Tema 4.

Integració de funcions d’una

variable. Càlcul. EPSC. Curs 2009-2010
1. Funció primitiva. Integral indefinida.

2. Integrals indefinides immediates.

3. Integrals indefinides quasi-immediates.

4. Integració per parts.

5. Funcions racionals.
5.1. Descomposició en fraccions simples.
5.2. Integració de fraccions simples.

6. Integració per canvi de variable.

6.1. Canvi amb funcions trigonomètriques.
6.2. Canvi amb funcions irracionals.

7. Integral definida.

8. Aplicacions de la integral definida.

8.1. Càlcul d’àrees planes.
8.2. Longitud d’arc.
8.3. Volum de cossos de revolució.

9. Integral impròpia.

1
1. Funció primitiva. Integral indefinida

Definició Donades F, f : A ⊂ R −→ R, F és

una funció primitiva de f si

F 0(x) = f (x), ∀x ∈ A.
Exemples

1. F (x) = x3 és una f. primitiva de f (x) = 3x2 .

2. F (x) = 21 e2x és una f. primitiva de f (x) = e2x

3. F (x) = sin x és una f. primitiva de f (x) = cos x

Observació Si F és funció primitiva de f , també ho és

F + C, per C constant. Recı́procament, si F (x), G(x)
són dues primitives de f , aleshores: F − G = C, on C
és constant.

Definició S’anomena integral indefinida de

f (x) al conjunt de totes les seves primitives i
s’escriu
Z
f (x)dx,
(integral indefinida de f (x) diferencial de x).

2
Exemples
Z
3x2dx = x3 + C
Z
(cos x + sin x)dx = sin x − cos x + C

1
Z
dx = arctan x + C
1 + x2

Observació El calcul d’integrals indefinides

és el problema invers de trobar derivades.

Propietats De les regles de derivació obtenim:

• Suma/resta
Z Z Z
(f (x) ± g(x))dx = f (x)dx ± g(x)dx

• Producte per constant

Z Z
(K · f (x))dx = K · f (x)dx, ∀K const.

3
2. Integrals indefinides immediates

R
dx = x + C
R
kdx = kx + C
1
R
xn dx = n+1
xn+1 + C ∀n ∈ R, n 6= −1

1
R
x
dx = ln |x| + C

1 x
R
ax dx = ln a
a +C
R
ex dx = ex + C
R dx √
√
2 x
= x+C
R
sin xdx = − cos x + C
R
cos xdx = sin x + C
1
R
cos2 x
dx = tan x + C

−1
R
sin2 x
dx = cotan x + C

√ 1 2 dx
R
1−x
= arcsin x + C

1
R
1+x2
dx = arctan x + C

4
3. Integrals indefinides quasi-immediates

De la regla de la cadena deduı̈m:

Z
g 0(f (x))f 0(x)dx = g(f (x)) + C

1
(f (x))n f 0 (x)dx =
R
n+1
(f (x))n+1 + C ∀n ∈ R, n 6= −1

f 0 (x)
R
f (x)
dx = ln |f (x)| + C

1 f (x)
af (x) f 0 (x)dx =
R
ln a
a +C

ef (x) f 0 (x)dx = ef (x) + C

R

0
f (x)
R p
√ dx = f (x) + C
2 f (x)

sin(f (x))f 0 (x)dx = − cos(f (x)) + C

R

cos(f (x))f 0 (x)dx = sin(f (x)) + C

R

f 0 (x)
R
cos2 (f (x))
dx = tan(f (x)) + C

−f 0 (x)
R
sin2 (f (x))
dx = cotan (f (x)) + C

f 0 (x)
R
√ dx = arcsin(f (x)) + C
1−(f (x))2

f 0 (x)
R
1+(f (x))2
dx = arctan(f (x)) + C

5
4. Integració per parts

De la derivada d’un producte deduı̈m

Z Z
f (x)g 0(x)dx = f (x)g(x) − f 0(x)g(x)dx.
R R
També: udv = uv − vdu.

La idea és que la nova integral sigui més sen-

zilla que la inicial i fàcil d’integrar.
Exemples
R
1. I = xex dx.
 
u=x → du = dx
Plantegem . Usant la fórmula:
dv = e dx → v = ex
x

Z Z
I= xex dx = xex − ex dx = xex − ex + C.
R
2. I = x sin xdx.
 
u=x → du = dx
Plantegem . D’on:
dv = sin xdx → v = − cos x
Z Z
I= x sin xdx = −x cos x − (− cos xdx) =

= −x cos x + sin x + C.

6
A vegades, cal repetir el procés més d’un cop.
x ln2 xdx.
R
3. I =

Plantegem
2 1
 
u = ln x → du = 2 ln x · x
dx
.
dv = xdx → v = 12 x2
Aplicant la fórmula:
Z Z
1 2 1
I= x ln2 xdx = x2 ln2 x − x2 ln x · dx =
2 2 x
Z
1 2 2
= x ln x − x ln xdx.
2

La darrera integral:
1
 
u = ln x → du = x dx
.
dv = xdx → v = 21 x2
Z Z
1 1
D’on x ln xdx = x2 ln x− xdx. D’aquı́, la integral
2 2
1 2 2 1 1
x ln x − x2 ln x + x2 + C.
I=
2 2 4
I un exemple curiós:
R
4. I = ex cos xdx

7
5. Funcions racionals
Són les funcions que s’expressen com a quo-
cient de dos polinomis:
p(x)
q(x)
Si gr p(x) ≥ gr q(x), considerem la divisió:
p(x) = q(x)c(x) + r(x),
on o bé, gr r(x) < gr q(x) o bé, r(x) = 0.

Aleshores,
p(x) r(x)
Z Z Z
dx = c(x)dx + dx.
q(x) q(x)

Cas p(x) = kq 0(x), k constant

kq 0(x)
Z
dx = k ln |q(x)| + C.
q(x)

Cas p(x) 6= kq 0(x) S’utilitza la descomposició

en fraccions simples:
p(x)
= F1 + . . . + Fn
q(x)
i s’integren aquestes fraccions.
8
5.1. Descomposició en fraccions simples

Són fraccions simples:

A Mx + N
r
, o bé
(x − a) ((x − a)2 + b2)r
on A, M, N, a, b, r són constants.

La descomposició en fraccions simples de p(x)

q(x)
depén de les arrels del denominador.

(a) Arrels reals simples Per cada arrel sim-

A
ple a de q(x) apareix la fracció (x−a) on A és
una constant que cal trobar.
Exemple Com x2 + x − 2 = (x − 1)(x + 2) considerem
7−x A B
= +
x2 + x − 2 x−1 x+2
amb A, B constants adequades. Tornant a sumar les
fraccions
7−x A(x + 2) B(x − 1)
= +
x2 + x − 2 (x − 1)(x + 2) (x + 2)(x − 1)

Igualant els numeradors: 7 − x = A(x + 2) + B(x − 1) i

donant valors a x (tants com constants) trobem A, B:

• Per x = 1 → 6 = 3A → A = 2

• Per x = −2 → 9 = −3B → B = −3

9
(b) Arrels reals múltiples Per cada arrel a
de multiplicitat k de q(x) apareix
A1 A2 Ak
+ + . . . +
(x − a) (x − a)2 (x − a)k
on Ai són constants que es troben sumant les
fraccions simples i igualant els numeradors.

(c) Arrels complexes simples Per cada arrel

simple a + bj de q(x) apareix
Mx + N
(x − a)2 + b2
on M, N són constants que es troben sumant
les fraccions simples i igualant els numeradors.

(d) Arrels complexes múltiples Per cada

arrel a + bj de multiplicitat k de q(x) apareix
M 1 x + N1 Mk x + Nk
+ ... +
((x − a)2 + b2) ((x − a)2 + b2)k
on Mi, Ni són constants que es troben sumant
les fraccions simples i igualant els numeradors.

10
5.2. Integració de fraccions simples

(a) Arrels reals simples

A
Z
dx = A ln |x − a| + C
(x − a)

(b) Arrels reals múltiples (m > 1)

A A
Z
dx = (x − a)−m+1 + C
(x − a)m −m + 1

(c) Arrels complexes simples

Mx + N
Z
2 2
dx =
(x − a) + b
Z Z
M 2(x − a) 1
= dx + (M a + N ) dx
2 (x − a)2 + b2 (x − a)2 + b2

 
M Ma + N x−a
= ln((x − a)2 + b2 ) + arctan +C
2 b b

ja que,
Mx + N M 2(x − a) Ma + N
= + .
(x − a)2 + b2 2 (x − a)2 + b2 (x − a)2 + b2

11
(d) Arrels complexes múltiples (m > 1) De
forma similar al cas anterior,
Mx + N M 2(x − a) Ma + N
= +
((x − a)2 + b2 )m 2 ((x − a)2 + b2 )m ((x − a)2 + b2 )m

A partir d’aquesta:
Mx + N
Z
2 2 m
dx =
((x − a) + b )
Z Z
M 2(x − a) 1
= dx+(M a+N ) dx
2 ((x − a)2 + b2 )m ((x − a)2 + b2 )m
Z
M M a + N
= ((x−a)2 +b2 )−m+1 + 2m−1 (cos2 t)m−1 dt
2(−m + 1) b

La darrera integral s’obté de l’anterior amb

el canvi: x−a
b = tan t, dx = b dt.
cos2 t

12
6. Integració per canvi de variable

S’aplica en integrals del tipus:

Z
f (g(x))g 0(x)dx.
Procès

1. Considerem el canvi t = g(x) derivant respecte x

dt = g 0 (x)dx

2. Substituı̈m en la integral, i trobem (si és factible)

una primitiva de f (t):
Z Z
f (g(x))g 0 (x)dx = f (t)dt = F (t) + C

3. Finalment, desfem el canvi:

F (t) + C = F (g(x)) + C
R
Exemple I = sin(3x + 1)dx

Plantegem el canvi: t = 3x+1 ⇒ dt = 3dx ⇒ dx = 13 dt,

i substituı̈m:
Z Z
1 −1
I= sin(3x + 1)dx = sin tdt = cos t + C.
3 3
−1
Finalment, desfem el canvi: I = 3
cos(3x + 1) + C.

13
6.1. Canvi amb funcions trigonomètriques

Tipus A Si apareixen sinus/cosinus del mateix

angle, s’aplica el canvi
x
 
t = tan ←→ 2 arctan t = x
2
2 dt = dx i
En aquest cas 1+t 2

2t 1 − t2
sin x = 2
cos x =
1+t 1 + t2

En alguns casos, es pot simplificar.

Cas 1. sinm(ax) cosn(ax)dx, amb m senar,

R

s’aplica el canvi t = cos(ax).

sinm(ax) cosn(ax)dx, amb n senar,

R
Cas 2.
s’aplica el canvi t = sin(ax).

Cas 3. sinm(ax) cosn(ax)dx, amb m, n par-

R

ells es redueix amb les fórmules:

1 + cos(2A) 1 − cos(2A)
cos2(A) = , sin2(A) =
2 2

14
Tipus B Si apareixen sinus/cosinus d’angles
diferents. S’apliquen les identitats:
1
sin(a) cos(b) = [sin(a − b) + sin(a + b)]
2
1
cos(a) cos(b) = [cos(a − b) + cos(a + b)]
2
1
sin(a) sin(b) = [cos(a − b) − cos(a + b)]
2

6.2. Canvi amb funcions irracionals

R √
m
Cas 1. f ( ax + b, x)dx, amb a, b constant,
s’aplica el canvi t = ax + b.
q
f ( a2 − x2, x)dx, amb a constant,
R
Cas 2.
s’aplica el canvi x = a sin(t).
q
f ( a2 + x2, x)dx, amb a constant,
R
Cas 3.
s’aplica el canvi x = a tan(t).
q
f ( x2 − a2, x)dx, amb a constant,
R
Cas 4.
s’aplica el canvi x = a sec(t).

15
7. Integral definida
Definició Donada f : [a, b] ⊂ R → R, contı́nua.

- Si f (x) ≥ 0, s’anomena integral definida de y = f (x)

en [a, b]:
Z b
f (x)dx = A
a
a l’àrea limitada per: y = f (x), l’eix y = 0 i les rectes
x = a, x = b.

Z 3
15
(x + 1)dx =
0 2

Rb
- Si f (x) ≤ 0, a
f (x)dx = −A (”l’àrea canviada de
signe”).

- Si f (x) ≥ 0 en [a, c] ∪ [d, b],

f (x) ≤ 0 en [c, d] per a ≤ c ≤ d ≤ b,

Z b
f (x)dx = A1 − A2 + A3 .
a

16
Propietats

Rb Rb Rb
1. a (f (x) ± g(x))dx = a f (x)dx ± a g(x)dx

Rb Rb
2. a (K · f (x))dx = K · a f (x)dx, ∀K const.

3. aa f (x)dx = 0 (mateix extrem d’integració)

R

4. Si m ≤ f (x) ≤ M, ∀x ∈ [a, b],

Z b
m(b − a) ≤ f (x)dx ≤ M (b − a)
a

5. Si a ≤ c ≤ b,
Z b Z c Z b
f (x)dx = f (x)dx + f (x)dx
a a c

Ra Rb
6. b f (x)dx = − a f (x)dx.

17
Teorema fonamental del càlcul

f : [a, b] ⊂ R → R, contı́nua, considerem

Z x
F (x) := f (t)dt,
a
aleshores,
F 0(x) = f (x).
És a dir, F és una primitiva de f (x).
R xcontı́nua, f (x) ≥ 0, creixent en [a, b].
Justificació f (x)
Definim S(x) = a f (x)dx. Fixat x0 ∈ [a, b], ∆S reprenta
l’increment de superfı́cie quan passem de x0 a x0 +∆x.

deduı̈m:
f (x0 ) · ∆x < ∆S < f (x0 + ∆x) · ∆x

d’on, dividint per ∆x i prenent lı́mits:

S(x0 + ∆x) − S(x0 )
lim f (x) ≤ lim ≤ lim f (x+∆x)
∆x→0 ∆x→0 ∆x ∆x→0

deduı̈m, f (x0 ) ≤ S 0 (x0 ) ≤ f (x0 ) ⇒ S 0 (x0 ) = f (x0 ).

18
Regla de Barrow Sigui f : [a, b] ⊂ R → R,
contı́nua,i F (x) una de les primitives de f (x),
aleshores
Z b
f (x)dx = F (b) − F (a).
a

8. Aplicacions de la integral definida

8.1. Càlcul d’àrees planes Donada f contı́nua,
l’àrea A entre la corba y = f (x) i les rectes
y = 0, x = a i x = b és
Z 
 b 
A =  f (x)dx .
 
 a 

(si f (x) no canvia de signe en [a,b]).

Exemple L’àrea A1 limitada per y = x2 − 4x + 3 i l’eix
d’abscisses, entre x = 1 i x = 3, (tall amb l’eix horit-
zontal) es calcula a partir de la integral:
Z 3  3
1 4
(x2 − 4x + 3)dx = x3 − 2x2 + 3x = − .
1 3 1 3

D’aquı́ l’àrea és igual A1 = 34 .

19
Si f (x) canvia de signe en [a,b] és la suma al-
gebraica de les diferents àrees que queden de-
terminades per la corba y = f (x), l’eix OX i
les rectes x = a i x = b.
Exemple La paràbola y = 3x−x2 determina entre l’eix
x i les rectes x = −1 i x = 4, tres zones A1 , A2 , A3 ,
delimitades a la seva vegada pels punts de tall amb
l’eix horitzontal en x = 0 i x = 3.

Z 0 Z 3
2
A = A1 + A2 + A3 = − (3x − x )dx + (3x − x2 )dx
−1 0
Z 4
91
− (3x − x2 )dx = .
3 3

L’àrea entre dues corbes Donades dues funcions

contı́nues, f, g, l’àrea compresa entre dues corbes y =
f (x) i y = g(x), i les rectes x = a i x = b, quan
f (x) ≤ g(x) en [a, b], es
Z b
A= (g(x) − f (x))dx.
a

20
8.2. Longitud d’arc Si y = f (x) té derivada
f 0 contı́nua en [a, b], la longitud de l’arc de f
entre a i b és
Z bq
L= 1 + (f 0(x))2dx.
a

8.3. Volums de cossos de revolució Un

sòlid de revolució és un sòlid general obtingut
fent girar una regió plana al voltant d’una
recta(eix de revolució).

- Si y = f (x) no talla l’eix x en [a, b], el volum

del sòlid de revolució, generat per la corba
y = f (x), entre x = a i x = b és
Z b
V =π (f (x))2dx.
a

- Si x = f (y) no talla l’eix y en [c, d], el volum

del sòlid de revolució, generat per la corba
x = f (y), entre y = c i y = d és
Z d
V =π (f (y))2dx.
c

21
9. Integrals impròpies

Definició Són integrals definides de funcions

amb una ası́mptota vertical en el domini d’inte
gració, primera espècie, o bé, amb un o
els dos extrems d’integració infinit, segona
espècie.

En aquests casos, la integral és defineix com

un lı́mit (si existeix!).

Integral impròpia de primèra espècie

Si limx→a f (x) = ±∞:

Z b Z b
f (x)dx = lim f (x)dx.
a z→a z

Si limx→b f (x) = ±∞:

Z b Z z
f (x)dx = lim f (x)dx.
a z→b a

Si limx→c f (x) = ±∞, on a ≤ c ≤ b, apliquem

Z b Z c Z b
f (x)dx = f (x)dx + f (x)dx.
a a c

22
Integral impròpia de segona espècie

Si limx→+∞ f (x) = 0:
Z +∞ Z z
f (x)dx = lim f (x)dx.
a z→+∞ a

Si limx→−∞ f (x) = 0:
Z b Z z
f (x)dx = lim f (x)dx.
−∞ z→−∞ a

Si limx→±∞ f (x) = 0, apliquem

Z +∞ Z c Z +∞
f (x)dx = f (x)dx + f (x)dx.
−∞ −∞ c

Definició Direm que una integral impròpia és

convergent si el lı́mit existeix; en cas contrari
direm que és divergent.

23