El ritme es construeix damunt la pulsació . Prenent aquest batec com a base,
el ritme s’ordena mitjançant uns accents que es repeteixen a intervals regulars. Aquesta accentuació rítmica periò dica és el que s’anomena compà s. Hi ha diversos tipus de compà s segons si l’accent se situa cada dues, cada tres o cada quatre pulsacions. Els valsos estan en compà s ternari, les marxes en quaternari i la mú sica actual de ball en binari. El ritme és la durada del so musical i es mesura per la relació d’una figura rítmica amb l’altra. É s qü estió de matemà tiques cadascuna val el doble que la segü ent i la meitat que l’anterior. É s una durada relativa, no és fixa. No es mesura en segons. El silenci també té una figura per cada durada. LA SÍNCOPE I EL CONTRATEMPS
La síncope arrossega notes d’un temps a un altre i s’ha de tocar amb
una mica més d’atac que les altres notes.
El contratemps es menja la primera part de cada pulsació amb una