Tema 6 APC Contencions CAT

Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació
PROCÉS CONSTRUCTIU
CONTENCIONS
Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Índex
1. L’empenta i la seva determinació
2. Murs de contenció de terres
3. Tipologia de murs de contenció
4. Murs de gravetat
5. Murs a flexió
6. Condicions d’equilibri dels murs
7. Drenatge dels murs
8. Junts dels murs de contenció
9. Encofrats per murs de formigó armat
10. Murs pantalla
11. Estabilització provisional del mur durant el procés d’excavació general
12. Bibliografia

L’empenta i la seva determinació Es pot considerar que l’empenta es el valor del volum de terres
del triangle de pressions.
2/3 H
H Ea
EMPUJE
α 1/3 H
Les terres Les terres

s’ensorren empenyen
Suposant que no existeix fregament entre les terres i l’element de sustentació, i

amés sigui aquets element vertical (temporal o permanent), es pot preveure que
p està en funció de γ H K. L’efecte de l’empenta es pot substituir per un sol vector
aplicat perpendicularment al trasdós i situat a 2/3H des de la coronació.
γ = densitat terres
H = alçada
K = coeficient d’empenta activa de les terres
Murs de contenció de terres

Segons la SE-C Cimientos defineix els murs
com:
“Elementos de contención destinados a

establecer y mantener una diferencia de
niveles en el terreno con una pendiente de
transición superior a lo que permitiría la
resistencia del mismo, transmitiendo a su
base y resistiendo con deformaciones
admisibles los correspondientes empujes
laterales”.

Un mur de contenció és un element estructural
TRIÁNGULO
que es construeix per evitar l'empenta de terres, DE
els majors esforços són horitzontals. Els esforços COULOMB
horitzontals tendeixen a fer-lo lliscar i/o bolcar; la Resultant

pressió de les terres està en funció de les e del
empuje
dimensions i el pes de la massa de terra que
dependrà de la naturalesa del terreny i del
contingut d'aigua.
Per aconseguir l'estabilitat d'un mur de Diagram
contenció, s’han d'oposar un conjunt de forces a
τm tensione
que contraresten les empentes horitzontals i s del
també els esforços verticals transmesos per pilars τM Peso
de la
suelo
o parets de càrrega, fins i tot les càrregues dels obra

Resultante general
forjats que recolzen sobre els murs.


Els murs poden CORONACIÓN CORONACIÓN
treballar:
- Per gravetat ANCHO ANCHO PARAMENTO
- A flexió PARAMENTO
TIERRAS
TIERRAS
INTRADÓS
INTRADÓS
CUERPO DEL MURO CUERPO DEL MURO
ARMADURA
DE FLEXIÓN
BASE o CIMIENTO
BASE o CIMIENTO HORMIGÓN ARMADO
MUR DE GRAVETAT MUR DE FLEXIÓ

Tipologia murs de contenció de terres

Classificació segons disseny (murs flexió)
Murs amb taló i puntera “T”
Murs sense taló i amb puntera “L”
Murs amb taló i sense puntera “L invertida”

Tipologia murs de contenció de terres

Segons la geometria i per tant, la seva forma de treball, el SE-C Cimientos
diferencia les següents tipologies de murs de contenció de terres:

Murs de gravetat
Murs de gravetat, son murs en els que el seu pes contraresta l’empenta del
terreny. Són murs bastant robustos que treballen pel seu propi pes i el de terra per
generar més estabilitat. És per això que són menys propensos a patir esforços de
flexió i no requereixen ser reforçats amb acer. Son solucions interessants per
alçades moderades.
 L’empenta (E) de les terres s’equilibra només amb el pes del mur.
 El mur treballa a compressió.
Murs de formigó en massa
Murs de maçoneria
Murs d'escullera
EMPUJE PESO DEL MURO
Murs de gabions
Murs prefabricats
Murs de blocs de formigó
Murs de terra armada
Murs en sec
Murs de gravetat
Tipus de murs de gravetat
Murs de pedra en sec, és,
segurament, un dels més
tradicionals i el que es construeix
des de fa més temps juntament amb
el mur de roca.
No s’utilitza cap aglomerant per unir
els elements del mur.
Les pròpies pedres de diferents
mides i la seva geometria és el que li
confereixen consistència.

Murs de gravetat
Murs de blocs prefabricats, la seva lògica es
basa en els murs de pedra en sec, de manera
que també consisteix en l’apilament de peces
o blocs i s’uneixen amb aglomerant. En
aquest cas trobem una gran varietat de
formes i materials.
La ceràmica, el formigó i la pedra són els
materials més usats en aquest tipus de murs.
Les solucions formals són gairebé infinites,
des murs completament verticals fins murs
tipus talús.
Murs de gravetat
Mur de sòl armat, sòl reforçat, és, com
el seu nom indica, terra a la qual se li
afegeix una malla d’acer per evitar que
es desprengui.
Aquesta forma de reforçar el terreny
dóna com a resultat la formació d’un
talús gairebé natural, per la qual cosa
genera molt poc impacte visual.

Murs de gravetat
Murs de gabions, els gabions són reixes metàl·liques que formen
recipients que s’omplen amb pedres relativament petites. Per
addició formen murs.
Aquest tipus de murs s’utilitzen preferentment en contenció de

terres per a enjardinament, carreteres i espais públics, però no
està preparat per suportar càrregues més enllà de les empentes
de la pròpia terra.
El mur de gabions treballa a manera de blocs en què les pedres

de l’interior s’utilitzen per aportar pes al conjunt. La pedra queda
vista i continguda per aquestes caixes de malla metàl·lica, el que
li confereix un aspecte relativament natural.
Murs de gravetat
Altres solucions constructives de murs de gravetat

Murs de gravetat

Murs de gravetat

Murs a flexió
Murs en mènsula, son murs estructurals
de formigó armat per suportar les
terres. El cos del mur treballa com un
voladís vertical, suporta grans càrregues
de flexió. El seu gruix augmenta quant
s’incrementa l’alçada del mur.
 El comportament d’un mur prim i lliure en

la seva coronació front a l’empenta (E).
 El cos del mur treballa a flexió. E
 El mur a flexió serà de formigó armat, per

resistir els esforços de flexió.
Murs a flexió
Murs amb contraforts, aquest
tipus de mur de contenció és
similar al de mènsula. Aquí
s'addicionen lloses primes verticals
de formigó denominades
contraforts. D'aquesta manera
s'uneix la tija amb el taló i es
disminueixen els esforços tallants.
S'utilitzen murs amb contraforts de

llargues longituds i espais.

Murs a flexió
Els murs de soterrani generalment tenen
forma de calaixos tancats ocupant els
límits de la propietat sota rasant.
Estan sotmesos a l'empenta del terreny i, MURO DE SÓTANO APUNTALADO POR EL FORJADO
en la seva situació definitiva, a les

càrregues procedents de forjats, i en
ocasions a les de suports o murs de
càrrega que neixen de la seva coronació.
Els forjats actuen com a elements
d'arriostrament transversal.
Hi poden haver varies plantes de soterrani.

Condicions d’equilibri dels murs

Segons el SE-C-Cimientos, la realització de la comprovació d’estabilitat d’un mur
s’ha de verificar al menys en els següents límits:
 Estabilitat global
 Enfonsament
 Lliscament
 Gir
 Capacitat estructural del mur
Altres condicionants: Lliscament Gir
- Que no retingui aigües.

- Que no pateixi assentaments diferencials i altres deformacions.

Drenatge dels murs

S’anomena drenatge el sistema d'evacuar l’aigua supèrflua del terreny, canalitzar-
la per tal de que no produeixi modificacions en el terreny.
Sistemes de drenatge:
1. Drenants lineals
 Tubs drenants
 Rases amb el llit omplert de grava
2. Drenants superficials
 Pantalles poroses
 Emmacat de graves: els escorrentius

Drenatge dels murs

És important considerar en la fase de
disseny dels murs, si han de ser o no
estancs al pas de l’aigua.
Si es planteja un mur estanc es precís

garantir un correcte drenatge de la zona
del trasdòs del mur com es detalla en el
gràfic, o en el seu defecte, considerar en el
càlcul les empentes derivades d’una
eventual acumulació d’aigua a la cara del
mur en contacte amb el sòl.
Drenatge dels murs

Drenatge dels murs

Drenatge dels murs

Junts dels murs de contenció
Junts de dilatació
Junts per evitar assentaments diferencials
Si es de formigó: Junts de retracció
Es disposen junts verticals de contracció a distàncies

no superiors a 7,50 metres, amb l’armadura
horitzontal interrompuda.
Encofrats per murs de formigó armat

Es defineix com a encofrat l'element destinat al
modelatge "in situ" de formigons.
En el encofrat de murs, al igual que en la resta
d’encofrats, cal qüestionar si es desitgen cares
vistes, o no, per tal de triar les superfícies
d’encofrat més rendibles i adequades a cada
circumstància.
Els murs es poden construir:
- Encofrats a una cara.
- Encofrats a dues cares.
El formigonat de murs sol comportar volums
significatius de formigó, s’ompliran sempre per
tongades horitzontals entre 50 i 70 cm. d’alçada.
Encofrats per murs de formigó armat

Murs pantalla
El DB SE-C, defineix el mur pantalla com:
“Se denomina pantallas a los elementos de contención de tierras que se emplean para realizar excavaciones
verticales en aquellos casos en los que el terreno, los edificios u otras estructuras cimentadas en las inmediaciones de
la excavación, no serían estables sin sujeción, o bien, se trata de eliminar posibles filtraciones de agua a través de los
taludes de la excavación y eliminar o reducir a límites admisibles las posibles filtraciones a través del fondo de la
misma, o de asegurar la estabilidad”.
El mur pantalla de formigó in situ és una solució flexible molt utilitzada en edificació (en
soterranis i aparcaments subterranis) i en enginyeria civil. La construcció d'un mur enterrat abans
de realitzar el buidat té l'avantatge d'aprofitar al màxim la superfície del terreny i disposar d'una
contenció abans del buidat.
El Codi Tècnic distingeix dos tipus de pantalles:
- Pantalles de formigó in situ.
- Pantalles d'elements prefabricats.
L'elecció del tipus de pantalla de contenció dependrà del tipus de sòl i de les condicions de
l'entorn.
Murs pantalla
Fonament superficial
Mur pantalla
Mur de soterrani
Murs pantalla
L'execució de pantalles de formigó es realitza segons una seqüència de treballs que
exigeix un equip d'excavació especialitzat.
El procés constructiu comprèn les següents operacions:
 Muret guia Biga de coronació
 Excavació dels bataches
 Col·locació de les armadures
 Col·locació del junt Dames (bataches)
 Formigonat
 Biga de coronació
 Buidat
 Ancoratges al terreny Planta de la unió dels bataches
ANCHO DEL
MURO
BATACHE

Murs pantalla 2ª fase:

1ª fase:
Excavació i
Construcció
ancoratge de
pantalles
pantalles
3ª fase: Excavació
4ª fase:
i ancoratge de
pantalles L’estructura
estabilitza
inici estructura
definitivament les
pantalles

Murs pantalla

Murs pantalla

Murs pantalla

Murs pantalla
Estabilització provisional del mur durant el procés d’excavació general
1Mitjançant “berma” de terres 1Mitjançant ancoratges i estampidors

Murs pantalla
Estabilització provisional del mur durant el procés d’excavació general
1Mitjançant estampidors Mitjançant el procediment ascendent-
1
descendent
1.Construcció pantalles.
2.Construcció pilons de grans dimensions.
3.Construcció pilars entremitjos.
4.Construcció forjats cap del murs.
5.Construcció forjats cap a dalt i cap a baix alternant
amb l’excavació. 5
1
5 3

Bibliografia
- Portales Pons, Agustí. Sota rasant. Barcelona: PC, Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 2009. ISBN 9788498803754.
- Paricio Ansuátegui, I. Construcció de l'arquitectura. Vols I i II. 3a ed. Barcelona: Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, 1995.
- Berasategui, D.; Espuga, J.; Gibert, V.. Estudios previos de cimientos y muros [en línea]. 2a ed.. Barcelona: Ed. UPC, 2000 [Consulta: 09/03/2015].
- Portales Pons, Agustí. Analizando la construcción [en línea]. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica,
- Calavera Ruiz, J. Muros de contención y muros de sótano. 3a ed. Madrid: Instituto Técnico de Materiales y Construcciones, 2001.
- Mañà i Reixach, F. El Gros de l'obra [en línea]. Barcelona: UPC, 2000 [Consulta: 09/03/2015].
- Schneebeli, Georges. Muros pantalla, técnicas de realización, métodos de cálculo. Barcelona: Editores Técnicos Asociados, 1981.

Aquesta obra està sota una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons.
Per a veure una còpia d'aquesta llicència, visiti http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/és/, faci clic en el botó de la dreta o enviï una
carta a Creative Commons, 559 Nathan Abbott Way, Stanford, Califòrnia 94305, USA.
Text refós d’altres documents realitzats pel professorat:

- Montserrat Bosch González
- Agustí Portales Pons
- Marta Batlle Beltrán

Tema 6 APC Contencions CAT

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 6 APC Contencions CAT

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Les terres Les terres

Suposant que no existeix fregament entre les terres i l’element de sustentació, i

Murs de contenció de terres

“Elementos de contención destinados a

Murs de contenció de terres

horitzontals tendeixen a fer-lo lliscar i/o bolcar; la Resultant

o parets de càrrega, fins i tot les càrregues dels obra

forjats que recolzen sobre els murs.

Murs de contenció de terres

CUERPO DEL MURO CUERPO DEL MURO

MUR DE GRAVETAT MUR DE FLEXIÓ

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Tipologia murs de contenció de terres

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Tipologia murs de contenció de terres

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Aquest tipus de murs s’utilitzen preferentment en contenció de

El mur de gabions treballa a manera de blocs en què les pedres

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

 El comportament d’un mur prim i lliure en

 El mur a flexió serà de formigó armat, per

S'utilitzen murs amb contraforts de

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

en la seva situació definitiva, a les

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Condicions d’equilibri dels murs

Altres condicionants: Lliscament Gir

- Que no retingui aigües.

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Drenatge dels murs

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Drenatge dels murs

Si es planteja un mur estanc es precís

Drenatge dels murs

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Drenatge dels murs

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Drenatge dels murs

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Junts per evitar assentaments diferencials

Si es de formigó: Junts de retracció

Es disposen junts verticals de contracció a distàncies

Encofrats per murs de formigó armat

Encofrats per murs de formigó armat

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Murs pantalla 2ª fase:

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

Text refós d’altres documents realitzats pel professorat:

Introducció a la Construcció marta.batlle@upc.edu

You might also like