Estructura i geotècnia.

1. Estructura: és un conjunt d’elements que es relacionen entre sí

mitjançant enllaços amb la funció principal de transmissió del
conjunt de les accions (ja siguin internes o extremes) des de el
lloc on es produeixen fins al lloc on ens interessa portar.

2. Elements estructurals: són parts unitàries del conjunt de

l’estructura amb una determinada funció però que per si soles
no es pot definir com una estructura. Exemple: Un pilar, peça
vertical que treballa majoritàriament a compressió.
- Enllaç:
o És la forma d’unió de dos elements diferenciats entre si
o És el ‘nus’ entre dues peces. De la bona correcció i
execució del ‘nus’ dependrà el bon treball del conjunt
- Transmissió: aquest concepte contempla la manera com
aquests ‘elements’ ja relacionats entre si s’organitzen dins
del conjunt de l’estructura, per tal de canalitzar de la millor
manera possible el desplaçament de l’acció des del receptor
primer fins el receptor final.

3. Accions: en una estructura podem tindre les següents accions

individuals o simultanis:
- Accions gravitatòries
o Concarga: pes propi i carrega permanent
o Sobrecàrrega: sobrecàrrega d’ús i sobrecàrrega de neu
- Accions del vent
- Acció tèrmica
- Acció reològica
- Acció sísmica
- D’aquestes accions hem de buscar la seva magnitud, els
efectes que produeixen, identificació del tipus d’esforç que
cada acció generarà en cada peça
4. La funció de l’estructura: la funció principal de l’estructura d’una
construcció és la de resistir les accions a la qual està sotmesa.
Ha de donar una resposta satisfactòria a qualsevol sol·licitació
(tant de tensions com de deformacions). L’estructura a de
garantir l’impossibilitat d’un col·lapse amb unes deformacions
controlades i admissibles.
- Resistència: els mètodes de càlcul actual permeten estudis
molt fiables i rigorosos
- Estabilitat: garantir l’estabilitat enfront la bolcada i/o cert
moviment del terreny
- Compliment de les condicions de servei: durant la vida de
l’edifici aquest ha de garantir certes condicions de confort,
caldrà controlar:
o Deformacions verticals i horitzontals
o Fissuració excessiva
- Ductilitat: capacitat que té l’estructura de resistir desprès
d’haver arribat a la deformació d’esgotament
5. Estudi geotècnic.
Definició: ciència que estudia la terra, la seva composició i
evolució.
- Geotècnia: branca de la geologia encarregada de l’estudi del
terreny i les seves respostes davant una acció exterior.
Aquesta ens ajudarà a intentar preveure, la reacció del
terreny al aplicar-hi algun tipus d’estructura (fonaments,
murs,...) o realitzar alguna excavació (a cel obert
subterrània).
- Estudi geotècnic: és el compendi d’informació quantificada
de les característiques del terreny, en relació amb el tipus
d’edifici previst i l’entorn on s’ubica, que és necessària per
procedir a l’anàlisi i dimensionat dels fonaments de l’edifici.
o L’abast de l’estudi geotècnic dependrà de l’extensió de
l’àrea a reconèixer, de la complexitat del terreny i de la
importància de l’edificació prevista. No pot ser inferior als
paràmetres normatius.
o S’ha d’executar abans d’escometre la fase de projecte
corresponent al dimensionat de fonaments

6. Tipus de construcció:
7. Grups de terreny.

- La densitat i profunditat de reconeixement ha de permetre

una cobertura correcta de la zona a edificar. Per definir‐los
s’ha de tenir en compte el tipus d’edifici, la superfície
d’ocupació en planta i el grup de terreny.
o Amb caràcter general el mínim nombre de punts a
reconèixer serà de tres.
o Les distàncies màximes dmax entre punts de
reconeixement que no s’han de sobrepassar i les
profunditats orientatives P a assolir, s’assenyalen en la
taula següent:
- En el cas de que les distàncies dmax excedeixin les
dimensions de la superfície a reconèixer, cal disminuir les
fins complir amb el nombre de punts mínims requerits.
o En el cas d’edificis amb superfície en planta >10.000 m2,
es podrà reduir la densitat de punts amb un màxim del
50%
o Les condicions anteriors no son d’aplicació en obres
d’urbanització.
o En la taula següent s’estableix el nombre mínim de
sondejos mecànics i el percentatge del total de punts que
es poden substituir per proves contínues de penetració
quan el nombre de sondeigs mecànics excedeix el mínim
especificat.
- Cal comprovar que la profunditat planificada del
reconeixement, ha estat suficient per assolir una cota del
terreny per sota de la qual, no es desenvoluparan
assentaments significatius per efecte de les càrregues que
transmeti l’edifici.
o Aquesta cota s’ha de correspondre a una profunditat tal
que, en ella, l’augment de tensions en el terreny degudes
al pes de l’edifici sigui igual o inferior al 10% de la tensió
efectiva del terreny en aquesta cota abans de construir
l’edifici.
o La unitat geotècnica resistent anterior s’ha de comprovar
a una profunditat mínima de 2 m, més 0,3 m addicionals
per cada planta que tingui l’edifici.
8. Tipologies d’estudis
- E.G. per dissenyar fonamentacions (edificació, obra civil,
etc.).
o L’objectiu principal de l’estudi es conèixer un nivell
suficientment resistent adient per emplaçar les
fonamentacions projectades sense problemes de
col·lapses, assentaments, etc.
- E.G. per emplaçaments d’explanades, vials, etc.
o L’objectiu és conèixer les característiques dels materials
del subsòl per utilitzar-los per les estructures, etc.
- E.G. per estabilitat de talussos, esllavissades, etc.
o En aquest cas, es tracta de parametritzar
geotecnicament els dipòsits existents per tal de poder
definir un talussos estables o bé dissenyar sistemes de
contenció adients a cada problema
- Altres (excavacions‐ripabilitat, etc.)

9. Prospecció
a. Cales:
- S’agrupen sota aquest nom genèric les excavacions de
formes diverses (pous, rases,..) que permetin una
observació directa del terreny, així com la presa de mostres
i, eventualment, la realització d’assaigs in situ.
- Es tracta d’una excavació mitjançant una màquina
retroexcavadora o similar per tal d’examinar el subsòl.
- Es pot considerar com el mètode més primari i simple d’una
campanya geotècnica, però no per això efectiu i necessari
en alguns casos.
o Avantatges:
 Poc cost econòmic.
 Ràpides d’execució.
 Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
 Permeten obtenir mostres (inalterades i
alterades).
o Desavantatges:
 Limitació de la fondària (màquina o aparició
roca).
 No ofereixen paràmetres de resistència del
terreny.
 Remobilització de gran volum de terreny.
- El reconeixement del terreny mitjançant cales és adequat
quan:
o Es pot assolir en tots els punts l’estrat ferm o resistent
amb garanties suficients.
o No sigui necessari realitzar proves in situ associades a
sondeigs (Assaigs de penetració estàndard...)
o S’exclourà aquest mètode quan es pugui malmetre el
terreny de recolzament de les futures fonamentacions o
si es creen problemes d’inestabilitat per estructures
properes.
- En les parets del terreny excavat, es poden practicar assaigs
in situ com el penetròmetre de butxaca, amb la fi d’obtenir
una indicació orientativa del comportament del terreny.
- D’aquesta indicació orientativa no es deduiran, en cap cas,
valors quantitatius de la resistència del terreny.
- En cales d’una profunditat major de 1,5 m, cap persona
podrà accedir, a la seva inspecció o revisió, si no es troben
degudament apuntalades o adequadament atalussades.

b. Sondeig mecànics:
Son perforacions de diàmetres i profunditats variables
que permeten reconèixer la naturalesa i localització de les
diferents unitats geotècniques del terreny, així com
extreure mostres i, en el seu cas, realitzar assaigs a
diferents profunditats.
- Es tracta d’un mètode de reconeixement del terreny en
profunditat que permet identificar l’estructura i tipus de
terreny i determinar aproximadament la posició del nivell
freàtic.
o Cal ressenyar que, durant l’execució d’un sondeig, es
poden realitzar assajos dins de la perforació i obtenir
mostres inalterades de sòl i roques per la seva posterior
anàlisi al laboratori.
o Avantatges:
 Permeten visualitzar els diferents nivells i N.F.
 Permeten obtenir mostres (inalterades i
alterades).
 No té limitació de fondària
 Permet realitzar assajos “in situ” = resistència.
o Desavantatges:
 Cost econòmic i temps d’execució
- El sondeig consisteix en la realització d’una perforació del
terreny introduint una bateria buida proveïda, en la part
frontal, d’una corona de perforació que pot ser de diamant o
de widia en funció de la duresa del terreny.
- La introducció del sistema corona‐bateria en el terreny es
realitza a rotació i empenta, això provoca un escalfament del
sistema de perforació i fa que sigui imprescindible la
utilització d’un sistema de refrigeració del circuit (aigua o
aire). Quan la maniobra de perforació emplena la bateria
s’extreu la mostra i s’afegeixen barres de perforació per tal
de continuar la perforació.

c. Proves continues de penetració:

- Penetròmetres: Proporcionen una mesura indirecta,
contínua o discontínua de la resistència o deformabilitat del
terreny, determinant‐se aquestes propietats a través de
correlacions empíriques.
o Poden ser estàtics o dinàmics.
o Per poder emprar un tipus de penetròmetre determinat
s’exigirà que les correlacions emprades tinguin la
suficient garantia i justificació.
o S’indiquen, a continuació, les condicions d’utilització més
adients a cada tipus de penetròmetre.

d. Sísmica de refracció:
- Dóna informació envers la profunditat a la que es troba el
nivell freàtic i la unitat geotècnica resistent, sempre i quan es
tracti de formacions relativament horitzontals (inferior 15º) i
la velocitat, vp, de les ones P augmenti amb la profunditat.
o El valor vp que s’obtingui en cadascuna de les capes
analitzades es podrà emprar per estimar el grau de
ripabilitat.