CONSTRUCCIÓ, EDIFICACIÓ

AGENTS,
PROJECTE
NORMATIVA
ECI 2021-22
 DEFINICIONS

CONSTRUIR

És la combinació de diferents materials o elements, amb

la deguda habilitat, per aconseguir un conjunt anomenat
edifici que haurà de ser estable, útil, durable i estètic.

CONSTRUCCIÓ
Anomenarem construcció a l'art de construir.
És un art i una tècnica, ja que es necessita el domini de
les tecnologies, al mateix temps que la intuïció, sentit
comú i creativitat
 DEFINICIONS

EDIFICACIÓ

- S'entén per edificació el conjunt ordenat de tècniques,

coneixements, regles i sistemes que permeten projectar,
construir i mantenir en bones condicions un edifici.

- Tindrà consideració d'edificació tota construcció de

caràcter permanent, públic o privat, ja realitzada o en curs
de realització, de nova planta o el resultat d'una reparació
(rehabilitació), destinada a allotjar persones, animals, les
seves activitats o les seves pertinences.
 DEFINICIONS

EDIFICACIÓ

L'edificació ha tingut, té i tindrà una gran importància dins

de la societat actual, tant en l'aspecte tècnic com humà
sense deixar de banda l'aspecte social i econòmic

Transcendència tècnica.
Desenvolupament de nous materials i tècniques
constructives per satisfer necessitats més complexes i de
forma més ràpida.
Exemple. Edificis en alçada, aïllants tèrmics i actualment el
repte de l'energia.
 DEFINICIONS

EDIFICACIÓ

Transcendència humana.
Una persona passa entre un 60 i un 90% del temps de cada
dia dins de les diferents classes d'edificis
Un edifici ha de regular les condicions de visibilitat,
acústiques, òptiques, tèrmiques, respiratòries i motrius dels
éssers humans durant gran part de la seva vida.
Els humans confiem en els edificis nostra seguretat enfront
de terratrèmols, vents, pluges ...
 DEFINICIONS
EDIFICACIÓ

Transcendència social- econòmica

La dependència absoluta que tenen els edificis amb els
homes condiciona els comportaments socials
Els edificis constitueixen una de les majors manifestacions
de l'art. Un edifici pot plasmar la imatge d'una ciutat, d'una
nació.
Econòmicament l'edificació pot representar una part
significativa del PIB
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS

La classificació dels edificis es pot realitzar en

funció de molts factors.

- Segons època de construcció.

- Atenent al seu ús
- Estil
.........
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS

Segons la seva època de construcció.(I)

•Tradicional.
Art de construir amb elements de materials
obtinguts o elaborats en el mateix lloc on s'ubica la
construcció, pedra, fusta, maons, calç ... Ben
tractats amb un comportament homogeni de tot
l'edifici, les parets i les divisions són les que
sostenen l'edifici
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS

Segons època de construcció.(II)

• Actual.
Es projecta pensant més en el disseny de l'edifici
que en la solució constructiva, predomina el projecte
o arquitectura sobre la construcció. Els murs no
sostenen l'edifici sinó que és una estructura totament
independent qui realitza aquesta funció. Els
materials solen procedir de plantes de fabricació
allunyades de la ubicació de l'edifici
Aquest edifici esta ubicat a l'Aràbia Saudita, a la ciutat de Yida, i tindrà el rècord de l'edifici més alt del planeta, mesurant aproximadament 1000
metres d'altura (aquesta serà la primera torre a superar el quilòmetre d'alt). Abans de ser anunciat aquest projecte, el rècord del gratacel més alt
l'ostentava el Burj Khalifa de la ciutat de Dubai, Unió dels Emirats Àrabs Units, mesurant 828 metres d'altura. La Kingdom Tower tindria
inicialment 1600 metres d'altura, però al maig de 2008 les dades llançades pels estudis del sòl van revelar que no seria possible, de manera que es
va reduir a 1000 metres. Serà de planta triangular, amb l'objecte de suportar millor les forces exercides pels vents. La preparació del terreny es va
iniciar al gener de 2012, mentre que la seva construcció va començar el 24 de juny de 2013.
estudi local OIIO
CLASIFICACIÓ DEL EDIFICIS

Segons la seva utilització

Titulacions reglades

- Edificació arquitectònica
- Edificació industrial
- Edificació tècnica
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS
Segons els seu ús

- Edificació arquitectònica
És la construcció té com a finalitat donar aixopluc a
una activitat determinada

- Exigències simples.
Concepció artística i humanista (Arquitectònica)
Funcionalitat i resistència (Tecnologia)
- Edificis destinats als usos següents (ARQ)
Administratiu, Sanitari, Religiós, Residencial:
unifamiliar, plurifamiliar, Docent, Cultural.
- Característiques.
Cost de l'edificació. Alta
Execució dels treballs. per encàrrec
Personal de l'obra. Poc especialitzat
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS
Segons els seu ús

- Edificació industrial
És la construcció té com a finalitat donar aixopluc a
una activitat.
- Exigències simples.
Funcionalitat i resistència (Tecnologia)
- Edificis destinats als usos següents (IN / AR)
Aeronàutic, agropecuari, de l'energia, de la hidràulica,
miner, de telecomunicacions, del transport terrestre,
marítim, aeri, forestal, industrial, naval, de l'enginyeria
de sanejament i higiene, accessori a les obres
d'enginyeria i la seva explotació.
 CLASIFICACIÓ DELS EDIFICIS
Segons els seu ús

- Edificació técnic

Totes les altres edificacions els usos no estiguin

expressament relacionats en els grups anteriors
AR / IN
 CLASIFICACIÓ DE LOS EDIFICIS
Segóns el seu estil
• Arquitectura primitiva any 35000 aC a 1000 aC
• Arquitectura Antigua 7000 aC a 1000 aC
• Arquitectura Precolombina 2000 aC a 1500 dC
• Arquitectura Griega 500 aC a 174 dD
• Arquitectura Romana 700 aC a 330 dD
• Arquitectura del Medioevo 330 dD a 1500 dD
• Arquitectura del Renacimiento 1420 a 1520
• Arquitectura del Manierismo 1550 a 1620
• Arquitectura Barroca 1600 a 1700
• Arquitectura Eclecticismo Historicista 1790 a 1890 Hierro Cristal.
• Arquitectura Art Nouveau 1890 a 1910
• Arquitectura Protorracionalista 1910 a 1920
• Arquitectura Moderna 1900 a 1930
• Arquitectura Posmoderna 1970 a 1987
• Ultimas tendencias 1995 ...
-Arquitectura Deconstructivista
- Arquitectura Alta tecnologia (Hi-Tech)

Requisits bàsics d habitabilitat
Instal·lacions
RBT. RD 842/2002
Reglament electrotècnic
Baixa Tensió
RITE. RD 1027/2007
Reglament Instal·lacions
Tèrmiques en edificis
Requisits bàsics d habitabilitat
Estalvi energia
D 21/2006 Ecoeficiència
RD 235/2013 Certificació
energètica edificis
DB-HE.
Estalvi Energia
HE 0. Limitació consum energètic
HE 1. Limitació demanda energètic a
HE 2. Rendiment inst. tèrmiques
HE 3. Efic. energètica. Il·luminació
HE 4. Contribució solar
HE 5. Contribució fotovolt àica
Requisits bàsics d habitabilitat
Higiene, Salut i M.Ambient
DB-HS Salubritat
HS 1. Protecció front la humitat
HS 2. Recollida i evacuació residus
HS 3. Qualiat aire interior
HS 4. Subministrament d aigua
HS 5. Evacuació d'aigües
Requisits bàsics d habitabilitat
Protecció contra el soroll
DB-HR.
Protecció soroll
Marc Legal i reglamentació tècnica en edificació
Legislació i reglamentació tècnica en edificació (LOE)
Requisits bàsics de funcionalitat Requisits bàsics de
Accessibilitat Seguretat en cas d incendi
Ll 13/2014 d accessibilitat RD 513/2017 Reg. Instal·lacions
protecció contra incendis
D 135/1995
Codi d Accesibilitat RD 2267 Reg. Seguretat contra
incendis en establiments Ind.
DB-SUA
Seguretat us i RD 842/2013. Classifiació foc
accessibiliatat productes construcció
SUA 9. Accessibilitat
DB-SI.
Requisits bàsics de funcionalitat Seguretat en cas d incendi
Accés
SI 1. Propagació interior
telecomunicacions SI 2. Propagació exterior
SI 3. Evacuació d ocupants
SI 4. Inst. Protecció incendis
RDL 1/1998 Infraestructures
SI 5. Intervenció Bombers
comuns de Telecos SI 6. Resis tència foc estructura
RD 346/2011 Reglament
Requisits bàsics de seguretat per
inst. Comuns Telecos
Utilització
Requisits bàsics de funcionalitat DB-SUA
Utilització Seguretat us i accessibiliatat
SUA 1. Risc caigudes
D 141/2012 Decret SUA 2. Risc Impacte o atrapament
d habitabilitat SUA 3. Risc empresonament
SUA 4. Risc il·luminació inadequada
SUA 5. Risc alta ocupació
SUA 6. Risc ofegament
SUA 7. Risc vehic les en moviment
SUA 8. Risc acció llamps
Legislació Urbanisme
-Estatal
-Nacional
-Local
Requisits bàsics de LOE i CTE Llei d Industria
Seguretat estructural General Productes
NCSE-02 Norma construcció
LOE L 21/1992
sismoresistent
Llei Ordenació Edifcació Llei d Industria
EAE-11. Instrucció Acer
Estructural CTE RD 2200/95. Reglament
Codi Tècnic Edfificació Infraestructura Qualitat
EHE-08 Instrucció formigó i Seguretat Industrial
Estructural CTE
Part I. General
RC-16 Plec recepció ciments RD 1715/2010 ENAC
RD 1313/1988 Homologació RD 2200/95. AENOR
RTC. Reglament Productes
Ciments Construcció
O21/11/2001 Formigó preparat
• Alambres trefilados lisos y
corrugados
DB-SE. Marcatge CE
Productes de construcció • Armaduras activas de acero para
Seguretat Estructural hormigón pretensado
• Grifería sanitaria
DB-SE-AE. Accions Edificació
Normes UNE-EN • Tubos de acero soldado
• Detectores de monóxido de carbono
DB-SE-C. Fonaments harmonitzades
• Tubos de acero inox. soldados long.
DB-SE-F. Fabrica • Cables de aluminio y acero
• Productos galv anizados en caliente
DB-SE-M. Fusta
DB-SE-A. Acer
Legislació Sectorial
-Reglament aparells a gas. Reg UE 2016/426
-Instal·lacions petrolieres
-Instal·lacions frigorífiques
-Instal·lacions alta tensió
-Instal·lacions equips a pressió
-Directiva 2014/33/UE Ascensors RD2291/1985
-Industria Agroalimentaria i altres enginyeries
-Carreteres
Legislació Seguretat i Salut -Ferrocarrils
-L 31/1995 Llei prevenció riscos laborals -Aeroports
-L 32/2006 Subcontractació sector construcció -Ports
-RD 1627/87 Seguretat i Salut obres construcció -Preses, canals
-Reglamentació variada -Sanitari
LLEI DE ORDENACIÓ DE LA EDIFICACIÓ
LOE.Llei 38-99
LLEI ORDENACIÓ DE L’ EDIFICACIÓ
LOE.Ley 38-99

Exigències tècniques i administratives de l'edificació

1. Requisits bàsics de l'edificació.
Per tal de garantir la seguretat de les persones, el benestar
de la societat i la protecció del medi ambient, els edificis es
projectaran, construir-se, mantenir-se i conservar-se de tal
manera que es satisfacin els requisits bàsics següents:

a) Relatius a la funcionalitat:
b) Relatius a la seguretat:
c) Relatius a l'habitabilitat:
 La qualitat a l’edificació.
Requisits bàsics

a) Relatius a la funcionalitat:

a1) Utilització, de tal manera que la disposició i les dimensions

dels espais i la dotació de les instal·lacions facilitin
l'adequada realització de les funcions previstes en l'edifici.
a2) Accessibilitat, de tal manera que es permeti a les persones
amb mobilitat i comunicació reduïdes l'accés i la circulació
per l'edifici en els termes que preveu la normativa
específica.
a3) Accés als serveis de telecomunicació, audiovisuals i
d'informació d'acord amb el que estableix la seva normativa
específica.
 La qualitat a l’edificació.
Requisits bàsics
b) Relatius a la seguretat:

b1) Seguretat estructural, de tal manera que no es produeixin en

l'edifici, o parts del mateix, danys que tinguin el seu origen o afectin
a la fonamentació, estructura, bigues, els forjats, els murs de càrrega
o altres elements estructurals, i que comprometin directament la
resistència mecànica i l'estabilitat de l'edifici.

b2) Seguretat en cas d'incendi, de tal manera que els ocupants

puguin desallotjar l'edifici en condicions segures, es pugui limitar
l'extensió de l'incendi dins del propi edifici i dels confrontants i es
permeti l'actuació dels equips d'extinció i rescat.

b3) Seguretat d'utilització, de tal forma que l'ús normal de l'edifici

no suposi risc d'accident per a les persones.
 La qualitat a l’edificació.
Requisits bàsics
c) Relatius a l’habitabilitat:
c1) Higiene, salut i protecció del medi ambient, de tal manera que
s'aconsegueixin condicions acceptables de salubritat i estanquitat en
l'ambient interior de l'edifici i que aquest no deteriori el medi ambient
en el seu entorn immediat, garantint una adequada gestió de tota
classe de residus.

c2) Protecció contra el soroll, de tal manera que el soroll percebut

no posi en perill la salut de les persones i els permeti realitzar
satisfactòriament les seves activitats.

c3) Estalvi d'energia i aïllament tèrmic, de manera que

s'aconsegueixi un ús racional de l'energia necessària per a l'adequada
utilització de l'edifici.

c4) Altres aspectes funcionals dels elements constructius o de les

instal·lacions que permetin un ús satisfactori de l'edifici.
 ELS AGENTS DE L’ EDIFICACIÓ

Són agents de l'edificació totes les persones, físiques o

jurídiques, que intervenen en el procés de l'edificació. Les
seves obligacions vindran determinades pel que disposa
aquesta Llei i altres disposicions que siguin d'aplicació i
pel contracte que origina la seva intervenció.

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM
 EL AGENTS
El promotor.
1. Serà considerat promotor qualsevol persona, física o
jurídica, pública o privada, que, individual o
col·lectivament, decideix, impulsa, programa i finança,
amb recursos propis o aliens, les obres d'edificació per a
si o per a la seva posterior alienació, lliurament o cessió a
tercers sota qualsevol títol.
 EL AGENTS

DIRECCIÓ FACULTATIVA
EDIFICIS SEGONS ÚS
(art. 2) Projecte Director obra, Director
DO (art.12) execució d’obra,
DEO (art. 13)
a) Administratiu, sanitari, religiós, Arquitecte Arquitecte Arquitecte tècnic
residencial en totes les seves formes,
docent i cultural
b) Aeronàutic, agropecuari, de l’energia, de Enginyer Enginyer o Enginyero ,
la hidràulica, miner, de telecomunicacions Segons enginyer tècnic Enginyer tècnic,
(referent a l’enginyeria de especialitat Segons
telecomunicacions), del transport terrestre, especialitat Segons
marítim, fluvial i aeri, forestal, industrial, especialitat
naval, de l’enginyeria de sanejament i
Si és: Si és: Sempre:
higiene, i accessori a les obres d’enginyeria
Arquitecte Arquitecte Arquitecte tècnic
i la seva explotació

c) Totes les altres edificacions que els seus Arquitecte Arquitecte Arquitecte,
usos no estiguin en els grups anteriors Arquitecte tècnic, Arquitecte tècnic, arquitecte tècnic,
enginyer, enginyer, enginyer,
enginyer tècnic enginyer tècnic enginyer tècnic
Segons Segons Segons
especialitat especialitat especialitat
 EL AGENTS
El projectista.
1. El projectista és l'agent que, per encàrrec del promotor i
amb subjecció a la normativa tècnica i urbanística
corresponent, redacta el projecte.
Podran redactar projectes parcials del projecte, o parts que
el complementin, altres tècnics, de forma coordinada amb
l'autor d'aquest, cada projectista assumirà la titularitat del
seu projecte.
 EL AGENTS
El constructor.
1. El constructor és l'agent que assumeix, contractualment
davant el promotor, el compromís d'executar amb mitjans
humans i materials, propis o aliens, les obres o part de les
mateixes amb subjecció al projecte i al contracte.
 EL AGENTS
El director de l’obra.
1. El director d'obra és l'agent que, formant part de la
direcció facultativa, dirigeix el desenvolupament de l'obra
en els aspectes tècnics, estètics, urbanístics i
mediambientals, de conformitat amb el projecte que la
defineix, la llicència d'edificació i altres autoritzacions
preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte
d'assegurar la seva adequació al fi proposat.
 EL AGENTS
El director de l’execució de l’obra.
1. El director de l'execució de l'obra és l'agent que, formant
part de la direcció facultativa, assumeix la funció tècnica de
dirigir l'execució material de l'obra i de controlar qualitativa
i quantitativament la construcció i la qualitat de l’edifici
 EL AGENTS

Les entitats i els laboratoris de control de qualitat de

l'edificació.
1. Són entitats de control de qualitat de l'edificació
aquelles capacitades per prestar assistència tècnica en la
verificació de la qualitat del projecte, dels materials i de
l'execució de l'obra i les seves instal·lacions d'acord amb
el projecte i la normativa aplicable.

2. Són laboratoris d'assajos per al control de qualitat de

l'edificació els capacitats per prestar assistència tècnica,
mitjançant la realització d'assajos o proves de servei dels
materials, sistemes o instal·lacions d'una obra
d'edificació.
 EL AGENTS
Las entidades y los laboratorios de control de calidad
de la edificación.
 EL AGENTS
Els subministradors de productes.
1. Es consideren subministradors de productes els
fabricants, encarregats de magatzems, importadors o
venedors de productes de construcció.
2. S'entén per producte de construcció aquell que es
fabrica per a la seva incorporació permanent en una
obra incloent materials, elements semi-elaborats,
components i obres o part de les mateixes, tant
acabades com en procés d'execució.
 EL AGENTS

Els propietaris i usuaris

1. Són obligacions dels propietaris conservar en bon
estat l'edificació mitjançant un adequat ús i
manteniment, així com rebre, conservar i transmetre
la documentació de l'obra executada i les
assegurances i garanties amb que aquesta conti.
2. Són obligacions dels usuaris, siguin o no propietaris,
la utilització adequada dels edificis o de part dels
mateixos de conformitat amb les instruccions d'ús i
manteniment, contingudes en la documentació de
l'obra executada.
 EL AGENTS

Els propietaris i usuaris

 EXIGENCIAS ADMINISTRATIVAS

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM
EXIGENCIES ADMINISTRATIVES

Llicències i autoritzacions administratives.

La construcció d'edificis, la realització de les obres
que en ells s'executin i la seva ocupació precisarà les
preceptives llicències i altres autoritzacions
administratives, de conformitat amb la normativa
aplicable

Acta de replanteig de l'obra.

Se celebra l'inici de les obres i serveix com a acte
administratiu previ a l'inici de les obres perquè així
consti.
Se situa l'edifici a construir dins del solar i es fan
constar totes les possibles problemes de servituds
existents.
EXIGENCIAS ADMINISTRATIVAS

Recepció de l’obra.
La recepció de l'obra és l'acte administratiu pel qual
el constructor, una vegada conclosa aquesta, fa
lliurament de la mateixa al promotor i és acceptada
per aquest. Podrà realitzar-se amb o sense reserves i
haurà d'abastar la totalitat de l'obra o fases completes
i acabades de la mateixa, quan així s'acordi per les
parts.
 EXIGENCIAS ADMINISTRATIVAS
Documentació de l'obra executada.
Un cop finalitzada l'obra, el projecte, amb la
incorporació, si escau, de les modificacions
degudament aprovades, serà facilitat al promotor pel
director d'obra per a la formalització dels corresponents
tràmits administratius.
Aquesta documentació s'adjuntarà, almenys, l'acta de
recepció, la relació identificativa dels agents que han
intervingut durant el procés d'edificació, així com la
relativa a les instruccions d'ús i manteniment de
l'edifici i les seves instal·lacions, de conformitat amb la
normativa que li sigui d'aplicació.
Tota la documentació a què fa referència els apartats
anteriors, que constituirà el Llibre de l'Edifici, serà
lliurada als usuaris finals de l'edifici.
GARANTIES EXIGIBLES

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

 La legalitat urbanística
La Normativa urbanística vigent estableix la classificació
del sòl i en funció d'aquesta les condicions que han de
complir les diferents edificacions.

La normativa en funció del sòl, estableix els usos dels

edificis permesos i un cop determinat l'ús, la definició dels
paràmetres que han de garantir que l'edifici construït
compleixi els requisits de qualitat.

Llei del sòl estatal (LS) Reial Decret Legislatiu 2/2008 de

20 de juny,
 La legalitat urbanística
Normativa. Ley del suelo estatal (LS)

Dos tipus de espais.

- Rural. Público i privat.
- Urbà. Público i privat
 La legalitat urbanística
Normativa. Ley del suelo estatal (LS)

Dos tipus de espais.

- Rural. Públic i privat.
- Urbà. Públic (carrers, places i espais públic) i
privat (solars edificables)
 La legalitat urbanística

Normativa. Llei del sòl estatal (LS)

Planejament urbanístic.
PG, PGM, PGO. Pla general municipal d'ordenació urbana
NS. Normes subsidiàries de planejament
PP Pla Parcial
PE Pla especial
PERI Pla espacial de reforma interior
UE Unitat d'actuació
 La legalitat urbanística
Normativa. Ley del suelo estatal (LS)
Planejament urbanístic.
-PGM 1979/ 2015

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2011-2012

 La legalitat urbanística
Classes de sòls definits per la Normativa Urbanística.
Sòl urbà (SU)
- Delimitació del sòl urbà (DSU)
- Centre direccional
- Nucli antic
- Zones Verd
- Industrial
Zones de sòl urbanitzable programat (SUP)
- Desenvolupament urbà IAE: 1
- Desenvolupament urbà 2
- Desenvolupament industrial
Sectors en sòl urbanitzable no programat (SUNP)
- Desenvolupament urbà
Sòl no urbanitzable (SNU)
- Verd privat
- Rústic
- Àrees forestals
 La legalitat urbanística

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM
La legalitat urbanística
La legalitat urbanística
 La legalitat urbanística

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010

Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM
La legalitat urbanística
 La legalitat urbanística

L'edifici en sòl urbà dependrà de:

Tipus d'ordenació
- edificis segons alineació de vial i entre mitgeres o
edificis aïllats
ús
- En funció de la zona de sòl
Dimensions de l'edificació
- Ocupació, edificabilitat, alçades reguladores màximes,
profunditat edificable
L'habitatge i el programa funcional mínim
- Usos dels espais de l'habitatges i de les seves mesures,
així com de la il·luminació i de la seva ventilació
les instal·lacions
- El subministrament (tipus de servei, conducció i
Construccions i Arquitectura Industrial UdL. ETIM 2009-2010
comptador) i l'evacuació
Construccions i Arquitectura (aigües residuals,
Industrial UdL.pluja ETIM ...)
 La legalitat urbanística
Tipus d’ordenació
1. Por alineació de carrer

P.E.

OCUPACIÓ 100%

A.R.M. OCUPACIÓ EDIFICACIÓ

UN % DEL SOLAR

Planta Baixa

Secció edifici

Profunditat edificable i altura reguladora máxima

 La legalitat urbanística

Tipus d’ordenació
1. Per alineació de carrer
 La legalitat urbanística
Tipus d’ordenació
1. Per alineació de carrer
 La legalitat urbanística
Tipus d’ordenació
2. Per edificació aïllada en parcel·la
 La legalitat urbanística
Tipus d’ordenació
2. Per edificació aïllada en parcel·la.
 La legalidat urbanística
Tipus d’ordenació
3. Per definició de la volumetria.
 La legalitat urbanística
Tipus d’ordenació
3. Por definició de la volumetria.
 Urbanisme

Paris
Plan Haussman 1852

Barcelona
Plan Cerda1860
Paris Urbanisme
Plan Haussman 1852
Paris Urbanisme
Plan Haussman 1852
La legalidad urbanistica

Barcelona Plan Cerda1860

La legalidad urbanistica

Barcelona Plan Cerda 1860

La legalidad urbanistica

Barcelona Plan Cerda1860

 La legalidad urbanistica

Barcelona Plan Cerda1860

 EL PROJECTE

És el conjunt de documents escrits i gràfics que

defineixen les característiques de l'edifici a
construir

Haurà de donar una justificació tècnica a la solució

proposada sempre d'acord amb la legalitat vigent.

Pot desenvolupar de forma parcial o completa la

definició del edifici. En aquests casos es mantindrà la
coordinació del conjunt per evitar duplicitats de
documents tècnics
FASES PROJECTE PROJECTE BÀSIC I D’EXECUCIÓ

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

Relació de documents que ha de tenir un projecte:

I. Memòria
1. Memòria Descriptiva
2. Memòria constructiva
3. Compliment del CTE
4. Compliment d’altres reglaments i disposicions
5. Annexes a la memòria
II. Plànols
III. Plec de Condicions
IV. Amidaments
V. Pressupost

Els marcats amb (*) són, els que com a mínim, formen part del Projecte Bàsic
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

I. MEMÒRIA

1. Memòria Descriptiva i justificativa, que contingui la informació següent:

descriptiva
1.1 Agents* - Promotor, projectista, altres tècnics

1.2 Informació - Antecedents i condicionants de partida,

prèvia* - Dades de l’emplaçament, entorn físic, descripció, topografia, superfície, límits ...
- Servituds
- Normativa urbanística. Planejament vigent
- Altres normatives, si s’escau.
- Dades de l’edifici en cas de rehabilitació, reforma o ampliació. Informes realitzats (ITE, dictamen...)
1.3 Descripció del - Descripció general de l’edifici
projecte * - Programa de necessitats
- Ús característic de l’edifici i altres usos previstos
- Relació amb l’entorn
- Compliment del CTE i altres normatives específiques
- Compliment d’ordenances municipals, edificabilitat, funcionalitat...
- Descripció de la geometria de l’edifici, volum, superfícies útils i construïdes, accessos i evacuació.
- Descripció generals dels paràmetres que determinen les previsions tècniques que cal considerar en
el projecte respecte al:
• Sistema estructural (fonaments, estructura portant, estructura horitzontal)
• Sistema de compartimentació
• Sistema envoltant
• Sistema d’acabats
• Sistema de condicionament ambiental
• Sistema de serveis
1.4 Prestacions de - Per requisits bàsics i amb relació a les exigències bàsiques del CTE. S’han d’indicar en particular les
l’edifici * acordades entre promotor i projectista que superin els llindars establerts al CTE.
- S’han d’establir les limitacions d’ús de l’edifici en el seu conjunt i cadascuna de les seves
dependències i instal·lacions.
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

I. MEMÒRIA

2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

constructiva
2.1 Sustentació de - Justificació de les característiques del sòl i els paràmetres a considerar pel càlcul de la part del
l’edifici* sistema estructural corresponent als fonaments
2.2 Sistema - S’han d’establir les dades i les hipòtesis de partida,
estructural - El programa de necessitats estructurals.
(fonaments, estructura - Les bases de càlcul
portant i estructura - Procediments o mètodes utilitzats en tot el sistema estructural
horitzontal) - Característiques dels materials que intervenen en l’estructura
2.3 Sistema envoltant - Definició constructiva dels diferents subsistemes de l’envoltant de l’edifici, amb descripció del seu
comportament davant de:
• Accions a què està sotmès (pes propi, vent, sisme...)
• Foc
• Seguretat d’ús
• Evacuació d’aigua i comportament davant de la humitat
• Aïllament acústic i les seves bases de càlcul
- Aïllament tèrmic dels subsistemes esmentats.
- La demanda energètica màxima prevista de l’edifici per a condicions d’estiu i d’hivern.
- Eficiència energètica en funció del rendiment energètic de les instal·lacions
2.4 Sistema de - Definició dels elements de compartimentació amb especificació del seu comportament davant:
compartimentació • Foc
• Aïllament acústic
• Altres característiques que siguin exigibles, si s’escau
2.5 Sistema d’acabats - S’indicaran les característiques i prescripcions dels acabats dels paraments a fi de complir els
requisits de funcionalitat, seguretat i habitabilitat.
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

I. MEMÒRIA

2. Memòria Descripció de les solucions adoptades

constructiva
2.6 Sistemes de - S’han d’indicar les dades de partida, els objectius a complir, les prestacions i les bases de càlcul
condicionament i per a cadascun dels subsistemes següents:
instal·lacions 1. Protecció contra incendis, anti-intrusió, parallamps, electricitat, enllumenat, ascensors,
transport, lampisteria, evacuació de residus líquids i sòlids, ventilació, telecomunicacions...
2. Instal·lacions tèrmiques de l’edifici projectat i el seu rendiment energètic, subministrament de
combustible, estalvi d’energia, i incorporació d’energia solar tèrmica o fotovoltaica i altres
energies renovables.
2.7 Equipament - Definició de banys, cuines i safarejos, equipament industrial...

3. Compliment del Justificació de les prestacions de l’edifici per requisits bàsics i amb relació a les exigències
CTE bàsiques del CTE.
La justificació s’ha de fer per a les solucions adoptades segons el que indiqui el CTE
També cal justificar les prestacions de l’edifici que millorin els nivells exigits al CTE
3.1 Seguretat - Justificació del DB-SE
Estructural
3.2 Seguretat en cas - Justificació del DB-SI
d’incendi *
3.3 Seguretat d’ús i - Justificació del DB-SUA
accessibilitat
3.4 Salubritat - Justificació del DB-HS

3.5 Protecció contra el - Justificació del DB-HR

soroll
3.6 Estalvi d’energia - Justificació del DB-HE
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

I. MEMÒRIA

3. Compliment altres Justificació del compliment d’altres reglaments obligatoris no justificats en el punt anterior
reglaments i
disposicions
Habitabilitat - Justificació del Decret 141/2012 Condicions mínimes d’habitabilitat

Accessibilitat - Justificació del Decret 135/1995 Codi d’Accessibilitat

EcoEficiència, altres - Justificació del Decret 21/2006 d’EcoEficiència en els edificis

4. Annexes a la El projecte portarà els annexes necessaris per la definició i justificació de les obres
memòria
Informació geotècnica

Càlcul de l’estructura - Càlcul dels fonaments i de l’estructura de l’edifici

Protecció contra - Justificació del DB-SI

incendis
Instal·lacions de - Càlcul de les instal·lacions de sanejament, lampisteria, ACS, calefacció i climatització, electricitat,
l’edifici aparells elevadors, telecomunicacions...
Certificat Eficiència - S’adjuntarà el Certificat d’Eficiència Energètica, tal com recull el RD 235/2013
energètica
Avaluació d’impacte - L'avaluació d'impacte ambiental és el conjunt d'estudis i anàlisis tècnics que permeten valorar els
ambiental (rústic, efectes que l'execució d'un determinat projecte pot causar sobre el medi ambient.
urbanisme...) - Resum dels impactes positius i negatius sobre el medi, i aquelles mesures correctores
Pla de control de - Relació i definició dels controls que s’han de fer d’acord amb el Decret 375/88 d’1 de desembre de
qualitat 1988
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

I. MEMÒRIA

4. Annexes a la El projecte portarà els annexes necessaris per la definició i justificació de les obres
memòria
Estudi de Seguretat i - Si hi ha projecte caldrà redactar un ESS o EBSS i per tant CSS i PSS
Salut o • EBSiS → PEM < 280.000 €
Estudi Bàsic de • ESiS → PEM ≥ 280.000 €
Seguretat i Salut
Estudi de Gestió de - S’ha d’incloure en el projecte un estudi de gestió de residus de la construcció i enderroc amb
Residus de estimació de volum, mesures a adoptar i el cost
construcció i enderroc - S’exigeix separar residus en obra
Instruccions d’ús i - Instruccions d’ús i un manteniment de l’edifici que s’entreguen al promotor, per tal de conservar i
manteniment garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament.
- Acompanyat del Pla de manteniment.
Normativa tècnica - Llistat normativa d’edificació
d’obligat compliment
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

II. PLÀNOLS El projecte ha de contenir els plànols necessaris per a la definició en detall de l’obra.
En cas d’obres de rehabilitació s’han d’incloure els plànols de l’edifici abans de la intervenció
Plànol de situació * - Referit al planejament vigent, amb referència a punts localitzables i amb indicació del nord
geogràfic
Plànol d’emplaçament - Justificació urbanística, alineacions, reculades...
*
Plànol d’urbanització * - Xarxa viària, escomeses...

Plantes generals * - Acotades, amb indicació d’escala i usos, que reflecteixin els elements fixes i els de mobiliari quan
sigui necessari per a la comprovació de la funcionalitat dels espais
Plànol de cobertes * - Pendents, punts de recollida d’aigües, careners, aiguafons...

Alçats i seccions * - Acotades, amb indicació d’escala i cotes d’altura de plantes, gruixos de forjat, altures totals per a
poder comprovar el compliment dels requisits urbanístics i funcionals.
Plànols d’estructura - Descripció gràfica i dimensional de tot el sistema estructural (fonaments, estructura portant i
estructura horitzontal).
- Plantes de forjats, especejament bigues, quadres de pilars..
- En els plànols relatius a la fonamentació cal incloure, a més, la seva relació amb l’entorn més
immediat i el conjunt de l’obra.
Plànols - Descripció gràfica i dimensional de les xarxes de cada instal·lació, plantes, seccions i detalls
d’instal·lacions - Sanejament i xarxa terres, lampisteria, electricitat, telecomunicacions, calefacció i refrigeració,
ventilació, gas...
Plànols de definició - Documentació gràfica de detalls constructius
constructiva
Memòries gràfiques - Indicació de solucions concretes i elements singulars: fusteria, manyeria...

Altres
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

III. PLEC DE És un document de caràcter contractual que servirà de base per la redacció del contracte
CONDICIONS d’execució d’obres, en el que s’ha de descriure amb detall els treballs objecte del projecte, les
condicions que han de tenir els materials, les condicions econòmiques en les què es poden i s’han
de realitzar els treballs i les condicions facultatives i legals que han de acompanyar l’execució de
l’obra.
Plec de clàusules
administratives
Disposicions generals - Ordre de preferència documentació del projecte
- Conservació durant el termini de garantia
Disposicions - Delimitació general de les funcions tècniques: arquitecte, arquitecte tècnic, constructor
facultatives - Prescripcions generals relatives als treballs, materials i mitjans auxiliars
- Prescripcions relatives a la recepció d’edificis i obres annexes
Disposicions - Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre les quantitats acordades
econòmiques - Fiances. Preus. indemnitzacions
Plec de condicions - Descripció de l’obra des del punt de vista tècnic...
tècniques particulars - Equip i maquinària
- Partides alçades
Prescripcions sobre - Característiques tècniques mínimes que han de presentar els productes, equips i sistemes que
els materials s’incorporin a les obres, així com les seves condicions de subministrament, recepció i conservació,
emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de
realitzar, incloent el mostreig del producte, els assajos a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig i
les accions a adoptar i els criteris d’ús i manteniment.
- Aquestes especificacions es poden fer per referència a plecs generals que siguin aplicables,
documents reconeguts o altres que siguin vàlides segons el parer del projectista
Prescripcions quant a - Característiques tècniques de cada unitat d’obra que indiquin el seu procés d’execució, normes
l’execució per unitats d’aplicació, condicions prèvies que s’han de complir abans de la seva realització, toleràncies
d’obra admissibles, condicions d’acabats, conservació i manteniment, control d’execució, assajos i proves,
garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig, criteris d’amidament i valoració d’unitats...
- Són necessàries les mesures per garantir la compatibilitat entre els diferents productes, elements i
sistemes constructius
FASES PROJECTE DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA CTE

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo I)

III. PLEC DE És un document de caràcter contractual que servirà de base per la redacció del contracte
CONDICIONS d’execució d’obres, en el que s’ha de descriure amb detall els treballs objecte del projecte, les
condicions que han de tenir els materials, les condicions econòmiques en les què es poden i s’han
de realitzar els treballs i les condicions facultatives i legals que han de acompanyar l’execució de
l’obra.
Prescripcions en
relació a
l’emmagatzematge,
manipulació i
separació de residus
de construcció i
enderroc a l’obra
Prescripcions sobre - S’han d’indicar les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les
verificacions de prestacions finals de l’edifici.
l’edifici acabat
IV. AMIDAMENTS Desenvolupament per partides, agrupades en capítols, que contingui totes les descripcions tècniques
necessàries per a la seva especificació i valoració
V. PRESSUPOST

Pressupost aproximat - Valoració aproximada de l’execució material de l’obra projectada per capítols
*
Pressupost detallat - Quadre de preus agrupat per capítols
- Resum per capítols, amb expressió del valor final d’execució i contracta
- Ha d’incloure el pressupost del control de qualitat
- Ha d’incloure el pressupost de l’Estudi de Seguretat i Salut
SEGUIMENT DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo II)

II.1 Documentació obligatòria pel seguiment de l’obra

1. Relació de la documentació obligatòria pel seguiment de l’obra:

a) Llibre d’Ordres i Assistències d’acord amb lo previst en el D 462/1971 de 11 de març:
b) Llibre d’Incidències en matèria de Seguretat i Salut, segons el RD 1627/1997 de 24
d’octubre;
c) Projecte, annexes i modificacions autoritzades pel Director d’Obra:
d) Llicència d’obres, l’obertura del centre de treball, i si s’escau, altres autoritzacions
administratives;
e) CFO d’acord amb el D 462/1971, de 11 de març, del Ministerio de la Vivienda.

2. En el Llibre d’Ordres i Assistències el director d’obra i el director d’execució de l’obra

consignaran les instruccions pròpies de les seves respectives funcions i obligacions.
3. El Llibre d’Incidències es desenvoluparà conforme a la normativa específica de Seguretat i Salut
4. Un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment es depositarà pel director d’obra al
Col·legi Professional corresponent o, si s’escau a l’Administració Pública. Asseguraran la seva
conservació i es comprometen a emetre els certificats pertinents.
CONTROL DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo II)

II.2 Documentació del control de l’obra

1. El control de qualitat de les obres inclourà el control de recepció de materials, els controls de
l’execució i de l’obra acabada. Per tant:
a) El director de l’execució d’obra recopilarà la documentació del control realitzat,
comprovant que és el que consta en el projecte, annexes i modificacions:
b) El constructor recollirà dels subministradors de productes i facilitarà al director d’obra i al
director d’execució d’obra la documentació de tots els productes utilitzats així com les seves
instruccions d’ús i manteniment i si s’escau les garanties corresponents;
c) La documentació de qualitat preparada pel constructor sobre cadascuna de les unitats d’obra
podrà servir, si així ho autoritza el director d’execució d’obra, com part del control de qualitat
de l’obra.
2. Un cop finalitzada l’obra, la documentació del seguiment de control es depositarà pel director
d’execució de l’obra al Col·legi Professional corresponent o, si s’escau a l’Administració Pública.
Asseguraran la seva conservació i es comprometen a emetre els certificats pertinents.
CONTROL DE L’OBRA DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA

DOCUMENTACIÓ OBLIGATÒRIA (Part I, del CTE. Anejo II)

II.3 Certificat Final d’Obra (CFO)

1. En el CFO, el director de l’execució de l’obra certificarà que ha dirigit l’execució material de les
obres i controlat quantitativa i qualitativament la construcció i la qualitat de lo construït d’acord
amb el projecte, la documentació tècnica i les normes de bona construcció
2. El director de l’obra certificarà que l’edificació s’ha fet sota la seva direcció, d’acord al projecte
objecte de llicència i la documentació tècnica complementària, que està preparada pel seu ús
amb el seguiment de les instruccions d’ús i manteniment.
3. El CFO s’acompanyarà dels següents annexos:
a) Annex A: Descripció de les modificacions que, amb conformitat del promotor,
s’haguessin introduït durant l’obra, fent constar la seva compatibilitat amb la concessió
de la llicència i;
Elaborat pel Director d’obra, habitualment
b) Annex B: Relació dels controls fets durant l’execució de l’obra i els seus resultats.
Elaborat pel Director d’Execució d’Obra, habitualment
 DIAGRAMA DE FLUX
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ
D’UN EDIFICI
 PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI I

PROMOTOR

Estudi viabilitat
Plantejament inicial ANALISIS DE NECESSITATS tècnica/econòmica

Cal desenvolupar
un projecte tècnic
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI II
Cal desenvolupar
un projecte tècnic

PROJECTISTA

PROJECTE
(Avantprojecte, Projecte bàsic
Projecte execució)

Estudi de seguretat o
Estudi bàsic de seguretat i salut

PROJECTE
PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI III

PROJECTE AJUNTAMENT

SOL.LICITUT LLICENCIA D’OBRES

AVALUACIÓ INICIAL
Serveis Tècnics Ajuntament

AVALUACIÓ FINAL
Serveis Tècnics Ajuntament

OTORGACIÓ LLICENCIA D’OBRES

LLICENCIA D’OBRES
 PROCÈS DE CONSTRUCCIÓ D’UN EDIFICI IV
LLICENCIA D’OBRES
DIRECCIÓ DE L’OBRA
PROMOTOR DIRECCIÓ DE L’EXECUCIÓ
LABORATORIS QUALITAT

CONSTRUCTOR PRINCIPAL
CONSTRUCTOR 1
CONSTRUCTOR 2
................................
O.C.T
(viv)
ACTA DE REPLANTEIG INICIAL D’OBRA
CIA
EXECUCIÓ DE L’OBRA

FINAL D’EXECUCIÓ DE L’OBRA

ACTA DE RECEPCIÓ DE L’OBRA

CERTIFICAT FINAL D’OBRA

NORMATIVA BÁSICA
DE
EDIFICACIÓN

ECI 2021-22
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
NORMATIVA EUROPEA
 NORMATIVA
AMBIT ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
http://www.codigotecnico.org

CTE
CÓDIGO TÉCNICO
DE LA EDIFICACIÓN
El Código Técnico
de la Edificación
Un nuevo marco normativo
para la mejora de la calidad y la
sostenibilidad
 ¿Qué es un Código Técnico?

Es una compilación normativa que:

Recoge el conocimiento científico en un
sector productivo (la edificación)
Establece unos requisitos mínimos
Incorpora una metodología ordenada
Tiene un carácter reglamentario
 NECESIDAD
El CTE se configura como un nuevo marco normativo
estructurado que identifica, ordena y completa la
reglamentación técnica existente y que pretende
facilitar su aplicación y cumplimiento, todo ello en
armonía con la normativa europea.
Además, mediante un enfoque basado en
prestaciones, se tratará de fomentar la innovación y
el desarrollo tecnológico en la edificación.
 CONCEPTO

El Código Técnico de la Edificación establece las

exigencias básicas de calidad que deben cumplir
los edificios para satisfacer los requisitos básicos
establecidos en el artículo 3, apartados 1.b) y 1.c)
de la LOE 99, ...
... así como determina los procedimientos que
permitan acreditar su cumplimiento con suficientes
garantías técnicas
Requisitos básicos en la LOE
RELATIVOS A LA SEGURIDAD
⚫ Seguridad estructural, no comprometiendo
la resistencia mecánica ni la estabilidad del
edificio
⚫ Seguridad en caso de incendio

⚫ Seguridad de utilización (que el uso del

edificio no suponga riesgo de accidente
para las personas)
Requisitos básicos en la LOE
RELATIVOS A LA HABITABILIDAD
⚫ Higiene, salud y protección del medio
ambiente (p.e. Ventilación y Humedad)
⚫ Protección contra el ruido

⚫ Ahorro de energía y aislamiento térmico

⚫ Otros aspectos funcionales de los elementos
constructivos o de las instalaciones que permitan
un uso satisfactorio del edificio (no incluido por
genérico)
Requisitos básicos en la LOE

RELATIVOS A LA FUNCIONALIDAD
Accesibilidad
⚫ (No contemplado en el mandato de la LOE,
pero sí en la Directiva Europea sobre
supresión de barreras para discapacitados)
Ámbito de aplicación
LOE: Obras de edificación
de nueva construcción,
salvo las de escasa
entidad constructiva...
LOE: Intervenciones en
edificios existentes, en
tanto sean compatibles
con la naturaleza de la
intervención
CTE: Nueva definición
de Rehabilitación
Partes del CTE
Parte I:
Contiene las
disposiciones y
condiciones
generales de
aplicación y las
exigencias básicas
que deben cumplir
los edificios
(36 páginas)
Estructura del CTE
Parte II
Formada por los DB
que se basan en el
conocimiento
consolidado de las
técnicas
constructivas.
Se actualizarán y se
aprobarán
reglamentariamente
 Relación de DB
DB-SE: Bases de calculo. Resistencia y estabilidad
DB-SE-AE: Acciones en la Edificación
DB-SE-C: Cimentaciones (incluye estudio geotécnico)
DB-SE-F: Estructuras de Fábrica
DB-SE-M: Estructuras de Madera
DB-SE-A: Estructuras de Acero
DB-SI: Seguridad en caso de Incendio
DB-SUA: Seguridad de Utilización y Accesibilidad
DB-HS: Salubridad
DB-HE: Ahorro de Energía
DB-HR: Protección frente al ruido

Permanecen otras normas que coexistirán con el CTE

(EHE, Norma Sismoresistente, RBT, RIGLO… etc.)
NORMATIVA ESTATAL
NORMATIVA ESTATAL
 Fi
2019_2020