Grau Enginyeria Mecànica

Construccions Industrials

GEOTÈCNIA

EL SÒL COM A RECEPTOR DE

FONAMENTS
 ESTUDI GEOTÈCNIC

• Geologia. Definició: ciència que estudia la terra,

la seva composició i evolució.
– Geotècnia: Es la branca de la geologia encarregada de
l’estudi del terreny i les seves respostes davant una
acció exterior. Aquesta ens ajudarà a intentar preveure,
la reacció del terreny al aplicar-hi algun tipus
d’estructura (fonaments, murs,...) o realitzar alguna
excavació (a cel obert o subterrània).
 ESTUDI GEOTÈCNIC

• Estudi Geotècnic
– Es el compendi d’informació quantificada de les
característiques del terreny, en relació amb el tipus
d’edifici previst i l’entorn on s’ubica, que és necessària
per procedir a l’anàlisi i dimensionat dels fonaments de
l’edifici.
– L’abast de l’estudi geotècnic dependrà de l’extensió de
l’àrea a reconèixer, de la complexitat del terreny i de la
importància de l’edificació prevista. No pot ser inferior
als paràmetres REGLAMENTARIS.
– S’ha d’executar abans d’afrontar la fase de projecte
corresponent al dimensionat de fonaments
 Informació geogràfica

• Mapa geològic
– Representació, sobre un mapa topogràfic, que recull informació
petrològica, generalment diferenciada per edats i els principals
accidents tectònics (plecs, falles, etc.), jaciments fòssils, fonts,
recursos minerals, etc.
• Mapes geotècnics.
– Representa les propietats mecàniques dels terrenys i sobretot,
de les formacions superficial, les quals solen ser molt variables i
per tant, requereixen escales de força detall. Aquesta limitació és
molt important a l’hora de donar valors acceptables de càrrega
de zones amplies. Per aquesta raó, es requereix un estudi
específic, amb assajos i reconeixement de la zona concreta on
ubicarem el nostre projecte.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/
Informació geogràfica
Informació geogràfica
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
http://www.icgc.cat/
Diferents tipus de terreny
Diferents tipus de terreny
Diferents tipus de terreny
Diferents tipus de terreny
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació
de la campanya CTE SE C

• Tipus de construcció
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació

• Grups de terreny
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació

• Grups de terreny
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació

• La densitat i profunditat de reconeixement ha de

permetre una cobertura correcta de la zona a
edificar. Per definir-los s’ha de tenir en compte el
tipus d’edifici, la superfície d’ocupació en planta i
el grup de terreny.
• Amb caràcter general el mínim nombre de punts a
reconèixer serà de tres.
• Les distàncies màximes dmax entre punts de
reconeixement que no s’han de sobrepassar i les
profunditats orientatives P a assolir, s’assenyalen
en la taula següent:
ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació

• En el cas de que les distàncies dmax excedeixin les

dimensions de la superfície a reconèixer, cal disminuir-
les fins complir amb el nombre de punts mínims
requerits.
• En el cas d’edificis amb superfície en planta >10.000 m2,
es podrà reduir la densitat de punts amb un màxim del
50%
• Les condicions anteriors no son d’aplicació en obres
d’urbanització.
• En la taula següent s’estableix el nombre mínim de
sondejos mecànics i el percentatge del total de punts
que es poden substituir per proves contínues de
penetració quan el nombre de sondeigs mecànics
excedeix el mínim especificat.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Programació

• Cal comprovar que la profunditat planificada del

reconeixement, ha estat suficient per assolir una cota del
terreny per sota de la qual, no es desenvoluparan
assentaments significatius per efecte de les càrregues
que transmeti l’edifici.
• Aquesta cota s’ha de correspondre a una profunditat tal
que, en ella, l’augment de tensions en el terreny degudes
al pes de l’edifici sigui igual o inferior al 10% de la tensió
efectiva del terreny en aquesta cota abans de construir
l’edifici.
• La unitat geotècnica resistent anterior s’ha de comprovar
a una profunditat mínima de 2 m, més 0,3 m addicionals
per cada planta que tingui l’edifici.
 Planificació de la campanya

• Ubicació i entitat del projecte. Per exemple, no és convenient projectar

una llosa de fonamentació en un edifici entre mitgeres si els altres
edificis dels laterals estan fonamentats mitjançant pilons.
– Quantificar els punts d’investigació en funció de l’entitat del projecte. CTE SE C
(annex)
• Sempre s’ha de tenir en compte que amb aquests punts s’ha de ser
capaç d’identificar els possibles canvis laterals de les condicions del
terreny a investigar..
 TIPOLOGIES D’ESTUDIS

• Estudi Geotècnic per:

– Disseny de fonamentacions (edificació, obra civil, etc.).
• L’objectiu principal de l’estudi es conèixer un nivell suficientment
resistent adient per emplaçar les fonamentacions projectades sense
problemes de col·lapses, assentaments, etc.
– Emplaçaments d’explanades, vials, etc.
• L’objectiu és conèixer les característiques dels materials del subsòl
per utilitzar-los per les estructures projectades.
– Estabilitat de talussos, esllavissades, etc.
• En aquest cas, es tracta de parametritzar geotècnicament els
dipòsits existents per tal de poder definir un talussos estables o bé
dissenyar sistemes de contenció adients a cada problema.
– Altres (excavacions-ripabilitat, etc.)
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció

SISTEMES
DE
PROSPECCIÓ

SONDEIGS PENETRACIÓ MÈTODES

CALES
MECÀNICS CONTÍNUA GEOFÍSICS
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per cales

• Cales:
– S’agrupen sota aquest nom genèric les excavacions de formes diverses (pous,
rases,..) que permetin una observació directa del terreny, així com la presa de
mostres i, eventualment, la realització d’assaigs in situ.
– Es tracta d’una excavació mitjançant una màquina retroexcavadora o similar
per tal d’examinar el subsòl.
– Es pot considerar com el mètode més primari i simple d’una campanya
geotècnica, però no per això efectiu i necessari en alguns casos.
– Avantatges:
• Poc cost econòmic.
• Ràpides d’execució.
• Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
• Permeten obtenir mostres (inalterades i alterades).
– Desavantatges:
• Limitació de la fondària (màquina o aparició roca).
• No ofereixen paràmetres de resistència del terreny.
• Remobilització de gran volum de terreny.
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció
per cales

• Cales
CALICATES
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per cales

• El reconeixement del terreny mitjançant cales és

adequat quan:
– Es pot assolir en tots els punts l’estrat ferm o resistent amb
garanties suficients.
– No sigui necessari realitzar proves in situ associades a
sondeigs (En obres d’edificació sempre son necessàries)
• S’exclourà aquest mètode quan es pugui malmetre
el terreny de recolzament de les futures
fonamentacions o si es creen problemes
d’inestabilitat per estructures properes.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per cales

• En les parets del terreny excavat, es poden

practicar assaigs in situ com el penetròmetre de
butxaca, amb la fi d’obtenir una indicació
orientativa del comportament del terreny.
D’aquesta indicació orientativa no es deduiran, en
cap cas, valors quantitatius de la resistència del
terreny.
• En cales d’una profunditat major de 1,5 m, cap
persona podrà accedir, a la seva inspecció o
revisió, si no es troben degudament apuntalades o
adequadament atalussades.
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció
per sondeig mecànic a rotació

• Sondeigs mecànics:
– Son perforacions de
diàmetres i profunditats
variables que permeten
reconèixer la naturalesa i
localització de les diferents
unitats geotècniques del
terreny, així com extreure
mostres i, en el seu cas,
realitzar assaigs a diferents
profunditats.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció
per sondeig mecànic a rotació
• Es tracta d’un mètode de reconeixement
del terreny en profunditat que permet
identificar l’estructura i tipus de terreny i
determinar aproximadament la posició del
nivell freàtic.
• Cal ressenyar que, durant l’execució d’un
sondeig, es poden realitzar assajos dins
de la perforació i obtenir mostres
inalterades de sòl i roques per la seva
posterior anàlisi al laboratori.

• Avantatges:
– Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
– Permeten obtenir mostres (inalterades i
alterades).
– No té limitació de fondària més que la tècnica
– Permet realitzar assajos “in situ” = resistència.
• Desavantatges:
– Cost econòmic i temps d’execució.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció
per sondeigs mecànics a rotació

• El sondeig consisteix en la realització

d’una perforació del terreny introduint
una bateria buida proveïda, en la part
frontal, d’una corona de perforació que
pot ser de diamant o de widia en funció
de la duresa del terreny.
• La introducció del sistema corona-bateria
en el terreny es realitza a rotació i
empenta, provocant un escalfament del
sistema de perforació i fa que sigui
imprescindible la utilització d’un sistema
de refrigeració del circuit (aigua o aire).
• Quan la maniobra de perforació emplena
la bateria s’extreu la mostra i s’afegeixen
barres de perforació per tal de continuar
la perforació.
SONDEJOS A ROTACIÓ

Corones de perforació de diamant

utilitzades en roques dures.
SONDEJOS A ROTACIÓ
Corones de perforació d’insercions de
widia utilitzades en roques de duresa
mitja.
SONDEJOS A ROTACIÓ

Corones de perforació de widia utilitzades

en roques toves i sòls
SONDEJOS A ROTACIÓ (6)

Màquines de realització de sondejos.

SONDEJOS A ROTACIÓ

Extracció de les mostres de sondejos

 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per sondeig mecànic

• Mostres sondeig mecànic

Full resultats sondeig mecànic

Perfil litològic

Humitat Nat. %

R. Comp. Sim.

Cohesió (kPa)
Classificació
Cota Mostra

L. Líquid %

L. Plàstic %

I. Plasticitat
Cota (m)

Densitat
Colpeig

(Kg/cm )
Mostra

2
N SPT
N.F.
Descripció dels materials

Φ
_
_
0,00-1,00: Sorra llimosa i llims amb graves
_
anguloses.
_
1_
_
_
_
1,00-3,00: Graves heteromètriques (diàmetres de
_
0,5 a 6,0 cm., encara que no se'n descarten de
2_ 2,00
majors), natura variada (calcària, metamòrfica, i
_
granítica) i morfologia arrodonida. Matriu de sorra
_ SPTC 18-21-25-23 46
grollera.
_
_ 2,60
3_
_
_
_ 3,00-4,30: Sorra de gra fi i color blanquinós amb
_ graves de natura variada (calcària, metamòrfica, i
4_ granítica) i morfologia redondejada.
_
_
_
_ 4,30-6,00: Graves heteromètriques (diàmetres de
5_ 0,5 a 8,0 cm., encara que no se'n descarten de
_ majors), natura variada (calcària, metamòrfica, i
_ granítica) i morfologia arrodonida. Presencia 5,30
_ d'algun llantió llimós.
_ SPTC 24-12-12-12 24
6_
_ 5,90
_
_ 6,00-7,10: Gres de gra fi i color gris a marró
_ alterat.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per sondeig mecànic.

• S’han d’emprar quan es requereix:

– La reglamentació vigent
– Arribar a profunditats superiors a les abastables amb cales
– Reconèixer el terreny sota el nivell freàtic
– Perforar capes rocoses, o d’alta resistència
– Extreure mostres inalterades profundes
– Realitzar proves de deformabilitat o resistència del tipus
pressiomètric, molinet, penetració estàndard, etc.
– Prendre mostres d’aqüífers profunds o realitzar assaigs de
permeabilitat in situ
– Detectar i controlar les variacions del nivell freàtic, per la qual
cosa s’instal·laran tubs piezomètrics en un nombre suficient de
sondejos, com a mínim un 30% perquè el control sigui fiable.
 ALTRES TIPUS DE SONDEIGS

• SONDEIGS HELICOIDALS.
• SONDEIGS A PERCUSIÓ.
–Es tracta de metodologies no adequades
per la investigació geotècnica ja que
provoquen una destrucció total del sòl o
roca.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per sondeig mecànic

• Els sondeigs amb barrina helicoïdal buida o massissa es

poden emprar quan:
– No sigui necessari obtenir testimoni continu de material no
remodelat
– El terreny sigui relativament tou i cohesiu
– No existeixin capes cimentades o de graves, ni capes arenoses
fluents, sota el nivell freàtic
– No calgui travessar o penetrar en roques
– No es requereixi una precisió superior a ± 0,5 m en la localització
en profunditat de les diferents capes
– Es pot justificar la qualitat de les mostres inalterades extretes per
l’eix buit de la barrina.
– S’esmenen els aspectes negatius anteriors amb un altre tipus de
prospeccions.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per sondeig mecànic

• Els sondeigs a percussió es poden emprar quan

el terreny es pot travessar amb l’energia
disponible i el soroll associat al colpeix no superi
els límits establerts.
• Cal tenir en compte els aspectes següents:
– Aquest mètode està especialment indicat per reconèixer
sòls granulars arenosos, adaptant el diàmetre del sondeig
a la grandària de les graves o codines a travessar.
– En el cas de sòls granulars fins s’empraran culleres amb
tanca inferior de clapeta.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció per sondeig mecànic
• Els sondeigs amb barrina helicoïdal buida o massissa
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Proves
continues de penetració

• Penetròmetres:
– Proporcionen una mesura indirecta, contínua o
discontínua de la resistència o deformabilitat del terreny,
determinant-se aquestes propietats a través de
correlacions empíriques.
– Poden ser estàtics o dinàmics.
– Per poder emprar un tipus de penetròmetre determinat
s’exigirà que les correlacions emprades tinguin la
suficient garantia i justificació.
– S’indiquen, a continuació, les condicions d’utilització
més adients a cada tipus de penetròmetre.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció per
proves continues de penetració
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció per
proves continues de penetració

• Penetròmetre estàtic
 ESTUDI GEOTÈCNIC: Prospecció per
proves continues de penetració

• Penetròmetre dinàmic
Penetròmetre dinàmic DPSH
Equipo: ROLATEC ML-60-A
ENSAYO DE PENETRACIÓN DINÁMICA Tipo de penetración: DPSH
UNE 103.801/94 Peso de la maza: 63,5 Kg
Altura caída de la maza: 76,1 cm

PENETRACIÓN: PD-1 Fecha del ensayo:

EXPEDIENTE: Profundidad del ensayo: 11,40 m.
OBRA: Profundidad nivel freático: 5,30 m.

0
Prof. N20 Prof. N20

0,2 10 10,2 74,0

0,4 11 10,4 47,0
-1
0,6 17 10,6 40,0
0,8 16 10,8 48,0
1,0 17 11,0 76,0 -2
1,2 18 11,2 75,0
1,4 16 11,4 100,0
1,6 11 11,6
1,8 14 11,8
-3
2,0 14 12,0
2,2 12 12,2
2,4 11 12,4 -4
2,6 9 12,6
2,8 11 12,8
3,0 9 13,0
3,2 8 13,2
-5
3,4 7 13,4
3,6 8 13,6
-6
Profundidad (metros)

3,8 7 13,8
4,0 7 14,0
4,2 6 14,2
4,4 3 14,4
4,6 5 14,6
-7
4,8 5 14,8
5,0 6 15,0
5,2 6 15,2 -8
5,4 7 15,4
5,6 6 15,6
5,8 3 15,8
6,0 2 16,0
-9
6,2 2 16,2
6,4 4 16,4
6,6 3 16,6 -10
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció amb mitjans geofísics

• Sísmica de refracció: Dóna informació envers la profunditat a la que

es troba el nivell freàtic i la unitat geotècnica resistent, sempre i quan
es tracti de formacions relativament horitzontals (inferior 15º) i la
velocitat, vp, de les ones P augmenti amb la profunditat.
• El valor vp que s’obtingui en cadascuna de les capes analitzades es
podrà emprar per estimar el grau de ripabilitat.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció amb mitjans geofísics

• Resistivitat elèctrica:
– Tècnica SEV “sondeig elèctric
vertical” per obtenir informació
sobre la profunditat del nivell
freàtic i els gruixos de les
diferents capes horitzontals del
terreny
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció amb mitjans geofísics

• Tècnica tomografia elèctrica:

– Per identificar els diferents nivells del subsòl i els seus canvis
laterals, identificació del nivell freàtic (detecció de cavitats o
desenvolupaments càrstics)
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció amb mitjans geofísics

• Geo-ràdar:
– Informació envers serveis
enterrats, conduccions,
dipòsits, fluids, nivell
freàtic, unitats geològiques
i canvis laterals de les
litologies.
• Magnetometria
• VLF
• Cales per tècnica
electromagnètica
• Gravimetria....
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Prospecció

• En els reconeixements dels tipus de construcció

C-0 i grups de terreny T-1, les proves de penetració
s’han de complementar amb altres tècniques de
reconeixement, com ara, cales.
• En altres casos, en el reconeixement es podrà
emprar proves de penetració per identificar unitats
geotècniques, que s’han de contrastar mitjançant
sondejos mecànics.
• No es poden emprar exclusivament mètodes
geofísics per caracteritzar el terreny, s’ha de
contrastar sempre els resultats amb sondeigs
mecànics.
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs in situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs in situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs in situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs in situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs in situ en sondeigs
ESTUDI GEOTÈCNIC:
Assaigs en pou
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Presa de mostres de sòl

• Presa de mostres:
– Per la realització d’assaigs en laboratori.
– S’especifiquen tres categories de mostres:
• Mostres de categoria A: Son aquelles que mantenen
inalterades les següents propietats del sòl: Estructura,
densitat, humitat, granulometria, plasticitat i components
químics estables.
• Mostres de categoria B: Mantenen inalterades les propietats
de: Humitat, granulometria, plasticitat i components químics
estables.
• Mostres de categoria C: Totes aquelles que no compleixen les
especificacions de la categoria B
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Presa de mostres de sòl
• Categoria mínima de la mostra necessària en funció dels
tipus d’assaig de laboratori a realitzar:
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Nombre de determinacions

• Assaigs in situ o de laboratori per superfícies de fins

2000 m2:
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Nombre de determinacions

• Puntualitzacions a la taula anterior:

– El nombre de determinacions indicades corresponen a
edificis C-1 i C-2. Per edificis C-3 o C-4, els valors del
quadre s’haurien d’incrementar en un 50%.
– Per sòls tipus T-3, el nombre de determinacions mai
serà inferior a les indicades pel T-2.
– Per superfícies majors, és multiplicaran els números de
la taula per (s/2000)1/2, essent s la superfície d’estudi
en m2.
– Per caracteritzar l’agressivitat de l’aigua es prendrà,
com a mínim, una mostra en el 50% dels sondeigs.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Presa de mostres d’aigua

• Presa de mostres:
– Per la realització d’assaigs en laboratori.
– Es prenen en botelles perfectament netes i aclarides
varies vegades amb l’aigua a analitzar, emplenant-les el
màxim possible.
– El volum de la mostra serà com a mínim de 2 litres
– Emplenades completament les botelles es segellaran i
marcaran amb el nombre de mostra, dia i hora de la
presa.
– En general s’han de conservar i transportar en nevera a
uns 4ºC i han d’estar en el laboratori abans de 24 hores.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Conservació de mostres d’aigua
• Conservació de mostres:
– A fi de que els resultats siguin representatius, resulta indispensable que
les mostres no s’hagin alterat. Els anàlisis s’han d’efectuar en el menor
temps possible.
ESTUDI GEOTÈCNIC: Agressivitat
química de sòls, roques, i aigua
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Contingut

• A part dels antecedents, dades aportades, treballs

de reconeixement efectuats, distribució d’unitats
geotècniques, nivells freàtics, descripció i
característiques del terreny i els valors dels
assaigs i anàlisis qualitatius i quantitatius
efectuats, l’estudi ha de proporcionar les dades,
valors i especificacions necessàries per el
dimensionat dels fonaments i treballs d’excavació i
buidat, així com la recomanació d’emprar
determinades tècniques específiques de
fonamentació i d’execució de treballs de
moviments de terres.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Contingut (i)
• Han d’especificar les dades que s’indiquen tot seguit:
– Cota de fonamentació
– Pressió vertical admissible (i d’enfonsament)
– Pressió vertical admissible de servei (assentaments tolerables)
– En el cas de pilots, resistència a l'enfonsament desglossada en
resistència en punta o per fust.
– Paràmetres geotècnics del terreny pel dimensionat d’elements de
contenció. Empentes del terreny; actiu, passiu i de repòs.
– Dades de la llei “tensions – desplaçaments” pel dimensionat de
pantalles o altres elements de contenció.
– Mòduls de balast.
– Resistència del terreny front accions horitzontals.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Contingut (ii)
– Assentaments i assentaments diferencials esperats i admissibles
per l’estructura de l’edifici i dels elements de contenció.
– Qualificació del terreny des del punt de vista de la seva ripabilitat,
procediment d’excavació i terraplenat. Talussos estables tant
durant l’obra com de caire definitiu.
– Situació del nivell freàtic i variacions previsibles. Influència i
consideració quantitativa de les dades pel dimensionat de
fonaments, elements de contenció, drenatge, talussos i
impermeabilitzacions.
– Proximitat a rius o corrents d’aigua que puguin alimentar el nivell
freàtic o provocar mines sota els fonaments, arrastres, erosions o
dissolucions.
 ESTUDI GEOTÈCNIC:
Contingut (iii)

– Quantificació de l’agressivitat del sòl i de les aigües que conté.

– Caracterització del terreny i coeficients a emprar pel
dimensionat sota l’efecte de l’acció sísmica.
– Quantificació dels problemes que poden afectar a l’excavació,
especialment en el cas d’edificacions properes o serveis
pròxims existents i les afeccions a aquests.
– Relació d’assumptes concrets, valors determinats i aspectes
constructius a confirmar després d’iniciada l’obra, a l’inicià les
excavacions, o en el moment adequat que així s’indiqui, i abans
d’executar els fonaments, els elements de contenció o els
talussos previstos.
 Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global

• És important establir la
cota del nivell freàtic i
les seves possibles
variacions estacionals.
Així moltes vegades els
sondeigs s’entuben amb
PVC ranurat per tal de fer
un seguiment temporal.

Diferents
tuberies de PVC.
 Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global
• Així mateix és especialment important caracteritzar
els diferents nivells des del punt de vista de la
permeabilitat per tal d’establir un funcionament
hidrogeològic global.
Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global
 Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global

• Existència del nivell freàtic

a una cota superior o
propera a la cota de
fonamentació.

• Canvi en la cota de
fonamentació degut a
l’existència del nivell
freàtic.
 Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global

• Existència de nivells
geotècnics no idonis pel
recolzament d’elements de
fonamentació.

• Canvi en la tipologia de
fonamentació per
l’existència d’un primer
nivell altament
compressible..
 Nivell freàtic i funcionament
hidrogeològic global

• Canvi en la cota de
fonamentació i en la
tipologia del projecte per
l’existència d’un primer
nivell altament
compressible.
Grau Enginyeria Mecànica
Construccions Industrials

Fi