CRITERIS DE DISSENY ESTRUCTURAL DE PAVIMENTS URBANS A NUCLIS ANTICS I SECTORS DE NOVA URBANITZACI.

1. INTRODUCCI: La instrucci SECCIONES ESTRUCTURALES DE FIRMES URBANOS EN SECTORES DE NUEVA CONSTRUCCIN dels enginyers E. Alabern i C. Guilemany s la norma que lIncasol fa servir als seus projectes. Aquesta instrucci s un refs de les diferents normes europees. Com el seu nom indica, aquesta norma est indicada per urbanitzacions de nova creaci. En el nostre cas ens podem trobar amb urbanitzacions ja consolidades de casc antic que es volen repavimentar. Com veurem, en aquest cas el sistema de clcul estructural varia sensiblement.

2. CLCUL DE PAVIMENTS El disseny de seccions estructurals de ferms parteix del coneixement del tipus de terreny existent i de la intensitat de trnsit que haur de suportar. En funci daquests dos parmetres i del material que es vol fer servir com a paviment, es tria la soluci de paviment a la taula de seccions tipus que ens indica els paquets mnims que ha de tenir la secci estructural del ferm.

2.1 TIPUS DE TERRENY EXISTENT (ESPLANADA) Lesplanada s la base del terreny natural sobre la qual col.locarem els diferents paquets que formen la secci estructural. En funci de la seva capacitat portant pot ser (de menys a ms): E1 E2 E3.

ESPLANADA E1

ndex CBR 5 - 10

TIPUS DE SL El material existent ser: SLS ADEQUATS El material existent SELECCIONATS ser:

E2

> 10

SLS

E3

>20

El material existent ser: TOT-U NATURAL

Aix, el tipus desplanada dependr de la qualitat dels sls (terres) de lemplaament. Per saber quin tipus de terreny tenim cal fer uns assaigs didentificaci de sls per determinar les segents caracterstiques: Granulometria CBR Lmit Lquid (LL), Lmit Plstic (LP) i Index de plasticitat (IP). Proctor (normal o modificat) Contingut de matria orgnica

Amb els resultats obtinguts podrem classificar els sls en:

SLS INADEQUATS No compleixen les condicions dels sls tolerables SLS SELECCIONATS Sense pedres mida >8 cm de TOT-U NATURAL (SUBBASE) La corba granulomtrica estar dins els lmits quadre annex. La fracci del material que passi pel tams 80 m UNE ser inferior als 2/3 de la fracci que passi pel tams 400 m UNE. LL < 25 i IP < 6

SLS TOLERABLES

SLS ADEQUATS

Menys del 25% en pes de pedres de mida >15 cm

Sense pedres mida >10 cm

de

Neteja del 35% en pes de partcules de mida < 0,80 UNE

Menys del 25% en pes de partcules de mida 0,80 UNE

LL < 40 o LL < 65 i IP > 0,6 LL-g Densitat proctor > 1,450 kg/dm CBR > 3
2

LL < 40

LL < 30 i IP < 10

Densitat proctor > 1,750 kg/dm CBR > 5 Sl inflable < 2%

2

CBR > 10 Sls no inflables Sense orgnica matria

CBR > 20

Contingut de orgnica < 2%

matria

Contingut de matria orgnica < 1%

Sense orgnica

matria

LL : lmit lquid inferior IP: ndex de plasticitat

QUADRE ANNEX- GRANULOMETRIA TOT- NATURAL Garbellament ponderal acumulat (%) TAMISS OS UNE TN (50) TN (40) TN (25) 50 40 25 20 10 5 2 400m 80m 100 80-95 50-90 --40-70 25-50 15-35 6-22 0-10 --100 75-95 60-85 45-75 30-55 20-40 6-25 0-12 ----100 80-100 50-80 35-65 25-50 8-30 0-12

TN (20) ------100 70-100 50-85 30-60 10-35 0-15

TNA 100 --60-100 --40-85 30-70 15-50 8-35 0-18

Quan es tracti dactuar sobre un nucli consolidat on es substitueixen els paviments de vials existents per daltres de nous, no caldr fer assaigs didentificaci de sls. En aquest cas sadoptar lesplanada E1 pel clcul del ferm. En cas de voler justificar lexistncia dun altre tipus desplanada caldr fer els assaigs didentificaci corresponents. 2.2 TIPUS DE VIAL EN FUNCI DEL TRNSIT Com a dada de partida pel clcul hem de conixer el tipus i la intensitat de trnsit que passar pel paviment que volem projectar. En funci de la quantitat de vehicles pesats que puguin passar i del tipus ds podem tenir vials V1, V2, V3, V4 i V5:

TIPUS DE VIAL

VEHICLES PESATS

TIPUS DE VIA

V1

Ms de 270

Autovies urbanes Accs a sectors residencials >600 habitatges Accs a residencials Entre 200 habitatges sectors i 600

V2

De 50 a 270

V3

De 15 a 50

V4

De 5 a 15 0

Vies secundries de sectors residencials Vials de trnsit restringit

V5

Saconsella adoptar com a mnim un V4 en previsi del pas de camions en la fase de construcci, per possibles canvis ds del vial, accs de camions per neteja i manteniment ...

2.3 MATERIAL DACABAT Segons el quadre de seccions podem tenir paviments de tres tipus: F A P Paviments de formig in situ. Paviments daglomerat asfltic. Paviment de prefabricats de formig o pedra natural.

2.4 SECCIONS ESTRUCTURALS DE FERMS: Un cop identificats el tipus desplanada i la mena de vial podrem definir la secci estructural del ferm a partir del material dacabat escollit. Per aix caldr escollir una de les solucions proposades a la taula segent:

3. TIPUS DE PAVIMENTS Les tipologies ms comuns a les obres de nuclis antics son: 1. 2. Llambordes de formig o cermiques Pedra natural

LLAMBORDA DE FORMIG O CERMIQUES. Pel que fa al sistema de collocaci de les llambordes, existeixen dos tipus de collocaci: un sobre subbase de tot-u i un altre sobre base de formig. El primer sistema requereix una compactaci al 95% proctor de la caixa de paviment. Lestat de conservaci dels edificis que trobem a les zones de casc antic desaconsella la utilitzaci de maquinria pesada davant del risc de provocar patologies a les edificacions. Aix doncs considerem que lopci ms convenient es la collocaci sobre base de formig, amb morter de ciment i rejuntat amb sorra ciment. A ms, per millorar ladherncia, es preveu un enllardat de la pea amb ciment cola aplicat amb llana dentada. El morter ser M-80a, pastat a lobra i fresc. La preparaci de la base es far amb extensions tals que assegurin treballar sobre morter fresc sense endurir. El ciment cola ser especfic per exteriors i apte per aplicar sobre morter fresc. Entre els que compleixen aquestes caracterstiques est el ciment cola Flexmortel, de la casa Bettor MBT. Les llambordes tindran un gruix mnim de 7 cm. Es col.locaran a trencajunts, i no es faran servir peces inferiors a 1/3 de la llamborda. A les llambordes de formig, les juntes seran de entre 3 i 5 mm, i es reompliran amb una mescla de sorra-ciment en sec. La sorra ser fina (0 a 1.25 mm), i el tipus de ciment de baix contingut en aluminat triclcic, es a dir denduriment lent. En el cas de llambordes cermiques, la seva baixa porositat ens permet un rejuntat amb una abeurada de morter. Ara b, caldr deixar juntes de dilataci cada 5 m. En cap cas es permetr el pas de vehicles abans de 14 dies des del reompliment de juntes.

PEDRA NATURAL

El sistema de col.locaci s sobre una base de 3 cm morter M-80a, pastat a lobra i fresc. Les peces senllardaran amb morter cola amb una llana dentada, i es col.locaran a truc de maceta sobre la base de morter ben anivellada. La preparaci de la base es far amb extensions tals que assegurin treballar sobre morter fresc sense endurir. Les peces tindran un gruix mnim de 7 cm. Les juntes estaran alineades i tindran un gruix constant. El rejuntat es far amb pols de ciment portlant en sec, manualment. Un cop neta la superfcie, es mullar adequadament. Fins a 10 dies desprs de lestesa de labeurada no es permetr el pas de vehicles.