TEMA 5: LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA.

HÀBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLE EN

RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT FÍSICA. LA CURA DEL COS. AUTONOMIA I AUTOESTIMA.

1. INTRODUCCIÓ
2. LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA
2.1. CONCEPTE DE SALUT
2.2. CONCEPTE DE QUALITAT DE VIDA
3. HÀBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLE EN RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT FÍSICA
3.1. HÀBITS I ESTILS DE VIDA
3.2. HÀBITS SALUDABLES I HÀBITS INSANS
3.3. ACTIVITAT FÍSICA I SALUT
4. LA CURA DEL COS
5. AUTONOMIA I AUTOESTIMA
5.1. AUTONOMIA
5.2. AUTOESTIMA
6. CONCLUSIÓ
7. BIBLIOGRAFIA

1. INTRODUCCIÓ

En aquest tema es tracta la relació entre l’activitat física i la salut, una qüestió força
important i ha tenir en compte en la nostra pràctica docent. Ja que molts pensen que
una de les principals contribucions de l’educació física està forçament lligada a la
millora de la salut i l’adquisició d’estils de vida saludables.

2. LA SALUT I LA QUALITAT DE VIDA

2.1. CONCEPTE DE SALUT

 Síntesi històrica

Al llarg de la història el concepte de salut ha anat evolucionant. Durant l’Edat Mitjana

tenia un sentit teològic, significava salvació. A partir de la Revolució Industrial va passar
a significar “l’estat de les persones quan no pateixen malalties físiques”.

1
Actualment no es dóna tanta importància a la condició física, sinó que també es té en
compte valors com la informació i el coneixement.

 La salut segons la OMS

L’organització Mundial de la Salut defineix salut com “l’estat complet de benestar físic,
psicològic i social, i no només com a absència de malaltia”.

 Concepte actual de salut

Actualment, el terme salut, s’entén com un contínuum, on un extrem seria la mort i

l’altre la salut màxima, i durant la nostra vida ens mouríem en una zona intermèdia,
depenen del nostre benestar.

En aquest punt s’hauria de diferenciar entre:

 Activitat física: és qualsevol moviment corporal produït pels músculs i que té

com a resultat una despesa energètica.
 Exercici físic: activitat planificada, estructurada i repetitiva que té com objectiu
la millora o el manteniment de la forma física.
 Forma física: conjunt de trets que posseeixen i assoleixen els individus en
relació a la capacitat de fer activitat física.
 Esport: joc o sistema ordenat de pràctiques corporals que té com a objectiu
aconseguir la victòria o el rècord.

2.2. CONCEPTE DE QUALITAT DE VIDA

La qualitat de vida ha estat estudiada des de diferents disciplines científiques, on

cadascuna d’elles utilitza els seus propis indicadors per valorar la qualitat de vida.

Des del punt de vista de la salut es defineix com “concepte subjectiu relacionat amb la
satisfacció personal sobre la vida que es porta, i amb les condicions de vida en la qual
la persona es troba desenvolupada”.

L’OMS ha establert fins a sis àrees o dimensions de la qualitat de vida:

1) L’àrea de la salut física, per exemple: energia i fatiga.

2) L’àrea de la salut psicològica, per exemple: sentiments positius.
3) El nivell d’independència, per exemple: la mobilitat.

2
 4) L’àrea de les relacions socials, per exemple: el suport social pràctic.
5) L’entorn, per exemple: l’accessibilitat a l’assistència sanitària.
6) L’àrea de les creences personals, per exemple: el significat de la vida.

3. HÀBITS I ESTILS DE VIDA SALUDABLE EN RELACIÓ AMB L’ACTIVITAT FÍSICA

3.1. HÀBITS I ESTILS DE VIDA

Es defineix hàbit com a conducta que es realitza de forma rutinària, i en bona mesura
controlada de manera no conscient.

L’OMS afirma que un estil de vida és una forma de vida que es basa en patrons de
comportament identificables, determinats per la interacció entre les característiques
personals i individuals, les interaccions socials i les condicions de vida
socioeconòmiques i ambientals.

Mendoza (1994) diferencia quatre factors que són els que determinen els estils de
vida:

o Les característiques individuals, tant les hereditàries com les adquirides.

o Les característiques de l’entorn microsocial, com la família, els amics, l’entorn
social, etc.
o Els factors macrosocials, com els mitjans de comunicació, la cultura i la societat.
o El medi físic i geogràfic.

3.2. HÀBITS SALUDABLES I HÀBITS INSANS

Existeixen conductes que, per la seva freqüència, es converteixen en hàbits; i aquests

s’han de diferenciar segons beneficien la salut (hàbits sans o saludables) o la
perjudiquen (hàbits insans o de risc).

Hàbits saludables Hàbits insans

- Higiènics: la higiene corporal - Consum de substàncies tòxiques:
- Posturals: la higiene postural tabaquisme, alcoholisme i
- Nutricionals: la dieta equilibrada drogodependències
- Prevenció: control mèdic - Hàbits dietètics inadequats
- Activitat física regular - Sedentarisme

3
3.3. ACTIVITAT FÍSICA I SALUT

Són molts els autors que han demostrat els beneficis de l’activitat física per a la salut i
la qualitat de vida i que afecten el nostre benestar físic, mental i social.

 Efectes sobre la salut física

o Sobre l’aparell locomotor: estimulació del creixement, millora de les estructures
de tendons i lligaments, augment de la força muscular, etc.
o Sobre el sistema cardiovascular: augment de grossor a les parets del múscul
cardíac, augment de volum sanguini, etc.
o Sobre el sistema respiratori: disminució de la freqüència respiratòria, millora de la
resistència, disminució de la fatiga, etc.
o Sobre el sistema digestiu: millor funcionament intestinal, control de l’obesitat,
etc.
o Sobre el sistema nerviós: disminueix l’estrès, millora les funcions coordinatives,
estimula la comunicació neuronal, etc.
o Sobre el sistema endocrí: afavoreix la segregació d’hormones, regula el
metabolisme, etc.
 Efectes sobre la salut mental

Les persones experimenten una millora en el seu estat d’ànim, així com en la seguretat
d’un mateix, l’autonomia i l’autoestima.

 Efectes sobre el benestar social

La pràctica afavoreix les relacions socials i el desenvolupament de valors com la

companyonia, l’amistat, el respecte, etc.

 Incidències en la legislació vigent

El Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableixen l’ordenació dels

ensenyaments de l’educció primària recull aquesta qüestió en els apartats següents:

En primer lloc trobem que l’educació física ha de fonamentar-se en l’adquisició de

coneixements, habilitats, valors i competències relacionats amb el cos i la seva activitat

4
motriu que contribueixen al desenvolupament integral de la persona i la millora de la
qualitat de vida.

En segon lloc es comenten les competències pròpies de l’àrea i en concret les referents
a la dimensió d’hàbits saludables. Aquestes són:

- Competència 3. Mostrar hàbits saludables en la pràctica d’activitats físiques i en la

vida quotidiana.
- Competència 4. Valorar la pràctica habitual de l’activitat física com a factor
beneficiós per la salut.

I en el tercer apartat s’enumeraren els continguts clau d’aquesta dimensió:

 Consciència i control del cos

 Lateralitat
 Equilibri
 Orientació espaciotemporal
 Hàbits higiènics, posturals, corporals i alimentaris saludables
 Mesures bàsiques de seguretat en la pràctica de l’activitat física
 Joc motor
 Esforç i superació
 Cooperació i respecte

4. LA CURA DEL COS

En la cura del cos s’han de tenir en compte els següents pilars:

 La higiene corporal

Des de ben petits s’ha de fomentar hàbits com la higiene personal, raspallada de
dents, vestir i calçar adequadament.

 La higiene postural

S’ha d’estimular l’adquisició d’hàbits posturals i la cura de l’esquena per evitar

possibles problemes posteriors. Així com vigilar la manera d’asseure’s a la cadira, la
forma d’agafar la motxilla, etc.

5
 La dieta equilibrada

S’ha de vetllar perquè quedin cobertes les necessitats alimentàries d’un escolar. L’ideal
és menjar guardant les proporcions d’hidrats de carboni, proteïnes i lípids o greixos; i
no abusar de sucres provinents de pastisseria industrial ni de les llaminadures.

 El control mèdic

És important a part de duu una vida saludable realitzar revisions mèdiques

periòdiques.

 Incidències en la legislació vigent

El Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableixen l’ordenació dels

ensenyaments de l’educció primària recull la “cura del cos” principalment en la
dimensió “hàbits saludables” i en el bloc de continguts “Activitat física i salut”.

La predisposició cap a l’adquisició d’hàbits saludables es podrà constatant si els nens i

les nenes són conscients de la necessitat d’alimentar-se abans de realitzar alguna
activitat física, de mantenir la higiene del cos o d’utilitzar un calçat adequat.

5. AUTONOMIA I AUTOESTIMA

Ja que ens trobem en una població afectada per problemes psicològics, són de gran
importància els efectes de l’activitat física sobre la salut, en aquest apartat ens
centrarem especialment en l’autonomia i l’autoestima.

5.1. AUTONOMIA

L’autonomia fa referència a les situacions de dependència o independència de l’infant

en relació amb diversos factors: físic, motriu i afectiu-social, per això la construcció de
l’autonomia està forçament relacionada amb el desenvolupament maduratiu del nen/a
i les interaccions que estableix amb els objectes i les persones (pares, mestres,
iguals...).

En l’aspecte físic, va consolidant progressivament la seva independència,

desenvolupament de la psicomotricitat gruixuda i fina, el procés de segmentació i
6
coordinació, el control progressiu del to muscular, etc. que constitueixen la base per
als posteriors progressos.

 Activitat física i autonomia

Els menors tendeixen a tornar-se insegurs quan no se’ls proporciona la llibertat

suficient, o quan se’ls ajuda en totes les activitats que tenen alguna dificultat, per això
com a educadors hem d’ajudar-los a desenvolupar-se per si mateixos, a ser autònoms i
independents.

En aquest sentit, serien mesures afavoridores:

o Que el subjecte distingeixi clarament les parts d’una sessió (escalfament, part
principal i tornada a la calma).
o Establir un codi per certes indicacions, per exemple comença o acaba una
activitat, per reunir el grup, per col·locar-se en fila, etc.
o Que coneguin els exercicis bàsics per realitzar un escalfament.
o Conèixer els materials emprats en les sessions d’EF, fer-los responsables de la
cura i el repartiment d’aquest material.
o No acudir sempre que l’alumne ens requereixi.
o Animar sempre als alumnes i lloar les execucions ben realitzades.

5.2. AUTOESTIMA

L’autoestima es considera un dels principals indicadors de bon ajust psicològic.

Un concepte estretament vinculat és l’autoconcepte, aquest fa referència a la imatge

que cada persona té de si mateixa; així doncs l’autoestima és la valoració que realitzem
del nostre autoconcepte.

Tot i que el factor genètic té una gran influència sobre l’autoestima personal, aquesta
es construeix a partir de la interacció de la persona amb el medi, és a dir, a partir de les
informacions que rep de l’ambient i de com els altres la jutgen i la valoren.

Un component molt important és l’autoconcepte físic, que se sosté sobre dos pilars: la
imatge corporal (com sóc i quina aparença tinc) i la capacitat corporal (allò que el meu
cos és capaç de fer). La satisfacció o insatisfacció que sentim amb el nostre cos sembla
ser l’element més associat a una autoestima favorable.
7
 Activitat física i autoestima

Diverses investigacions semblen assenyalar que l’activitat física incrementa

l’autoestima personal, tant en adults com en nens/es.

Depenent de la importància que cada subjecte concedeix a l’autoestima física, es

poden identificar tres tipus de persones, aquests són:

o Subjectes esportiu-esquemàtics, es veuen a si mateixos com esportistes i

valoren el seu autoconcepte físic en alt grau.
o Subjectes no esportiu-esquemàtics, no es perceben com actius (esportistes),
però valoren el seu autoconcepte físic.
o Subjectes aesquemàtics, ni es veuen a si mateixos com actius ni valoren
l’autoconcepte físic.

6. CONCLUSIÓ

En l’actualitat, la salut es considera una realitat dinàmica i multidimensional, essent el

principal determinant de la salut l’estil de vida de cada persona, aquesta última pot
elegir seguir conductes (hàbits) saludables o no saludables. Un exemple de conducta
saludable seria la realització d’activitat física regular.

En els nens i nenes els principals efectes de l’activitat física es relacionen amb el seu
creixement, principalment en el seu desenvolupament ossi i en els efectes que té
sobre l’autoestima.

7. BIBLIOGRAFIA

 Biografia comentada

MENDOZA, R. (coord.). (1994). Conductas de los escolares relacionados con la salud.

Madrid. CSIC.

ORGANIZACIÓN MUNDIAL DE LA SALUD (1999). Promoción de la Salud: Glosario.

Madrid. Ministeri de Sanidad y Consumo.

 Referències legislatives

Decret 119/2015, de 23 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments

d’Educació Primària.