

GUIX
Guix - Composició
Nomenclatura del sistema sulfat de calci:
CaSO4·2H2O
Sulfat de calci di-hidratat (“Aljez” o “pedra de guix”)
CaSO4· 0,5 H2O
Sulfat de calci hemihidrat
CaSO4
Sulfat de calci anhidra (anhidrita)
Al producte comercial se l’anomena guix com a terme genèric, tot

i que és fonamentalment:
CaSO4· 0.5 H2O + petita quantitat de CaSO4
19
3. GUIX
• Matèria primera és la roca CaSO4·2H2O
• Fabricació del conglomerant:
1. S’escalfa el CaSO4·2H2O a temperatures entre 120-170⁰C.
2. Pèrdua parcial d’aigua i es forma CaSO4·1/2H2O
3. Si la temperatura arriba a 250⁰C es produeix una pèrdua total d’aigua i es

forma l’anhidrita (CaSO4). Aquesta anhidrita és soluble.
• El guix és un conglomerant de baix preu: no requereix d’un equipament

sofisticat.
• El guix comercial acostuma a ser una mescla de CaSO4·1/2H2O i CaSO4

Guix - Obtenció
PROCESOS D’ OBTENCIÓ
120-1700C
CaSO4· 2 H2O CaSO4·0,5 H2O + 1,5 H2O(g)

(guix hemididratat)
~ 2500C
CaSO4· 2 H2O CaSO4 + 2 H2O(g)

(anhidrita soluble)
400 - 9000C
CaSO4· 2 H2O CaSO4 + 2 H2O(g)

(anhidrita insoluble,
poc reactiva)
> 10000C
2 CaSO4· 2 H2O CaO + CaSO4 + S03 + 2 H2O(g)

(guix hidràulic,
NO comercial)
Guix comercial = CaSO4·1/2H2O + CaSO4

20
3. GUIX
3.3 Presa i enduriment
• CaSO4·1/2H2O i CaSO4 són productes que en presència d’aigua reaccionen per

tornar a formar CaSO4·2H2O regenerant l’estructura cristal·lina de la pedra de
guix. Si abans de la re-hidratació s’ha mesclat amb altres materials, té la
capacitat de lligar-los.
• La relació aigua/guix és 0,19: La quantitat d’aigua necessària per a l’hidratació

de l’hemihidrat és de 27g.
• Un augment d’aigua implica major treballabilitat però també major porositat i

per tant, menor resistència.
• Temperatures elevades disminueixen l’estabilitat del dihidrat i n’impedeixen la

presa.

Guix – Reaccions d’hidratació
QUANTITATS D’AIGUA
Teòriques de la reacció:
CaSO4· 0,5 H2O + 1,5 H2O CaSO4· 2 H2O

145 g + 27 g 172 g
CaSO4 + 2 H2O CaSO4 · 2 H2O

136 g + 36 g 172 g
Reals:
La quantitat d’aigua per produir pastes treballables ha d’ésser major que la
quantitat d’aigua de reacció.
Perill!
Excés d’aigua + porositat - menys resistència
Guix – Reaccions d’hidratació
ENDURIMENT
Es produeix al reaccionar amb l’aigua:
CaSO4.·0,5 H2O + 1,5 H2O CaSO4.·2 H2O
CaSO4 + 2 H2O CaSO4·2 H2O
Factors que afecten la presa:

Composició dels reactius (guix i aigua)
Aigua endarrereix la presa
Finor del guix accelera la presa
Temperatura accelera la presa *
* Si la temperatura passa els 60ºC s’atura.

21
3. GUIX
3.4 Propietats
• Temps de presa del guix entre 8 i 10 minuts (acostuma a dur incorporats

additius retardadors per disminuir la velocitat de reacció d’hidratació).
• Són solubles: No s’utilitzaran per aquelles aplicacions que comportin contacte

amb l’aigua.
• Bons aïllants de la calor i dels sorolls ja que tenen gran porositat.
• Bona resistència al foc, per dos motius:

o La gran porositat dificulta la transmissió de calor
o Mentre es produeix la reacció de deshidratació , no s’eleva la temperatura
del guix.
• Disminució molt ràpida de la resistència mecànica amb el contingut d’aigua

absorbida.

22
3. GUIX
3.5 Normativa
• Segons les qualitats de les matèries primeres i del procés d’obtenció, tenim
diferents tipus de guix que la norma espanyola classifica en:
UNE 102-010 Guixos per la construcció-especificacions-designació

23
3. GUIX
3.5 Normativa
UNE 102-010 Guixos per la construcció-especificacions

24
3. GUIX
3.5 Normativa
• El símbol de les escaioles van acompanyades del valor de la seva resistència

mínima a flexotracció en Kp/cm2
UNE 102-011 Escaioles per a la construcció

25
3. GUIX
3.5 Normativa
UNE 102-011 Escaioles per la construcció-especificacions

Guix – Normativa
NORMATIVA
Índex de puresa = 1,7a + b
a = %SO3; b = %H2O combinada
pes molecular CaSO 4 136

= 1,7
pes molecular SO 3 80
=
26
3. GUIX
3.6 Aplicacions
• Per a edificació: Enguixat de les parets, peces de prefabricació (sostres morts,

envans, ...) i no com elements estructurals.
• Guixos de pitjor qualitat per a elements no visibles i guixos de major qualitat

per elements decoratius.
• Mescla amb el clínker Portland per tal de reduir la velocitat de presa del ciment
Portland (retardador).

27
4. CALÇ
4.1 Definicions
• Calç son aquells productes obtinguts a partir de la calcinació de roques

calcàries.
• Distingim entre:
o Calç aèria: Material conglomerant compost d’òxid o hidròxid càlcic que

s’endureix, després d’ésser pastat amb aigua, per l’acció del CO2 de l’aire.
o Calç hidràulica: Material conglomerant compost, a més d’òxid o hidròxid

càlcic, de silicat dicàlcic anhidre (2CaO·SiO2) que s’endureix al hidratar-se.
o Calç viva: Calç aèria composada per òxid de calci.
o Calç morta, apagada o hidratada: Calç aèria formada per hidròxid de calci.
o Calç dolomítica (magra): Calça aèria amb més d’un 5% de MgO

Calç – Tipus de calç
INTRODUCCIÓ
Matèries primeres:
– Calcàries
– Argiles
• < 10% calç aèria
• > 10% calç hidràulica

28
3. CALÇ
Calç aèria
• Per l’obtenció de calç aèria partim de roques calcàries amb una riquesa en
carbonat càlcic del 95% com a mínim.
• Procés:
1. Descomposició del carbonat càlcic de les calcàries a 1000 ⁰C (calcinació)
obtenint així calç viva (òxid de calci):
→ +
2. Hidratació de la calç viva:
+
→

En aquesta reacció es produeix un gran augment de volum (250-300%) que

causa la polvorització de la calç apagada. Es produeix també un gran
despreniment de calor.
29
4. CALÇ
Calç hidràulica
• La matèria primera són roques calcàries amb més d’un 10% d’argiles (margues)
que proporcionen el SiO2 per a la formació de silicat dicàlcic (2CaO·SiO2).
• Procés:
1. Calcinació a 1200⁰C i s’obté silicat dicàlcic, calç viva i altres components:
+ → + · +
2. L’apagat (hidratació) es fa a més de 125⁰C amb l’objectiu que solament

s’hidrati la calç i no el silicat:
+
() →
()

30
4. CALÇ
4.3 Presa
Calç aèria
• La presa i enduriment de la calç aèria és deguda a la reacció de carbonatació

per acció del diòxid de carboni i de la humitat de l’aire:
(
) + → +

• Reacció lenta que dona resistències baixes i a llarg termini.
• La calç aèria no pren ni s’endureix amb aigua.

31
4. CALÇ
4.3 Presa
Calç hidràulica
• La presa i enduriment de la calç aèria és la reacció d’hidratació del silicat

dicàlcic. Aquesta reacció dona un gel micro-cristal·lí de silicats càlcics hidratats
d’estequiometria no definida.
• El teixit de cristalls entrellaçats creix amb el temps, aglomerant i proporcionant

més resistència.
· →
(
) + → +


32
4. CALÇ
4.4 Fabricació
Fins a finals del segle XIX, la cal es produïa
de manera artesanal, en forns
hemiesfèrics
Els carbonats es trituraven fins obtenir
una mida de gra d’uns 3-4 cm, i es
barrejaven amb carbó (combustible) en
capes dins del forn
Un forn de cal podia produir típicament
unes 25 tones de calç en cada tongada (~
1 setmana):
– Càrrega: 1 dia.
– Combustió: 3 dies.
– Refredament: 2 dies.
– Descàrrega: 1 dia.

33
4. CALÇ
4.4 Fabricació
Forns d’eix.
– Permeten la producció continua.

• Càrrega de matèries primeres i
injecció de combustible
continues.
• El mateix principi que els alts
forns per a la producció d’acer.
– Típicament, 100-500 tones /dia.

34
4. CALÇ
4.4 Fabricació
Forn
Edifici d’Apagat

35
4. CALÇ
4.6 Propietats
• Plasticitat és la facilitat de deformació de la mescla calç i aigua que permet

estendre-la i col·locar-la entre els elements a unir sense perdre cohesió.
• La finor de la calç determina la superfície de reacció entre la fase sòlida calç i el

diòxid de carboni (g) o l’aigua (l). Es mesura en % en pes d’una mostra que
queda retingut a les malles d’un o varis tamisos definits per la llum de malla.
• Estabilitat dimensional. La pasta de calç presenta retracció a l’assecar-se. Es per

això que sempre s’utilitza amb sorra (morter de calç). La calç utilitzada als
morters ha de tenir estabilitat de volum.
• Reactivitat química. La calç apagada és lleugerament soluble en aigua (1,5 g/l)

36
4. CALÇ
4.6 Propietats
• La calç hidràulica pren i s’endureix més ràpidament que la calç aèria, però
més lentament que el ciment Pòrtland.
• Índex d’hidraulicitat (h):
h=
[SiO2 ] + [Al2O3 ] + [Fe2O3 ]
[CaO] + [MgO]
h = 0,0 – 0,1 calç aèria.

h = 0,1 – 0,5 calç hidràulica.
h > 0,5 ciment Pòrtland.

37
4. CALÇ
• La normativa UNE-EN divideix les calç aèries en cinc tipus en funció de la seva
composició i del % mínim en CaO i MgO. Tres són calç d’alt contingut en calci
(CL) i dos són calç dolomítiques (DL).
Límits de la composició química en % en

massa Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA
38
4. CALÇ
• La resistència a compressió classifica les calç hidràuliques en tres tipologies

(consultar taula següent).
• Aquesta resistència és la mitjana a què trenquen tres provetes d’un morter

estàndard de calç als 28 dies de la seva fabricació.
Resistència a compressió de les calç

hidràuliques

39
4. CALÇ
• La finor es determina pel retingut als tamisos de 0,09 mm i 0,2 mm de llum.
Determinació de la finor
• Temps de presa de les calç hidràuliques es determina de la mateixa manera que

en els ciments (Assaig de l’Agulla de Vicat).
• L’estabilitat de volum es determina amb l’assaig de Le Chatelier (igual que en

ciments).

40
4. CALÇ
Aplicacions
• En edificació en forma de morters de calç clàssics

(calç/sorra = 1/3) i morters de calç i portland
(calç/ciment/sorra = 1/1/5).
• A camins i carreteres per estabilitzar sòls.
• Per eliminar duresa de l’aigua a les indústries.
• A la siderúrgia forma escòries amb les impureses

àcides dels minerals de ferro.
• Indústria química per l’obtenció de carbonat de

sodi.
• Com anticontaminant a l’eliminació del SO2 dels

fums.

Argiles Guix Calç

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Argiles Guix Calç

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

TEMA 3.

Introducció . Argiles. Guix. Calç.

Química de Materials – 1er Grau Enginyeria Civil

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

En els cas dels ciments, les reaccions químiques es produeixen al contacte

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Construccions megalítiques prehistòriques

Cambra funerària, Jordània,

Stonehenge, UK, www.megalithic.co.uk

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Part de la muralla de Tarragona, de

Mesopotàmia (2500 – 600 aC)

Egipte (3000 - 30 aC)

• Els productes d’argila s’utilitzen àmpliament en construcció per diversos motius:

o Es troba en abundància a la natura

o Procés de fabricació extremadament senzill

o Gran treballabilitat: Es pot conformar fàcilment (totxos, rajoles, canonades

1. Tenen gran plasticitat quan es mesclen amb quantitats adients d’aigua

2. Es fonen en un interval molt ampli de temperatures, la qual cosa permet

• Les argiles són aluminosilicats d’estructura laminar formats per:

• Els silicats són materials compostats, principalment de:

• En aquesta estructura l’enllaç entre oxigen i silici és covalent.

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Nesosilicats Borosilicats Ciclosilicats Inosilicats Fil·losilicats Tectosilicats

· Dipòsits de sediments (fins).

Formació d’argiles · Neoformació, per alteració

Estructura dels silicats

Tetraedre Silici-Oxigen i exemples de silicats

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura dels silicats

• L’estructura els silicats es formen a partir de la combinació de tetraedres en una,

Combinacions de tetraedres de SiO44-

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura dels silicats

Combinacions de tetraedres de SiO44-

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura de les argiles

• Les argiles es formen a partir d’una estructura bidimensional.

• Cada tetraedre comparteix tres àtoms d’oxigen.

• La unitat que es va repetint és Si2O52- .

• La càrrega negativa neta es troba associada a l’oxigen no enllaçat

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

ESTRUCTURA DE LES ARGILES

Té una gran incidència en les seves propietats, i així podem trobar:

QUASI TOT DEPÈN DE LA SEVA ESTRUCTURA.

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura de les argiles

ESTRUCTURA DE LES ARGILES

Estructures laminars en les quals s’alternen capes de tetraedres de silicats

Es formen estrats de 2 o 3 capes octaèdriques i tetraèdriques entre els quals

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura de les argiles

Estructura d’estrats de les

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

Estructura de les argiles

Si les unions entre els estrats son FEBLES

Augment d’aigua en èpoques humides (INFLAMENT DE L’ARGILA) o disminució de la

Pla= pla de 1 o varis àtoms (pla de Si+Al, o pla basal

Departament d’Enginyeria Civil i Ambiental-DECA

• Gran superfície específica (formen cristalls petits):

• Hidroplasticitat: Aigua continguda als espais interlaminars produeix efecte lubricant

o Fractura fràgil (trencament sense deformació prèvia)