3 - Al Final de La Tomba

JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS 1
AT GREU’S END
-Al final de la tomba-
Algunes coses no es queden enterrades….al final de la Tomba.
Ha de ser el millor moment en la vida de la mig vampir Cat Crawfield.

Amb el seu amant no mort, Bones, a el seu costat, ella reeixidament protegeix
als mortals dels delinqü ents no morts. Però a pesar que Cat ha usat disfressa
després de disfressa per a mantenir la seua vertadera identitat en secret de les
descarades sangoneres, la seua coberta ha sigut finalment atrapada, col·locant-
la en terrible perill.
Com si no fó ra suficient, una dona del passat de Bones està determinada

a enterrar-ho d'una vegada per sempre. Atrapada en la mira d'una vampira
venjativa, i determinada a ajudar a Bones a detenir que una mà gia letal siga
deslligada, Cat é s a punt d'aprendre el vertader significat de mala sang. I els
trucs que ha après com a agent especial no l'ajudaran. Ella haurà d'adoptar
plenament instints de vampir a fi de salvar-se a si mateixa- i a Bones- de una
destinació pitjor que la tomba.
Capitule 1
TRADUÏT PER JHOS
L'HOME VA SOMRIURE I VAIG DEIXAR QUE LA MEUA MIRADA ES DETINGUERA

en la seua
rostre. Els seus ulls tenien un to encantador blau pà l·lid. El seu color em
recordava a un gos Siberiano, excepte que la persona asseguda al costat de
mi no era un animal. Clar, tampoc era humà .
“He de anar-me ara, Nick,” vaig dir. “Grà cies per els glops.”
Ell va acariciar el meu braç. “Pren-te un altre. Permet-me gaudir del teu bell
rostre una mica més.”
Vaig ofegar un bufido. Estava coquetejant? Però si li agradara tant

el meu rostre, llavors els seus ulls no hagueren estat tan clavats en la meua
clavícula.
“Bé . Mesonero…”
“Deixa'm endevinar.” Una veu alta va venir de l'altre costat del bar.
Un rostre desconegut em va somriure. “Un gin tonic, cert Reaper?”
Merda.
Nick es va congelar. Després va fer el que jo temia que fera, va có rrer.
“Codi Rojo!” vaig cridar, saltant darrere de la figura que fugia. Homes de
negre fortament armats van có rrer a la barra, espentant als clients a un costat.
Nick va tirar gent cap a mi mentre ho perseguia. Cridant, espentant els

cossos que em colpejaven, feia el meu intent d'atrapar-los i llançar un ganivet
de plata a través del cor de Nick, fins i tot mé s difícil. Una de les meues
estaques va aterrar en el pit de Nick, però massa lluny del centre per a haver-
hi
colpejat el seu cor. Encara així, no podia deixar que aqueixa gent s'escampara pel
sò l com si foren brossa. Nick potser pensava així de la gent. Jo no.
El meu equip es va dispersar, protegint totes les eixides i intentant

mantenir els clients que quedaven fora del camí.
Nick va arribar fins a l'extrem més llunyà del bar i va mirar al seu al
voltant frenèticament. Ací estava jo, avançant cap a ell amb els meus ganivets
de plata, i els meus homes amb les seues armes Á guilas del Desert1 apuntant-
ho.
“Està s envoltat,” vaig ressaltar l'obvi. “No em faces enutjar, no pensarà s

que só c bella una vegada que em veges enutjada. Solta a la xiques.”
Tenia a dos sota el seu agarre, una mà en cada gola vulnerable. Veure el
terror en els ulls d'aqueixes xiques va fer que s'encenguera la ira a travé s de
mi. Solament els covards s'amaguen darrere d'ostatges. O els assassins, com
Nick.
“Jo viu, elles viuen, Reaper,” va murmurar Nick, ja no hi havia romanç en el seu
to.
“Vaig haver d'haver-ho sabut. La teua pell és massa perfecta per a ser
humana, fins i tot si el teu cor batega i els teus ulls no só n grisos.”
“Lents de contacte. La ciència moderna és una gossa.”
Els gelats ulls blaus de Nick es van tornar del color verd brillant dels
vampirs i els seus ullals van traure el cap..
“Va ser un accident,” va cridar. “Jo no vaig voler matar-la, solament vaig prendre
massa.”
Un accident? Oh, havia d'estar bromejant. “El seu batec disminuint

t'hauria advertit,” vaig replicar. “No em vingues amb aqueixa merda que va ser
un accident, viu amb un vampir, i ell no ha tingut un moment de ‘ups’ ni una
vegada.”
Si era possible, Nick es va tornar més pà l·lid. “I si tu està s ací…”

1
armes semiautomà tiques
“Açò é s correcte company.”
L'accent era anglés, i el to era letal. Ones invisibles de poder van rodar
per la meua esquena mentre el meu homes d'apartaven per a deixar passar a
Bones, el vampir en el qual més confiava i estimava.
La mirada de Nick no es va moure, la qual cosa havia esperat. No, els

seus ulls no em van deixar mentre de sobte arrancava la meua estaca de si
mateix i apunyalava a una de les xiques en el pit.
Vaig soltar un crit ofegat, atrapant-la instintivament quan Nick la va

llançar cap a mi.
“Ajuda-la!” li vaig cridar a Bones, que en comptes de açò es va abalançar cap a Nick.
Amb aqueixa ferida, llevat que Bones la sanara, ella tenia sol segons de vida.
Vaig tenir temps d'escoltar a Bones soltar una maledicció entre dents
abans que donara tornada, abandonant la seua persecució cap a Nick i es tirara
de genolls a un costat de la xica. Vaig saltar darrere de Nick, maleint jo mateixa.
Van haver-hi alguns trets. Amb la resta dels clients del bar tractant d'arribar a
les portes, a més de Nick sostenint a la xica com un escut, el meu equip no
podia simplement obrir foc. Nick sabia açò , i jo també.
Nick va saltar sobre els caps de la multitud en una explosió desafiadora

de la gravetat, llançant la xica a un membre del meu equip com si fó ra un arma.
Incapacitat, el soldat mé s proper va caure amb la xica sobre ell, just a temps
perquè Nick ho abatera i li llevara la seua arma.
Vaig llançar tres mé s dels meus ganivets, però amb les espentes de la
gent a mi al voltant, els meus intents van ser en va. Nick va soltar un crit
mentre aconseguien la seua esquena, fallant en el seu cor. Despré s es va
tornar i em va disparar.
Vaig tenir una fracció de segon per a adonar-me que si m'acatxaven

aqueixes bales colpejaria a la gent a la meua al voltant. Ells no eren mig vampir
com jo; seria com matar-los. Així que em vaig abraçar a la meua mateixa… i
em vaig donar volta,
en el segü ent batec, el meu cap es va embossar en el pit de Bones mentre tres
fortes vibracions ho sacsejaven. Les bales destinades cap a mi.
Bones em va soltar, girant al voltant i volant a través de l'habitació cap a

Nick, qui va tractar de prendre un altre ostatge. Nick no ho va aconseguir. Bones es
va estavellar contra ell, prou fort com perquè els dos travessaren la paret. Vaig
có rrer, saltant entre la gent, a temps per a veure a Bones torçar el seu ganivet en el
pit de Nick.
Em vaig relaxar. Plata travessant el cor significa que es tancava el teló

per a Nick- i qualsevol vampir.
Bones va donar un ú ltim gir per a estar segur i va traure la seua estaca,
els seus ulls van parpellejar sobre mi.
“Està s sagnant,” va dir, la preocupació va arrugar el seu rostre.
Vaig tocar la meua galta, on el cinturó d'algú o sabata em havia marcat

quan Nick estava usant persones com a guals humans per a detenir-me.
“Et van disparar, i està s preocupat pel meu rasguñ o?”
Bones es va acostar, tocant el meu rostre. “Jo sa instantà niament, mascota.

El teu no.”
Encara que sabia que era veritat, no vaig poder evitar tocar la seua
esquena per a reassegurar-me que la seua pell estava suau, no més carn
esbocinada per les bales.
“Parlant d'açò , hi ha dotzenes de persones ferides que has de sanar.

Pots encarregar-te de el meu rasguñ o després.”
Bones va ignorar açò , obrint el seu polze amb un ullal i tocant amb el tall
que es va fer, primer la meua galta, després la meua boca.
“Tu sempre vas primer, Gateta.”

Ningú mé s em cridava així. Per a la meua mare, era Catherine. El meu

equip em cridava Cat. Per als no morts, jo era la Xarxa Reaper.
Vaig llepar la sang, sabent que discutir amb ell era inú til. A mé s, no
podia evitar sentir-me de la mateixa forma quan es tractava de Bones.
“Bé,” vaig dir, la cremor ara havia desaparegut de la meua galta.

“Anem a acabar amb açò .”
La xica que Nick li havia llançat a un dels meus homes jeia a prop.
Bones li va donar una agranada amb els ulls, va veure que no tenia dany físic, i
va prosseguir.
“Açò é s un… ell no és…” va començar a balbotejar, veient els seus ullals
i brillants ulls verds.
Li vaig donar unes palmaditas en el muscle. “No et preocupes. No

recordarà s gens d'açò en deu minuts.”
“Però que…?”
Vaig ignorar la resta del seu quequeig i vaig començar a revisar a la resta
de la gent. Semblava que ningú havia mort, grà cies a Déu, a part de Nick. Bones
va sanar a l'altra xica que havia sigut presa com a ostatge. Ara l'ú nica cosa en el
seu pit era una taca de sang i un estrip en la seua camisa on el ganivet havia
estat. Havíem tingut sort.
“Reporte de danys?” Li vaig preguntar a Cooper, que estava agenollat

sobre un dels clients que em havien llançat.
“No gaire dolent, Comandant. Fractures mú ltiples, abrasions,

contusions, el normal.”
Vaig veure a Bones obrint-se camí a través dels ferits per a forçar als
quals estaven en condició greu a engolir algunes gotes de la seua sang. Gens
funcionava com la sang de vampir per a sanar.
“Un altre Codi Rojo, volguda,2” va observar Juan, un dels meus capitans.
Va assenyalar al vampir bocó n a l'altre costat de l'habitació sent subjecte per
Dave, el nostre altre capità d'equip. Dave era un ghoul, la qual cosa significava
que podia sostenir al vampir retorçant-se. Cap dels altres de el meu equip
podria
haver-ho assolit.
Vaig assentir. “Desafortunadament.”
Juan va sospirar. “Aqueixes só n tres vegades seguides. No et camufles

fà cilment, inclusivament amb diferent color d'ulls i cabell.”
Ell no estava dient res que no sabera. Vaig atrapar la mirada de Bones, i
el seu rostre quasi cridava, t'ho vaig dir.
Les coses es havien tornat més perilloses en els mesos recents. Massa
gent en el mó n dels no morts ara sabia que hi havia un humà mitjà vampir que
volia caçar-los, i sabia que cercar.
Vaig fulminar amb la mirada al vampir en captivitat. “Grà cies per revelar
la meua identitat.”
“Jo solament volia comprar-te un glop,” va balbucejar el vampir. “No

estava ni tan sols segur que anares el teu, però la teua pell… semblava massa
perfecta per a ser humana, sense importar que respires. I eres pèl-roja, ho vaig
veure quan vas alçar el braç. L'ombra de cabell no era ros.”
Incrédula, vaig alçar el meu braç i vaig inspeccionar el plec de l'afaitat.

Ara havia sentit tot.
Dave va estudiar la meua aixella també. “Ell té raó . Clar, qui pensaria que
la gent estaria inspeccionant la teua aixella”
Qui de fet? Vaig có rrer una mà frustrada pel meu cabell ros. Ja no em
quedaven més colors. Havia usat negre i castanyer. També , per a tractar
2 En espanyol
de desfer-me dels meus objectius, a més d'usar mú ltiples lents de contacte.

Però ú ltimament no havia ajudat.
“Juan, sostingues açò ,” vaig dir, tendint-li els meus ganivets. Despré s de
pestañ ar và ries beses, vaig aconseguir traure els lents de contacte. Ah,
alleujament! M'havien estat molestant tota la nit.
“Deixa'm veure'ls,” va demanar el vampir de sobte. “Ho he sentit però ,

pots mostrar-me?”
Dave va estrè nyer el seu agarre. “Ella no é s un fenomen
de fira.” “No?” vaig sospirar, i despré s els meus ulls van
brillar.
La seua nova resplendor va brillar com dos fanals de maragda,

exactament com els de tots els vampirs. Una prova irrefutable de el meu
origen mixt.
“Bé, comença a parlar. Dis-me per què no hauria de matar-te.”
“El meu nom és Ernie. Só c de la línia de Two-Chain. Two-Chain é s un

amic de Bones, així que no pots simplement matar-me.”
“Amb amics com tu, qui necessita enemics?” va dir Bones mordazmente,
lliscant-se cap a mi una vegada que va haver acabat de sanar als humans ferits i
d'inculcar-los nous records amb el seu control mental de vampir.
“Vas posar una soga al voltant del seu coll en cridar el seu nom,” va
continuar Bones. “Solament per açò , hauria d'esquinçar les teues boles i
donar-te-les de menjar.”
Per a algunes persones, açò solament seria retò ric. No per a Bones. Ell
mai fanfarronejava. Aparentment Ernie havia sentit de la seua reputació . Va
creuar les seues cames.
“Per favor no.” Ara va ser de negociació a precs. “No vaig voler fer-li cap
dany, ho jure per Cain.”
“Clar.” Fredament. “Però necessitarà s més que el pare de tots els

vampirs per a ajudar-te si està s mentint. Gateta, m'agradaria ficar-ho en la
caixa i portar-ho al complex, fins que puga verificar que és una de la persones
de Two-Chain.”
Bones em rendia comptes, ja que en qü estions de treball, jo estava a

cà rrec. En qü estions de vampirs no obstant açò , Bones em superava més de
dos-cents segles.
“Segur. Odiarà la càpsula, no obstant açò .”.
El riure de Bones va ser una mica ombrívola. Ell sabia per experiè ncia
prò pia el desagradable que era nostra transportació n de vampirs.
“Si està mentint, aqueixa serà la seua menor preocupació .”
Cooper es va acostar a nosaltres. “Comandant, la càpsula està preparada i

llista.”
“Fiquen-ho. Continguem aquesta escena el més rà pid possible.”
El meu segon al comandament, Tate Bradley, va caminar dins del club.

La seua mirada va recó rrer l'habitació en la meua cerca.
“Cat, aquesta és la tercera vegada que et reconeixen.”
Com si no ho sabera. “Bé hauré de trobar una millor disfressa.

Rà pid, abans del treball de la setmana vinent.”
Tate no va deixar que el meu to ho dissuadira. “Tot aquest risc va a fer

que et maten. Un d'aquests dies, algú va a reconè ixer-te i solament traurà una
pistola en comptes de oferir comprar-te un glop. Açò s'està tornant massa
perilló s, fins i tot per als teus està ndards.”
“No em digues que fer, Tate. Jo estic a càrrec, així que no jugues a Papà
Gose amb mi.”
“Saps que els meus sentiments per tu no só n paternals.”

Abans de poder pestañ ar, Bones tenia agarrat a Tate per la gola amb
els seus peus penjant diversos centímetres en l'aire, estava tan molesta per el
comentari de Tate, que em va prendre un moment dir-li a Bones que ho soltara.
Si no coneguera a Tate per molts anys, ho haguera escanyat jo mateixa

per com continuava hostigando a Bones en el que es referia a mi.
En comptes de patear o barallar, Tate va aconseguir una ganyota que
semblava un somriure. “Que vas a fer, Cript Keeper3?” va falsejar.
“Matar-me?”
“Baixa-ho Bones. Hi ha problemes mé s grans que la seua actitud,” vaig

continuar. “Hem d'acabar ací, chequear el llinatge d'Ernie, donar-li a Don
nostre reporte i arribar a casa. Anem la llum de la lluna està ardent.”
“Un dia vas a licitar massa,” gruñ ó Bones, deixant caure a Tate al
sò l.
Li vaig donar a Tate una mirada d'advertiment. Açò era el que em

preocupava també . Tate era el meu amic i m'importava, però els seus
sentiments per mi anaven en una adreça diferent. No ajudava que ú ltimament
Tate semblava determinat a mostrar aqueixos sentiments, especialment al
voltant de Bones.
El que era com agitar una bandera roja enfront de un bou. Els vampirs
no eren coneguts per les seues tendències a compartir. Fins a hora, he sigut capaç
de prevenir que una barallar real esclate entre ells, però sabia que si Tate
veritablement feia perdre a Bones el seu temperament, ell no viuria prou per a
lamentar-ho.
“El Senador Thompson estarà agraït que l'assassinat de la seua filla

haja sigut castigat,” el meu oncle i cap, Don Williams, va dir més tard quan tots
nosaltres està vem asseguts en la seua oficina. “Cat, vaig sentir que et van
reconèixer una altra vegada. Aquesta és la tercera vegada.”
3 El
guardian de la cripta, L'amfitrió de Contes de la Cripta (programa de televisió sobre
contes de terror), i una icona per a methheads a tot arreu..
“Tinc una idea,” vaig suggerir. “Potser tu, Tate i Juan poden alinear-se i
cridar-ho des de les teulades. Sé que és la tercera vegada, Do!”
El meu llenguatge no ho va agitar. Do no havia estat a mi al voltant els

primers vint-i-dos anys de la meua vida, però havia estat en el centre de la primera
fila els ú ltims cinc. Ni tan sols vaig saber que estava relacionada amb ell fins a fa
pocs mesos. Do em va amagar la nostra connexió familiar, ja que no volia que jo
sabera que el vampir que- suposadament- va violar a la meua mare era el seu
germà .
“Anem a necessitar una altra dona per a fer l'esquer,” va declarar Do.
“Encara pots liderar a l'equip Cat, però hi ha massa risc per a tenir-te penjant
del ganxo per més temps. Sé que Bones està d'acord.”.
Açò em va provocar un riure agut. A Bones li agradava que jo arriscara la

meua vida de formar regular quasi tant com a mi m'agradava el meu pare.
“Clar que està d'acord. Dimonis, Bones ballaria en la teua tomba si jo

renuncie a el meu treball.”
Bones va arquejar una cella sense immutar-se i sense negar açò .
“El teu hagueres fet que traguera a Do de sota la terra, Cat,” va dir Dave
amb un somriure irò nic.
Li vaig somriure de retorn. Açò era el que Bones li havia fet a Dave tan
bon punt Dave fó ra assassinat en el treball. Jo sabia que la sang de vampir era
un poderó s elixir sanador, però no sabia en aqueix moment que si una persona
ferida engolia sang de vampir abans de morir, ell o ella podria ser portat
després de retorn com un ghoul.
Do va tossir. “Siga com anara, tots estan d'acord en què s'està tornant
molt perilló s per a tí continuar com a esquer. Pensa en els quals estaven ací,
Cat. Quan hi ha un Codi Rojo, més d'ells tenen la possibilitat de ser assassinats.”
Ell tenia raó . El d'aquesta nit va ser un exemple d'açò . Els vampirs i
ghouls es desesperaven bastant quan eren acorralats. Afegit al fet que jo no
tenia la reputació de prendre presoners, que havien de perdre en portar-se
tants humans amb ells com pogueren?
“Merda.”Va ser el reconeixement de la derrota. “Però no tenim cap dona en

el nostre equip, grà cies a les teues regles sexistes, Do, i tenim un altre treball la
setmana vinent. Açò no és temps suficient per a aconseguir una soldat qualificada,
donar-li les males notícies sobre vampirs i ghouls, entrenar-la perquè es defense a
si mateixa, i després tenir-la arreglada per a l'acció .”.
Va haver-hi silenci després d'aquest pronunciament. Do va alçar una

cella, Juan va xiular, i Dave es va colpejar el coll.
“Que hi ha de Belinda?” va suggerir Tate.
Ho vaig mirar sorpresa. “Però ella és una assassina.”
Tate gruñ ó . “Seah, però té bon acompliment i és un joguet entrenat amb

els homes. Basats en el seu bon comportament, li hem promès deixar-la anar
en deu anys. Potser traure-la a treballar, serà un bon indicador de si es
reivindicarà com proclama.”
Bones es va encongir lleugerament de muscles. “É s arriscat, però Belinda

és un vampir, així que ella és prou fort per a treballar. A més és prou atractiva
per a ser l'esquer, i no requereix entrenament.”
No m'agradava Belinda, i no era sol perquè una vegada va tractar de

matar-me. Ella també tenia una histò ria amb Bones que embolicava la seua
festa d'aniversari, i una altra vampir anomenada Annette, altres dues xiques, i
molt poca xarrada.
“Don?” vaig preguntar.
“Ho intentarem amb Belinda la setmana vinent,” va dir al final. “Si no pot
manejar-ho, llavors trobarem una substituta adequada.”
Usar un vampir com a esquer per a atrapar a altres vampirs. Era quasi
tan dement com el que havíem estat fent, la qual cosa era usar-me a mi,
mig vampir, per a la mateixa cosa.
“Hi ha una cosa mé s que discutir,” va dir Do. “Quan Bones se'ns va unir
fa tres mesos, va anar amb una condició . La seua contribució mé s significant a
la nostra operació no ha sigut requerida…fins avui.”.
Em vaig tibar, perquè sabia el que açò significava. A la meua esquerra,

Bones va alçar una cella avorrit.
“No vaig a faltar a el nostre acord, així que nomena l'home que vols
que convertisca en vampir.”
“Jo.”
La paraula va venir de Tate. La meua mirada es va tornar cap a ell.
“El teu odies a els vampirs!” Vaig esclatar. “Per què voldries convertir-te en
un?”
“Ho odie a ell,” va anar l'acord immediat de Tate. “Però tu eres la que va
dir que é s la persona la que fa el carà cter d'un vampir, no a l'inrevé s. El que
significa que haguera odiat a Bones quan era humà , també .”
Genial, vaig pensar, encara commocionada per la intenció de Tate. Bé

saber que estava mantenint la ment oberta en el que es referia als no morts.
Seah, clar.
Bones va rastellar a Do amb la mirada. “Necessite temps per a preparar-

ho per a la transició , i deixem alguna cosa clar.” Ell va tornar la seua atenció de
retorn a Tate. “Açò no farà que ella t'estime.”.
Vaig mirar a un altre costat. Bones havia dit en veu alta el que em havia
preocupat a mi també. Déu, esperava no tenir res a veure amb la decisió de
Tate de ser la primera persona de l'equip a convertir-se en vampir. Per favor
que no faça res drà stic per la meua causa.
“Et vull com a amic, Tate.” La meua veu era suau. Odiava dir açò enfront
de el grup, però tots coneixien els sentiments de Tate. Ell no havia sigut molt
tímid sobre açò . “Tu eres un dels meus millors amics. Però com a amic és l'ú nica
forma en què et veig.”
Do va aclarir la seua gola. “Llevat que Bones tinga una legítima

preocupació , els sentiments de Tate só n irrellevants.”
“La motivació és la meua preocupació ,” va dir Bones de seguida. “Que, si

l'amargor ho aclapara quan no puga llevar-la del meu costat, i deixa'm
assegurar-te amic, ho farà s. Així que la pregunta segueix sent- està escollint açò
per si mateix, o per ella? Si ho fa per la raó equivocada, tindrà molt temps per a
lamentar-ho.”
Al final va parlar Tate. “Les meues raons só n meues, i el meu compromís

amb el meu treball no patirà per açò .”
Bones li va donar un lleu somriure. “En cent anys aquest treball i el teu
cap s'hauran anat fa molt, però el teu encara serà s la meua creació . Em deus
lleialtat llevat que et deixe el teu propi llinatge o em reptes i ho prengues.
Segur que vols açò ?”
“Puc manejar-ho,” va ser tot el que va dir Tate.
Bones es va encongir de muscles. “Llavors està arreglat. Si tot ix bé,

prompte tindrà s el teu vampir, Do. Com vaig prometre.”
Do tenia una expressió que era de tristesa i satisfacció alhora. “Espere

no penedir-me d'açò .”.
Jo també ho esperava.
Capítol 2
TRADUÏT PER YSSIK
EM DESPERTE SOLA EN EL NOSTRE LLIT MES VESPRADA.

UNA
SOÑ OLIENTA mirada al voltant em va mostrar que Bones no estava en el
dormitori. Curiosa, vaig baixar i ho vaig trobar en el sofà de la nostra sala
d'estar.
Bones mirava fixament per la finestra cap a la cresta de la muntanya al

lluny. Els vampirs tenien la capacitat d'asseure's amb total tranquil·litat, com a
immò bils està tues. Certament, Bones era prou bell com per a ser una obra d'art.
La llum de la lluna feia veure el seu cabell més clar que la seua ombra marró fosc.
Ho havia canviat del ros al seu color natural per a ser menys evident quan està vem
en el treball. Aqueixos febles rajos platejats també acariciaven les depressions i
hoyuelos de la pell de cristall de Bones, destacant la seua línia i recte físic. Les
seues fosques celles quasi feien joc amb el color dels seus ulls quan no
s'il·luminaven del verd vampir. Les ombres feien als seus alts pò muls veure's
encara més perfectament esculpits quan va tornar el seu cap i em va veure allí
dempeus..
"Hey." Vaig estrènyer la bata en la qual m'havia embolicat, sentint la

seua tensió en l'aire. "Passa alguna cosa dolent?"
"Gens dolent, afecte. En realitat només estic una mica nervió s".
Açò va cridar la meua atenció . Em vaig asseure al seu costat. "Tu
mai aquestes nervió s". Bones va somriure. "Tinc alguna cosa per a
tu. Però no sé si ho vols".
"Per què no ho voldria?"
Bones es va lliscar del sofà per a agenollar-se davant de mi. Encara no ho

entenia. Només quan vaig veure la petita caixa de vellut negre en la seua altra
mà em vaig adonar..
"Catherine". Si no ho haguera endevinat ja, el sol ú s del meu nom real

hauria sigut una pista. "Catherine Kathleen Crawfield, vols casar-te amb mi?"
No em vaig adonar fins a en aqueix moment del molt que havia desitjat
que Bones em preguntara açò . Clar, està vem casats sota les lleis dels vampirs,
però tenir a Bones tallant-se la mà , sobre la meua i declarant-me com la seua
esposa no se sentia absolutament com les fantasies d'una nú via vestida de
blanc que havia tingut de xiqueta.
A més, Bones ho havia fet per a evitar una baralla entre la seua gent i la
gent de la seua Sire Ian per la qü estió de qui tenia drets sobre mi.
No obstant açò , mirant ara a Bones, feia palidecer totes les meues
fantasies infantils en res.
Cert, Bones era un ex-humà -gigoló -convertit-en-vampir-assassine-a sou-

en lloc d'un príncep encantat, però cap heroïna de conte de fades podria haver
sentit el que jo, amb l'home del que estava bojament enamorada demanant-me
de genolls que fó ra la seua esposa. La meua gola es va tancar per l'emoció .
Com tenia sempre tanta sort?
Bones va fer un so de divertida exasperació . "De totes les vegades que

tens per a quedar-te muda. Si no t'importa, elije una resposta. El suspens
m'està matant".
"Sí".
Les llà grimes van apuntar als meus ulls, fins i tot quan vaig començar a
riure'm de pura alegria bombollejant dins de mi.
Alguna cosa fred i dur es va lliscar en el meu dit. Amb prou faenes podia
veure-ho, ja que la meua visió era borrosa, però vaig agafar un centelleig de
color roig.
"Tenia aquesta pedra i la transforme en un anell fa quasi cinc anys", va

dir Bones. "Sé que crees que abans estava pressionat a aquesta vinculació , però
no és veritat. Jo sempre he tingut la intenció de casar-me amb tu, gateta".
Per milionèsima vegada, em vaig penedir de deixar a Bones de la manera

en què ho vaig fer fa anys. Vaig pensar que ho protegia. Va resultar que estava
perjudicant-nos a tots dos sense necessitat.
"Com pots estar nervió s per demanar-me que em case amb tu, Bones?
Jo moriria per tu. Per què no voldria viure per tu també?"
Em va donar un llarg i profunda besada, murmurant en els meus llavis

quan em vaig separar per falta d'alè..
"Sé que açò és el que pretenc fer."
Més tard, jo estava tendida en els seus braços, esperant l'alba, que no
estava lluny.
"Vols escapolir-te, o vols fer tot la cosa d'unes grans noces?" Li vaig
preguntar soñ olienta.
Bones va somriure. "Coneixes als vampirs, afecte. Sempre agraden d'un

espectacle de luxe. Ens agraden. A més, sé que no vas sentir la nostra unió
vampir com unes noces reals, així que vull que tingues alguna cosa que ho
faça".
Vaig donar un grunyit divertit. "Wow, unes grans noces. Haurem de

passar un infern de temps explicant el menú al potencial catering. Triant de
plat principal: carn o mariscs per als humans, carn crua i parts de cos per als
ghoul... un barril de fresca i calenta sang en el bar per als vampirs. Déu, nomé s
puc imaginar la cara de la meua mare"
El somriure de Bones es va tornar diabò lica i va donar un salt. Ho vaig

observar amb curiositat, mentre es dirigia a l'altre costat de l'habitació i va
marcar el seu telèfon cel·lular.
“Justina.”
Vaig saltar després d'ell tan aviat com vaig sentir el nom de la meua
mare. Bones va có rrer lluny de mi, reprimint el riure i continuava parlant.
"Sí, és Bones. Ara de debò , aqueix é s un molt mal nom per a cridar-me...
hmm eh, el mateix per a tu, estic segur... "
"Dó na'm aqueix telèfon", vaig exigir.
Ell no em va fer cas, eixint fora del meu abast. Des del meu pare, la meua
mare odiava a els vampirs amb una passió patolò gica. Fins i tot havia intentat
matar a Bones abans -dues vegades- el perquè ell s'estava delectant a tornar-li-
ho ara.
"En realitat, Justina, no solament t'he cridat per a xarrar sobre que tan
assassí no-mort só c... cert, degenerada puta també. Alguna vegada et vaig dir
que la meua mamà va ser una? No? Oh, Caray, vinc d'una llarga línia de putes,
de fet.... "
Vaig prendre alè mentre Bones divulgava una altra exquisitez sobre el
seu passat a la meua mare, que ara havia d'estar tirant escuma per la boca.
"... cridava per a donar-te les bones notícies. Li vaig demanar a la teua
filla que es casara amb mi i ella va acceptar. Felicitacions, oficialment seré el
teu fill-polític. Ara,
vols que et cride mamà immediatament, o espere fins al cap de les noces?"
Vaig volar per l'aire en un salt que finalment ho va derrocar, llevant-li el

telèfon.
Bones reia tan fort, que havia de respirar per a deixar-ho eixir tot.
"Mamà ? Està s ací? Mamà ...?"
"É s possible que vulgues donar-li un moment, gateta. Crec que es va

desmaiar."
Hi havia dies quan sentia una punxada de malenconió s pesar perquè

mai anava a ser mare.
Clar, el meu pare havia estat recentment no-mort, prou com per a
fecundar a la meua mare, però per regla general, els vampirs no podien
reproduir-se. I jo mai em hauria arriscat a transmetre les meues anomalies
genè tiques a un xiquet per mitjà de la inseminació artificial, per no parlar de
el meu perilló s estil de vida adoptant un.
Ara mateix, no obstant açò , em vaig alegrar de no ser mare. Em havia

enfrontat a alguns vampirs i ghouls, però hordes de xiquets hiperventilados pel
sucre, xisclant quan corren d'un videojoc al segü ent, mentre jo sabia que no hi
havia escapatò ria per a mi? Realment era aterridor.
Bones estava fó ra del Chuck I. Cheese4, bastardo amb sort. Açò era pel
seu nivell de poder. Altres vampirs li sentien quan estava a prop, com si estiguera
dins, llavors en general, Bones observava els locals fins que el xou haguera
acabat i el nostre objectiu, ell o ella, sabia que estava sent caçat. Jo mancava del
típic aura no-mort que se sentia com una mica de electricitat està tica, com a
electrocució en tota regla, depenent de la força del vampir. No, jo tenia un cor
que bategava i respirava, la qual cosa em feia semblar inofensiva— als quals no
sabien què una altra cosa cercar, de totes maneres..
Cap al final, tenia quasi tota la meua pell coberta. Hey, no estava jugant a
l'esquer viu, així que no necessitava usar el meu acostumat conjunt de puta.
Belinda era l'ú nica amb un top escotat i pantalons vaquers sú per estrets en els
malucs que revelava diverses polzades del seu ventre. S'havia arrissat el cabell
i usava maquillatge, la qual cosa era una raresa, perquè des que era presonera
de Do, ella no eixia molt.
4
Chuck I , Cadena de Centres d'Entreteniment Familiar
Quant a Belinda, amb el seu pèl ros, somriure de mohín i al·lucinants

corbes, la gent mai diria que ella era un vampir, sobretot perquè està vem a
plena llum del dia.
Fins i tot aquells que pogueren creure en vampirs, encara compraven el

mite que els vampirs només podien eixir de nit, la qual cosa juntament amb
el de dormir en taü ts, ser repel·lits per símbols religiosos o de ser assassinats
per una estaca de fusta, estaven equivocats.
El xiquet a el meu costat em va tirar del braç. "Tinc fam", va
anunciar. Estava confosa. “Però acabes de menjar".
Va posar els ulls en blanc. "Senyoreta, açò va ser fa una hora".
"Crida'm mamà , Ethan", li vaig recordar, gravant un brillant somriure en

la meua cara mentre treia més diners. Aquest havia de ser el treball més estrany.
Quan Don havia aconseguit un xiquet de deu anys per a actuar com a suport, mai
ho haguera sabut. Però ell havia disposat que Ethan vinguera amb nosaltres,
dient que si ens passà vem hores a l'aguait en Chuck I. Cheese sense un xiquet,
per a qualsevol seríem sospitosos de ser pedò fils o -dah- ser caçadors de vampirs
pel nostre objectiu.
Ethan em va arrabassar el grapat de diners sense esperar al fet que ho

desenganxara de les factures.
"Grà cies!" Va dir, i va arrancar a có rrer cap al mostrador de pizza.
Bé, açò semblava autèntic—havia vist tot el dia a xiquets fer el mateix amb
els seus pares, a més de tot el dia d'ahir. Déu meu, entre l'aliment i les fitxes
sense fi per a jocs, havia gastat més diners en dos dies ací del que normalment
feia en una setmana bevent multiples gin and tonics. Almenys açò era amb els
diners de l'Oncle Sam5, no el meu.
5
Oncle Sam, personifica al govern d'EUA la seua expressió remunta a la primera guerra
mundial on es reclutava per mitjà de un afiche amb la figura de un home major i
s'enviaven.
Nomé s hi havia un pis en Chuck I. Cheese, per la qual cosa feia mé s

fà cil mantenir a Belinda vigilada sense recó rrer a estar en ciernes sobre ella.
Ella estava en la secció a l'esquerra de la porta d'entrada, jugant Skee-Ball 6. Ella
va tornar a fer un tir perfecte en el centre de les argolles. Les llums es van
apagar mentre mé s bitllets eixien de la mà quina. Belinda tenia un munt d'ells
prop dels seus peus i més d'uns quants pares admirant-la, així com xiquets
agrupats entorn de ella.
Però cap altre vampir estava ací, a pesar que aquest Chuck I. Cheese
s'havia vinculat a la desaparició d'una família fa tres setmanes. No é s que cap
dels clients d'ací ho sabera. Només va ser perquè una cà mera de seguretat
capte un parell de brillants ulls verds en l'estacionament, sinó Do si més no
haguera sospitat que vampirs estigueren involucrats en l'estranya desaparició
de la família.
Als assassins no-morts els agradava aguaitar el mateix territori de caça més
d'una vegada. El què em confon un infern. Si els vampirs o ghouls no tornaren a la
mateixa escena del crim, el departament especial de Seguretat Nacional de el meu
oncle estaria fora del negoci. Alguns d'ells no tenen el suficient sentit comú per a
ser com els rajos, mai cauen el mateix lloc dues vegades.
El meu cel·lular va vibrar. Ho vaig llevar de el meu cinturó , ho vaig

mirar i vaig somriure. El nú mero 911 parpellejava intermitent, la qual cosa
significava que un vampir havia sigut vist en l'estacionament. Vaig mantenir els
meus ulls en Ethan mentre m'acostava cap a on estava Belinda. Ella em va
donar una mirada d'irritació quan li vaig posar una mà en el braç.
"Hora del xou", vaig murmurar.
subministraments amb les inicials O.S (United States, estats units) i del proveïdor de carn
(Oncle/Oncle Samuel Wilson) on els soldats van fer un joc de paraules de = Uncle Sam= Oncle
Sam.
6
É s un joc semblat al bowling, solament que es juga inclinat en una taula
"Lleva'm la mà de damunt", va respondre ella sense perdre el seu dolç

somriure.
En canvi, vaig estrènyer. "Si intentes alguna cosa, et mate. I açò nomé s si
Bones no ho fa primer".
Els ulls de Belinda van brillar verds per un segon, però després es va
encongir de muscles. "Deu anys més, llavors no hauré de tractar amb tu."
La vaig deixar anar. “Açò és correcte. Per el que no arruïnes un acord

millor al que mereixes".
"No has de allunyar-te de mi, Reaper?" Va xiuxiuar, per el baix, fins i tot
jo podria amb prou faenes sentir-la. "No vols espantar a els peixos, veritat?”
Li vaig donar a Belinda una freda i avaluadora mirada abans de donar-li

l'esquena i allunyar-me. Vaig voler dir el que vaig dir. Si Belinda treia algun
truc en aquest treball i posava en perill algun dels molts xiquets ací, la mataria.
Però , com li deia, està vem donant-li suficient corda per a penjar-se a si
mateixa. Ara havíem d'esperar i veure que feia amb ella. En el meu camí cap a
Ethan, el meu cel·lular va vibrar una altra vegada. Vaig fer una ullada i vaig
gemegar mentalment.
Un altre 911. Açò significava que hi havia dos vampirs. Res bé .
Vaig arribar a Ethan, amb ganes de mantenir un alerta sobre ell, així com
en la porta. No va passar molt temps abans que vera a dos homes caminar amb
la distintiva pell i els meticulosos moviments que marcaven la diferència entre
una persona normal i un vampir.
Li vaig donar a l'interior de Chuck I. Cheese una altra mirada frustrada. Amb
tots els xiquets ací, est era el pitjor tipus de lloc per a tenir un enfrontament amb
els no-morts. Si estiguera jugant a l'esquer, tractaria de maniobrar als vampirs
en l'estacionament per a reduir al mínim el perill per als transeü nts. Però a
Belinda probablement no li importa prou com per a fer açò . Bé, només havia de
tractar d'ajudar-la a eixir.
Vaig agarrar la mà d'Ethan. "É s hora", li vaig dir.

Els seus ulls blau-verds es van dilatar. "La gent dolenta està ací?", Va
murmurar.
Dubtava que Do li haguera explicat a Ethan— o als seus pares, els qui
anaren aqueixa gent boja que van deixar al seu fill fer açò — a quina classe de
‘gent dolenta’ cercà vem. Jo no anava a explicar-li-ho, tampoc.
"El teu no et vas a allunyar del meu, recordes?" vaig dir, suau però ferm. "Tot anirà
bé".
Ell va assentir, reunint visiblement tot el seu valor. "Està bé".
Quin xiquet tan bo.
El meu cel·lular va vibrar de nou, amb una altra sè rie de nombres

parpellejant en la pantalla.
911-911
"Oh, mier- maldicion", em vaig corregir just a
temps. Ethan va parpellejar cap a mi. "Què
passa?. "
Li vaig donar una estreta més forta a la seua mà . "Gens."
Aqueixa era una mentida, per descomptat. Vaig alçar la vista a temps
per a veure a un tercer vampir caminar cap a la porta.
Despré s a una cambra. Vaig veure a Belinda pausar el seu prò xim
llançament de Skee- Ball, mirar-los i somriure. À mpliament.
Aquesta anava a ser un infern de vesprada.

Capítilo 3
TRADUÏT PER PAULARGUIN
A ELS VAMPIRS NO ELS VA PRENDRE MOLT NOTAR A

BELINDA. Tal
vegada la van fer olor abans de veure-la, perquè no van estar ni un minut dins
del local abans de lliscar-se fins a ella. Li vaig agarrar fort la mà a Ethan mentre
escoltava a Belinda intercanviar holas, esforçant la meua oïda per a assegurar-
me que no estava dient una altra cosa. Alguna cosa així com, parany o Reaper.
Fins ara, tot bé. Belinda només estava sent coqueta – amb vores homicidas,
preguntant si estaven ací per a menjar-se a algú .
“Per què crees que estem ací?” Va dir un d'ells amb un somriure. “No
serà per el gran ratolí de peluix.”
Els altres van riure. La meua mandíbula es va estrènyer. Fills de puta.
“Està s ací amb algú ?” Va preguntar un altre, donant-li a Belinda una

mirada lasciva de a dalt a a baix.
“Una xica que vaig conèixer i el seu fill,” va dir Belinda amb desdeny.
“Un de vostès pot menjar-li-la però jo demane el xiquet, és meu.”
“Assenyala'ls,” va dir el vampir de cabell fosc.
Vaig apartar la mirada just quan la mà de Belinda es va arquejar cap

amunt, posant un fals somriure en la meua cara mentre mirava a Ethan. No et
preocupes. No et va a passar gens.
“La rossa usant el suè ter coll de tortuga negre i vaquers, de la mà del
xicotet. Só n ells.”
“Bonica,” va dir el bru arrossegant les paraules, i després va afegir

rà pidament, “Però no tan bonica com tu, per descomptat.”.
“Gràcies.” La veu de Belinda va dir que la seua marxa arrere no va ser

suficient, però ho deixe passar. “Llavors, Com fan açò vostè s normalment?
Només segresten a un xiquet i corren?”
“Veus a aqueix tipus allí?”, Va assenyalar el vampir alt i prim, a algú que
porta una insígnia d'empleat. “Despré s d'uns pocs centelleigs dels meus ulls,
em vaig a robar el seu vestit.”
“Per què voldries prendre la roba d'algú ?” Belinda va preguntar amb

incredulitat. Vaig mirar de nou a ells de forma casual. Em havia estat
preguntant el mateix.
“No la seua roba, el vestit de Chuck I. Cheese,” va respondre el vampir

amb un somriure. "É s fà cil aconseguir que els xiquets et seguisquen fó ra sense
alçar sospites quan està s usant açò . Encara que els pares s'adonen, un de
nosaltres els dó na una mirada i es van a casa pensant tot està bé. Els pren un
dia més o menys adonar-se que els seus fills no estan, i no recorden on els van
perdre.”
“Els portem a fora d'un i els guardem en el maleter,” va agregar un altre.

“É s prou fred en aquesta è poca de l'any, per la qual cosa no moren o es fan
malbé, i amb un centelleig dels ulls, es queden tranquils mentre estan allí.”
La meua mà es va estrènyer sobre la d'Ethan, fins que va deixar escapar un

udol. Vaig soltar el meu agarre, lluitant per mantenir els meus ulls sense brillar
de pura rà bia pura. No podria matar a aquests tipus prou prompte.
Belinda va somriure. “Un vampir en un vestit de Chuck I. Cheese? Açò he

de veure-ho.”
El vampir li va retornar el somriure. “Espera ací, afecte. T'encantarà

l'espectacle.”.
Com si fó ra el moment just, les figures robò tiques en el teatre van

tornar a la vida sintètica. Els xiquets xisclaven d'alegria. Vaig veure com un
dels.
vampirs seguia a l'empleat que havien assenyalat darrere de l'escenari. La

meua intenció de seguir-ho es va veure interrompuda per el que vaig sentir
després.
"...famolenc, vaig a cercar ara a algú per a menjar", va dir el vampir de

cabell vermelló s, vagant lluny de Belinda i els altres.
Vaig soltar la mà d'Ethan. Belinda li havia assenyalat com a seu, era el

xiquet més segur en el lloc de moment. Em vaig agenollar, fins que vaig estar a
nivell dels seus ulls.
“Veus aqueix joc?” Li vaig preguntar, assenyalant el més proper a

nosaltres. “Veu a jugar amb aqueix i no et mogues fins que jo o un dels altres
xics que vas conè ixer abans venja a cercar-te. Promet-m'ho.”
Ethan va assentir amb el cap. “Ho promet.”
“Bon xic,” vaig murmurar. Ethan es va acostar al joc i va posar totes les
seues fitxes en el. Una fú ria freda es va apoderar de mi quan vaig veure a el
altre vampir anar a la caça de la seua presa.
“Totes les unitats, en espera,” li vaig murmurar al meu telèfon cel·lular.

Açò podria posar-se lleig realment rà pid.
Discretament ho vaig mantenir a la vista mentre el vampir vagava per

l'habitació , els seus aguts ulls escollint a els xiquets que estaven sent
supervisats i els que no ho estaven. Hi havia un xic jove per la mà quina de
canvi, arreplegant les seues fitxes. El vampir ho va mirar, es va lliscar
sigilosament darrere d'ell, quan el xiquet va començar a passejar pels jocs.
Llavors va esperar fins que estigueren prop de una cantonada, i va posar la
seua mà sobre el muscle del xic.
El xic va alçar la vista - i açò va ser tot el que va prendre. Els ulls del
vampir van brillar verds per un moment i va murmurar alguna cosa, massa
baix per a sentir-ho. Ningú més es va adonar. El xic ho va seguir fins a
l'habitació de al costat, sense pausa, desapareixent darrere de una de les
parets parcials.
Vaig ser després d'ells, en notar que el vampir havia pres el lloc
menys concorregut, on tots els jocs fora d'ú s es mantenien guardats. Ell
s'estava agenollant-se, el xiquet enfront d'ell. Vaig poder veure la llum verda de
la mirada del vampir reflectint-se en la pell del xiquet mentre estava allí parat,
sense fer cap intent de có rrer o cridar.
Ell va a mossegar-ho en aquest moment. Aquí mateix, i podria deixar

darrere el seu cos marcit darrere d'una d'aqueixes mà quines descompostes en
menys d'un minut. Els seus pares ni tan sols sabrien que està en perill fins que
ja estiguera mort...
El vampir de cabell vermelló s es va inclinar, sense temor dels pares o

Dé u o qualsevol altra persona que poguera detenir-ho. Vaig traure un ganivet
de plata de la meua camisa i em vaig lliscar cap a davant. Saluda al meu xicotet
amic, imbècil!
“Què demo - ?”
Vaig girar, sentint el poder inhumà a les meues esquenes, fins i tot mentre
sentia la veu. El vampir usant la disfressa de Chuck I. Cheese estava darrere de
mi, el seu gran cap de ratolí falsa inclinada com a interrogant cap a un costat.
L'altre vampir va deixar caure les seues mans del xiquet, i la seua mirada es va
reduir cap al meu ganivet.
“Plata,” va murmurar.
L'actuació havia acabat. “Desplegar!” vaig cridar, sabent que Bones

m'escoltaria, i vaig llançar el ganivet.
Es va enterrar en el seu pit fins a l'empunyadura. Vaig saltar sobre ell en

el mateix moviment, colpejant-ho per a donar-li alguns girs brutals a la fulla. Al
mateix temps, alguna cosa pesat va caure sobre mi. I cò mode. Era el vampir en
l'abillament de Chuck I. Cheese.
Em vaig donar la volta, fent cruixir les meues cames cap amunt i
després pateando al vampir de damunt. Va colpejar un vídeo jugue prou fort
com perquè travesara la finestra. Vaig sentir cridar a Tate, “Homeland
Security, ningú es moga!” mentre palmeaba més ganivets i després els
llançava amb una precisió perfecta en el pit del vampir Chuck I. Es va

trontollar cap a arrere, però no va caure. Maleït vestit, havia de ser massa
gruix.
Vaig prendre diversos ganivets de sota la meua roba i ho vaig derrocar.

Va lluitar amb totes les seues forces com va poder – mentre estava tancat en
un vestit gran de ratolí. Nostra refrega ens havia fet rodar, jo intentant
apunyalar-ho a una profunditat suficient per a penetrar el vestit, i ell tractant
de colpejar-me, mentre que estava greument limitat en els seus moviments.
“Deixa a Chucky en pau!” Vaig sentir un gemec infantil. Diversos mé s

van cridar.
Jesú s, María i José , parlant de cicatrius emocionals espantant a aquests

xiquets, veient el que ha de semblar a una boja tractant d'apunyalar a la seua
ícono estimat fins a la mort. Tindrien malsons durant anys llevat que Bones
esborrara la seua memò ria.
No em vaig centrar en açò , no obstant açò . Seguí picant-ho amb els

meus ganivets, escoltant esclatar una altra baralla. Els altres vampirs.
Finalment vaig aconseguir una inclinació bastant profunda en el ganivet sota
mi perquè el vampir afluixara, i li vaig donar a la fulla un gir final.
Em vaig alçar a la mirada horroritzada dels xiquets i pares per igual,

però no hi havia temps per a explicar que Chucky no era Chucky, sinó el seu
bessó malvat. El vampir ros vi cap a mi rugint per l'habitació , quasi pateando
a la gent gran i xicoteta del seu camí. Vaig aconseguir un altre ganivet, i vaig
descobrir que nomé s em quedaven uns pocs, i em vaig dirigir cap a ell també .
No podia arriscar-me a tirar-li els meus ganivets - si s'acatxava, qui estiguera
darrere d'ell podria eixir lastimado. No, açò hauria de ser una baralla. Els
meus ulls brillaven verds. Anem, Rubiecito, vegem el que tens.
Veure els meus ulls brillar li va fer vacil·lar, però només per un moment.
En la meua visió perifèrica, vaig poder veure a Belinda lluitar amb el vampir
de pèl fosc. No li havíem donat cap arma, per raons ò bvies, però va anar un
alleujament veure-la lluitar per nosaltres en comptes de en la nostra contra.
Darrere del vampir ros, l'ú ltim va aparèixer. Gruñ ó i es va dirigir cap
a mi. Llavors la seua mirada va parpellejar cap a la porta.
“Oh, merda,” li vaig sentir dir just abans que es tornara i correguera
darrere de l'escenari..
No havia de tornar-me per a saber el que ho havia espantat, vaig poder

sentir a Bones entrar en el lloc. Però l'altre vampir em va colpejar, al mateix
temps, així que no vaig poder gaudir de la vista de l'un altre esfumant-se i
corrent.
“Atrapa-ho, jo m'encarregue de Rubiecito", vaig cridar, evitant un parell

d'ullals que es dirigien cap a la meua gola.
“Vaig pel cabró ,” gruñ ó Bones, desapareixent darrere de les grans,

borroses figures robò tiques, que encara cantaven i bromejaven entre si en
l'escenari.
“Anem fora, gent!” vaig ordenar entre rebre i donar brutals colps.
Rà pid, abans que els pares o els xiquets es convertiren en ostatges.
Una rà pida mirada al voltant va mostrar a Belinda manejant rudement al

vampir de cabell fosc, portant-ho fora amb una abraçada d'ó s. Semblava estar
parlant amb ell, també, però amb tot el xivarri, maledicció si sabera el que
estava dient.
Un colp dur va atraure la meua atenció cap al vampir ros davant de mi.
Només una mica més lluny, vociferava en la meua ment. No vull matar-te
enfront de desenes de xiquets. Ja van a tenir malsons amb açò .
Quan estava davant del forat en la finestra deixat pel joc de vídeo, vaig
carregar contra ell, acatxant-me per a evitar la seua boca. Vam caure per la
finestra cap a l'estacionament, colpejant-nos un a l'altre sobre l'asfalt. Nomé s
tenia un parell ganivets més, no esperava perdre punts amb la gruixuda
disfressa de Chucky. Havia de assegurar-me de triar el meu moment.
“Mami, fes que paren,” es va lamentar un xiquet, i vaig maleir per dins.
Est era el pitjor escenari per a desbaratar una xarxa de vampirs. Pel que se sentia,
els xics estaven tenint suficient mantenint a els pares i els xiquets perquè no
fugiren cap a l'estacionament en pà nic, la qual cosa no faria sinó agreujar el
problema encara més. Dave bordava ordres per a traure al vampir de pèl fosc
amb el qual Belinda havia lluitat assegurant-ho en la cà psula. Intel·ligent. Ell
no seria cap amenaça allí, i podríem deixar-ho en el cotxe i estacarlo amb
tranquil·litat més tard..
M'estava acatxant per a evitar un colp que m'hauria trencat el coll, quan
vaig veure a Belinda, ja no restringint a l'altre vampir, de sobte agarrant a
Zachary, un recluta nou, i enterrant-li els seus ullals en la gola.
“Tate, detenla!” Vaig cridar, incapaç de fer alguna cosa mentre Belinda li
donava una estirada i Zachary queia cap a arrere, mossegant el seu coll amb un
doll de color roig entre els dits ell. Despré s Belinda va eixir corrent.
Vaig sentir trets, malediccions, i un desordre de peus mentre diversos

membres de l'equip corrien després d'ella..
“Hostil solta, asseguren el perímetre!” Va cridar Cooper.
Li vaig donar al vampir davant de mi una mirada freda i ombrívola. “No

tinc temps per a açò ,” vaig grunyir, i vaig carregar contra ell, colpejant-nos als
dos. Els seus punys em van colpejar, però jo no em vaig defensar. Vaig prendre
el maltractament, mantenint la seua boca lluny de la meua gola amb una mà i
amb l'altra travessant amb el ganivet el seu cor. Tres bruscs girs d'aqueixa
fulla i estava mort de forma permanent.
Em vaig arrossegar lluny d'ell. Em dolien enormement les costelles, però

no vaig sostenir les meues dolientes costats com volia fer-ho. Una refrega a la
meua esquerra em va fer girar rà pidament el cap, just a temps per a veure que el
vampir de cabell fosc que havia sigut a punt ser tancat en la cà psula havia llançat a
terra als dos soldats que tenia més a prop. La majoria de l'equip que no vigilava
les eixides havia anat després de Belinda, a excepció dels quals.
estaven de genolls al voltant de Zachary. Aquest vampir havia pres avantatge

de la seua distracció .
Dave va saltar cap a ell, però el vampir es va acatxar, lliscant-se com un

macabre pingü í sobre el seu ventre, i despré s es va marxar corrent.
Vaig có rrer cap a avant, seguint els sons de Tate i Cooper, que ja
perseguien a Belinda. Però en ser humans, no hi havia manera que pogueren
aconseguir-la.
Vaig prendre la meua decisió en una fracció de segon i vaig anar despré s
de Belinda en el seu lloc. Ella era l'amenaça més gran. Belinda sabia els noms
del meu equip. Sabia detalls íntims sobre el funcionament de l'organització de
Do, i havia tingut l'experiè ncia suficient sent atrapada per el sistema de
seguretat en el recinte per a donar una descripció detallada a qui poguera
estar prou boig com per a tractar infiltrar-se. No hi havia manera que la
deixara repetir gens d'açò .
Vaig có rrer tan rà pid com vaig poder, donant abast rà pidament a Tate i
Juan. Mé s endavant, no podia veure a Belinda, però podia sentir on havia estat
pels frenazos i exclamacions de la gent quan va creuar el que va haver de ser
una intersecció concorreguda.
“Vagen pel cotxe,” vaig pantaixar a Tate, passant per davant de ell.
“Rastregen-me!”
Tenia un transmissor en el meu localizador, i amb cotxe, podrien

seguir-me més rà pid. A més de manejar a qualsevol policia, si s'arribava a açò .
Va haver-hi més grinyol de llandes i em vaig dirigir en aqueixa adreça,
esclatant a través d'una intersecció i vaig albirar a Belinda just abans que es
precipitara per un carrer lateral. Oh no, no ho farà s, vaig pensar.
Vaig posar més esforç, desitjant que les meues costelles no se sentiren com
si s'estigueren trencant amb cada pas. Interiorment orava perquè Belinda no
es llançara a la casa d'algú i tractara d'obtenir un ostatge, però tal vegada hi
havia
vist i oïda prou sobre mi i l'equip per a saber que açò no anava a funcionar al
seu favor. No, només va có rrer com l'infern, i estava maleint-la fins i tot mentre
li mantenia el pas.
Belinda va saltar sobre una a prop sense ni tan sols una pausa en el seu
ritme. Almenys no era un Mestre vampir que poguera volar, ja estaria fotuda si
fos així. Vaig prendre l'a prop quasi tan rà pidament com ho va fer ella, però la
ferida que em vaig fer quan una vora dentada de metall va esquinçar la meua
cama no va guarir a l'instant, com ho va fer per ella. Hi havia dies en què
envejava les habilitats de curació dels no-morts. Solament no prou com per a
convertir-me en un vampir per complet per a obtenir-les.
Quan la vaig aconseguir prou per a tenir una oportunitat, li vaig tirar els
meus ganivets. Només em quedaven dos, així que aquests havien d'explicar.
Les fulles van caure en la zona correcta en l'esquena de Belinda, fent-la
trontollar, però no va caure. Maleïda siga, li vaig fallar al seu cor! La meua
exactitud corrent al llarg d'un terreny irregular amb un objectiu en moviment
no estava ni prop de el que era si està vem en llocs tancats mentre jo estava
parada. Nota mental: Treballar les habilitats de llançar ganivets en una
persecució .
Però les fulles van començar a baixar el seu ritme. Tota aqueixa sacsada
devia estar conduint-les perillosament al seu cor, i Belinda no podia parar per a
aconseguir un agarre bastant bo dels mà necs per a traure'ls. Ella va tractar de
colpejar la seua esquena, mantenint la seua vertiginosa velocitat, però l'ú nica
cosa que va aconseguir fer mentre s'agitava va ser enfonsar el ganivet mé s
profund en la seua esquena en comptes de tirar-ho cap a fora. Belinda es va
trontollar de nou, i em vaig obligar a anar més rà pid. Quasi està s allí... Trepitja
l'accelerador, Cat, no pots deixar-la escapar!
Vaig reunir les meues forces i em vaig llançar, aconseguint agarrar-li els
turmells de Belinda i llançar-la al sò l. Es va donar mitja volta, els seus ullals
trencant en qualsevol part de la meua carn que van poder trobar. No vaig fer
cas d'açò i em vaig tirar damunt d'ella, suportant tot el meu pes en el seu tors.
Belinda es va quedar quieta a l'instant. Els seus grans ulls blau blauet
van trobar els meus per un segon, i despré s va baixar les parpelles, fins i tot
quan ella va deixar escapar un crit que es va tallar en el segü ent instant.
Aqueixes fulles, encara en la seua esquena, havien sigut conduïdes a través del
seu cor.
No estava disposada a có rrer cap risc. Vaig donar volta a Belinda i li va

donar un dur gir als ganivets, sentint que es quedava completament flá cida
sota mi. Vas haver d'haver pres l'acord de deu anys, vaig pensar amb fredor.
En comptes de arribar a açò .
Un crit em va alertar sobre el que m'envoltava. Semblava que Belinda i jo

està vem en la vora de la gespa d'algú . La propietà ria de la casa, una dona major,
estava clarament molesta en veure a dues dones lluitar fins a la mort en el
seu pati posterior.
Em vaig asseure amb un sospir. “Avant, cride al 911. Li farà sentir millor.”
Encara que la policia mai posaria les seues mans sobre mi. No, no amb les
credencials de Do. A més, Tate i els xics prompte estarien ací, el mateix que
Bones, ho apostaria. Ell no necessitava el meu transmissor per a seguir-me la pista,
podia fer-ho per la meua aroma.
Ella va balbotejar alguna cosa que sonava com a “Assassina,” i va entrar

en la casa, colpejant la seua porta. Moments després, es va sentir el soroll del
seu anomenat a la policia.
Em vaig quedar en la gespa prop de Belinda, assentint amb cortesia als

pocs veïns d'a prop que van eixir a mirar bocabadats abans de tornar a
l'interior i fer les seues prò pies trucades a emergències. Havia estat allí menys
de tres minuts abans que Bones apareguera com un raig. Va minorar la marxa
quan em va veure, caminant per l'ú ltim parell de metres fins a on jo estava.
“Està s bé, mascota?”
Vaig assentir amb el cap. “Rasguñ os i moretones, gens serió s. El vampir

que estaves perseguint?”
Es va agenollar a el meu costat. “Intercanviant holas amb Belinda en

l'infern ara, diria jo.”
Bé. Un podria haver escapat, però tres no, i el mé s perilló s dels tres
estava començant a assecar-se en el sol de la vesprada.
“Zachary?”
Bones va sacsejar el cap. Vaig prendre en una respiració profunda,

desitjant poder apunyalar a Belinda de nou i d'alguna manera fer que ella ho
sentira.
El grinyol de pneumàtics va anunciar l'arribada dels xics, i moments mé s

tard, Juan i Tate van saltar del cotxe que va patinar fins a detenir-se davant de
nosaltres.
Em vaig posar dempeus, sacsejant-me l'herba i la terra.
“Com poden veure, xics, Belinda ha sigut comiat.”

Capítol 4
L'ALTRE VAMPIR VA ESCAPAR. Dave es culpava a si mateix per no ser

ell que ho tancara en la càpsula, però havia estat tan distret després que
Belinda va atacar a Zachary, la qual cosa era la seua intenció , per descomptat.
Zachary va morir dessagnat abans que Bones acabara amb l'ú ltim vampir, així
que no havia arribat a ell a temps per a guarir-ho. Zachary havia tingut la
versió de l'equip d'un testament en vida, també. Un que deia que no volia ser
portat de tornada com alguna cosa inhumà si era assassinat en un treball. Així
que, tots ombrívols, honrem els seus desitjos i ho enterrem.
Ethan va resultar ser un orfe, la qual cosa explicava per què els seus
pares no s'havien oposat fortament al fet que interpretara al meu fill. Vaig fer a
Do prometre mai usar-ho a ell o a qualsevol altre xiquet de nou per a alguna
cosa tan perilló s, i cercar-li una bona llar. Si Don podia executar una branca
secreta del govern per a lluitar contra els no-morts, la cerca d'una llar
d'acolliment per a un orfe no havia de ser massa difícil.
Per fi, havia arribat el Dia V de Tate. Tothom estava en el complex.

Només ens faltava una persona, i açò era perquè el seu vol s'havia retardat a
causa de dificultats mecà niques. Annette, el primer vampir que Bones havia
creat, venia per a ajudar amb Tate.
Havia sigut idea meua. Bones amb prou faenes havia parlat amb Annette
des del seu intent d'espantar-me amb els sò rdids detalls del seu passat, però
sabia que el seu allunyament li molestava. Així que vaig suggerir que Annette
fer torns en la cel·la en la qual Tate seria tancat després del seu canvi. Podria
prendre fins a una setmana abans que Tate fó ra capaç de controlar la seua fam
sense estripar la vena de la primera persona que vera, així que ningú amb pols
podria ajudar a Tate els primers dies. Dave ja s'havia oferit voluntà riament,
però amb
una tercera persona, li donaria una mica de temps lliure a Bones. I li donaria
l'oportunitat a Annette de fer les paus. No era jo una xicoteta pacificadora?
Ara, no obstant açò , estava nerviosa. En mitja hora, Bones mataria a Tate,
només per a portar-ho de tornada. El temps de mossegar fins a el renaixement
podria durar una hora, o và ries. Havíem programat aquesta per a les vuit p. m., just
després de la posta del sol, quan Bones estaria més forta. Li prenia molt de si a un
vampir per a convertir a algú , o açò em havien explicat. Aquesta era la meua
primera experiència amb açò .
Fidel al seu estil, Don havia preparat videos. Fins i tot tenia elèctrodes
pegats al pit i el cap de Tate per a controlar el moment exacte de la mort, així
com l'activitat cerebral. Bones va sacsejar el cap en veure tota la configuració
d'alta tecnologia, amb acidesa preguntant si s'estava transmetent a travé s
d'Internet també. A Do no li va importar. Tenia la intenció d'arreplegar tota la
informació disponible que poguera per a estudiar-la. En açò , ell era
desvergonyit.
Tate estava en una cambra reforçada amb una sèrie de panys de titani.
Dimonis, fins i tot hi havia una macabra taula d'operacions equipada amb
abraçadores fetes de el mateix metall. Bones li havia dit a Do que totes
aquestes precaucions eres excessives, en doble sentit 7, però estava preocupat que
Tate s'alliberara i correguera embogit. Tate estava lligat a la taula ara, vestit només
amb un parell de pantalons curts per a permetre un accés més fà cil per als
elèctrodes. Vaig entrar per a veure-ho com a humà per ú ltima vegada.
7
Overkill, pun intented: É s un joc de paraules. ‘Overkill’ pot ser el substantiu
‘overkill’/demasía o el verb ‘to overkill’/’to go too far’/demasiarse. El joc de paraules té a veure
amb la paraula ‘kill’ que compon una part de ‘overkill’ ja que es tracta d'un assassinat (que
sempre, per definició , só n massa). La traducció jau entre o é s una mescla de
‘demasía/demasiarse’ i ‘massa assassinats/assassinar massa’
Nombroses borses de sang estaven disposades en un refrigerador a

prop per als primers menjars de Tate. La meua mirada es va trobar amb la seua
mentre em detenia al costat de la taula inclinada, maniobrant fins que va
estar alçat
“Dé u, Tate.” La meua veu va flaquejar. “Està s segur d'açò ?”
Va intentar somriure, però li faltava la seua profunditat habitual. “No

estigues tan espantada, Cat. Un pensaria que eres tu la que é s a punt de
morir, no jo.”
Vaig posar la meua mà sobre la seua galta. La seua pell se sentia tan
cà lida com la meua. Aquesta seria l'ú ltima vegada que seria d'aqueixa manera.
Tate va sospirar i va inclinar el cap més a prop.
“Ha sigut un viatge estrany, veritat?” va murmurar. “Record quan no

creia en vampirs. Ara só c a punt d'unir-me a les seues files, dirigit per un fill de
puta que menyspree. Irò nic, No?”
“No has de fer açò , Tate. Pots canviar d'idea i cancel·lem tot l'assumpte.”
Ell va tornar a respirar profund. “Com un vampir, seré mé s fort, mé s

rà pid i més difícil de matar. L'equip necessita açò ... i tu també.”
“No t'atrevisques a fer açò per mi, Tate.” La meua veu tremolava amb
vehemè ncia. “Si açò és per mi, llavors baixa't d'aqueixa taula ara mateix.”
“Faré açò ,” va repetir en un to igualment vehement. "No pots

convè ncer-me de no fer-ho, Cat.”
Bones em va salvar de una resposta en venir darrere de mi. “É s hora,

Gateta.”
Vaig ser al petit observatori en el nivell superior, on arribava el video de

la cambra. El meu oncle ja estava assegut, mirant la pantalla. Juan, Cooper, i
Dave van entrar a l'habitació . No podia apartar la vista de la pantalla mentre
Bones s'acostava a Tate amb la lenta gràcia de un vertader depredador. La
respiració i batecs de Tate van començar a accelerar-se.
Bones li va mirar sense emoció . “No vas a guanyar el que està s esperant,
amic, però haurà s de viure amb aquesta decisió la resta dels teus dies. Així que,
per ú ltima vegada, Açò és el que vols?”
Tate va donar un llarg sospir. “Has volgut matar-me per mesos. Aquesta
é s la teua oportunitat. Només fes-ho.”
En el segü ent segon, els ullals de Bones es van enfonsar en el coll de

Tate. Les mà quines van agafar el pols disparat de Tate mentre pantaixava, i es
posava rígid. Dave es va agarrar de la meua mà i li la vaig estrè nyer en
resposta, mirant com Bones bevia la vida del meu amic amb profunds, llargs
glops de la seua boca. La seua pà l·lida gola treballant una vegada i una altra en
engolir. Els sons del monitor ECG8 es van fer més lents, disminuint, i despré s es
va fer intermitent, xiuletades breus quan Bones va alçar el seu cap.
Va llepar les poques gotes de sang al voltant de la seua boca abans de

traure una fulla i fer-se un tall en el seu propi coll. Després va pressionar el cap
penjant de Tate en la ferida, mantenint la punta del ganivet en el seu coll
perquè no es tancara.
La boca de Tate es va moure, primer feblement llepant la sang, i despré s

succionant amb més vigor. El monitor d'EEG* va començar a fer sorolls
alarmants. Bones va deixar caure el ganivet mentre Tate, amb els ulls tancats,
estrenyia les dents en el seu coll i ho estripava. Bones va sostenir el cap de
Tate, sense pestañ ear mentre ell ho mastegava per mé s. Les dents de Tate
rechinaban i xuclaven mentre els minuts passaven, el seu batec del cor saltant-
se per mé s i més temps entre xiuletades fins que finalment... va haver-hi silenci.
Bones va alliberar, l'esquinçadora boca de Tate de nou i es va trontollar cap

a arrere. L'EEG es va anar sense control, mentre que l'ECG va mostrar una línia
recta plana en el monitor. Un gran tremolor va sacsejar el cos de Tate, fent
sonar
8
Electrocardiograma
les abraçadores que ho sostenien. Després es va deixar caure en els seus

lligams, immò bil. Mort, però a l'espera d'alçar-se..
Les hores s'arrossegaven amb dolorosa lentitud. Bones es va asseure en

el pis de la cel·la, es veia com si estiguera descansant, però jo sabia que no
estava dormit. De tant en tant, mirava rà pidament a la quieta forma de Tate.
Em vaig preguntar si podia sentir els canvis en l'energia al voltant de Tate. Déu
sabia l'EEG podia. No s'hi havia callat. Bones ha d'haver volgut destrossar-ho
mé s de una vegada, amb totes les xiuletades i graznidos que feia.
Bones es havia ajudat amb dos de les borses de sang després que Tate -
Morira? S'haguera desmaiat? Quin era el terme per a l'estat en què Tate estava ara,
de totes maneres? - A pesar que Bones odiava les borses de plasma. Ho
comparava amb el sabor a llet podrida, una analogia perquè jo entenguera quan
una vegada li vaig preguntar per què no menjava açò en comptes de mossegar a la
gent. Però amb el que ho havia drenat Tate, Bones necessitava emplenat, malgrat
les preferències de gust.
Juan va badallar. Era passada la mitjanit, i fins ara, no havíem fet gens
mé s que observar a Tate tendit allí. No obstant açò , ningú semblava voler llevar
els ulls de la pantalla.
“Tots poden anar dormir una mica, els avisaré quan hi haja algun
canvi,” vaig suggerir. Estava acostumada a estar desperta fins a vesprada. Ser
meitat vampir tenia les seues peculiaritats.
Do em va dirigir una mirada cansada però ferma. “Crec que parle per
tots quan dic diables no, em quede.”
Va haver grunyits d'acord. Em vaig encongir de muscles, derrotada, i

vaig tornar la meua atenció a la pantalla.
L'ú nic advertiment que vaig tenir va ser Bones posant-se dempeus.
Llavors, de sobte, el cos d'esquena de Tate va ser un formiguer de
moviment. Tenia
els ulls oberts, cada mú scul tibant contra les pinces, i un udol sobrenatural
salvatge va venir dels altaveus i va sacsejar en el meu seient.
“Jesú s Crist,” va murmurar Do, el seu desanime desapareixent.
El crit de Tate va créixer increïblement fort. A través de la falta de

definició dels moviments frenètics del cap de Tate mentre lluitava contra els seus
lligams, vaig veure la seua boca oberta... i ullals eren clarament visibles mentre
seguia aullando com si acabara de venir directament de l'infern..
Bones havia dit que els nous vampirs es despertaven amb una set ardent,
sense sentit. Aqueixa realitat estava succeint davant els meus ulls. Tate no
semblava ser conscient d'on estava, ni tan sols qui era. No quedava gens d'ell
en la mirada que va recó rrer la petita cambra en què estava atrapat.
Bones no tenia gens del meu pà nic interior en veure a el meu amic en
tal condició . Es va acostar a la nevera, va traure unes quantes borses de sang,
i es va acostar a Tate.
No vaig poder sentir el que va dir, perquè els crits de Tate ho van ofegar,
però vaig veure llavis de Bones moure's mentre deixava una de les borses
directe en la boca oberta de Tate. Delició s, delició s? la meua ment gelada va
subministrar. O, fins al fons?
No importava. Tate no va beure de la borsa - la va estripar fins que el seu

rostre estava cobert de roig i les seues mandíbules li donaven un aspecte mé s
semblat a un gran tauró blanc que un home. Bones, imperturbable, va agafar
el plà stic que va quedar de la cara de Tate, evitant à gilment que els seus dits
aconseguiren ser mossegats, i després va deixar caure una altra borsa en la
boca de Tate. Va có rrer la mateixa sort de ser triturada, tal com la primera.
Vaig desviar la mirada, pertorbada. Açò no tenia sentit, perquè havia

sabut que esperar, però sentir-ho i veure-ho eren dues coses diferents. A la
meua dreta, també vaig notar a Juan mirant a un altre costat de la pantalla. Es
fregava la templa.
“Encara é s ell.”
La veu de Dave va semblar molt suau en la ruptura sobtada dels crits de

Tate mentre xarrupava. Dave va assentir una vegada cap al monitor.
“Sé que és difícil de creure pel que estan veient, però Tate encara està
allí. É s només temporal. Va a ser ell mateix prompte.”
Déu, volia creure açò . Sabia que no hi havia raó per la qual no hauria de,
llevat que ara, Tate es veia més aterridor que el vampir més homicida amb el
qual m'havia creuat mai. Supose que realment no m'havia preparat per a veure
a el meu amic d'aquesta manera, a pesar que havia pensat que així era.
Van ser necessà ries cinc borses abans que la lluentor dement deixara els
ulls de Tate. Per descomptat, la majoria de les dues primeres es havien
vessat al voltant de la seua cara i muscles, no en la seua boca, ja que les havia
tallat tan bojament. Ara, cobert de sang, finalment va mirar a Bones i va
semblar reconèixer-li.
“Dol,” van ser les primeres paraules de Tate.
Llà grimes van apuntar als meus ulls per la cruesa de la seua veu
ombrívola. Hi havia tanta desesperació eixint d'aqueixa breu frase.
Bones va assentir amb el cap. “Es posa millor, amic. Haurà s de confiar
en mi en açò .”
Tate va mirar cap avall a si mateix, llepant la sang que poguera

obtenir. Llavors es va detenir i va mirar fixament a la cà mera.
“Cat.”
Em vaig inclinar cap a davant, pressionant el botó en el monitor que

els permetia sentir-me.
“Estic ací, Tate. Tots l'estem.”.
Tate va tancar els ulls. “No vull que em veges així,” va murmurar.
Vergonya sobre la meua reacció inicial va fer que la meua fó ra veu ronca.
“Està bé, Tate. Tu està s -”
“No vull que em veges així!” Gruñ ó , sacsejant-se contra les seues
abraçadores, una vegada més.
“Gateta.” Bones va mirar cap amunt a la pantalla. “Està molestant-ho.

Farà mé s difícil per a ell controlar la bogeria de sang. Millor fes el que ell vol.”
La meua culpa es va fer més profunda. Era una coincidè ncia, o pot ser
que d'alguna manera Tate sabera que em havia repugnat veure-ho abans?
Era una líder de merda, i una mala amiga.
“Em vaig” vaig dir, aconseguint mantenir la veu ferma. “Jo... et veuré
quan estigues millor, Tate.”
Llavors vaig eixir de l'habitació , sense mirar cap a arrere en sentir els
crits de Tate començar de nou.
Estava asseguda en el meu escriptori, mirant cap al no-res, quan va

sonar el meu cel·lular. Una mirada a ell i va mostrar el nombre de la meua
mare, vaig dubtar. No estava per res d'humor per a tractar amb ella. Però era
rar que ella estiguera alçada fins a tan vesprada, així que vaig contestar.
“Hola mamà .”
“Catherine.” Va fer una pausa. Vaig esperar, colpejant amb el meu dit
en l'escriptori. Després va dir unes paraules que em van fer quasi caure de la
cadira. “He decidit anar a les teues noces.”
De fet, li vaig tirar una mirada al telè fon de nou per a veure si m'havia
equivocat i era una altra persona la que em hi havia anomenat.
“Aquestes borratxa?” Va eixir quan vaig poder parlar.
Va sospirar. “M'agradaria que no et casares amb aqueix vampir, però

estic cansada que s'interpose entre nosaltres.”
Els extraterrestres la van reemplaçar amb una persona de baina9, em

vaig trobar a la meua mateixa pensant. Aqueixa é s l'ú nica explicació .
"Així que... vas a venir a les meues noces?" No podia deixar de repetir.
“Açò és el que vaig dir, no?” Va respondre ella amb una mica de la
seua irritació habitual.
“Um. Grandió s.” Maledicció si sabera què dir. Estava anonadada.
“No crec que vulgues de la meua ajuda per a planejar-la” La meua

mare va preguntar en to desafiador i una miqueta incert.
Si la meua mandíbula penjara més a baix, cauria. “M'encantaria una

mica de ajuda,” vaig aconseguir dir.
“Bé . Pots venir a sopar més tard?”.
Era a punt de dir, Ho sent, no puc, quan em vaig detenir. Tate ni tan sols
em volia veient el video d'ell ocupant-se de la seua set de sang. Bones anava
aquesta vesprada a arreplegar a Annette en l'aeroport. Jo podria passar per
casa de la meua mamà quan ell fora a cercar a Annette, i després trobar-nos de
tornada ací després.
“Què tal un esmorzar tardà en lloc per a sopar? Diguem, Al voltant de les
quatre?”
“Està bé, Catherine.” Va fer una pausa de nou, semblava com si volguera
dir una mica més. Mitjà esperava que cridara, Feliç dia dels innocents! però era
novembre, per la qual cosa seria massa rà pid. “Ens veiem a les quatre.”.
Quan Bones va venir a la meua oficina a l'alba, ja que Dave estava

prenent el segü ent torn de dotze hores amb Tate, encara estava atò nita.
En
9
En anglè s, Pod person: personatges de la pel·lícula Invasion of the Bodi Snatchers, Só n
persones que viuen en "pods" com a estoigs. Ixen per a devorar els cossos dels é ssers humans i
despré s tornen en els seus pods
primer lloc Tate es converteix en un vampir, llavors la meua mare s'ablaneix

sobre que jo em casara amb un. Avui realment era un dia per a recordar.
Bones es va oferir a deixar-me en el seu camí cap a l'aeroport, i despré s

arreplegar-me en el seu camí de retorn al complex, però em vaig negar. No
volia estar sense un cotxe si l'estat d'à nim de la meua mare canviava de nou -
sempre és una possibilitat - o arriscar-me a arruïnar la nostra primera xarrada
decent mare i filla per Bones apareixent amb un vampir estrany. Hi havia tan
sols un joc d'ullals que la meua mare podria manejar al mateix temps, i Annette
em posava dels nervis, fins i tot en el millor dels meus dies.
A més, podia veure'm explicant qui era Annette a la meua mare. Mamà ,
aquesta és Annette. En el segle divuit, quan Bones era un gigoló , solia pagar-li
per a cardar amb ella, però despré s de mé s de dos-cents anys de fotre amb ell,
ara só n només bons amics.
Sí, li presentaria Annette a la meua mare - just després de realitzar-me una

lobotomía.
“Encara no puc creure que ella vulga parlar de les noces,” em maravillé
amb Bones mentre em pujava a el meu cotxe.
Em va donar una mirada seriosa. “Mai abandonarà la seua relació amb

tu. Podries casar-te amb el mateix Satanà s i encara no et desfaries d'ella. Ella
t'estima, Gateta, encara que fa un pèssim treball demostrant-t'ho la majoria
dels dies.” Llavors em va donar un somriure malició s. “Vols que et cride a el
teu cel·lular en una hora?, així pots pretendre que hi ha una emergè ncia si es
torna ‘ella mateixa’ amb tu”
“Què passa si hi ha una emergè ncia amb Tate?” Em vaig preguntar. “Tal
vegada no hauria d'anar-me.”.
“El teu xic està bé. Gens pot fer-li mal ara llevat que una estaca de plata li
travesse el cor. Veu a veure a la teua mare. Crida'm si necessites que vaja a
mossegar-la.”
Realment no hi havia res per a fer en el complex. Tate estaria uns dies
més almenys tancat, i no teníem cap treball programat, per raons ò bvies. Est
era un moment tan bé com qualsevol un altre per a veure si la meua mare havia
parlat de debò sobre el desig d'acabar amb el nostre allunyament.
“Mantingues el teu cel·lular a mà,” vaig bromejar amb Bones. Despré s

em vaig allunyar.
La meua mare vivia a trenta minuts del complex. Encara estava en

Richmond, però en un à rea més rural. El seu pintoresc barri era una
reminiscència d'on es va criar a Ohio, sense estar massa lluny de Do, si les
coses es posaven peludes. Em vaig detenir en la seua casa, estacionat, i em vaig
adonar que les seues persianes necessitaven una mà de pintura. Es veien així
l'ú ltima vegada que vaig estar ací? Déu, Quant temps havia passat des que
havia vingut a veure-la?
Tan aviat com vaig eixir del cotxe, no obstant açò , em vaig quedar
gelada. Horror es va lliscar fins a la meua columna, i no tenia res a veure amb
la comprensió que jo no havia estat ací des de Bones va tornar a entrar en la
meua vida fa uns mesos.
Per la sensació de l'energia escapolint-se fó ra de la casa, la meua mare

no estava sola a l'interior, però qui estava amb ella no tenia bategat. Vaig
començar a lliscar la meua mà cap a la meua cartera, on sempre tenia uns pocs
ganivets de plata amagats, quan un riure fred em va detenir.
“Jo no faria açò si fó ra tu, niñ ita,” una veu que odiava, va dir darrere de
mi.
La porta d'entrada de la meua mare es va obrir. Estava emmarcada en

ella, amb un vampir de pèl negre que em semblava vagament familiar
bressolant el seu coll quasi amorosament en les seues mans.
I no vaig tenir necessitat de donar-me la volta per a saber que el vampir

a la meua esquena era el meu pare.
Capítol 5
TRADUÏT PER YSSIK
MAX, EL MEU PARE, estava a uns 30 metres de distà ncia entre alguns
arbres. El seu pèl roig bufava amb la brisa i aqueixos idèntics ulls grisos van
trepar els meus. Però el que realment va sostenir la meua atenció va ser el
lanzacohetes que Max tenia equilibrat sobre el seu muscle. També tenia una
pistola en la seua altra mà . La disparitat entre les dues armes quasi em va fer
riure d'histèria pura.
"Anava a fer esclatar el teu cotxe abans que si més no estacionares", va

dir Max en to cordial, assentint amb el cap al lanzacohetes "però després vaig
veure que estaves sola. I com podria un pare deixar passar l'oportunitat de
passar algun temps amb la seua petita xiqueta?
Si al principi no tens èxit, intenta, intenta una altra vegada. Açò va ser el
que Max em havia escopit fa mesos després que fracassara en contractar a dos
sicaris per a traure'm de la meua misèria. No havia pensat que faria més intents
desesperats de matar-me, des que Bones es va casar amb mi a l'estile vampir, però
semblava que estava equivocada.
On està el teu senyor, Max?" Vaig preguntar, amb veu afable. "Ian està
arribant tard? Segueix enutjat amb mi per escapar-me d'ell fa uns mesos?"
"Ian?’’ Máx va riure. "A la merda el meu senyor, no ho necessite. Tinc

nous benefactors, xicoteta, i et volen morta tant com jo."
Vaig dubtar si anar pels meus ganivets de nou. Un fred somriure es va

estendre per la cara de Max, que s'assemblava prou a la meua com perquè
qualsevol persona poguera notar que som pare i filla.
"Crees que pots arribar a les teues armes abans que et dispare? Tal
vegada pugues. Però no abans d'aquest coet travesse a la teua mare, i no seria
açò una pena?"
Vaig estrènyer la meua mandíbula. Max i l'altre vampir es trobaven en

adreça exactament oposada l'u de l'altre. Fins i tot si fó ra prou rà pida com per
a derrocar a un d'ells, l'altre encara tindria temps per a matar a la meua
mamà .
"Per què no entrem? Crec que aquesta xarrada familiar s'ha retardat
molt temps", va dir Max, gesticulant amb la pistola.
No hi havia manera que poguera fer gens amb ells dues tan separats.
Vaig començar a caminar cap a la casa, però el seu riure em va detenir. "Deixa
la teua bossa primera, xiqueta, i patéalo cap a mi. Lentament".
Una dotzena de diferents escenaris d'atac van passar per la meua ment,
però la por per la meua mare em va fer rebutjar tots. Si estiguera solament
estiguera Max ací. Si tan sols em haguera lligat algunes armes abans de venir. Si
solament tinguera un altre maleït rellotge amb un botó de pà nic en ell, així Bones
podrien adonar-se que la meua mare i jo està vem en merda fins a el coll.
Vaig deixar caure la meua bossa i li vaig donar una puntada cap a Max.
Ell gruñ ó i es va acostar més, el seu objectiu no va vacil·lar amb cap de les
dues armes.
"Anem a fer-te una mica més respectuosa", va dir, i va estrè nyer el

gallet.
La bala em va pegar en el ventre, doblegant-me. Li va prendre uns

segons al dolor arribar, però quan ho va fer, va ser implacable.
Darrere de mi, vaig sentir el riure de l'altre vampir. No era molt mé s fort
que el so del tret. L'arma de Max tenia silenciador.
"Endins", em va dirigir agitant la pistola. "O la segü ent ronda va a la teua

cama."
Amb els punys cobrint el forat que rà pidament sagnava en el meu

estó mac, entre trontollant-me en la casa. Tan aviat com Max va tancar la porta
darrere de nosaltres, va tornar a disparar, impactant-me en la cuixa.
Vaig cridar amb el segon tir, que em va derrocar les cames i em va

enviar al sò l.
"Era massa divertit per a resistir", va somriure Max, despré s, va agitar

l'arma, aquesta vegada cap a la meua mare. "Fas un so més i ella obté la
prò xima bala".
Max adoraria disparar a la meua mare. No se m'havia passat que ella

tenia una mirada opaca i vidriosa en el rostre. Els ulls verds de Max la tenien en
submissió . La idea de l'aterrida que va haver d'haver estat en obrir la porta i
veure a el meu pare allí, quasi iguala la meua ira amb el dolor de pura
intensitat.
Però açò va durar poc. Ones de dolor, nàusea i mareig em van assaltar.
Max podria haver fallat a les artèries i ò rgans vitals, però en la meua
condició actual, no seria capaç de lluitar contra ell i l'altre vampir, a més de
rescatar-la. Era només per ser un mig vampir que encara estava conscient en
absolut.
Bones. Sovint em burlava d'ell per ser paranoico per la meua

seguretat, però semblava que la broma me la feia jo. Clar, si jo no em presentava en
el complex més tard, ell estaria preocupat. Probablement prou com per a venir
directament ací, però per l'expressió de Max, ell arribaria massa vesprada.
"Hauries d'haver-me matat quan vas tenir l'oportunitat", va dir Max,

amb la mirada fixa en mi. "Aposte que ara desitges haver fet açò en comptes de
casar-te amb Bones aqueixa nit a casa de Ian.. "
Fins i tot si aquest era la fi per a mi -i jo no estava disposada a admetre

açò per un tret- no m'atrevia a estar d'acord..
"Alguna vegada he esmentat el molt que t'odie, Max?" Me les vaig

arreglar per a dir. Tal vegada podria entretenir-ho. Fer-ho enutjar prou per a
voler prendre's el seu temps matant-me.
L'altre vampir es rio. "Ella té aqueix esperit", va dir, mirant-me, fins i tot
mentre acariciava el pèl de la meua mare. "Quin desaprofitament".
Reconeixement va aflorar sobre on havia vist al vampir de pè l negre

abans. Ell era el que havia escapat de Chuck I. Cheese aqueix dia.
"Tu," li vaig dir.
Va somriure. "É s bé veure't de nou, també."
Max va apuntar el llançador de coets cap avall, però açò no em feia cap
ben ara com l'haguera fet fa uns minuts.
"Calibos", va dir, "si la meua filla es mou, mata a la seua mare."
Amb aquesta directiva ombrívola, Max va desaparèixer en la cuina.

Seguí aplicant pressió en l'orifici en el meu estó mac, ja que estava sagnant mé s
que la meua cama. Maleït sigues, Max, vaig pensar a través del dolor. Vaig a
veure't mort, així siga l'ú ltim que faça.
I per el que sembla, probablement serà així.
La meua mare seguia mirant al no-res. A part d'açò , per al meu

alleujament, no semblava ferida. Calibos, com Max havia cridat a l'altre vampir,
va deixar que la seua mà passejara per la part davantera de la seua camisa per
a estrènyer-li el pit. Un grunyit va eixir de mi fent-li somriure.
"Temperament, temperament," ronroneó , deixant que la seua mà

aprofundira mé s.
Max va eixir de la cuina i va mirar a Calibos. "Ella no", va dir secament.

"Si hi ha temps, pots tenir a Cat, però Justina és meua".
Oh, el meu Déu. Una renovada determinació va sorgir a través de mi.

No podia deixar a Max viu, encara que m'acabara matant-nos a mi i a la meua
mare en el procés. Coneixia a la meua mare. Ella preferiria estar morta que ser
violada per un vampir, sobretot Max.
"Crec que és moment del seu despertar-la, no?" el meu pare em va

preguntar en aqueix mateix to animat. Li va lliurar la seua arma a Calibos amb
instruccions de pegar-me un tir si em movia, després es va acostar a la meua
mare. Max va tallar el seu polze amb un dels quatre ganivets amb els quals havia
tornat de la cuina amb i ho va acostar a la seua boca.
"Alça't i brilla, Justina", va dir, fregant-li la sang en els seus llavis.
La meua mare la va llepar, va parpellejar una vegada -i després va
cridar.
La mà de Max li va tapar la boca. Vaig tractar d'allunyar el dolor prou per a

concentrar-me en un pla. Anem, Cat, pensa! Ha de haver-hi una forma d'eixir
d'aquesta.
"Hola, preciosa", va dir Max, posant la seua cara al costat de la de la

meua mare. "Vaig a llevar la meua mà , però cada vegada que crides, vaig a
tallar una mica de la nostra filla. Entès?"
La mirada de la meua mare va fluctuar cap a mi, es va ampliar, i despré s

va assentir. Max va deixar caure la seua mà .
"Açò està millor. Ara, per a estar segurs que ací, la gateta no desbaratara
la diversió ..."
Max es va acostar a mi, sense soltar els ganivets. Em vaig abraçar a mi

mateixa, volent agafar aqueixos ganivets com mai vaig voler alguna cosa abans.
Però Calibos tenia la pistola apuntant-me i a la meua mare a poca distà ncia
per a mossegar-la. Jo oposaria resistència, però aquest no era el moment.
Max va somriure, agenollant-se per a agarrar la meua nina. "Vas a

morir", va dir, prou baix perquè només jo poguera sentir-ho, "però deixaré a la
teua mare viure només perquè puga recordar que ho va veure passar. Però si
baralles, xiqueta, Vaig violar-la i matar-la davant de tu abans d'acabar amb tu.
Quant vols salvar-la d'açò ?. "
Mai hi havia sentit tant odi per algú com sentia per el meu pare. Cabia la
possibilitat que Max ens mataria de totes maneres, però tenia tres opcions.
Esperar al fet que se m'ocorreguera un pla brillant i aconseguira rescatar-nos a
ambdues, esperar al fet que Max prenguera temps suficient torturant-me perquè
Bones s'apareguera a temps ... o anar a per els ganivets i arriscar-me a
veure a Max feia valdre la seua amenaça a la meua mare. Sabia que era capaç de
fer-ho. No hi havia molt que pensara que estiguera per sota d'ell..
JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA 53
DREAMS
"Deixa-la anar quan açò acabe" vaig dir en veu molt baixa, optant per el Pla
A o B.
Max va somriure. "Xica intel·ligent.” Els seus dits es van passejar per la
meua nina. "Per què has vingut ací sola? On està Bones? "
La mentida sempre sonava més autèntica quan es barrejava amb la

veritat. "Està en el complex. Anit va convertir a un de el meu equip en un
vampir, així que es queda amb ell fins que s'acabe la bogeria de sang".
El somriure de Max es va eixamplar. "Tate".
No vaig poder ocultar la meua sorpresa. El meu pare es va tirar a riure.

"Com sigues jo d'açò ? Belinda li va donar a Calibos la informació . Una vegada
vaig trobar a la teua mare, tot el que vaig haver de fer va ser coaccionar-la a
convidar-te. Li dec a Belinda un gran Gràcies."
Belinda. Filla de puta, subestimé aqueixos ulls blaus de rossa ximple. Ara
sabia el que li havia estat murmurant a Calibos mentre ho portava fora de Chuck I.
Cheese Que era el que Belinda sabia que ningú més fó ra de la meua unitat
sabia? La data i hora en què convertiríem a Tate. Belinda ha d'haver pensat que
amb mi morta, ningú descobriria com Max havia fet açò . Però ella no havia
comptat amb la seua prò pia mort.
Una altra ona de mareig em va envair. Havia d'estar sagnant

internament, ja que el que queia al sò l no era referent a com em sentia.
"Haurà de guardar-te les Grà cies, Max, perquè està morta."
Es va encongir de muscles. "É s una pena. Xica agradable."
"Max."
Els dos voltegem. La meua mare seguia dempeus on havia estat.

Lentes llà grimes queien pel seu rostre. Jo mai l'havia vist plorar abans.
"É s a mi a qui vols" va dir amb veu ronca. "Jo vaig criar a Catherine, i jo li
vaig ensenyar a odiar a tots els vampirs que coneguera. Deixa-la anar. Açò é s
entre tu i jo."
Açò , no els dos trets, va ser el que va portar llà grimes als meus ulls.
Totes les vegades que havia pensat que ella no m'estimava, i ací la meua mare
estava tractant d'utilitzar-se a si mateixa per a una barata amb el vampir al que
ella més temia.
Max li va llançar una mirada de resplendor verda. "Oh, tinc assumptes

pendents amb tu, Justina. Saps el que dolor en el darrere ha sigut ser el vampir
que va engendrar la mestissa? Estranys em colpegen en veure'm. Però no tinc
cap tipus de protecció si solament et mate, mentre que si et porte de passeig
cull noves amistats. Volen a Bones mort, també , però vaig a prendre el que
puga aconseguir. "
Era a punt de preguntar qui eren aqueixos amics nous, quan Max va
prendre un dels ganivets i ho va llançar en línia recta a la meua nina, prou
forta per a fixar-la al sò l. Vaig pantaixar, però va anar la meua mare la que va
cridar.
"Posseïsca!"
Max va somriure, mantenint els altres ganivets lluny de el meu abast.

"Gràcies, Justina. Ara puc fer uns petits corts, grà cies a tu."
Calibos va deixar escapar un sospir molest que vaig poder sentir fins i
tot per sobre de la meua entretallada respiració
"Açò é s avorrit. Vaig a fer alguna cosa divertit avui?"
Max va prendre un altre ganivet, donant una significativa mirada a la

meua mare abans de tocar la meua pell amb la punta. "Anem, baralla amb mi.
Dó na'm una raó per a fer-te veure patir a la teua mare abans que muira," va
murmurar.
Vaig estrènyer les dents i no vaig lluitar mentre dirigia lentament el ganivet
a través de la meua altra nina. Va doldre encara més que el primer. La meua
mare va deixar escapar un gemec que sonava com si li dolguera, també.
"Per favor ". Va ser amb prou faenes audible, i li va tendir la mà a Max.
"Per favor, no més. Açò és la meua culpa, deixa-la en pau!"
"A quina hora el teu vampir playboy espera que tornes?" Va preguntar
Max, ignorant-la.
A Bones li prendria vint minuts arribar a l'aeroport des del complex, tal
vegada menys per la forma en què conduïa. Llavors serien quinze minuts més o
menys per a carregar la ridícula quantitat de maletes d'Annette i tornar. Bones em
cridaria una vegada que tornara del complex?. Jo tenia el meu telèfon en vibrador,
així que no seria capaç de sentir-ho si ho feia, ja que estava en la meua bossa fora.
Déu, li portaria hores abans de fins i tot preguntar-se per què jo no havia
tornat encara?
"Tres hores", vaig dir, mantenint el meu rostre el més freturó s possible
d'expressió ..
Max va deixar que un desagradable somriure corbara els seus llavis.

"Vaig a assumir que açò en veritat significa una hora. Però no et preocupes.
Vaig a fer que valga la pena. Oh, i prendré açò ".
Max va arrancar l'anell de compromís en el meu dit. Ho va sostenir a la

llum i va somriure.
"Ha de ser de cinc quirats", va dir amb admiració . "Açò em donarà un

parell de milions, fà cil".
"É s un robí," li vaig etzibar, odiant veure el meu anell de compromís en

les seues mans.
Max es va tirar a riure. "Xiqueta estú pida, açò és un diamant. Els

diamants rojos só n els mé s rars del mó n, i Bones ha tingut aquesta pedra fa
mé s de
un segle. Ian ha volgut comprar-li-la durant dècades. Però no vas a necessitar-

la més".
Max va tallar la part davantera de la meua camisa, ressaltant que açò era
per a benefici Calibos, no el seu. El pressentiment en les meues nines,
juntament amb l'intens dolor en les cames i ventre, em feia molt fà cil perdre el
coneixement. Seguí lluitant contra la negror que es propagava tentadoramente
a prop.
La meua mare es va llançar cap a avant. Calibos la va atrapar i li va donar una sacsejada
fort.
"No só n mé s que animals", els va xiuxiuar.
"Els insults expliquen com a crits" va respondre Max, rient mentre ella
obria la boca amb incredulitat. "El meu joc, així que jo faig les regles. Açò
só n dues coses que talle de Cat ara. Vols que siguen tres?"
Vaig trobar la mirada de la meua mare per sobre del muscle de Max. Els
seus ulls estaven molt oberts i plens d'incredulitat. Li vaig donar la mé s
mínima sacsejada de cap. Per favor, no. Pots fer-ho millor. Nomé s fuig quan
tingues oportunitat.
Ella no podia sentir les meues silencioses exhortaciones, per

descomptat. Max va deixar que la punta del seu ganivet aprofundira en els
meus pantalons, i ho va lliscar a un costat.
"Per ací començaré ", va comentar, despré s va pessigar pell del meu
maluc i li va donar un forta cort amb el tercer ganivet.
Em vaig mossegar el llavi amb tanta força per a no cridar que vaig sentir
el sabor de la meua sang. Calibos va riure. Max alçava la peça tallada de la
meua pell com si fó ra un trofeu.
"Bonic tatuatge", va dir, llançant-la a un costat. "Tal vegada hauré de donar-

li-la a Bones, així pot tenir una sobra."
El meu maluc cremava on ara hi havia una sagnant ferida oberta en lloc
dels tatuatges d'ossos creuats que feien joc amb el qual Bones tenia en el braç. La
meua mare no va plorar aquesta vegada, però va respirar profund, estremint-se.
"T'estime, Catherine," va murmurar.
Vaig haver de apartar la mirada, perquè no li volia donar a Má x la

satisfacció de veure'm plorar. No podia recordar l'ú ltima vegada que ella
m'havia dit açò . Havia de creure que està vem condemnades a morir.
"Estic fart de subjectar-la, la vaig a sotmetre", va dir Calibos, tornant els

seus ulls verds a la meua mare.
"Posseïsca". La veu de Max era un fuet. "Ella va a veure açò . Ella va a

saber-ho."
Calibos va fer un soroll exasperat, i després va halar a la meua mare mé s

prop de les cortines de la finestra. Va tirar d'una, la va trencar pel centre, i
després va lligar el final de la mateixa al voltant de el seu coll.
"Max", vaig dir com a advertiment.
Ell em va golejar fortament en el cap. "Shh, vull veure el que té en ment. "
Calibos va llançar l'altre extrem sobre una de les reixes en la barana del
segon pis.
La meua mare estava lluitant, però ella no podia competir amb el

vampir. Vaig començar a tirar dels ganivets mantenint-me a baix. Max va
espentar un altre a través de la meua nina quasi com si fó ra una idea d'ú ltim
moment, llavors em va donar una punyada en el ventre, on havia rebut un
tret.
L'explosió d'agonia ha d'haver-me deixat inconscient per un minut,

perquè quan els meus ulls es van enfocar de nou, la meua mare estava
dempeus sobre una cadira, un dels extrems de les cortines embolicat al
voltant de la seua
coll, i l'altre lligada a la part de a dalt barana. Amb prou faenes hi havia
folgança en la línia, i una de les potes de la cadira havia desaparegut.
"Ara ella pot mirar, i jo puc unir-me a la diversió ", Calibos va

somriure.
Max li va donar un somriure d'aprovació , i després va tornar la seua atenció cap a

mi.
"Vols saber el que vaig a fer-te, xiqueta?" va preguntar en un to de

conversa. "Després que et torture com l'infern, et vaig a tallar en pedacitos. No
puc arriscar-me al fet que Bones porte a algú perquè et convertisca en ghoul,
no é s així?"
El depravat no era estú pid. Amb el meu llinatge mitjà -vampir, era
perfectament possible ser despertada com un ghoul, si Max només anava a
assassinar-me. Però si era desmembrada, aqueixa opció estava fó ra.
"Aplicarem les mateixes regles. Anem a veure quant temps passa abans
que crides i haja de tallar una mica de Justina," es va burlar.
El puny de Max va començar a colpejar el meu cap avance i arrere com

un joguet elà stic. La sang omplia la meua boca i es vessava pels meus llavis,
però em vaig mossegar la llengua i no vaig fer soroll. Després d'uns minuts,
l'esmussat zumbido en les meues oïdes es va apagar mentre ell em colpejava.
Llavors es va detenir.
"Gossa testaruda. Hmm, anem a veure si pots guardar silenci amb

açò ..."
Ell va traure un encenedor de la seua butxaca, va tirar ell, quadrant la

flama el mé s alt com podia, despré s la va sostenir cap al meu braç. Tot el meu
cos es va estremir i em vaig retorçar inú tilment, vaig pantaixar i vaig grunyir.
Després d'uns minuts d'agonia inimaginable, no vaig poder contenir el meu
crit per mé s temps.
Max es va tirar a riure, encantat. Vagament em vaig adonar que vomitaria.

"Crec que açò va a costar-li a Justina un dit", va comentar. "Què mé s vols

fer-li perdre?"
"Fins i tot si em mates, Bones et trobarà ," pantaixava. La suor em corria i

el meu braç dolia de formes que no vaig creure possibles. "Creu-me, et vas a
penedir quan ell ho faça."
Calibos i Max van riure com si haguera dit una broma. "Aqueix vampir
no iniciarà una guerra per tu." Max va somriure. "Dimonis, l'ú nica raó per la
qual Bones es va casar amb tu va ser per a fastiguejar a el nostre senyor."
Era per açò que Max se sentia prou segur per a arriscar-se amb açò ? Perquè
pensava que tenia suficient protecció dels seus nous "amics" i Bones es havia
casat amb mi només per a molestar a Ian?
"Oh, Bones et trobarà. Compta amb açò ."
Miró a el seu al voltant, inquiet per la vehemència de el meu to.
"Patètic", va dir Max per fi. "Està s tractant d'espantar-me per a

permetre't viure, però no va a funcionar. Encara així, Calibos, sal al carrer i
vigila. Només en el cas que el seu playboy decidisca venir abans."
"Però no he jugat amb ella encara", va protestar Calibos, amb una

mirada cap a mi que em va fer retrocedir.
"Tindrà s la teua oportunitat", va etzibar Max. "Però jo vaig planejar açò ,

així que vaig primer."
Calibos em va somriure mentre es dirigia cap a la porta. "Ens veurem

prompte, afecte."
Max es va alçar i va caminar al costat de la meua mare. Ella estava quasi

de puntetes per a mantenir la cortina al voltant de el seu coll amb la suficient
folgança per a respirar. Sota ella, la cadira es va trontollar ominosamente sobre
les seues tres potes. Les seues mans estaven lligades amb una altra peça de
tela, i Max va somriure en contemplar els seus dits.
"Quin va a perdre, Justina? Anem a veure, aquest dedito es va anar al

mercat", va començar a cantar, colpejant un d'ells. "Aquest dedito es va quedar
a casa. Aquest dedito es ha rostit..."
Vaig tractar de preparar-me mentalment per a la meua oportunitat. Ara

que un d'ells estava fora, era la meua millor oportunitat. Era difícil per a mi
concentrar-me, no obstant açò . He tingut anys d'experiè ncia a ser colpejada,
però amb totes les meues ferides, em sentia mé s prop de la inconsciencia.
La meua mare va trobar els meus ulls... i despré s pateó la cadira de sota
ella.
"Maleïda siga", va dir Max, alçant-la amb una mà . "Per què vas fer
açò ?"
En el segon, que ell estava distret, em vaig tirar dels ganivets en les
meues nines amb totes les meues forces, sentint a la meua carn triturarse.
Havia aconseguit tenir una de les meues mans lliures, quan Max es va tornar.
"Quins dimonis?"
Va deixar a la meua mare. Ella penjava pel coll, els peus molt per sobre del
sò l, mentre jo arrancava l'altre braç lliure, fent cas omís de l'explosió de dolor
roent que em va causar. Vaig tractar d'agarrar un dels ganivets, però les meues
nines estaven massa danyades per a sostenir gens. Els pateé lluny i després em
vaig abalançar sobre Max, donant-li un cabezazo prou fort com per a derrocar-ho.
Tot el que necessitava era una mica de la seua sang, vaig pensar mossegar-ho
salvatgement, i estaré prou guarida per a lluitar.
Una explosió de soroll va sacsejar el meu cap cap a la finestra. L'ú ltim
que vaig veure va ser vidres trencant-se, i després va haver-hi una cremor en el
meu coll i la meua visió es va tornar negra. Em va semblar sentir crits, però de
sobte, tot semblava mé s lluny. No podia sentir gens, tampoc. Era un
alleujament estar lliure del dolor.
Vaig tornar a la consciència amb alguna cosa humit que s'abocava

en la meua gola. Vaig tractar de tossir però no vaig poder. El flux no es
detenia, obligant-me a engolir. Una vegada. I una altra vegada.
"... no la deixes morir!" Em va semblar sentir a la meua mare cridar,

després vaig sentir la veu de Bones, molt a prop.
"... Anem, mascota, beu! No, has de beure més..."
Em vaig ennuegar, desbordant líquids per la meua boca, quan les formes
a mi al voltant anaven aclarint-se. Tenia la boca pegada a un coll que sagnava, i
ho vaig espentar mentre tossia i engolia una vegada més.
"Ja prou", vaig aconseguir dir.
Mans em van fer retrocedir. Era la gola de Bones contra la qual hi havia
estat pressionada. El seu coll no era l'ú nica cosa tacada de roig, tampoc.
L'estava tota la part d'avant d'ell..
"Dé u Totpoderó s, gateta," Bones va respirar, acariciant la meua gola.
"Catherine", la meua mare plorava. Vaig girar el meu cap per a veure-la
mentre es trontollava cap a mi. Aqueixa tela encara estava lligada al voltant del
seu coll, però l'altre extrem ja no estava lligat a la barana. En la cantonada de
l'habitació , vaig sentir maleir entre dents a Max i una resposta femenina en
accent anglés.
"No et mogues, petita merda."
"Ho tens?" Bones va preguntar amb una veu veritablement esgarrifosa.
Annette sonava tan fera com mai l'havia sentit. "Ho tinc, Crispín". La
meua mare em va aconseguir. Em va abraçar i va tractar de traure'm
dels braços de
Bones, fins i tot quan no deixava de tocar el meu
coll. "Ho va arreglar? Està s bé, Catherine?"

Va ser llavors quan em vaig adonar de la resta de la sang. No solament

esguitada sobre Bones, sinó sobre el meu, a mi al voltant, fins i tot en la paret
propera a mi.
"Què va passar?" Vaig preguntar, dividida entre marejos,

entumecimiento, gratitud per estar vius, i horroritzada per tota la sang que ens
envoltava.
"Max va esquinçar la teua gola," va respondre Bones. Hi havia la mé s

rara mescla d'alleujament i rà bia en la seua ardent mirada verda. "I ell va a
desitjar amb escreix que el mat abans que acabe amb ell."
Capítol 6
TRADUÏT PER JOLIEG
DO VA ARRIBAR ON LA MEUA MARE AMB TOT L'EQUIP en

menys
de quinze minuts després que ho vaig cridar. Van haver d'haver trencat cada
llei de trà fic coneguda per l'home, no que algun policia local els anara a donar
multes per excés de velocitat.
Bones i Annette van tirar a Max dins de la cà psula. Do li'l portava- ara
com ara. Bones va dir secament que enviaria a algú a arreplegar a Max, i el to
que ell ú s em va fer alegrar-me que el meu oncle no discutira. Per descomptat,
no pensava que Don volguera a Max en les seues mans per molt temps. La
mirada que els germans havien intercanviat mentre Max estava sent tirat dins
de la cà psula estava plena d'histò ria, Do va mirar a un altre costat fins i tot
abans que Max començara a maleir-ho.
Em va haver de donar và ries pintes de sang per a reemplaçar el que

havia perdut. La sang de Bones havia guarit la majoria de les meues ferides,
però el meu pols havia estat perillosament feble.
“Açò va estar a prop,” li vaig dir a Bones amb un tremoló s somriure

després de la meua ú ltima transfusió . Estava asseguda en el seu acte. Ell havia
usat una tovallola per a netejar la majoria de sang que fó ra possible de mi. Ens
anà vem abans. Bones no volia quedar-se més del necessari ací, ja que que no
podíem estar segurs de qui més Max i Calibos li pogueren haver explicat sobre
els seus plans d'emboscada..
Bones va trobar els meus ulls amb una mirada inescrutable. “Et
haguera portat de retorn d'una forma o una altra. Com un vampir o com un
ghoul, fins i tot si m'odiares per açò després.”
“No si Max haguera aconseguit el que es proposava,” vaig murmurar.

“Ell m'anava a tallar en trossos.”
Bones va deixar eixir un va xiuxiuar que va fer que els borrissols de el

meu clatell s'estarrufaren..
Després va semblar que recobrava el seu
autocontrol. “Recordaré açò ,” va dir, cada
paraula emfatitzada.
Tantes emocions estaven sorgint en mi. Alleujament, pà nic retardat,

enuig, gaubança, i la urgència d'agarrar a Bones i balbucejar sobre l'encantada
que estava de fins i tot veure-ho de nou. Però no hi havia temps allí per a
fondre'm, així que vaig obligar a aqueixos sentiments a retraure's. Vas a estar
bé, Cat. No pots convertir-te en una massa de porqueria psicolò gica, hi ha molt
a fer..
La meua mare estava en el seient posterior. Ella es reusaba a anar al

complex, encara que no haguera estat allí per molt temps. Do estava
traslladant a tothom. Max havia trobat la casa de la meua mare, així que era de
fà cil suposar que ell sabia on es trobava el complex també. Do no s'estava
prenent riscos que Max li haguera dit a altres vampirs on trobar-ho. L'operació
de Don havia matat suficients d'ells com perquè alguns consideraren retornar-
li la visita.
Així que la meua mare s'estava anant amb mi i Bones ara, i Do

l'acomodaria en un altre costat despré s. Una vegada ell acabara de relocalizar
el nostre equip complet.
“Ho sent, Catherine,” murmure ella, sense trobar els meus ulls. “No volia
cridar-te. Em vaig escoltar a la meua mateixa dient les paraules, però semblava
que no podia parar.”
Vaig sospirar. “No é s la teua culpa. Max va usar control mental. No

podies evitar el que estaves dient.”
“Poder demoníac,” va murmurar ella.

“No,” va dir Bones fermament. “Max é s el que et va dir que tots els
vampirs eren dimonis, veritat? Crees que ell és capaç de dir la veritat, fins i tot
després d'açò ?”
“El que siga que et haja dit Max allà,” vaig afegir. “Hagueres sigut
coaccionada a creure-ho, igual que vas ser coaccionada a cridar-me abans. Els
vampirs só n una altra espè cie, mamà , però ells no só n dimonis. Si ho anaren,
perquè segueixes viva? Fes tractat de fer matar a Bones dues vegades, però
avui et va salvar en comptes de deixar-te penjada.”
El seu rostre es va retorçar amb emoció . Ser confrontada amb que la

realitat que ella havia estat creient ferventment per vint-i-vuit anys podia ser
mentida, era alguna cosa dur d'assimilar per a qualsevol.
“Et vaig mentir sobre el teu pare,” va dir per fi, tan suau que amb prou
faenes podia escoltar-la. “Aqueixa nit, ell no… però no volia creure que li l'havia
permès, no després de veure que no era humà …”
Els meus ulls es van tancar per un moment amb la seua confessió .
Havia sospitat que la nit en què vaig ser concebuda no havia sigut una
violació , però ací estava la confirmació . Despré s vaig trobar la seua mirada.
“Tenies divuit. Max t'havia fet creure que anaves a donar a llum a la
versió moderna del Bebè de Rosemary10, solament perquè ell va pensar
que era divertit dir-te que tots els vampirs era dimonis. No ho fa menys que un
idiota. Parlant d'açò …” Vaig halar la intravenosa fó ra del meu braç, després em
vaig posar la jaqueta que Cooper havia deixat amablement per a mi, ja que la
meua camisa havia sigut tallada i estava xopada de sang. Quan estava coberta,
vaig saltar fora del vehicle. No mé s marejos de l'horitzó inclinant-se. Era
increïble la diferè ncia que la sang de vampir i tres borses de plasma podien fer.
Fins i tot no tenia ni una sola marca sobre mi, mentre que per dret, jo hauria
d'estar en una borsa.
10
Rosemary’s baby: un llibre i pel·lícula on la protagonista é s violada en somni per un ens
inhumà i queda embarassada d'ell.
“Què està s fent?” va preguntar Bones, subjectant lleugerament el meu
braç. “Dient-li adéu a el meu pare,” vaig respondre, caminat cap a on
la
cà psula estava col·locada com un gran ou platejat en l'entrada.
“Obri-la,” li vaig dir a Cooper, qui estava dempeus fent guà rdia fins
que poguera ser carregat dins de una de les nostres camionetes
especialitzades.
Cooper va llevar els forrellats exteriors. Ell no mire lluny quan la porta
de la cà psula es va obrir i Max va ser revelat, així que vaig pensar que ell havia
pres un glop de sang de vampir en el seu camí ací. Açò era l'ú nica cosa que
podia inocular a un humà de caure víctima del control mental de un
nosferatu, fins i tot si tenia altres efectes secundaris.
El meu pare estava perforat en diversos llocs amb plata. Les puntes en
forma de garfio dels claus li feien impossible de traure per a posar-se a si
mateix en llibertat sense lastimar el seu cor, sense esmentar altres quantes
parts d'ell. Una vegada que la porta es tancara, no podria ni moure's, perquè
l'estructura interna prevenia el moviment mentre que els claus continuaven
drenant-li sang i força d'ell. Sabia tot açò , perquè jo l'havia dissenyat.
La mirada de Bones chispeó cap a Max. “Anem, company, vaig donar

una paraula, i mira on et porta,” ho va impulsar amb una veu tan suau com la
seda- i aterridora com la tomba.
“Ara mateix, papi volgut, ‘t'ho vaig dir’ no comença ni a cobrir-ho,” li vaig dir
severament a Max. “Així que et repetisc el que em vas dir anteriorment: Vas haver
d'haver-me matat quan vas tenir l'oportunitat.”
Despré s em vaig tornar cap a Bones. ”Per què ho estem portant a

qualsevol lloc? Seria millor que ho matara ara mateix i no preocupar-me per ell
de nou.”
“No necessites preocupar-te per ell,” va dir Bones en el mateix to fred

que estarrufa els borrissols de el clatell. “Mai. Però no s'eixirà amb la seua
tan fà cilment.”
Bones es va acostar i va tocar la cara de Max. Va ser un colp lleuger, però

Max es va estremir com si Bones li haguera obert la seua galta amb un ganivet.
“Et veuré prompte, company. No puc esperar.”
Annette va arribar. Els seus ulls color champañ a miraven a Max, el seu
rostre tenia una tènue línia de vellesa. Annette havia tingut trenta-sis quan
Bones la va convertir. Els temps eren diferents en els anys set-cents, així que lluïa
a prop als quaranta-cinc, però els feia lluir bé. A diferència de la seua aparença
normal impecable, el seu cabell ros-maduixa estava mitjà eixit de la seua
trossa, i el seu vestit sastre naval lluïa pitjor en usar-se .
“Vaig dir, que dia el que ha sigut,” va remarcar.
Vaig sufocar una burla. Com podia Annette descriure una vesprada de
tortura tan calmadamente com un “quin dia el que ha sigut”.
“Torna-ho a segellar,” li vaig dir a Cooper, no volent mirar a el meu

pare mé s.
O per sempre..
Cooper va obeir, i la porta de la càpsula es va lliscar en el seu lloc amb

una sèrie de forrellats fent clic tancant-se. Fins i tot mentre ho feia, un terrible
pensament va creuar la meua ment.
“Què va passar amb Calibos? Hi havia un altre vampir ací a part de

Max.”
“El seu cap està per allà ,” va dir Bones, cabotejant cap als arbres, “però la
resta d'ell està molt mé s allà.”
Vaig sentir una freda satisfacció per açò . “Com sabies que havies de
venir?”
“L'aerolínia va perdre l'equipatge d'Annette.” Bones va sonar quasi

desconcertat. “Et vaig cridar dues vegades per a dir-te que anà vem vesprada,
que anà vem a parar comprar-li nova roba. No vas contestar. Tu sempre
contestes, així que vaig conduir dret cap ací. Prop d'una milla de distà ncia, et
vaig escoltar cridar. Ens baixem, i Annette i jo envoltem la casa a peu.
Trobem aqueix tipus. No
sabíem quants més podrien haver-hi dins, així que destrossem les finestres al
mateix temps.”
Un vestigi de riure se'm va escapar. La meua mare i jo li devíem les

nostres vides a l'equipatge perdut d'Annette? Que irò nic.
“Aposte al fet que hagueres preferit continuar,” no podia evitar fer-li una
broma a Annette.
Un petit riure revoloteo en els seus llavis. “Ni tant, volguda. Jo solament
cride a Ian,” va continuar, mé s per a Bones que per a mi ara. “Ell estava furió s
en sentir el que Max va fer. Ell està tallant formalment a Max de la seua
línia.”
Aqueix era el pitjor càstig que un vampir podia infligir a un membre de

la seua línia. Significava que cap vampir podria desafiar el que siga que li
passara a Max en el futur, i ara mateix, el futur del meu pare semblava molt
nefast.
“Max va dir que Ian no sabia gens sobre açò ,” vaig afegir, encara que no
fó ra un fan de Ian. “Ell va dir que tenia alguns amics que em volien morta tant
com ell.”
Bones va donar un petit assentiment. “Ens anem a casa, mascota. A

esbrinar qui va ajudar a Max a orquestrar açò , perquè puguem matar a
cadascun d'ells.”.
La nostra casa era una gran cabanya en el cim de la muntanya, amb una
à mplia vista de les muntanyes Blue Rigde a través de les finestres a prova de
bales. Era tan remota que mai havíem conegut als nostres veïns, així que la
plataforma de llançament i hangar de l'helicò pter al costat de la nostra casa no
havia sigut causa de cap classe de converses incò modes.
Annette va anar de tornada amb Do per a ajudar a Tate, com era el pla
original, encara que Bones es reusó a anar amb ella. Li va dir a el meu oncle
que les seues prioritats havien canviat, no que Do tinguera algun problema
entenent el perquè. Tate estaria bé amb dues persones no-mortes cuidant d'ell.
Era la meua seguretat
el que semblava estar en una posició més delicada que la de Tate, d'acord a el
que havia dit Max.
Quan vaig entrar a la meua casa, el meu gat va saltar a enroscar-se al

voltant de les meues cames. No havíem esperat estar de tornada per una
setmana, així que havia arreglat l'alimentador automà tic i la caixa d'arena. Ara
el meu gatet tindria alguns dels meus sobrats en comptes del seu menjar sec
solament. No era sorpresa que estiguera feliç de veure'm.
La meua mare mai havia estat en la meua casa i la de Bones, així que
estava massa ansiosa per llavar-me la sang que tenia damunt per a donar-li un
apropiat tour.
“Ací està la cambra d'hostes,” vaig dir, dirigint-la a l'habitació d'a baix.
“Hi ha algunes robes allí, també , així que utilitza el que necessites d'allí. Vaig a
prendre una dutxa.”
Bones em va seguir escales amunt. Em vaig llevar la jaqueta que Cooper

m'havia donat, a més del meu sostenidor i pantalons sagnants. Si no tornara
veure aqueixes robes novament, seria molt feliç. Bones també es va llevar la
seua camisa i pantalons esguitats de carmesí, pateá ndolos a una cantonada
abans d'unir-se'm en la dutxa.
Al principi, l'aigua estava gelada. Li va prendre uns pocs minuts per a

calfar-se en aquesta è poca de l'any. Em van donar esgarrifances a mesura que
la congelada rosada queia en mi. Bones em va embolicar en els seus braços i
em va moure de manera que la majoria ho esguitara a ell. Fins i tot quan es va
posar calent i Bones va girar per a deixar que l'aigua calenta esbandira la sang
de mi, encara tenia esgarrifances.
“No vaig creure que fora a sobreviure avui.”
La meua veu va ser baixa. Els braços de Bones de van tibar a el meu al
voltant.
“Està s fora de perill ara, gateta. I res com açò tornarà a passar una
altra vegada.
T'ho promet.”
No vaig respondre, però estava pensant que aquesta era una promesa
que tal vegada Bones no fó ra capaç de complir. Qui sabia que podia passar
en el futur? Açò no era solament sobre la venjança que el meu pare havia
tingut sobre mi-i la meua mare- per la meua existència. Max havia fet açò
amb promeses de recompenses i ajuda. Ara la pregunta era, de qui?
Però no vaig dir gens d'açò . Bones estava en el correcte- estava fora de
perill ara. I ell estava ací. Açò era tot en el que em concentrava ara.
De moment, de totes maneres..
No havíem estat en la casa per mé s d'una hora quan la gent va començar

a aparèixer. Els primers van ser Juan i Cooper, els qui havien sigut enviats per
Do per a augmentar la protecció per a mi. Tots dos estaven carregant suficients
ganivets de plata i armes amb bales de plata per a acabar amb una dotzena de
vampirs.
Despré s es va afegir seguretat a l'estil Bones en la forma de tres vampirs

que no havia conegut abans. El que es deia Rattler em recordava a un jove
Samuel Elliott, Zero semblava albino amb el seu llarg cabell ros i ulls glacials, i
Tick Tock tenia una pell negra molt fosca, cabell negre, i ulls negres.
Mentalment em referia a ells com a Vaquer, Sal i Pebre.
Despré s va arribar Spade, o Charles, com Bones ho cridava. Spade

preferia que tots ho cridaren pel nom de l'eina que li va ser assignada quan va
estar en els convictes penals de la colò nia. Alguna cosa sobre mai oblidar cuan
indefens havia estat una vegada. Bones havia agafat el seu nom despré s de
despertar com un vampir en terreny de sepultures aborígens. Els vampirs de
segur feien complicats els noms per els quals anaven a ser anomenats.
Rodney el ghoul va ser el segü ent. Ell s'havia fet voler de Juan en
començar a cuinar per a tots. No vaig menjar, em vaig anar al llit, però per a
sorpresa de ningú , no vaig aconseguir un somni molt tranquil. En els meus
somnis veia a la meua mare
penjar del seu coll en una barana i l'expressió desdeñ osa del meu pare mentre
em disparava.
Do es va aparèixer una mica després del migdia. Estava asseguda en la

taula de la cuina amb Juan, Cooper, la meua mare, i Bones. Havíem estat
parlant sobre gens excepte l'obvi quan el meu oncle va entrar. De fet, em va
sorprendre veure-ho. Vaig pensar que anava a estar ocupat dirigint el trasllat
d'una base a l'altra.
“Per ventura sap el teu cap que està s faltant al treball?” vaig preguntar.
Do em va donar un somriure sec. “No puc quedar-me molt, però volia

repassar unes quantes coses i… solament veure com els estava anant.”
Ell podia haver tractat qualsevol assumpte pertinent al treball per

telèfon, així que estava suposant que la seua presència tenia més que veure
amb l'ú ltima part de la seua declaració .
“M'alegra que estigues ací,” li vaig dir, dient-ho de debò . Tal vegada vam
tenir un dur començament- Okey, un molt dur començament- però a part de la
meua mare, Do era l'ú nica família que tenia.
“Menja una mica de desdejuni,” li vaig oferir, fent gestos cap al mú ltiple
desplegament de plats a prop a l'estufa. “Rodney ha cuinat mes menjar de la
qual fins i tot vaig pensar que tenia.”
Do li va donar una fullejada cautelosa a les peces que va fer que

Rodney riera.
“É s la versió vegetariana d'un ghoul,” li va assegurar a Do. “No hi ha gens

allí que no trobaries en una tenda de comestibles.”
Do, encara lluint indecís, va omplir un plat i es va asseure. Ho vaig veure

prenent un petit mos, engolint…i després prenent una porció mé s gran. Si,
Rodney era un magnifique cuiner.
El cel·lular de Bones va sonar. Es va excusar per a contestar-ho, parlant

en to baix. Solament vaig poder desxifrar unes quantes paraules, ja que que
Juan i
Cooper van començar a parlar amb Do sobre el nou complex al que ens
està vem mudant. Tenir tot llest i preparat per a funcionar en poc temps anava
a exigir molt esforç.
Bones va tornar a l'habitació i va tancar bruscament el seu cel·lular. Hi

havia una mica de tensió en els seus muscles que no havia estat allí abans.
“Què ?” vaig preguntar.
“M'he d'anar per un temps aquesta nit, gateta, però no és gens per el
que preocupar-se.”
“Qui era al telèfon? I que és el que va a passar mé s tard?”.
Bones va semblar escollir les seues paraules. “Era el meu gran

senyor, Mencheres.
Estava confirmant, ell estarà en la reunió .”
Vaig sospirar. “Aquestes sent deliberadament vague, Bones. Quina

reunió ? Que es tracta?”
Els altres vampirs van pretendre estar fascinats amb la decoració al voltant
de ells. L'expressió de Bones va tancar tota possibilitat de llegir els seus plans.
“Estic cridant a membres de la meua línia, de la de Ian, i altres mestres

vampirs pertinents perquè presencien la tortura de Max.”
Vaig parpellejar. “Aquestes coordinant una congregació solament per a

colpejar a el meu pare en pú blic?”
“Els qui vulga que siguen els ajudants de Max i Calibos no es van
preocupar per la meua reacció en veure que anaves a ser torturada,
assassinada, i mutilada. É s obvi que alguna gent pensa que no m'importa, o que
m'he tornat suau. Però prompte tots veuran el que els passarà a aquells que
estan embolicats en la conspiració per a fer-te mal.”.
“Hi ha una mica de sentit en açò ,” va dir Do. “Fent un exemple per a
aquells que continuen en el que queda de la línia. Però matar a Max aquesta nit,
Bones, fins i tot si el lastimas com l'infern primer, l'ú nica cosa que faries seria
posposar un altre atac. Encara hauries d'esbrinar qui mé s està embolicat per a
prevenir que açò succeïsca una altra vegada.”
“Aquestes en el correcte, vell amic,” va estar d'acord Bones. “Però no

vaig a matar a Max. Vaig a mantenir-ho viu per a demostrar un nou significat
a l'acabe cruel i cà stig inusual. Solament quan Max estiga totalment trencat en
esperit vaig a matar-ho. Espere que prenga anys de diari sofriment abans que
açò passada. Personalment, espere que prenga dècades.”
Do es va posar pà l·lid abans aquest pronunciament despietat. Rodney,

Spade, i els altres tres vampirs no es van mostrar sorpresos.
La meua mare va mirar a Bones. Després va somriure. “Ara, açò he
de veure-ho.” “Has d'estar-“vaig començar quan Bones alce una mà .
“Espera, gateta, açò é s entre la teua mamà i jo. Si tu vas, Justina, has de
comprendre que serà s l'ú nica humana allí. Has de guardar els teus insults
solament per al vampir exposat. Pots manejar açò ?”
La meua mare va sacsejar el seu cabell. “He estat esperant açò per molt
temps. Estaré bé. Tenim un tracte.”
Bones va prendre la mà d'ella, era la primera vegada que tocava a un

vampir voluntà riament. Per a el seu crèdit, no la netege en les seues robes
quan ell la va soltar.
“Llavors tenim un acord. Juan o Cooper, vull que un de vostès venja

també. Poden portar de tornada el que vegen al seu equip, com un advertiment
del que els espera si un d'ells intenta trair-la. Do, tu no ires. No necessites
veure el que li passarà al teu germà .”
La meua mare es va posar dempeus mentre jo pensava, uh oh. “Max é s

el teu germà ?” li va preguntar a Do en un to mordaç.
Ell no es va estremir amb el seu enuig. “Sí. Ell é s la raó per la qual vaig
fundar el departament. Volia matar a el meu germà i tots els de la seua classe.
Fins i tot vaig usar a la meua neboda perquè m'ajudara a fer-ho, i mai li vaig dir
qui era. Bones si ho va fer, quan es va assabentar. Així que si està s enutjada
amb algú , deixa que siga amb mi, no amb Cat.”
Valentes paraules en una habitació plena de criatures sense pols. Spade

li va donar a Do una disgustada mirada mentre Rodney simplement va llepar
els seus llavis. Sens dubte ell estava adobant, salant i pimentando
mentalment a Do.
“Tu sabies que ella era la teua neboda quan vas trobar a Catherine?”
pregunte la meua mare amb incredulitat.
Do va deixar eixir un sospir. “Vaig llegir el reporte d'assalt que vas

omplir la nit que vas conè ixer a Max. Vaig saber que era ell per la teua
descripció , i despré s vas donar a llum a una xiqueta amb una inusual anomalia
genè tica. Sí, vaig saber tot el temps que Cat era meitat vampir- i la meua
neboda.”
La meua mare va deixar eixir un amarg riure. “Així que tots dos la usem
per a les nostres prò pies egoistes raons. Aqueix vampir d'allà l'ha tractat millor
que la seua prò pia família.”
Les celles de Bones es van alçar amb sorpresa. “Justina, crec que açò és el
més amable que mai em has dit.”
Estava desconcertada, també, però ens havíem eixit del tema.
“Vaig a anar amb tu aquesta nit,” vaig dir, notant que Bones no em va
incloure en la seua llista.
El seu rostre es va endurir. “No, gateta. No ho farà s.”
La incredulitat em va omplir. “Só c jo la que va ser colpejada, baleada,

acoltellada, tallada, i cremada, recordes? Dimonis, si vaig a anar.”
“No, no ho farà s,” va repetir Bones, la seua veu afilada. “Si vols donar-li
a Max el seu merescut la teua mateixa, magnifique, però ho farà s en un altre
moment. No aquesta nit.”
La raó em va colpejar. Bones pensava que no podia suportar el que tenia

preparat per a Max. Havia estat fins al capdamunt de sang i agallas des de les
meues setze, però de sobte, havia de ser escudada del costat dolent dels no-
morts?
“Bones, no só c una flor delicada. No veuré gens que no puga manejar.”
“Sí ho veurà s,” va respondre Bones. “Si tu vas, estarà s horroritzada,

perquè m'asseguraré que siga horroró s, tot el que servisca al propò sit. No,
gateta. La teua compassió és una de les coses que més amo sobre tu, però en
aquest cas, açò ens separaria. No vas a anar, i aqueix és la fi de la discussió .”
No podia creure el que estava sentint. Dolor i empipament competien

dins de mi. Com podia Bones prendre la decisió en les seues mans sobre el que
jo podia manejar o no? Se suposava que açò era una relació , no una dictadura.
“Vols saber una de les coses que més amo de tu?” li vaig preguntar, un
sentiment de traïció omplint-me. “Que tu mai has posat la teua edat sobre mi.
Sí, no hi ha gens que jo haja vist o fet, que no siga histò ria antiga per a tu, però
sempre em vas tractar com a una igual. Bé , ara m'aquestes tractant com la
patètica petita xiqueta que Max em va acusar de ser. Vols tenir el teu horrible
esdeveniment sense mi? Bé . Però el que anara que haguera vist aquesta nit no
es haguera interposat tant entre nosaltres com el que acabes de fer.”
“Gateta…” va dir Bones, tractant d'acostar-se a mi.
Em vaig allunyar d'ell i em vaig anar escales amunt. A baix, Juan

s'aclaria la seua gola. Rattler li murmurava alguna cosa sobre donar-me temps
perquè em tranquil·litzara. Do va tossir i va murmurar que havia de fer unes
trucades. Bones no va dir gens, ni tampoc va venir després de mi.
Capítol 7
EL DOLOR EM VA DURAR LA RESTA DEL DIA. Em vaig quedar en la

meua habitació , sense voler parlar amb ningú , especialment Bones. Em havia
deixat sola, també, ni tan sols havia tractat de pujar.
Però a mesura que el cel s'enfosquia, vaig decidir que no podria seguir
enfadada. Em vaig dutxar una altra vegada i vaig baixar les escales. Rodney
havia fet el sopar. Només Déu sabia d'on havia tret la carn, havia d'haver enviat
a algú a la tenda.
Do, assegut a la taula amb la meua mare, em va donar un somriure

fred. “Està vem discutint contractar a Rodney per a cuinar-li a l'equip. Crec que
milloraria la productivitat en un trenta per cent.”.
Vaig esbufegar, adonant-me que Bones estava fora en el porxo.

“Probablement mé s. Parlant de l'equip, On està la nova base?”
“Tennessee, és un refugi antiaeri que la CIA solia ocupar. Amb algunes

reformes bà siques, hauríem d'estar llests i funcionant de nou dins de una
setmana o dues. Els reforços subterranis fan d'aquesta instal·lació l'opció mé s
segura.”
“Estic d'acord. Quan vas a anar?”
“Mé s tard aquesta nit.” Do va assentir amb el cap a la meua mare.

“Tindrà s un lloc per a quedar-te allí. També hem traslladat als teus amics
Denise i Randy per la possibilitat que Max descobrira la seua llar així com el
teu.”
“Dé u, ni tan sols havia pensat en açò !” Vaig exclamar, assotant-me per
ser una idiota. Com vaig poder haver oblidat considerar la seguretat de la meua
millor amiga i el seu espò s?
Do va sospirar. “Tenies altres coses en la teua ment. Ser torturada i quasi

assassinada li fa açò una persona.”
Rodney va posar un plat enfront de mi, i un davant de la meua mare.

Quasi em desmaie quan ella va començar a menjar en lloc de llançar-li-ho de
tornada. Es havia cansat algun dels vampirs que fó ra una gossa i l'havia
mossegat perquè estiguera de millor humor?
Ella va captar la meua mirada atò nita. “Vaig veure el que va posar en el
menjar,” va dir a la defensiva..
Rodney, en lloc de sentir-se insultat, només va riure. “De gens, Justina.”
Vaig portar la meua atenció lluny de la increïble vista de la meua mare

menjant el menjar que un ghoul havia preparat. “Si vas al nou complex més
tard, Do, em vaig amb tu.”
Bones havien estat caminant en el porxo mentre parlava pel seu

cel·lular. En aqueix moment, el seu caminar es va detenir.
Do va llançar una mirada cap a la finestra abans de trobar-se amb la

meua mirada. “Està s segura que açò és prudent?”
“Llevat que vages a acomiadar-me, vaig allí avui, per a chequear al meu
equip,” ho vaig interrompre. “Ací é s on em necessiten.” Ja que que clarament no
era volguda amb Bones més tard..
No vaig fer cas de la maledicció entre dents fora. Do va estendre les

mans. “Per descomptat que no vaig a acomiadar-te. Estic segur que els homes
s'alegraran de veure't.”
“Zero, Tick Tock, Rattler, vostès l'acompanyaran,” va dir Bones. No es va

molestar a venir dins o alçar la veu. Amb la seua oïda, no era necessari.
“Com vas moure a Tate a la nova ubicació , de totes maneres?” Li vaig

preguntar sense fer comentari sobre els meus guà rdies assignats. El transport
d'un nou vampir embogit per la sang va haver d'haver sigut difícil.
Do va tossir. “De l'ú nica forma que vam poder. En la
cà psula.” La meua mandíbula va caure. “Va poder haver
mort.”
L'expressió de Do es va aombrar. “Va ser idea de Tate. Ell sabia el

perilló s que era per a l'equip d'una altra manera. Va arribar segur i ara està
confinat amb Annette i Dave una altra vegada. Ella diu que ja està fent
progressos en el control de la seua fam.”
Havia passat menys de un dia des que Tate es havia convertit.
“Wow.”
Bones va tornar endins. No vaig alçar la mirada, em vaig concentrar en el

meu menjar. Quan vaig acabar, vaig esbandir el meu plat, ho vaig ficar en el
rentavaixella, i vaig emprendre el retorn a la meua habitació .
“Solament un moment, Gateta,” va dir Bones. Vaig fer una pausa, a meitat
de l'escala. Ell sostenia alguna cosa cap a mi que destellaba a la llum. “Vols açò
de tornada?”.
Vaig mirar cap a la meua mà esquerra i vaig sentir una punxada de

vergonya. M'havia oblidat del meu anell. Dé u meu, havia d'aconseguir traure el
cap fora del meu cul. Primer, no vaig pensar en la seguretat de Denise i Randy, i
després ni tan sols vaig recordar que Max havia robat el meu anell de
compromís. Tot açò de ser torturada i quasi assassinada no cobria totes les
ficades de pota que estava cometent. No hi havia dubte de per què Bones
m'estava tractant com una xiqueta ximple - estava actuant com una.
“Gràcies,” vaig dir, mirant-li a els ulls. “Si ho vull de tornada, per
descomptat.”.
No importa què tan enutjada estava amb ell per deixar-me arrere
aquesta nit, la meua ira no anava a ser permanent. Lluitaria contra Bones
perquè vera l'error de tractar-me com a una damisela en dificultats, però no
m'estava donant per vençuda en nosaltres. Ni ara, ni mai.
JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS “Oh,
m'agra
da.”.
Bones quasi va somriure. “M'alegre de sentir-ho.”
Va pujar les escales. Vaig estendre la meua mà , però en comptes de

lliurar-me l'anell, Bones ho va lliscar en el meu dit. El toc fresc de la seua pell
en la meua, el pessigolleig familiar de el seu poder... tot açò em va fer venir
ganes de res més que llançar-me en els seus braços i oblidar-me del mó n que
ens envoltava.
Però hi havia molt mé s en joc que només nosaltres dos, i com ens
sentíem. Qui haguera pensat que l'enamorar-me d'un vampir estava resultant
ser la part més fàcil de la nostra relació ? Vaig recordar quan pensava que el
que ell fó ra un no-mort era el major obstacle perquè tingué rem una vida junts.
Ara sabia que els riscos eren molt majors.
“Em vaig ara, Gateta. Do em donarà la teua ubicació . T'arreplegaré
després.” Vaig deixar que la meua mà es lliscara de les seues. “A quina
hora?”
“Abans del clarejar, però no per molt.”
No eren ni tan sols les vuit. Bones havia planejat una llarga festa per a
Max. “Uh huh,” va ser tot el que vaig dir.
Va aspirar lentament. Tal vegada estava mesurant les meues emocions

per la meua aroma. “T'estime,” va dir per fi, i després es va anar sense
esperar per a veure si jo li responia.
Ja havia baixat les escales per al moment en què vaig murmurar la

meua resposta. “Jo també t'estime.”.
Li vaig donar a l'interior del nou edifici una mirada d'avaluació .

“Acollidor.
Per a un refugi antiaeri.”
“Serà molt mé s difícil per a qualsevol persona monitorearlo”, va

assenyalar Do. “L'exterior sembla a un aeroport privat, i els nivells
subterranis só n extensos. Anem a afegir millores tots els dies fins que estiga
complet.”
79
Rattler, Zero, i Tick Tock van mirar a el seu al voltant amb curiositat
també. Do no estava content amb els tres vampirs estranys que
m'acompanyaven, però ha d'haver sabut que no havia de discutir amb Bones.
Rodney, Cooper, i la meua mare s'havia anat amb Bones en el seu viatge
d'estudis esborronadors. Juan no, per la qual cosa va anar a inspeccionar les
instal·lacions també.
“On està l'equip?” vaig preguntar.
“En la cambra sub-nivell. Estan ocupats movent les peces de la carrera

d'obstacles en la nova sala d'entrenament.”
Vaig engolir gruix. Seria una tasca enorme tenir tot funcionant, i era la
meua culpa. Despré s de tot era jo la que tenia el pare homicida que havia
esbrinat on estaven nostres instal·lacions prè vies.
“Vaig cap enllà . Vé ns?”
Do va sacsejar el cap. "No. Vaig a revisar algunes de les transferències

en línia, assegurar-me que tot estiga ben dirigit.”
Ho vaig deixar per a anar als ascensors, seguint les indicacions. Juan i els
meus tres observadors no-morts no em perdien de vista.
Vaig estar un parell d'hores alçant i movent coses amb els xics per a
tractar d'aconseguir una mica d'ordre. Ací era on tenir a tres guardaespatles
no-morts era prà ctic, ja que podrien alçar cotxes sobre els seus muscles, si així
ho desitjaven. Havíem fet que mogueren la majoria dels elements realment
pesats, no es van queixar, encara que estava segura que açò no era el que
tenien en ment quan se'ls va dir que vigilaren la meua esquena. Era a punt de
posar la plataforma d'escalada en el seu lloc quan Don va entrar. Em va saludar
mé s, amb una estranya expressió en el seu rostre.
“Què succeeix?” Li vaig preguntar immediatament, comprovant el meu

cel·lular per a assegurar-me que no tenia cap trucada perduda.
“Gens. Veuen a la meua oficina per un minut. Hi ha… alguna cosa que
hauries de veure.”
“Per què tots creuen que ser críptic és genial?” vaig preguntar. Do no va
respondre. Només va tornar i em va deixar seguir-ho. Els meus gossos
guardians van deixar el que estaven fent i em van seguir també. Si solament el
meu equip fó ra tan obedient.
Seguia rondinant quan arribem a l'oficina de Do. La seua porta estava

tancada, i vaig obrir d'una tirada – i em vaig detenir en sec.
Tate estava a l'altre costat de la mateixa. Els seus ulls indi envoltats de
verd em van mirar amb angoixa reprimida. Vaig mirar el meu rellotge. Era
només uns minuts després de mitjanit, només un dia des que havia sigut
convertit.
“Ha dominat el fam prou com per a ser alliberat per un curt temps,” va
dir Annette. Ella estava dempeus una mica arrere a el seu costat. “Realment
notable.”
Llà grimes roses es lliscaven fora dels ulls de Tate mentre em mirava
fixament.
“Mai m'ho perdonaré, Cat. Jo só c el que va proposar utilitzar com a

esquer a Belinda en les missions, i açò quasi et mata. Estic tan jodidamente
apesarat.”
Vaig tocar la seua cara, eixugant-li les rosades llà grimes. “No és la teua
culpa, Tate.
Ningú ho va veure venir.”
Va agarrar la meua mà . “Vaig escoltar que Max havia arribat a tu. Tenia a
veure per mi mateix que estaves ben.”
Tate em va agarrar, abraçant-me tan fort, que sabia que acabaria amb
hematomes. Probablement no era conscient d'açò , al no haver tingut molt temps
per a acostumar-se a la seua nova força.
Ho vaig espentar. “Tate... m'està s estrenyent massa fort.”
Em va deixar anar tan rà pid que quasi em vaig trontollar. “Per Déu, no
puc fer res bé !”
No havia escapat a la meua atenció que els meus tres guà rdies vampirs
estaven molt a prop. Les seues energies enrotllant-se en l'aire, com si els
vampirs de les temàtiques de neu, Carbó i Vell Oest foren a punt d'atacar.
“Tranquils, xics,” els vaig dir.
“No hauries d'estar tan prop d'un vampir nou,” va dir Rattler. “No é s
segur.”
Els ulls de Tate es van tornar verds. “Qui dimonis só n ells?”
“Bones sent sobreprotector. Só n la meua ombra, fins que ell arribe ací
mé s tard.”.
Annette ladeó el cap. “Està Crispín ocupant-se de Max aquesta nit?”
“Sip. I creu que no seria capaç de tenir l'estó mac per a veure-ho en la
seua pitjor forma de vampir. Però va portar amb si a Cooper i a la meua mare.
Ha de pensar que só n més forts que jo.”
“O mé s exactament, no li importa el que pensen d'ell,” va respondre

Annette.
“Vaig suposar que et posaries del seu costat,” em vaig burlar.
La fredor rossa de Zero es va acostar més a Tate. Ho vaig veure i vaig

deixar escapar un sospir irritat.
“Per l'amor de Déu, ell no em va a mossegar-me, així que retrocedeix.”
“El teu temperament i aroma estan excitant-ho,” va respondre Zero amb

un to monò ton. “É s massa nou per a contenir la seua fam de factors
desencadenants, per molt temps.”
Vaig tirar una mirada retrospectiva a Tate. Tenia els ulls color maragda a
punt de rebentar, i si poguera veure la seua aura, probablement estaria tirant
espurnes. Oh. Tal vegada Blanquito tenia raó .
Tate gruñ ó , “Jo mai li faria mal.”.
Do, qui no havia dit gens en els minuts ú ltims, va parlar. “Llavors, torna
a la càmera i prova-ho.”
Tate es va tornar cap a ell abans de semblar contenir-se. Va prendre en

una profunda inspiració i la va soltar per el nas.
“Tens raó . Tots els que tenen pols en aquesta sala estan començant a fer
olor realment bé. Okey. De tornada en la caixa, mé s val prevenir que
lamentar.”
Em va fregar quan pas al meu costat, prenent respir profund. “Fas olor
de mel i crema, Cat. Vaig a fer-me respirar per la resta de la nit, només per a
agafar una altra bocanada teua en la meua pell.”
Oh, merda. Per què havia de dir coses com aqueixa?
La mà de Tick Tock va ser al ganivet que tenia en el seu cinturó . Zero es

va posar enfront de mi, quasi trepitjant-me els dits en fer-ho . Rattler es va
limitar a sacsejar el cap.
“Vas a estar morint dues vegades, xic, si segueixes parlant d'aqueixa

manera.”
Tate li va donar una mirada freda. “Açò sona més aterridor cada vegada
que ho sent.” Llavors es va anar, dirigint-se als ascensors, el nivell mé s baix era
on estava la seua cel·la.
Vaig aclarir la meua gola. “Bé. Almenys açò no va ser incò mode.”
La boca d'Annette es va arquejar. “Abans d'unir-me a Tate, Podria parlar

amb tu?”
Em vaig encongir de muscles. “Segur. Què
succeeix?” Miró a el seu al voltant. “En privat.”

“Molt bé , com siga. Anem a la meua nova oficina.”
Els tres Fangsters11 no van tractar de seguir-nos. Supose que no sentien

que Annette fó ra una amenaça. Poc sabien, ja que ella i jo teníem les mé s altes
probabilitats de començar una baralla que ningú més ací.
Vaig tancar la porta, més per a la il·lusió de privadesa que de pensar que
dissuadiria a les escoltes dels no-morts. “Okey, què passa?”.
Annette es va asseure en una de les dues cadires de la sala. “Crispín

té raó a mantenir-te lluny d'açò , Cat. A pesar que està s clarament dolguda
amb ell sobre aquest tema.”.
Vaig ajustar els ulls. “No comences.”
Ella em va mirar fixament. “Tenia catorze anys quan em vaig veure

obligada a contraure un matrimoni arreglat amb l'home més cruel, mé s
repugnant que mai havia conegut... en aqueix moment. A la tercera nit, Abbot
va cridar a una de les cambreres a unir-se a nosaltres en el llit. Em vaig negar i
em va colpejar. Despré s d'açò , cada vegada que portava a una dona al nostre
dormitori, no discutia. Uns anys més tard, una duquessa casada anomenada
Lady Genevieve ens va convidar a Abbot i a mi a la seua finca, quan el seu
marit estava absent en la cort. Ella va drogar a Abbot, i quan dormia, em va dir
que em tenia una sorpresa. Va haver-hi un colp en la seua porta i llavors va
entrar un home jove. Pots endevinar qui era.”
“Necessite sentir açò ?” Li vaig interrompre. “Encara que en un nivell

objectiu é s fascinant, no vull escoltar-te recordar tenir relacions sexuals amb
Bones.”
Va sacsejar la mà . “Hi ha un punt. Veurà s, Crispín i jo està vem atrapats

per les nostres circumstà ncies. El divorci només existia per als reis en aqueix
llavors, i una dona no era més que una mà quina de carn per a la reproducció .
Vaig concebre, de qui era el xiquet no ho sé, ja que que havia cardat
11
Joc de paraules Fangs significa ullals, combinat amb la paraula gá ngster seria alguna cosa
com els gá nster colmilludos
tant amb Crispín com amb Abbot, però en el moment del part, Abbot es va
negar a convocar a una comare. El bebè estava de natges, quasi em va
dessagnar fins a morir, i el meu petit fill va ser escanyat amb el seu cordó
umbilical.”
Açò em va llevar la irritació . Encara que havien passat mé s de dos-cents

anys, no es confonia el dolor en la veu d'Annette. “Ho sent” vaig dir
sincerament.
Ella va assentir una vegada. “El part em va deixar estèril i vaig estar
malalta per mesos. Crispín es va colar per a cuidar-me mentre refeia. Despré s,
poc després, va ser arrestat per robatori. Lady Genevieve em va organitzar una
sessió privada amb el magistrat. Ho vaig convèncer que no penjaren a
Crispín, sinó que ho transportaren a les colò nies del Sud de Gal·les en el seu
lloc. Era l'ú nica cosa que podia fer per a pagar-li a Crispín les seues moltes
atencions.”
“Grà cies.”
Mai li havia dit açò abans a Annette, però amb aquest tema, era l'hagut
de. Sí, Annette i jo teníem els nostres problemes, però sense ella, i Ian, ara que
ho pense – Bones no hauria viscut més enllà del segle divuit.
“Dinou miserables anys van passar. Una nit algú va cridar a la porta del
nostre dormitori. Abbot la va obrir, i despré s va ser llançat cap a arrere per
l'aire. La caputxa va caure cap a arrere sobre l'intrú s i allí estava Crispín veient-
se ni un dia mé s vell que quan l'havia vist per ú ltima vegada.”
“Crispín em va dir que no s'havia oblidat de mi o de la misèria que havia

suportat. Després va trencar tots els ossos en el cos d'Abbot. Despré s de
matar-ho, Crispín em va mostrar en el que s'havia convertit, i em va donar una
elecció . Amb Abbot mort, jo heretaria tot i podia viure la resta de la meua vida
en la cort. Però per a mi, açò era només l'intercanvi d'una gà bia per una altra,
així que vaig triar l'altra opció que m'oferia Crispín. Ell em va convertir i m'ha
protegit des de llavors.”
Va fer una pausa per a eixugar-se una llà grima. “I ara a el meu punt. Eres
fort, Cat, però no eres cruel. Tampoc ho és Crispin llevat que estiga enfuriat o
siga forçat, i així és en aquest cas. Series afectada pel que veres, però ell no faria
menys de el necessari. Crispín es culpa, i en part té raó . Els vampirs respecten
a el que temen. La misericò rdia és vista com una feblesa. Així que estima-ho
prou com per a donar-li açò , encara que el preu siga el teu orgull.”
Es va posar dempeus. Malgrat estar confinada en una habitació amb

Tate tot el dia, encara semblava tan perfecta com si hi haguera recentment eixit
d'un saló de bellesa.
“Em confons,” vaig dir per fi. "Per què t'importa suavitzar les coses amb
mi i Bones? No fa molt que vas dir que faries el possible per separar-nos.”
Va fer una pausa en el seu camí a la porta. “Perquè ho estime. A

pesar que no puc tenir-ho, encara així vull que siga feliç.”
Es va anar, però em va prendre diversos minuts abans de fer-ho jo. Les

coses eren molt més fà cils quan només odiava a Annette, no quan sentia que
tenia un punt que necessitava escoltar.
Capítol 8
BONES VA ARRIBAR DEU MINUTS DESPÚ ES de la mitjanit. Vaig eixir a veure

a l'helicò pter aterrar, Cooper en els controls. Bones va ser el primer a baixar.
Després la meua mare, Rodney, i Cooper. Cooper es veia francament
fantasmal, però la meua mare semblava quasi indiferent.
“Ara açò si que va ser informatiu,” van anar les seues primeres paraules.
“Catherine, mai em vas dir que sense importar quantes vegades li talles un
membre a un vampir, tornarà a créixer."
Encantador. “Crec que no he de preguntar si vas passar una bona

estona,” vaig murmurar. “Supose que açò et farà més fà cil fer les compres per a
aquest Nadal, no obstant açò .”.
Ella va frunzir el ceñ o. “Sempre tens un acudit? No importa, estic

cansada i només vull dormir una mica.”.
Vaig assenyalar amb un braç. “Les casernes estan per ací.”
Va llançar una mirada despectiva al voltant. “Record molt bé les

casernes de la primera vegada que vas començar a treballar amb Do. É s com
dormir en un taü t, i ja que no só c un vampir, pas.”
“Mamà .” Vaig estrènyer les meues dents. “É s només temporal.

T'aconseguirem un altre lloc en breu. Diria que pots quedar-te amb mi i Bones,
però després està tota aquesta cosa dels vampirs una altra vegada.”
“Puc anar a un hotel,” ella va insistir.
“Registrant-te sota el mateix nom amb el qual Max et va trobar?” Vaig

llançar en resposta. “No. Do t'aconseguirà una nova identificació i una
altra casa, però fins llavors –”
“Pot quedar-se amb mi.”
L'oferta no va venir de Copper. No, ell estava estudiant el pis d'una

manera esbalaeix durant aquest intercanvi. Bones va alçar les celles en
sorpresa.
Rodney es va encongir de muscles. “Tinc una casa a uns dues hores d'ací.
No estic molt allí, ja que que viatge un munt, i seria segur fins que el teu oncle
trobe una mica més, Cat.”
Vaig sospirar. “Rodney, grà cies per l'oferiment, però –”
“No tens parts de cossos ací, No?” La meua mare va interrompre. “No
vull obrir el refrigerador i trobar un cap en una graella.”
Rodney va riure- “No, Justina, no es veu com el refugi Jeffrey Dahmer12.”
Ella va llançar una mirada evaluativa cap a l'exterior de l'edifici i despré s

de nou a Rodney. “Si les meues opcions só n quedar-me en una barraca amb un
nou vampir chupasangre en les instal·lacions, o en la casa d'un ghoul, em quede
amb el ghoul. Catherine, estic segura que un dels teus soldats ens poden donar
un aventó n.”
Es va anar a travé s de les casernes, Rodney darrere d'ella. Home Mort

Caminant13, vaig pensar, i no tenia res a veure amb ell sent un ghoul.
Bones els va veure partir i despré s es va tornar cap a mi. “Aqueixa dona
és aterridora.” Vaig soltar un bufido. “Em he sentit així tota la meua
vida.”
Bones se'm va quedar mirant amb expressió protegida. Sens dubte, ell es
preguntava si jo anava a començar a queixar-me amb ell una altra vegada
sobre com em havia tractat com una xiqueta, però no ho vaig fer. Encara no
estava d'acord amb els seus
12
Jeffrey Dahmer: sobrenomenat "El Carnisser de Milwaukee", va anar un assassí en sèrie
responsable per la mort de 17 homes entre 1978 i 1991. É s conegut no solament per la quantitat de
persones que va assassinar, sinó també per practicar la necrofilia i el canibalisme
13
Dead Man Walking: Home mort caminant, é s l'expressió utilitzada normalment quan algun
reu va a complir la seua condemna de mort.
raons, però l'admonició d'Annette havia tocat una fibra sensible en mi. La meua
relació amb Bones valia un infern molt més que el meu orgull ferit pel que
ell havia fet. Havia de treballar en aquest tema amb ell, i evitar-ho o lloriquear
no era la manera de fer-ho.
Encara així, em sentia incò moda, sense saber què fer amb mi mateixa.
No li havia donat una salutació real. La meua rutina normal hauria sigut fer-li
una besada, però açò no sentia apropiat, tampoc. Em vaig decidir a ficar les
meues mans en les butxaques i el moure amb inquietud els peus.
“Així que...”.
Vaig deixar que la paraula surara. Bones em va donar un
somriure irò nic. “Millor que vés-te a la merda, per així dir-
ho.”
“Entenc per què ho vas fer, però hem de trobar una manera de superar
aquest tipus de coses,” li vaig dir en forma precipitada. “Protegir a l'altra
persona del que un assumeix que ella o ell no pot manejar, vull dir. No vaig
pensar que podries manejar a Do i a la meua mare fa anys, així que em vaig
anar, però vaig haver d'haver confiat en tu per a prendre aqueixa decisió per tu
mateix. Igual que tu vas haver d'haver confiat en mi per a decidir sobre açò .”
Bones va esbufegar amb incredulitat. “Està s comparant el deixar-te per

una nit amb tu desapareixent durant mé s de quatre anys?”
Vaig sentir un augment de color en la meua cara. “Bé, no... em, vull dir, el
principi és el mateix,” vaig balbotejar. “El que vaig fer va ser estú pid i va estar
mal i puc dir honestament que ho lamente més que gens en la meua vida. Però
aquesta nit no em vas donar una opció , Bones.”
Vaig fer una pausa, prenent una respiració profunda i tractant que els
meus ulls expressaren el que estava tenint dificultats per a articular.
“Si m'hagueres demanat que no fora, per les mateixes raons que m'ho
vas ordenar, hauria entès. Encara creuria que eres paranoico, però no em
hauria fet sentir com si estigueres tirant la rutina de ‘jo vampir dolent gran, tu
ximple niñ ita.’”
Bones em va llançar una mirada frustrada. “Per descomptat que no

crec que sigues una xiqueta ximple.”
Va començar a passejar-se. Ho mirava sense dir gens.
“Estic molt cansat de ser la raó per la qual has de ser forta,” va dir,
amb els ulls vorejats de verd. "Per mi, et vas penjar com a esquer per a un grup
d'assassins traficants d'humans. Vas haver de conduir un cotxe a través de
una casa per a rescatar a la teua mare – mentre els teus avis estaven coberts de
sang. Començar a treballar amb Do quasi ha aconseguit matar-te incomptables
vegades. Tot per la meua culpa.”
Va deixar de caminar per a venir a mi, agarrant els meus muscles.
“Estic fart de veure't obligada a provar la teua força en el meu nom, així
que no volia que ho feres de nou amb Max. No pots entendre açò ?”
Vaig cobrir les seues mans amb les meues. “Sí. Però no em vas fer fer cap
d'aqueixes coses, Bones. Fins i tot si mai et haguera conegut, encara estaria
perseguint vampirs, i encara hauria de manejar les conseqü ències d'açò .”.
Es va quedar en silenci durant una bona estona, mirant-me fixament als

ulls amb aqueixa dura i penetrant mirada d'ell. Despré s finalment, va donar un
lleuger assentiment.
“Molt bé, afecte. La prò xima vegada et vaig a donar l'opció , no prendré la
decisió per tu.”
Li vaig donar una encaixada. “Promet no decidir les coses per tu una
altra vegada, tampoc.”
La seua boca es va torçar. “Resulta que jo seré el primer a fer valdre la

meua paraula sobre aquest nou acord. Hi ha hagut alguns avanços. Max ens va
donar el nom del tipus que li va vendre el míssil que anava a usar en el teu
cotxe.”
“Saps on està ara?” “Sí.”
Vaig sentir freda anticipació davant la idea de fer front a aqueixa
persona. “Vaig amb tu.”
L'expressió de Bones, va dir que no esperava una altra
resposta. “Matí.”
Est era el meu tercer viatge a Canadà. Havia viatjat allí en missions de
Do, però potser algun dia fó ra només per a visitar les Cataractes del Nià gara en
qualitat de turista i no per a matar a ningú .
Estava asseguda en una camioneta amb els meus companys. Dave estava
a un quilò metre de distà ncia, negociant la venda de tres-cents míssils terra-
aire, cinc-centes magranes, i tres explosius d'alt poder. Ell actuava com a
substitut, ja que Bones era molt més recognoscible. Amb l'àmplia experiè ncia
militar de Dave, podia parlar de compres amb el millor distribuïdor del mercat
negre. Fins i tot ara que estaven discutint sobre la categoria de plà stic per a
les bombes de cotxes en potència.
Ningú parlava en la furgoneta. Podíem sentir cada paraula nosaltres

mateixos, de manera que totes les oïdes no-morts en la nostra adreça, podrien
sentir-nos també. Cooper i Juan van tornar a chequear les seues metralladores,
que van ser equipades amb bales de plata. Aqueixes municions modificades no
matarien cap ghoul, però faria el dia d'un vampir molt desagradable. Els
nostres nombres eren baixos per una raó . Menor probabilitat si es fes notar
d'aqueixa manera.
Spade estava allí, picoteando les seues ungles mentre el temps passava.
No portava un arma. Mestres vampirs com ell i Bones no les necessitaven, ja
que ells mateixos eren les seues prò pies armes. I unes mortals.
El vestit modificat antibalas que portava sota la meua roba irritava. Era
mé s nou, un tros prim i flexible que abastava tots els ò rgans principals i
semblava un peluix medieval. Per descomptat, si em volaven el cap, no em
faria cap bé, però la resta de la meua estava protegit. Cooper i Juan també
estaven equipats amb el mateix material. El rang de moviments
s'incrementava en gran manera amb est, en oposició a els vells jupetins
voluminosos.
"...no et vaig a donar ni de deu centaus de merda, açò no és el producte

que havíem acordat,” Dave estava dient. “Se suposa que he de tornar al meu
client i dir-li que tal vegada el mecanisme d'activació vaja a treballar o tal
vegada no, lloança a Al·là i ho farà . Estú pids afeccionats. Hi ha tanta merda a la
venda ara, que no necessite ser un ximple en aquesta zona d'ofertes 14 a preus
de relíquia, així que vagen-se a la merda i tinguen un bon dia.”.
Ell ha d'haver començat a allunyar-se, perquè va haver-hi un correteo de

passos darrere d'ell..
“Espere un moment. Tal vegada podríem parlar de –” el negociador

agitat va començar abans de ser interromput per un riure. Bones es va posar
rígid a el meu costat, i Spade es va animar. Aqueix havia de ser el nostre
objectiu.
“Harrison, seguiré jo des d'ací,” una veu freda va interrompre.
Obrim la porta de la furgoneta sigilosament i ens baixem. Spade i Bones

van ser primer, la seua falta de batecs era un avantatge. La resta de nosaltres
seguiria després que l'atac començara. L'element sorpresa no té preu.
14
En anglès, Blue Light Special: à rea de un supermercat on els productes estan en oferta.
“Qui eres?” Dave va preguntar en to molest. “Un altre lacayo?”
“Só c Domine, i sí, só c el cap,” va ser la resposta freda. “Has de

perdonar aquesta mostra de material. Era una prova. De tant en tant tenim
agents encoberts que es fan passar per compradors, però no poden notar la
diferè ncia entre una bomba o una canastra. Tu coneixes clarament la teua
mercaderia, no obstant açò . Fins i tot si mai he sentit parlar de tu.”
Aquesta ú ltima part va ser més freda que la primera, i amb una sospita
oberta.
Dave gruñ ó .
“Quants agents secrets has tingut furgant en el teu negoci que no tenen
pols? Que jo sà pia, l'acadè mia de policia no ha admès a no- morts.”
“Ah, però sempre hi ha una primera vegada, No? Ara bé, tinc altres
assumptes que atendre. Logan, trau les altres caixes. Hem de acabar açò –”
Domine va deixar de parlar just abans de l'explosió . Ell ha d'haver-les

sentit venir abans que les dues bombes que havien sigut llançats en el
magatzem detonaren. La sobtada explosió de trets va esclatar al costat de els
crits que em van fer saber que havien mé s dins de el que havíem imaginat.
Juan, Cooper, i jo vam có rrer cap a l'estructura on les flames saltaven ara
cap a la nit. Mantenint el cap acatxat, vam retornar el foc. En la foscor, vaig
veure humans i no-morts defensors tractant de localitzar la causa dels cossos
en el sò l. Les nostres metralladores crepitantes en la foscor, tenien dos
avantatges. Va mantenir l'atenció dels guà rdies en nosaltres mentre Spade i
Bones començaven la matança, i derrocà vem diversos objectius més al mateix
temps. Dave tenia dos objectius principals en el tumult de violència a la seua al
voltant – impedir que Domine fó ra assassinat, o que fugira.
Juan va somriure com a llop i va corejar insults desconeguts en espanyol

mentre trencà vem el perímetre. Cooper era més fred, metò dic mentre
albirava els seus
marques amb una precisió admirable. Tenia una lleugera curvatura als llavis.
Per a ell, era l'equivalent de cacareo alegria.
Una vegada que vam estar prou a prop, vaig tirar l'arma en favor del
meu ganivets, que eren la meua arma favorita. Quasi tan rà pid com disparava
les bales, vaig tirar les fulles de plata a les restants dues dotzenes de
combatents. Els humans eren fà cils de derrocar, estripant el pit mentre els
ganivets s'enfonsaven a casa..
Algú em va saltar des d'arrere, tirant-me al sò l. Vaig lluitar, mantenint

els seus ullals lluny. El vampir tenia una mirada d'incredulitat, despré s el seu
rostre va començar a consumir-se mentre jo enterrava un punyal en el seu cor.
Ho vaig llançar lluny, i em vaig girar per a afrontar al segü ent.
Era un humà a punt de disparar a frec de roba en la meua adreça. Vaig fer
una virolla en una roda en l'aire per a evitar les bales, salvatgement divertida
per l'expressió atò nita que va posar ja que cap d'elles em va colpejar. Vaig
arrancar la pistola de les mans de l'home i li vaig disparar a ell. Unes rà fegues
curtes més tard i estava mort en el sò l.
Els segü ents tres vampirs eren més joves i menys poderosos. Els vaig
despatxar amb els meus ganivets mentre Juan i Cooper descarregaven ronda
després de ronda en les forces restants que havia perdut la seua formació . Els
homes de Domine estaven disparant a qualsevol cosa, incloent uns a uns altres,
mentre el nostre atac continuava. A l'interior del magatzem vaig sentir mé s
sons de morts sent segellades. Malediccions ofegades i uns altres tractant
infructuosament d'escapar. Pel rabillo de l'ull vaig veure a Dave, Domine
atrapat sota ell, una fulla de plata prop de el cor del vampir.
Per un instant, la seua mirada incrédula verda es va trobar amb la meua

abans que s'ampliara en comprensió , i Domine va començar a lluitar mé s
forta.
Dave va colpejar el seu cap contra el paviment prou fort com per a
fracturar-li el crani. No ho mataria. Només li prendria temps per a guarir-se.
Tot va començar a posar-se tranquil poc després. Intermitents crits van

ser tallats abans que es pogueren completar. Una mirada al voltant va mostrar
una resistència mínima ara, mentre aqueixos que quedaven vius començaven a
rendir-se. Lligat a la meua cama, juntament amb la gran quantitat d'armes, hi
havia un telèfon cel·lular. Vaig marcar a Do i li vaig fer saber que havia de
contenir a qualsevol policia que haguera sigut alertat per les explosions.
Diversos membres del meu equip estaven a deu quilò metres de distà ncia, a
l'espera d'aquesta trucada. Mantindrien a les autoritats canadenques a ratlla,
mentre acabà vem ací.
Va haver-hi un zumbido sobtat en l'aire per sobre de mi. Els ganivets

que havia sigut a punt de llançar es van quedar en la meua mà , mentre Bones
queia del cel. Em va mirar d'a dalt, assegurant-se ell mateix que no vaig
resultar ferida, sens dubte, i després va llançar la seua mirada entorn de el
vampir que Dave estava subjectant.
“Per què hola, Domine? Saps qui só c?”
Bones li va indicar a Dave que soltara a Domine. Spade va aparèixer,

taques roges li esguitaven, i va subjectar a Domine amb una mà inflexible. Juan
i Dave van reunir els pocs supervivents que quedaven.
Domine va fulminar amb la mirada a Bones. “No. Quin és el significat de

açò ?”
Era una mentida descarada. Domine ho sabia. Els seus ulls seguien
agitant-se cap a mi.
Bones va somriure. “Oh, grandió s. Em vas a fer traure't la veritat a

colps? La meua forma favorita de treballar.”
Fins i tot jo vaig parpellejar davant el sobtat de el seu moviment. En un

moment les cames de Domine estaven pateando, al segü ent van ser
arrancades, i estaven en les mans de Bones. Ew.
Les noves parts del cos dolien quan tornaven a créixer. Així m'havien dit,
de totes maneres. Domine cridava com si fó ra cert.
“Encara no em coneixes, amic? Anem, esmente'm una altra vegada,

vegem on et porta.”
“Para,” va cridar Domine. “Et conec, però no sabia per a el que era el
míssil.
Jure per Caín que no ho sabia!”
Una fosca cella es va arquejar. “Max no et va pagar ell mateix, així que, qui el
va fer?”
Domine va mirar amb fascinada repulsió a els seus propis membres en

el sò l davant d'ell. “Promet que em matarà s, llavors t'explicaré tot.”
“Tu no vols que jo faça açò ,” va dir Bones suaument. Es va inclinar cap a
ell fins que estava a escassos centímetres del rostre de Domine. “Perquè si et
deixe viure, desitjaries que no ho haguera fet. O puc matar-te ací. Molt mé s
fà cil d'aqueixa manera. Mira, jo et cree quan dius que no sabies per a el que
era el míssil. É s per açò que aconsegueixes una elecció , però de qualsevol
manera, vas dir el que vull saber.”
Vaig veure com la negació , esperança, desesperació , i amarga acceptació

brillava en el rostre de Domine.
“Els diners va ser enviats, no sé per qui,” va anar la seua resposta simple
al final. “A Max se li va donar un nú mero de compte perquè ho transferira, però
no ho va manejar ell mateix. Ho sé perquè ell em cridava per a saber si havia
arribat els diners. Va prendre uns dies, es va posar impacient i va dir alguna
cosa sobre una data límit.”
“De tornada a la transferè ncia bancà ria,” va dir Bones. “Vas a donar-me
tots els teus nú meros de compte i, a continuació els llocs on s'emmagatzemen
els teus altres productes. Fes-ho rà pid. No vull estar ací tota la fotuda nit.”
Domine va començar a forcejar contra Spade, però l'altre vampir era

massa fort. “Para què les necessites totes? Pots prendre el compte on va ser
enviat, Però deixa la resta en pau!”
Bones va riure entre dents, però no va ser agradable. “Per què els vull es
deu al fet que vaig a prendre fins a l'ú ltim centau que tens, juntament amb la
teua vida. Va a ser una lliçó per als altres sobre el que els passarà si creuen en
el meu camí. Ara, Necessites més incentius a parlar?"
Domine va maleir mentre començava a donar obertament els nombres,

llocs, els bancs, accions, inversions, caixa de seguretat, tots menys el que
estava amagat sota el seu matalà s proverbial. Bones va prendre notes, fent una
pausa per a preguntar amb més detall certs matisos. Quan Domine va acabar,
es va quedar mirant fixament cap a davant.
Bones va recolzar les mans a banda i banda del cap de Domine, un toc
lleuger que desmentia la seua intenció .
“Ara, amic, si has omè s alguna cosa, o em vas mentir, no estarà s al

voltant quan m'assabente. Però tens un fill. Corredor de droga, No? Ell no
estarà més enllà del meu abast, i no vaig a tenir cap objecció a dipositar tota la
meua ira en ell, així el prò xim maleït no intentarà enganyar-me quan li
oferisca un tracte just. Una ú ltima vegada, Has omès alguna cosa?”
“Sempre havia sentit que eres un bastardo vició s,” va dir Domine amb
veu apagada. “Tot per el que he treballat, es ha anat. El meu fill no tindrà
gens.”
Aqueixes mans pà l·lides es van estrènyer. “Tindrà la seua vida. Llevat

que ell haja estat involucrat en açò o tracte de venjar-se de mi mé s endavant,
vaig a deixar-ho tranquil. Ú ltima oportunitat.”
Domine ha d'haver cregut l'advertiment, ja que altres tres nombres de

comptes bancaris van ser revelats en un to monocorde a la seua resignació .
Ser un traficant d'armes pagava bé. Entre els diners i la mercaderia il·legal,
Bones estava obtenint milions. No é s d'estranyar que es riera de el meu sou.
“Sà via elecció ,” va comentar quan Domine va acabar. “Si has sigut sincer,
el teu fill està a resguard de mi i dels meus. Algunes ú ltimes paraules?”
“Eres un fill de puta.”
Bones es va encongir de muscles. “Açò ja ho sabia.”
Dos forts torceduras mé s tard tot havia acabat. Vaig apartar la vista de
el cap que va caure al sò l al costat de la resta del cos de Domine.
Capítol 9
TRADUÏT PER MELISSA
Malgrat EL FEBRIL RASTREIG DELS COMPTES DE DOMINE

per a provar i localitzar qui havia subministrat els diners, està vem amb les
mans buides. Qualsevol que fora, ell o ella era llest. Hi havia companyies
fantasmes, noms falsos, i comptes corrents cancel·lats, açò per nomenar uns
quants obstacles que trobem.
Dues setmanes més tard, el telè fon cel·lular de Bones va sonar.

L'increment gradual hauria d'haver sonat com a un advertiment, però hi havia
estat concentrada en els papers enfront de mi.
"Hola … ah, no vaig reconèixer el nombre, Mencheres..."
El nom em va cridar bruscament l'atenció . Què voldria la versió de un

avi vampir de Bones?
El semblant relaxat de Bones es va endurir a un nivell il·legible mentre

escoltava. Llavors va dir, "Bé . Et veurem en poc temps", i va penjar.
"I bé?" Vaig agullonar.
"Mencheres em va convidar a la seua casa per a discutir una proposició

que té per a mi".
Vaig frunzir el ceñ o. "Per què no et podria dir el que siga que vulga per
telèfon?"
"Ha de ser important, mascota", Bones bufó . "A el meu gran senyor no li
agrada molt l'art dramà tic, així que el que siga que vol proposar-me, no serà
alguna cosa així com que regue les seues plantes per a ell per una petita
retribució quan isca de la ciutat.".
Encara que estava abrigada sota un suèter gruixut, vaig sentir un fred
recó rrer la meua columna vertebral. Què podria voler Mencheres discutir amb
Bones que era tan important que hagueren de reunir-se en persona?
Hi havia només una forma de descobrir-ho.
El mateix Mencheres va obrir la porta, i no vaig poder evitar tremolar

mentre sentia que la seua aura m'inundava. Les ones d'energia que venien
d'ell eren com una tempesta elèctrica. Els trets de Mencheres ho assenyalaven
com a egipci, i tenia aqueixa cosa completa d'aspirant a Faraó que seguia al seu
port real i al cabell negre que arribava fins a la cintura. Suposava que
Mencheres devia estar per sobre els dos mil, no obstant açò , per la seua
aparença, no pensaries que era un dia major de vint-i-cinc.
"Bufó lloc el que tens ací" vaig comentar, mirant la vistosa mansió
mentre obstaculitzem. "Puc veure per què necessitaries espai, a causa de tots
els teus hostes".
Si pensava que estaríem envoltats dels seguidors usuals de Mencheres,

estava equivocada. Semblava que érem les ú niques tres persones en aquesta
mansió a mé s d'alguns gossos. Mastines. Nobles animals. Jo mateixa era una
persona gat15.
Bones em va donar una mirada que va fer somriure a Mencheres. "No et

preocupes, ella pot dir el que vulga. M'agrada la seua franquesa. É s molt
semblada a la teua, encara que menys diplomà tica algunes vegades."
"La meua esposa fa un bon plantejament, encara que indiscret", va dir

Bones. "Normalment tens a varis de la teua gent a la mà . Hauria d'assumir que
la seua absè ncia es deu al fet que desitges mantenir el nostre assumpte en
privat?"
15
Cat person: persona gat, joc de paraules amb el seu nom Cat
"É s el que vaig pensar que voldries", va dir com a resposta. "Abans que
vaja mé s enllà , puc oferir-los alguna cosa? La casa està completament
proveïda".
Aposte al fet que l'estava. Aquest lloc era tres vegades més gran que la
nostra casa, i amb enormes terrenys per a passejar. Bones havia dit que
Mencheres mantenia emprats vampirs i ghouls amb ell, més alguns integrants
de la seua línia, a més als seus entrepans vius també. Sent tan vell com devia
ser ell, tenia un gran sèquit.
Bones va acceptar un whisky añ ejo. Vaig rebutjar qualsevol cosa,

esperant anar directament al punt. Mencheres ens va conduir cap a una sala
d'estar preciosa, adornada amb tons masculins. Sofà s de cuir amb textures
mantecosas. Una ximenera de pedra. Pis de fusta i catifes cosides a mà . Un dels
gossos va venir a asseure's als peus de Mencheres quan es va asseure en el sofà
davant de nosaltres. Bones tenia una mà al voltant de el seu got i l'altra
subjectava la meua.
"T'agrada el whisky?" Mencheres va preguntar.
"Per l'amor de Déu, nomé s dis-nos la teua proposta ja", vaig dir
precipitadamente, com Mencheres tenia l'habilitat de llegir les ments, ell havia
sentit els meus interns i impacients preguntes de qualsevol manera.
Freds dits es van tibar al voltant dels meus. "No puc evitar-ho", vaig dir,
mé s per a Bones que per a Mencheres. "Mira, só c hàbil coquetejant amb coses i
després matant-les o solament matant-les. No caminant amb marrades.
Mencheres ens va fer volar tot el camí fins a ací per alguna cosa, i no era per a
preguntar si el whisky era bé".
Bones dits va sospirar. "Gransire, si pogueres ser tan amable…"
Ell va agitar una mà per a deixar la resta de la frase en l'aire. Ací anem.
Mencheres es va inclinar cap a avant, els seus ulls d'acer es van trobar amb
els cafè fosc de Bones. "Propose a una aliança permanent entre la teua línia i
la meua, Bones. Si accedeixes a aquesta aliança, et donaré el mateix regal

de poder que una vegada em va ser donat".
Guau. Segur que açò no ho vaig veure venir.
Bones va colpejar lleugerament la seua barbeta mentre jo canviava de

posició en el meu seient. La política de vampirs em posava nerviosa per regla
general, i el pensament d'una aliança permanent amb aquest vampir en particular
mega- esgarrifó s no em feia feliç del tot. Havia de haver-hi una mica més. No veia
a Mencheres llançant-ho només per ser magnà nim.
Bones semblava estar d'acord. "Vols mancomunar línies i donar-me mé s

poder? Perquè sent que ací hi ha una mica més que no m'està dient, Gransire?"
La cara de Mencheres estava impassible. "Una guerra està rà pida a

ocó rrer, l'he vist. Amb la teua nova força i les nostres línies combinades,
tindrem una millor oportunitat de guanyar".
"Ho has vist?" Vaig preguntar. "O ho has vist?"
A més de el poder per a llegir la ment d'algú amb pols, Mencheres també
era conegut per les seues visions. Xicotets albires del futur i tot açò . No estava
segura si creure-li — Per què Mencheres no jugaria la loteria tot el temps?—
Però Bones creia que Mencheres tenia aqueixa habilitat, i ho havia conegut per
segles.
"É s precís", Mencheres va contestar, sense emoció en el seu to.
Bones ho va considerar acuradament. Jo seguia silenciosa. Aquesta era el

seu desició n Ell era qui havia conegut a Mencheres tota la seua vida no-morta.
Em vaig abstenir de començar a expressar la meua desaprovació només perquè
Mencheres em feia sentir incò modament nerviosa.
Bones va assentir amb el cap després de una llarga estona. "Ho faré".
I sabia que Mencheres va poder sentir quan vaig pensar, oh, merda. No
obstant açò , no va fer comentaris. Es va alçar, amb tot el seu llarg cabell negre i
els seus astuts ulls de granit, i llavors va abraçar Bones.
"Segellarem la nostra nova aliança la setmana vinent. Fins llavors, No li'l

comentes a ningú , excepte a els qui més confies".
Llavors Mencheres va soltar a Bones i em va donar un somriure
hivernal. "Ara pots anar-te, Cat".
La casa que Mencheres va utilitzar per a afavorir la reunió en honor a la

prò xima aliança entre ell i Bones tenia un valor sentimental per a mi, en certa
manera. Era la mateixa mansió on havia conegut a Ian quan havia intentat
extorquir-me per a unir-me a ell, però havia acabat lligant-me a Bones en lloc
d'açò . Aparentment li pertanyia a Mencheres, i Ian només l'havia estat usant per
aqueixa nit.
Parlant de Ian, com el senyor de Bones, s'havia donat a si mateix una

invitació per a la celebració d'aquesta nit. Bones també tenia ací a tots els
integrants directes de la seua línia, bé sobre dos-cents vampirs, i açò sense
explicar als ghouls als quals ell havia tendit una mà per a engendrar-los, els
quals eren aproximadament altres cent.
Mencheres no podia convidar a tots els seus descendents directes

sense llogar un estadi de futbol, així que el nivell de poder i la preferència,
havien decidit la reducció de qui estava convidat. Per a exhibir la seua nova
aliança, diversos notables vampirs mestres d'altres llinatges estaven presents, i no
tots ells amistosament.
Molts dels sofà s ornamentados que estaven alineats en l'à rea al voltant la
palestra temps arrere, també estaven absents. Hi havia massa gent ací ara per a
tenir molt espai ocupat. Era prà cticament un saló sol per a estar dempeus,
amb cadires i sofà s reservats només per a la prò pia
elit que s'atrevira a asseure's en ells. Tant en el centre de la palestra com en

el centre de la cambra, no hi havia tals estris. Nosaltres està vem tots dempeus..
Aquest era el nombre més gran de persones no mortes que alguna vegada
havia rondat. La meua pell prà cticament ballava amb totes vibracions que venien
d'ells. La nostra companyia de guà rdies d'elit consistia en Spade, Tick Tock,
Rattler, Zero, i prop de una dotzena de vampirs una mica més familiars. Els seus
noms podien escapar-se'm, però els seus nivells de poder no. Encara en una
cambra plena amb més de la meitat de gent de Bones i Mencheres, els nostres
escortes crepitaban amb un advertiment tà cit. M'alegrava que estiguera dins
de aquest grup, i no enfront de ells en combat. Estaria acabada contra ells.
Quan entrem en la palestra elevada quadrada, vaig tenir la sensació

d'estar en una palestra de boxa. Allí estava a un costat Mencheres i en l'altra
cantonada Bones, ningú parlava. Fins i tot els espectadors estaven silenciosos.
Llavors Mencheres va caminar a grans passos cap al centre i va dirigir les cares
cap a ell.
S'havia vestit amb una tú nica egípcia, tota blanca, amb un cinturó al
voltant de la seua cintura, que hauria apostat el meu darrere al fet que era d'or
pur. Al voltant de les parts superiors del seu braç tenia més cintes d'or, i la seua
pà l·lida pell tenia un centelleig groc amb prou faenes perceptible. Va deure
haver-ho desempolsat ell mateix. Amb el seu llarg cabell fosc solt, nomé s
subjecte amb una prima corona de lapislá zuli en el seu front, es veia com eixit
d'una antiga pintura al fresc de la tomba d'un Faraó . Dimonis, per la qual cosa
sabia, hi havia una pintura al fresc d'ell en alguna part de la tomba d'un Faraó .
"Tots vostès estan ací per a ser testimoni de l'anunci de la meua lleialtat
en una aliança que només serà trencada per la mort. A partir de la segü ent nit,
cada persona que pertany a Bones és també meua, com tots els meus só n ara
d'ell. Com a prova de la meua paraula, oferisc la meua sang per a segellar
aquesta aliança. Si ho traïsc de qualsevol forma, també serà el meu cà stig.
Crispín,
qui es fa cridar a si mateix Bones, acceptes la meua oferta de mancomunar les

nostres línies?"
Bones va estrènyer la meua mà una vegada i va anar a parar-se al costat

de l'altre vampir. "Ho accepte".
Mencheres va fer una pausa, tal vegada per a l'efecte dramàtic. "I què
ofereixes com a prova de la teua paraula?"
La veu de Bones va ser forta. "La meua sang és prova de la meua

paraula. Si traïsc la nostra aliança, serà el meu cà stig".
Normalment, haurien de tallar les seues mans, estrè nyer-les en una

formal encaixada, i anar-se a casa. De fet, alguna cosa similar a una cerimò nia
matrimonial vampírica. Però hi havia una mica més que anava a succeir
aquesta nit del que nostres convidats estaven informats. Tothom ací sabia que
Bones i Mencheres mancomunaven les seues línies, però el que no sabien era
l'activitat extra. La transferència de poder. Només aquells de nosaltres en la
plataforma no vam mostrar sorpresa quan en lloc d'açò , Mencheres va esquivar
el tradicional cort de mà i va inclinar el seu cap cap al coll de Bones.
Va haver-hi una onada d'exclamacions dels observadors. Supose que

havien entès el que a més estava passant. Tres files a dalt, vaig sentir a Ian
escopir una bruta maledicció , i vaig somriure. Uh oh, algú es va sentir ofès?
Ian no va ser l'ú nic. Havien diverses veus inconformes del costat de
Mencheres de l'enorme cambra. Les persones els qui ò bviament pensaven que
un dia tindrien la sort de rebre aqueix regal ells mateixos. Aqueixa era l'altra
raó de per què teníem als guà rdies amb nosaltres. En el cas que algú , o varis,
anaren més que eloqü ents amb el seu descontentament.
Mencheres va ignorar tot açò i no va deixar de beure del coll de Bones.

Quan per fi va alçar la seua boca, vaig veure a Bones trontollar-se una mica en
els seus peus. Drenar drà sticament a un vampir li feia més feble, i per
l'aparença de Bones, Mencheres havia netejat el seu plat.
"La meua paraula d'honor, segellada en sang", Bones va parlar amb veu
aspra. "Lliurement donat i acceptat".
Mencheres va inclinar el seu cap a manera invitació després, i Bones va

enfonsar els seus ullals en la gola exposada de l'altre vampir.
Açò va ser diferent a quan Mencheres va beure. Alguna cosa va canviar

en l'aire. Un corrent invisible en la cambra va créixer. L'electricitat està tica
semblava saltar de les dues figures en el centre de la plataforma, i pestañ eé ,
fregant els meus braços com si haguera sigut crivellada. Ací estava, la
transferè ncia de poder. Bones em va dir que Mencheres havia d'expulsar-la
amb la seua sang; no era alguna cosa que podia ser robat simplement per algú
bevent d'ell. Fins i tot mentre observava, la pell del vampir egipci va començar
a resplandecer amb una llum interior esgarrifosa, com si un milió d'estels
estigueren tractant d'escapar-se de la seua carn.
Damunt de nosaltres, va haver-hi un so de moviment abrupte i de

baralla. Algú estava o intentant començar una renyina o detenir-la. Spade va
proferir una ordre, i vampirs mai abans vistos van baixar del sostre com a
aranyes letals. Van caure damunt del petit aldarull, i en llavors el soroll es va
detenir amb igual velocitat.
Bones encara bevia, ignorant tot al voltant de ell, les seues cames
forjant sota ell. Sabia que no obtenia nutrients de la sang de Mencheres, però
ingeria el cru poder amb cada estirada de la seua boca. Aqueixos estels
brillants de llum en la pell de Mencheres es van confondre gradualment amb
la carn de Bones amb la mateixa facilitat que l'arena absorbeix aigua de mar.
Era encantador observar — i atemorizante.
Un zumbido va començar a créixer en l'aire, llavors en un instant, es va alçar

travessant de costat a costat amb un fragoró s so. Instintivament vaig posar les
meues mans sobre les meues oïdes, al mateix temps en què Bones es trontollava
cap a arrere. Vaig saltar cap a avant i ho vaig atrapar, baixant-ho al sò l. Mencheres
es
va comportar millor, però no per molt. Dos dels seus homes ho van agarrar
mentre el seu cap s'encorbara i ell es trontollava, veient-se amb prou faenes
conscient.
Vaig subjectar a Bones en la meua falda. Els nostres guà rdies van
formar un cercle protector al nostre al voltant amb un lladruc d'advertiment
que si algú s'acostava seria assassinat. No era una exageració . Tots estaven
armats amb ganivets de plata. Igual que jo. Havia revestit les meues cames sota
el meu vestit roig.
Mencheres es va recobrar a si mateix prou com per a remugar, "La meua

sang, lliurement donada i acceptada com la prova de la meua paraula", abans
de mossegar el coll d'un humà portat amb aquest propò sit. Vaig apartar la
mirada, acariciant la cara de Bones i esperant que ell es despertara.
Diversos minuts més tard, ho va fer. Vaig sentir la rà fega d'energia que
em feia crispar abans que les seues parpelles començaren a agitar-se. De sobte
Bones se sentia poc familiar per a mi. La vibració de poder que normalment
traspuava d'ell no va augmentar simplement — es va mantenir augmentant i
augmentant, fins que se sentia com si era fó ra a explotar justament en els meus
braços.
La seua mà es va tancar sobre la meua immediatament després, i la vaig

halar cap a arrere. Em vaig sentir com si haguera posat la meua mà en un
endoll.
"Maleït infern, mascota, açò se sent alguna cosa diferent", van anar les
seues primeres paraules.
Vaig col·locar una mà vacilante sobre ell. "Està s bé?"
Era el més estú pid de preguntar considerant aqueixa crepitante energia

que prà cticament disparava espurnes cap als meus braços, però no vaig poder
evitar-ho.
Ell va assentir amb el cap i va obrir els seus ulls. "Molt. De fet, mai m'he
sentit millor. Almenys no fins que estiguem tot sol".
Porc. Ara sabia que era el mateix home de qui em havia enamorat.
Bones podia haver canviat de poder, però no de cap altra forma. Era quasi un
alleujament veure que els seus pensaments seguien on sempre16.
"Llavors allunya't de mi, el teu colze està clavant-me el renyó —"
Alguna cosa en la seua cara em va fer detenir a la meitat de la seua frase.
"Què?" Vaig preguntar. "Acabes de cridar-me porc?"
Em vaig congelar. Havia dit açò en veu alta?
"Maleït infern, no ho vas fer!" Ell em va respondre, alçant-se d'un salt en

un à gil moviment.
Déu meu, ara podia llegir les ments? Cap de nosaltres havia pensat que
açò ocorreria.
Bones em va alçar i em va besar. Hi havia tanta energia crua penetrant

d'ell que la seua llengua quasi em lastimaba quan es lliscava cap a la meua
boca, però després es va sentir bé. Molt, molt bé..
"Shh", ell va murmurar en la meua oïda quan la seua boca es va

arrossegar per la meua.
Podia endevinar el per què del secret, per descomptat. Està vem en
companyia mixta, i si els enemics de Bones no sabien que ell tenia una nova
habilitat per a llegir les ments, llavors no es preocuparien per ella sent
utilitzada en contra seva..
No diré gens. Però tu i jo haurem de parlar d'açò , perquè no pots

solament envair la meua ment cada vegada que estigues curió s.
"Ahh!"
16
en anglés to find his mind still in the gutter: és una expressió referida a una persona que
pensa constantment en sexe o en coses relacionades amb sexe.
Va eixir de mi en un pantaix quan va mossegar el meu coll en el segü ent

instant. Mare de Dé u, els meus genolls es van tornar febles. Bones em va
sostenir quan van perdre força completament en el segü ent segon.
Havíem planejat que ell prenguera una mica de la meua sang després.
Encara que ara estava exageradament ple de suc de vampir, aquest no podia
alimentar-ho. Només la sang humana podia, i la meua encara mitjà qualificava.
D'aqueixa manera, no era la commoció d'ell mossegant el meu coll el que em
col·lapsava. No, eren les feroces ones erò tiques que es vessaven per sobre de
mi amb cada estirada de la seua boca. Merda sagrada, mai havia sentit alguna
cosa com açò abans. Ell em havia donat sexe oral amb similar efecte.
Bones va alçar la seua boca de la meua gola però no em va soltar, la qual

cosa era bé , perquè podria haver perdut l'equilibri. Gràcies a Dé u ell havia
deixat de mossegar-me quan ho va fer — hauria estat avergonyida de tenir un
orgasme davant de mil persones. Era prou dolent que tots ells pogueren sentir
simplement quant em havia agradat tenir el meu coll convertit en una pajilla,
però almenys no era a punt de demanar un cigarret.
"No t'avergonyisques", va dir Bones pel baix. "Assec el mateix cada

vegada que bec de tu. Acabarem ací prompte, Gateta, ara que les formalitats
han acabat".
Ell encara tenia el seu braç al meu al voltant quan es va girar cap a
Mencheres. L'altre vampir estava renovat grà cies al seu donant de sang, si ben
menys sensualment, hauria apostat. Van estrè nyer les seues mans una vegada
abans d'afrontar a la multitud.
"La nostra aliança ha sigut segellada", va dir Mencheres formalment.
Bones va ser més informal sobre açò . "Llavors aquesta é s una festa,
amics. Tinguem-la".
Capítol 10
TRADUÏT PER JHOS
BONES, SEMPRE PARANOICO QUE UN D'AQUESTS convidats

poguera ser el misterió s benefactor de Max, estava fixat a el meu costat. No em va
importar per dues raons. Primer, podria estar en el correcte. Hi havia una
maleïda quantitat de persones sense pols ací, i qui sabria quants d'ells eren
realment aliats? L'altra raó era simple. Aqueix nou batec de el seu poder se
sentia com una carícia al llarg de la meua pell.
Però quan els humans nus, homes i dones van eixir a barrejar-se amb
els convidats, em vaig detenir en sec.
Bones va riure entre dents, sentint la pregunta en la meua ment, o

endevinant-la en el meu rostre.
"Aquestes só n entremesos, Gateta. Veus la lluentor que els cobreix? É s una

mescla molt especial, comestible també. Notes els que tens braços extres? No
tenen defectes de naixement, aqueixos braços só n bocades amb forma
d'extremitats pegats damunt d'ells. Els ghouls han de menjar també".
Em vaig quedar amb la mirada fixa amb incredulitat mentre un dels

entrepans errants s'asseia sobre la falda d'un vampir, oferint el seu coll.
Entretant, un ghoul tranquil·lament mossegava el que semblava ser un fals
quart braç que eixia del seu tors. Guá cala!
Vaig trobar la meua veu. "Aquesta és la versió mé s malalta d'un entrepà

que alguna vegada he vist. Com obliguen a aquestes persones a accedir a
açò ?
Agafant les seues ments?"
Ell bufó . "Ni properament. Só n voluntaris, mascota. Alguns só n humans

que li pertanyen a Mencheres o a mi, i els altres só n fanàtics, per falta de una
millor paraula. Gent que sap de vampirs i ghouls i esperen que
algun tipus de no-mort agradable els esculla per a canviar-los. Ocorre, per
descomptat. Si no, no vindrien cap a nosaltres en rajades. Alguns d'ells
ofereixen mé s que una mica de menjar o una beguda, però aqueixa é s la seua
elecció . No ho requerisc."
Oh, llavors hi havia sopar i entreteniment. Com havia canviat la meua

vida. Ací estava jo, un dels amfitrions de una vetlada de disparar-i- mossegar
per a honrar l'aliança de Bones amb un vampir mega-mestre. Què vindria
després, presidir una orgia en massa?.
Bones va atrapar la meua mà . "Aconseguirem escapolir-nos en un

moment", em va murmurar, portant-me cap a un despatx proper. Una vegada
que passem pels prestatges des de-el-pis-fins a-el-sostre, va pressionar una
palanca, i llavors està vem en un estret passadís fosc abans que vera on estava.
"Tú nel secret?" Vaig bromejar. "É s molt de capa i
espasa17". Ell va somriure. "Ah, ací estem. Per fi sols".
"Ací" Era una petita cambra, sense mobles, ni finestres. Nomé s amb una
escotilla en el sostre, com de trenta metres quadrats.
"Condueix cap a sostre a través de l'à tic", em va informar. "La forma mé s

rà pida d'eixir a tot có rrer, si un ho necessita. També, aquesta cambra té
gruixudes parets de concret, així menys so viatja."
Així que açò significava que podríem parlar sense ser escoltats. "Pots
llegir la meua ment ara", vaig respirar. "Dé u meu, Bones, aqueixa més o menys
m'espanta ".
"Et diria que no escoltaré els teus pensaments, però açò seria una
mentida. Està s massa prop de mi perquè jo els bloquege completament, i
no
17
Un tipus de novel·la d'aventures, on impera l'honor i els duels amb espasa, un exemple é s
Els tres mosqueters.
puc dir que ho faria si poguera. Vull saber tot de tu, Gateta. El que em mostres, i
el que intentes no mostrar-me".
No tenia sentit discutir sobre açò . Si haguera estat dotada amb el mateix
poder, seria igual de culpable d'usar-ho. Mencheres havia dit que la força de
Bones creixeria, però no havia esmentat que podria rebre també noves
habilitats. Em preguntava què mé s anava a ser diferent.
"La meua vista i la meua audició só n més clares", Bones va respondre

per mi. "I per descomptat em sent significativament més fort. Pel que fa a quin
mé s és diferent, haurem de esperar i veure".
"Encara no estic segura d'açò ," vaig remugar. Era estrany que traguera
les preguntes de mi, abans que fins i tot les poguera preguntar.
Bones va estudiar la meua cara. "No he canviat, mascota. Simplement les

meues habilitats. Pots creure açò ?"
Ell hauria sentit la resposta abans que jo la diguera en veu alta, però ho
vaig fer de totes maneres..
"Sí".
Bones em va donar algunes gotes de la seua sang per a reabastecer el

que ell havia begut, abans de tornar a les dubtoses festivitats. Vaig tenir la
impressió de que havia engolit una botella de NoDoz18, estava tan elè ctrica. Do
estarà fent volteretes quan obtinga la seua mostra per a la seua col·lecció
setmanal, vaig pensar irrellevantment.
Tate estava a l'altre costat de la cambra. Va atrapar la meua mirada i

va fregar el seu nas, dues vegades. Em vaig tibar. Aqueixa era un vell senyal
que significava problemes. Es va girar en aqueix moment, d'aqueixa forma no
seria evident per a ningú el missatge que havia sigut intercanviat.
18
Medicament que serveix per a no dormir
Est era el moment on les noves habilitats telepá ticas de Bones vindrien
bé. Alguna cosa estava passant, Tate està rar. Si tens una manera de bloquejar
aquest lloc, ara seria el moment de fer-ho.
Bones es va dirigir cap a Mencheres, mantenint-me prop de el seu

costat mentre passà vem entre altres persones. No van creuar paraules. Tal
vegada Mencheres també havia sentit el meu advertiment mental, perquè va
assentir amb el cap una vegada, i llavors va fer senyals a un guà rdia proper.
Ací va ser quan tot l'infern es va soltar.
Un vampir que caminava en la nostra adreça va esclatar. Simplement va

explotar en trossos de chamuscabas parts de cos. Llavors tres més es van
apressar en la nostra direcció a velocitats de kamikaze19.
Bones em va llançar a través de la cambra amb un tir desesperat 20 cap a

Tate, qui es va llançar cap a davant. En el moment exacte. L'explosió de vampirs
atacants momentà niament em va ensordir. Tate em va atrapar, usant el seu cos
com un escut del sobtat ataque bombes humanes i inhumanes escampades per
tot nostre al voltant. Dos més dels nostres entrepans vius van explotar com vés-les
romanes, esguitant sang a tot aquell que fó ra prou afortunat de no ser assassinat
per la proximitat. Vaig estirar el coll sobre el muscle de Tate i pateé mentre ell ens
treia fora de la gentada.
"Maleïda siga, deixa'm anar!"
"No entens", Tate em va deixar en el sò l, donant-me un tosc codazo en el

cap que breument em va atordir. Llavors vaig començar a forcejar amb ell
mentre accelerava a travé s de la multitud de persones. Cada eixida estava
protegida per vampirs que li pertanyien a Bones o a Mencheres, però ens
19 kamikaze: Terme utilitzat per a referir-se al terrorisme suïcida.
20 En anglé s Hail Mary Football: un tir de futbol americà , on el jugador es clava per a fer el
llançament.
van deixar passar despré s d'una ordre cridada per Bones. Sentir la seua veu em
va fer afeblir-me per l'alleujament. Almenys encara estava viu.
Tate va subjectar la seua mà sobre la meua boca, sense deixar de có rrer,

encara quan ho vaig mossegar. Era el major dany que podia infligir en la
posició en què em tenia, llançada sobre la seua esquena com un sac. Nomé s
després que vam estar fora en la gespa va deixar de có rrer.
"Deixa anar la meua mà , he de tornar endins", ell quasi gruñ ó , deixant-me

caure.
Vaig soltar el meu agarre i vaig començar a cridar. "Quins diables, Tate!
Penses que nomé s vaig a quedar-me ací fora mentre persones estan explotant
—"
"Hi ha una bomba, Cat. Aquest lloc va a esclatar".
La commoció em va fer callar per un segon, llavors vaig començar a anar

cap a la casa una altra vegada.
Tate em va donar una dura punyada, balancejant-me cap a arrere.
"No tinc temps per a explicacions", va escopir. "Però vaig a aconseguir

que tothom isca, fins i tot el teu amant vampir. Si veus a Talisman, agarra-ho.
Està involucrat. Protegeix el perímetre, Cat".
Ell va có rrer a tota velocitat de retorn endins, i vaig lluitar amb la

possibilitat de seguir-ho o no. Tot dins de mi cridava que entrara de nou i li
explicara a Bones sobre la bomba. Què si Tate no arribava a temps?
Mentalment em vaig mantenir cridant-li l'advertiment, però amb tot el caos,
no sabia si em sentiria.
La meua decisió va ser feta quan vaig veure tres formes corrent
d'amagatotis per el sostre. Oh, teníem rates intentant abandonar el vaixell,
no?
Els vaig agarrar en l'aire mentre saltaven al sò l, llançant-los a les

parets amb la velocitat del meu salt. Vaig tenir nomé s un segon per a
identificar-los abans de xocar violentament contra els seus cossos, i en aqueix
instant, sabia a els qui enfilar. Els dos vampirs menors van ser travessats
amb dagas
mentre jo partia el crani de Talismà amb els murs de pedra, no matant-ho,

però atordint-ho
Va tornar a la consciència amb frenesí de mossegar amb les seues dents.

Talismà era un vampir mestre i ell no estava disposat a caure dò cilment.
Rodem a través de la pastura, tots dos esbocinant a l'altre. Prompte estava
coberta de marques confuses de mossegades on les seues dents em van tallar,
però no es van tancar. Només quan jo vaig clavar un ganivet a través del seu
cor ell es va congelar. Amb un somriure malició s ho vaig moure una fracció .
"Un gir i serà s cecina de boví, imbècil. Em quedaria quiet si estiguera en

el teu lloc".
Però ell no era jo. "No estaré atrapat com el teu pare", va dir, i va provar
la seua declaració movent-se agitadament damunt de mi, esmicolant el seu
propi cor amb les seues accions i quedant-se flácido.
"Merda!" Vaig exclamar, i ho vaig apartar.
No era hora de considerar acuradament el suïcidi de Talismà . Les portes

de la casa es van obrir i grups de vampirs i ghouls van eixir, guiats pels
guà rdies. Hi havia punts d'ells, que es veia com un formiguer sent evacuat. No
obstant açò , cap de les cares pertanyia a Bones.
Vaig veure a Annette enmig de la multitud i la vaig agarrar. "On està

Bones?
Per què no està ell ací fora? Ell ho sap, veritat?"
No vaig voler dir que hi havia una bomba, esperant no causar pà nic si les
persones no ho sabien encara. Annette es veia bastant cansada, el seu usual
componiment fred estava absent.
"Encara està endins. No eixirà fins que tota la seua gent estiga fó ra i
trobe a els altres que estan involucrats".
"Oh no, no ho farà ", vaig grunyir.

Annette va halar bruscament del meu braç i no em va deixar anar.

“Crispín va dir que et mantinguérem ací fora", ella va insistir, detenint-me.
Deixant tot de costat, vaig gaudir de el que vaig fer despré s. De

manera superficial, però real. Vaig girar i la vaig colpejar tan fort, que va caure
al sò l amb una abolladura en el seu crani. En el costat prà ctic, també la va
prevenir de detenir-me.
Veuen? No va ser tot per diversió .
A mesura que m'abalançava cap a la casa, quasi vaig xocar violentament

contra Spade.
"Ni penses a detenir-me", li vaig advertir, subjectant alguns ganivets per

a emfatitzar la meua amenaça.
Ell amb prou faenes ens va mirar. "Has de venir amb mi, necessitem
traure a Crispin. Tate també està encara endins. Fent un cà lcul, tenim menys
de quatre minuts".
Quatre minuts! Els vampirs podien sobreviure a moltes coses, però tenir
el seu cos sencer volat en trossos no era una d'elles. La por em va fer
imprudent, i em vaig llançar cap a la casa en una carrera de mort, amb Spade
mantenint-me el pas.
Està vem en el corredor desert quan ell va saltar. Havia estat cercant en
les cantonades el perill i no ho havia esperat de l'home al meu costat. El seu
puny va disparar al meu cap, però no ho vaig veure venir. Tot el que sabia era
que en moment havia estat mirant amb atenció al voltant d'un corredor, i al
segü ent, veia estels abans que tot es tornara negre.
Quan vaig obrir els meus ulls, està vem tombats en la gespa a cent iardes
de la casa. Spade encara em subjectava amb un agarre implacable. Fins i tot
les seues cames estaven embullades al voltant de les meues.
"Tu, traïdor fill de "puta , me les vaig arreglar per a dir, lluitant sense
èxit. Spade em va donar un somriure ombrívol mentre que tibava el
seu agarre.
"Ho sent, à ngel, però Crispín em mataria si haguera deixat que

t'ocorreguera qualsevol cosa".
Alguna cosa es va moure en el sostre. Amb la meitat de Spade damunt

de mi no podria veure què , o qui, era.
"É s aqueix ell?" Vaig preguntar
desesperadament. Spade va estirar el seu
coll. "No estic —"
Una explosió ho va tallar i va il·luminar el cel, tan brillant com si el

mateix Déu tirara de un interruptor. Vaig cridar, encara lluitant mentre Spade
es llançava damunt de mi amb el seu cos cobrint el meu. La meua cara es va
estrè nyer en la pastura mentre colps secs i pesats aterraven a tot arreu. Hi
havia trossos de la casa caent en la gespa com a sofre proverbial. El fum
estava escanyant-me fins i tot amb la meua cara contra la terra.
Spade no es va moure per alguns minuts, ignorant les amenaces que vaig
expressar amb veu entretallada. No va ser fins que els sons d'objectes que
queien es van detenir, que em va deixar asseure'm dreta, però ell va mantenir la
seua agarre rígid.
Els vampirs i els ghouls que circulava al voltant en massa no havien

cridat amb la visió de la casa explotant en la nit. Es veien desconcertats, però
no traumatizados.
"Charles, dó na'm una mà amb açò ".
Bones va aparè ixer damunt de nosaltres en el fum remolinante. Estava

tan alleujada de veure-ho, que quasi vaig plorar. Estava cobert de sutge,
majorment despulle on la seua camisa i els seus pantalons havien sigut
cremats, i el seu pèl tenia pegats chamuscados. També tenia a tres vampirs en
els seus braços. Quan va aterrar, ell els va tirar al sò l.
"Subjecta a aqueixos dos. Bèsties sagnants", es va queixar, pateando a

un. El tercer es va asseure dret i va sacsejar el seu cap per a netejar-la.
Era Tate. Gràcies a Déu, ho havia tret viu també. Spade em va soltar
mentre Bones s'agenollava al costat de mi, i vaig tirar els meus braços al
voltant de ell.
"M'alegre tant que estigues ben… i mai més els dó nes ordres als
teus amics que em detinguen una altra vegada, maleïda siga!"
Bones va riure ahogadamente. "Podem discutir per açò més tard,

Gateta?
Encara tenim assumptes que ordenar, després de"tot .
Llavors em va espentar cap a arrere per a mirar-me. "Què et va

passar? Et veus mastegada".
Va prendre un dels meus ganivets i va tallar el seu palmell. Vaig

prendre la seua sang, sentint que el dolor en el meu cap disminuïa.
"Juan i Cooper estan bé?" Vaig preguntar, intentant albirar-los entre

la gentada.
"Puc sentir-los", Tate va contestar. "Estan bé".
Bones li va donar a Tate una mirada tallant. "Com sabies el que anava a
passar?".
Els ulls de Tante van brillar de color verd. "Aqueix cabró de Talisman es
va acostar a mi mentre tu i Cat estaven fó ra en alguna part. Va dir que havia
sentit que jo estava enamorat de Cat, i em va oferir una oportunitat de tenir-la
per a mi solament. Tot el que havia de fer era assegurar-me que estigueres a
l'interior de la casa després que els cossos començaren a esclatar. Talismà
pensava que voldries mantenir a Cat tan allunyada de qualsevol magrana
errant com fó ra possible, així é s que la trauria, i llavors hauria salvat el meu
propi darrere al mateix temps. Després, tu mort, una Reaper cercant consol.
Diria que era una gran temptació ".
"Sabia que mai faries açò , Tate", vaig dir immediatament. "Eres un home
massa bo".
va riure amb més que un polsim d'ironia. "No estigues tan segura
d'açò ..
Probablement ho lamentaré després".
Bones va clavar els ulls en Tate per un llarg moment. No vaig dir el que
era obvi — que a pesar que a Bones tampoc li importava, tampoc, però ell va
poder haver abandonat a Tate en aqueixa casa perquè morira. Però ho havia
agarrat i havia salvat la seua vida en lloc d'açò . Sense Bones fent-los volar fora,
Tate s'hauria cremat. Els dos s'assemblaven mé s en el seu honor que ho
pensava que mai reconeixerien.
Però com Bones havia dit, hi havia assumptes mé s urgents a la mà ara

mateix. Com els dos infeliços vampirs a cinc metres de distà ncia. Els meus ulls
es van estrènyer mentre els relumbraba. Intentant fer esclatar a l'home que
estimava, no? Açò ho veuríem.
Capítol 11
TRADUÏT PER DAMA FOSCA
ESTÀ VEM EN LA PART MÉ S LLUNYANA DELS JARDINS DE LA.

casa encara enfonsant-se. Els bombers havien arribat. Igual que la policia,
però aquesta vegada, Juan i Tate ni tan sols es van molestar a mostrar les seues
credencials.
No amb tants vampirs capaços de donar-los ulls verds a l'equip

d'emergè ncia perquè apagaren les flames primer i preguntaren…mai.
La qual cosa era la raó per la qual cap policia s'havia acostat malgrat els
crits molt forts dels sis autors de la foguera d'aquesta nit. Els altres quatre
havien sigut reunits quan els primers dos els van delatar sota pressió extrema.
A cap dels convidats se li havia permès anar-se mentre açò continuava, per
ò bvies raons, malgrat algunes protestes. Després de dues hores de
“interrogatoris,” el principal artífex de l'atac es va revelar finalment com un
vampir anomenat Patra.
I al fet que no saben, aquesta Patra també era el misterió s benefactor de

Max, no obstant açò no tenia idea de qui era ella, ni molts menys per què volia
veure'm morta.
Tan aviat com Bones va escoltar el nom, es va abatre i va mirar fixament

a Mencheres. El vampir Egipci va tancar els seus ulls amb una mirada que
podria haver-hi anomenat dolor.
“Deixa'm endevinar,” vaig dir, observant les seues reaccions amb

alarma. “Estem parlant de un vampir realment vell i poderó s?”
Bones va voltejar la seua mirada cap a mi. “Si. De més de dos mil anys i
mestre.
Mencheres, saps el que açò significa.”
La tú nica de l'altre vampir no era blanc brillant ara, i aqueixa bella pols
daurada en la seua pell havia sigut reemplaçat per cendres. Just ara, estava
pensant que igualava la seua expressió .
Els seus ulls d'acer es van obrir, i qualsevol emoció que podria haver
estat sentint van ser tancades darrere de una mà scara impenetrable.
“Si. Significa guerra.”
“Aquells de vostè s que no pertanguen als nostres llinatges,” va dir Bones

amb veu clara. “facen la seua elecció ara. Queden-se ací i unisquen-se a
nosaltres, o escullen a Patra i marxen-se. Obtindran una passada lliure
solament aquesta nit. En cas que veja de nou a vostès o a els seus sense
invitació , els mate.”
Mencheres es va lliscar a el seu costat. “Decidisquen,” va dir

simplement.
Alguns dels quals es van acostar a nosaltres eren un fet. Spade es havia
mogut abans que les paraules acabaren de ser pronunciades. Rodney ho va
fer, també, i diversos altres membres notables de la comunitat sense pols.
Vampirs i ghouls que no reconeixia escollien el nostre costat, ja siga per
lleialtat a Bones o a Mencheres, o per temor a ells.
Llavors estaven els dubtosos.
Diversos es van lliscar cap a la nit, la seua absència sense paraules, però
el seu punt assenyalat.
Llavors estaven els indecisos, esperant veure quants es quedaven i quants

s'anaven abans d'escollir un bà ndol. La persona que em va sorprendre més dirigint
a la seua gent amb un assentiment tallant cap a Bones va ser Ian. Havia estat
segura que ell prendria aqueixa llarga caminada cap a la nit, per la forma en
què havia sigut eclipsat per Bones en els dos ú ltims mesos. Vaig mirar a Bones i
vaig pensar una sola oració : No confie en ell.
Un mig encongiment de muscles va ser la seua ú nica resposta.

Quan va acabar, aproximadament el setanta per cent dels vampirs

Mestres independents havien tirat la seua sort amb nosaltres. Els altres trenta
van ser solament una indicació de l'oposició . Qui sabia quants parlaven de
debò en estar parats al nostre costat aquesta nit? Solament el temps ho diria.
Promeses fetes, tothom va abandonar les ruïnes de la casa. Esperava

que Mencheres tinguera segur, perquè acabava de perdre un munt de coses de
valor en la detonació . Llavors de nou, no vaig pensar que ‘venjança de no mort’
no es veuria com una raó plausible per a reclamar la seua pò lissa.
Mencheres, Rattler, Tick Tock, i Zero acompanyats per Bones i jo en la

nostra camioneta especialment equipada. Era amb vidre a prova de bales, entre
altres coses, i abans que l'encenguérem, Zero la va revisar a la recerca de
qualsevol artefacte explosiu. Enganya'ns una vegada i tot açò 21. Spade i Rodney
van estar a càrrec dels quatre saboteadores del partit. Apostataba que tindrien
un llarg dia enfront de ells.
“Com aqueixa dona va aconseguir que aqueixos vampirs Krispy Kreme a

si mateixos? Ò bviament els humans havia estat en trà nsit en convertir-se en
bombes errants, però els vampirs? No sembla el seu estil.”
Tick Tock estava conduint. Mencheres va ser obligat a viatjar, i Bones i jo

anà vem en el seient posterior. El bé é s que aquesta monstruositat vehicular
tenia una tercera fila així els altres vampirs no s'encimbellaven en les nostres
faldes.
“Probablement sostenint a els qui estimen com a ostatges i despré s

amenaçant-los amb donar-los un miserable turment si es negaven,” va
respondre Bones. “No moltes altres coses farien que un vampir renuncie a
la seua vida de
21
Es refereix al refrany: ‘Fool m'onze, shame on you, fool em twice, shame on em’, que
significa: Si m'enganyes una vegada, la culpa és teua; si m'enganyes dues vegades, la culpa é s
meua.
aqueixa manera, però ho sabrem amb certesa quan interroguem als altres més
extensament.”
Vaig fer una ganyota. “Déu, llavors en veritat no puc culpar-los per el
que van fer. Tal vegada no hauries de ser tan dur amb ells-“
“Van venir ells a mi a intervenir?” va interrompre Bones. “No. Jo hauria

tractat d'assistir-los a ells i a les seues famílies si ho hagueren fet, però no ho
van fer, així que ells sabien les conseqü ències.”
No vaig discutir més. Els vampirs exercien tot un conjunt diferent de

regles, i per quasi matar a Bones… seah, ells mereixien el que reberen.
“Ella realment alliberarà a les seues famílies?”
Bones es va encongir de muscles. “Estarà al seu favor. Sinó altres

amenaces no funcionaran tan ben la prò xima vegada.”
“Odie aquesta merda,” vaig grunyir. “Punyalades per l'esquena. Ostatges.

Atacs suïcides. Família i amics lastimados sol perquè estimen a algú en el
costat equivocat de la frontera d'ullals. Solament es posarà pitjor ara, no?”
“Si.”
La majoria del temps l'honestedat de Bones era la raó per la qual em

vaig enamorar d'ell. Llavors hi havia moments quan desitjava que ell solament
em mentira jodidamente.
Vaig soltar un profund sospir. “Açò posa les nostres noces en espera. No hi
ha forma que esperem aconseguir amb èxit una festa així amb tot el que està
succeint ara. En comptes de ‘Ací ve la nú via,’ probablement estaria caminat cap
a l'altar amb un munt de sorolls estranys abans d'una gran bomba explotara.”
“Ho sent, mascota,” va dir Bones. “No seria segur, no en aquest

moment.”
No llevat que caminem directe a una oficina de correus i fem els honors
allí, vaig pensar amb tristesa, després em vaig assotar a la meua mateixa per
ser tan infantil. Així que tindrem les nostres noces en un altre moment, gran
cosa. Considerant el que aquesta nit quasi s'havia convertit, unes noces
cancel·lades hauria de ser la menor de les meues preocupacions.
“Així que qui é s aquesta Patra, de totes maneres?” Vaig preguntar. “No té
sentit que haja arribat a tals extrems per a ajudar a el meu pare a assassinar-
me…i despré s permetre que el seu lacayo Talismà li oferira un tracte a Tate per
a traure'm de la casa abans que explotara.”
En el seient davanter, vaig veure a Mencheres tibar-se inclusivament

abans que Bones diguera. “No, no ho té, no és així Gransire? De fet encara que
puc pensar diverses raons per les quals Patra et voldria mort, i a mi també ara
que fusionem les nostres línies, no tinc la menor idea de per què vindria
darrere de la meua esposa.”
Alguna cosa en el seu to em va fer mirar-ho sostenidamente…i despré s

davant el silenci del vampir en el seient davanter. Hi havia mé s succeint ací de
el que es veia. La tensió creixia fins que quasi es podia veure com una boirina.
“Mai va ser sobre Cat,” va dir Mencheres al final..
“Disculpa?” Ara estava molesta. “Quan algú tracta que et maten, per
la qual cosa sé , es tracta de tu.”
Mencheres no es va voltejar, sinó que va seguir mirant la carretera enfront

de ell.
“Llavors el que saps està malament, perquè hi ha una altra raó per a
matar-te. Max i Calibos creien que no li importaves a Bones, així que pensaven
que podrien eixir-se amb la seua amb el que feren. Però Patra sabia que Bones
t'estima. Prou com perquè la teua mort fó ra un colp devastador per a ell, la
qual cosa faria més fà cil matar-ho després. Aqueixa és l'ú nica raó per la qual va
ajudar a Max, perquè ella no té interè s en tu, Cat. Matar-te solament era un
mitjà per a arribar a Bones.”
Bones va murmurar una maledicció fins i tot mentre jo esclatava, “Però

per què? Que li va fer Bones a ella?”
El rostre de Bones era ombrívol. Amb el sutge i la cendra embarrada

sobre ell, lluïa molt perilló s.
“Crec que é s moment que explique Gransire.”
“Tots envegen les meues visions,” va dir Mencheres amb amargor. “No
saps el que és que et pregunten per què , per què , per què no vaig veure el
terratrèmol venir, o el tsunami, o el volcà , o l'avió estavellar-se, o qualsevol
tragèdia que es cobra la vida d'aqueixos al voltant de mi. No sé el que fa que
algunes coses vengen a mi amb la claredat de diamants afilats, mentre unes
altres só n fosques, i unes altres mai s'albiren en l'absolut. Solament puc
advertir de el que estic segur… i després espere a veure si só c ignorat.”
Pestañ eé. Açò era el més molest que havia vist a Mencheres mai. El seu
exterior astut i fred es havia trencat seriosament, i semblava com si volguera
travessar el parabrisa amb el seu puny. Tick Tock li va donar una mirada
evaluativo per el rabillo d'ull, sens dubte decidint si detenir-se o no.
“Ningú t'està culpant pel que va succeir aquesta nit,” va dir Bones en un to
afable. “Però encara no has contestat a la meua pregunta.”
No, no ho havia fet, però havia fet un bon treball embullant l'assumpte.
Dimonis, amb prou faenes podia recordar jo mateixa com havia sigut la
pregunta després d'aqueix esclat.
Oh, clar, per què la gossa realment vella volia a Bones mort.
Enfoca't, Cat!
“Li vaig advertir a Patra fa molt el que ocorreria si s'anava per un camí
segur.” La veu de Mencheres era tan baixa que vaig haver d'esforçar-me per a
sentir-ho. “Fa segles, vaig tenir una visió de un home casant-se amb una dona
que no era ni humà , ni vampir, ni ghoul, i després el mateix home empunyava el
ganivet que matava a Patra. Així que com a vegada Bones… tan aviat com es
va revelar que Cat era una mestissa i et vas casar amb ella en el de Ian, Patra va
saber que el que li havia dit fa anys havia arribat a succeir. Així que l'ú nica
forma que ella evite aqueixa destinació és matant-te.”
“Tu fill de gossa.” La meua veu era un grunyit furió s. “Tu sabies que
Patra vindrien darrere de Bones amb tot el que tenia, però no li vas advertir.
No vas fer na-dó na!”
“Gateta, les lluites internes no resoldran gens,” va dir Bones, però ell no
sonava content tampoc. “Hem de mantenir-nos units, sinó estarem fent el treball
de Patra per ella.”
La lò gica va penetrar la part aferrissada de el meu cervell que estava

pensant, Mata! Mata! Cap al vampir en el seient davanter.
Mencheres va sacsejar el seu cap. “Tinc guà rdies vigilant a Bones des
d'aqueixa nit en el de Ian. Els ú nics moments en els quals no ho vaig fer van ser
quan vostè s dos estaven duent a terme missions per al teu oncle. D'altra
banda, jo… jo esperava que quan Patra s'adonara que jo havia tingut raó , ella
deixarà el seu complot contra mi. Però després del que et va succeir a tu, vaig
saber que ella havia fixat el seu curs. I per açò és que poc temps després, vaig
fer la meua oferta de una aliança amb Bones. Sense ella, Crees que algun de
vostès tindria oportunitat?”
Dures paraules, Bones li va donar a Mencheres la mateixa mirada

indiferent. “Tens molta raó vaig a matar a Patra pel que va fer a la meua esposa.
Sense importar si baralles a el meu costat o no.”
“Per què dimonis no ho faria?” vaig preguntar amb irritació . “Sembla

que ella ho vol mort també, o no hauria fet brases la seua casa esperant que ell
estiguera en ella amb tu. De fet, oh tot poderó s, per què no l'has derrotat el teu
mateix? No pots manejar-la el teu sol?” Mencheres va tancar els seus ulls. Va
ser Bones qui va respondre a la meua pregunta.
“Hi ha més sobre Patra que tu no saps. Ella va escollir el seu nom de
vampir en honor a la seua mare, un dels governants mé s famosos d'Egipte, i
solament escurçat quan ho va canviar. Patra és la filla de Cleò patra, i
Mencheres es rehú sa a matar-la…perquè ella é s la seua esposa.”
Capítol 12
MARQUIS ERA UN BAR SWINGER 22 on el&S M 23estava de moda i els

humans eren la minoria. Per a harmonitzar amb l'estil de tot-aquesta permès,
estava fent-me passar per la tercera persona en un trio amb Tate i Dave.
Bones estava ací en alguna part, però no li havia vist. Era bastant difícil per a
mi ocultar qui era sense caminar junts del braç.
No era que estiguérem ací a la recerca de diversions i jocs lascius. A

pesar que està vem en guerra amb els no-morts -els més famosos no- morts, per
a ser precisos- encara tenia un treball que fer. Despré s del fiasco mortal amb
Belinda, Do encara no havia trobat una altra dona per a reemplaçar-me com a
esquer, i aquest club va ser denunciat per ser un lloc d'on diverses persones
havien desaparegut. Fins i tot vaig pensar que anava posar-se molt difícil
intentar equilibrar el meu treball amb tota la commoció de la meua vida
personal, el treball no esperava per ningú . Ni tan sols per la filla de Cleò patra
de dues mil anys d'edat..
Seguia passant-ho mal enfrontant-me a açò , però Bones em va recordar

que les persones que só n recordades centenars o fins i tot milers d'anys
després de la seua època, estaven obligades a deixar una impressió duradora
en els seus contemporanis. Dit així, supose que no va ser una sorpresa que
alguns dels personatges destacats de la histò ria –o els seus descendents, com
Patra-- hagueren sigut canviats per un vampir o un ghoul. Però Mencheres no
solament havia canviat a Patra, també s'havia casat amb ella uns pocs anys
després de convertir-la. Prà cticament un festeig llampec, pel que fa a les
parelles sense pols. I era encara pitjor per a ell que, si ben no s'atrevia
22
D'intercanvi de parelles
23
Sado & Masoquisme
a matar al seu ex emmanilla, estava clar que ella no semblava tenir els mateixos
dubtes sobre ell.
Per a barrejar-me amb la gent de Marquis, em vaig fer un canvi d'imatge

radical. Em vaig tenyir el pèl amb àmplies metxes negres, i el meu vestit, si
poguera cridar-se així, semblava una combinació de l'ú ltim tango a París 24i
American Chopper 25.
Dos cercles de cuir negre subjectes als meus pits per fines cadenes de
metall, era tot el que em cobria de cintura per a a dalt. Un tanga negra de cuir
era la meitat inferior, amb més cadenes penjant de la cintura en una absurda
versió de una faldilla. Unes mitjanes per sobre de la cuixa acabades en cuir
incrustades amb pues dobles fent de de lliga, i portava unes sabates amb talons
alts de plata massissa. Molt millors per a enviar a algú a l'infern amb ells. Havia
sobrecarregat l'ombra negra d'ulls fins que els mapaches i jo quasi podíem passar
per cosins. Vaig afegir nombroses cadenes entrecreuant els meus braços, aquesta
nit no podia acabar prou rà pid.
Dave i Tate estaven vestits amb atrocitats iguals. Més cuir negre, cadenes i
fuets. O el personal de Do veritablement tenia a mà vestits per a totes les
ocasions possibles, o algú de vestuari tenia un munt d'explicacions que donar.
Ens van registrar cercant armes en la porta, malgrat les nostres

cadenes. Com de costum, les meues sabates de plata van ser passats per
alt.
24
L'ú ltim Tango a París, és una pel·lícula franc-italiana de 1972. un home de 45 anys, que
recentment ha enviduat, i Jeanne, una xica de 20 anys (Maria Schneider), actriu amateur, es troben
casualment mentre visiten un pis de lloguer a París. L'atracció entre ells és molt forta, i intervenint
tan sols unes quantes paraules, fan l'amor apassionadament en el pis buit.
25
American Chopper, é s una sè rie de televisió emesa per Discovery Channel, del tipus reality
xou i en part documental. Mostra l'activitat quotidiana en un taller de disseny i muntatge de
motocicletes exclusives i personalitzades de tipus chopper.
Havia demostrat que ocultar un arma a plena vista era molt eficaç. Estava
guiant dins a Tate i Dave sense que ningú notara res. Deixant que la batalla
campal 26començara.
Els tres examinem l'interior del Club. Fins i tot jo, que havia vist molt,
parpellege davant l'espectacle que m'envoltava..
Parelles que es portaven l'u a l'altre amb collarets, com si estigueren

passejant un gos. Cada persona tenia un fuet. Quasi em vaig sentir exclosa.
Davant de nosaltres s'estava produint una disputa domèstica. Un home li va
donar un revés a la seua parella tan forta que la sang va esguitar la seua boca.
El meu sobtat pas avance va ser interromput quan ella va gemegar de plaure,
demanant un altre colp.
Eugh. Bé , què esperava? S&M no significava Suau i Mal·leable.
El que per poc em delata com una persona quasi normal, va anar la
meua reacció quan faça una ullada a la pista de ball. Deixant els colps a l'atzar a
un costat, que semblaven ser la norma, alguns humans i els seus companys no-
morts li estaven donant al ball brut un nom completament nou.
“Guau,” va murmurar Tate. "Estan cardant enmig de la pista de ball."
“Puc veure-ho.” Va haver-hi un to d'urgè ncia en les meues paraules.
Dave em va somriure de gairell. “Juan plorarà per haver-se quedat

atrapat en la camioneta. Si estiguera ací estaria cridant, l'autenticitat é s
imprescindible! I baixant-se els pantalons.”
Açò em va relaxar prou com per a riure'm. “Tens tota la raó . Bé , anem a
rockear, xics, però no obliden mantenir els llapis 27 dins de les seues
butxaques. Tenim un treball que fer”
26
Campal, free-for-all”, també pot traduir-se com “tots-contra-tots”.
27
Eufemisme. Els seus penis dins de els pantalons.
Durant la mitja hora segü ent, ens relacionem sense problemes mentre,
al mateix temps, ens les arreglà vem per a fer un escombratge de la zona. Fins a
el moment, gens semblava assassí, fins i tot encara que fó ra desagradable i
brutal.
Vaig sentir un zumbido de poder molt a prop. Bones havia arribat a ser
tan familiar per a mi que ho vaig reconè ixer solament per la seua aura. Tan
casualment com vaig poder, vaig fer una ullada sobre el muscle de Dave,
cercant-li. Els meus ulls es van obrir quan ho vaig trobar.
Bones estava sense camisa, amb els seus exquisits mú sculs en moviment
sota la seua pà l·lida carn mentre ballava. I sant cel, Quan havia trobat el temps
per a perforar-se els mugrons? Aqueixos anells havien de ser de plata, aqueixa
seria l'ú nica cosa que el cos d'un vampir no repel·liria de manera natural, però
hauria d'haver sigut obligat a fer-ho en comptes d'haver-ho fet per prò pia
voluntat, alguna cosa que Bones ò bviament no faria. Aqueixos cercles de plata
brillant atreien la mirada cap al seu pit esculpit. Fins i tot em va portar un
minut notar els seus pantalons, i llavors em vaig quedar congelada.
“Segueix movent-te, Cat,” va murmurar Dave.
Continue per on anava, mirant per sobre de el muscle de Dave mentre

ballava. Els pantalons de Bones estaven fets per complet de primes cadenes de
metall unides entre si. La pell treia el cap entre els buits cada vegada que es
movia, i qualsevol podria dir que no portava gens sota ells. Ell va cridar la
meua atenció i va somriure, passant-se la llengua per els llavis prou lent com
perquè jo notara que els seus mugrons no eren l'ú nica cosa que es havia
perforat.
Jo estava començant a excitar-me pensant en com se sentiria aqueixa

punta28 en la seua llengua, quan una bruna va espentar a la gent de la seua al
voltant per a mirar a Bones, la seua expressió era de commocionat delit.
28
spike, una classe de pearcing que pot tenir una o dues puntes per costat.
“No m'ho puc creure, eres tu! T'acordes de mi? Recorda Freixe, a la fi de els
vuitanta. Per descomptat, llavors jo era humana. Quasi no et reconec amb el pèl
negre, solies ser ros...”
Bones li va llançar una mirada penetrant que hauria congelat el ferro,

però ella va continuar, sense fer-li cas. “… has vingut ací abans? Jo vinc tot el
temps, i puc ensenyar-te l'à rea privada de la festa.” Bones de seguida va perdre
la seua mirada molesta i li va somriure. “Priscilla, Veritat? Per descomptat que
et recorde, afecte, Vas dir à rea privada? Mostra-me-la”.
Bones es deixe arrossegar cap a fora per ella. Tate va mirar, lleugerament
asqueado torçant el gest. “Açò no et posa malalta? Com la meitat de les dones que
es troba han tingut alguna cosa que veure amb ell?” Vaig ignorar açò i em centre
en Bones i en Priscilla. Bones li deia que jo estava en el menú d'aquesta nit, i si
aqueixa à rea privada era prou discreta com per a sopar.
“Ho é s,” deia Priscilla mentre li recorria amb les mans. “No puc esperar
per a cardar amb tu ara que só c un vampir. Eres sorprenent abans, i ara
solament pot millorar…”
Rechiné les dents. Tate solament deixe eixir un bufido de comprensió .
Priscilla va tirar de la boca de Bones cap avall al costat de la seua. Sabia

que havia de mirar a un altre costat, però no podia. Tampoc podia saltar a
través de la pista de ball i colpejar-la fins a convertir-la en una massa
pegajosa, que era el que realment volia fer. Però si ho fera, seria com agafar un
megà fon i anunciar-me a mi mateixa. Llavors vaig veure a Bones besar-la amb
una minuciositat que va fer que les meues ungles es clavaren en els palmells de
les meues mans. No és real, igual que no é s real quan tens un romanç amb
l'objectiu d'un treball, em vaig recordar a mateixa.
Però dol com si fó ra real, fent que em preguntara com feia Bones enfront
d'açò quan la situació s'invertia i era jo la que feia una besada francès i
m'involucrava sentimentalment amb un altre home. Almenys ell
atrape la mà de Priscilla per a detenir-la quan la rodamó n arribe a la part

davantera dels seus pantalons.
“Prompte, afecte, despré s que em haja alimentat,” li va dir Bones amb

un sensual ronroneo. “No vols estar distraida, veritat?”
Bones l'espente de nou cap al nostre petit grup.
“Est é s William,” va dir assenyalant amb el cap cap a Dave, que estava
encara en els meus braços. “La resta no só n dignes de ser nomenats,” finalitze,
indicant-me a la meua i a Tate.
Priscilla va recó rrer el seu pit amb un dit, “Com és teua? Mai m'ho vas
dir”
El porte la mà d'ella a els seus llavis. “T'ho diré més
tard.” Les meues dents rechinaron una altra vegada, però
no vaig dir gens. “Segueix-me,” va dir Priscilla. “Per ací.”
La seua antiga promiscuïtat per fi era ú til, vaig pensar sombríamente

mentre ens acostà vem a la porta de l'habitació oculta. Ens hauria portat molt
temps trobar-la pel nostre propi compte. Estava oculta sota una barra que no
s'utilitzava en el racó més allunyat. Havies de detenir-te darrere de un mig-
mur i alçar la falsa barra per a poder veure les escales. Van descendir, el soroll
dels juerguistas i de la mú sica ofegava el so. Alguna cosa donava colps en
la cambra, més enllà de l'estret passadís, pujant i baixant amb l'augment de
volum a mesura que ens acostà vem.
“Benvinguts” Priscilla va somriure quan va obrir la porta. “Al Marquis

real.”
La cambra no era gran, però estava ple de a dalt a a baix amb

dispositius artificials de tot tipus. Esposes penjades de les parets, els punys
que estaven units a elles estaven tacats de sang. Passem per davant de unes
taules de treball plenes de una diversitat de coses que mai voldria
conè ixer, corretges i sivelles desgastades pel freqü ent ú s. Una roda? Ni tan sols
volia suposar perquè serviria.
El soroll de colps que havíem sentit, va resultar ser la flagelació n d'una

parella lligada a un dels pals soldats. Estaven cara a cara amb el seu botxí, els
seus fronts xocaven contra el pal amb cada colp, i per les seues mirades, podria
dir-se que no estaven gaudint del seu cà stig. L'amo del fuet va fer una pausa en
la seua calculadamente rà pid i violent compà s per a fer-nos una ullada. Era un
vampir, d'aproximadament dos-cents anys per la sensació de la seua aura.
“Què em has portat, Priscilla?”
Hi havia un altre vampir que dropejava en la butaca més propera,

bevent del coll de una inconscient dona que estava en la seua falda.
“Clients, Anré ,” va dir ella.
El va posar els seus ulls de color xerè s sobre mi. "La prendré a ella. Serà
un plaure marcar la seua perfecta pell". Despré s va avaluar a Bones “Em
sembles familiar, ens coneixem?”
Bones li va somriure amb fredor. “No formalment, però vam có rrer un

darrere de l'altre a Londres, al voltant de 1890, quan jo estava cercant a un
tipus anomenat Renard. Em recordes ara? Em vaig portar el seu cap però et
deixe la resta d'ell.”.
Anré va baixar el fuet. La comprensió va florir en el seu rostre, i

després li va disparar a Priscilla una mirada realment malvada.
“Idiota, saps qui és?”
Priscilla va mirar a Bones confosa. La seua distracció em va donar

l'oportunitat
–i la gran satisfacció - de noquearla i després estampar el meu taló de plata
just enmig de el seu cap.
“É s l'ú ltima vegada que em fot,” vaig dir sense dirigir-me a ningú en
particular.
El vampir que estava en el sofà , va contemplar alarmat el canvi,

congelat sobre el coll de la seua víctima. Després m'abalance sobre ell. La xica
estava agafada per les mans i la llance a Dave mentre li donava un cabezazo al
vampir amb una força brutal. Es va quedar atordit per un moment. Just prou
com perquè jo poguera clavar el taló de la meua sabata en el seu cor i travessar
en línia recta la seua esquena. Anré va començar a retrocedir, encara que no hi
havia cap lloc per on poguera anar-se. Tate i Dave estaven darrere d'ell, Bones i
jo està vem enfront de ell.
“Per favor no em maten, no els he fet gens,” va gemegar.
“Maleïda siga, mostra una mica de dignitat. Eres una vergonya per a la
nostra raça,” Bones li reprendió .
“Tate, agafa a la infeliç parella,” li vaig indicar.
Tate es va acostar a ells, va tallar el palmell de la seua mà , i la va posar

contra cadascuna de les seues boques. Prompte els seus hematomes van
desaparèixer. Despré s els va deslligar del pal, agrupant-los a espentes lluny
dels altres cossos.
Anré li va tendir una mà a Bones. “No tens motius per a fer-me mal.
Vols a els humans? Só n tots teus.”
Vaig negar amb el cap. No eren sempre els matones els que més temien
les represà lies? “Li tems a ell, però só c jo de qui has de preocupar-te.”
Vaig arreplegar un dels seus fuets caiguts i ho vaig trencar per a aclarir-
ho. Bones va pensar que no podria suportar veure el que li va fer a Max, però jo
podia provar que no era massa remilgada quan es tractava de fer el necessari
treball brut.
“Dó na'm els noms dels teus altres companys de jocs Anré . Nega't i, bé …
ací tens moltes coses que semblen joguets. Has provat algun d'ells en tu
mateix ú ltimament?”
Una hora després jo tenia un nom --- Slash. Estava ací en alguna part,
cercant el seu sopar en potència. Amb tot el soroll d'a dalt, dubte que si mé s no
sabera el que li havia passat a Anré .
Em vaig obrir pas entre els ballarins, cercant a un home amb el

tatuatge d'un drac de plata al llarg de la seua mandíbula. En el camí, vaig ser
colpejada, espentada, i fins i tot bufetejada per una gelosa dona que la seua
parella es va apartar en l'ú ltim moment. Ni tan sols es disculpe, de cap manera.
Solament em va mirar i va dir amb brusquedat, “No era el teu regal!”
“Llavors t'ho retornaré,” vaig respondre, i li vaig donar un

bon colp.
Sincerament, que podia passar per dir, Disculpa?
Algú m'agarre per darrere. Unes mans fredes es van moure sobre els
meus pits acariciant-me. Em vaig posar tibant, però no li dí un fort codazo en el
pit. Encara no.
“Estic millor per davant,” ronroneé amb la meua millor imitació de

rodamó n-submissa. De seguida va tirar del meu cap bruscament cap a arrere,
amb tanta força que vaig perdre alguns brins de cabell pel seu agarre. Vaig
estrè nyer les dents. Seria millor que aquest anara Slash, o anava a estar
jodidamente cabrejada amb un idiota desconegut.
Aqueixa mà freda es va obrir pas des dels meus pits fins al meu estó mac
--- i no es va detenir. Bé, suficient de ser la Xicoteta Miss Submissa!
Em vaig donar la volta, perdent més pèl, i llançant cap amunt el meu
genoll al mateix temps. Era alt, bru i depravat, no tenia un tatuatge d'un drac de
plata en la mandíbula, em vaig inclinar. Després li a part d'una espenta cap a la
multitud de juerguistas que giraven a el nostre al voltant.
“Et vaig dir que só c millor de front.”
Va haver-hi riures per part dels altres ballarins que estaven prou a prop
per a presenciar-ho. Li vaig donar a l'Alt, bru i depravat una altra mirada
desagradable abans de girar-me per a cercar de nou a Slash. Havia de.
estar ací. No volia tornar demà si no podia trobar-li. De fet, estaria molt feliç si
mai tornava a posar un peu en aquest lloc.
Altres dues mans fredes es van lliscar al llarg de la meua cintura, tirant
de la meua cap a arrere contra el seu dur pit. Vaig estrè nyer els punys, a punt
de soltar-li una punyada de Thai Kickboxing, quan alguna cosa que vaig veure
pel rabillo de l'ull em va detenir. Van ser aqueixes escates gravades en un
costat de la cara del meu nou Romeo?
Em vaig donar la volta… i vaig somriure. “Sembles prou bé com per a

menjar-te, bonic.” L'home va somriure, estirant la cua del drac que s'enrotllava
des de la seua mandíbula fins a un costat de la seua boca. "É s gració s que
digues açò . Jo estava pensant el mateix de tu."
Comencem a ballar. Slash era aproximadament de la meua alçada, i va

utilitzar l'alineació dels nostres cossos per a traure el major profit. Li deixe
continuar durant alguns minuts. Just fins que va obrir la cremallera dels seus
pantalons de cuir i va traure al Sr. Ciclope.
“Whoa” vaig dir, em vaig allunyar girant mentre el tractava de trobar

una llar per a el seu rígid amic. "No hi ha algun lloc on puguem estar… sols?"
Slash va mirar el seu polla, com si esperara que protestara. Despré s va

tirar del meu braç. "Veuen amb mi. Conec el lloc indicat".
Vaig veure amb alleujament que estava sent atreta cap a la barra falsa. Si
haguera anat en l'adreça oposada, tot l'infern es haguera deslligat. Slash ni
tan sols es moleste a tornar a ficar el seu polla dins del seu bó xer. Aqueixa cosa
va estar fó ra tot el temps com si estiguera assenyalant el camí.
“Oohhh, que emocionant,” vaig dir mentre l'alçava la falsa barra per a
revelar aqueixa escala oculta. Slash va prendre la meua mà , quasi arrossegant-
me darrere d'ell. L'estretor va fer que el camí es fera molt incò mode a mesura
que avançà vem cap avall. Nota mental: dutxar-se al mé s prompte possible.
“Crec que et sorprendrà s,” va dir mentre obria la porta. Despré s es va

detenir en sec. “Que diab...?”
Ho vaig espentar amb totes les meues forces. Slash va caure

despatarrado. Va relliscar fins a detenir-se en el fastigó s pal, que ara tenia la
forma sagnant d'Anré encadenat a ell.
Vaig tancar la porta darrere de mi. Bones es va tirar damunt de Slash, va

arquejar una cella cap a la seua erecció que es desinflaba rà pidament, i despré s
va somriure glacialment.
“No, company, espere que sigues tu qui se sorprenga”
‘’Si podem anar-nos en silenci, crec que no haurem de cridar a l'equip, "
va dir Tate mentre apilava el cos de Slash damunt del d'Anré. Priscilla i l'altre
vampir sense nom van ser amuntegats al costat de ells.
“Intentar passar desapercebuts eixint per la porta posterior amb la cua

entre les cames?” esbufegue Bones “La por és una motivació important. Si ens
amaguem, llavors no hi ha gens que faça que algú li'l pense abans de
considerar la possibilitat d'establir el seu negoci una altra vegada en
aquest lloc,
veritat?”
Ho vaig prendre en compte. En la majoria de les nostres operacions,

hem tingut un enfocament d'aixafar-i-apropiar-se. Aixafar a els xics dolents
(o les xiques!), apropiar-se de les proves (el que vol dir els cossos) i despré s
anar-nos. Tal vegada aqueixa estratè gia necessitava ser reconsiderada. Bones
tenia raó a prop de que la por és una excel·lent motivació . Patra estava usant
aqueixa tàctica contra nosaltres. Tal vegada també necessità vem recalcar que
jugà vem per a guanyar.
Li faça una ullada a Dave. El va assentir amb el cap quasi

imperceptiblement. Tate, no obstant açò , es va indignar. “Brillant pla, Guardià
de
Criptes29. Vols que ens portem aquests caps com a record, que despré s agitem
les mans enfront de ells i els diguem: ‘Eren dolents’. A tots els monstres
d'allà fora? Està s boig!"
“Estú pid. Covard”
Bones va llançar ambdues paraules amb claredat. Tate li gruny i jo vaig fer
que ensopegara i caiguera mentre vigilava a Bones.
"Has d'haver relliscat, perquè sé que no estaves disposat a fer gens,

veritat?“ Tate alce la vista cap a mi, i despré s va deure haver-se adonat de les
conseqü ències de seguir avant a travé s de la intenció de la meua mirada,
perquè va abandonar la seua actitud d'empipament..
“É s la teua decisió Cat. Què é s el que va a ser?"
Per estrany que semble, va ser el que va passar quan vaig espantar a
l'alt, bru i depravat el que em va fer prendre la decisió . Les persones al nostre
al voltant, els humans i els altres, solament havien rigut. No em van
interrompre i li van ajudar a donar-me una pallissa per a sotmetre'm.
"Els farem un advertiment i els vam mostrar les proves. Com tu has dit,
Tate - usaré aqueixos caps com a suport.”
"Totes les unitats, en"espera , li va dir Tate a la seua rà dio. No se

m'escape que semblava una miqueta molest i resignat.
Seguim el nostre camí de tornada a la planta superior en fila índia. Bones

anava el primer, seguit per mi, Tate, Dave i la nostra parella rescatada, els qui
no havien dit molt durant tota la nit. Quan tots vam estar fora, Bones em va
pujar al mostrador de la barra falsa, ja que les meues mans estaven ocupades, i
va deixar escapar una xiulada que fins i tot va depassar la mú sica a tot volum.
29
Crypt Keeper, és el presentador dels contes de la cripta una sèrie de tv. (no record si abans
es va traduir o no asi k ara com ara keda en espanyol)
“Apaguen aqueix soroll,” va cridar, dirigint una enfellonida mirada verda

resplandeciente cap al desconcertat vampir, que vaig assumir estava en la cabina
del DJ.
El tust del tecno va ser silenciat. Va haver-hi sons de protesta que es van
acabar quan la gent em va veure. Es podria dir que jo destacava, ja que estava
asseguda en una barra sostenint quatre caps tallats pels pèls.
“Faré açò rà pidament perquè puguen tornar a divertir-se. Só c la Xarxa

Reaper i aquests quatre” ---vaig sostenir els caps en alt perquè les veren
millor--- “van portar els seus jocs molt lluny matant als de la meua classe. Si
açò ocorre de nou ací, torné s.”
Dos-cents parells d'ulls es van quedar mirant-nos fixament, i la majoria

d'ells no tenien bategat en el cor. Em tibe en el meu interior. Qui sap com
eixiria açò ? Les coses podrien posar-se desagradables molt rà pidament. Bones
em va tendir la mà per a ajudar-me a baixar, deixe caure els meus grotescs
trofeus i me'ls vaig portar.
Tal vegada alguns d'ells van reconèixer qui era ell, o ho van suposar. O
tal vegada va ser simple apatia. En qualsevol cas, d'un en un, els humans i els
no- humans es van moure cap a arrere fins que va haver-hi un camí buidat des
de la nostra posició fins a la porta. Bones em baixe de la barra, i tots caminem
ininterrompudament cap a l'eixida..
“Jodidamente-irreal,” va murmurar Tate quan arribem a l'aparcament..
“Açò solament demostra el molt que has de aprendre”, va respondre

Bones.
Capítol 13
BONES I JO VAM SER A CASA DE DENISSE Al DIA segü ent. No

havia vist a la meua millor amiga des de feia molt temps, per el de la
preparació per al canvi de Tate i després per totes les repercuciones del meu
segrest. Així que passar una estona amb ella i relaxar-me era agradable. Denise
també ho sabia tot sobre mi, Bones, els vampirs, ghouls i fins i tot sobre la guerra
en la qual està vem ficats. Després de tot vaig haver de cridar-la i explicar-li les
raons que hi havia darrere de el seu abrupte trasllat. Probablement Don
solament els va dir, a ella i a el seu marit, Randy, que empacaren sense donar-los
una explicació del per què..
La seua nova casa estava als afores de Memphis. Per sort Randy era un
especialista informà tic privat i podia treballar en qualsevol lloc, perquè haguera
odiat ser la responsable que perdera el seu treball. Denisse havia renunciat al seu
treball poc temps després de casar-se, així que de nou, em salve de sentir-me
culpable. Ells no havien comentat gens, però crec que estaven intentant tenir un
bebè. Açò explicaria el seu sobtat interès per coses de les quals ella mai es
havia preocupat.
Un bon exemple era que ella va fer el sopar per a nosaltres en comptes
de demanar-la. Definitivament era un nou tret de la seua personalitat. “Està
molt ric”, m'entusiasme, servint-me mé s pollastre rostit. “Haurem de venir
ací en les festivitats. Com saben, a mi se'm crema fins a l'aigua.”
Denisse va somriure. “O podries fer la teua prò pia festa i deixar a

Rodney cuinar. No em havies dit que ell era meravelló s en la cuina?”
“Oh, clar que ho é s,” vaig respondre, amb la boca plena. Despré s incline
el cap. “Bones, que tan perilló s seriosa per a nosaltres tenir una festa de
Nadal?” Ell
va reflexionar sobre el tema. “Hauríem de convidar només a unes poques

persones, però no crec que siga alguna cosa per el que hauríem d'alarmar-
nos”.
Vaig engolir mentre desenvolupava la idea en la meua ment. “Mai he fet

alguna cosa així abans, els meus avis no era papallones socials i no em va venir de
gust massa divertir-me durant els anys que vam estar separats. La nostra casa
d'hostes està acabada, així que tindrem moltes cambres disponibles. No podem
casar-nos ara mateix, però podem tenir una petita festa. Aquesta serà el nostre
primer nadal junts Bones.”
Ell em somric. “Aqueixa és una excel·lent raó per a celebrar, i sé que

Rodney estarà encantat de venir a cuinar. É s el seu passatemps favorit.”
Denise va aplaudir. “Oh, va a ser genial. Mai abans he celebrat les festa
amb gent morta!”
Randy va posar els ulls en blanc, però Bones només va riure. “Si,
normalment açò ho fa una mica més interessant que una missa de mitjanit,
sospite.”
“També haurem de convidar a la meua mare,” vaig dir. “De fet, ella no
està molt lluny d'ací. On està la casa de Rodney? Aproximadament a una hora
de camí?”
Bones va assentir. “Si, vols visitar-la després?”.
Considere les meues opcions. Si ella sabera que havia estat tan a prop i
no l'havia visitat, mai podria traure-me-la de damunt. D'acord, llavors estava
decidit.
“La visitarem. Déu sap que ella estarà allí. Aqueixa dona mai ix.”
“Quan estarà llesta la seua nova casa?” pregunte Denisse.
“La setmana vinent. Crec que Do va tardar més temps, a propò sit, a
traslladar-la fora de la casa de Rodney, per a fer-la pagar per alguns dels
disgustos que li va tirar damunt en el passat. No hi ha cap raó perquè li
portara tant temps traslladar-la a un lloc segur, no és alguna cosa que jo li

vaja a explicar”.
Denise es va alçar, va furgar en el seu rebost per un minut, i després va

eixir amb una botella de ginebra sense obrir.
“Ací tens, si vas a anar a casa de la teua mare, necessitarà s açò .”
Els vam dir adéu a Denisse i a Randy una hora després, i ens dirigim cap
a la residència temporal de la meua mare. Va ser agradable conduir enmig del
camp, molt relaxant – fins que de sobte Bones ladeó el cap com si estiguera
concentrant-se, i després va estrènyer el pedal de l'accelerador.
“Què passa?”
L'havia dit uns moments abans que quasi està vem allí. Alarmada, vaig
aguditzar els meus oidos, però el meu abast no arribava tan lluny com el seu.
Tot el que podia sentir eren els sons de diverses famílies mentre passà vem
com una bala per davant de les seues cases.
“Maleïda siga, no m'ho puc creure,” Bones va
riure. “Què ?!”
El va continuar passant com una exhalació pels carrers a moltíssima

velocitat. “Oh, ja ho vores. I necessitarà s aqueixa botella que Denisse et va
donar.”
M'imagine que el que estava ocorrent no era un bany de sang, perquè ell
encara somreia desquiciadamente. Jo esperava que el so de la meua mare sent
decapitada per a morir no anara el que ho feia alegrar-se.
Quan ens vam detenir en l'entrada del que suposa havia de ser la casa de
Rodney, tot el que vaig escoltar va ser a ella passejant i murmurant
malediccions. Què era el que açò tenia d'inusual? Bones es va llançar fora
del
cotxe sense si més no apagar el motor i va colpejar la porta prou per a

sacsejar sorollosament les finestres.
“Obri Justina, o destrossaré la porta!”
La porta principal es va obrir de colp mentre m'acostava a un ritme mé s

lent que el que Bones. Després de tot algú havia d'apagar el cotxe.
Bones pas just per davant de la meua mare, fent cas omís de les seues
exigències perquè romanguera fó ra. Li va dirigir una malintencionada mirada
de gairell, i els seus llavis van tremolar sense control.
“Bé. Com jo no viu ni respir. Justina, tens el pèl una mica esvalotat,
afecte, has estat netejant la casa? No? I la teua cara…. si no et coneguera, diria
que aquestes sonrojada. Abans, quan jo era un puta degenerat, com tu solies
dir, sempre veia dones que tenien el mateix aspecte que tu. Després de
cardar.”
La meua boca es va obrir i em vaig fixar en el seu aspecte. Estava

vestida solament amb una bata, el seu pèl castany estava disparat en totes
adreces, la seua cara estava clarament sonrojada, i oh per Déu, açò era un
xuclador en el seu coll?
“Animal indecent, deixa't anar d'ací,” li va ordenar a Bones.
Ell va riure amb tanta força que es va inclinar per la meitat.

“Veritablement, ara açò és alguna cosa així ‘li va dir la paella al cassó ’, no é s
veritat? I pensar que la meua gateta solia estar aterrorizada que tu t'adonares
que ella feia l'amor amb un vampir. No tindrà s molt a dir sobre açò mai més,
veritat? Anem baixa, company, sal a rebre els aplaudiments! Estic
absolutament sorprès.”
“Bones” La veu de Rodney va eixir irritadamente des del pis d'a dalt.
“Tan sols deixa't anar d'ací.”.
Em vaig trontollar. “Mamà ? Tu i Rodney?”

Un rubor escarlata va afavorir els trets de la meua mare. “Ell estava

fent-me el sopar,” va balbotejar.
Vaig trobar la meua veu enmig de la sorpresa. “I aparentment també les

postres! No et cree. Tots aquests anys, em crucificaste per dormir amb un
vampir, i mira't. Rodney és un ghoul, eres una hipò crita!”
“El no mata a la gent, ells estan morts quan el va a per ells!” va rugir ella
amb una lò gica inqü estionable. “A més tinc 45 anys i no necessite rendir-li
comptes a la meua filla.”
Em vaig quedar mirant-la com si mai abans l'haguera vist. “A Rodney li

van agradar?” vaig preguntar.
Ella va esbufegar. “Li van agradar que
Catherine?” “Els collons30 que tens, açò !”
Bones va riure una altra vegada i es va assecar els ulls amb la mà niga.
“Anem-nos gateta. Solament havia de refregar-li açò , no em podia resistir.
Justina, Bé per tu i Rodney” --- es va sentir un altre riure pervers --- “una
valentia admirable.”
Bones em va portar espentant-me, maleint encara, fora de la casa. La

porta es va tancar de un colp darrere de nosaltres. Bones encara no podia
contenir el riure mentre ens allunyà vem a una velocitat més segura. “Estic
encantat que no la telefonares per a avisar, afecte. Açò no té preu”
No vaig respondre, solament em vaig recolzar en la cadira i vaig trencar

el segell de la botella ginebra.
30
Boles, ous, coratge, etc xD
El meu vestit era de color plata. Penjava fins als meus peus ciñ éndose a
la meua figura des de la cintura, dos llaços es nuaven en el meu clatell.
L'esquena estava nua i per davant tenia un profund escot en V que feia
impossible que utilitzara sostenidor. Ni tan sols podia utilitzar uns d'aqueixos
sostenidors adhesius.
Vaig frunzir el ceñ o reflexionant. “Serà s capaç de notar de seguida si tinc

fred. Só c la propietà ria de la casa, se suposa que no he de semblar una
qualsevol.”
Bones va aparè ixer darrere de mi en l'espill. “No sembles una qualsevol,

està s impressionant”. Un frec dels seus llavis en la meua esquena va
puntualitzar el compliment i com un senyal, tots dos mugrons es van endurir.
Si, sembla indecent, bé .
"Encantadora", va murmurar sobre la meua pell.
Havia d'encantar-li el vestit, ell ho va escollir. Bones sempre escollia

roba més reveladora que jo. Almenys jo havia escollit la roba interior, encara
que era minú scula, però ho havia fet. En algunes coses jo havia insistit a
desafiar el seu il·limitat poder de persuasió .
Bones va inclinar el cap cap a un costat per un segon. “El teu mami aquesta
ací.”
Vaig baixar les escales per a saludar-la, ja que Bones no estava vestit
encara. Jo no l'havia vist des d'aqueixa increïble nit en la casa de Rodney, i ni
tan sols volia saber si ells estaven ara, hum, eixint. Rodney, comportant-se com
un cavaller, no havia esmentat l'incident quan va aparèixer aquest matí per a
preparar el sopar, però jo havia sentit a Bones saludar-li amb un ‘Va arribar el
matador de dracs!’
Vaig obrir la porta… i el meu somriure es va congelar. Aquesta no podia ser la meua
mare.
El seu cabell castany estava lliure de cabells blancs i tè nia noves metxes.
Ja anara el maquillatge o una exfoliació química el que semblava haver-la
rejovenit deu anys en menys de tres setmanes, ningú ho sabia. El seu vestit de
vellut de color
ametista era més cenyit que el meu, en un costat tenia un tall alt en la cama i
en l'altre costat baixava fins a amagar el turmell. Un muscle estava nu a l'estil
grec, i el seu pèl estava mitjà recollit amb mechones solts per darrere. Els seus
ulls blaus eren l'ú nica cosa familiar en ella.
“Catherine.” S'acoste a mi sense abraçar-me. Bé, açò també era alguna

cosa familiar. “Realment hauries de vestir-te amb alguna cosa mes abrigat, està
gelant fó ra.”
Hola para tu també , Mami. O qui dimonis vulga que sigues, perquè estic
segura que la teua no sembles la dona que em va criar.
“Mira qui parla,” em vaig controlar. “Puc veure la part d'a dalt de la teua
cuixa. Dé u meu, si l'à via et vera, s'alçaria de la seua tomba!”
La meua mare va obrir la boca, va fer una pausa, i després va somriure.

“No li'l diré si el teu no ho fas.”
Aniria directament cap a la cuina per a caure de genolls impressionada

davant de Rodney. Ho contemple, havia aconseguit donar-li sentit de l'humor,
m'imaginava que tindria vudú , diversos pollastres sense caps i fer un munt de
gris-gris31.
“Anem a cercar ponche d'ou, Mami,” vaig dir, recobrant-me del xoc prou
com per a guiar-la dins de la sala. “Aquesta forta.”
31
gris-gris, acabe vudú , referint-se a un poderó s encanteri.
Capítol 14
TRADUÏT PER BELLEN
LA NOSTRA LLISTA DE CONVIDATS ERA XICOTETA A causa de

LES
adverses circumstà ncies d'estar en Guerra. Solament estaven Rodney,
Spade, Rattler, Tick Tock, Ian, Zero i altres vampirs.
Annette va portar com a cita a algú anomenat Doc. Mencheres no

estava ací, i açò estava ben para mi.
Els meus convidats eren Denise, Randy, la meua mare, Do, Cooper, Dave, Juan i
Tate.
Bones havia convidat a Ian en l'ú ltim moment. Ell no estava en la meua
primera llista de persones amb la qual volia passar el meu temps, però des que
ell s'havia unit al nostre costat, Bones va sentir que li'l mereixia. Havia estat
esperant que no apareguera, però va anar en va. De fet, em preguntava si la raó
que Ian vinguera era perquè sabia que estava ací malgrat les meues
preferè ncies, i volia que ho tirara a palades.
Està vem asseguts en el menjador. Ian havia arribat tard i tan aviat com
creue el llindar, la meua mare i Do es havia marxat de la taula. Ells estaven
permanentment prop de el porxo amb Dave, Cooper i Juan, que també tenia
una raó perquè no li agradara el vampir de cabell castany que estava enfront
de mi.
“Per què sembles nerviosa, Cat?” Em va preguntar Ian després que el

meu silenci en la taula augmentara.
“Tu no està s encara enfadada amb mi per haver segrestat al teu nuvi l'estiu
passat, no?”
Vaig resistir la urgència de llançar-li el meu plat. “Clar que no Ian. É s

només que a aquesta hora Bones i jo solem estar cardant com a conills. Així
que estic pensant quant he de esperar per a tornar a muntar-li.”
Ian no es va sorprendre. “Vas a deixar-la que m'insulte quan he vingut

de bona fe, Crispin?” va demandar.
Bones va alçar una cella. “Tu no està s sent insultat en absolut, i tornar a
explicar com vas tractar de forçar a Cat a el teu llinatge é s de molt mala
educació . Que siga l'ú ltima vegada que parles d'açò .”.
Les seues paraules van ser moderades, els seus ulls no. Ells nadaven en una lluentor
verd.
Ian es va recolzar en la seua cadira. “Bé, amic, mira't. Les teues arpes
salten per a atacar-me immediatament, i ací estava jo sent amb prou faenes
groller. Al principi vaig pensar que me la vas arrabassar per despit, però no é s
així veritat? Tu d'entre totes les persones caus presa de l'amor.”.
Hi havia més de 220 anys d'histò ria entre ells, tant bona com a dolenta.
L'aire semblava espessir-se al voltant de la taula.
“No has vingut ací nomé s per a parlar de la meua esposa veritat?”
Ian es va inclinar cap a davant. "Va ser el comportament de Max amb ella
el que et va portar a declarar una violenta retribució a tot aquell que haguera
tingut a veure amb ella. Per què no anava jo a voler veure el grau de
compromís que tènies abans que ficara el meu coll més enllà del que ja ho tinc?
Si està s enutjat solament per un sentiment d'orgull, doncs..." Ian va deixar
penjant la frase amb un moviment descurat de la seua mà . "Per què posar-me
en perill i a els meus per un mer altercat?"
“Recordes quan vaig posar un ganivet de plata en el teu cor, Ian?’’ Li vaig
preguntar resplandeciente. “No pots explicar quantes vegades he desitjat
haver-t'ho retorçat. Un mer altercat el meu segrest, tortura i intent
d'assassinat? Que et foten!”
"No estic minimitzant el que et va passar, Cat," va dir Ian alhora.

"Només declarant el meu interè s per la reacció de Crispin per açò . El que li ha
fet a Max li'l ha merescut, però açò podria haver sigut la resposta intel·ligent
de un líder que mostra el seu tremp, gens més. Pots apreciar la diferència?"
Els perforadores ulls turquesa de Ian es van trobar amb els meus. Era un
fred bastardo, ho sabia per experiència, però ha d'haver-hi més en ell de el
que vaig veure, o Bones ho hauria matat fa dècades.
Bones va inclinar el cap. "Ja tens la teua resposta, lan. La meua resposta és
completament personal quan es tracta d'ella".
"Que sort per a tu que Mencheres fusionara els llinatges amb tu i et donara
més poder. I parlant de la seua nova aliança, no puc imaginar per què t'ha triat
Mencheres abans que a mi, tenint en compte que dels dos, jo no só c el que es
va cardar a la seua esposa."
Em vaig quedar gelada quan Bones va soltar una maledicció . Ian, veient
la meua expressió , es va tirar a riure.
"Què, Crispin no t'ha explicat açò ? No sé per què , va succeir abans que
els teus pares hagueren nascut encara."
Em vaig alçar de la taula. No anava a parlar d'açò davant de Ian. Bones

em va seguir quan vaig ser fora, al porxo. Una vegada que vam estar sols,
em vaig tornar cap a ell.
"Per què? Sé que no pensaves molt a cardar abans de mi, però Patra va ser
la dona del teu Grand Sire!"
Ell va estrè nyer la mandíbula. "Jo no sabia qui era ella quan va ocó rrer.
Mencheres i Patra no havien estat en bons termes des d'abans de convertir-
me en vampir. Fa algunes dè cades, vaig conèixer a una dona, vaig passar la nit
amb ella i després una setmana mé s tard em vaig assabentar que era l'esposa
de Mencheres. Patra sabia qui era jo. Ho va fer per a ferir a Mencheres,
dimonis,
qui crees que li'l va explicar? Jo no entenia per què no em va matar en
aqueix
llavors, però despré s de el que ha ocorregut recentment, supose que sabia

que un dia ell em necessitaria al voltant".
En tenir relacions sexuals amb l'esposa de un altre vampir, Bones

estarien sota sentè ncia de mort, si el cò njuge agraviat triava reclamar-ho.
"Hi ha una mica més que no sà pia? Perquè preferisc no descobrir

que hi havia una mica més que vas decidir ocultar-me."
"No hi ha gens més. T'ho promet."
Vaig detenir el meu ritme per a mirar a Bones. Ell era magnífic, i com
mé s temps estava amb ell, més m'acordava que moltes dones havien
compartit aquesta opinió . Estava segura que més ex-aventures anirien
apareixent, però esperant que no anaren tan poderoses i homicidas com Patra.
“Molt bé. Tornem a entrar. Estic segur que Ian ens troba a faltar.. "
Bones va ignorar el meu sarcasme i em va llançar als seus braços. “Saps

que és quasi mitjanit?” va murmurar. “Nomé s falten dos dies més fins a Any
Nou.”
Moltes coses havien passat des del Nadal passat. Què portarà el
prò xim any?
“Coses millors,” va respondre Bones en veu baixa. “T'ho promet”
Em va besar, els seus llavis estaven més freds de l'habitual, però qui
necessita 98 graus quan ell em feia sentir així? De fet, començava a sentir-me
mé s calent mentre les seues mans es lliscaven baixant per la meua esquena.
Una branca propera es va trencar apagant el meu estat d'à nim i posant-
me en estat d'alerta instantà niament. Bones es va redreçar, trencant la
besada.
“Bé, amic. Em preguntava quant temps anaves a espiar-nos."

El seu to sardó nico va confirmar el que els meus sentits tardans

finalment van notar. Déu, Bones em va distraure a un nivell perilló s quan ens
besà vem. Encara sort que ell encara podia parar esment, encara que supose
que no era un consol per al meu encant. També era bé que el vampir en els
arbres no ens volguera matar.
Tate va eixir dels arboles sense trencar més branques. “Hola, Cat. Déu,
aquestes bella”
Oh, oh. Per què no podia dir nomé s, Bones festes?.
Dave va trencar l'ambient hostil acostant-se al porxo. “Company, ho vas

aconseguir!”
Una altra confrontació retardada.
“Dave.” Tate va somriure mentre rebia una abraçada d'ó s del seu amic.
Juan va eixir despré s, seguit del meu oncle. La usual expressió estoica de Do va
canviar en un somriure mentre s'acostava i abraçava a Tate. Bones va fer un
soroll cínic i em va guiar de tornada a l'interior amb un comentari de comiat
cap a Tate.
“Estic segur que no tindrà s problemes per a trobar el teu lloc en la casa del
cim de el pujol. Allí és on vas a quedar-te.”
Ian, sempre oportú , va triar aqueix moment per a acostar-se a mi. “Tu i
Crispin ja han resolt les seues diferències, veritat?”
“Sí. Ara ja serà s capaç de dormir aquesta nit.”
Ian va riure. La meua mare va passar davant de nosaltres i Ian li va fer

una ullada, amb una mica més que apreciació casual. “Cat, puc veure el que va
portar a Max a la seua caiguda.”
Li vaig retornar una mirada ombrívola “T'importaria no esmentar mé s

a Max davant de el que queda de la meua família?”
Ian va somriure sense un polsim de remordiment. "Per què estarien

enfadats amb mi? Em deuen no poca gratitud. Si jo no haguera convertit a Max,
llavors tu no hauries existit."
Açò va fer girar el cap de la meua mare. Com no va poder Ian haver
baixat la veu? Podria haver envestit el meu puny directament a través de la
seua estú pida boca.
"Ben fet," vaig grunyir. "Ella no sabia que tu eres el seu creador."
Bones va aparèixer darrere d'ell. “Amic, veuen amb mi un moment.”
No va esperar la resposta de Ian, però ho va llançar al porxo. Jo vaig

anar contra direcció per a interceptar la fú ria de la meua mare.
“Catherine!”Va etzibar quan jo vaig bloquejar el seu camí. “Fora del

meu camí.
Necessite tenir unes paraules amb aqueixa cosa.”
Des que ella cridava a Bones ‘brut animal,’ vaig assumir que ‘aqueixa cosa’ era
Ian.
“Mamà , es que aquestes disgustada.”
Ella va seguir el seu camí espentant-me "No et preocupes, no vaig a fer

una escena", va dir amb un ú ltim esforç per mi. Per a ella, açò era el mà xim en
consideració .
"Tu." Ella va caminar directe cap a Ian i li va colpejar amb un dit en el

pit. Ell li va donar una mirada divertida. "vas crear al seu pare? No sabies què
classe de porqueria era? O eres un descerebrado, indiferent i no et preocupes
pels monstres que cregues?"
Bones va deixar escapar un resoplido ombrívol. "Neteja el teu desordre,

amic, però no importa com es pose de grollera, no la insultes."
Ian va posar els ulls en blanc. “No, Justina, no só c un descerebrado,

indiferent o despreocupado sobre els quals cree. Però si jo só c responsable de
cada acció de la meua descendè ncia, el mateix s'aplica per a tu. La seua filla
va assassinar a la meua
amic el dia que la vaig conèixer. Què és el que m'has de per açò ? " Estava tan
sorpresa com la meua mare per el canvi de tornes de Ian..
“Un altre brut vampir?” ronroneó la meua mare quan es va

recompondre. “Un de punts que va intentar donar-se un banquet amb el seu
coll?”
"Un ghoul complint el seu haver de per a defensar-me de una dona que
tractava de matar-me en la meua prò pia casa", va replicar Ian. "Pregunta a Cat.
Ella et dirà que ni tan sols vaig intentar mossegar-la abans que decapitara a
el meu amic".
Em vaig moure incomoda. Com hauria sabut que Do tenia segones

intencions manant-me després de Ian? Jo vaig pensar que estava en un altre
treball eliminant als dolents, no sent la inconscient assassina d'algú que no
havia fet gens dolent.
“Ho sent per el teu amic, però jo pensava que era un assassí, i va anar
sigilosament darrere de mi per a noquearme", li vaig contestar. "A mé s, abans
d'açò , vas admetre que havies matat a dues persones, Ian. Els teus empleats."
“Els qui em van robar”, va ser la resposta de Ian. “Realment,

Crispin,
Què faries el teu amb un parell de tipus que aplanaren la teua casa i intentaren
vendre els teus objectes de valor en eBay?”
Bones es va encongir de muscles. “El mateix. Si no pots confiar en alguna

cosa tan xicotet com les teues possessions, Com vas a poder confiar en ells per
a assumptes mé s seriosos?”
“Exacte,” va admetre Ian, abans de donar una altra mirada moderada a la

meua mare. “Llavors amb Max està vem a mà , nina, així que amb quina més em
vas a irritar?"
Ella semblava nerviosa, però després va fer un gest cap a Bones. "Ell. El
teu el vas crear i ell é s la raó que els meus pares anaren assassinats, així que
difícilment estem, vampir".
Una ombra va creuar la cara de Bones. “No vas ser responsable d'açò ”, li
vaig dir. “Ella s'equivoca.”.
“No obstant açò , ell també va ensenyar a Cat com lluitar, fent-la més fort,
més rà pida i més letal. Sense açò , crees que ella encara estaria viva? D'altra
banda, no acaba de salvar la seua vida i la teua recentment? M'està s dient que
açò val menys que els teus pares?"
La meua mare ho va mirar d'una manera estranya. Com si no sabera què

fer amb ell. Ian li va retornar la mirada, sense pestañ ear i sense penediments.
Finalment, després d'un tibant silenci, es va girar sobre els seus talons i es va
allunyar.
“M'alegre que tinguérem l'oportunitat de parlar", va cridar despré s

d'ella..
Ella no va respondre.
Ian palmeó una mà en el muscle de Bones. “Podem tornar a l'interior?

Està refrescant i la teua dona està clarament freda”. Els seus ulls van vagar per
mi i va riure. “Clarament”
“Deixa't anar,” li va etzibar Bones
Ian es va marxar, xiulant. Jo bufé. "Et vaig dir que hauria d'haver-me
posat una sustentació ." Després vaig canviar de tema, sense voler que gens
esmorteïra la nostra nit. "Si ho demanes educadamente, deixaré que ò brigues
un dels teus regals, encara que siga primerenc".
Bones va corbar els seus llavis. "Què he de dir? Per favor? Ah, gateta, per
favor, t'ho suplique, t'ho pregue--"
"Calla." Amb un somriure, li vaig portar a la biblioteca i vaig agafar una

caixa de sota el sofà . Una ullada rà pida em va dir que ningú estava mirant,
perquè jo no volia una audiència per a açò . Havia estat bromejant quan vaig dir
que era un dels seus autèntics regals. Era una altra cosa.
"Ací."
Bones ho va desembolicar, i el seu somriure es va convertir en una

mirada lasciva. "No só n adorables? No de la meua grandà ria, però si t'agradaria
que els usara, estaré feliç de fer-ho".
"No eres gració s?. Però saps que se suposa que has de triar el que vols
que em pose."
La seua elecció va ser instantà nia. "El roig".
"Vaig pensar que t'agradaria aqueix." La meua veu era tè nue per la
sobtada flamarada de calor en els seus ulls.
Bones es va inclinar fins que la seua boca va
fregar la meua. "Tens raó ."

Capítol 15
TRADUÏT PER QUINNIE
EL ROJO CAMISÓ N ONEJAVA A EL MEU AL VOLTANT, tan fosc

com
la sang sobre la meua pell. Bones em subjectava per els malucs i s'arquejava
sota mi, intensos sons de plaure eixien de la seua gola.
“Sí gateta. Mé s…no parells…”
Vaig tancar els ulls, atrapada per l'orgasme. Els meus dits utilitzaven els
llençols per a agarrar-se mentre em movia mé s rà pid.
“Sí…”
La sensualitat del moment es va esvair quan una boirina va semblar

sorgir al nostre al voltant i els llençols van començar a tenir vida prò pia. Es van
enrotllar al voltant de les meues nines i turmells, com si el cotó s'haguera
convertit en una serp maligna. Vaig tractar de dir-li a Bones que parara, però
quan vaig obrir la boca, va eixir sang.
"Segueixes tractant de ser valent, xicoteta?" va preguntar una veu

sarcà sticament.
L'horror es va arrossegar sobre mi. Coneixia aqueixa veu.
La boira va alçar, vaig soltar un llarg i penetrant udol quan Bones i el llit
es van esvair i, d'alguna manera, estava en el sò l davant del meu pare. Les
serpenteantes llençols es van convertir en ganivets que es clavaven en mi,
travessant-me les nines. Els meus budells, les meues cames i els meus braços
palpitaven agó nicamente.
"Saps el que vaig a fer-te xiqueta?", va prosseguir Max. "Vaig a

esquinçar-te la gola una altra vegada."
Vi cap a mi. Vaig tractar de girar allunyant-me, però els ganivets de les
meues nines m'ho van impedir. Max va riure mentre els seus ullals s'acostaven
a la meua pell, els meus forcejaments eren tan frenètics com a inú tils. Llavors
vaig cridar, mentre ell clavava lentament els seus ullals a travé s de el meu
coll."
"Para, para, para, para...!"
Max va pressionar alguna cosa sobre la meua boca. Vaig tossir, em vaig
ennuegar i vaig engolir, però despré s d'uns moments, Max va desaparèixer i
vaig poder veure a algú mé s.
"Desperta gateta!"
Vaig enfocar a Bones davant de mi. Abans que li vera, se li van guarir els
cardenals i els rasguñ os, deixant nomé s la sang per a revelar on havien estat.
La seua nina estava pressionada contra la meua boca, els llençols estaven fets
xixines a el nostre al voltant, i no està vem sols en l'habitació .
Spade estava al costat del llit agarrant els meus muscles. Em va soltar i
es va tirar cap a arrere amb un soroll d'alleujament quan vaig parpellejar.
Dave, Rodney i Tate estaven dempeus al costat de la porta, amb Denisse quasi
saltant per a veure per sobre d'ells. Llavors, tot el que vaig veure, va anar el pit
de Bones mentre m'aferrava a ell.
"Sagnant infern està s desperta!" Em va tirar cap a arrere i em va agarrar la

cara. "Saps on està s?"
En el meu dormitori. Completament nua i Bones també. Spade es va

posar en peus i va mirar cap a un altre costat. Nosaltres no érem els ú nics que
està vem nus.
"Bones, què està fent tothom ací? Spade, cobreix-te. Maleïts vampirs,
creuen que tothom vol veure el que tenen".
Bones seguia estrenyent-me contra ell. Almenys estar en els seus braços
protegia els meus pits d'estar exposats.
"Fora de la meua vista bèsties!"

Déu meu!, la meua mare estava en el passadís tractant d'entrar? Es

desmaiaria si vera açò . "Spade, tovalloles, bany" vaig murmurar. "Estalvia-li el
descobriment".
Ell va riure, però sonava més com un cansat pantaix. "Crispín, ella està
bé. Em vaig a anar perquè no es canse renyant-me".
Spade també tenia regueros de sang seca sobre ell. Quins dimonis? Tate
se'm va quedar mirant, i la seua presència va fer que m'avergonyira. No
hauria de veure'm així.
Ian espentada a la resta de la gent que es creuava en el seu camí, obrint i

tancant un mò bil apagat.
"Li vaig dir que va funcionar Crispin. Ell va dir que ho cridara mé s tard....
"
"Ara sí que és massa", llance. Vaig oblidar l'estil serió s de Ian, sense ni
tan sols una picada d'ullet o una mirada inadequada de gairell."Vaig tenir un
mal somni, no està passant cap assalt amb escalada, que tothom es vaja."
Ian em va mirar amb llà stima. "Més preocupada per la seua modèstia
que pel perill. Parlarem prompte, Crispín".
"Bé, llavors”.
Per fi, l'habitació es va buidar. Quan l'ú ltima persona va tancar la

porta, em vaig relaxar prou com per a tremolar.
"Dé u, aquesta va ser el pitjor malson que he tingut. Si no estiguera

segura, diria que el meu coll àdhuc dol..."
El que, en realitat, feia. Com era possible?
Bones va creuar la seua mirada amb la meua. "Gateta, no era només un

somni. Era un encanteri per a atrapar-te en el teu propi malson. El coll et dol...
perquè l'encanteri era per a tornar a reviure aqueix dia amb Max, i si no et
hagueres despertat, hauria acabat el treball i et hauria matat.
Em vaig tibar per complet, tractant de mantenir el control. "Com saps

que era un encanteri?"
"Vas començar a cridar dormida. Charles es llance a l'habitació -per açò

estava nu, es va venir directe del llit- i tractem de despertar-te. Després et vas
posar violenta. Ò bviament, sabíem que era més que un malson, i quan em vaig
concentrar, vaig poder llegir en la teua ment el que t'estava passant. Ningú
tenia una sagnant idea de què fer. Ian va cridar a Mencheres per a dir-li el que
estava succeint. Ell és el que sabia com detenir-ho".
"Quant temps va durar? Em va semblar un parell de minuts."
"Va durar al voltant de mitja hora, però a mi em van semblar anys".
Mitja hora! "Has dit que Mencheres sabia com detenir-ho. Com ho va
saber?"
"Perquè ho va fer Patra", va respondre Bones amb silenciosa fú ria. "La

prà ctica de la bruixeria està prohibida, però Patra ha estudiat en secret.
L'encanteri es hauria segellat amb la seua sang, per la qual cosa només la
seua sang -o la sang de el seu pare- podria trencar-ho. Mencheres estava
massa lluny, així que com va compartir la seua sang i la seua poder amb mi, va
pensar que era possible que la meua fó ra suficient. I ho va anar."
Em vaig estremir. Tal vegada la prò xima vegada que m'anara a dormir,
no em despertaria. Assassinada pels meus propis records. Quin fastigosa
manera de morir!
"Així que, Patra pot llançar un d'aquests encanteris en qualsevol

moment i lloc?"
Els llavis de Bones es van convertir en una línia ombrívola.
"No, si està morta no pot."

Despré s aqueixa vesprada, vaig cridar a cinc llocs de lliurament a

domicili. No, els éssers humans de la meua casa no eren tan melindrosos,
estava sent prà ctica. Despré s de tot, teníem diversos vampirs que alimentar.
La gent de el lliurament a domicili no sabia que ells anaven a ser el sopar real i
no el menjar que portaven. S'acabaven de marxar amb una bona propina i un
recompte de ferro més baix. Rodney va fer la seua prò pia versió d'un menjar
complet que va compartir amb Dave.
"... posar-nos en contacte amb algú de la gent de Patra abans de

planejar qualsevol contraatac", va dir Ian durant una pausa en la conversa. "O
bé, si tenim sort, trobar un traïdor."
"Tu de entre totes les persones has de tenir la major experiència en

traïdors."
El rencoroso comentari va eixir de Do i em va fer parpellejar. Ell amb

prou faenes havia dit una paraula des que esbrinem qui era Patra.
"Idiota”, Ian va sospirar. "Mira, Max va tenir el que cercava. Volia deixar
el seu treball i la seua humanitat, i jo li vaig canviar perquè sempre podia
utilitzar a un altre xic brillant i despietat. Fi de la histò ria.. "
Do va mirar a Ian disgustat. "Fi de la histò ria? Saps el que Max va fer,
quan vaig tractar d'agafar-li després de descobrir que s'havia convertit en un
vampir? Va assassinar als nostres pares i va deixar els seus cossos en la porta
de la meua casa! Tu li vas permetre fer açò . Tu li vas donar el poder."
Açò era alguna cosa que jo no sabia. Després que m'assabentara que Don
era el meu oncle, li vaig preguntar si tenia parents, però em va respondre
secament que no. Ara sabia per què el tema li molestava.
Ian li va tirar una mirada a Do. "Max era un assassí abans de conèixer-
me, per la qual cosa l'ú nic poder que li vaig donar va ser donar-li ullals."
"No pots ajudar als teus pares, però la teua neboda encara està viva, vell
amic32", va dir Bones. "Podríem utilitzar el teu enginy per a garantir que
seguisca sent així. Bé, llavors, a la qü estió de...”
Es va interrompre, mirant fixament els panells de fusta del nostre sostre.

Jo vaig fer el mateix confosa. Què?, teníem tè rmits?
"Mencheres està ací," va afirmar.
Spade també va alçar el cap. "Encara no li sent."
Bones es va posar dempeus. "Jo sí. I no està sol."
Vaig posar els ulls en blanc. Fantà stic. Supose que seria millor que
cridara a aqueix nou restaurant Italià . É s hora d'enfonsar-se en el coll del
repartidor... i Denise i jo podríem provar el pollastre a la parmesana.
"Qui està amb ell?" Li vaig preguntar.
Bones gruñ ó irritat. "É s el sagnant33 sabueso d'exposició . "
Açò va fer riure a Ian. "De bo de bo? Aquesta podria arribar a ser una nit
interessant, després de tot."
A diferència de Ian, Spade no semblava divertir-se amb la notícia. "Per

què anava a portar-ho, Crispín? Ell sap que vostès dos no es preocupen l'un per
l'altre.. "
"Sense esmentar que no m'agrada que sà pia on viu." Va murmurar

Bones mentre començava a caminar. "Però ell detesta a Patra fins i tot més del
que m'odia a mi. L'enemic de el meu enemic és el meu amic i tota aqueixa
merda. "
32
Vell amic/ old chap, acabe engonals per a referirise a un amic o company d'ancians, també
es pot definir com a ‘xic’..
33
bloody/sagnant, Bones sempre maleeix amb frases que inclouen sang ja que com a bon
anglè s/australià utilitza aquesta paraula que ve de la dita “Per la Sang de Dé u/By God's blood”
que augmenta la importà ncia o el greuge aquest.
"Qui?" vaig repetir. "Ho conec?"
Bones va esbufegar. "Saps qui
és."
El so de un helicò pter acostant-se va evitar que la conversa continuara.

Minuts més tard, el rechinar del metall sobre el formigó va anunciar l'arribada
dels nostres no-convidats hostes.
Mencheres i un altre el vampir van eixir de l'helicò pter. Bones va donar

la benvinguda al seu Grand Sire amb una abraçada, però a l'un altre li va oferir
tan sols una freda inclinació de cap.
Bones està equivocat, no ho conec, vaig pensar mentre mirava al vampir

desconegut. Mesurava prop de sis peus 34, amb un rostre anguló s emmarcat pel
cabell castany llarg i una densa barba. Una pà l·lida i ampli front ressaltava els
seus ulls enfonsats. No era bonic en el sentit clà ssic, però el seu aspecte era
impressionant. Li hauria recordat si ens hagué rem conegut abans.
Les cicatrius solcaven la mà que em va oferir. "Deus ser la Xarxa

Reaper."
Tenia un accent estrany i la seua salutació no va ser el 'hola, com està s?'
típic, però havia escoltat coses pitjors. "Estic en desavantatge", vaig respondre,
encaixant-li la mà ..
El Poder chiporroteaba pujant pel meu braç. Fó ra qui anara, era un Maestro.
I amb diversos centenars d'anys, suposava.
"Ho dubte bastant". Mentre em llançava la mateixa mirada avaluadora

que jo li estava donant a ell.
"Deixa de despullar-la amb els ulls", li va etzibar Bones. "Encara que no

estaves en les noces, estic segur que eres conscient que ella é s la meua
esposa".
34
sis peus=1.82com
L'estrany va riure. Em vaig adonar que tenia uns ulls inusuals. Del
color del coure i envoltats per un cercle de color maragda. "La meua invitació
ha d'haver-se perdut en el correu internacional."
Bones va ignorar açò . "Mencheres, espere que tingues una raó per a
portar-ho?"
"Ell té informació ", va dir Mencheres abans de tornar-se cap a mi. "Ah,
Cat. É s un plaure tornar a veure't."
Despré s de tot aquest temps, pensaries que hauria de conè ixer-ho

millor, però 'no puc dir el mateix' va ser el meu primer pensament.
Bones em va donar una mirada. Vaig fer una ganyota. Simplement em va

eixir! Francament, no sabia per què sempre tenia un reflex d'aversió amb
Mencheres. Tal vegada havíem sigut enemics en una vida anterior. A hores
d'ara, em creuria qualsevol cosa.
Mencheres no va fer cap comentari sobre la meua versió tosca de 'quant

temps sense veure't', així que vaig intentar alguna cosa amable en veu alta.
"Mencheres. Hola."
"Anem a acabar amb açò ," gruñ ó Bones, tornant-se cap a l'altre vampir.
"Gateta, est és Vlad35."
Una riallada se'm va escapar abans de poder contenir-la. Vaja, algú tenia
problemes. "No és massa original. Tu eres l'enè sim Vlad que m'he trobat."
Els seus prims llavis es van corbar en un somriure. "Tinc bastants dubtes
que aconseguiren el seu nom en nà ixer com jo ho vaig fer."
35
Vlad, fa esment a dracula.
Vaig esperar el final de l'acudit, però no va arribar. Bones encara tenia

aqueixa molesta però greu expressió en el seu rostre, i em vaig adonar
gradualment que cap dels altres vampirs reia.
Finalment vaig trobar la meua veu. "Tu eres Drá cula? Has de estar
bromejant!"
Mentre jo estava ocupada quedant-me atò nita, els altres convidats no-
morts van dir hola. Vlad va ser rebut amb moderada cortesia per tots excepte
per Annette. Ella li va fer una besada en la boca que em va fer negar amb el cap
cap a ella.
Oh, Drá cula també Annette? Supose que si Frankenstein i l'Home Llop foren
reals, ja haurien format un trio.
Mencheres va soltar un pantaix. Si no ho coneguera, diria que era un

riure. Bones em va dirigir una altra mirada de 'observa els teus pensaments, per
l'amor sagnant'. Vaig remetre les meues observacions des de la histò ria sexual
d'Annette fins a la llegenda no-morta situada davant de mi.
"Drá cula. Quan tenia setze i tractava d'aprendre tot el que podia sobre
els vampirs, vaig llegir molt sobre tu. Bram Stoker quasi et va fer semblar
agradable, perquè el registre histò ric pinta una imatge molt mé s
desagradable."
Bones va perdre el seu ceñ o per fi i em va dirigir un somriure

d'aprovació . Vaig posar els ulls en blanc. Així que, Està ben insultar-li a ell,
només que no a Annette? Hipò crita.
"Jo no responc a aqueix nom i no hauries d'apressar-te tant a creure tot

el que lliges. La histò ria registrada no é s gens si no voluble. Em pregunte què
haurà de dir de tu Catherine?"
"El meu nom és Cat", li vaig corregir immediatament. "Tu t'acordes del
meu i jo et cridaré a tu per el correcte".
Despré s que les presentacions estigueren fetes, ens instal·lem en la sala

familiar. Sí, el saló hauria sigut millor, però jo volia un entorn confortable,
mentre conspirava per a assassinar a una famosa figura histò rica amb un altre.
Vlad va agafar la cadira més propera a mi, situant-se a si mateix com si
estiguera en un tron. Li va oferir a Bones un lleuger somriure que em va fer
pensar que ho havia fet nomé s per a encabronar a Bones, aconseguint-ho.
Bones es va posar al meu costat en el sofà i em va agafar la mà ,
reveladorament.
Malgrat les circumstà ncies, la xiqueta de deu anys del meu interior, volia
fregir a Vlad amb preguntes. Qui està enterrat en l'església del teu castell?
De debò vas clavar els turbants en els caps dels emissaris del sultà quan es va
negar a anar-se? Quan et vas convertir en un vampir - abans o després que
suposadament begueres gots de sang en un camp de batalla mentre sopaves
entre els homes que havies empalat?
"Un camperol de la mateixa altura. Sí. Després, i el que vaig beure era va
venir de color roig."
Fill de puta, vaig pensar abans de tancar la meua ment de colp. Un altre
més.
"Impressionant". Vlad va dirigir rà pidament la seua mirada de mi a

Bones. "Em pregunte, on va aprendre a desenvolupar uns escuts mentals tan
excepcionals? Ha estat ocultant alguna cosa, jove?"
"No vingues a la meua casa a tractar-me amb condescendè ncia, vella

ratapinyada costroso. Eres un hoste, així que comporta't com a tal."
"Vlad..." Hi havia una pinzellada de retret en la veu de Mencheres. Va ser

mé s interessant que Vlad responguera a ella amb un moviment de conciliació
dels seus dits.
"Sí, bo. Vaig prometre deixar les nostres diferè ncies de costat pel ben
major i per açò estic ací. Saps que no m'agrades Bones i jo no t'agrade. De
fet,.
si Patra es haguera tornat contra tu sense immiscuir a Mencheres, podria estar

assegut amb ella ara".
Bones es va encongir de muscles. "I si no fora per Mencheres, tu i jo ens

hubiesemos enfrontat fa molt temps. Però Mencheres et té en alta estima i deu
haver-hi una raó per a açò , així que vaig a confiar en la seua opinió que no
eres el cabró menyspreable que crec que eres."
Vaig parpellejar. Parlant de una treva complicada.
Mencheres es va posar dempeus. Els seus modals cortesans li feien

semblar inofensiu, però jo sabia que el seu aspecte era enganyó s. En una
baralla, jo apostaria que ell seria terrorífic.
"Bones, em vaig sorprendre en escoltar que Patra va utilitzar mà gia

contra Cat. Està prohibit als vampirs practicar la mà gia, com tu saps. Però
tenim un avantatge. Utilitzant un encanteri Patra s'afeblirà durant dies, la qual
cosa ens dó na temps per a retornar-li el colp, si som capaços de trobar-la. Vlad
té informació sobre on podria estar un dels seus."
Bones li va dirigir una freda mirada a Vlad, qui es va limitar a
somriure-li. "Mai vas pensar que anà veu a necessitar una mica de
mi, veritat?"
"Ja has decidit si vas a explicar-m'ho o no, així que escup-ho o deixa't
anar" va respondre Bones breument.
Els ulls de Vlad es van tornar cap a mi, i després, curiosament, cap a
Tate.
"Puc fer olor la seua luxú ria per Cat. Ni tan sols tracta d'ocultar-la. Et
cabreja un munt tenir a algú enfronte que desitja obertament a la teua esposa,
no?"
"Hey, espera un minut", vaig començar a dir, fins i tot quan Bones va
enarcar una cella i va dir bruscament, "Quin és el teu punt? " a Vlad.
Aqueix somriure de llavis prims es va ampliar. "Estic arribant a açò ."

Capítol 16
TRADUÏT PER JHOS
SANTA LLUEIX COM SI HAGUERA ESTAT PRENENT MÉ S que

ponche, vaig pensar mentre caminava entre la mescla de persones esperant en
la línia per a prendre's una foto amb el vell Nicolá s. Just ara, un traguito o dos
d'alguna cosa fort em sonava bé a mi també.
Tate va estrènyer el seu braç a mi al voltant. Encara em sentia molt mal

per no allunyar-ho, però no ho vaig fer. En comptes d'açò , em vaig inclinar cap
a ell i li vaig somriure. No érem nosaltres la imatge perfecta de una parella
feliç?
“Eres tan bella,” va murmurar Tate, acariciant la meua galta. La seua

boca es va lliscar fins a cobrir la meua.
Amb el meu treball, era un procediment operatiu normal besar a

objectius no-morts. Hey, quan jugues a la xica calenta tractant d'estar tot sol
amb el tipus, açò é s esperat. Però Tate no era un objectiu o un estrany, o algú
que acabaria mort al final de la nit.
A menys, per descomptat, que Bones perdera els estreps i ho matara

abans que aquesta farsa haguera acabat.
La boca de Tate era fregisca sobre la meua, però es calfava amb el

contacte de la meua carn. Ell no era dolent besant, tampoc, no vaig poder evitar
notar-ho, a pesar que havia mantingut les coses respectables al no lliscar cap
llengua. Vaig tractar de no detenir-me en el fet que estava besant al meu amic.
Vaig intentar tractar açò com qualsevol un altre dels meus treballs, però estava
fallant.
Ho vaig allunyar, una mica massa abruptament del que la meua actuació
com la seua cita hauria justificat.
“Um… vull una mica de cotó de sucre”, vaig dir bruscament.

Tate va baixar el cap per a murmurar prop de la
meua oïda. “Gallina.”
Ell tenia raó . Si aquest era solament un altre treball, no hauria pensat
dues vegades fingir una mica de passió , fent-li una besada francés als seus
ullals, o inclusivament agarrant el seu darrere per a fer semblar les coses mé s
autèntiques. Però est era Tate, així que l'objectivitat normal s'havia anat. A part
de la meua prò pia falta de despreniment personal, seguia esperant que Bones
saltara d'una cantonada i li arrancara el cap a Tate.
Seah, Vlad tenia un punt. Ningú pensaria que Bones toleraria que jo
caminara per un carnestoltes besant-me amb l'home que odiava.
Sobre nosaltres, els xiquets cridaven de delit mentre el passeig del

Sombrerero Boig els girava fins i tot més rà pid. El Tilt-A-Whirl 36a la nostra
esquerra tenia xiscles similars vivint d'ell. Afig açò a les altres atraccions, les
incomptables converses de la gent, cançons nadalenques a tot volum, el
rechinar del metall de les mà quines, i hi havia un continu caos de so a el
nostre al voltant.
En algun lloc en el mitjà d'aquest carnestoltes, segons Vlad, estava

Anthony, un dels secuaces de Patra. Anthony tenia un gust especial pels
carnestoltes nadalencs. Prou com para no tenir el bon sentit de mantenir-se
allunyat d'elles durant una guerra. Llavors una altra vegada, tothom pensava
que seria algú més l'atrapat, venut, seguit o assassinat. Jo mateixa era culpable
d'açò . No havia imaginat que Max estaria esperant per mi en la casa de la meua
mare. Així que, Qui era jo per a llançar-li la primera pedra a Anthony per
assumir que ningú sabria que carnestoltes va escollir visitar aquesta nit?
Dimonis, potser Anthony no apareixeria, i açò era solament la idea

graciosa de Vlad de jugar-li una broma a Bones. Dir que a Bones no li havia
agradat la
36
Tilt-A-Whirl: Atracció en parc de diversions.
idea de mi fent de nú via de Tate era suavitzar-ho. Bones havia murmurat una
sèrie de malediccions que van alçar inclusivament les meues celles, després va
dir alguna cosa així com “Sembla que el nadal va arribar d'hora per a tu,
pendejo” a Tate quan finalment va estar d'acord en què era l'engany perfecte.
Per descomptat, les intencions de Vlad aquesta nit podrien ser més
sinistres també.
Mencheres no semblava pensar que Vlad ens tendiria un parany. Bones

tampoc o jo no estaria ací, però caldria anar amb compte de confiar en un vampir
que obertament no li agradava Bones.
“Mantingues els teus ulls en el premi,” li vaig murmurar a Tate, evitant
la seua mirada. Un resoplido va venir d'ell. “Ho faig”.
Açò em va fer detenir-me en el meu camí al venedor de cotó de sucre.
Tate i jo ja mai està vem sols, així que apartant el nostre objectiu
principal, est era el moment perfecte per a aclarir algunes coses.
“Mira, Tate, has d'acabar amb aquesta… coses que tens per mi. Està
afectant la nostra amistat, el nostre treball i preses la teua vida en les teues
mans cada vegada que ho portes a col·lació enfront de Bones.”
Tate es va acostar, baixant la seua veu, no que importara amb tot aquest
so de fons. Un altre vampir hauria d'estar molt a prop per a enfocar-se en la
nostra conversa.
“Saps per què no deixaré de parlar de el que sent per tu? Perquè no
vaig dir gens per anys. É rem amics, però seguia esperant que amb el temps
alguna cosa es desenvolupara entre nosaltres. No cometré aqueix error una altra
vegada, dubtar quan vaig haver d'avançar. No m'importa si molesta al Guardian
de la cripta o et posa incò moda, em vaig cansar de pretendre que solament vull
ser el teu amic.
Tate es va inclinar cap avall, i jo havia de deixar-ho que es pressionara

contra mi, o fer una escena i allunyar-ho.
“No em digues que aqueixa idea mai va creuar la teua ment tampoc,” va
dir ell suaument. “Recorde aqueixa nit que ens besem, abans que Bones
apareguera en la teua vida. No em vas tractar com solament un amic llavors.”
Lò gic que portaria açò a col·lació , vaig pensar, frustració i molèstia

competien dins de mi. Una nit de massa glops i la solitud havia portat a una
besada que mai va haver de succeir.
“Tu eres un home atractiu, i jo no estic morta. Seah, la idea va creuar la

meua ment una o dues vegades. Però açò va ser abans que Bones tornara.
Puc dir honestament que després d'açò no haguera succeït.”
“Algunes vegades odie a Do,” va escopir Tate.
Estava desconcertada. “Què té a veure el meu oncle amb açò ?”
“Do sabia el que eres des del moment en què vas nà ixer, i jo ho vaig
conèixer tres anys abans que a tu. Tres anys, Cat. Aqueixa maledicció em
turmenta. Tot el que Don haguera hagut de fer era cercar-te sis mesos
abans de el que ho va fer. Llavors no hauries conegut a Bones en primer lloc,
em hagueres conegut a mi. Ens agradem l'u a l'altre, tu t'assegues atreta per
mi, i com un company caçador de vampirs, jo haguera sigut el teu home perfecte.
Tu et hagueres enamorat de mi instantà niament en comptes de estimar a
Bones.”
Estava sorpresa del molt que havia pensat açò - i la pitjor part era, si jo
haguera conegut a Tate abans de Bones, hi havia una bona possibilitat que jo
haguera acabat eixint amb ell. No podria dir que m'haguera enamorat d'ell,
però no hi havia res en Tate que ho fera poc atractiu com a nuvi.
“O jo haguera sigut assassinada en la meua primera missió , aqueix és

l'escenari més probable, perquè Bones no em hauria entrenat primer. I
inclusivament si tot haguera eixit com tu ho vas descriure, encara no haguera
funcionat entre nosaltres.”
“Per què?” Va preguntar Tate amb duresa.

“Bones haguera sigut contractat per a assassinar-me. Li'l van oferir

durant els anys que jo vaig fugir d'ell i el mó n no mort no sabia de la nostra
connexió . Així que o Bones em haguera assassinat, o haguera estat intrigat
per el meu sent mestissa i m'haguera capturat, com ho va fer quan ens vam
conè ixer. De qualsevol manera, tu i jo no ho hagué rem aconseguit. Algunes
vegades dues persones simplement estan destinades a estar juntes.”
“No cree açò ,” va dir ell, la tossuderia estava escrita sobretot ell. La
negativa a renunciar a la vista dels enormes obstacles. Açò era el que feia de
Tate un soldat tan valent, però en aquest aspecte, també ho feia aferrar-se a
alguna cosa que havia de deixar anar.
“Les coses canviaran,” vaig dir al final. “Un dia coneixerà s a una dona que
farà que t'adones que els teus sentiments per mi no eren autèntics. I quan açò
succeïsca, jo estaré feliç per tu.”
Tate va sacsejar el seu cap. “O tu t'adonarà s que Bones no é s l'home que

vas pensar que era, i ho deixarà s. Anem Cat, amb prou faenes i ho coneixes.”
“Què no conec a Bones?” vaig repetir. “Has d'estar bromejant, no?”
“Ell té quasi dos-cents cinquanta anys, i tu has estat al seu al voltant

menys de un any en total,” va dir Tate rotundament.
“Conec el que explica,” vaig dir amb un to fort i ressentit.
“O està s encegada per l'enamoramiento. Bones é s un exprofessional. Ell

ha estat enamorant dones durant segles. Annette em va explicar algunes coses
sobre ell, he de dir, que algunes vegades no sé si apunyalar-ho – o estrènyer la
seua mà. Algú així no es desperta un matí i canvia tot sobre la seua vida
convertint-se en home de una sola dona.”
El to de Tate es va tornar mé s aspre, més baix, i es va voltejar fins que ho

vaig encarar.
“Però jo he estat al teu costat per quasi cinc anys. Tu saps que pots
confiar en mi. El teu saps que jo mai et mentiria, o t'enganyaria i xiqueta, ell ho
farà . Potser no avui, potser no demà . Però succeirà . I quan succeïsca, tu ho
deixarà s. I jo estaré esperant.”
Aquesta conversa no estava anant a cap costat. Massa per a fer-ho

entrar en raó sobre la nostra amistat. Li vaig donar a Tate una mirada
exasperada mentre pegava un fals somriure en el meu rostre i m'encaminava
de nou al venedor de cotó de sucre. Jo no podia prendre ginebra ací però podia
ingerir sucre mentre esperava a veure si Anthony apareixia.
Tres cotons de sucre i dues voltes en la roda de la fortuna després

–hey, gens li guanya a la roda de la fortuna a aconseguir un bon punt
d'observació - encara no hi havia senyal d'Anthony. O un altre vampir a part de
Tate. Eren més de les deu, així que la majoria dels xiquets ja s'havien anat.
Santa lluïa menys alegre mentre passava el temps. Sens dubte estava explicant
els minuts fins a mitjanit, quan el carnestoltes tancava.
Tate i jo no havíem parlat molt des de la nostra discussió prèvia. Continuem

actuant com una parella feliç. Tate jugava al tirador, per a la consternació del
feriante després del mostrador, ja que Tate era un militar i nou vampir, li va donar
a tots els objectius. I després vaig haver de caminar sostenint un enorme ó s polar
de peluix.
Oh si. Ningú que ens vera pensaria que està vem caçant vampirs.
Per tant, em vaig sorprendre quan Tate abruptament em va donar la volta,

besant-me com si fó ra l'ú ltim que faria abans de morir. La meua sorda
protesta va ser silenciada quan el va murmurar, “Està ací.”
Vaig soltar l'ó s polar i en vaig tornar els meus braços al voltant de Tate,
besant-ho amb el mateix fervor i enviant els meus sentits a l'exterior. Allí. Com
a cinquanta metres, un formigueig de poder inhumà penjava en l'aire. Què
bé que
hages eixit a jugar finalment, Anthony. Almenys est era un altre vampir que
s'havia decidit per una mica d'alegria nadalenca. Açò seria sort.
Aqueix corrent de poder es va acostar. Qui vulga que fora, també havia
sentit a Tate, perquè ara es dirigia directe cap a nosaltres. Vaig posar una mica
mé s de sensualitat a besar a Tate. Ell va gemegar, estrenyent els seus braços a
mi al voltant. Entre el seu agarre i la seua besada implacable, hi havia una raó
perquè jo estiguera sense alè quan ell finalment va alçar el seu cap.
El vampir estava sol a quatre metres ara. Tate no es va molestar amb

subtilesa –ell ho va mirar fixament i va deixar eixir un besllum de la seua mirada
verda.
“Què vols?”
Em vaig voltejar- i pestañ eé. Aquesta era la persona que havíem de

sotmetre?
Amplis ulls marrons em van observar des d'un rostre que semblava no
major de catorze. Ell tenia un cabell negre arrissat, i alguna classe de nas
pronunciat, i una escultura esvelta que accentuava la seua jove aparença.
“Mai t'havia vist abans,” va dir el vampir. La seua veu anava més a to
amb la seua aura. Potser no lluïa prou major per a una pel·lícula classificació B,
però la seua vibra li donava fà cilment uns dos-cents anys.
Tate em va permetre tirar-me per a arrere una mica, però els seus braços
mai van deixar els meus muscles.
“Per què hauries de?”
El vampir va somriure, mostrant que tenia hoyuelos. Dé u, ho feia lluir

fins i tot més jove.
“Perquè conec moltes persones del nostre… país. Però no a tu.”
Tate li va donar un fred somriure. “Podries dir que só c nou. El meu nom é s
Tate.”
El vampir ladeó el cap. “A qui pertanys?”

“A un idiota,” va dir Tate de seguida. Jo volia bufetejar-ho.
Un somriure sec es va escapar del vampir, una vegada més en

contradicció amb la seua aparença juvenil. “No ho som tots? Só c Anthony.”
Anotació ! Vaig cridar mentalment. Esperant que Anthony no llegira

ments, o estaríem acabats, encara que Bones m'havia assegurat que aqueixa
habilitat era molt rara.
“Mai vas respondre la meua pregunta,” va dir Anthony, aqueix agradable

somriure encara li feia hoyuelos a el seu rostre.
Tate va posar els ulls en blanc. “Per què hauria de? No estic caçant.
Solament estic ací amb la meua nú via gaudint el festival.”
“Permet-me donar-te un consell, fill,” va dir Anthony. Per a algú prou a

prop com per a escoltar, seria gració s veure que algú que lluïa com un adolescent
cridara a Tate fill. “Quan coneixes a un de nosaltres, et presentes a tu mateix, i
açò inclou a qui pertanys. O un de nosaltres pot molestar-se i decidir ensenyar-te
modals.”
“Bones.” Tate va deixar penjar el nom en l'aire abans de murmurar,

“Idiota,” una altra vegada.
Si, sabia que açò era part del paper, però també sabia que ho deia de
debò , així que de debò volia colpejar-ho.
Anthony va mirar al voltant, tan rà pid que si no haguera estat observant

cadascun dels seus moviments, ho haguera perdut.
“Tu eres aqueix Tate,” va murmurar ell.
Tate va creuar els seus braços, “No és el teu torn ara?”
El somriure d'Anthony es va tornar desafiador. “Patra,” va dir ell,

esperant per la reacció de Tate.
Tate va mirar al voltant de una manera mé s ò bvia. Jo també però

aparentant confusió .
“De què parlen?” vaig preguntar.
“Gens del que hages de preocupar-te, xiqueta,” va replicar Tate, donant-

li als meus muscles una estreta tranquil·litzadora. “Anthony ací, treballa per a
un competidor del meu cap i tots dos estan barallant pel mateix contracte. Si
m'ho preguntes, no m'importaria si el seu cap guanyara.”
Anthony va alçar una cella. “De debò ? Aqueixa és una declaració audaç
per a dir-li-la a un estrany sobre el teu…cap.”
“Solament diguem que vaig tenir una oportunitat d'assistir al teu cap
abans, però no la vaig prendre, i ara tinc remordiment de comprador sobre el
que vaig poder haver portat a casa en comptes del que tinc”, va dir Tate. La
seua postura es va redreçar de una relaxada a una de desafiament.
Anthony ha d'haver sentit de la part que va jugar Tate en la casa de

Mencheres just abans que explotara, perquè va assentir.
“Què tal si el teu error poguera ser apedaçat? M'he assabentat que el
meu cap estaria molt interessat en qualsevol informació que un… espia
corporatiu podria proporcionar.”
Tate va somriure. “Com reemborsa el teu cap? Perquè vull diners i

protecció .”
Anthony va sacsejar una mà . “No pots imaginar-te com recompensa a

aquells que li serveixen.”
Vaig a apostar, vaig pensar cínicament. A menys, per descomptat, que

parles de la gent que serveix a Patra perquè ella ha amenaçat amb matar a la
seua família si no ho fan.
“Has de parlar de negocis ara?” vaig preguntar, tornant petulante el meu

to. Anthony va semblar notar-me per primera vegada. Em va donar una
mirada
meticulosa i no hi havia res pre-pú beres en ella. Que típic que la seua primera
reacció haguera sigut ignorar-me perquè tenia bategat.
“Qui é s la teua amiga, Tate?”
“Kathlenn,” va dir Tate, cridant-me pel meu mig nom. “No és ella bella?”
“Ho és,” va acordar Anthony, movent-se més a prop. Els seus ulls
brillar-vos. “Però amb aqueixa aparença, aqueix cabell roig, i el seu batec, em
recorda molt a algú de qui he sentit.”
Hi havia un repte obert en la seua veu. Li vaig donar a Anthony la meua

mirada més innocent de “qui jo?”
“M'agrada el joc de rols,” va replicar Tate amb un marge en el seu to.

“Així que vaig fer que Kathleen canviara el seu color de cabell i usara lents de
contacte.
Tens un problema amb açò ?”
Els braços d'Anthony es van estirar i va tirar dels meus vaquers cap avall
sobre el meu maluc esquerre, després la dreta. No hi havia res a part de pell
suau i sense marcar.
Tate es va estarrufar mentre jo amagava un somriure. Açò és correcte,

company. Ja no hi ha tatuatge. Va doldre com l'infern quan Max ho va tallar, no
que tu hages escoltat d'açò , però ara la seua absè ncia s'està tornant prà ctica.
“La toques de nou i deixem de parlar”, gruny Tate. Anthony va semblar

relaxar-se.
“É s un bon retrat de la vertadera Reaper?”
Tate es va encongir de muscles. “Prou com perquè explique.”
Jo havia tenyit el meu cabell al seu to normal carmesí, tot el millor

perquè fera olor com si el color no fó ra natural, i estava usant lents de
contacte
amb taques blaves. Solament prou per a canviar la meua mirada grisa clara. A
mé s la meua pell havia sigut enfosquida recentment, tot agracies a un rà pid
massatge amb autobronceador que ajudava a amagar la seua luminescè ncia
normal. Açò havia sigut idea de Vlad. Drac era astut de debò ..
Fins ara, el joc de rols estava funcionant. Anthony no estava corrent per
la seua vida o les seues armes.
“Han de parlar d'aqueixa altra xica?”
Vaig fer mala cara, la qual cosa seria d'esperar-se, considerant el tema.
Tate va besar la part superior de el meu cap.
“Ja no, xiqueta.”
“Llavors podem anar-nos a casa?” Amb més mala cara.
Tate em va mirar amb un somriure indulgent. “Tinc un petit negoci del

que ocupar-me, despré s só c tot teu.”
Anthony va llepar els seus llavis. “Esplè ndid. Et portaré fins al meu
supervisor, Hykso, que pot finalitzar la nostra transacció . Solament deixe'm
portar el meu acte. Ens trobem per allà .”
“No ho cree, amic,” va dir Tate, encara sota el seu to cordial. “Pot ser que
canvies de semblar i decidisques involucrar a altres persones en el nostre
negoci, i no vull passar la resta de la meua nit estant mort mort.”
Anrhony li les va arreglar per a semblar ofès. “Mai es va passar per la

meua ment.”
Tate va somriure incurablemente. “Llavors ens anem ara, junts.”
Anthony es va mossegar el llavi inferior amb les seues dents planes i

normals. El gest va ser tan juvenil, ell podia ser un dels xiquets més grans que
esperaven en la cua per a prendre's una foto amb Santa. Ell li va tirar una
mirada a la gent a
el nostre al voltant amb indecisió , ja siga per l'obvi comiat, o mé s sinistres

remordiments.
Jo volia una oportunitat d'atrapar a el “supervisor” d'Anthony. Com

mé s alt poguérem anar en la cadena de comandament de Patra, llavors millor
resultaria aquesta nit.
“Si no ens anem amb ell, encara així vull anar-me,” vaig murmurar,
fregant-me contra Tate d'una forma que no deixava gens a la imaginació quant
al que estava oferint com a incentiu.
“Tens cinc segons abans que ella em faça canviar d'opinió ,” li va dir Tate
a Anthony, besant-me amb un fam que era massa crua per a ser confosa amb
alguna cosa que no fó ra real.
“Està ben anem-nos,” va dir Anthony.
Tate va arrossegar els seus llavis dels meus. El verd s'arremolinava en

els seus ulls. La meua boca estava unflada per la feresa de la seua besada, i
estava una mica sense alè.
“Anem aquesta nit,” va repetir Anthony amb molèstia, començant a

obrir-se pas entre la gent amb la rudeza d'un vampir que tenia un altre lloc on
estar.
Capítol 17
TRADUÏT PER QUENNIE
SEGUIM A ANTOHNY DINS DE EL estacionament. Viatjava en una

llarga i estreta limusina. Tan aviat com ens acostem, vaig estrè nyer la mà de
Tate, però ell ja s'havia adonat..
"Qui més està ací dins?" va preguntar, parant-se a uns metres de

distà ncia.
Anthony va agarrar a Tate just en el moment en què les portes es van

obrir i dos vampirs van eixir com centellas. Un d'ells va ajudar a Anthony a
sostenir a Tate, i l'altre em va agafar pel braç. Aqueix simple gest em va dir, en
una fracció de segon, que no sabien qui era jo. Si ho hagueren fet, aquest ximple
em haguera tingut dominada a punta de ganivet.
"No ens facen mal! ", aullé. Hi havia només quatre d'ells, a mé s de
Anthony. Dos d'ells eren Mestres, però no massa forts, així que vaig suposar
que es tractava de la guà rdia d'Anthony quan eixia per la ciutat. Hi havia molt
pocs perquè anara un parany.
Tate va tornar la seua mirada cap a mi amb la claredat sobtada, a

continuació , li van colpejar en les mans contenint-li. "Vaig a entrar en el cotxe,
no hi ha necessitat d'espentar-me ", els va etzibar.
Anthony no ho va soltar, però va fer un senyal a l'altre home, que va

mantenir la porta oberta amb una expressió sarcà stica. "Després de tu."
Mentalment vaig enviar missatges a Bones, dient-li que fera marxa enrere
i deixara que aquests punk ens portaren directament davant Hykso. Va ser un
salt de fe - no sabia el lluny que estava, o si podia sentir-me. Després de tot
no era com si poguera comprovar la cobertura de el meu telèfon mò bil.
Em vaig encongir de muscles i em vaig escapolir després de Tate,

deixant eixir la por a través dels meus porus, un truc que havia desenvolupat al
llarg dels anys. Per a un vampir en una posició de control, era la dolça aroma
de la victò ria.
"Què està passant?"
La meua veu va tremolar per a causar impressió , mentre avaluava a

cadascun dels cinc homes de la limusina, avaluant les seues capacitats. No
m'havien escorcollat a la recerca d'armes, la qual cosa, simplement, no va ser
intel·ligent. Tenia dos ganivets per a llançar pegats a la meua esquena, i els
talons de les meues sabates no eren de fusta.
"Estem sent segrestats", va respondre fredament Tate mentre el cotxe

accelerava. "No et preocupes, només estan interessats en mi".
Anthony va somriure, donant-li un codazo a el seu company mé s

proper. "Pots creure en la sort de trobar a algú de la gent de Bones en el
carnestoltes? Patra estarà tan feliç!"
L'altre vampir no compartia la impetuosidad d'Anthony. La seua mirada

va passar per sobre de mi d'una manera calculadora. El moriria primer, va anar
la meua decisió immediata. Un pensador, no necessite un d'aqueixos..
"I la seua amiga d'ulls grisos i el pèl roig? No ha parlat d'ella ".
Tenia alguna cosa en la mà , i vaig fer un berrido de terror com una

persona normal quan em van assenyalar. Un regirar, bé, un tret dolia menys
que cremar-se, açò era maleïdament segur. Amb tal que no feren un forat en el
meu cap o en el cor, en qualsevol altra part podia arreglar-se. Anthony va riure
com si s'haguera explicat una broma. "Kratas, per què Patra et va assignar a
mi, mai ho sabrem. Ella é s una farsant, per descomptat. Tate està ficat en jocs
de rol. Té alguna cosa amb la vertadera Reaper, és de coneixement pú blic. Tal
vegada vaja a mantenir a la pèl-roja per un temps. Ella no és important, així
que Patra no la necessita".
Kratas li va llançar a Anthony una mirada tan fastiguejada que els altres
vampirs es van posar en alerta de sobte. "Cap de vostès é s capaç de veure
mé s enllà dels seus pollas, per açò em va assignar Patra. Poden imaginar-se la
sort? No, jo no puc."
Anthony semblava una mica serió s a causa açò . Em va examinar de

manera mé s objectiva. Despré s va negar amb el cap.
"Té el pèl tenyit, els seus ulls tenen una mica de blau en ells, i la seua
pell... no té un toc de resplendor, i no té cap colp. A més, no els van veure, als
dos, quan vaig entrar en el carnestoltes. Estaven un damunt de l'altre. Bones no
deixaria a la seua dona tontear amb el membre més jove de la seua línia".
Kratas va concedir una altra mirada dura. "É s una pè rdua de temps
d'hipnotitzar-la i preguntar-li", va murmurar, quasi més per a si mateix. "Si ella
no é s la Reaper, afirmarà la seua innocència, i si ho é s, encara va a reclamar la
seua innocència, ja que diuen que els poders dels vampirs no funcionen en
ella".
Un vampir bru es va encongir de muscles. "Llavors, maten-la, no val la

pena el risc."
Vaig deixar escapar un xiscle espantat per a ser creïble, mentre em

preparava mentalment per a una baralla. Però Kratas ja estava bellugant el cap.
"I arriscar-nos a perdre l'ostatge més valuó s que hem tingut mai?
Crec que no".
"Tinc una idea ", un altre dels vampirs va oferir la seua opinió . "Facen que
carden. Ell no s'arriscaria a una sentència de mort si aqueixa és la Reaper, i la
vertadera Reaper tampoc ho faria”
Tate va deixar escapar una rialleta incré dula a pesar que la meua mà es
va tancar sobre la seua.
"Anem, xics, esperen que m'engegue ara, quan la pobra xica està
tremolant de por? No gràcies, no em van les violacions".
A Kratas, per a la meua sorpresa, va semblar agradar-li la idea. Ell ladeó

la pistola. "Et va la mort? Perquè aquesta arma està plena de bales de plata, i
açò és el que tu i la teua nú via van a aconseguir llevat que ho faces. Ací, fins i
tot els donaré una mica d'espai ".
Amb qü estionable amabilitat, els altres vampirs van buidar el nostre

seient i es van arraulir junts en l'oposat. Tate i jo teníem la seua total atenció .
Fantà stic. I ara què? Tots estaven massa atents en nosaltres com per a fer algun
moviment. No, primer havien d'estar desprevinguts.
Tate es veia tan sacsejat com em sentia. Havia de fer alguna cosa, rà pid,
abans que ho arruïnara. La conclusió va ser, que els necessità vem per a
conduir-nos fins a Hykso. Si començà vem ara un xivarri, no hi hauria molts
d'ells perquè nosaltres tractà rem de prendre uns pocs vius. Clar que, Bones es
ficaria en la baralla, però què passava si abans d'açò , Tate o jo, matà vem a
l'ú nica persona que sabia on estava Hykso? No podíem có rrer el risc.
"No vull morir", vaig dir amb veu trémula, improvisant algunes llà grimes
de cocodril. "No hauríem d'haver eixit aquesta nit, et vaig dir que volia quedar-
me a casa!. "
A Tate nomé s li va portar un segon desfer-se del seu malestar. La meua

actuació deia seguim-los el joc - ara com ara. Solament prou perquè ens
portaren una mica mé s prop de Hykso.
Tate em va agafar entre els seus braços. "Està bé , xiqueta. Tot

estarà bé".
Llavors els va mirar.
"Poden oblidar l'usar un cronò metre, perquè em prendré el temps que siga
necessari per a posar-la de millor humor."
"Enlluerna-la amb la mirada i posa-la d'humor". va etzibar un d'ells amb

impaciència.
Tate va donar un grunyit de fà stic. "Pot ser que siga així com
aconsegueixes xiques que vulguen cardar amb tu, però jo he esbrinat que una
mica d'alguna cosa anomenat preliminars també funciona".
"Molt bé , fes-ho a la teua manera," va dir Anthony. "Mentre que siga en

els prò xims vint minuts, perquè para llavors estarem en l'avió d'Hykso ".
Vaig somriure mentalment. Bé , ens han dit el lluny que estem, la qual
cosa farà més fà cil coordinar un atac.
Kratas va agitar l'arma. "Continua."
Vaig mirar a Tate, desitjant que tinguera les habilitats de Bones per a
llegir ments. Menys de vint minuts, està bé , si allarguem les besades i açò ,
podem estar quasi allí. Llavors Bones i els altres estaran prou a prop com per a
trobar a Hykso, si acabem matant a qui ho sà pia, anem a acabar ací, i ho
celebrarem al meu compte. Però primer...
Tate em va besar, portant-se les meues llà grimes falses.
"Està bé, afecte," va murmurar. "Només fingeix que estem sols. No els
mires. Pensa en quant t'agrada que et toque així."
La traducció era clara - havia d'actuar com ell i ja havia fet açò abans.
Algunes de les meues reticències es podrien explicar amb la por. No totes.
Vaig respirar profundament. Si algú m'haguera dit aquest matí que

passaria aquesta nit aconseguint la segona base amb Tate, m'hauria rigut i li
hauria cridat mentider. Però açò era exactament el que era a punt de
fer, encara que la segona base era tot el lluny que estava disposada a arribar a
causa de aquesta farsa.
Tate em va donar una profunda besada amb la boca oberta. Vaig

posar els meus braços al voltant d'ell, deixant que els meus dits jugaren amb
el seu pèl curt mentre tractava de mantenir, al mateix temps, un ull en els
vampirs a través de les meues parpelles ajustades, i actuar com si desitjara les
atencions de Tate.
Però no ho feia. En el meu interior, la culpa competia amb la disciplina

que em deia que havíem d'acostar-nos al nostre objectiu. En aquest moment, la
culpa estava guanyant. El desig estava bastant allunyat de qualsevol de les
coses que sentia.
Tate també ho sabia. Va trencar la besada, mirant-me amb una mescla

d'ulls verds i blaus. Sabia que ell notava que no estava aconseguint gens de mi,
i també ho notaven els altres vampirs. Kratas amartilló l'arma. Maleït siga tot
l'infern. Hauria de fingir-ho millor.
Vaig enroscar els meus braços al voltant de Tate i em vaig posar en la

seua falda, portant el seu cap a la meua gola. La sensació de la seua llengua i els
seus ullals raspant la sensible pell de el meu coll em va recordar a Bones, i allí
estaven les esgarrifances per a confirmar-ho. Vaig arquejar la meua esquena i a
canvi vaig xuclar el seu coll. Tate es va estremir, amb les seues mans pujant per
la meua esquena cap als meus pits.
Una alarma es va disparar a través de mi. S'acordava Tate dels dos

ganivets subjectes a la part superior de la meua esquena? O s'havia oblidat d'açò
en la seua distracció a causa de la posició extremadament compromesa a la qual
ens havíem vist obligats?
Vaig aconseguir les seues mans, lliscant-les cap a la part davantera dels
meus pantalons vaquers.
"No he de fer tot el camí despulla enfront d'ells, o sí?" Li vaig preguntar,
posant una veu aguda i vulnerable.
La mirada de Tate es va trobar amb la meua. Ara els seus ulls eren verds.
"No, afecte. Açò servirà ."
Fins i tot em va ajudar a llevar-me els vaquers, absurdament la nit que vaig
conèixer Bones destelló en la meua ment. Com hi havia anomenat Bones a la
meua fraudulenta seducció després que li atraguera a un racó desert del bosc.
‘No vas a cardar amb tota la teua roba posada, o sí gateta? Llavors supose que tot
el que necessites és llevar-te les bragues. Anem. No vesprades tota la fotuda nit’.
Em va avergonyir llevar-me els pantalons llavors, i ara també, encara que

per raons diferents. No perquè estava avergonyida que cinc embadalits vampirs de
Patra es quedaren mirant el meu cul sota l'escassa tanga - inferns, volia que
miraren, seria una bona distracció - sinó anara perquè era Tate el que arrossegava
els meus vaquers per les meues cames. Els ulls de Tate vagaven sobre mi amb
un desig tan cru, que quasi vaig abandonar la meua actuació en aqueix mateix
moment, acostant-nos al fet que Hykso anara atrapat.
Però llavors alguna cosa va canviar en la mirada de Tate. Va fer una

ullada a les mirades lascives dels vampirs cap a mi, i l'enuig va fer que
estrenyera la mandíbula. Quasi vaig soltar un sospir d'alleujament, encara que
la posesividad de Tate era alguna cosa que significaria problemes mé s
endavant. Ara, no obstant açò , va tenir el necessari efecte d'aconseguir que
tornara a reprendre el seu objectiu. Em va besar de nou, però jo podia sentir
que estava mé s calculat, a pesar que semblava que era tan entusiasta com
abans.
De les breus mirades furtives de reü ll, amb la major part de el meu nu
cul a la vista, vaig notar que els homes s'estaven ficant mé s en l'espectacle.
Només Kratas no semblava afectat. El seu dit en el gallet fà cilment no es
relaxava ni una mica. Fins i tot a través de la meua irritació , vaig valorar la
decisió de Patra de col·locar-li en aquest grup. La dedicació enmig de la
distracció era un tret valuó s. Simplement desitjaria que en aquest moment no
s'estiguera utilitzant en contra meva..
Per descomptat, si fó ra humà , no em haguera preocupat que

m'apuntara amb l'arma. Podia esquivar les bales més rà pid de el que un
humà podria disparar-les, però no més rà pid que un vampir. Ho vaig saber a
través de una dolorosa experiè ncia.
Vaig deixar a Tate moure's fins que va estar de genolls davant de mi,
interrompent per complet la seua visió de la meua esquena. Era molt més fà cil
aconseguir els meus ganivets d'aquesta manera.
"Deixen les marrades”.
Kratas va tocar la pistola per a emfatitzar. Fent un cà lcul, està vem quasi
a la meitat del camí. Merda. Açò anava a estar a prop.
Mentalment li vaig cridar un missatge a Bones, encara que no tenia ni idea

de si estava prou a prop per a sentir-me. Vaig a començar el compte arrere,
Bones. Espavila't en el zero.
Cinc...
Tate va deixar de fer-me una besada per a descordar-se els pantalons.

Els seus ulls eren de color verd brillant.
Quatre…
Li vaig agarrar el muscle mentre la meua altra mà , amagada se

cenyia al voltant de els meus ganivets.
Tres...
Tate es va baixar els pantalons i no portava roba interior. Vaig fer tot el
que vaig poder para no donar una estirada cap a arrere i donar la farsa per
acabada. Sí, açò havia arribat molt més lluny del que havia esperat que les
coses anaren.
Dos...
Tres coses van succeir al mateix temps. Vaig aconseguir passar el

braç al voltant per a llançar els ganivets; Kratas va disparar, la bala em va
donar en el costat
en comptes d'en el cor perquè el cos de Tate estava davant del meu; i el sostre
de la limusina va ser arrancat.
Va haver-hi un moment al·lucinant quan vaig veure a Bones abans que

m'arrancara del cotxe. En l'instant segü ent, Spade i Ian van descendir com a
ratapinyades de l'infern en la limusina, ara convertible, mentre Tick Tock i
Dave s'estavellaven contra ella en la carretera.
Els pocs cotxes de la carretera xerrotejaven bojament al voltant de el

cotxe bolcat. Vaig observar tot açò des del meu nou punt de vista a cinquanta
peus d'altura, agarrada en la corba dels braços de Bones. No vaig tenir temps de
preguntar-me sobre el que faríem amb tot el trà fic quan sobtadament es va
precipitar cap avall..
"Anem a traure aquest tros de merda de la carretera", va etzibar.
Bones, Spade i Ian van agarrar cadascun la vora de la limusina i despré s

la van llançar cap amunt. El cotxe es va elevar de l'asfalt com si li hagueren
crescut ales. Encara continuava la refrega a l'interior de la limusina, però ara a
causa d'un motiu diferent. Més com a crits esmorteïts detinguts abans de la
seua finalització .
Al lluny, a pocs quilò metres de distà ncia, vaig veure un avió bimotor,
amb les hè lixs en marxa. Havia de ser Hykso, i si nosaltres podíem veure-li, ell
podia veure'ns a nosaltres.
Bones gruñ ó i va apuntar directament cap a ell, amb la seua mirada

maragda il·luminant la nit.
"Crees que desenganxarà Crispín?" va dir Ian en veu alta, millorant

l'eficà cia del seu cos mentre sostenia la seua part de la limusina.
"No tenen ni una maleïda oportunitat," Bones gruñ ó de nou.
"Podem agafar-los nosaltres mateixos. Vigila a Cat, li han pegat un tir",

va dir Spade sense tornar el cap.
"Ni tan sols ho penses", vaig soltar. "É s una esgarrapada,
segueix avance". "Ho estem fent".
No necessitava les habilitats de lectura de ments per a saber que Bones

estava enfadat, però volar com Superman, mentre portava un cotxe i perseguir
a un avió no era propici per a tenir una xarrada.
L'avió va començar a rodar, cobrant velocitat. Com vam fer nosaltres,

amb una explosió d'energia nosferatu que va fer chisporrotear l'aire amb
energies invisibles. Vaig tancar els ulls, no per por, sinó perquè el vent quasi
m'encegava. A través de les ranures dels meus ulls vaig veure que l'avió
començava a desenganxar. Encara està vem a uns cinquanta metres de distà ncia.
"Ara," va ordenar Bones i em va deixar caure.
Un esborrall em va agafar en l'aire abans que tocara el sò l. La meua

mirada estupefacta va tenir a la vista els cadà vers expulsats del cotxe mentre
Bones es llançava contra l'avioneta. Va haver-hi una explosió , el seu brillant
centelleig va ser interromput pel vampir que em va deixar fora de perill sobre
el terreny. "Queda't ací", va murmurar Ian fins i tot mentre eixia disparat cap a
les restes. No li vaig fer cas, trontollant-me en la mateixa adreça, però
estranyament tremolant.
Per què tenia tant fred quan el foc estava tan a prop?
Figures llameantes eixien de les restes de l'avió i eren interceptades amb

rapidesa.
A través del vacilante foc, les persones que m'eren familiars semblaven
quasi demoníaques, ja que es van obrir camí a través dels confusos vampirs. En
qü estió de minuts tot havia acabat, i d'alguna manera jo estava en l'herba
sense adonar-me que m'havia caigut. Aqueix tret ha d'haver sigut mé s greu de
el que vaig pensar.
Bones va eixir d'entre l'ataronjada boirina. Hi havia sang i sutge sobre

ell, i la seua camisa estava trencada per alguns llocs. Es va agenollar a el meu
costat.
"Açò dol gateta, però és mé s rà pid."
L'advertiment em va fer obrir els ulls mentre em subjectava. Va traure

un ganivet i ho va ficar en el meu costat. No podia deixar de cridar quan els
seus dits ho van seguir, temptejant per a cercar la bala. Després d'un moment
que semblava ser infinitament mé s llarg, Bones la va traure para, a continuació ,
tallar-se el palmell de la mà i col·locar-la sobre el lloc, cicatritzant la gran ferida
que ell acabava de fer-me. Despré s Bones es va tallar la nina i la va estrènyer
contra la meua boca. Vaig prendre un glop de la seua sang, tancant els ulls
mentre el dolor perdia la seua força.
El meu costat va pessigollejar com si estiguera tornant-se a unir. Se'm

va ocó rrer que havia d'haver estat inconscient quan Bones va fer açò després que
Max em disparara. Que m'estriparen la gola realment em hi havia encantat para
tot la resta d'aqueix dia.
Bones es va traure la camisa pel cap. "Una mica estripada en alguns

llocs, però et taparà el cul," va dir lliurant-me-la."Assec que els teus pantalons
es cremaren en el cotxe."
Hi havia moltes coses en la seua mirada i el retret era una d'elles. A les
palpentes, em vaig posar la camisa com si fó ra una faldilla. "Bones, jo..."
"Mé s tard", em va tallar. "Tinc alguns assumptes que resoldre en primer

lloc."
"Crispín."
Ian va avançar, arrossegant a algú per la part posterior de el seu coll. Va

sacsejar a la persona com a una marioneta de drap i ho va llançar prop de els
nostres peus.
"Ací, vaig calcular que voldries a aquest viu. Charles i Tick Tock estan
subjectant a Hykso, però no hauríem de quedar-nos ací. Sospite que els
sagnants polis estan de camí."
"No hem de preocupar-nos d'ells. Un avantatge de el seu maleïda

treball. Ella mostra la seua placa i fa una trucada, i ells maleeixen, donen
puntades a les pedres perquè no se'ls permet acostar-se més. Quasi és gració s,
de debò .. "
El to de Bones va canviar a cruel en el segü ent batec. "Ah, que passa,

company. T'acordarà s de la meua dona. Ella é s a la qual vas disparar."
Kratas tenia una ombrívola expressió de resignació . "Vaig tenir un

pressentiment sobre tu," em va dir. "Vaig deure haver-li fet cas a el meu
instint."
"Saps el que vaig a fer amb aquesta bala?"
El to casual de Bones no va tranquil·litzar a Kratas. La seua cara

mostrava que no tenia esperances.
"La vaig a fondre i a fabricar una espasa amb la part de plata. Llavors
vaig travessar amb ella totes les parts del teu cos excepte el teu cor."
Déu, a voltes Bones em feia por..
"Vas a emmagatzemar-ho amb Max?" va preguntar Ian, sense semblar

molest per la perspectiva del sofriment de Kratas.
"En un altre lloc. Ho resoldrem més endavant. Aconsegueix que entren en el

camió perquè puguem eixir d'ací."
Els dos divuit rodes que es van detenir eren com qualsevol un altre que
pogueres veure en la carretera. Brutícia en l'exterior, marques de colps en
les defenses, fins i tot els conductors eren del tipus camioner per excel·lència.
D'altra banda, quan el remolc posterior de un d'ells s'obria, la teua mirada es
trobava amb una línia de caixes. Per descomptat, aqueixes caixes eren un mur
fals, que donava pas a un lloc interior que la companyia naviliera mai havia
imaginat.
"Charles, anirà s en est amb Hykso. Potser tinguem sort i el tipus sà pia on
està Patra. Gateta, anirem en l'altre fins a arribar a l'aeroport. Ian, vas amb
nosaltres o per el teu compte? "
Ian va tirar una altanera mirada cap als camions i va negar amb el cap.
"M'encarregaré de el meu propi mitjà de transport."
"Porta't a Tate amb tu."
Bones no va fer una petició . Ian es va encongir de
muscles. "Com vulgues."
Spade va portar avance a un vampir molt encadenat. No va ser necessà ria

cap presentació , havia de ser Hykso. Sens dubte tenia un estil egipci, amb el
negre pèl llis, pell bruna i un nas característic. Els seus ulls estaven fixos en mi
mentre s'acostava. Després va somriure.
"Reaper. Estic desitjant que et trobes amb la meua senyora."
Li vaig retornar el somriure, amb la mateixa fredor. "Jo també , Hykso".

Capítol 18
TRADUÏT PER DANNEN
SPADE VA PORTAR A HYKSO I A KRATAS Al trá iler, on hi havia

abraçadores i altres restriccions per l'estil connectades a una paret reforçada.
Bones em va prendre del braç. "Anem."
Bones va saltar a la part posterior del segon camió i em va alçar. Tan

aviat com vaig passar a travé s del calaix fals, vaig pantaixar. Aquest interior era
tan diferent de l'altre aparell, que només em vaig quedar mirant fixament.
Dos sofà s eren subjectats en el seu lloc en el sò l, també dues cadires i un

refrigerador. Hi havia fins i tot una catifa clavada amb tachuelas.
"Dé u meu", vaig pantaixar. "É s un fotut RV37!”
"Açò é s en el que els meus homes s'allotjaran, quan no estiguen amb

Hykso i Kratas," Bones va respondre enèrgicament. "No hi ha necessitat que
tots estiguen atapeïts dins de un camió . Solament estem prenent-ho prestat
per a tornar a l'aeroport.. "
Els eixos van fer una xiulada per sota de nosaltres quan el camió es va
engegar. Va haver-hi una sacsejada i després intermitents estirades mentre ens
allunyà vem.
Bones es va creuar de braços i em va mirar fixament. Em vaig inquietar,

odiant cuan carregat estava el silenci.
"Saps que no tenia cap intenció que les coses foren tan lluny amb Tate"
vaig començar a dir. "Només volia acostar-nos a Hykso, i distraure'ls abans de
tirar aqueixos ganivets..."
37
RV: Vehicle Recreacional
"I un llançament brillant que va ser, mascota. Les estaques van caure
just en els ulls de Kratas. Et va disparar cec. "
Vaig fer una ganyota davant el seu to. "Ho sent", vaig dir, i ell sabia que
no estava parlant sobre encegar l'altre vampir.
Bones aguaitava per la petita habitació . No necessitava sentits vampirs

per a sentir la ira que eixia d'ell, però no estava segura si anava dirigida a mi, a
Tate o a la guerra que se'ns havia imposat en la limusina, en primer lloc.
"Hauríem de parlar d'açò ", li vaig dir, robant-me a mi mateixa de

qualsevol incriminació que tinguera contra mi. Després de tot, només se
suposava que besaria a Tate per aquesta farsa. No petonejar-me amb ell durant
mé s de deu minuts, mentre que només estava vestida amb un suè ter i la meua
roba interior. Sí, si la situació fó ra a l'inrevé s, jo estaria molesta també.
Bones es va donar volta. "Mé s aviat dubte que parlar ajude. Vas fer el
que senties que era necessari. Estic fins al capdamunt dels teus mètodes,
encara que no em puc queixar dels teus resultats."
Es va acostar mesuradamente, de forma deliberada que no era menys

predatoria per la seua lentitud. Quan estava només a uns pocs centímetres de
distà ncia, la seua mà va rastrejar per sota de la mà niga de la meua camisa, i no
vaig poder evitar estremir-me. Hi havia alguna cosa quasi amenaçador en la
forma en què em tocava.
"On et va besar? Et Va
tocar?" Ho vaig mirar a els
ulls.
"No va significar gens, Bones. No és gens en comparació al que sent amb

tu."
"Ah". Va ser la resposta suau de Bones, però els seus ulls es van tornar
verds.
Si era per ira o una mica mé s, no tenia ni idea.
Es va inclinar mé s a prop, la seua boca quasi fregant el meu coll. No vaig

poder evitar estremir-me, preguntant-me què anava a fer.
"Et va besar ací." La veu de Bones era un grunyit baix. "Sospite que et va
tocar ací" - va tocar els meus sins a través de la meua samarreta- "i puc fer olor
les seues mans ací " -mentre s'agenollava i passava una mà per l'exterior de
la meua cuixa.
No em vaig moure, em vaig mantenir quieta com una presa que intenta
no atrapar l'atenció del caçador.
"Quasi ho mate aquesta nit."
Bones va bufar les paraules tan prop de la meua pell que se'm va posar
de gallina on elles caian. No vaig dir gens, sentint que qualsevol que fó ra el
control que Bones havia utilitzat per a no fer açò llavors, era a punt d'acabar-
se ara.
"Mai havia sentit gelosia abans de conèixer-te", Bones va continuar,

encara en el mateix to suau i amenaçador. "Crema, mascota. Igual que
plata a través de les meues venes. Algunes nits, veient-te amb altres homes en
el teu treball, crec que em tornaré boig."
Les seues mans seguien acariciant les meues cames amb una lleugera i
esgarrifosa sensualitat que em va fer voler encongir-me cap a arrere- i anar cap a
davant al mateix temps. Tot el meu cos semblava estar contenint la respiració .
A pesar que la seua actitud tranquil·la, hi havia alguna cosa fent ebullició en Bones
que esclataria en qualsevol moment, podia sentir-ho.
"Va ser solament una actuació ," li vaig dir una altra vegada.
"Oh, jo sigues açò ", va respondre Bones al moment. Aqueixos ulls verds
brillants es van trobar amb els meus. "Tate no estaria viu ara si no fó ra així. Sé
que només ho feien per a atrapar a Hykso, però Gateta". La seua veu profunda.
Endurida. "No importa la causa, no t'atrevisques, mai, a deixar que algú et
grapege d'aqueixa manera una altra vegada."
Llavors, per a la meua total sorpresa, Bones va tirar la meua roba
interior a baix. "Què està s fent?" Vaig pantaixar
"Què et sembla que estic fent?" Va murmurar mentre estenia les meues
cames
De totes les coses que jo havia esperat, aquesta haguera sigut l'ú ltima en
la meua llista. "Però està s, eh, encara segueixes enutjat amb mi."
"Tens raó ", va anar la seua resposta una mica menys intensa que la
profunda llepada que va posar els meus genolls febles.
Era a punt de dir que aquesta no era una manera justa de barallar, quan
Bones em va agafar per la cintura i em va alçar. Les meues galtes se sonrojaron,
perquè les meues cames estaven al voltant de els seus muscles i el meu cap
quasi aconseguia el sostre.
"Bones," vaig aconseguir dir. "Para. Baixa'm."
Despietadament la seua llengua va seguir turmentant-me. "No. Eres

meua i et vaig prendre ara."
No volia respondre-li. Semblava... incorrecte fer açò quan encara estava

enutjat, però si açò era una nova forma de barallar, jo estava perdent la batalla.
Un petit sanglot es va arrancar de mi quan els ullals Bones van fregar el meu
clítoris, no perforant-la, solament aplicant pressió . Se sentia increïble, incitant-
me a arquejar-me contra ell per a sentir-ho de nou. I una altra vegada. Despré s,
repetides vegades, pantaixant en è xtasis amb el bombardeig de sensacions en
mi. Parlar les coses de sobte es va sentir molt sobrevalorado. Bones sabia
exactament el que m'agradava, i jo no vaig poder evitar perdre'm en les
sensacions.
"Dis-me que em desitges", gruñ ó .
"Dé u, sí," me les vaig arreglar, adolorida que ell estiguera dins de mi.
"Dis-ho." Va ser una demanda encara quan la seua boca seguia

torturant-me.
Vaig enterrar els meus dits en el seu pèl i quasi ho va arrancar de la carn.
"Et desitge", vaig raspar. "Ara. No t'atrevisques a dir-me
que no". Un riure ronc em va fer pessigolles. "No somiaria
amb açò ."
Bones em va baixar, arrossegant la seua boca per la meua pell fins que
els meus peus es van posar en contacte amb el sò l. Tan aviat com ho van fer,
ho vaig espentar cap al sofà . Va caure amb mi damunt d'ell. Em vaig lliscar cap
avall, traient els seus pantalons i després vaig embolicar la meua boca a la
seua al voltant.
La seua carn estava freda, com a marbre tornant a la vida. Ho vaig

prendre fins que jo no podia cabre res mé s, llavors vaig començar xuclar-ho
amb profunds i aspres estirades.
Bones va gemegar, arquejant l'esquena. "Més fort."
Vaig augmentar la pressió . Les seues mans embullades en el meu pèl,

després va estrènyer els punys mentre ho posava més dur que l'acer..
"Maleïda siga, açò és tan bo," va dir en un to ofegat. "No puc esperar."
Em va alçar, ignorant les meues protestes, i em va instal·lar sobre els

seus malucs, mentre espentava penetrant profundament en mi. Omplint-me
fins que quasi dolia. Els vaivens de la camioneta van augmentar la nostra
fricció mentre es movia famolenc i rà pids envesteixes.
El meu cap va caure cap a arrere i em vaig moure amb ell, perduda en la
cega sensació . Bones es va incorporar, agafant el meu mugró en la seua boca.
Va xuclar fins que estava quasi insensible de plaure, i després va canviar al
meu altre mugró , donant-li la mateixa dolça i aspra atenció .
Les meues ungles es van incrustar pels seus costats. La seua boca es va
lliscar fins al meu coll mentre m'estrenyia més contra ell. Vaig cridar en sentir els
seus ullals en el meu coll, fregant però sense trencar la meua pell.
Ho vaig sostenir més prop de la meua gola. "Mossega'm."
En comptes de açò , em va llepar ací. "No. Has perdut molta sang

aquesta nit".
No m'importava. Jo volia la meua sang en el seu interior. Era una

necessitat quasi tan forta com la desesperació que cada nova embranzida
impulsava dins de mi.
"Fes-ho," vaig gemegar. "Mostra'm que só c teua".
Els seus braços es van amarrar a mi al voltant, fins i tot mentre es movia
mé s rà pid. "Eres meua", va soltar, segellant la seua boca sobre el meu pols.
Amb prou faenes vaig tenir l'oportunitat de somriure la meua victò ria,
quan va lliscar els seus ullals en el meu coll. Una onada de passió calenta em va
inundar, marejant-me, però per més raons que solament el glop que Bones va
prendre abans de tancar les puncions.
Em va besar, el sabor metà l·lic de la meua sang assaonant la seua boca.

Em vaig agarrar a ell, mentre que la intensitat de l'escalada semblava fer bullir
el meu cos sencer.
"El teu torn, gateta". La seua veu era aspra amb la luxú ria. "Mostra'm que só c
teu".
Les meues dents es van enfonsar en el seu coll. La mà de Bones es va

enrotllar en el meu cabell, sostenint-me a prop, incitant-me a mossegar mé s
fort, fins que la sang em va omplir la meua boca.
Vaig engolir. Bones va tirar el meu cap cap a arrere per a besar-me una
altra vegada, les nostres boques sabien a sexe i sang de nosaltres. Hi havia
alguna cosa primitiu sobre açò , la seua ira, i l'impuls urgent que tenia de
demostrar-li que ningú més importava.
No et detingues. No et detingues.
Tal vegada ho vaig dir en veu alta. Tal vegada no ho vaig fer. De
qualsevol manera, Bones em va voltejar fins que estava damunt de mi,
movent-se augmentant la intensitat.
"No puc parar".
Va ser la millor baralla que havíem tingut mai.
La llum estroboscó pica de la torre de control va travessar la foscor amb

à mplies bigues circulars. Havia nevat més primerenc. M'estava congelant, fins i tot
amb els meus dobles pantalons, doble suéteres i jaqueta. Bones no s'havia molestat
a posar-se res damunt de la seua roba, a part de la seua jaqueta de cuir negra, però
que era probablement més per costum que per la necessitat de calor.
La llum estroboscó pica es va apagar. El nostre senyal.
En la foscor, Bones circumdat la base en girs de velocitat aèria, massa rà pid

i a l'atzar per a qualsevol persona amb una pesada arma que apuntar, i si tenien
una mica més xicotet, no importaria. Em va estrènyer entre els seus braços, vaig
tancar els ulls enfront del mareig que em submergia i les voltes. Podríem solament
haver conduït cap amunt, però Bones estava sent especialment paranoico. No volia
arriscar-se a la possibilitat que una de les persones de Patra d'alguna manera
poguera haver-nos seguit des de les restes de l'avió d'Hykso i estiguera esperant
prop del complex amb un lanzacohetes com els quals tenia Max.
Els rostres dels guà rdies en el sostre eren mà scares d'una commoció
acuradament controlada mentre Bones apareixia fora de la foscor, aterrant,
avançant cap a ells sense si més no una vacil·lació en el seu pas. Just darrere
d'ell estava Ian, qui portava a Tate. Despré s van venir Tick Tock i Zero.
Don havia discutit sobre que Ian sabera on estava el recinte, però Bones
li va restar importà ncia. Ell no creia que Ian trairia la localització a
qualsevol persona, així que Ian estava ací, soltant a Tate tan aviat com va
tocar el sostre. Ian va mirar al seu al voltant amb curiositat. La seua presè ncia
ací era irò nica, per descomptat, tenint en compte que Do m'havia enviat per a
capturar o matar a Ian solament fa poc mé s d'un any. Com les coses havien
canviat des de llavors.
Sis de nosaltres entrem. A ningú li havien disparat i res havia explotat.

Fins ara, tot bé, si em preguntes a mi, encara que francament, jo no sabia per
què està vem ací en primer lloc. Després de nostra, hum, discussió en la part de
darrere del remolque tractor, Bones havia dit que necessitava veure a Do. Li
vaig preguntar per què, per descomptat, però tenia un mètode realment eficaç
de distraure'm. Despré s hi havia hagut una escena interessant en l'aeroport
privat, on Bones li va donar ulls verds a un pilot confiat perquè ens portara a
Tennessee. Així que ara ací està vem, i encara no sabia què volia Bones parlar
amb el meu oncle. Supose que ho descobriria molt rà pid.
Havia evitat mirar a Tate des que ens reunim amb ell, Ian, Tick Tock i
Zero a poques milles d'ací. Hi havia un gran factor incò mode entre nosaltres.
Per la seua banda, Bones no va actuar de forma diferent, a pesar que hauria
sigut capaç de sentir i escoltar el meu malestar mental. Per tant, em va
sorprendre quan Bones va anunciar que em reunira amb ell en l'oficina de Do,
dient que volia trobar a Juan per a parlar amb ell.
"Està bé ," me les vaig arreglar, dividida entre anar amb ell nomé s per a
mantenir Bones com un escut entre mi i Tate, i quedar-me pel covard que era.
Vaig escollir quedar-me. Qui va dir que jo prenia el camí fà cil? Jo no.
Ian va tirar una mirada significativa a Tate i després va somriure. "Aniré

amb tu, Crispín", va dir.
Vaig començar a caminar cap al despatx de Do. No em va sorprendre que

Tate em seguira. Vaig sentir a Bones deixar escapar un bufido sardó nico just
abans que les portes del levador es tancaren. Sí, tampoc estava sorprè s per les
accions de Tate.
Tick Tock i Zero seguien el pas darrere de nosaltres. Em vaig tornar a

mirar-los, una vegada més impressionada per la desemejanza de les seues
aparences. Si alguna vegada va haver-hi un parell de vampirs que semblaven
menys similars, eren l'albino Zero i pell de xocolata Tick Tock.
"On van conè ixer vostès dos a Bones?" Vaig preguntar, lluitant per
omplir el silenci abans que Tate ho fera.
"Polò nia", va respondre
Zero. "Austrà lia", va dir
Tick Tock.
Mai havia estat en cap lloc. El comentari de Tate que jo no coneixia molt
bé a Bones despré s de passar un any amb ell fora dels dos-cents cinquanta
que havia viscut es va fer ressò en la meua ment. Llavors, ho vaig aixafar. Sabia
el que explicava, em vaig recordar amb fermesa.
"Així que, com va el Guardià de la Cripta?", Va preguntar Tate en to

casual.
"Bé." La meua veu era retallada.
Tate va deixar de caminar i em va agarrar del braç. "Quant temps vas a

pretendre que no va passar gens, Cat?"
"No!" li vaig dir a Tick Tock, que ja havia tret el seu ganivet del seu
cinturó . "Arrere, xics. Só c capaç de manejar açò ."
Els ullals de Zero es van lliscar de nou a les seues genives, i despré s
d'una altra dura mirada, Tick Tock va guardar el ganivet. Llavors em vaig
tornar cap a Tate, mirant-li directe als ulls.
"Va ser un treball, Tate. Les coses van ser més enllà del que haurien de, però
tenim als nostres objectius i açò és el que importa. Ara, abans que cremes de
forma permanent nostra amistat, podries per favor deixa de veure una mica
més de el que realment va passar?"
"Sé el que vaig sentir", va dir Tate aproximant-se. "Pots fingir tot el que
vulgues, Cat, però per un moment ací, no estaves actuant, i no pots dir que
estaves nomé s pensant en mi com a amic."
Vaig tenir un moment de l'alerta davant el poder omplint l'aire abans de

sentir el riure burleta de Bones.
"Just com sospitava", va esbufegar des de l'altre extrem del passadís.

"Sabia que no passarien més de dos minuts abans que feres aqueixa afirmació ,
però està s embogint si penses que alguna vegada t'interposarà s entre la meua
esposa i jo."
Tate es va creuar de braços. "Ja ho vaig fer."
Bones es va acostar. Mé s d'aqueix poder craqueaba omplint l'aire. Ian

només es va recolzar contra la paret en el passadís i va somriure, com si
estiguera gaudint l'espectacle. Zero i Tick Tock es van fer a un costat, fins que
gens va quedar en el camí de Bones cap a Tate, excepte jo.
"Què eres a punt de fer?" Li vaig preguntar baix.
Bones va arquejar una cella. "Gens, mascota. Per
què?. "
Perquè et veus com si fores a punt de jugar al futbol amb el cap de Tate,
li vaig dir en silenci. I açò no va a passar, així estiga actuant com un idiota.
El meu oncle va eixir del seu despatx, va mirar als vampirs alineats en el
passadís i la postura desafiadora de Tate, després va tossir.
"Cat, Bones, m'alegre que arribaren fora de perill. No vindran a

asseure's?
Tinc una mica de whisky que era a punt d'obrir.. "
No podia recordar l'ú ltima vegada que havia vist beure a Do, però em
vaig alegrar perquè va dissipar la tensió . Bones va somriure.
"Un glop em faria bé , vell amic."

Vaig lligar els meus dits als de Bones mentre entrà vem, la qual cosa va
ser bé, perquè vaig ser a punt d'ensopegar quan Bones, va dir, "Tu també,
company" a Tate.
Els tres entrem en l'oficina de Do. Em vaig asseure en el sofà i Bones va

asseure al meu costat. Tate dempeus, la seua postura rígida i inflexible.
Do va mirar per sobre de cadascun de nosaltres alhora abans que

sospirara. "Per què sent com si acabara d'interrompre una escena
potencialment desagradable ací fó ra?"
"No importa, ells han acabat ara", li vaig dir a Do, mirant a Tate per a fer-li
saber que era millor que s'apegara a açò . "Era un concurs de vampirs marcant
territori, però es va acabar."
"Tens raó , mascota."
Bones es va inclinar per a col·locar una lleu besada en la meua galta.

Després, va deixar caure la bomba.
"Só c capaç de llegir les ments dels éssers humans ara, Do. Per tant, sé en
quin dilema es troba, però l'eixida està just enfront de vostè. É s encomiable
que no haja utilitzat els seus actius per a obtenir beneficis econò mics abans,
però temps desesperats exigeixen mesures desesperades,
no li sembla?"
"Què?" Vaig pantaixar, tant confosa per la seua ú ltima frase com
sorpresa per el que Bones li havia dit a Do de el seu nou poder.
El meu oncle no es va immutar. "No vaig a exposar al pú blic el Brams. La

sang sintètica de vampir que ha fet la medicina és massa experimental. En les
mans equivocades, podria convertir a tota la població en sú per-humans
assassins."
“De què estan parlant?” Vaig demandar de nou.

"Do està en un destret", va respondre Bones. "El seu govern està

implementat fortes retallades de pressupost i està cercant tancar-ho en un any
o dos. No volia dir-li a ningú per temor a baixar la moral."
La meua maixella va caure. El rostre de Do ho va confirmar. "Com no has

pogut no dir gens?" Vaig pantaixar.
Bones es va tocar el mentó i li va donar a Do una mirada calculadora.

"Intel·ligent de la teua part en adonar-te de cuá n destructiu Brams podria
ser, però no ho necessites. Què té als polítics torts avui dia? Terrorisme. Espantar a
els innocents. Què pots el teu oferir que ningú més pugues? Un interrogador
garantit per a aconseguir tots els fets, noms, llocs i diagrames més rà pid de el
que pot dir: una represà lia a gran escala ".
Bones va fer una pausa perquè les seues paraules caigueren. Encara
estava choqueada que Don haguera ocultat alguna cosa tan important com el
tancament a la resta de nosaltres.
"T'està s oferint a fer açò ?" Do va preguntar obertament escèptic.
Bones va riure sense humor. "Jo no. Tate Envie-ho on vulga que
estiguen els ostatges mé s obstinats, amb els ulls verds la informació estarà
fora del tipus, a continuació , et sentes i ho embenes al millor postor. T'alçarà s
en dos mesos mentre que proveeixes un inavaluable servei al teu país per a
començar. El millor de tot, la Convenció de Ginebra pot besar-te el cul, perquè
l'ostatge-i els seus captores-ni tan sols recordaran com va succeir".
"Bastardo!" Va esclatar Tate, avançant amb fú ria cap a Bones.
"Quiet, soldat!" Do va cridar en un to que mai li havia sentit utilitzar.
Tate es va detenir en sec, mirant-me. "Ell només em fa açò per a

allunyar-me de Cat. Li importa una merda la nostra operació , aquest país o
qualsevol altra cosa, que no siga ella!"
"Aqueixa no és la qü estió , veritat?", Va preguntar amb fredor Bones. "El teu

et preocupes per la teua operació , aquest país, o qualsevol altra cosa, a part d'ella?
Em sembla recordar-te dient que el teu amor per ella no interferiria amb el teu
treball. Prova-ho".
Vaig saber llavors que Bones havien planejat açò des del moment en
què havia arrancat el sostre d'aqueixa limusina. No t'enutges, ni tan sols
aconseguia a cobrir-ho.
Do es va alçar. "I bé Tate? Quin és la teua resposta?"
Tate va donar a Bones una mirada d'odi pur. "M'ordenes que em vaja,
Do, i m'aniré.. "
Do va sospirar. "Eres el millor home que conec. Has demostrat que tot el
que jo creia sobre la integritat que comença a corrompre's després de
convertir-se en un vampir estava equivocat". La mirada de Don volvio cap a
Bones. "Vaig a necessitar a algú per a reemplaçar-ho. Cat s'absenta molt ara, i
Dave no és suficient."
Bones no es va immutar. "Deixa'm tenir a Tate una altra setmana per

ací, llavors pots enviar-ho fó ra i et proveiré amb un reemplaçament."
Do es va tornar cap a mi. "Camina, Cat. Manejaré les coses d'ací.. "
A pesar que açò era el millor, em sentia angoixada per Tate. Sabia el que
era ser forçat a anar-te lluny de la persona que mestresses. Solament desitjava
que amb aquesta absència, Tate s'enamorara d'una altra persona. Tal vegada
estar lluny de mi ho despertara del fet que hi havia un munt de grans dones
allà fora, en lloc de tenir sempre a la persona que ell pensava que volia fó ra del
seu abast.
"Maleït sigues" Li gruñ ó Tate a Bones.
"Espere que..." Les paraules apropiades em van fallar, així que nomé s
murmure: "Cuida't, Tate", vaig eixir caminant per la porta amb Bones a el
meu costat.
Capítol 19
TRADUÏT PER JHOS
NO ENS VAM ANAR DE SEGUIDA, la qual cosa VA SER IDEA de

Bones, no meua.
Vaig ser a la meua oficina mentre Bones anava a parlar amb Juan. Quan els dos
van tornar quinze minuts després, Juan lluïa més pà l·lid, però també semblava
emocionat.
“Què passa company?” li vaig preguntar.
Juan va mirar al voltant en la meua oficina. “Bones, ací? Ara?”38
Bones li va donar una mirada impassible i va tancar la porta. “Sí.
Llests?”39 Els ulls de Juan van trobar els meus, i llavors va assentir.
“Sí40.”
Encara estava traduint quan Bones va agarrar a Juan i va enterrar els

seus ullals profundament en el seu coll. Quins dimonis? Llavors el que havia
estat dient va penetrar. Bones, ací? Ara? Sí. Llest? Sí. Oh Dé u. Juan havia de ser
el vampir de reemplaçament que Bones li havia promè s a Do. Parlant de no
perdre el temps.
Les cames de Juan es van doblegar i els seus ulls van parpellejar tancant-
se. Va perdre la consciència, el seu cos rà pidament va caure en commoció per
la quantitat massiva de sang eixint d'ell. Bones ho va sostenir, succionant mé s
fort del seu coll. El rostre de Juan va ser drenat de color mentre el de Bones es
tornava més rosat, quasi sonrojado. Si ho tocava ara, sabia que estaria calent,
no obstant açò la seua nova temperatura solament duraria fins que Juan
prenguera la seua sang de retorn.
38
En espanyol
39
En espanyol
40
En espanyol
El batec de Juan va disminuir. El que havia sigut un batec rà pid i nervió s

quan Bones va començar a mossegar-ho es va convertir en mandrosos i
letá rgicos bombaments amb espais cada vegada majors entre ells. Despré s
d'un minut, Bones va alçar el seu cap.
“Gateta, dó na'm aqueix obri cartes.”
Em va prendre un segon sacsejar-me a la meua mateixa de veure a

el meu amic morint enfront de mi, però llavors li vaig passar el que em va
demanar. Bones ho va prendre i ho va clavar en el seu propi coll, sang eixint de
la inusual amplitud de la seua yugular. Ell va posar el cap de Juan allí, forçant
la seua sang dins de la boca de Juan.
Dave va entrar per la porta, una estranya expressió en el seu rostre.

Primes línies carmesí fluïen dins de la boca fluixa de Juan. L'aire es va carregar,
com si hi haguera una tempesta elè ctrica a prop. Bones va sostenir a Juan
contra la seua gola, l'obridor de cartes encara perforant la seua pell. Els llavis
de Juan es van torçar. La seua boca va començar a fixar la seua prò pia voluntat
en el coll de Bones. L'obridor de cartes va caure al sò l ara innecessari, perquè
Juan l'estava mossegant ara. Amb un propò sit s'aferrava al coll de Bones,
mastegant el seu pà l·lid coll.
Juan va succionar de la gola de Bones, esquinçant la seua carn i ingerint

glops voraços. Bones ho va sostenir, els seus llavis atapeïts en una línia mentre la
sang de Juan anava es torne a ell irrevocablement alterada. Finalment va agafar a
Juan i va allunyar la seua boca col·locant-ho sobre el sò l i sostenint-ho. Juan va
lluitar, les seues dents xocaven i començaven a mostrar els primers indicis
d'ullals..
“No no ho farà s, company,” va dir Bones.
Dave es va acostar a mi, detenint-se en el camí cap a mi de l'ara insensible

home que mataria a qualsevol cec de pura fam.
Juan va continuar agitant-se per un altre minut abans d'estremir-se

violentament. Llavors tot el seu cos va quedar inert i els seus ú ltims batecs es
van detenir per sempre..
Bones gruñ ó amb cansament i ho va soltar. Convertir a un vampir

afeblia el seu poder. Sense esmentar que ho havien succionat fins a la
sequedat.
“Necessites un recanvi,” vaig dir, i vaig anar a passar d'una banda

de Dave per a obtenir una mica de plasma del banc de sang de la casa.
“No.”
Bones estava sobre els seus peus abans que poguera
pestañ ar. “Solament…queda't just ací, Gateta.”
L'enteniment va sorgir. L'ú ltima vegada que ell havia canviat a algú , jo
em havia anat per “solament un minut” i vaig acabar sent torturada i quasi
assassinada.
“Jo la portaré.”
L'oferiment va venir de Dave que va semblar recordar.
“No, no ho farà s,” va dir Bones. “Tu et quedarà s just ací davant la prima
possibilitat que el nostre amic es desperte i vaja per la gola d'ella. D'aqueixa
forma no hauré de matar-ho. Flama a Ian, fes que porte ell la sang.”
Per Dé u, estava sent cauteloso. Les possibilitats de Juan alçant-se tan

aviat i superant a Bones eren prop de el zero absolut, però no vaig discutir.
Dave va fer una trucada. El fet que ell tampoc discutira significava que estava
sent igual de paranoico.
“Per què no ho poses simplement a baix en una cel·la segura? Per a açò
estan allí.”
“Perquè, gateta…” Bones va col·locar el cos sense vida de Juan en el sofà i

va romandre prop de ell. “Ens anem i ho portarem amb nosaltres.”
Van ser diverses hores i un vol lliure vertiginó s des del complex als
nostres vehicles després que envoltem les ú ltimes corbes en la nostra entrada
a Blue Ridge.
“On posarem a Juan?”
Tres cotxes arrere, podia sentir-ho aullar, tallat de seguida pel so d'ell
xarrupant, alimentant-se de les borses de plasma que jo havia empacat.
Ell acabava de despertar. Cinc vampirs estava en l'acte amb ell, i tres
d'ells eren Mestres. No, ell no aniria a cap costat.
“El celler,” va ser la resposta de Bones. “Està reforçada, i tindrem a Tick

Tock, Dave i Rattler fent torns per a quedar-se amb ell. Dins d'una setmana,
serà ell mateix.”
Fins llavors, Juan era un perill per a qualsevol que tinguera pols. “No
tindrem suficient espai per a tots.”
“Traurem tres sofà s i la resta dormirà en mantes en el sò l. Cadascun

d'ells l'ha passat pitjor, creu-me.”
“Nosaltres som els que tenim problemes urgents i és la nostra casa on

s'estan quedant, nosaltres hauríem de prendre el sò l,” vaig assenyalar. “É s
l'educat.”.
Bones va esbufegar. “Clar. En la meua prò pia casa en nadal? No ho
cree.” Si, eren passades les 2:00 a. m. Per tant era oficialment
Nadal.
Aquesta no era la nit privada i romà ntica que jo havia planejat, però oh
bé. Està vem junts.
Em vaig inclinar cap a ell i vaig besar el seu coll, deixant que la meua
respiració fera pessigolles en la seua orella.
“Feliç Nadal,” vaig murmurar.

Bones es va estacionar i em va detenir quan vaig començar allunyar-me. Les

seues mans es van enroscar al voltant de el meu coll mentre submergia el meu
cap cap a arrere amb un lent i profunda besada que em va fer desitjar que en
veritat estiguérem sols.
Va ser interromput quan Ian va colpejar la nostra finestra lateral.
“Si se suposa que esperem fora en el fred mentre vostès es besen en el

carro, jo simplement tornaré a casa de seguida.”
La meua boca es va obrir en indignació quan la meua mare va ser i va

murmurar, “Grà cies a Dé u que algú ho va dir.”
L'humor d'aqueixa declaració em va fer riure. La meua mare estant

d'acord amb el vampir que havia convertit a Max? Açò era un miracle de Nadal,
si és que existien.
“Ho sent Ian, Vaig oblidar demanar-te abans permís per a besar a la
meua esposa?” Va replicar Bones. “Pendejo.”
“Granuja.”
Ian va dir l'insult amb un lleuger somriure. Lluny d'estar ofè s, Bones es
va tirar a riure, donant-me una ú ltima besada abans que baixà rem del cotxe i
va agarrar a Ian per els muscles.
“M'alegre que estigues ací, company.”
Ian tenia un somriure d'acte desaprovació . “Saps qui só c? Perquè per

una vegada, vas demanar la meua ajuda. Tu mai ho havies fet en tots aquests
segles que ens hem conegut. Per açò vaig llançar la meua sort amb tu, a pesar
que eres un maleït imbècil usurpador.”
Mai des que coneixia a Ian, havia entès perquè Bones ho tolerava, però
veure'ls als dos així explicava molt.
“Podries haver-te allunyat, Ian. Així com vas poder haver-ho fet fa dos-cents
vint anys quan jo era presoner en la colò nia. No et vaig agrair llavors i no ho he fet,
encara que ha passat molt temps. Grà cies, Ian, per convertir-me en vampir. Estic
en deute amb tu per sempre.”
Els ulls de Ian van brillar amb emoció . Despré s va arquejar una cella
recuperant-se.
“Sobre el maleït temps. Espere que prenga altres dos-cents anys abans que
et disculpes amenaçar amb assassinar-me per Cat.”
Bones va riure. “Vas a marcir-te esperant aqueixa disculpa, company.”
“Tracem un pla ruin, llavors”, va dir Ian amb una severitat divertida. “O
Patra s'assegurarà que tots ens marcim.”
Vlad va aparèixer en la nostra casa, remarcant que estava de pas pel

veïnat. Dubtava açò , però no anava a cridar-ho mentider, especialment des que
havia provat ser una font ú til d'informació . Encara així, part de la meua es
preguntava si s'havia presentat perquè irritava a Bones. Vlad semblava tenir
aqueixa classe d'humor diabò lic.
“Que li va succeir a Anthony?” va preguntar en escoltar que Hykso i

Kratas estaven sent retinguts com a ostatges. Desafortunadament, segons
Spade, fins ara ells no havien provat saber una gran quantitat d'informació ..
“Li enviaré trossos d'ell a Patra”, va replicar Bones. “Junts amb peces
d'altres secuaces. Li donaré a la seua gent alguna cosa en què pensar”.
La part malalta de la meua es va preguntar si Bones embolicaria

aqueixes caixes amb paper Nadalenc. Parlant de regals no desitjats.
Esperant que Patra no treballe en alguna cosa similar per a nosaltres.

Gens deia “llar per a les festivitats” com obrir un regal ple de parts del cos.
“Açò és!” Vaig cridar alçant-me de el meu seient, colpejada per una
idea com una proverbial bombeta que s'encé n..
Bones va arquejar una cella cap a mi, sense saber el que era. Els meus
pensaments han d'haver girat molt rà pid com perquè ell els atrapara.
“É s Nadal. La majoria de les persones estan amb els quals estimen avui,”
vaig dir. “En lloc d'enviar trossos d'Anthony i altres xics de lacayo a lacayo,
esperant que arriben a algú prou alt com per a passar-li-ho a Patra, Quant
t'agradaria lliurar-los en persona?”
Ian es va inclinar cap a avant amb interès. Bones em va mirar, tocant la

seua barbeta.
“Saps la resposta. Continua.”
“Sabem que Patra ha estat cercant algú que li done informació de

nosaltres. Diables, nosaltres estem fent el mateix. Així que, que tal que un
informant contacte a Patra a través dels nombres que tenia Katra, oferint
vendre informació o on podria ella trobar-nos. Però aquesta persona voldria
efectiu, en persona, immediatament..
“Patra assumiria que és un parany”, va assenyalar Mencheres. “Així que

ella esperaria que el teu i Bones estigueren esperant per ella”.
Vaig somriure. “Estic comptant amb açò .”
Bones finalment va atrapar el pla en el meu cap. “Gateta, no.”
“É s un risc acceptable”, vaig discutir.
Vlad havia d'haver arreplegat la idea de la meua ment també , perquè

va començar a riure's.
“Oh, Bones potser va haver de casar-se amb una xica dò cil que no
s'allunyara de la cuina.”
“Vés-te al diable, no tens més trucs de publicitat que llançar?” li va

respondre Bones. “Què hi ha de parlar amb un altre escriptor que pot
desprestigiar el teu nom amb gran popularitat?”
“Que, Anne Rice no va tornar les teues trucades, company?” Vlad va

preguntar mordazmente. “La gelosia só n un lleig sentiment”.
Un soroll es va escapar de mi abans que poguera ofegar-ho. Ian no va

tenir tal discreció i el seu riure va ser clar i calorosa.
“No la mires a ella, Crispín. Va ser gració s i açò sense explicar la mirada
en el teu rostre.”
La qual estava lluny de divertida, però despré s d'un batec, Bones es va

relaxar i els seus llavis es van torçar.
“De fet ho va anar. Correcte. Anem a sortejar aquest pla teu, Gateta. Pot
ser que siga nostra millor oportunitat.”
Bones va seleccionar els membres del nostre sèquit de vampirs que

anirien amb mi. Quan va assenyalar a Tate com un dels cinc, em vaig quedar
sense parla. Llavors em va confondre encara més escollint a Vlad com un altre.
“Està s bromejant?” vaig preguntar quan vaig trobar la meua veu.
“Si hi ha alguna cosa que el teu amic fa millor que enfellonir-me és vigilar-
te,” va respondre Bones. “Ell donaria la seua vida per tu sense la menor
vacil·lació . É s l'ú nica cosa per a el que és ú til.”
Tate li va donar a Bones una mirada malvada, però no va discutir. Vlad

va observar el seu intercanvi amb curiositat.
“I per què em vols a mi amb ella?”
“Eres un maleït despietat que mai deixa que la seua consciè ncia
interferisca amb els seus objectius”, va dir Bones secament. “É s un tret que no
he admirat molt en tu, però amb el qual estic explicant ara.”
Jo vaig agarrar la seua jaqueta. “No et preocupes per mi, solament

cuida de tu manyaga.
Et vull de tornada a temps per al sopar.”
Hi havia altres dos vampirs presents que podien escoltar la resta del
meu missatge però li'l vaig enviar de totes maneres. Quan tornes, vaig a cobrir-
me a la meua mateixa amb whiskey i gens mé s. Després vaig a abocar ginebra
sobre tu. Anem a beure de l'altre en totes les formes possibles.
Vlad va deixar escapar un grunyit divertit, dient. “Excel·lent motivador,

no?” mentre s'allunyada. Mencheres va mantenir el seu rostre en blanc. Que
educat. Dave solament va murmurar, “Ella no sap cuinar. Com és açò un
incentiu?”.
Bones es va moure mé s a prop fins que el seu cos va estar estret contra
el meu. Hi havia una duresa diferent mentre ell m'encorbava, la seua boca
saquejant la meua com si tinguérem tot el temps del mó n.
Quan em va soltar el meu cor estava martillando. Els seus ulls tenia
remolins verds i ell va inhalar, absorbint l'essència de la meua excitació .
“Amb prou faenes seré capaç de pensar en
una altra cosa.” Sí, bé, ara tampoc jo.
“Maten aquestes botelles tancades, Gateta. Estaré de retorn abans que

ho notes.”
Em va donar una ú ltima besada i es va allunyar amb Spade, Ian, i Rodney

després d'ell. Els vaig observar pujar a l'helicò pter i vaig blindar els meus ulls
davant el vent dels rotors batent-se. Dave es va parar al costat de mi mentre
desenganxaven i s'allunyaven..
Va trencar el silenci. “He de tornar amb Juan. Rattler es quedarà amb

la teua mamà , Denisse i Randy, i Tick Tock es va amb tu. Ell é s mé s fort que jo,
així que és millor.”
“Preferiria tenir-te a tu”, vaig respondre, encara mirant el cel a pesar

que ja no podia veure l'helicò pter..
Dave es va moure, ò bviament complagut amb el meu comentari. “En

alguns anys potser ja no ho siga. Et veuré quan açò haja acabat.”
Tate es va acostar, el seu cabell castany curt ni tan sols es movia amb el
vent, i de sobte, alguna cosa es va lliscar a través de la meua columna
vertebral. Açò és irracional, em vaig dir a la meua mateixa. Aquesta sent
supersticiosa, Cat, controla't.
“Què va malament?”
Dave em coneixia massa bé. Prou per a notar que no va ser la

temperatura el que em va fer estremir-me. Vaig fregar les meues mans sobre
els meus braços, fixant una falsa expressió de confiança en el meu rostre.
“Gens. Vaig oblidar la meua jaqueta, açò és tot.”
Dave em va mirar però ho vaig ignorar. Tal com vaig ignorar la petita
veu paranoica en el meu cap que em va fer voler cridar a Bones i insistir que
tornara.
Estaré de retorn abans que ho notes.
Paraules reconfortants, podries pensar, però no per a mi. Aqueixes van ser
les ú ltimes paraules que Bones em va dir abans que jo ho deixara tots aqueixos
anys. Aqueixa oració em havia turmentat durant els anys que vam estar separats,
i ara temia que el que ho haguera dit fó ra profètic.
Dient-me a la meua mateixa que era coincidència i res mé s, vaig anar

endins. Tenia treball que fer i no hi havia temps per a pors sense fonament.
Després de tot, tenia suficient per a témer i aqueixos no eren imaginaris.
Capítol 20
MOLTS LLOCS ESTAVEN TANCATS EL DIA DE NADAL.

Restaurants, Bars, Clubs, Centres comercials. Per descomptat, un establiment
estava notò riament ple. El cinema.
Avui a les 6:00 en punt projectaran una comèdia romà ntica estelarizada per
dos importants actors de Hollywood que estava prop de posar-se interessant.
Ajudava que aquest anara un cinema de alt nivell amb seients en la balconada.
Mes oportunitat de mostrar la capacitat aèria dels morts vivents.
Vlad Tepesh es va elevar del seu seient en primera fila, com si haguera sigut
impulsat per cordes. El seu cos es perfilava ombrívol contra la gran pantalla
darrere d'ell. Va estendre els seus braços i deixe que els rajos maragdes dels seus
ulls descendiren sobre els rostres estupefactes tornats cap a ell.
"No hauries d'haver vingut, Reaper".
Sabueso d'exposició 41, així ho hi havia anomenat Bones. Just ara vaig
haver de estar d'acord. Fins i tot el seu cabell llarg i negre s'arremolinava al
voltant de ell, bufat com per una brisa invisible. Vaig amagar el meu somriure
i em vaig detenir, aferrant una ballesta en la mà .
"Hora de morir, pendejo" Està bé, cursi, però si ell s'anava escudar en el
dramatisme, jo també .
“Quina merda…?”
41
Sabuesos d'exposició , só n els ‘gossos de pura raça’ que competeixen per ser el millor dins de
la seua classe o contra unes altres, só n avaluats des de la seua estètica a la seua anatomia, una
de les proves és fer-los trotar en cercles, on el seu pelatge tendeix arremolinar-se per el vent.
El xic que estava al meu costat amb prou faenes aconseguisc dir les
paraules quan jo ja havia disparat quatre rà pides fletxes una després d'una
altra. Vlad gir per l'aire, esquivant les fletxes. Aquestes van aterrar en el costat
dret de la pantalla geganta on hi havia un primer plà nol del rostre de l'actriu.
Algú crit; Finalment, vaig pensar. Per Déu, Havia de tallar la seua gola
per a provocar el pà nic? La gent estava tan farta avui dia..
Vlad es va llançar sobre mi, amb la boca oberta i els ullals desplegats.
Amb açò , un dels assistents aulló una paraula
“Vampir!”
“Có rreguen per les seues vides” Vaig cridar, tirant al sò l a diverses
persones mentre evitava que Vlad les atacara. Va agarrar la vora de la meua
jaqueta i ho va usar com a palanca, tirant-me a través del cinema fins a xocar
contra la paret. Va ser un llançament espectacular que va traure l'aire dels
meus pulmons, fent-me pantaixar fins i tot quan vaig evadir la seua punyada.
“Estem jugant d'aqueixa forma, huh? Bé. M'agrada el rude”.
Li vaig retornar el gest, colpejant-ho tan fort contra la paret propera

que es va esfondrar cap a l'interior. L'aïllant i concret van banyar als quals
encara no havien aconseguit eixir del cinema. Després quan Vlad va saltar cap a
avant, li vaig donar un cabezazo prou fort com per a esquinçar la part superior
del meu front. El colp ho va balancejar cap a arrere i alhora em va permetre
enterrar dos ganivets a travé s de el seu pit. La sang brollava de el meu cuir
cabellut, provocant mé s crits quan les llums de la sala es van prendre i tots
dos està vem clarament il·luminats.
Vlad ignore els ganivets en el seu pit i m'hale mé s a prop, llepant el roig
corrent que fluïa per el meu front.
"No dol ara", va murmurar.
“Sobreactuado” conteste bruscament

Una bala es va disparar, Causant que girà rem sorprenentment directe

cap a la part posterior del teatre. Efectivament, hi havia un tipus i moltes
crispetes de dacsa al voltant, apuntant cap avall l'arma prop de nosaltres per a
un altre tret. Tate, que també estava en el cinema, ho colpege tan fort en el cap
que espere que no li haguera causat un dany permanent. El disparador va
caure al sò l.
“Americans,” Vlad va murmurar sobre els crits recents procedents dels

clients restants. “Cada persona en aquest país està armada. El bé és que la seua
punteria és tan escassa com el seu judici.”
“Anem, acabem amb açò . Un final Estrafolari, No só n aqueixos els teus

favorits?”
“Oh, Cat, Vas a fer que faça alguna cosa que mai he fet abans”. Ell va riure,
pateá ndome prou fort per a trencar-me els turmells abans de llançar-me a els
seients de vellut fals. Aquests es van arrugar sota mi fins i tot mentre saltava en
els meus peus, retorçant-me de dolor, però encara en peus. Ix-te mentre
m'envestia, causant que xocara contra el buit en lloc d'amb el meu cos.
“I açò què és? Mossegar la pols?”
Vlad va rodar, tirant els ganivets del seu pit com si foren estelles. Els
seus ulls van sacsejar a l'ú ltim espectador escapant-se mentre calcigava als uns
i els altres per a arribar a l'eixida..
“Ningú pot obligar-me a fer açò ”
Els seients buits entorn de ell de sobte van esclatar en flames. Vaig
parpellejar, desconcertada. Tate va semblar sorprendre's també. Els llavis de
Vlad es van corbar i va agitar les mans en l'adreça del foc. Igual que les vé s-les
sent apagats, el foc va disminuir.
“Eres pirociné tico” vaig pantaixar. “Impressionant”

“Tant com tu”. Per fi, el cinema estava buit de tot el mó n que àdhuc
estava conscient.
“Disculpe Jove, La sala de projecció ?" Vlad codeo a Tate.
Tate va saltar a la petita finestra donant sacsejades a la cà mera a través

de l'obertura. Açò Va servir per a bloquejar la vista d'algú prou ximple com per
a continuar ací, observant-nos.
“Ací, Els teus turmells”. Vlad va perdre la seua postura ofensiva i va

caminar directe cap a mi. “Si em permets?”
Ell va oferir la seua mà i va fer una ullada als meus ganivets. Jo sabia el
que significava. Negar-se seria tan groller com a estú pid, doncs coixejar
darrere d'ell difícilment es veuria com alguna cosa imponent. Amb un
assentiment, Vaig tallar una línia clara en la seua mà , després la vaig mantenir
en la meua boca i engolisca saliva. Vlad em va mirar amb el mateix somriure
defallit. “No t'agrada el sabor de la sang,
Veritat?”
“No, Bé … no”
Va deure haver llegit la resta de la meua resposta en la meua ment,

perquè se li escape una rialleta burleta. “Vas adquirir gust per la de Bones,
veritat? Realment, ell té més intel·ligència de la qual li atribuïsc,
comprometent-se amb tu. Açò entorpeix molt a la seua Competència”
“El no té cap competència” Vaig respondre immediatament, mirant a

Tate.
“É s ací on t'equivoques no estava parlant a prop del teu menyspreat

pretendent” Vlad va fer un gest despectiu cap a Tate, Qui s'estarrufe. “Em
referisc a mi, É s el que vas a fer-me fer – envejar a Bones, un home per el
qual tinc molt poca consideració . Que Fastiguege.”
El seu to de desaprovació cap a si mateix em va fer somriure. Ara Tate

veritablement tirava espurnes per els ulls.
“Ho superares Vlad, Després de dues setmanes et vas a penedir fins i tot
d'haver-me conegut”
“Tal vegada. Prendrem la nostra ú ltima reverència, ara?”
Colpege el sò l amb els peus per a assegurar-me que els meus turmells
havien tornat a la normalitat, després vaig fer un gest cap a l'eixida..
“Despré s de tu”
“…davant de Palace Twenty en l'Avinguda Montrose, on els espectadors

aterrorizados estan explicant una histò ria increïble. Hugh.
Pots donar-li zoom a la part dreta per a mostrar als bombers?... Els testimonis
relaten, trets, flames i possibles activitats d'ocultisme durant aquesta diferent i
tranquil·la nit de Nadal…. El teu, si, el teu, senyoreta, Pots dir-nos el que va
ocó rrer allà endins?”
“Ell Va volar" pantaix una tremolosa xica rossa, agarrant el micrò fon
lluny de la reportera.
“Supose que tènia ales o alguna cosa així… i després ella li dispare, i el
teatre va començar a cremar-se, Oh Dé u, Vaig pensar que anava a morir”
“Ok, clarament tenim a una angoixada testimoni, anem a veure amb

qui més podem parlar.”
La periodista va tractar de mantenir un aire professional, però despré s

un improvisat agarre i solta es va produir al voltant de el micrò fon quan la
rossa es refusava a soltar-ho.
“Senyoreta, retorne-m'ho, estic segura que vostè vol parlar amb les
autoritats "
"Ací està ", va cridar, assenyalant cap a mi. “É s ella, Ella va ser la que li
dispare a aqueixa cosa. Ella li'l dirà , Jo no estic boja!”
La reportera es va llançar cap a davant i el camaró grafo enfoque el gran

lent negre cap a mi. Ho fulmine amb la mirada abans d'apressar-me dins de la
camioneta amb la forta escorta. Aquesta era una presa en viu, transmesa a
nivell nacional. Hola Patra. Em veus? Estic en la costa oposada d'on se suposa
que l'informant et veurà ; MAI vas esperar que Bones estiguera lluny del meu
en un treball durant el Nadal, veritat?
“FBI, no està permès passar aquest punt” borde Tate, espentant a la

periodista a un costat. Va espentar la càmera cap avall, tallant qualsevol imatge
en pantalla addicional de mi o de el meu entorn. Despré s de tot, una
rà pida mirada era tot el que necessità vem. Una mica més i Patra podria notar
que Bones no estava pegat a la meua ombra.
La nostra histè rica testimoni va mantenir un flux constant de crits fins

que va ser arrossegada cap al costat de la policia local.
Ja siga que açò funcionara o no, prompte ho esbrinarem. Cooper, actuant

com l'informant, se suposava que estaria reunit amb el contacte de Patra en
una hora. Amb sort, Patra creuria que Bones i jo està vem ací a Los Angeles.
Tate va aparèixer en la porta de la camioneta i la va estavellar per a tancar-la.
Vlad estava assegut al costat de mi, Trick Tock i Zero estaven també a l'interior
de la camioneta. Tate li ordene a Doc que arrancara, ell era el nostre conductor
aquesta nit, i després es va asseure enfront de mi.
“Molt bé Cat. Si algú trau el cap per ací, van a veure l'equip de neteja
habitual i tota la rudeza 42. No hi hauria raó per a pensar que Bones no estava
amb tu. Estaré encantat d'eixir d'ací, no té sentit pintar un objectiu en el teu
cap”
“Açò ha anat bastant ben” Comente, rebotant mentre la camioneta es

donava a la fugida. Canviaríem de cotxe dues vegades i després volaríem la
resta
42
En el text original diu brass, que és bronze, però posseeix la connotació de rudeza
sorprenentment audaç que també es pot aplicar al sexe.
del camí. Bones es mostro inflexible sobre aquest tema. “Espere que açò li
mantinga lluny”. Tate va estrènyer la boca i no va dir gens.
“Quan cridares al Maestro?” Pregunte Zero.
Sempre em desconcertava quan ho cridava així. Zero rares vegades es

dirigia a Bones d'una altra manera, no importa quantes vegades Bones li
haguera insistit que no ho fera. Els seus lechosos ulls grisos apuntaven cap a mi
amb expectativa.
“No ho faré. Ell em cridara quan açò acabe, tal vegada en dues hores o tal
vegada mes”. El meu estomago es va retorçar amb la preocupació . Era tot el
que podia fer per a no agarrar el meu cel·lular i desbaratar-ho tot amb una
fervent i inú til sú plica perquè anara amb compte..
“Estarem a mig camí cap a la casa de Mencheres para llavors” Vlad

estire les cames. “É s alguna cosa bé. Tinc fam”
“Estarem millor quan ens contactem amb Mencheres en Colorit”, Vaig

dir. “Vlad, el teu aconseguirà s el teu sopar, Tate, tu podrà s veure a Annette i jo
veuré a Bones alguna cosa abans de mitjanit. Almenys tindrem uns minuts
junts en Nadal. Tal vegada”..
Déu, com volguera estar en la nostra prò pia casa amb ningú mé s que
Bones al voltant. No ficada en una camioneta envoltada per cinc vampirs
camine cap a una de les moltes cases de Mencheres. La vida. Solament pots fer
plans, però no donar ordres.
“Doc.” Colpege en el panell metà l·lic. “Accelera, Sí?”
El so d'un helicò pter m'arranque de la cadira amb una mirada cap a

rellotge. Onze, cinquanta-u, l'hora de la muntanya de Colorit. Jesucrist, Bones
havia de tallar l'espera..
Sense molestar-me a prendre un abric, Vaig eixir en el meu prim suè ter,
tremolant mentre l'helicò pter aterre. Flocs de neu van ser agranats per la
rotació assotant el cabell contra la meua cara. Ells van ralentir i el costat de la
porta es va obrir, revelant a Spade, Rodney i a Ian.
"Algú em dó na un fotut seient de ferro estic fart d'estar assegut en

aquesta merda" va escopir Ian. El seu cabell castany estava volant quasi tant
com el meu.
Tres dels vampirs de Mencheres van có rrer per a obeir. L'altra meitat
van ser a ajudar a Spade, Rodney i Ian mentre seguien lluitant, maleint a una
silueta.
“Angel, porta a el teu espò s i fes que ens done una mà ”, va cantar
Spade. “On està aqueix cabró mandró s---?”
Ell es va detenir quan mire la meua cara. Ian es va detenir també, donant
un brutal colp al desconegut vampir; ells ho van implicar com si fó ra molt
equipatge
“On està l'altre Helicò pter? ens retardem, així que Crispin va haver
d'haver-nos fet mossegar la pols ací.”
Ian mai havia sonat tan nervió s. Com en cà mera lenta, llevant el mò bil en
la meua mà . Ho havia estat aferrant durant les ú ltimes hores esperant la seua
trucada. Els meus dits inerts van punxar sobre aqueixos deu nombres i despré s
vaig esperar una altra vegada per aqueix zumbido metà l·lic que servia com
una trucada.
Mencheres va venir a situar-se prop de mi, però no ho mire. Tot el que

podia fer era mirar fixament l'hèlix de l'helicò pter com si estiguera sent
traspassada. El batec del meu cor era tan sorolló s que amb prou faenes podia
escoltar el telèfon mentre timbrava.
U…dos…tres…quatre…
DREAMS
Déu. Per favor. Faré el que siga, per favor. Que ell estiga bé. Que ell estiga
bé.
Cinc…sis…set…
Ha de contestar, ha de fer-ho! Vuit…
nou…deu…
Va haver-hi un clic i després un soroll de fons. No espere per més, però

cride el seu nom.
“Bones! On està s?” No podia escoltar la seua veu, solament mes sons
residuals. “Em sents?” Vaig cridar àdhuc mé s fort. Tal vegada teníem mal
senyal.
“Siiiiiii…”
Va ser una xiulada que va passar directament a través de mi,

escalofriá ndome més que la neu que queia al voltant. La veu no va ser
masculina i tenia un accent diferent, del Mig Orient.
“Qui. Eres. Tu?”
Cada paraula era un rugit procedent des del meu interior. Vaig veure a
Spade estrènyer el meu braç, però no ho vaig sentir.
Una dona va riure, baix i viciat. La seua veu més profunda de el que
vaig imaginar, em vaig trobar pensant. Què una altra cosa estava mal? Per què
estic asseguda en el sò l?
Si ella va dir alguna cosa mes després dels seus segü ents quatre
paraules, no l'escolte. Sabia que estava cridant, que Mencheres m'arrabasse el
telèfon i que Spade em tire cap a la casa fins i tot mentre lluitava per quedar-
me fora. Els meus ulls à dhuc estaven fixos en la desacceleració de les hè lixs de
l'helicò pter com si pogueren canviar tot mà gicament. No podien parar, el
pensament llampec a través de la meua ment. Si elles paren, llavors Bones no
eixirà d'aqueix helicò pter. Algú , Encenguen-les de nou! Encenguen-les de nou!
Ningú ho va fer. Es van detenir amb una ú ltima i mandrosa rotació fins i
tot mentre Spade em va forçar a entrar a la casa. Alguna cosa explote dins de
mi, més poderó s que el que la paraula dolor poguera abastar; tot el que podia
escoltar en la meua ment era a Patra burlant-se, brutal i satisfeta amb
l'assumpte.
É s aquesta la vídua?
Capítol 21
TRADUÏT PER PARGULIN
ESTAVA ASSEGUDA AL COSTAT DE SPADE, AMB

L'ANGOIXA
TRAVESSANT LA MEUA à nima com un monstre rabioso obrint-se camí amb
les seues arpes.
Però a Spade simplement li vaig preguntar, “Què va passar?”
Llà grimes rosades solcaven el seu rostre. “Cooper esperava en l'estació

de tren i aproximadament uns deu minuts més tard, vam veure a Anubus
espiant-li amb diversos vampirs Mestres. Volíem a Anubus viu, així que Ian i jo
ho atrapem mentre Rodney i Crispín lluitaven amb els altres. Llavors un dels
bastardos va aconseguir fugir, per la qual cosa Crispín li va dir a Rodney que
tornara amb nosaltres mentre ell estacaba al miserable. Se suposava que havia
de reunir-se amb nosaltres ací. Comptem amb que ens avançara, ja que no
havia d'agafar el camí llarg amb un presoner hostil. Ho sent tant à ngel. Ho sent
terriblement...”
Mencheres va entrar en l'habitació a grans gambades i l'onada de rancor

que em va envair deixe una xicoteta i imparcial part de mi curiosa. Per què
està s enfadada amb ell? Tot açò va ser la teua culpa.
“Ací no és segur” va comentar. “Patra pot haver esbrinat la nostra

posició de Bones, així que hem de anar-nos.”
“Podria haver mentit?” Estava agarrant-me a un clau cremant, però

tenint les mans quietes no s'aconseguia gens.
Mencheres em va donar una mirada que no va ser menys misericordiosa

per la seua brevetat. “La conec prou per a saber quan està mentint. No ho feia”.
Eixim a tot có rrer. Randy, Denise, Annette i la meua mare estaven de

camí cap ací quan una trucada telefò nica de Spade els havia canviat l'itinerari.
No va dir per què , per la qual cosa li vaig estar agraïda. Amb prou faenes podia
suportar pensar en les paraules, ni parlar de tornar a escoltar-les en veu alta.
“...tota la meua gent es traslladarà d'una sola vegada, no ens arriscarem”,

va etzibar Mencheres en el seu telèfon abans de tirar-ho al sò l i trencar-ho en
mil trossos.
Un altre vampir es va apressar a lliurar-li un de nou. “El nombre és nou”

va dir el lacayo, inclinant-se davant ell i després, curiosament, cap a mi. No li
vaig respondre. Podria haver-se marcit als meus peus i no m'haguera importat.
Ara com ara, em deixava arrossegar per el corrent de la gent que
m'envoltava..
Eixim en el mateix helicò pter en què Ian, Spade, Cooper, i Rodney havien
volat. Els meus ulls estaven secs, mirant al no-res. Açò era tot el que em
semblava veure, no importava el que mirara. Gens.
Amb una sacsejada desenganxem. Tate va cridar a Do i li va explicar el

succeït, acabant amb un advertiment perquè evacuara. El que siga que el meu
oncle responguera va ser ofegat per el so de l'helicò pter i per la meua
prò pia apatia.
De què em preocuparia ara? El meu cor estava fet trossos.
“Cat” Tate va sospirar quan va penjar, posant el seu braç al voltant de mi,
“Do va dir--”
Es va detenir i es va quedar mirant quasi estú pidament el seu pit. El

ganivet que havia tret del meu abric i clavat en ell estava a menys d'una
polzada del seu cor. Vaig somriure, sentint com la meua cara es trencava com la
cerà mica quan s'assecava massa rà pid.
“Açò va ser un advertiment. El prò xim no ho serà . Vas pensar que podies
solament lliscar-te en el lloc de Bones i jo no m'ho perdria? Posa les teues
mans sobre mi una altra vegada i et mataré Tate”.
Vaig voler dir cada amarga paraula. Si hi havia una persona mé s feliç que
Patra ara mateix, aqueix era Tate. Ell havia odiat a Bones des del moment en
què ho va conè ixer, i açò sense explicar ni tan sols quan li va disparar a primera
vista. Que em penjaren si deixava que Tate deshonrara la memò ria de Bones
grapejant-me com a un gosset faldero. Qualsevol oportunitat que creguera
haver-se guanyat per la mort de Bones, estava equivocat.
Tate va llevar el ganivet del seu pit d'una tirada sense dir una paraula.
Va passar la plata pels seus pantalons per a netejar-ho i llavors m'ho torne.
“Estic ací quan em necessites” va murmurar, i es va alçar per a anar a la

part posterior de l'helicò pter..
Ningú més va parlar després d'açò , durant les dues hores completes cap
al nord de Canadà .
Aterrem en un camp de gespa congelada a cent metres de una casa

envoltada de frondosos arbres. Feia molt fred o tal vegada era nomé s jo.
Semblava que no podia recordar com se sentia estar calent.
“Cat, hem de parlar” va declarar Mencheres, tendint-me una mà que vaig

ignorar mentre saltava des de l'helicò pter..
“A quina hora va estar Denisse i la meua mare ací?”
Va creuar els braços, ajeno al fort vent. “A l'alba. Estaven arreplegant

subministraments de camí ací.”
“Siga el que siga de el que vulgues parlar, pot esperar fins a més
tard?”.
La meua armadura emocional estava plena de reforços, però açò no

duraria.
Havia de estar sola per a poder fer-me fallida, no volia fer-ho en pú blic.
Mencheres va assentir.
“Després, per descomptat. Fins llavors t'aconseguiré acomodament.”

“No et molestes. L'alba està a menys de dues hores i no vaig a dormir.

Només vull estar sola. No he de dir-te est ha sigut el pitjor dia de la meua vida.”
Vaig començar a caminar cap a la línia dels
arbres. “A on vas?” aclame Mencheres.
“É s difícil estar tot sol amb un grapat de vampirs escapolint-se al meu al

voltant. Assumisc que consideres aquest lloc segur ja que ens ha portat ací, així
que vaig a fer una passejada.”.
Va haver-hi murmuris de protesta darrere de mi de diferents veus. Com

a resposta,
vaig alçar el dit mitjà i vaig seguir caminant.
Els pins van ser espessos en alguns punts. Les petjades sobre la neu
mostraven que moltes espècies diferents cridaven casa a aquesta frígida zona, i a
aquesta hora, estava en silenci.
Mentre caminava, em vaig permetre recordar la primera vegada que

vaig veure a Bones, encorbat sobre una taula d'un club amb les llums
reflectando en el seu pèl. Com s'havia adonat del meu engany quan li vaig
portar a un llac amb el pretext de seduir-li. Despertar encadenada dins d'una
cova, sentint-li burlar-se de mi amb una imitació de Piolín. La seua cara quan
va veure els meus ulls brillar per primera vegada i es va adonar que li havia dit
la veritat sobre el que era. Aqueix somriure de suficiència que em va donar
després que ho vaig reptar a una lluita a mort. La nostra primera besada. La
primera vegada que vam fer l'amor. I el somriure que em havia donat la
primera vegada que li vaig dir que ho estimava...
El meu rà pid ritme em va portar a quilò metres de distà ncia. Quan vaig
veure els penya-segats, vaig començar a escalar sense pensar molt en el
perquè. Si s'ha de jutjar per la lluna baixa, encara quedaven uns quaranta
minuts fins a l'alba. Poc despré s, Denise i la meua mare arribarien. No volia
veure-les. No volia veure a ningú .
Grimpe durant uns vint minuts abans de trobar una sortint prou ampli
com per a asseure'm. Una rà fega de vent em va fer fregar les meues mans en
contra de l'altra i el diamant roig va cridar la meua atenció . El meu anell de
compromís per a unes noces que mai anava a celebrar-se.
Em vaig alçar i vaig mirar cap a fora sobre la cornisa. Les roques d'a baix
em semblaven fascinants, la distà ncia fins a elles d'alguna manera no gaire
llunyana o atemorizante. Després d'un moment, amb els ulls tancats, em vaig
sentir fer un pas avant. I després un altre.
“Ha de ser difícil per a tu.”
Amb la primera síl·laba, els meus ulls es van obrir de colp. Vlad estava
assegut en una sortint prop de trenta peus per sota de la meua posició ,
mirant-me.
“Seeh, és difícil que l'home que estimava estiga mort. Que intel·ligent per
adonar-te.”.
Vlad es va alçar. “Oh, jo no vaig voler dir açò . Vull dir que ha de ser difícil
per a tu decidir el que eres. Mai vaig haver de lluitar contra açò . Quan vaig
canviar a vampir, no vaig poder tornar a tenir la meua humanitat sota cap
circumstà ncia. No obstant açò , tu et despertes tots els dies atrapada en les
teues. Com vaig dir, difícil.”
De quins inferns ell estava divagando? “Vaig dir que volia estar sola
Vlad.
Vé s-te d'ací.”
“No és per açò per el que està s ací de debò Catherine.”
“No em crides així” vaig dir per costum i després vaig sacsejar el cap.
Com si ara importara com em cridara ell?
Em va llançar una mirada de menyspreu. “Per què no? Parada en la

cornisa aquesta Catherine Crawfield, no Cat, la Xarxa Reaper. Catherine no té
obligacions ni responsabilitats i ella va decidir seguir al seu marit a la tomba. Al
final, sembla que has escollit el teu costat humà . Què interessant”.
“Açò no é s el que estic fent” li vaig etzibar, i llavors em calle.
No va ser açò ? Em vaig marxar sota el fred congelante, grimpe a un

penya-segat i em trontolla en la vora del mateix amb els ulls tancats. Una caiguda
des d'aquesta altura probablement m'arrancaria el cap, per la qual cosa no hi
hauria possibilitat que algú em portara de tornada, com un ghoul o com
qualsevol altra cosa.
A qui li estava prenent el pè l? Sabia exactament el que estava fent tan aviat
com vaig eixir d'aqueix helicò pter, fins i tot encara que m'haguera negat a
reconèixer-ho fins ara..
Pots fer-ho, la idea es burlava de mi. Do cuidarà de la teua mare, el teu

equip estarà bé amb dos vampirs i un ghoul per a encapçalar-los, Denise té a
Randy... No és com abans, quan vas deixar a Bones i hi havia gent que depenia
de tu. Pots anar-te amb ell. Està s llista.
“Està s llesta, Catherine?” Vlad em va provocar, utilitzant aqueix nom una

altra vegada mentre arreplegava el pensament de la meua ment.
“Vés-te a la merda, Drácula,” li vaig soltar. “Gens sorprenent que a Bones

no li agradares. A mi també m'està s fent sortir de polleguera.”.
“No ens preocupà vem l'un per l'altre, però sí ens respectà vem.
Voldria Bones que feres açò ? É s açò el que ell haguera fet, si tu hagueres
mort?”
No.
La resposta va venir a mi sense necessitat de un moment per a

reflexionar. Sabia el que Bones faria si s'invertiren els papers. Si Max em
haguera assassinat, Bones hauria estat tan destrossat com jo l'estava ara, però
com un vampir, no es hauria permès l'opció del suïcidi. No, no fins a haver
rastrejat a cada persona que haguera jugat un paper en la meua mort i venjar-se
horriblement primer. Només després d'haver aconseguit la seua venjança,
Bones es hauria permès a si mateix pensar en la seua prò pia mort. Així és com
eren els vampirs.
Però Vlad tenia raó . Jo tenia una excusa. Jo era meitat humana. Podria
embolicar-me en la meua humanitat i saltar des d'aquest precipici als braços de
Bones de l'altre costat. Però els vampirs no tenien aqueixos luxes. Si jo anara un
vampir, no tindria més remei que baixar de aquest precipici i comprometre'm
a una sagnant represà lia, amb el cor trencat o no. Però si era humana, podia
seguir avant i saltar.
Vlad em va avaluar, amb una inmisericorde mirada mentre escoltava la

meua lluita interna.
“Així que, Què eres?”
Des que tenia setze anys i la meua mare em va parlar del meu pare,
havia lluitat amb la mateixa pregunta. El so del batec del meu cor semblava
burlar-se de mi. Cada alè que prenia era una burla. Sí, tenia moltes similituds
amb un ésser humà i sí, volia la pau d'aquella caiguda lliure cap a l'altre costat
on Bones m'esperava. Dé u, com el volia! Però no era humana. No ho havia
sigut des del dia en què vaig nà ixer i ara no podia fer-me passar per humana.
“I bé?” Va preguntar Vlad amb mé s è mfasi.
Vaig dirigir una ú ltima mirada de pesar al fons rocó s del barranc abans de
trobar-me amb els ulls de Vlad.
“Só c un vampir” vaig dir, i em vaig allunyar de la cornisa.

Capítol 22
MENCHERES NO VA FER NINGUN COMENTARI QUAN vaig

aparè ixer
mé s tard amb Vlad al meu costat. Si havia endevinat alguna cosa del drama, li'l
va guardar per a si mateix. La meua mare i Denise havien arribat. Havia vist el
seu avió circulant, mentre descendia del penya-segat fins a terreny sò lid.
Un crit va cridar la meua atenció mentre ens acostà vem a la casa.

Mencheres va tancar els ulls i va sacsejar el cap. Havia estat dempeus fora
esperant el meu retorn.
“Ells li acaben d'informar la seua mort”, va dir a manera
d'explicació . “Necessitaves parlar amb mi?”
Mencheres va parpellejar davant el meu controlat to. “Vaig pensar que

voldries veure a la teua mare en primer lloc.”
“No, anem a parlar ara.”
Vlad va fer una reverència cortesa. “Els deixaré de parlar en privat” i

va entrar.
Mencheres em va considerar amb la mateixa mirada d'avaluació que li vaig donar.

Cap dels dos es va moure. Finalment va trencar el silenci.
“He usat el meu poder per a intentar localitzar el cos de Bones. Per un
instant, ho vaig veure, encongint-se en l'estat de la vertadera mort, amb un
ganivet travessant el seu pit.”
La imatge es va estavellar contra mi amb més força que una bala de

canó . Era tot el que podia fer per a no sucumbir a crits histèrics, com podia
sentir Annette fer-ho. Les meues ungles es van enterrar en els meus palmells
mentre aixafava sense pietat el meu dolor.
“Saps on està ?” Almenys llavors podria portar-ho a casa. Si res més,

podria fer açò .
“No. Vaig perdre la imatge just despré s. Crec que Patra està usant un
encanteri de bloqueig. Els usava abans per a impedir que jo la localitzara. Ho
intentaré de nou, per descomptat.”.
“Grà cies.”
Va ser la primera cosa sincera i agraïda que li havia dit. Mencheres no va

somriure, però una mica de tensió va abandonar el seu rostre.
“É s el meu haver d'i el desig de donar-li a Bones el comiat que mereix.”
Per un temps no vam dir gens després d'açò . Per fi, Mencheres va
tornar a parlar.
“Per la seua ordre, mentre encara estava amb vida, Bones et va llegar tot
a tu. Ara eres Maestro de la seua línia i co-Maestro de la meua. Vaig jurar per
la meua sang honrar la unió forjada amb ell, així que per la meua sang, juraré ara
honrar-la amb tu, com era el seu desig.”
Una massa de canó va fer el seu camí fins a la meua gola i també, va ser
tirada cap avall amb totes les altres emocions que no podia permetre'm sentir. En
el seu lloc, vaig assentir amb el cap.
“Si açò és el que volia de mi, ho faré .”
Mencheres va somriure llavors. “Estaria orgulló s de tu, Cat.”
Una xicoteta i desesperada somriure va estirar la meua boca. “Açò és tot

el que tinc per a seguir avant.”
Es va sentir dins el soroll d'alguna cosa trencant-se. Em vaig redreçar.

“Hi ha una mica més? Tinc a veure a Annette. Ella sona com em sent.”
“La resta pot esperar fins a més tard. Avance. Até n a la seua gent.”
Malgrat la meua gelosia i massiu rancor cap a ella per tractar de

sabotejar la meua relació , a més de l'enveja simple i pura pels anys que havia
estat amb Bones, quan vaig veure a Annette, vaig voler consolar-la. Si hi havia
algú ací que sabia exactament com em sentia, era ella.
“Veuen ací, Annette.”
Apel·le al fet que isquera dels braços de Ian i Spade. Tots dos havien
estat subjectant-la, ja siga per a consolar-la o per a impedir que trencara una
altra cosa. Hi havia diversos objectes trencats al seu al voltant. Llà grimes
rosades corrien a dolls dels seus ulls, donant-li un aspecte positivament
horrible.
“Deixa'm anar,” va cridar a Spade. “No ho entens? No vull seguir sense

Crispín!”
Oh, com la recolzava en açò . No obstant açò , Vlad tenia raó .

Bones mereixia una retribució i era el meu treball veure que ho aconseguira.
Vaig agarrar el cap d'Annette.
“Seguirà s, perquè li has d'açò a Bones. Patra espera que la seua mort
signifique que està lliure, però anem a demostrar-li que va cometre el major
error de la seua vida. Anem, Annette. Fes que Bones s'alegre d'haver-te
transformat en un vampir fa segles – i els seus enemics s'aterrorizaran d'açò .”.
Fosques ratlles de color rosa continuaven baixant per les galtes

d'Annette, però la seua boca estava estreta en una dura línia. Vaig veure com
els seus trets van canviar de la retorçada desfiguració n pel dolor a l'acer,
aconseguint el rostre de la dona que havia intentat per qualsevol mitjà
arruïnar la meua relació quan ens vam conè ixer.
Es va assecar les galtes i es va posar
dempeus. Ells van a caure, la meua
mirada li va prometre.
Pots apostar-ho, els de ella van respondre.

Llavors em va sorprendre agenollant-se i el seu desarreglat cap inclinat.

“Crispín em va dir que et nomenaria Maestro de la seua línia si alguna cosa li
succeïa, així que ací i ara, compromet la meua lleialtat.”
No estava preparada per a açò . Llavors els altres membres de la línia de

Bones van començar a seguir l'exemple, fins que fins i tot es va agenollar Tate.
Spade es va moure al meu costat, però no es va posar de genolls, ja que ell era
Maestro de la seua prò pia línia. En canvi, va baixar el cap i va besar el meu
anell de compromís.
“Vaig a estar al teu costat Cat, per el bé de el meu amic que no hauria
esperat gens menys de mi.”
Volia dir alguna cosa per a enfrontar tot açò , però la meua gola estava
tancada. Rodney va murmurar paraules similars i també va besar la pedra
brillant de color roig. Ian em va sorprendre seguint el seu exemple. Clave les
meues ungles en el palmell de la meua mà , lluitant contra les llà grimes que
intentaven ofegar-me.
No t'atrevisques a plorar, em reprendí. No t'atrevisques..
Despré s que tots els vampirs van fer la seua promesa, em vaig aclarir la
gola.
“Gràcies. Jure que demostraré que só c digna de la seua confiança. Com

va dir Spade, Bones no hauria esperat gens menys. Mencheres?”
Ell va inclinar el cap. “Sí?”
“Què segueix?”
“Tindrem una assemblea en un futur prò xim perquè aquells sota la línia
de Bones et reconeguen formalment. Despré s d'açò , l'enfocament és el mateix.
Estem en guerra.”
“Per què en un futur prò xim? Hi ha un període d'espera obligatori?”

Mencheres va arrugar el front. “No, però a la llum d'aquest trà gic i sobtat
esdeveniment, tens temps-–”
“I una merda. No vaig posar-me més alegre, així que anem a traure açò
del camí. La gent de Bones estarà tornant-se boja amb ell mort i mentre mé s
temps estiguen als llimbs, més fort es tornarà Patra. Quan é s al mé s prompte
que es pot arreglar?”
Mencheres em va mirar desconcertat. No vaig fer cas d'açò i colpege

amb el meu peu per a emfatitzar.
“I bé ?”
“Demà a la nit. Vaig a notificar als líders apropiats.” “Demà a la
nit, llavors.”
La pregunta era, Què se suposava en el nom de Déu havia de fer amb mi

fins llavors?.
Despré s de diversos comentaris que jo no havia dormit, vaig pujar a una

de les habitacions nomé s per a callar-los a tots. Però tan aviat com em vaig
tendir en el llit i vaig sentir l'enorme buit al meu costat, em vaig donar per
vençuda i em vaig donar un bany en el seu lloc. Durant dues hores em vaig
asseure en la banyera, mirant fixament al no-res.
Mencheres estava en la porta quan vaig eixir del bany. “Tinc alguna cosa
per a tu” i va tendir una petita caixa quadrada d'antiga fusta tallada.
“Què é s açò ?”
“Bones me la va donar a guardar fa diversos mesos per a tu, en cas que

alguna cosa li succeïra.”
“Deixa-ho en el llit”. La meua veu va ser aspra. Tenia por de prendre-ho,

perquè hi havia un tremolor en les meues mans que no havia estat allí abans. “I
vé s-te.”
JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS tornades a
les seues dues
Va fer el que li vaig demanar i vaig estar sola en l'habitació amb la caixa. pistoles de sis
Em va prendre més de vint minuts reunir el coratge per a obrir-la, i despré s tirs. A la
vaig contenir un gemec. majoria dels
vampirs els
Pressionades en el folre de la tapa de la caixa havien fotos. La primera
era dels dos de l'ú ltim estiu. Bones i jo està vem en la nostra cadira batent del
porxo, amb el seu rostre de perfil, com murmurant-me alguna cosa. Fó ra el que
anara, jo estava somrient.
La segona foto era de mi despulla en un llit molt esvalotat, agarrant un

coixí mentre estava ficada al llit de costat. Tenia la boca oberta, i dormia amb
una expressió sensual i letá rgica en la cara. Un dels meus pits era visible
mentre que l'altre treia el cap de les mantes, igual que els rínxols de color roig
entre les meues cames. Una mica avergonyida, de totes les coses, la voltege i
llavors em vaig adonar de l'escriptura en la part de darrere..
-La vaig prendre aquest matí. Et veies tan bella que no vaig poder
resistir-ho. Em fa somriure, fins i tot ara imaginar-te com et sonrojas en veure-
la -
Un soroll escanyat va eixir de la meua gola davant el seu familiar i

elegant lletra. No podia fer açò . Em dolia tant que vaig començar a respirar
amb pantaixos desiguals i irregulars. Hi havia una nota doblegada que s'estenia
en la part superior de qualsevol altre article que hi haguera en la caixa, amb les
paraules La meua Estimada Esposa escrit en ella. A l'instant les lletres es van
tornar borroses, perquè els meus ulls es van omplir de llà grimes que quasi
cremaven per eixir.
Alguna cosa en mi sabia que si llegia el que hi havia en aqueixa nota, el

meu delicat control emocional es desintegraria i em tornaria boja. Vaig tancar
la caixa i la vaig ficar sota el llit. Ocupada, havia de mantenir-me ocupada.
Amb retorçada resolució em vaig vestir amb el primer parell de pantalons i top
que vaig trobar, ni tan sols vaig veure si coincidien i quasi corrent vaig eixir de
l'habitació ..
Doc va alçar el cap quan vaig entrar en el soterrani. Havia estat donant
238
agradaven els ganivets, espases o altres armes arcaiques, però Doc tenia una
fixació per les armes. Mai anava sense elles.
“Reaper,” em va
reconèixer. “Quants
anys tens?”
Si estava sorprè s per la meua sobtada pregunta, no ho va demostrar. A

pesar que havia estat al voltant de Doc durant una setmana, no havíem parlat
llargament..
“Cent seixanta, anys de vida inclosos”. Tenia un agradable accent

Meridional que va fer sonar cada paraula més cortesa. En poques paraules em
vaig preguntar si els seus colors hagueren sigut els blaus o els grisos.43
Em va tendir una de les seues armes. “Vols donar-los un gir?”
Havia corregut com si em perseguiren unes quaranta milles en el bosc,

vaig fer dues hores d'esgrima i mé s pensant que podria ser bé para mi. Armes?
Per què no.
“Les teues armes só n femenines?” vaig preguntar mentre prenia la peça.

Requerien ser carregades. Les meues eren semi-automà tiques o totalment
automàtiques, depenent de el que la situació ameritaba.
“Perquè Cat, és la persuasió femenina la que sempre és més mortífera.”
Humor negre. En altres circumstà ncies, podria apreciar açò . Vaig fer
girar l'arma en els meus dits, amartillá ndola i apuntant en un esborrall de
moviment. Els ganivets podrien ser la meua arma favorita, però açò no significa
que anara una principiant amb les armes de foc.
“Molt bé ” va assenyalar. “Aqueix mur té només terra en l'altre costat

del mateix.
Com està la teua punteria?”
43
Pel que sembla Cat es refereix a els uniformes de la guerra civil d'EE.UU, on el Nord es
representava amb el blau fosc i el Sud amb el Gris.
En resposta, vaig descarregar l'arma en l'à rea designada en una

successió de sis tirs que van ressonar com un solament. Doc va somriure al
triangle fet dels forats. No la torne, sense saber si la meua cara podria
constituir aqueixa expressió una altra vegada.
“Dó na'm mé s bales i escriuré el meu nom” vaig dir sense real interès.
"Què hi ha de tu?” Va prendre la pistola i va tornar a carregar-la. Despré s els
va donar un gir amb tal velocitat que els meus ulls no van poder seguir,
llançant-les lluny del sò l i capturant-les, sonant juntes en l'aire i assotant
entorn de la seua esquena i cames. Tot el temps es van disparar, per la qual
cosa l'espectacle va ser més dramà tic per les fortes rà fegues de foc. Les tenia
de nou en les meues mans abans que el soroll dels trets s'esvaïra..
“Què tal açò ?”
Vaig mirar a la paret a trenta metres de distà ncia i vaig entendre la

broma. Doc havia pres el meu triangle i ho va convertir en una A, seguint-la
amb una C i T amb els seus forats frescos. Tenint en compte que ho havia fet
durant aqueix enlluernador desplegament de trucs, era molt impressionant.
“Series ovacionat per el meu equip” vaig respondre finalment. “Els

meus xics pensarien que açò aqueixa la cosa mé s sorprenent abans vista.”
“La llei i jo tenim una llarga i embullada histò ria” va dir amb poca
diversió . “Així que estic feliç lluny d'ella.”.
“Com va arribar Bones a canviar-te?”
Les faccions de Doc es van tornar ombrívoles. “No ho va fer. Ell és el meu
GrandSire. Annette em va canviar”. Oh. Ara ho vaig mirar d'una manera
femenina, prenent nota de la primesa del seu cos, el seu rostre atractiu, ulls
avellana i cabell castany pentinat cap a arrere. Sí, semblava el tipus d'Annette..
“Ho suposava.”
“No és el que està s imaginant. Allà en el segle divuit, em vaig trobar amb
quatre homes arraconant a una dona darrere d'un bar. Li vaig disparar a dos
d'ells i els altres dos van fugir. No sabia que no estava protegint a la dona –
només li negava un bon menjar. No obstant açò , Annette no es va oblidar del
meu caballerosidad equivocada. Quan m'estava morint anys més tard, em va
trobar i em va oferir una alternativa. Així que la vaig prendre.”
Era alguna cosa així com el que Bones hauria fet, em vaig donar la
volta, parpellejant. Mai oblidar l'amabilitat. Pel que sembla, Annette creia açò
també.
“Tu no eres un dels de Bones i eres un Maestro, així que ja no està s sota
la línia d'Annette” vaig raonar en veu alta. “Així que, Per què està s ací?”
Em va donar una solemne mirada amb els seus ulls marró clar. “Per la
mateixa raó que tu. Perquè no m'oblide els meus deutes.”
Capítol 23
TRADUÏT PER DANNEN
ERA 27 DE DESEMBRE, I ENS REUNIM en el Teatre de l'ò pera, entre

totes les coses. Estava vestida tota de negre, que s'adequava a el meu humor.
Haguera estat bé usar una borsa de brossa, però els vampirs es vestien per a
l'ocasió i tenia un paper que exercir. Botes de cuir negre completaven l'efecte.
L'ú nic color en mi va ser la prima cadena de plata al voltant de la meua cintura,
on diverses dagas del mateix metall penjaven. Era una amenaça tàcita i la
promesa de protecció combinada.
Mencheres i jo érem el centre de l'escenari. A pesar que tots en el

teatre sabien per què estaven allí, pel bé de la formalitat, ell va repetir la notícia de
la mort Bones. Em vaig negar a deixar que qualsevol emoció apareguera en la
meua cara mentre aqueixes paraules devastadores eren dites una altra vegada,
tallant dins de mi amb el mateix dolor que havia sentit en sentir-les la primera
vegada.
"...I com era el seu decret, el Magisteri de la línia passa a la seua esposa,
Cat". Mencheres va tendir la mà i la vaig acceptar. "A partir d'aquesta nit d'ara
endavant, tot el que et pertany és meu, així com tot el meu é s teu. Per a
segellar aquesta aliança, la sang és requerida. Catherine, tu que també eres
coneguda com la Xarxa Reaper, ofereixes la teua sang com a prova de la teua
paraula?"
Vaig repetir les paraules necessà ries que mai vaig pensar que creuarien
els meus llavis. Llavors vaig dirigir un ganivet a travé s de el meu palmell en
un profund tall. Mencheres va prendre la mateixa fulla i va tallar el palmell de
la seua prò pia mà , estrenyent-la sobre la meua.
"La meua sang és també una prova de la meua paraula. Si traïsc la nostra
aliança, serà la meua condemna."
Les nostres mans unides es van alçar per a l'efecte, la meua

formiguejava quan va sanar en contacte amb la seua sang i despré s les deixem
anar. Estava fet.
O no exactament.
"Em negue a cridar a la mestissa el meu líder i la desafie per a alliberar-me del seu
línia".
"Thomas, tu brut insolent!" Spade va avançar des del seu lloc al

perímetre de l'escenari. "Si Crispin estiguera ací, t'arrancaria la columna
vertebral i t'assotaria amb ella. Però com el seu millor amic, vaig a realitzar
aqueixa tasca jo mateix".
En veritat, no em vaig sorprendre. En qualsevol reunió formal, un

vampir podia sol·licitar o desafiar per la seua independè ncia. Si el Maestro
volia ser benèvol o si s'havia acordat per endavant, se li concediria sense
lluitar. Però si no...
"Ni tan sols ho penses, Spade" vaig dir. "Bones apreciaria les teues
intencions i jo també, però aquest home em va reptar i jo li vaig a respondre."
"Cat". Spade agarre els meus muscles, baixant la veu. "No has dormit en
dies, amb prou faenes has menjat o begut i tot el que feixos é s entrenar. Si no
só c jo, deixa a Mencheres respondre açò . Farà tal exemple d'aquest brut que
qualsevol un altre que estiga pensant en una cosa així li resultarà molt menys
atractiu".
"Tens raó ". Spade es relaxe, però Bones ho hauria sabut millor. "Est
engendre necessita que siga posat com a exemple, però per mi. Si no puc fer
açò , llavors aquesta línia es fera fallida des d'endins cap a fora. Tomá s!"
Vaig espentar a Spade cap a arrere i vaig ser a la vora de l'escenari. "El
teu desafiament é s acceptat. Si és que vols la teua llibertat..." vaig fer sonar els
meus artells i vaig rodar el meu cap sobre els meus muscles.
"Veuen i aconsegueix-la”.
Thomas es va dirigir cap a l'escenari, un salt net ho va portar a l'elevada

plataforma. La resta dels vampirs va obrir el camí, Mencheres va tallar la
protesta de Spade amb un gest de les seues mans. Quasi em vaig somriure mentre
els veia. Açò era el més semblat a la terà pia que podia haver-hi.
"Com vols morir?" vaig preguntar, amb la meua avorrida mirada en la

seua. "Perquè ho estarà s, saps. Així que elije el teu verí. Espases, ganivets,
martells o pell contra pell."
Thomas era de la meua alçada, tenia els ulls blaus i cabell arrissat castanyer-
vermelló s. Note tot açò mentre mesurava la seua aura. Tenia el poder ressonant
d'un vampir fort. Aquest no era un adolescent en anys no-mort.
"Et mataré amb rapidesa per respecte al meu senyor", va contestar amb
un accent irlandé s.
Vaig soltar un lladruc agut de diversió . Combinat amb la seua curta

alçada i galtes redones, Thomas em recordava al follet dels cereals que
menjava quan era xiqueta. “Vénen per mi, Amulets de la Sort44!” Volia cantar-li.
Llà stima que ell no estiguera vestit de verd, açò ho hauria fet perfecte.
"Si tingueres algun respecte per Bones, no estaries desafiant per la teua
llibertat enmig de una guerra", vaig murmurar en el seu lloc. "Com ell
diria, molt mala forma".
"Va ser la seua desgrà cia ser captivat per una bruixota com tu", va dir ell
mentre seleccionava un ganivet de l'exhibició d'armes precipitadament
ordenades. No em vaig molestar a escollir - ja portava varis en el meu cinturó .
"Tu li vas incitar a la guerra basada en un atac que en realitat mai va succeir!"
Va haver-hi un esclat de malediccions dels varis vampirs sobre

l'escenari. Una fú ria freda em va embolicar. Tractant d'anar pels colps baixos,
no? Molt bé, llavors.
44
They're Always After Em Lucky Charms! (É s el slogan dels cereals Lucky Charms)
Vaig deixar escapar un gemec i m'encorbe com si haguera sigut un colp 45

Thomas va có rrer cap a avant en un centelleig de velocitat. Quan estava sobre
mi, el seu ganivet va estar a mil·límetres de un colp de grà cia, Em vaig
torçar cap a un costat i vaig enfonsar la seua prò pia fulla fins al fons del seu
estó mac. Prompte la plata afilada va trobar una llar en el seu cor. Tot va passar
en menys de un segon.
"Maleït estú pid, supose que no vas parar esment quan Bones et va dir
que no caigueres en un engany."
Amb el meu ganivet en el seu cor, Thomas es va congelar com si haguera

sigut convertit en gel. Em vaig inclinar mé s a prop, quasi murmurant-li a cau
d'orella.
"Dis-li hola a Bones per mi" li vaig dir, i després vaig girar la fulla en el seu
cor. "I quan arribe a contactar-se amb tu, realment et vas a penedir".
Li vaig donar al lentament marcit cos de Thomas una puntada que ho va

enviar a baix als seients on l'orquestra normalment se senta. Llavors em
guarde el ganivet de nou en el meu cinturó , ni tan sols em vaig molestar a
netejar la sang.
Va haver-hi commoció en la part de darrere. El so del vaivé de portes

obertes. Vaig mirar cap a l'entrada just quan Mencheres va venir cap a avant i
es va apoderar de la meua mà .
"Cat, ho sent molt, però jo no tenia idea que ella anava fer açò ", rechinó .
"No pots atacar-la en una reunió formal, és en contra de les nostres lleis. Fer-ho
seria condemnar-nos a tots."
Aqueixes paraules van espantar la meua momentà nia confusió sobre qui
eren els cinc vampirs que van entrar en el teatre. ‘Arriben tard’, havia sigut el
meu primer pensament. A continuació , aqueix riure de merda em va dir el
contrari tot i que Mencheres seguia parlant. Coneixia aqueix riure. Em va
marcar.
"Mencheres, el meu marit, no vas a saludar-me?"
45
Aquest gest é s irò nic, com si el colp baix ‘verbal’ haguera causat un colp físic.
Els meus dits palidecieron en els de ell, estrenyent amb tanta força que
els ossos de Mencheres es van fracturar tan rà pid com podien guarir-se. Patra
havia parlat amb ell, però els seus ulls eren sol per a mi mentre baixava pel
passadís amb la grà cia de una serp.
Patra no tenia aqueix famó s i endurit cort de pèl egipci tan distintiu
que mostren sovint en les pel·lícules sobre la seua mare. No, ella tenia fils d'or
destacant en el seu pè l llarg i negre. Les seues celles tampoc eren tan gruixudes
com suggeria Hollywood. En realitat, eren primes. Com l'era ella. De fet, era
mé s atlètica que voluptuosa. La seua pell era pà l·lida, però mé s fosca que la
meua. Quasi de color mel. Tenia el nas lleugerament mé s llarga de el que
afavoria la moda, però no hi havia cap dubte sobre aquest tema, Patra era
bella.
"Per què?. "
Vaig escopir la pregunta a Mencheres sense traure els meus ulls d'ella. Tot
en mi estava en el punt de faça fallida. Matar, era tot el que la meua ment era
capaç de pensar.
"Só n la nostra lleis. Com la meua esposa, pot presentar-se en qualsevol

reunió formal, però no pot atacar-nos. Tampoc podem lesionar-la, no obstant
açò . Cerca provocar-te a la violència, però no anem a donar-li aqueixa
victò ria tan fà cilment".
Oh, ella volia provocar-me a la violè ncia, aquesta bé . Volia esquinçar-la

en trossos i usar la seua sang de roba. Els meus ulls llamearon, centelleigs
verds d'odi van brillar cap a ella.
"Hola, gossa."
va riure de nou en una insinuante i ronroneante manera. "Així que el teu

eres la mestissa. Dis-me…" Un centelleig va aparèixer en els seus ulls. "Has
dormit bé ú ltimament?"
Una part de mi va estar sorpresa que no m'haguera incendiat per la

rà bia. L'altra meitat em va sentir riure en un to brillant, tan oposat a com em
sentia.
"Açò é s el millor que pots fer? Oh, Patra. Què avorrit".
Independent de el que ella havia estat esperant, no va ser açò .

Inferns, em sorprenia a mi mateixa.
A Patra no li agradava que rigueren d'ella. La seua expressió

d'indignació era prova d'açò ..
"No só c tan estú pida com esperaves" vaig continuar. "Ara, calles o et vas,
perquè aquestes interrompent les coses. Ha d'haver-hi una llei sobre açò
també".
"M'aniré ". El seu somriure era despectiu. "He vist el que volia. No eres
gens i prompte serà s menys que açò . Però abans d'anar-me, vaig pensar que
hauries de saber per què està s en aquesta guerra en primer lloc. Estic apostant
al fet que el meu marit no t'ho ha dit, veritat?"
"Dir-me què?"
va riure de nou i em vaig trobar pensant que odiava el seu riure mé s que
qualsevol altre so que haguera escoltat abans.
"No t'has preguntat per què em vaig tornar contra Mencheres en primer
lloc? Si no ho haguera fet, llavors no hi hauria cap guerra i no hi hauria raó per
a matar-te o a Bones".
Si estava esperant que jo l'animara a continuar, l'ú nica cosa que va

obtenir va ser silenci. Patra va sospirar. "Molt bé , ho explicaré. Quan
Mencheres em va oferir fer-me un vampir, li vaig dir que no cambiaria llevat
que canviara al meu amant Intef també. Però després que vaig despertar de la
meua mort, Mencheres em va dir que Intef havia sigut assassinat abans que la
seua gent poguera arribar a ell".
Va fer una pausa per a donar a Mencheres una mirada plena d'odi.
"Llavors un dia Anubus, un antic amic de Mencheres, va trencar el
seu
silenci. Intef no va ser assassinat pels romans. Mencheres ho va fer. Ja veus,
petita mestissa, està s en aquesta guerra, perquè per fi vaig a venjar a l'assassí
de el meu amant, així que qui és el real culpable de la mort de Bones?"
Vaig fer una ullada a Mencheres, qui va tancar els ulls un instant abans
de trobar la meua mirada. Ho vaig veure llavors. El que Patra va dir era veritat,
cada paraula d'açò . Per un moment, em va envair la urgè ncia d'apunyalar-los a
tots dos per la seua crueltat davant aconseguir el que ells volien.
Llavors em vaig tornar cap a Patra. "Entenc la teua motivació . Però

solament hauries d'anar despré s de Mencheres. En comptes d'açò , vas triar
segrestar a familiars i forçar a les persones a ser bombes humanes. Tu vas triar
assassinar a Bones i per açò , vaig a matar-te. Tu, de totes les persones
hauries d'entendre per què ".
Patra va somriure. "Perquè entenc el teu dolor, vaig a alliberar-te del".

Va alçar la veu. "Oferisc amnistia a qualsevol persona que la deixe i s'una a mi!
A més, per a l'home o la dona que la mat, oferisc una recompensa mé s enllà de
la seua comprensió . Tenen la paraula de un déu".
Li vaig donar una mirada que va ser més dura que el diamant en la meua
mà . "Gossa arrogant, et veuré morta i aqueixa és la paraula d'una mestissa".
Patra em va donar una ú ltima mirada de menyspreu i es voltege. Els

seus quatre escortes la van flanquejar mentre ascendia pel passadís de la
mateixa manera majestuosa en la qual havia arribat.
Nomé s després que les portes es tancaren darrere d'ells deixe eixir el
meu alè . Estava tan furiosa, que tremolava.
El silenci era complet, absent del típic arrossegar de peus dels humans
o el nervió s aclarir de goles. Em vaig acostar al costat de l'escenari on estaven
les armes i quasi amb delicadesa vaig traure una espasa. Millor bregar
ara amb les repercussions per l'oferta de Patra que permetre que la idea
que jo era massa feble es cuinara a foc lent i cresquera.
"Molt bé , tot el que li crea a aqueixa gossa i pensa que pot atrapar-me,
ací estic."
Els reptes van venir renyits i rà pids, diverses i diferents veus cridant.
Aquesta vegada no vaig oferir l'opció de les armes -vaig mantenir la meua
espasa. I un alhora, vaig tallar, vaig apunyalar o vaig decapitar a cada vampir
que va pujar a l'escenari. Tota la meua ira reprimida i tristesa la vaig posar en
els meus colps, agraïda per aqueixos breus moments que vaig poder sentir
alguna cosa a part de el dolor.
Quan vaig haver-hi acabat amb el vuitè vampir, lliscant la meua espasa a
través del seu cor tan profundament que la meitat del meu braç ho va seguir, el
meu cos va ser tallat en dotzenes de llocs i indecentment en alguns.
Irò nicament, les meues prò pies ferides es havien guarit amb el contacte
continu de sang fresca de vampir.
Em vaig tornar cap a l'audiència. "Qui més creu que em pot vè ncer-
me?"
Ningú més em va reptar. Vaig enterrar l'espasa en el centre de l'escenari

com si fó ra Excalibur46 en la pedra proverbial. Llavors vaig netejar una mica de
sang de la meua galta amb les desiguals restes de la meua mà niga i em vaig
tornar cap a Mencheres.
"Ara ens podem anar?"
46
Excalibur, é s el nom mé s acceptat de l'espasa llegendà ria del Rei Arturo.
Capítol 24
QUAN VOLVI A LA CASA, L'ENORME VACIO DE EL LLIT es

burle del meu.
Mira, es burlava, els meus llençols estaven rectes. El meu matalà s no

s'enfonsava per una llarga i pà l·lida forma que m'estaria esperant. Bones s'ha
anat. Mai tornarà .
Amb impotent ira vaig llançar el llit, trencant-la contra la paret. Tot el
que va fer va ser exposar una antiga caixa amb la carta que no podia suportar
llegir i l'haver destruït un llit en perfectes condicions. Un desaprofitament, com
tots els meus plans per al futur.
Em vaig posar una dessuadora i una samarreta, i baixe les escales amb la
caixa embolicada en un manta que havia halat bruscament de les restes de
l'estructura de el llit. El rellotge havia repicat les 2 a.m i ningú estava dormit.
Spade i Rodney estaven en la sala amb Ian. Mencheres no estava i açò no

em va sorprendre. Haver vist a Patra notablement ho havia trastornat, açò
estava clar. Una part de la meua va sentir pena per ell. Quan s'havia casat amb
Patra, l'havia estimat. Un judici no gaire encertat de la seua part, però ningú és
perfecte. Fins i tot milers de anys despré s, aqueix error à dhuc ho
obsessionava.
“Ho vas fer bé aquesta nit, Cat” va dir Ian. “Encara que et veus com una
merda”.
Normalment li hauria respost amb alguna cosa sarcà stic, però açò
requeria massa esforç. En canvi em vaig instal·lar en el sofà col·locant la caixa
en el sò l, prop de mi.
“Com siga”
“Necessites dormir”, Va dir Spade per centèsima vegada.
“Si poguera dormir, no estaria asseguda ací escoltant-los fotre'm”. Ha dit

alguna cosa interessant Anubus?
Ian havia sigut l'ú nic que havia passat la major part del seu temps amb
ell. Bé, Ian i uns pocs amics sà dics. Sens dubte Anubus hauria desitjat que ells
solament ho hagueren matat. No podien per descomptat, sense importar el
molt que ell poguera demanar per açò .
“Va maleir una mica, per així dir-ho” Ian gruñ ó amb exasperació .
“L'imbècil ni tan sols sap com Crispin va ser atrapat o qui mé s estava en
aqueixa estació de tren, a més dels vampirs que vam veure. No té sentit per què
no voldria saber mé s, però afirma que no ho sap".
“Anem a haver d'esforçar-nos més” va dir Rodney sombríamente. “ser

mé s inventivo”.
“Fins i tot mé s” Spade va estar d'acord..
Els meus dits van fregar la meua templa per a intentar contenir la
migranya que havia crescut à dhuc pitjor.
“Ian té raó , ho saps “va dir sagazmente Spade. "Està s en un estat

terrible i no vas a durar molt més temps sense descans. He de---?"
“Tu no pots ajudar-la, però jo si”
Spade fulmine amb la mirada a Tate quan va entrar en l'habitació . Ian i

Rodney ho van seguir d'a prop. Si açò li molestava, no va donar mostres d'açò i
es va asseure al costat de mi en el sofà .
“Tate” vaig donar un sospir. “Tal vegada hauries d'anar-te. Tots ells
estan jugant mentalment a atrapar el teu crani”
L'ignore açò i em lliure una botella de prescripció . “Cride a Do. Açò

aquesta mesurat per al teu llinatge Cat, et farà dormir. É s per açò que he
estat
fora per hores-camine fins a la farmàcia, així ningú podria rastrejar un

automò bil o obtenir plaques per si algú estava vigilant”
Els altres tres homes en la cambra estaven tan atò nits com jo. Prenga la
botella. “Grà cies”. L'anticipació del no-res que el breu somni em portaria, ho va
fer à dhuc més sincer. Per unes poques hores, tal vegada, em lliuraria del dolor.
Ell em va tendir un got d'aigua. “De res”.
Vaig ingerir la dosi necessà ria i després em vaig recolzar en el sofà . La

caixa de fusta àdhuc estava al costat de mi, aquelles paraules tancades, eren el
reemplaçament mé s prò xim que tè nia per a Bones. Despré s d'alguns minuts,
vaig sentir disminuir la tensió en el meu cos. Les píndoles era fortes i jo tenia
un metabolisme rà pid.
“Ben fet, xic” Va dir Spade mentre començava a anar-me a la

deriva “Tal vegada sigues d'utilitat després de tot”.
“Bones i jo acordem que volíem el millor per a ella” Va ser la resposta

serena de Tate.
“Solament diferim en el que pensem que era
açò ” Bones…….
El seu nom va fer ressò en la meua ment mentre em lliscava dins de la

inconsciencia que m'esperava..
Tal vegada somie amb tu.
El soroll em va despertar. En alguna part de la casa, va haver-hi un crit.

Després passos corrent. Aquells sons van penetrar a l'interior del somni en el
qual els narcò tics em mantenien.
"Quins dimonis--?" Vaig escoltar dir a Spade, alçant la veu un to.

“Follame Mort!”
Aqueix era Ian? No podien parlar més baix?
Va haver-hi un xiscle que va sonar com Annette i en una octava més alta,
llisque el coixí sobre el meu cap. Fins i tot aqueix petit esforç em va esgotar. Si
haguera pogut, m'hauria enutjat per la commoció . Ells volien que jo dormira,
però llavors… fan aquest tipus de xivarri? Hipò crites.
Allí estaven els inconfusibles, alts i inintel·ligibles berreos d'Annette.

Prop d'allí, vaig sentir que alguna cosa s'estavellava contra el sò l. La meua
ment confusa va pensar que podria haver sigut Tate. Ell hi havia estat
recarregat en les potes de la cadira quan vaig perdre el coneixement. Tal
vegada ell també havia cabotejat i va perdre l'equilibri. De totes maneres, açò
no explicava la seua murmurada maledicció .
"Has de estar jodiendome..."
Ara hi havia un cor desenfrenat de veus, nombroses portes assotades i

tant xivarri, vaig obrir un ull amb dificultat. Per sobre de qualsevol altra
paraula un nom finalment va penetrar, fent-me ensopegar del sofà a un
embalum.
“Crispin!”
“…necessite veure a la meua esposa”, va ser tot el que escolte abans de

començar a cridar, trontollant-me sobre la taula de cafè en un cec frenesí per
có rrer cap a aqueixa veu. Els meus ulls estaven oberts però desenfocats, tot es
veia en un contorn doble i borró s el que va fer que la figura caminant cap a la
meua lluïra mes com un fantasma que com un home.
Uns braços es van apoderar de mi, pressionant-me contra un cos que

xoque agressivament amb el meu, vam caure sobre el pis. El meu rostre va ser
embotit al costat de una gola que vibrava amb aqueix familiar accent.
“…T'estranye massa, Gateta, T'estime...”.

Açò é s un somni, açò se'm va ocó rrer a mi. Un somni i li agrairé a Do des
del fons del meu cor per aquesta falsa oportunitat de sostenir de nou a Bones.
Dé u beneïsca la ciència moderna i les tones de codeína mescladas amb sedants!
“Aquestes mort” articule. “desitjaria que estigueres realment ací…”
“Deixen-me solament amb ella. Tots vostès, per favor, donen-nos un

moment.
Charles”.
Alguna cosa era murmurat massa baix perquè poguera escoltar, fins i tot
encara que el fosc cap de Spade estiguera tan doblegada com per a fregar el
meu mentó . El va assentir una vegada i besada el pà l·lid rostre que à dhuc
destellaba per donar-me claredat.
“Qualsevol cosa, el meu amic”
“Per favor no em desperten” suplique, aterrida que algú em sacsejara

del meu somni. Em vaig aferrar a la figura que semblava tan real, esprement els
meus ulls ja tancats. “Només una mica més”
“No està s somiant, Gateta” Oh Dé u, la seua boca va cobrir la meua en una

besada causant que el meu cor es trencara. “Estic ací”.
“Ells et van veure mort, i-i-achi-socarrat, tu no eres r-r-real…” Realitat i

confusió es mesclaban, incrementat per les píndoles i duplicat per el xoc.
Ell em carregue fins a el sofà . “Primer açò , la conversa després” va dir

ell, trencant el meu got d'aigua i tallant el seu palmell amb est. No tenia moltes
opcions, des que el seu palmell va cobrir la meua boca en el segü ent moment.
Amb cada gota que ingeria, la boira per la droga va començar a esvair-
se, fins que vaig poder veure clarament a Bones agenollat enfront de mi. Els
meus dits tremolaven mentre estenia la mà per a tocar-ho, mitjà espantada
que açò fó ra un altre encanteri de somni de Patra. Un que acabaria amb el

seu cos cruelment desintegrant davant els meus ulls.
Bones prenc la meua mà i la va estrènyer.
Ho devore amb la meua mirada. A part del seu pèl, que era sorprenentment
blanc, tenia el mateix aspecte. La seua pell era tan radiant com sempre i els seus
ulls cafè fosc van perforar els meus.
“Realment aquestes ací?”
No podia evitar el terror que ell fó ra un miratge. Què passaria si em

permetia creure i llavors despertar per a adonar-me que era un somni? No
podria suportar-ho. Em tornaria boja.
Amb sobtada desesperació , prenga una d'aqueixes peces punxegudes de

vidre i ho vaig introduir dins de la meua cama. Bones ho va arrancar,
horroritzat.
“Que està s fent, Gateta?”
La instantà nia punxada de dolor va ser la cosa més meravellosa que

havia sentit, perquè açò significava que no estava somiant. D'alguna manera,
Bones realment estava ací. El control que havia tingut en els ú ltims dies
s'evapore i em pose a plorar, llançant-me cap a ell fins i tot quan ell tractava
d'espentar-me per a guarir la meua cama.
“Està s viu, està s viu!...”
No podia parar de repetir-ho fins i tot quan hipeaba pels sanglots.

Febrilment vaig recó rrer les meues mans sobre ell, sentint el dur contorn
familiar del seu cos sota les seues robes. Desesperada per sentir la seua pell,
esquince la seua camisa, nous sanglots van venir a mi en el murmuri
tranquil·litzador del poder de la seua carn nua.
Bones em subjecte estretament. Ell estava murmurant alguna cosa en la

meua oïda, però no podia entendre-ho. El dolor i l'agonia dels ú ltims dies van
eixir de mi, convertint-se en alegria i sacsejant-me amb la seua intensitat. Tot
el
control emocional que m'enorgullia de haver tingut va ser destrossat, però no

m'importava. Tot el que vaig pensar que havia perdut estava de sobte just ací.
M'aferre a Bones com si anara a morir si ho deixava anar, que era com em
havia sentit.
Podria haver sigut durant diversos minuts; se sentia com a sol segons.
Bones em va fer retrocedir prou per a besar-me de nou i ladee la meua boca a
través de la seua, famolenca per el seu sabor. El em tire fins i tot més a prop,
deixant escapar un gemec quan vaig embolicar les meues cames al voltant de
la seua cintura. Ara les meues mans estaven recorrent-ho per una raó diferent.
No era desig el que sentia. No, era una necessitat que va més enllà de la passió o
l'exigència de sentir-ho dins de mi.
Bones va haver d'haver-ho sentit, també, perquè no espere. Va haver-hi

mé s esquinçament de roba i després l'increïble èxtasi de la seua carn conduint-
se dins de la meua. Jo pantaixava a través de les restes de les meues llà grimes,
pressionant-me contra ell com si volguera acabar amb ell i llavors besar-ho fins
a marejar-me per la falta d'oxigene..
Va ser rà pid i explosiu. Bones va arribar al seu clímax moments despré s

que jo ho vaig fer, amb un gemec de plaure que va ser més que primitiu. El meu
cor estava tamborileando en el meu pit, que, considerant tots els químics en el
meu sistema, podria haver sigut perilló s. No és que m'importara. Podria morir
ara mateix i seguiria considerant-me la persona mé s afortunada en tota la vida.
“No saps quant t'he estranyat, Gateta” Murmure Bones.
“Tothom retorn” Vaig respirar amb l'angoixa dels record. "Excepte

tu. Vaig cridar a el teu mò bil. Patra va respondre. Ella va dir..."
Em vaig detenir. Açò va portar la gran interrogant que la meua sorpresa i

alegria en veure-ho havia retardat.
“Bones, Que va passar?”

En honor de no repetir diverses vegades, Bones va cridar a tothom

després que haguera aconseguit una mica de roba nova per als dos. Em vaig
asseure en el sofà , bevent un cafè ja fet i tractant de sacsejar l'ú ltim de la
nuvolositat del meu cervell. La sang de Bones havia dominat la droga del
somni, però dir que encara no estava fó ra d'açò era un eufemisme.
Quan per fi Bones va aconseguir fer tornar a tothom al saló , va ser

engolit per una massa d'abraçades. La persona que quasi net el camí cap a ell
amb un arma va ser Annette. Llance els seus braços al seu al voltant i besant-ho
de ple en la boca, abans que ell l'allunyara amb una mirada de disculpa cap a
mi.
“No et ressentes amb ella” vaig dir per primera vegada sense
gelosia.”Ella era tan miserable com jo ho vaig anar aquest ú ltim parell de dies”
Quan Annette finalment ho allibere, Mencheres va posar els seus braços

al voltant de Bones amb una expressió de sorpresa, palpant els seus nous
cabells blancs.
"Mai abans em he equivocat en les meues visions" va afirmar. "Et vaig

veure extingint-te."
“No et preocupes, no tens un punt negre en el teu expedient", va

respondre Bones. "Però ja arribarem a açò . Gràcies per honrar el nostre acord.
No ho oblidaré ".
Ian va ser el segü ent, abraçant a Bones amb un riure que sonava ronca
per l'emoció . "Sagnant imbècil, la teua esposa hauria de rostir-te el cul per aquest
covard truc!". Bones va donar unes palmades en la seua esquena,
“À dhuc aquestes ací, company, vés amb compte-- aquestes en perill de

convertir-te en un home honorable.”
La resta dels vampirs en la casa van transmetre la seua gratitud per veure-
ho de nou. Una part de la meua va pensar que jo hauria d'estar avergonyida,
tenint en compte que tothom havia escoltat les meues dues crisis emocionals
i després
la part física del nostre retrobament, però no m'importava. La meua modèstia

es podia cremar en l'infern-- Jo no lamentava ni per un moment haver
aconseguit una altra oportunitat per a expressar-li a Bones quan ho estimava,
ja siga per les meues llà grimes o qualsevol altra cosa. La vida era molt
jodidamente curta per a estar preocupat de la resta.
Bones finalment va venir a asseure's al meu costat. Prenga la seua mà,

à dhuc necessitant tocar-ho per a assegurar-me que ell era real.
“Torne per a perseguir a l'ú ltim vampir, com vostè s saben” va

començar. “Es llance al sostre d'un tren que passava per allí. Ho vaig seguir i a
mesura que saltà vem de un vagó a un altre, em vaig adonar dels altres. Patra
estava allí, amb un vagó ple de Mestres. La intel·ligent puta sabia que no podria
sentir-la fins a després que el tren es detinguera. Ells van abarrotar el sostre i
van venir per mi. Va ser una emboscada brillant. Tractar de lluitar mà a mà en
un tren en marxa mentre esquives ganivets de plata é s difícil."
La despreocupada forma de Bones per a descriure tan mortífero

escenari em va fer boquear davant ell.
“Per què no vas saltar fora del tren i vas có rrer?”
“Arrogà ncia” va respondre atrevidamente. “Patra estava molt a prop. Tot

el que jo havia de fer era reduir el seu guà rdia i aquesta guerra haguera acabat
en aqueix moment. Així que vaig seguir despré s d'ells i quan només faltaven sis
Mestres, açò va succeir.”
“Un d'ells llance un ganivet que va ser directe al meu cor. El dolor em
tombe de genolls. El tipus torne immediatament al vagó , dient-li a Patra que
m'havia matat. Vaig pensar que ho havia fet també, no obstant açò , havia
descurat torçar el ganivet”.
Estava afligida per aqueixa imatge i no va ser fins que alguna cosa humit
va tocar els meus dits que em vaig adonar que havia estat clavant les meues
ungles en la seua mà amb tanta força, que li havia tret sang.
JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS para
“Ho sent” murmure.
"Record que vaig pensar que estava acabat i molt enutjat per açò . Me les
vaig arreglar per a traure la fulla, però no estava en condicions de defensar-me.
Després vaig sentir la més estranya classe de poder fins i tot amb la meua
ennegrida visió i sense poder sentir. L'ú ltima cosa que vaig recordar, va anar
que està vem sobre un pont i vaig rodar fora del tren cap a l'aigua. Llavors no hi
havia res. Fins que la sang va aparèixer”.
Bones va emetre un suau grunyit de remordiment.
"He d'haver sigut arrossegat riu avall. Un indigent em va trobar,

probablement per a comprovar si tenia alguna cosa ú til en les butxaques i em
vaig despertar amb el seu cos en els meus braços. Jo havia mossegat la seua
gola i begut d'ell fins a l'ú ltima gota, pobre tipus. Tenia un company a prop i
també vaig beure d'ell abans que la meua raó tornara prou com per a detenir-
me. Quan vaig veure les meues mans… Jo estava horroritzat”.
Bones es va detenir per a estirar les seues mans i examinar-les. Jo no

vaig veure gens inusual. Els seus llavis es van torçar.
“Els meus ossos estaven a la vista. Va ser com ser en part un esquelet. No
vaig poder concentrar-me en gens, amb prou faenes podia veure, escoltar o fer
olor i estava feble com un be. Quan el sol cayo, vaig perdre de nou el
coneixement”.
“Quins diables et va passar?” va exigir Ian. “Mai he sentit de tal
cosa.” “Jo sí,” Va dir Mencheres en veu baixa. “Deixa-ho
acabar.”
“Vaig despertar passada la posta de sol i amb el meu desconegut

company despertant quasi al mateix temps. Ell tracte de có rrer però ho agarre
del turmell. Jo Podia parlar, no del tot comprensible, però prou. Li vaig dir que
m'arrossegara fins a un telè fon i llavors ho deixaria anar. El tipus estava
petrificat, per descomptat. Hi havia un esquelet assassine, mitjà descompost
que no soltaria la seua cama; estic sorprès que no caiguera per un atac
cardíac. Esperem fins a ben passada la mitjanit, així era menys desagradable
259
el rodamó n ser vist pateando a un cos en el seu camí cap al telèfon pú blic”.
La imatge em va semblar molt inadequada i em vaig tirar a riure. Açò

havia de ser la cosa més estranya que havia sentit mai.
“Arribem fins a el telèfon pú blic, però el tipus no tenia ni un centau per a

la trucada. La meua ment à dhuc no funcionava correctament-- açò no es em
havia ocorregut. Tot el que sabia era que havia de aconseguir algun lloc segur.
Jo li vaig oferir cridar per cobrar, però em va dir que tots els nombres estaven
desconnectats o no responien. Jo solament recordava alguns d'ells: el teu, el de
Mencheres, el de Charles… Però tots estaven en manera d'emergència i no
podia ser connectat. Va haver-hi un ú ltim nombre que vaig recordar. I funcione.
Em contacte amb Do”.
El meu oncle? Açò em va fer parpellejar de sorpresa.
Bones va soltar un trist bufido. "Sí, ell també va ser pres per sorpresa. Do
va dir que no sonava com jo, bé, açò era veritat. Li vaig recordar el dia en què
ens vam conèixer i com li vaig dir que volia espellar-li la seua pell com una
taronja --d'alguna manera ho recordava-- i ho haguera fet si haguera seguit
discutint sobre qui era jo. Do deixe que el tipus li donara la nostra ubicació i va
dir que aniria. Igualment jo no estaria a la vista en el carrer, li vaig demanar a
l'home que em llançara a un escombriaire”.
“Al voltant de dues hores després, Do va obrir la tapa. Quan ho vaig

veure, vaig dir ‘Ja era hora, vell amic’, I finalment va creure que era jo --encara
que em va informar que un tros de carn deshidratada com jo hauria de ser mé s
respectuó s. Do em llisque dins d'una van i em va donar borses de sang. Vaig ser
directe per totes elles, però així i tot no havia tornat a mi mateix. Do em porte
de retorn al recinte i continue donant-me sang. Em va prendre més de dotze
hores regenerar-me completament".
“Per què merda ell no em dic?!”

Açò explote de la meua boca enmig de la meua desbordant gratitud

cap al meu oncle. A Do no li agradava Bones. Mai li havia agradat i així i tot ell
excepte la seua vida. No hi havia res que poguera fer per a poder pagar-li açò .
“Per a començar, ell no sabia el numere de qui cridar, Gateta. No igual

que les seues adreces de correu electrò nic i tu no havies chequeado la teua,
perquè ho intente. A mé s, en vista de que jo no sanava immediatament, ell no
estava segur de si em recuperaria del tot. Llavors Don no volia donar-te falses
esperances. Al voltant d'una hora després que em recupere, Tate va cridar a
Do demanant una recepta per a tu. Do em va donar la ubicació de la farmà cia.
Una vegada que vaig arribar ací, vaig seguir l'aroma de Tate des de la farmà cia i
de tornada ací”.
Va haver-hi alguna cosa en la veu de Bones que em va fer

tardanament conscient que faltava una persona en la sala. Fins a la meua mare
es va quedar en l'entrada de la porta, fingint no interessar-se en com la histò ria
es desenvolupava.
“On està Tate? I per què Don no ho cride quan va saber que tu estaves
millor?” El meu oncle sabia que ell estava amb mi”.
Bones va trobar la meua mirada. Hi havia compassió en la seua mirada-

i determinació .
“Do no cride a Tate perquè jo li vaig demanar que no ho fera. Després de

tot, no volia que la persona que tracte de matar-me descobrira que à dhuc
estava viu.”
Capítilo 25
LES PARAULES DE BONES VAN COBRAR SENTIT, HACIENDOLAS MÁ S

ominosas per la forma en què Spade va començar a retorçar-se en el seu
seient. Quan vaig veure per primera vegada a Bones, li va murmurar alguna
cosa a Spade que no vaig entendre. Llavors havia estat tan emocionada perquè
Bones estava viu, que no hauria notat una estampida d'elefants i molt menys el
soroll d'una lluita...
“On està Tate?”
Era sorprenent que poguera estar tan aclaparada per l'alegria i no

obstant açò , també furiosa al mateix temps.
“No està mort” Bones va respondre. “Està tancat fins que admeta la seua
traïció i després ho mataré per açò ”..
“Crees que l'estació de trens va ser un parany?” Tenia sentit. Aqueix tren
que s'aproximava amb una sèrie de vampirs Mestres i una molt mala reina
egípcia, era molt convenient.
“Només alguns de nosaltres en aquesta habitació sabien d'aqueix pla,

excepte, per descomptat, Dave i Cooper i no seria un d'ells. Dave estava
atrinxerat en una caixa amb Juan i Cooper no té motius per a veure'm mort.
Tate é s l'ú nic que arriscaria tot per a veure'm mort de tal manera en què no
resultares ferida també. El seu amor per tu ho ha portat a aquesta traïció i vull
que l'escoltes admetre-ho dels seus propis llavis. Llavors ho mataré
rà pidament, per el teu ben”.
No. No és ell.
Bones va sentir la negació en la meua ment i va sospirar. “Ho sent,

afecte, sé que et preocupes per ell––”
Vaig tancar de colp els escuts del lloc on guardava els meus pensaments,
no per Bones, sinó perquè altres dos vampirs en la sala podrien sentir-los. No
hi havia manera que creguera que Tate faria tal cosa. Ell podria mofarse de
Bones i ser un idiota a voltes, però ell no li'l lliuraria a Patra. Simplement no
podia creure-ho. El que deixava a algú més en l'habitació com el vertader
culpable.
“Tate no va a cap part, no?”
La meua calmada pregunta va causar que Bones em mirara de manera
estranya. “No”.
“Llavors no anem a tractar amb ell ara mateix. Si Tate admet haver fet açò ,
no haurà s de que preocupar-te per matar-ho. L'hare jo mateixa”.
Açò era molt cert, excepte que no era aplicable en aquest cas. Si Tate
alguna vegada tractara de matar a Bones, ho reptaria a una baralla justa.
Perdria, per descomptat, però anar per sota no era el seu estil.
“Mencheres” continue, “Vas dir que vas sentir parlar que alguna cosa
similar al que li va succeir a Bones li passe a un altre vampir?. Sobre marcir-
se?”
Mencheres va deixar que els seus freds i avaluadors ulls es trobaren amb
els meus i en aqueix instant vaig saber dues coses. Va veure a travé s de la meua
aparent falta d'aflicció per Tate i que ell tampoc creia que fó ra ell.
Plora.
La paraula va creuar per la meua ment com si em parlara en l'oïda. La

mirada d'acer de Mencheres no va vacil·lar i em vaig tirar cap a arrere en estat de
xoc mentre accedia a fer-ho. No va ser difícil. À dhuc no estava de retorn en el
control
de les meues emocions. Vaig deixar caure algunes les llà grimes, grans i grosses
gotes de duplicitat rodaven per les meues galtes. Jugar al feble. A voltes era la
millor ofensiva.
“El meu Sire Tenoch tenia un do similar”, va declarar Mencheres. “Podia

manipular el seu cos per a semblar marcit amb la finalitat de convè ncer a qui
estiguera a prop que estava mort. Has d'haver heretat mé s de mi del que em
vaig adonar Bones, quan vaig compartir el meu poder amb tu. A Tenoch li
prenia dies recuperar-se d'aqueixos efectes, serà s molt afortunat de tenir la
teua fortalesa dins de quinze dies”.
Mencheres es va alçar, tota gràcia i autoritat lligada. “Anem a mantenir

al traïdor segur. Necessitarà s sang i somni. Anem a mantenir la notícia que
està s viu reservada fins que estigues completament recuperat. Per favor, pren
la meua recambra. É s a prova de sons, per la qual cosa serà s menys pertorbat
per els sorolls de la casa”.
Bravo! Volia aplaudir, però vaig mantenir els meus elogis suprimits sota
un esfondrament d'escuts. Tu maleït retorçat, podries començar a agradar-me.
Per a afegir al camuflatge, vaig xarrupar per el nas. “Porta'm al llit,

Bones.
Estic molt cansada”.
Es va alçar i a mi amb el mateix fluid moviment. “Mencheres, si em

dirigeixes?”
Bones em va portar fora de l'estudi. Quan passem a la meua mare, qui

encara romania en la porta, Bones es va detenir per a donar-li un imprudent
somriure.
“Vas pensar que finalment et havies desfet de mi, no?”

Ella va obrir la boca, es va detenir i va tornar a tancar-la. Llavors em va

sorprendre à dhuc més eixint-se del camí sense haver de ser feta a un costat.
Per a ella, açò era l'equivalent de una efusiva benvinguda.
“Animal inmundo” va dir en veu alta una vegada que vam estar fó ra de la
vista.
Ell va soltar un bufido de diversió , sense frenar els seus passos. “També,
é s bé veure't de nou, Justina.”
Mencheres ens va seguir dins de el gran dormitori amb un comentari

vague sobre recuperar algunes de les seues coses. “Només he de obtenir aquests
elements abans de deixar-los al vostre somni...” va dir en una regular veu abans de
tancar la porta darrere d'ell..
“Bones, Cat està en el correcte. No é s Tate”. Em va sorprendre que

Mencheres també se sentira així, però no ho vaig qü estionar.
“Ell no faria açò ”, vaig estar d'acord..
“Per què no?” Bones gruñ ó en baix i intens desacord. “É s la seua ú nica
possibilitat d'alguna vegada tenir-te. Sé que si jo fó ra Tate, M'agradaria
veure'm enterrat àdhuc si haguera de trair a tots al meu al voltant per a fer-
ho!”
“I ho lamentaries”, va dir Mencheres.
Per un instant, vaig veure un flaix de dolor en el seu rostre i em vaig

preguntar si estava pensant en l'assassinat que hi havia comesa fa tots
aqueixos anys.
“Matar a el teu rival no garanteix la felicitat. A voltes açò , arruïna tota

possibilitat que que la tingues en el seu lloc. Els records d'homes morts tenen
molt mé s poder que les molèsties dels vius”.
Em vaig quedar mirant a Mencheres. El seu rostre estava en blanc una

altra vegada, sense mostrar gens, però sabíem el que volia dir.
“Si no haguera compartit el meu poder amb tu”, Mencheres va continuar,

“hauries sigut assassinat en aqueix tren. Has de confiar en mi, perquè algú sota
aquest sostre està comptant amb que la teua gelosia t'enceguen”..
Bones es va moure amb passos curts. “Açò significaria que una de les
persones a les quals he estimat com a un germà ha conspirat contra mi. Nomé s
é s lò gic que siga Tate”.
“Pot ser que tingues raó ”.
Bones es va sorprendre tant per açò , que va detenir el pas.
Vaig arribar a ell, fregant els meus dits a través de les seues galtes. “Si
tens raó ” vaig continuar, “llavors el traïdor està atrapat i no pot fer més dany.
Estaré trist perquè el meu amic feia alguna cosa tan terrible i ho mataré. Però
si t'equivoques... hi ha una persona ací que està desesperada per no ser
atrapada. Trontollant-se perquè està s viu. Frenètic per el que farà s si
descobreixes qui és. Si t'equivoques, tots estarem en un munt de merda.
Llavors, Què està s disposat a apostar al fet que tens raó ?”
Bones m'observe amb una estreta mirada, fixa i penetrant.
“Saps que no correré el risc. Molt bé, llavors. Siga qui siga haurà
d'informar a Patra immediatament que encara estic viu i també puguen tractar
de callar a Tate abans que em convença de la seua innocència. Anem a
necessitar a més que a nosaltres tres per a detenir açò ”.
Mencheres va assentir. “Mentrestant, deixa que aqueixa persona se senta

segur amb que la culpa recau en Tate. Ho mantindrem com està . A qui desitges
incloure en açò ?”
En altres paraules, A qui li confies la vida de tots?

“Charles, per descomptat. Si ell és la rata, m'estaco a mi mateix. Rodney

també”.
“Annette, també” vaig dir. “Quan va pensar que estaves mort, va dir que
no podria viure sense tu”.
Mencheres va retrocedir cap a la porta. “No puc quedar-me més temps,

semblarà sospitó s. Sobre la teua recuperació ... estava exagerant. Tenoch podia
regenerar-se en una hora i tornar al seu mà xim poder dins de dos. Et trobarà s
bé en un dia com a mà xim, però deixem-los pensar que està s afeblit”.
“Grand sire”. Bones ho va detenir en la porta ara oberta. “Una vegada

mé s, grà cies”.
Mencheres va somriure. Per un instant, açò li va fer semblar més jove

que Bones, en termes de aparença humana. Amb la seua aura de poder que
chisporroteaba, mai em vaig adonar d'açò abans.
“No hi ha de què .”
Bones i jo ens enfrontem en l'habitació . De sobte, no sabia què dir. Calia

recó rrer la llista de possibles sospitosos? Debatre més sobre la innocència o
culpabilitat de Tate, perquè Bones encara no semblava convençut. O oblidar tot
l'anterior i tractar de dormir com se suggeria?
“Algú ha cridat Do per a dir-li que està s atrapat amb mi?” Açò va
guanyar el sorteig i ni tan sols havia estat en la meua llista mental.
“No, però pot esperar una mica més. Veuen i fica't al llit amb mi, no
saps com he anhelat els teus braços aquests ú ltims dies”.
Bones tir de mi amb ell al llit, embolicant-me sota la manta. Vaig

estendre la mà , per a tocar amb els dits el seu blanc cabell. La pell de Bones
estava fresca contra la meua galta, la seua pell ferma i llisa. Semblava
impossible que no fa molt temps, estiguera marcit.
“El teu cos va envellir quasi fins al punt de morir realment. É s per açò
que el teu pè l é s blanc, No és així?”.
“Sí. Espere que sí”.
Em vaig adonar llavors, mirant a la seua bella cara sense arrugues i el

lleuger cabell que l'emmarcava, que cap dels dos hauria d'estar viu. Bones va
ser quasi assassinat per un ganivet en el seu cor i afig un pas més en una
sortint rocosa per a mi i ell hauria tornat per a trobar el meu cos trencat i sense
poder reviure-ho.
A voltes, hi havia moments en què les coses estaven perfectament clares.

Quan les respostes semblaven tan ò bvies, em vaig preguntar com no ho havia
notat abans. Quan vaig pensar que Bones estava mort, gens més m'havia
importat, excepte assegurar-me que els responsables pagaran. No em havia
importat que haguera de deixar el meu treball per a manejar les
responsabilitats de la seua línia i venjar la seua mort. No, jo havia pres açò com
alguna cosa segur i havia cridat a Do per a dir-li que no anava a tornar. Ara, no
obstant açò , amb Bones viu, podia tornar al meu treball. Excepte que no volia.
No anava a deixar a Bones en segon pla perquè la seua vida significava menys
per a mi que la seua presumpta mort. Quins feixos quan aconsegueixes una
segona oportunitat... o en el meu cas, una tercera o quarta? No la malgastes,
açò feixos.
“Les coses van a canviar”, vaig dir.
Tal vegada Bones ho va sentir en la meua veu. Va poder haver sigut pels
fils que es formaven en la meua ment, perquè els seus ulls es van ampliar fins i
tot abans que digerisca les segü ents paraules en veu alta.
DREAMS
“Renuncié s a el meu treball”.

Capitule 26
SPADE VA DONAR UNA MIRADA Al RELLOTGE i despré s al plat

sobre la taula. “El teu desdejuni està fred.”
Vaig mirar el rellotge també. Hauríem d'haver baixat fa una hora, però
oh bé . Algunes coses tenien major prioritat que el menjar.
Em vaig asseure en la taula enfront de el que vaig suposar era el meu plat.
El formatge Brie estava fred dins del croissant, els ous marcits i els pebrots en
juliana havien perdut la lluentor que alguna vegada van tenir. Rodney va
començar a prepara un altre pitxer de cafè, aparentment pensant que l'anterior
era una causa perduda.
Li vaig somriure a Spade. “No et preocupes, està a temperatura

ambiente. La meua favorita.”
Em vaig menjar el meu menjar amb una onada d'apetit, mentre que
Bones anava amb Spade per a trobar un desdejuni líquid. Una vegada fora de la
meua vista, vaig sentir Annette unir-se a ells. Guardaespatles. Ja que Mencheres
estava en l'habitació contigua a la cuina, jo estava coberta. A més, la meua
aposta no estava en què Rodney fó ra el traïdor. O sorprenentment, en l'altre
vampir que es lliscava dins.
Vlad es va asseure al meu costat, fent cas omís de la mirada inhò spita de
Rodney.
“Amb el color de tornada al teu rostre,” va observar Vlad, “Bones no é s

l'ú nic que sembla ressuscitat.”
Em vaig tirar cap a arrere per a prendre el meu cafè. Miró la copa davant
de mi amb un somriure sardó nica.
“Ah, una tassa calenta de cafeïna. Has de necessitar-la després d'una altra
nit més sense dormir.”
Vaig sentir el color pujar a les meues galtes. Vlad va riure entre dents,
colpejant delicadament les seues ungles.
“Realment, Cat, no hauries d'estar tan sorpresa. A prova de sorolls no é s

a prova de ment i la telepatia fins i tot viatja a través de les parets més
gruixudes. Amb prou faenes vaig poder dormir amb tots els crits que sonaven
en el meu cap.”
Déu meu, no havia considerat açò . Açò ha de ser el que se sent quan
algú troba una cinta teua de sexe.
“Ací va la teua invitació a quedar-te alguna vegada en la nostra casa”

vaig dir, de sobte fascinada amb la meua tassa de cafè. “Jo que havia estat
pensant que quasi m'agradaves. Acabe de superar-ho.”
Vlad va somriure, i era lobuna i amb encant.
“I ací estava jo, lamentant-me del fet que l'oportunitat d'estendre la

nostra amistat havia passat. No só c un ximple com l'altre. Mai deixarà s a Bones.
El xiquet hauria d'adonar-se d'açò i seguir avant amb la seua vida.”
Em vaig posar rígida. El que la seua frase em va dir va ser que Vlad,
tampoc pensava que Tate era el traïdor. Si fos així, Vlad sabria que Tate no
tindria un futur de quin preocupar-se.
“Estic en deute amb tu.”

L'expressió de Vlad es va posar seriosa amb la mateixa rapidesa que el

canvi de tema. “Ho estaries, normalment. En aquest cas, no obstant açò , és un
deute meu i no requereix pagament de la teua part.”
“Anem, Vlad, està s fent fallida a el teu personatge. Magnà nim no é s el

teu millor color.”
Va somriure. “Molt correcte. Vas dir abans que havies llegit sobre el meu
relat histò ric? Llavors saps que em vaig casar. En una batalla prop de la meua
casa, vaig ser colpejat en el cap. Haguera sigut un colp mortal, però havia sigut
un vampir durant diverses setmanes ja. Va arribar l'alba i dormia com tots els
nous vampirs fan, amb el meu front encara cobert de sang. Els meus homes van
assumir que havia sigut assassinat. Un soldat es va acostar corrent a la meua
casa per a informar a la meua esposa de la meua defunció . Saps el que va
passar després.”
Sí, ho feia. Ella va saltar a la seua mort des del sostre del castell, per a
lliurar-se de captivitat enemiga o alguna cosa pitjor.
I quasi sis-cents anys més tard, Vlad havia acudit a ajudar-me a impedir
que fera el mateix.
Aqueixa mà amb cicatrius es va lliscar sobre la taula a la meua. “La meua

esposa estava sola en aqueix sostre quan jo hauria d'haver estat allí. No li havia
dit el que era. Ja l'havia horroritzat pel que havia fet per a mantenir la meua
gent fora de perill, tenia por que el que jo ja no fó ra humà obriria una bretxa
mé s profunda entre nosaltres. Havia planejat dir-li la veritat amb el temps...
però de sobte no va haver-hi més temps. Des que s'ha anat, he fet moltes coses
mé s per les quals s'hauria sentit malalt, però aqueix dia amb tu... la vaig sentir
somriure'm. No havia sentit açò en un temps molt llarg.”
Bruscament es va posar dempeus. “No malgastes el que tens. Si ho fas,

passarà s la resta dels teus dies lamentant-ho. Bones no hauria de mai tenir por
a mostrar-te tot el que és, malgrat ser un camperol de el carrer arrogant

que ha sigut dotat amb molt més de el que es mereix.”
Aquesta ú ltima part va ser més forta, ja que Bones estava de retorn pel
so del pas mesurat en direcció a nosaltres. Vlad em va somriure amb ironia.
“Llà stima, no?”
“Per descomptat. Juntament amb els meus moltes altres qualitats

menyspreables. Però , Catherine...” Es va inclinar cap a mi fins que només jo li
podia sentir. “Mai et haguera deixat saltar.”
Vlad es va anar just després d'açò , prenent l'altra eixida de la cuina per a
evitar trobar-se amb Bones. Aquesta vegada vaig pensar que era menys a causa
de la seua aversió mú tua i més perquè ell volia evitar més de la seua gratitud.
Com si fó ra molest que li recordaren que havia fet una bona obra.
Bones va entrar en la cuina, mirant des de la figura de Vlad retirant-se de

nou a mi. Després va posar els ulls en blanc.
“Caray, Gateta, No em digues que t'agrada aqueix cabró vanidoso?”
Un somriure va tirar de la meua boca.
“Sí, alguna cosa així.”
Bones anit em havia assegurat que Tate estava detingut cò modament i

no estava sent subjecte a abú s. Quan ho vaig veure en la petita cel·la que es
descriuria millor com un calabó s, estava furiosa.
“Aquesta és la teua idea de cò mode? Què és una mica estret per a tu, el
setè anell d'infern?”.
Bones no es va immutar amb el meu escarmentat to. Mire a

l'emmanillada i ensangonada forma en la paret davant de nosaltres.
“No està sent ferit, només immobilitzat. La sang en ell no hi ha dubte que
é s de la nit anterior. Mentre que ell haguera preferit un llit bla i un coll bonic
del que beure, és difícilment un doloró s turment tenint en compte el que ha
fet.”
Açò va ser dit en un to clar i mordaç que hauria sigut fà cilment notat per
algú escoltant. Em vaig resistir a l'impuls de demandar que Tate fó ra soltat.
Després de tot, encara hi havia un traïdor real solt i no sabíem qui era.
“Tu eres el fill de puta més afortunat en el mó n.”
Va ser murmurat amb res mé s que l'odi de Tate. Tenia els ulls color
maragda pura mentre cremaven mirant a Bones.
Bones es va tirar a riure. “Saps, amic, quan em vaig despertar aquest

matí amb ella dormint en els meus braços, de fet em vaig sentir molt
afortunat.”
Tate ho va maleir, lluitant contra les seues cadenes.
Ian va riure entre dents i va donar una palmada en l'esquena a Bones. Ell
havia sigut el guà rdia la nit anterior.
“El tipus t'ha maleït d'un costat i baixant per l'altre des que vas tornar,
Crispín. He tingut un moment agradable escoltant-ho. Ah, Rodney, É s el teu
torn ara? Bé, estic fet pols.”
“Gràcies, Ian, pren el teu descans. Parlaré amb tu mé s tard.”.
Encara que Ian no era el segon o fins i tot el tercer, Bones ho va posar a
dalt en la llista de la gent que no creia que van tractar de matar-ho. Jo pensava que
Ian era capaç d'açò , però Bones no estava d'acord. Ja que Tate era un
desavantatge per a qui realment ho va fer, havíem de tenir guà rdies fiables sobre
ell.
L'à rea va ser buidada de tots, menys Rodney, Bones, Tate i jo. Està vem
sota terra en una part segellada amb solament una manera d'entrar o eixir.
Aquesta seria la nostra ú nica oportunitat de parlar, perquè després, no
semblava plausible. Però ara, semblava lò gic que m'agradara fer front al Judes
de Bones.
“Com vas poder fer-ho, Tate?” Li vaig preguntar. El so viatjava bé en el

passadís que conduïa a aquesta sala fent ressò , per la qual cosa murmurar
hauria sigut massa obvi.
“Ho odie, però no vaig ser jo,” va respondre Tate.
Vaig traure una petita llibreta i un bolígraf de sota el meu suèter. Tate,
va mirar amb recel. Vaig assentir amb el cap a Rodney, que va alliberar un dels
seus braços del seu amarra. Soltar-ho del tot hauria fet massa soroll, i Bones
seguia sent cauteloso. No volia a Tate solt a mi al voltant, no confiant en si ell
preferiria veure'm morta que amb ell. Encara pensava que Tate era culpable no
importa que jo estiguera en desacord.
Rà pidament garabateé unes paraules sobre el paper i la vaig sostenir en

alt perquè Tate les vera.
Et cree.
Llà grimes van apuntar als seus ulls. Era tot el que podia fer per a no
abraçar-ho i dir-li que tot anava a estar bé. Va sacsejar el cap i Rodney li va
donar la ploma, sostenint la llibreta perquè poguera escriure.
“Mira, jo no et cree, amic.”
Bones ho va dir sens falta de verí i qui estiguera escoltant hauria pensat
que era la resposta a la negació de Tate cap a mi. Rodney li va llançar una
mirada de fà stic a la pà gina en la qual Tate va escriure abans de passar-me-la
a mi.
T'estime, Cat.
“M'importa una merda el que cregues, tu artero i puto Inglé s,” és el que
va dir a Bones.
Bé, volíem que açò sonara autè ntic, vaig pensar irò nicament. Almenys
açò està cobert.
“Vols saber el que pinso, imbècil?” Tate va continuar. “Crec que vas
fingir la teua mort per a enviar-la en una espiral de dolor i llavors
miraculosament vas tornar a aparè ixer amb el xic que odies per a culpar-ho de
tot. Volies una excusa per a matar-me des que vas tornar a la seua vida. Et vas
avorrir d'esperar, no?”
Vaig parpellejar. Tate segur es va anar al revés a venir amb una

explicació .
Bones va donar un resoplido groller. “Penses que la feriria així nomé s

per a matar-te? Imbècil.”
Açò no és per el que estem ací!
Vaig escriure i vaig agitar davant de Bones, oblidant en la meua agitació

que ho podria pensar per a ell.
Bones ni tan sols es va detenir a mirar. “No eres prou fort per a ella per
la meitat, amic. Fe, conspirar perquè m'assassinaren és la cosa més
impressionant que has fet. Segueixes amb la teua histò ria que no vas ser tu?
Llavors està s de tornada en aqueix lloc oblidat on ella mai et ha notat.
Així que què eres, un traïdor o un perdedor patètic?”
Era una pregunta amb parany, per descomptat. Una resposta ho hauria
matat i l'altra, d'acord a l'analogia mordaç Bones, acomiadat emocionalment.
Va haver-hi diversos punts de discò rdia que volia discutir amb ell, però
haurien de esperar fins a més tard..
Tate ho va fulminar amb la mirada amb més fú ria que abans, la qual cosa era dir
alguna cosa.
Bones esperava amb un burleta somriure en els llavis. Jo encara estava fent
gargots en el bloc de notes quan parlava Tate.
“Siguem clars en alguna cosa – si em mates, no serà perquè vaig fer açò .
No vaig ser la rata de Patra, encara que polzes cap amunt a qui ho va fer. Si em
mates, és perquè tens por que si no ho fas, un dia potser la veges anar-se amb
mi. Així que de tornada a tu, guardià de cripta47, Què va a ser?”
Els ulls marrons foscos que podrien fondre'm eren plans i freds
ara.
“Et vaig donar l'oportunitat d'acceptar els teus actes amb dignitat. Et vas
negar. En aquest moment, ho farem a la teua manera. Tu et quedes ací
encadenat, sense menjar, sense companyia, fins que el fam i la solitud
t'ablanisquen. Anem a veure el que has de dir una vegada mé s en un mes més o
menys. Deixa-ho estar tot sol amb el seu engany i la seua falta de carà cter.
Mentrestant, vaig a estar gaudint de la companyia de la meua esposa.”
Bones em va prendre la mà . Em vaig resistir el temps suficient per a

suportar la pà gina desordenadament escrita i que Tate la llegira mentre
Rodney encadenava el seu braç en el seu lloc.
Promet que vaig a esbrinar qui és, però si ve algú a aquesta habitació, a més de la
meua o Bones, crida el més forta possible.
“No et preocupes, Cat,” va dir Tate, amb un toc d'humor. “Vaig a estar
ací.”
Quan Rodney va tancar la porta darrere de nosaltres, em vaig tornar cap

a Bones. ‘Segueixes pensant que és ell?’ Vaig preguntar.
47
En engonals: Crypt Beeper, es refereix a l'anfitrion de contes de la cripta (Tales from the
Crypt) una sèrie de televisió creada a partir dels cò mics de terror d'EC Comics creada per William
Maxwell Gaines.
Em va mirar amb emocions competint a través de el seu rostre, cap

d'elles agradable. Finalment, va negar amb el cap.
“No”
Capítol 27
DE LA NOSTRA DOTZENA DE SOSPITOSOS, ara solament teníem

quatre. Açò era un procés excepcionalment doloró s per a Bones, ja que
cadascun d'ells havia passat no menys d'un segle amb ell i els considerava els
seus amics propers. Cessar no havia sospitat de Brutus, no obstant açò , mira
on ho agarre. Per tant Bones havia de ser despietat en les seues avaluacions.
Zero estava en la llista, malgrat la seua aparent devoció servil, despré s

estava Tick Tock, Rattler i Doc completant les nostres sospites. Vlad era
mantingut com una alternativa potencial.
Mentre jo havia estat desdejunant, Bones finalment havia cridat a Do per

a dir-li que havia arribat. El meu oncle pregunte per Tate, per descomptat i va
rebre una brusca resposta que era pacifica i inmarchitable ‘de moment’. Vaig
poder imaginar un petit cabell blanc sent arrancada de la cella de Do durant
aqueixa conversa. Do adorava a Tate, però també era realista. Ell sabia el que
passaria si Tate era culpable d'aquest crim. Els vampirs no donaven llibertat
condicional
Per a reforçar el quadre de una lenta recuperació com sujurio Mencheres,

Bones es movia amb notable lentitud comparada amb els seus usuals
merodeadoras gambades. Passem la vesprada en el sofà mentre Mencheres ho
posava al dia en el que havia ocorregut quan va ser donat per mort. Resumit però
amb amplis detalls, Mencheres va descriure com Patra havia desbaratat
l'esdeveniment de la casa d'opera. La meua mare es va cansar de pretendre que
no estava escoltant d'amagat i es va asseure en una cadira propera. Quan
Mencheres va acabar, ella va trencar el carregat silenci.
“Que completa gossa, Catherine. Haurien de matar-la.”
Bones deixe escapar un resoplido. “Tinc intenció de fer els honors jo

mateix.”
Mentrestant, veuríem qui tractava de contactar a Patra per a deixar-li

saber que Bones estava viu. Don havia organitzat tot per a escoltar qualsevol
trucada telefò nica, fins i tot va interceptar la senyals sense fils que ixen de la
casa. Computadors, missatges de text i qualsevol altra cosa a part de les
colomes missatgeres van ser confiscats. É s amb finalitats de seguretat,
Mencheres va declarar amb fredor i ningú es va atrevir a discutir amb ell. Quan
el traïdor fera el seu moviment, ho faria per telèfon, llavors nosaltres ho
atraparíem. Ara solament havíem de esperar.
“Bones, àdhuc està s pà l·lid” va dir Mencheres. “Has d'alimentar-te i

descansar.”
“Està bé.” Bones va tirar de la meua mà . “Gateta, Vull mostrar-te alguna

cosa.”
Li vaig seguir escales avall cap al soterrani, passant per diverses sales
que no m'havia molestat a explorar en els ú ltims dies. Almenys un terç
d'aquesta casa estava sota terra, una bona analogia de vampirs i ghoul. El que
veia en la superfície era solament el començament, igual que la seua prò pia
espècie.
Dos vampirs es van inclinar fins a la cintura abans de sostenir la doble

porta de fusta oberta per a nosaltres.
Diverses persones, tots humans, van alçar la vista quan entrem en el que
semblava ser un à rea d'entreteniment. Alguns d'ells estaven en un gran sofà
enfront del televisor de plasma, uns altres jugant en una de les quatre taules de
billar i cinc semblaven estar ocupats en un joc de pó ker.
“Què és açò ?” murmure.

Bones va agitar la mà abastant l'habitació . “Aquesta és la versió

vampírica d'una cuina, afecte. La cura dels humans a canvi de la seua sang, é s
així com funcionen moltes cases de vampirs. Volia mostrar-t'ho”.
“Demane a la pèl-roja!" Un home jove pigó s va cridar, acostant-se amb un

somriure. “T'agradaré, el meu sabor és el millor.”
“Penses que estic ací per a alimentar-me de tu?” em vaig quedar

bocabadada quan el va inclinar el seu cap i va descobrir el seu coll.
Bones es rio entre dents. “De fet així és. Ho sent, Neal, però ella no va
mossegar-te i tu no eres el que sap millor”, ho va corregir abans de posar una
mà en el seu muscle. “No obstant açò , ho farà s. Opine que hauries de menjar
menys ceba.”
Vaig mirar com Neal anava cap a Bones, qui va tancar la seua boca en el
coll de Neal i ho va mossegar com si fó ra un pastelillo ambulant. Menys de un
minut després va parar, tancant els forats i donant a Neal una estreta amigable
en la barbeta.
“També menys all, camarada. He begut de cuiners Italians que no

empesten tant a ells.”
El somriure de Neal no va disminuir. “Va ser la millor pizza que he

tingut, Blanquito, i estava carregada amb cebes i all, ho sent.”
Bones va donar un resoplido divertit. "Raspallat de dents, xic.

Familiaritza't amb ell o mai serà s convertit. No, no t'alces,” va dir quan una de
les xiques s'alce del sofà . "Estem fent una passejada rà pid i despré s ens
anirem.”
La meua mare es desmaiaria si sabera que açò estava sota ella, vaig
pensar atordida. Entrepans vivents, tots a l'abast de una mossegada.
"Qui só n aquests xiquets?" vaig preguntar baix. Cap d'ells semblava molt
major de vint anys.
Bones em porte a través d'un altre conjunt d'habitacions. Hi havia una

biblioteca, un à rea de computació , fins i tot un jacuzzi sota terra. Cada poca
dotzena de peus hi havia cambres. Alguns estaven ocupats, alguns estaven
buits i alguns amb les portes tancades tenien l'inconfusible so del sexe venint
d'elles.
“Oh, Ells só n de tota classe” ell va respondre. “Alguns só n estudiants

universitaris, aspirants a artistes, Fugitius de males llars, xics del carrer o
prometedors aprenents. Neal és un d'ells. Ell vol ser un vampir, per açò
aquesta demostrant el seu lliurament sent un menjar i fent xicotets manats.
Sempre que tingues un grup de vampirs que viuen en una casa gran,
generalment tindrà s una d'aquestes situacions.”
“Tots ells estan en trà nsit?”
“Valga'm Déu, no. Estan al dia del que els manté i per què. Els fugitius
obtenen educació a casa, un lloc per a viure i unes despeses que estalviar para
quan desitgen anar-se pel seu compte. É s per la seua prò pia seguretat, no
obstant açò , molts d'ells no saben on estan o el nom real d'els qui els cuiden.
Quan ells es van, la qual cosa fan és esborrar-ho de les seues ments. Ha succeït
d'aquesta manera des de fa mil·lennis, gateta. Una forma de feudalisme, com et
vaig dir abans."
“Feudalisme?” em vaig detenir al costat de un de les cambres amb la

respiració pesada. “É s així com ho crides?”
“Açò ”--- Bones va assentir amb cap al costat de la porta--- “É s

consensuat. Si ben no puc parlar per totes les llars, però com a regla general é s
considerat com una molt mala forma hipnotitzar a els qui só n menjar per a
cardar-li'ls. Si tu eres un convidat i feixos tal cosa, és quasi un motiu de mort.
Ara, si els humans fantasien amb desplomar-se, llavors, qui va a jutjar?, É s la

seua elecció .”
Qui va a jutjar? Jo. Perfecte, Mencheres. Proporciona tot el menjar-que-

pugues-ingerir, en totes les formes possibles. Assegura't d'alimentar-te
regularment, Bones, ací hi ha un bon xic! Idiota.
“El teu el saps millor que ningú , gateta,” va dir Bones amb tota serietat.
“açò mai passarà .”
Li vaig creure, fins i tot si irracionalment em sentira à dhuc amenaçada per

la fà cil disponibilitat d'oportunitats. “É s per açò que em vas mostrar açò ?
Llavors no em preocuparia que estigueres tractant d'ocultar-me alguna
cosa?”
“Aqueixa é s una de les raons, si.” Bones va començar a somriure. “La raó
principal està darrere de tu menjant-te amb els ulls i a punt ser colpejat per
açò .”.
“Amic48”, va dir una veu amb to zalamero. “No he vist açò fa varis
dies-”
El meu moviment rà pid cap a ell va interrompre la resta de la frase.

Juan va tornar la meua abraçada, cantussejant en espanyol.
“Volguda49, el teu espò s ha tornat, que bé50”
“Si, jo també estic alegre que estiga ací” vaig sospirar. “I que el teu
estigues ací també Com t'assegues?”.
Juan va somriure. Era el seu usual somriure lasciu que em recordava

que estar a l'altre costat no canviava l'essència de la persona.
48
En espanyol
49
En espanyol
50
En espanyol
“Em sent meravellosament i el teu et veus encara més bella amb els
meus nous ulls. Mira la teua pell.” Va tocar la meua galta. “Magnífica.”
“Aqueix és tot el toqueteo al que tens permís, amic.”
Bones li va donar un puny suau, colpejant-ho un pas arrere. Juan no va

deixar de somriure.
“He d'agrair-te per moltes coses, amic51, però sobretot per açò . M'has fet
veure a les dones encara més atractives, oh, la seua olor. Els batecs de el seu
cor. I el sabor que tenen…” va tancar els seus ulls. “Deliciós52.”
Vaig alçar la mirada cap a Bones en la incredulitat. “Ho has convertit en

alguna cosa à dhuc pitjor que un porc!”
Bones es va encongir de muscles. “Només està una mica aclaparat amb

tots els nous sentits. Ell s'acostumarà a ells. O aconseguirà ser castrat si s'oblida de
si mateix i fins i tot pensa en palmear el teu darrere, Crees que só c cec?” El va
donar una palmada en la mà amb fingida innocència prop de el meu maluc.
"Control, amic53. Aprèn-ho."
“Volguda54,” Juan va besar la meua galta, aquesta vegada amb respecte.

“No estic dominat per la meua fam i puc lluitar una vegada més. Ell em ha
donat poder... i no ho vaig a malgastar.”
Una de les xiques que estava veient televisió va arribar pel passadís
amb una rialleta coqueta, mirant a els dos homes. Juan es va posar en estat
d'alerta, amb el seu nas arrugat i llums verdes apareixent en els seus ulls.
"Parlant de no balafiar..." Em va donar una ú ltima besada rà pida i va

anar a seguir-la, somrient.
51
En espanyol
52
En espanyol
53
En espanyol
54
En espanyol
“La rossa, per favor55… espera. Estic famolenc i molt susceptible a

l'adulació ... el teu podries parlar-me de qualsevol cosa... "
"Massa per a lluitar una bona batalla", vaig observar secament. "Ell va a
tenir un harem en una setmana."
Bones va veure desaparèixer a Juan pel passadís, acariciant el coll de la

rossa de una forma que no parlava nomé s de fam. "Ell és un bon
subjecte. Aprendrà .”
“Aprendre que?” Almenys no podrà adquirir o transmetre malalties

mai mes, vaig pensar. Aqueixa és un avantatge de convertir a Juan en un
vampir, per el sexe femení.
Bones va posar un braç al voltant de mi mentre caminà vem cap a l'eixida

d'aquesta festa de carn. "Ell aprendrà que moltes dones poden satisfer per un
curt període de temps, però quan s'enamore, nomé s una ho sostindrà per
sempre.. "
Li llance una mirada de gairell "Està s tractant de seduir-me?"
Els seus llavis es van corbar amb la promesa. "Absolutament."
Els meus dits es van entrellaçar en els seus. Sí, hi havia molt de dolent en
la nostra situació . Una persona de confiança que ho volia mort, i açò era nomé s
el començament dels nostres problemes. Encara així, la vida era malgastada en
aquells que no vivia en el temps que tenien, ja anaren humans, vampir o
ghouls. O una mescla rara dels dos, com jo.
“Bé .”
55
En espanyol
Capítol 28
TRADUÏT PER DANNEN
L'ESPERA M'ESTAVA SOBREPASSANT. SOTA altres circumstà ncies,

hauria considerat passar la major part de el meu temps amb Bones a portes
tancades com en vacances. Però mirant sospitosament a la gent a mi al voltant
cada vegada que eixíem de l'habitació no era la meua idea de relaxar-se. Era
pitjor per a Bones, ho sabia. Almenys jo no tenia llaços emocionals amb qui
que fó ra el traïdor.
Aquest matí en el desdejuni, Bones va pujar l'aposta. Mentre menjava

torrades a la francesa, ell casualment va esmentar a Zer56o que Ren hauria de
ser un canvi agradable de temperatura en comparació de Whistler ací en
British Columbia. Tots els nostres sospitosos estaven prou a prop com per a sentir-
ho. Ací vaig pensar que havia superat a Clue. Seria Zero en la cuina amb un
telèfon cel·lular o Doc en la sala d'estar amb una pistola?
Parlant de Doc, havia estat actuant de manera estranya. Diverses

vegades, ho vam veure persistentment prop de el passadís on Tate es trobava
detingut, vestit amb les seues armes, mastegant un cigarret sense encendre i veient
tot a el seu al voltant amb l'atenció de un cirurgià . Semblava sorgir darrere
de mi cada vegada que Bones no estava ací, silenció s com una ombra. Quan Bones
apareixia, eixia de una forma educada però deliberada, encara romanent en
les proximitats.
Em posava els pèls de punta.
56
Una ciutat en l'oest de Nevada, conegut pels casinos de joc i el divorci fà cil i les segones
nupcias, similar a Las Vegas.
A Bones no li preocupava tampoc, però per necessitat no es va enfrontar

a Doc o demostrar que li molestava. En lloc d'açò , ell reia i deia coses com, "Oh,
ací està s, amic", en un to tan alegre i inafectado que tot el que podia fer era no
aplaudir. Tal vegada en un altre parell de segles, si jo visquera tot aqueix
temps, també tindria tan bones habilitats actorales.
Tick Tock i Rattler, els altres dos sospitosos, es dedicaven a els seus
negocis de tan alegre manera que mentalment els col·locava més a baix en el
tò tem. En tot cas, semblaven sentir el meu malestar al voltant de Doc i
tractaven de conduir-ho fó ra les poques vegades que Bones no estava pegat a
el meu maluc. Vaig prendre uns ganivets per a usar-los sota la meua roba,
encara que no em van aportar molta comoditat. Amb el rà pid que era Doc amb
aqueixes armes de foc, jo estaria plena de bales fins i tot abans de tenir
l'oportunitat de llançar un.
Poc després de l'anunci sobre Ren, Bones va ser per la seua beguda
matutina. Vaig caminar fora del porxo. Els vampirs tradicionalment odiaven el
fred congelante, al no tenir un sistema de calefacció interior com els éssers
humà . Mencheres no va triar per a amagar-se les muntanyes de Canadà al
desembre per un capritx. Sabia que era un lloc que en general els no- morts
evitaven. En aquesta è poca de l'any, Florida estava plena de visitants sense
pols. No podries balancejar un gat sense trobar-te un cor que no batega.
Va ser per un lleu azoramiento que vaig albirar una figura solità ria en
els arbres just a l'esquerra d'on jo estava en el porxo envolupant. Ara coneixia
aqueixa forma. Alt, prim i mortal. Alguna cosa brillava, i el fred que de sobte
vaig sentir feia que l'aire semblara suau en comparació . Era el reflex del sol en
metall.
Sense pressa ò bvia, em vaig tornar i em vaig dirigir cap a la porta,

concentrant tota la meua força de voluntat en no deixar que el meu pols
s'accelerara. Aqueix so podia espantar a un vampir. Mentre caminava, em
preguntava si podia esquivar les bales amb la suficient rapidesa per a evitar
algun ò rgan vital. Però era lò gic que Doc estaria apuntant el meu cap. Per què
tindria d'objectiu una altra cosa?
La porta es va obrir abans que jo l'aconseguira, Vlad a el meu costat,

just en el camí de qualsevol arma de foc. No podia recordar quan havia estat
tan contenta de veure-li.
Grà cies, li vaig enviar a sense donar-li una ú ltima mirada per sobre del
meu muscle com volia.
"Aquesta fred ací fora", va dir amb un toc sarcà stic en la seua boca. "Vas
a agafar la mort."
"Mantente allunyada de Doc, gateta," Bones va començar tan aviat com

està vem en la nostra habitació i li vaig dir que el que va passar.
"Hauries de solament agarrar-ho i esbrinar el que sap", murmure, irritada

amb mi mateixa per presentar-me com un objectiu tan obert.
"Sí, bé , prendria més temps torturar-ho que ser pacient i esperar que ell
es delate", va dir Bones amb una amenaça calculadora. "Creu-me, si es tractara
de una qü estió de preferè ncies, coneixes les meues."
Sí, tenia una idea bastant bona. Si la imaginació em fallara, jo estava

segura que ell podria organitzar una demostració per a estimular la meua
memò ria. Cada vegada que eixíem d'aquesta habitació , la seua mà scara alegre
ajenidad estava amb tota la seua força. Una vegada dins, va caure de
Bones com una balança. Es va fregar la templa quasi amb impaciència. Sense
importar el difícil que fora per al meu, era sens dubte pitjor per a ell.
"Has de tornar-te boig desitjant uns minuts de vertadera pau i

tranquil·litat", li vaig dir. "Vull dir, mai és tranquil per a tu, veritat? O tens el
soroll de la gent a la teua al voltant o la brossa recitant en el meu cap."
Ell va somriure amb un deixe d'amargor.

"No et preocupes, mascota, vaig tenir una mica de vertader silenci no fa

molt temps. Està molt sobrevalorado, si m'ho preguntes."
Es va asseure en la cadira de respatler alt al costat del llit. Vellut roig,

fusta de caoba, or filat, tal vegada un vertader Luis de segle XVIII. Bones
semblava compatible amb açò , tan bell i finament modelat.
Em vaig asseure i vaig recolzar el meu cap sobre les seues cames. "Açò
no és la teua culpa teua" li vaig dir suaument però en veu alta, perquè poguera
sentir-ho en tots dos sentits.
Va sospirar. "Llavors, de qui és, gateta?"
El que podria haver contestat ho vaig esborrar de el meu cap. Bones em

va tirar cap avall la catifa i em va cobrir abans que el meu cor acabara de palpitar.
No, no era per estar aclaparat per la passió . Va ser a causa de la sobtada
erupció de trets.
Em va arrossegar al bany abans d'espetegar, "Queda't ací" i va

desaparèixer en un esborrall. La seua rapidesa en realitat em va agitar durant
un segon abans que ignorara la seua ordre i saltara després d'ell. De cap
manera m'asseuria en una banyera esperant el millor. Doc només utilitzava
bales de plata. Seria igual de perilló s per a Bones com l'era para mi.
Sense molestar-me amb les escales, vaig saltar els tres pisos cap avall i
vaig seguir l'adreça dels altres cossos corrent, per no esmentar el soroll. Va
haver-hi una altra successió de bales, massa rà pid perquè jo les explicara i un
crit acompanyant-les que va alçar els meus peus del sò l i em zambulló avance.
La commoció procedia de sota la presó , i la veu cridant era de Tate.
Amb prou faenes passe els altres vampirs corrent per l'estret passadís i
per l'arruïnada porta, precipitant-me en línia recta a l'home que alçava el
ganivet mentre m'estavellava contra ell.
La força de la meua velocitat ens va colpejar a tots dos a travé s de

la paret en una expulsió de formigó . Abans de deixar-me pensar, vaig
embossar un dels meus ganivets de plata en la forma que barallava per a
allunyar-se. No vaig tenir temps de preguntar-me quina part li havia travessat
o per què inferns no era Doc, perquè va ser arrancat. Així com rà pidament les
meues cames em tironearon despré s i em vaig balancejar fora del nou forat en
la paret.
Per sobre de els crits de pà nic de Tate "Cat! Cat!". Vaig sentir la veu freda de
Vlad.
"Tens a l'home equivocat, Bones i li deus la vida a Cat."
"Gateta, està s bé ?"
Bones tenia a Doc agarrat de tal forma que es va estancar la meua

resposta. O tal vegada tenia marejos a causa impacte de trencar formigó amb
el meu cap. Vaig sacsejar part de la sang del meu front i vaig acceptar la mà de
Spade per a ajudar als meus peus. La petita cambra estava muscle amb muscle
de gent.
"Estic bé ," me les vaig arreglar. "Ell anava a apunyalar-te."
"No, Doc anava a disparar-li a Rattler de nou, veritat, amic?"
Bones li va preguntar amb carícies amenaçadores mentre ho estrenyia.

Vaig fer una ganyota i instintivament redrece la meua esquena. Doc no va
poder, la seua va ser doblegada en angle oposat. Bones li havia doblegat cap a
arrere com un aparedat.
"Bones!" Ell va mirar cap amunt a causa de la nitidesa del meu to.
"Rattler anava a apunyalar-te."
"Té raó ", va dir Tate, tirant dels seus lligams. "Va apunyalar a Annette,
Està ella bé?"
"La tinc", va respondre Mencheres fora de la cel·la. "Zero, veu a cercar a

un humà . Necessita sang. Annette, no et mogues. Açò doldrà ..."
Per sota de la resta de el seu xivarri, la veu adolorida va penetrar. Va

ser irregular espaiada però audible i tothom va callar quan les seues paraules
es van fer clares.
"...Crispin… va ser Rattler-ah! Crist, és insuportable... Doc li va disparar...

quan em va apunyalar... encara no està aqueixa sagnant estaca fora, Mencheres,
no va suportar veure..."
Bones va soltar a Doc. Vlad va sostenir a Rattler en un castigador

abraçada, una mà en el ganivet de plata que jo vaig allotjar en el seu pit, el qual
estava molt prop del seu cor. Bones es va obrir pas entre la gent en l'espai
atapeït fins que va estar en el passadís, agenollant-se davant la forma
desbaratada d'Annette..
"No et mogues, afecte," va dir amb una suau cadència que usaria en un
xiquet. "Ací, assegues la meua mà ? Ja quasi acaba, estreny molt fort..."
Amb una precisió delicada, Mencheres va mirar maliciosament l'estaca

de plata en el seu pit. Un raig là ser haguera sigut descurat. La raó de la seua
cautela era ò bvia -havia sigut estacada directament en el cor i qualsevol
moviment podria ser fatal. Vaig sostenir la meua respiració mentre l'ú ltima
polzada deixava el seu pit, perquè malgrat tot, jo admirava Annette. Quan va
estar fora i va fer un grunyit de dolor, asseient-se, vaig deixar eixir el meu alè.
Semblava que tothom ho va fer, fins i tot aquells que no respiraven.
Zero va tornar, sostenint a un adolescent amb els ulls oberts sota el braç.
Bones es va moure al costat del jove home per a dipositar-ho prop d'ella i Annette
va fixar la seua boca sobre ell al moment. La seua mà encara estava enroscada al
voltant de Bones i la va portar als seus llavis abans de deixar-la anar i es va
posar dempeus amb un propò sit sinistre.
Doc també es va posar dempeus ara, la seua columna vertebral s'havia

sanat en l'ínterin. Va ser cap a Annette, que acaba de deixar a l'adolescent amb
un ú ltim llepat dels seus llavis. Zero li va recolzar mentre es trontollava
allunyant-se. Esperava que tingueren ací un bon subministrament de píndoles
de ferro.
Doc va estirar la seua esquena amb un espetec audible.
"Crec que l'ú ltim d'ells va tornar al seu lloc. Bones, no tractes de jugar al
quiroprá ctico amb mi una altra vegada. Després de tot, só c l'ú nic professional
amb certificat mèdic en aquesta sala."
"Eres un dentista sagnant i un podrido pel que he sentit. Encara així,

eres sense un dubte, el més rà pid tirador que he vist en qualsevol lloc en
qualsevol è poca i et vaig a estar agraït la resta dels meus dies". Bones va mirar
a Vlad després. "Tira del ganivet de Rattler una vegada que la meua esposa es
trobe lluny de el seu abast". Per a Spade, simplement va dir, "Solta a Tate".
El rechinar dels ferros va ser l'ú nic so ara mentre Spade alliberava de
les seues cadenes a Tate. Una vegada lliure, Tate es va estirar quasi de la
mateixa manera que Doc, només que amb molt menys gràcia per el rude
tractament.
"Et vaig dir que no vaig ser jo."
"Sabia que sospitaves de mi", va dir Doc. "Assec haver-te fet sentir
incò moda aquest matí, Cat, però Rattler havia estat merodeando al voltant de
el costat de la casa després de tu. Sabia que jo ho vaig veure i li va fer
desesperar. Ho vaig seguir per ací just a temps per a veure-ho apunyalar a
Annette. Almenys les meues bales li van impedir acabar amb la seua vida".
Bones va posar la mà sobre el muscle de Doc. "Porta a Annette fora d'ací

i una vegada més, tens la meua més profund agraïment".
Despré s que els dos es van anar, Bones es va dirigir a Vlad amb un
somriure fred. "Anem a omplir la vacant en la paret, d'acord? ".
Va haver-hi un riure a to sobre els llavis de l'antic príncep mentre dos

d'ells lligaven a Rattler amb les mateixes corretges que havien sostingut Tate.
"Deus tenir fam", li vaig dir a Tate, que es havia posat al meu costat tan
aviat com va ser alliberat. "Estan emmagatzemats ací, creu-me. Demana-li a
algú que et mostre".
Tate es va fregar els braços, com si encara poguera sentir les

abraçadores mossegant-li. "Puc esperar. El teu cap està sagnant".
"Jo l'atendré ".
Amb Rattler doblegat, Bones va venir a mi i va estrènyer els seus llavis

contra la ferida de la meua corona.
"Et podries haver-te trencat el crani com un ou en trencar aqueix mur i

sense explicar el risc d'un tret. Dona cap de mula, almenys sembla que la teua
tossuderia està protegida per una gruixuda capa d'os. He de agrair-te encara
per la teua imprudent indiferè ncia en obeir quedar-te a dalt?"
"No" vaig dir amb un petit somriure.
Bones em va fer retrocedir, tirant d'un ganivet dels seus pantalons. "Ho
faré . Ho promet."
Va tallar la seua mà i la va posar sobre el meu cap. La sensació de

formigueig va ser quasi instantà nia mentre la meua carn es guaria. Amb un
ú ltim pinzellat dels seus llavis, em va soltar i es va tornar cap al vampir que
era el centre d'atenció .
"Per què?. "
Va preguntar amb l'amenaça del cà stig i el dolor de la traïció

combinats.
Rattler va baixar la mirada.
Spade va estavellar el seu colze amb tanta força en la caixa torà cica de
Rattler que la meitat de el seu braç va desaparèixer de vista.
"Se't ha fet una pregunta, Walter!"
Walter, à lies Rattler, va donar un crit ofegat de dolor fins i tot quan
Bones posava una mà sobre Spade.
"Està bé , amic. Anem a donar-li l'oportunitat de confessar sense tacar-

ho de sang primer". Després a Rattler, amb un to molt mé s dur.
"Ja saps com anirà açò . No importa cuá n valent et crees, tothom es
trenca amb el temps. Així que vas a detallar exactament quan, per què i com et vas
unir a Patra amb totes les teues extremitats i pell juntes… o amb noves parts
creixent tan rà pid com podem tirar d'elles”..
Per una vegada, un pronunciament tan sever no em va omplir d'un àpex

de compassió . Era tot el que podia fer per a no llançar-me sobre Rattler i
començar a esquinçar-ho a trossos només per el pur gaudi d'açò ..
"Va ser per diners?" Vaig murmurar. "Tot aqueix or i glò ria que ella
promet?
Açò és tot, solament per avarícia?"
"No m'importa els diners". A qualsevol que li parlara a mi o Bones era

igual; Rattler ens va mirar als dos. "Vaig fer el que havia de fer per amor".
"Per amor?" Vaig repetir. "Està s enamorat de Patra? Llavors eres tan
estú pid com un traïdor idiota."
"No de Patra. De Vivienne".
"Patra va matar a Vivienne, per què voldries—" Bones va començar, i

després es va detenir. Va negar amb el cap amb un so que era massa cruel per
a ser un riure.
"Ah, ja veig. Tot aquest temps, llavors? Em vas dir que Vivienne havia
sigut assassinada fa uns mesos. Em vaig sentir apesarat per tu, imbècil i tot el
temps estaves esperant tenir una oportunitat!"
Es va fer un clic a continuació . Em vaig acordar de l'explosió en la casa

de Mencheres causada per els vampirs que es van convertir a si mateixos en
bombes errants tot pel bé de qualsevol que Patra havia segrestat prèviament.
Sembla que Patra havia fet el mateix amb Rattler segrestant a algú a qui
estimava fent-li trair a Bones. Que persona realment vil era Patra. Si era
possible, l'odiava encara més.
"Com pots saber que Vivienne encara està viva?" Va preguntar Bones.
Rattler semblava encara més adolorido de el que va lluir

immediatament després que Spade ho travessara amb el colze.
"Perquè totes les setmanes Patra em crida... i em deixa sentir el
seu crit". Bones va començar a caminar a pas en limitat, impotent.
"Només li vaig dir sobre el tren", Rattler va continuar. "No vaig tenir res a
veure amb els atacs a la teua esposa. D'hora, anava a atrapar a Cat i amenaçar
amb matar-la llevat que t'interposares en la meua vista, però Doc em va veure i
sabia que em dispararia abans que poguera agarrar-la. Per açò vaig venir on
estava detinguda l'ú nica una altra persona per la qual la Reaper es posaria en
perill a si mateixa, però vaig fallar. Sé que em castigarà s com a exemple, però
demane una cosa..."
"Tu t'atreveixes a demanar-me alguna cosa?" va dir amb duresa.
"No advoque per indulgència. Sé que em posaran amb l'altre, però abans
de fer-ho... Bones, el meu senyor, et demane que em perdones".
Bones va deixar de caminar. Va haver-hi un silenci carregat. Despré s va

arribar a parar-se enfront de Rattler.
"En 1867, em vaig fer el teu amic. Cinc anys mé s tard, et vaig convertir i
que vaig dir que era el pitjor que podies fer com un vampir?"
Rattler va apartar la mirada. "Trair a el teu senyor".
"Correcte. Has comè s el pitjor acte que podies als ulls de la nostra gent i
encara demanes el meu perdó . Saps el que he de dir a açò , Walter
Tannenbaum?"
Bones estava completament immò bil i aqueixa hauria d'haver sigut el

meu advertiment. Tal vegada van ser les seqü eles de colpejar el meu cap a
través del formigó sò lid que m'aletargaron o va poder ser que ell es va moure
molt rà pid, fins i tot va depassar a Spade i Vlad mentre tractaven de bloquejar-
ho.
"Ho tens."
El ganivet que havia utilitzat per a tallar el seu palmell es trobava encara
en la seua mà . Va ser enterrat amb un toc fer en el cor de Rattler al moment en
què pronunciava aqueixes paraules.
Va haver-hi una fracció de segon mentre els seus ulls es trobaven, jo

inú tilment tirava del braç de Bones i els crits de protesta provinents dels
espectadors, quan jo juraria que vaig veure somriure a Rattler. Va morir al
segü ent instant juntament amb ell. El seu cos es va desplomar i davant els
meus ulls, la seua pell va començar a marcir-se.
"Bones, per què?. "
Ara era jo la que va dirigir aqueixa pregunta de trucada a ell. Es va

tornar per a fer-me front..
"A causa que jo hauria fet el mateix si fó ra ell, per la qual cosa té el meu
perdó ".
En el moment de silenci incò mode vaig parlar. "No té el meu".

Nomé s el dolor en la seua veu em va impedir cridar-li. En canvi, en una

manera molt seua, em vaig quedar molt quieta.
"Vaig escoltar a aqueixa gossa riure quan em va dir que t'havia matat.
Després vaig veure el seu rostre quan em va donar les grà cies perquè era la
meua culpa. No mereixo cap retribució ? No està el meu dolor al nivell del de
Rattler? Açò podria haver sigut misericordió s, però va estar malament, Bones.
M'ho vas ensenyar. No importa el molt que tingueres empatia amb Rattler, no
hauries d'haver-ho matat. Et vaig deixar tenir a Max. Hauries d'haver-me
donat a Rattler".
I amb açò , vaig eixir de la petita habitació , els altres vampirs van obrir
camí per a deixar-me passar.
Capítol 29
Ja que Bones estava fingint estar feble per a descobrir qui era el traïdor,
no havia passat molt temps amb el pres que havia ajudat a capturar en
l'emboscada del tren – Anubus, segon al comandament de Patra. De fet, Anubus
havia sigut quasi oblidat en el furor per la volta de Bones, encara que estic
segura que no es queixava per la seua falta d'atenció . De fet, quasi va semblar
sorprè s de veure a algú en la seua cel·la.
Aquesta era realment la primera vegada que ho veia bé, ja que no

explicava aqueix moment inicial, quan Ian, Rodney i Spade havien tornat amb
ell i sense Bones. Anubus era alt per a un egipci, bastant sobre l'u noranta i
tenia el pè l llarg i lacio i trets pronunciats que es vanaven de la seua herència.
El seu port estava lluny del d'un pres tot esperant una sentència severa, també.
Quasi semblava relaxat, a pesar que estava soldat en la paret d'acer de la qual
penjava.
El seu estigia mirada em va avaluar en la mateixa forma que jo ho vaig

considerar. Fredament. El primer parpelleig de desconcert real va arribar quan
em vaig moure a un costat per a deixar-li veure a l'home que em seguia per
darrere.
“Ah, hola allí, Anubus. Caray, crec que l'ú ltima vegada que et vaig veure
va ser fa més de cinquanta anys. Si ho recordes, acabava de conèixer a aquesta
atrevida mossa que em va portar a la seua cabanya i despré s quasi m'avorreix
a la impotència cardar amb ella. No crec que s'hi haja mogut ni una vegada sota
mi en tot el temps i es va tardar hores, No? Per què , si el matalà s
haguera tingut un orifici de grandà ria similar, aposte al fet que hauria
passat una bona estona espentant la meua polla en ell...”
Un rugit de fú ria va tallar la resta de la seua oració . Me les vaig arreglar

per a mantenir el meu rostre en blanc. Bones em havia advertit el que anava a
utilitzar per a incitar a Anubus, ja que Anubus considerava a Patra com una
deïtat, però em va insistir a estar present. Supose que no estava bromejant sobre
que ser prou grà fic per a enutjar a el altre vampir.
“Calla, inmundicia! No puc creure que encara estigues viu, però no serà
per molt temps. Totes les flames de l'infern só n més del que et mereixes”.
“Oh no,” va riure Bones. “Així que fins i tot després de tant temps,
encara no et ha deixat degustar el seu sabor? É s el millor, amic, confia en mi.
Mediocre és la descripció més halagadora que podria donar al que es troba entre
les cames d'aqueixa dona. Em pregunte per què Mencheres s'uniria a aqueixa
pobra excusa de dona, però llavors l'amor pot ser completament cec. I célibe, si
aqueixa fó ra mi esposa. Ara ací hi ha una dona de debò , en tots els sentits de la
paraula”. Bones em va espentar cap a avant. “En somni ella és més
apassionada que el tros d'argila egípcia que tu adores. Patra sap que palidece a el
seu costat. No és per açò que ella ha intentat amb tanta obstinació matar-la? A
causa que ella sabia que ningú es deixaria enganyar per les seues pretensions de
superioritat una vegada que el mó n poguera veure a Cat?”
“Tots vostès moriran”, Anubus gruñ ó . “Patra és la reencarnació d'Isis i la

deessa d'aquest mó n. Ella ha regnat durant més de dos mil anys i no pot ser
detinguda per insectes que só n inferiors a les llagostes!”
“Necessites tirar una pols, company,” Bones amablement va observar.

“Ella ni tan sols t'ha permès fregar-te en tots aquests anys, No? Vol que els seus
guà rdies siguen purs i totes aqueixes ximpleries, Veritat? Les teues boles sense
utilitzar t'han torçat el cervell, ho han fet. Quant temps ha passat des que has si
mé s no vist a una dona nua, eh? Abans o després que Constantino es
convertira?”.
Aquest escorxat verbal era una tàctica inusual per a Bones, però havia
arribat a la conclusió que valia la pena intentar-ho. Ian, Rodney i Spade ja havia
intentat per altres mitjans, cap d'ells agradable, però Anubus es havia provat
en desconeixement o poc disposat a revelar gens ú til. Supose que els continus
comentaris de Bones d'haver tingut sexe amb Patra era l'equivalent a un
imbè cil que es vanara amb el Papa sobre com havia clavat a la Mare de Dé u.
Patra definitivament no era casta, però si havia tingut aventures, a part de la
infame amb Bones, havia sigut discreta sobre aquest tema. I era notò ria sobre
declarar-se a si mateixa de ser de llinatge diví. Molts de la seua gent,
literalment, l'adoraven. Anubus queia en aqueixa categoria.
“Ja t'ho està s imaginant? Les meues mans en Patra, mmmm, Quants
matins ho has imaginat? Despert, amb ganes de matar-me per ella i després
descobrir que tot el temps que la vaig tocar, vaig trobar tota l'experiè ncia...
bastant insulsa.”
Home, de debò teníem tota la seua atenció . Els ulls d'Anubus estaven
verds brillants i lívids. “Ni tan sols eres digne de ser sacrificat a ella. Patra només
va jaure amb tu perquè fores sentenciat a mort, però fins i tot allí, Mencheres li va
fallar. Ella hauria d'haver-me deixat acabar amb tu aqueixa nit com jo volia”.
Bones va riure de nou, però més baix.
“Crees que va ser la primera dona que va cardar amb mi amb

l'esperança que em portaria a la meua perdició ? Ni a prop. Aqueix truc ja
s'havia intentat abans i es va repetir diverses vegades despré s d'ella. Així que
no, ho sent, no é s per açò que Patra va ser deficient en el llit. É s perquè ella é s
un frau, un frau i despullada de les seues mentides i la seua roba, ella no era
mé s que una xiqueta acaronada amb il·lusions de grandesa reforçada per
idiotes com tu.”
“La tomba ve per tu” va rugir Anubus, tot componiment anat. “Ella ho ha
convocat i els trobarà i els engolirà amb un fam sense fi–”
I després es va detenir. No vaig tenir a veure el somriure de Bones per a

sentir-la. Es va redreçar, totes les bromes li van deixar. La cara d'Anubus es va
quedar en blanc, però ja era massa vesprada. La vas fotre, company i ho saps.
"Ara, company – va dir Bones quan es dirigia cap a Anubus i va instal·lar

el seu dit amb enganyosa lleugeresa en el seu rostre. “Què vols dir amb açò ?”
"Cal obrir el xampany o esperar i banyar als xics amb ella?”, va

preguntar Denise.
Està vem assegudes en la sala d'estar, un lloc formal en tons terra i

daurats de mobles i peces antigues. La gran taula semblava que va ser tallada
de un només i gegantesc arbre. Aliments l'adornaven, junt sò lid metall i
coberts de plata, però ningú va menjar realment. Havia estat colpejant amb els
meus dits en la seua superfície polida abans d'alçar la vista a la seua
pregunta.
“Hmm? Oh, veu i fes eixir el suro. Es tardaran una estona”.
La raó per la qual estava ací, en lloc d'a baix, era doble. Una d'elles, no
volia deixar a la meua mare i a Denise envoltades d'estranys en un dia festiu i
dos, encara que ell no em va demanar eixir, sabia que Bones no em volia allí. Ja
que ara ja sabien que Anubus estava ocultant alguna cosa i no solament era
ignorant, els guants definitivament estaven fó ra. Em molestava que Bones
encara pensara que veure-ho així podria canviar el que sentia per ell, però no
volia que es distraguera per mi. No quan vides depenien de la rapidesa amb la
qual podia obtenir la informació d'Anubus..
Denise va abocar el champagne. “Aquest producte és excel·lent”, va dir

amb entusiasme. “Home, aquest lloc sempre està assortit. Vesteix tot el
brandy?
Vaig a necessitar un nou fetge si ens quedem ací molt temps!”
El seu bon humor em va fer somriure, però sense entusiasme. No, ella no
tenia ni idea quina tan lletges estaven les coses a baix ara. Si et quedes entorn
dels vampirs llarg temps, no obstant açò , vaig reflexionar, aprendrà s. No tot é s
diversió i licor de la verema.
En lloc d'açò , vaig dir, “Omple-ho. Falten dues hores abans de la mitjanit,
bé podem iniciar la festa. L'ú ltim informe de Zero era que estaven fent
progressos, la qual cosa siga açò vulga dir”.
Mentre Bones, Mencheres, Spade, Vlad, Rodney i Ian estaven a baix, Tick
Tock i Zero eren els nostres guà rdies. Dimonis, ni tan sols seríem capaços
d'ensopegar, sense que un d'ells saltara per a prevenir-ho.
“La neu es va calmar”, va comentar la meua mare. “Almenys ara es pot

veure a travé s d'aquestes finestres. No puc esperar a eixir d'aquest à rid lloc – i
per deixar-ne constà ncia, no vaig a esperar molt més temps”.
Uh oh, allí va. Alguns desitjos d'Any Nou mai es farien realitat.
Vaig sospirar. “Si no t'agrada estar envoltada per aquests vampirs i

ghouls, imagina quant més no t'agradaria si es tractara dels vampirs i ghouls de
Patra.
“No só c una xiqueta, Catherine”, va contestar ella en el seu to agut de

costum. “No em parles com si fó ra una”.
La tensió dels ú ltims dies em va aconseguir, encara que de totes les

persones, jo hauria de saber-ho millor.
“No eres una xiqueta? Açò és nou, tenint en compte que has actuat com
una la major part de la meua vida”.
La boca de Denise es va obrir amb la meua resposta. Va beure el seu

xampany, recolzant-se en la seua cadira per a tenir una millor vista.
“Açò és tot”, la meua mare va anunciar, furiosa. “Em vaig!”
Per què no aprenia d'una vegada a mantenir la meua bocota tancada?

Amb resignació , la vaig seguir mentre ella marxava a la porta principal,
agarrant un abric.
“Mamà , es raonable. Aquesta com a sis graus fora, et congelarà s a mort.

A on crees que anirà s, de totes maneres?”.
“Ja he tingut suficient d'açò ”, va etzibar. “Veu ací, fes açò , queda't quieta,
xicoteta i ximple mortal, Els trucs só n per als xiquets!. Bé, he acabat de ser
una cà rrega tot per el bé de la culpa”.
Durant la seua diatriba, s'havia anat mé s enllà de mi i es va dirigir

directament cap a fora sobre la gespa. No li'l vaig impedir, en part perquè no
volia que açò es tornara físic i també perquè les nostres queixes pogueren ser
discutides en semi-privadesa. El saló no era el lloc per a aquest tipus de circ
familiar.
“T'equivoques, mamà ” vaig dir, tractant d'ignorar el vent tallant. No

m'havia molestat a posar-me un abric i el fred tallava directament a través del
meu suèter i pantalons. “Pots ser un dolor en el cul? Sí. Desitjaria que no
estigueres en la meua vida? Per descomptat que no. Ara, de debò , anem a
entrar, fa molt fred fó ra–”
“Caminaré fins a la casa més propera, carrer, ciutat, la qual cosa siga” va
etzibar ella, no apaivagada en gens ni mica. Arribem als arbres, la neu caent en
la platejata llum de la lluna. La meua respiració eixia en columnes de fum. “No
hi ha gens al voltant en almenys vint quilò metres”, vaig assenyalar en un to
tranquil. “Creu-me, ho sé . Mencheres va triar aquest lloc per una raó . No pots
caminar, series superada per la hipotèrmia en cinc minuts. Estem enmig de
el no-res, creu-me, no hi ha gens per ací...”
I després em vaig detenir, congelada en el lloc i no per la temperatura. El

meu sobtat agarre inflexible a ella li va impedir fer un pas mé s. Ella es va
tornar cap a mi amb enuig abans de detenir-se per la meua expressió .
“Què ?” Va
murmurar.
“Shhh.”
Era amb prou faenes audible per a ella, però sonava massa fort per a la
meua comoditat. D'altra banda, la nostra baralla durant els ú ltims cinquanta
metres no havia sigut tranquil·la. Tampoc les trepitjades fortes en la distà ncia,
pertorbant la nit amb el sorolloses que eren. Vaig entretancar els ulls, centrant
tota la meua energia cap als sons. No hi havia batecs cardíacs, absència de
respiració , ni tampoc el sentiment de un poder invasor. Es movien lentament.
Un maleït munt d'ells. Per què no sentia gens? Cada vampir o ghoul
acomiadava un aura de poder, però ací no hi havia res. Quina merda era?
Sense esperar per a saber-ho, la vaig agafar i vaig có rrer cap a la casa.
Zero i Tick Tock ja estaven en la porta, sentint problemes pels meus rà pids
passos.
“Porten a tots a baix ara,” vaig bordar, espentant a la meua mare en

aqueixa adreça per a donar è mfasi.
“Alguna cosa ve”.
“Què?” Va començar Denisse, alçant-se de la cadira.
Randy va entendre més rà pid i va anar per ella, alçant-la. Zero va fer un
gest cap a l'escala, sempre respectuó s però urgent.
“Per favor, per ací”.
Com la meua mare no es movia, li vaig disparar una ú nica mirada.

“Desperta o inconscient, vas amb ells”.
Va murmurar alguna cosa, però va anar després d'ells, amb els muscles
rígids.
“Tick Tock” vaig respirar, encara esforçant-me per escoltar a aqueixes

figures. “Veu per Bones i els altres”.
Dos minuts mé s tard van arribar Bones, Spade i Rodney a prop darrere
d'ell. No vaig fer cas de les taques en ells i vaig assenyalar a la finestra.
“Els sents? No puc sentir gens, però hi ha un munt d'ells..

Dirigint-se directament cap ací.”.
Bones va entretancar els ulls, mirant fixament a la foscor amb senyals

verds en els seus ulls. Després d'uns segons va deixar escapar un grunyit.
“No puc sentir gens, tampoc, Gateta, però estan trepitjant fort, com una
rajada d'elefants. Siguen el que siguen, no só n humans. Charles?”
“No tinc ni idea, Crispín. Retuercen les pedres en el meu sac”.
Rodney li va donar una mirada ombrívola de suport a Spade. “Estic ací

amb tu”.
“Està bé.” Bones sonant els seus artells, els seus ulls completament
verds. “Anem a preparar-nos per a rebre'ls. Necessitarem ganivets, espases,
ballestes, pistoles... rà pidament. Alguns d'ells sonen com si estigueren davant
de la resta. Anem a saber prompte el que han vingut a cridar”.
“Per què no solament ens anem?” Li vaig preguntar de camí a

l'armeria.
“Perquè no hi ha suficients helicò pters per a portar a tothom i si prenem

els cotxes, podria ser una emboscada. Anem a oposar resistè ncia, afecte.
Descobrir a el que ens enfrontem. Ara, anem a tenir l'helicò pter preparat per
si de cas. Si é s necessari, pots portar a la teua mare, Denise i Randy a un lloc
segur”.
“No et deixaré ” li vaig dir. “No importa el que passe”.
Bones va fer un soroll suau, fins i tot quan començava a posar-se una
corretja amb prop de quaranta lliures de plata.
“Ara Gateta, ells só n humans i per tant més fà cils de matar. La resta de
nosaltres é s capaç de–”
“Ni una maleïda filla de puta oportunitat.” En el mateix to raonable que

ell va utilitzar. “Juan sap com volar i jo só c més fort que ell, per la qual cosa
seria la millor opció si l'evacuació fora necessà ria. I si se t'ocorre tirar una mala
passada, com deixar-me fora de combat i carregar-me en aqueix helicò pter,
vaig a tornar al treball a temps complet tenint tasques que va a fer el teu pè l
encara més blanc de el que és ara”.
Bones em va fer una besada rà pid, feroç.
“Maleïda dona. Has après alguns trucs per a llegir la ment per tu
mateixa, No? Bé , roba, canvia't la roba. El teu jersei é s massa engruixat, va a
limitar els teus moviments”.
Només m'ho vaig llevar, quedant en sostenidor, pantalons d'entrenament i

sabatilles d'esport. No hi havia temps per a pujar i trobar una camisa més flexible.
Vaig començar a posar-me la corretja de ganivets de plata, amarrant-me-la en
les cames, cintura i braços amb la velocitat millorada de una llarga prà ctica.
“Simplement no vas a escoltar ni una paraula, Veritat?” Bones va

preguntar mentre em lliurava una espasa.
“Mantingues una d'aquestes, no sabem el que estem tractant de matar i

la plata podria no funcionar. Et vas congelar així, Gateta”.
“No és aqueixa la menor de les nostres preocupacions?” Amb un riure

que era més tibant que divertida. “Ara tinc tot un nou rang de moviment i açò
é s el més important”.
“Tens raó ”. Bones es va llevar el jersei i ho va tirar al sò l al costat del

meu. La majoria dels vampirs i ghouls van seguir l'exemple. Pits nus brillaven
en la reflexió de la llum del candelabro mentre tothom es lligava les armes. Així
com ho fèiem, els passos de fora es van acostar.
Mencheres va baixar les escales. No ho havia vist abans, però havia sentit,
ò bviament, la qual cosa estava passant, perquè ell tenia més armes que pell
cobrint-ho. “A la gespa, anem a començar amb un perímetre exterior i entrar
de nou si és necessari”. Bones, va dir. “Zero, reuneix a els humans i posa'ls
en els calabossos d'a baix, ja que só n els més reforçats. Assega't lliure d'utilitzar
mitjos físics per a fer-los obeir a els reticents, especialment a la seua mare”.
Hauria contestat amb alguna cosa groller, però no era el moment. Eixim a
l'aire lliure de una manera precisa, establint una formació al voltant de la casa.
Senyals manuals es van utilitzar una vegada que vam estar fora, els vampirs i
ghouls movent-se a una velocitat amb la qual qualsevol cap militar encantaria
comandar. Per descomptat, eren els predadores de la majoria dels líders militars.
La prà ctica si feia al mestre.
El vent gelat em va fer tremolar. Sí, feia molt fred, però no m'anava a
matar i la hipotèrmia era una mica del que no tenia què preocupar-me. Era mig
vampir, després de tot, així que la meua sang no sabria com congelar-se. No em
va impedir desitjar poder ser més impermeable a ella com els meus companys,
no obstant açò . Vampirs i ghouls podia no agradar-los el fred, però jo era
l'ú nica les dents de la qual castañ eteaban.
“Està s bé, afecte?”

Bones va preguntar si ben no va llevar la mirada dels arbres enfront

d'ell. Està vem en el punt mort davant de la casa, i tant de bo açò no fó ra
profètic.
Vaig estrè nyer la mandíbula per a aquietarla. “Va a desaparèixer quan

s'inicie l'acció ”..
Va haver-hi un moviment al meu costat. Tate es va lliscar al meu costat

sense dir una paraula, espentant amb el muscle a Spade a un costat.
“Deixa-ho,” terció Bones quan Spade era a punt d'espentar-ho arrere. “É s

per a el que é s bo”.
Tate podria haver contestat amb alguna cosa, no ho sabré mai. Va obrir
la boca... però després la primera de les misterioses figures va eixir dels
arbres i es va detenir. Bones es va posar rígid, tornant-se tan fred i dur com
qualsevol dels cará mbanos de gel en el sostre. Spade va deixar escapar una
xiulada baixa i va murmurar alguna cosa que sonava com una pregà ria.
“Dolç Crist,” vaig dir en veu baixa, un nou congelamiento establint-se en

mi. “Què é s açò ?”
Va ser Mencheres qui va respondre, venint des de darrere de nosaltres i

alçant la veu per a ser escoltat per damunt sobtat grunyit de la cosa, que
començava a có rrer, la seua boca trencant-se obscenament amb llavis mitjà
podridos.
“Açò,” va respondre ell, “És la tomba”.

Capítol 30
En les pel·lícules velles, els zombis es veien quasi cò mics. Les pel·lícules
més recents els feien més justícia – la bogeria en els ulls saltones i la carn penjant
rà ncia en capes encorbat sobre un marc de fam. Alguns estaven més
descompostos que uns altres, els ossos visibles en alguns llocs a mesura que es
trontollaven cap a davant. Però tots ells tenien una cosa en comú : ells estaven
famolencs i nosaltres érem menjar.
Quan va ser visible el primer, Mencheres es va veure tan atordit com la

resta de nosaltres. Despré s de la seua declaració críptica, no obstant açò , ell va
començar a maleir d'una manera tan diferent de com és ell, que va trencar la
meua atenció de l'horda que s'aproximava..
“Mai, ni en la més repugnant de les meues imaginacions vaig creure que

ella seria capaç de fer tal cosa–” i va concloure amb. “Hi haurà un pagament per
açò , tal vegada no per mi ni les persones que ací estan, però un dia ella haurà
de prendre responsabilitat per tal fet”.
Açò no sonava bé. De fet, sonava com un epitafi.
Bones va sacsejar el muscle de Mencheres amb una forta estirada. “No

tenim temps per a reflexionar sobre la capacitat de Patra per a fer el mal.
Aquestes coses--” va fer un curt assentiment de cap als quals estaven a dues
desenes de metres de distà ncia. “Poden ser assassinats?”
Mencheres va perdre la seua expressió vidriosa i les seues faccions es

van endurir.
Va posar la seua mà sobre Bones.
“No”
La paraula va ser lliurada sense emoció . Mencheres semblava fet d'acer

mentre estrenyia la mà de Bones abans de deixar caure la seua.
“Ells no poden ser assassinats” va continuar, desembeinant la seua

espasa amb un soroll de tallar. “Tampoc senten dolor o necessiten ulls per a
veure'ns. Só n atrets cap a nosaltres nomé s per la voluntat d'ella.”.
Ell es va avançar amb una ordre per a tots els altres de quedar-se arrere.
Les coses estaven tan sols a uns metres d'ell, movent-se a la carrera trotant ara.
Semblaven embogir més per la seua proximitat. Grunyits horribles venien
d'ells.
“Han sigut trets de la terra” va continuar Mencheres, deixant de

costat un amb una velocitat que jo no tenia, “I no van a tornar a ella fins que
l'encanteri es trenque. No podem có rrer. Cada tomba dins de cent milles es
buidara mentre la mort venja després de nosaltres i mataren a qualsevol cosa
en el seu camí”.
La seua espasa es va moure tan rà pid que no vaig poder seguir-la amb la
mirada. En la meua incredulitat vaig veure que les coses saltaven sobre ell
amb una velocitat quasi igual.
On merda anava el seu arrossegament? Oh, merda!
Mencheres ho va apunyalar en aqueix mateix esborrall. Parts d'ells van

començar a volar en totes adreces mentre la seua espasa s'avançava al seu
sobtat, i increïble temps. “Hem de mantenir-los fó ra i trobar què objecte ella va
utilitzar per a aquest encanteri” va prosseguir, amb el mateix to. “Hauria de ser
una mica de ella, potser portat per un dels presos o plantat per Rattler. Si ho
trobem i destruïm, ells moriran. Fins llavors, no importa la magnitud del dany
que ells suporten, no poden descansar”.
El que volia dir era fastigosament il·lustrat mentre parlava. Mare de Déu,
fins i tot els membres que havia tallat s'arrossegaven en la nostra adreça. Un
cos sense cap va ensopegar més a prop i el crani sense
lligams va mastegar amb una atenció demoníaca el peu de Mencheres fins que
ell ho pateó lluny. Ara açò feia por. No obstant açò , quan eren desmembrados,
les criatures eren certament menys perilloses. Tal vegada hi havia una
oportunitat.
“Envia tres persones de tornada a la casa per a cercar” Mencheres va

cridar, girant per a interceptar a més de les formes a mesura que s'acostava.
“Probablement siga alguna cosa xicotet, fà cil d'ignorar. Destrueix-ho amb tots
els mitjans possibles”.
“Tick Tock, Annette, Zero, vagen”, Bones va ordenar amb un moviment

de cap, traient la seua prò pia espasa. Es van llançar de nou en la casa sense
pausa, a excepció d'Annette. La vaig veure parar i mirar a Bones abans de
desparecer en la casa. Em vaig quedar mirant-ho també , per la mateixa raó .
Pensant que aquesta seria l'ú ltima vegada que ho veuria.
“Si pensara per un moment que escoltaries, seria tu qui aniria dins”,
quasi va sospirar. “No obstant açò , et conec millor. T'estime, Gateta. No hi ha
gens en aquesta terra o sota ella que puga canviar açò .”
No tenia temps per a respondre, però no era necessari. Cada fibra de mi

li va cridar en resposta mentre ell alçava la veu i es dirigia a les quatre
dotzenes de persones, que recorrien també a les seues espases.
“Patra va deslligar la mort sobre nosaltres, companys. Anem a retornar

el gest amb les nostres salutacions!”.
Bones es va avançar amb mesurats i letals passos per a trobar-se amb la

nova ona de terribles invasors. Quatre dotzenes contra centenars indicibles?
Sabia les probabilitats de la nostra supervivè ncia. Igual que tots els que es van
apoderar de una fulla i van avançar amb ell, inclosa jo.
“No estem indefensos”. La vó s de Bones mai va ser més controlada. Si no

ho coneguera, diria que va ser animadora. “Moltes vegades en les nostres
vides
hem estat sense poder, però no aquesta nit. Ara mateix tenim el poder de triar la
forma en què morim. Si han sigut mestres de gens en tots els seus dies, ara só n un
mestre de aquest moment. I per la meua banda, Vaig a donar tal resposta a
aquest insult que uns altres es penediran de no estar al meu costat per a veure-
ho!”.
Bones va acabar amb un rugit que va ser repetit per totes les goles.
Tremolem en l'aire d'abans de mitjanit amb el furor de la venjança, i de sobte
no vaig sentir fred. O por. Havia enfrontat abans a la mort, maledicció , fins i tot
l'havia cercat. Ara al costat de Bones, tenia l'oportunitat de reescriure cada
mala decisió , cada instà ncia de covardia i tots els anys de pesar. Gens mé s
importava sinó ara mateix. En aquest instant, em havia convertit en la
persona que jo sempre havia volgut ser. Fort. Sense por. Lleial. Algú fins i tot de
qui podria estar orgullosa.
La primera criatura va saltar cap a mi i la meua espasa destelló a

respondre, el meu pèl volant mentre l'esquivava i tallava. Una resplendor
verda va caure sobre la seua deformada cara i vaig riure, salvatgement brillant
i feliç.
“Veus açò ? É s la llum en els meus ulls, i vaig a mostrar-te que més
tinc...”
La meua primera baralla a mort va ser quan tenia setze anys. Tot el que
tenia era una creu de plata unida amb un petit punyal fi, i ni tan sols sabia si
mataria a un vampir. Així ho va fer, ò bviament i he estat matant des de llavors.
Havia estat en centenars de batalles des d'aqueixa inicial, però cap d'elles, cap
d'elles, havia sigut com aquesta.
Grà cies a Déu que estava fosc. El verd brillant dels ulls de vampir els
feia distingibles dels zombies, que continuaven eixint del bosc en totes adreces.
Els ghouls eren una mica més difícils de filtrar, però llavors només hi havia al
voltant de deu d'ells ací. Simplement no t'adonaves de com d'intercanviables
podria aparèixer una figura de la.
segü ent quan la teua mirada era esguitada contínuament amb sang, carn o volant
trossos de membres podridos. I els membres estaven a tot arreu, parts
repugnant arrossegant-se per el sò l, dits solts retorçant-se com a sangoneres
sobre el teu cos o enters i encara adornant a els monstres que seguien arribant
dels boscos.
Jo estava en el frenesí de la matança sense sentit, tallant qualsevol

cosa que se m'acostara. Un adormecimiento mental es havia fixat en mi, fent-
me oblidar les meues prò pies ferides. Els meus braços, muscles, cames – cada
part de mi havia sigut mossegada. Ni tan sols estava segura si seguia vestida;
tot el que veia era roig tant de la rà bia i sang en els meus ulls. Per açò era que la
llum maragda dels meus camarades era tan ú til. Almenys quan la veia, sabia
que no estava sola. Sens dubte em sentia sola, sense res més que zombis
embogits envoltant-me, crits confonent-se amb un soroll blanc continu, i
l'incessant tallar de la meua espasa en la força inviolable de morts vivents.
Vlad tenia un avantatge. Amb temps suficient, podria agarrar un zombi i

cremar-ho en trossos. Corrien al voltant com a macabres torxes, la qual cosa
quedava d'ells, de totes maneres. Encara així semblava que necessitava un
sò lid minut de subjectar-los per a cremar-los en un estat menys perjudicial, la
qual cosa significava que no era el mètode més productiu per a tractar amb
ells.
De tant en tant, no obstant açò , agafava una lluentor ataronjada en la

cantonada de la meua vista, sentia indescriptibles crits i sabia que Vlad estava
encara viu. Encara més important era que periò dicament, escoltava un accent
Inglés més alt sobre els sons de mort i dolor, instant a tots, burlant-se de les
criatures amb alegre desdeny. Bones encara estava viu, també. A part d'açò , no
tenia ni idea de qui estava a la meua al voltant.
“Retrocedisquen, retrocedisquen!” El crit va arribar. La cosa davant de

mi va anar prompte tallada recta per el centre en dues meitats. Entre les
formes caent allí
estava Bones, quasi irrecognoscible en aparença, i vaig parar la meua espasa

enmig de el moviment per a evitar destrossar el seu cap.
“Veuen amb mi”, gruñ ó . Va tirar del meu braç i despré s ho va deixar
caure amb una salvatge maledicció .
“Maleït i fotut infern, Per què no vas demanar ajuda?”
No sabia el que volia dir, i discutir no era una opció , ja que em va tirar a
el seu pit amb un braç i va començar un tallar trastornat qualsevol cosa prop
de nosaltres amb l'altra. Els meus peus amb prou faenes fregaven el sò l,
balancejant-se amb el seu pas, mentre començava a sentir nàusees.
Una mica de la boira va ser alçat de la meua visió i quan entrem en la

casa i baixem de seguida per les escales, vaig poder veure amb claredat de
nou.
Cada element de la casa havia sigut destrossat. Estava confosa, perquè

la lluita principal es trobava fora, però llavors va tenir sentit. Sense saber el
que el misterió s objecte era, Annette, Tick Tock i Zero havia estat arrasant tot
el que podien. No quedava ni tan sols un pal sò lid de mobles, i la resta de
vampirs i ghouls mantenien a ratlla entre els enderrocs a els horribles
intrusos que seguien arribant. Aquesta casa tenia tres nivells subterranis i amb
prou faenes dues entrades per a ells. Açò era el costat positiu. En la columna de
negatius, també significava que no teníem forma d'eixir.
Bones em va dipositar en els braços de la Tate, que va aparè ixer entre

les esguitades les formes.
“Porta-la al nivell més baix,” va bordar i es va tornar. “He de cobrir la

nostra retirada”.
“Bones, no!” Vaig protestar, ignorada pels dos mentre Tate es tornava i
corria escales avall. Va espentar la gent que passà vem, murmurant alguna cosa
que sonava com, “El teu braç, el teu braç,” a el seu pas.
Passem per una porta on dins, diversos rostres espantats ens van mirar.
Els xiquets, em vaig adonar. Ells estan espantats. Tal vegada açò no estava en
el fullet de Sigues un Entrepà Vampir.
“Facen una mica de espai,” els va etzibar, i la por per la seua aparença o
el seu to els va fer rà pids a respondre. Es van arraulir junts mentre Tate em
dipositava en el sò l i treia un ganivet.
“Deixa'm, he de tornar a eixir allí– ” vaig començar, i despré s vaig

callar. Oh.
No era d'estranyar que els dos em hagen donat tal mirada.
“Dó na'm una mica de sang per la boca, si no la vas a necessitar,” va ser el
que vaig dir en vegada, d'examinava el meu braç. Bé, la qual cosa quedava d'ell.
Sempre el braç esquerre, la part desapassionada de mi va reflexionar
oscuramente. Primer cremat per Max, ara açò . Si poguera parlar, mai deixaria
de queixar-se.
Estava penjat per uns pocs obstinats lligaments, però la majoria estava
mastegats fins a l'os. Ara m'assemble a els zombies, se'm va ocó rrer. Alguns
dels seus membres eren un viu retrat d'est..
“Va a doldre quan es guarisca”, va dir Tate amb to aspre, pressionant un

ganivet i la meua boca a la seua gola. “Beu profund. Em recarregaré després”.
Normalment no hauria begut d'ell, profundament o no, però aquestes no

eren circumstà ncies normals. La cosa era que havia d'estar de tornada en
condicions de barallar i rà pid, perquè les coses fora no estaven demanant un
temps-fora. Amb açò en ment, vaig clavar les dents en la perforació que Tate es
va fer en el coll i vaig succionar durament, mossegant per a mantenir la ferida
oberta.
Va fer un soroll que em vaig negar a diagnosticar, perquè ho coneixia.

Fresca sang em va omplir la boca i vaig engolir, xuclant mé s forta, sentint
fragments de dolor sobtat esclatar en el meu braç. El seu agarre es va fer mé s
fort fins que la part superior de el meu cos estava pegada a ell, inclinant el
seu cap cap a arrere
mentre aplicava una succió mé s forta. Per a la quarta estirada el meu braç
estava en agonia, però pel sisè , s'havia estabilitzat en un dur formigueig. En el
novè va ser capaç d'espentar-ho amb les dues mans, pantaixant mentre l'antull
per mé s despertava en mi.
Els ulls de Tate eren de color verd quan ho vaig mirar, i em va fer
grimpar cap a arrere, perquè la seua expressió em va dir que no estaven
il·luminats per la batalla.
Em vaig posar dempeus, mirant amb sorpresa com la pell tornava a

cré ixer en el meu membre, teixint-se de nou junta com en una escena d'una
pel·lícula de ciència ficció .
La nova sang circulant en mi em va fer sentir més salvatge, menys

humana. Considerant la quantitat que sens dubte havia perdut, probablement
estava funcionant en una mescla de seixanta-quaranta afavorint les cè l·lules
no-mortes.
“Anem, soldat,” vaig dir. “Tenim coses que matar”.
Sense mirar arrere vaig có rrer escales amunt i cap als sons de la feroç
batalla.
Els vampirs estaven agrupats al voltant de la sala enfront de la

d'aterratge com un guant de no-morts. Cada profana i chillante cosa que
tractava de rosegar el seu camí a través d'ells era atacat per tots els costats. Se
sostenia fins ara, però una mirada em va dir l'ombrívola veritat. Aquesta
barricada no anava a durar el temps suficient. Mé s i mé s criatures seguien
arribant.
Vaig có rrer cap a avant per a unir-me a la refrega quan vaig xocar amb
Annette. Estava amb els ulls massa oberts i quasi frenè tics, quasi sense
veure'm
quan es va apressar a trencar una figurita contra la paret. Quan no va passar

gens, només vidre trencat, ella va donar un cru crit de desesperació i es va
tornar per a cercar més objectes.
“Annette!” Vaig haver de sacsejar-la per a fer que se centrarà en mi.

“On estan, Tick Tock i Zero?”
Va fer un gest en cap direcció general. “Tick Tock està en l'altre costat de
la casa, Zero va ser on Anubus per a intentar colpejar-ho per a traure-li la
resposta, però vaig veure a sis d'aqueixes... coses anar darrere d'ell, “han
entrat!” Vaig sentir cridar a Zero, i despré s em vaig venir en aquesta adreça.
Oh, Cat, no puc trobar-ho, no puc trobar-ho!”
El que era no requeria una resposta. Aquest lloc es desfeia per les
costures.
“Només mantente en açò , Annette, ho trobarem, siga el que siga. Els

mantindrem fora –”
Ella em va donar una espenta. “No entens. Està en les notícies! Tombes
buidant-se, rumors de coses arrossegant-se d'elles... tots dirigint-se en aquesta
adreça. Estem en una zona aïllada, però no tan aïllada. No ho veus? Patra no els
necessita a tots ells per a matar-nos, i molt prompte sabrà exactament on
estem, perquè tots els zombies só n un senyal indicant el camí!”
Merda! Açò no anava a parar mai? De manera que la nostra situació

s'havia actualitzat des de terrible a condemnada. Sorprenentment, estava mé s
enutjada que una altra cosa. Aqueixa gossa no mereixia guanyar. Tal vegada no
é rem innocents, però ella era molt pitjor en molts nivells.
Va haver-hi un soroll darrere de mi, venint des del soterrani. Crits, Déu,
mé s crits. I els sons d'enfonsament d'estructura. Açò és, em vaig adonar. El
final. No, no ho podia detenir, però podia triar la forma de fer-li front..
Amb renovada determinació , vaig tendir la meua espasa. “Segueix

cercant, Annette, no importa què. Vaig a seguir matant. Si aqueixa gossa
vol, pot venir a cercar-nos”.
“Als pisos inferiors, companys, moguen-se!” Va ordenar un crit. Dues

dotzenes de membres del que quedava de les nostres forces van començar a
replegar-se. Em vaig obrir camí a seguir, veient a Bones i Mencheres al final de
la línia de retirada que cobria l'eixida. Tots dos girant i tallant en un
desplegament vertiginó s de violè ncia que els feia semblar com si hagueren
sigut transformats en mà quines. Sempre havia suposat que Mencheres, una
vegada despullat dels seus modals cortesos, seria terriblement letal. No em
havia equivocat. Semblava un malson vivent.
Vlad em va agarrar, obligant-me a anar cap a arrere. Les seues mans se

sentien calentes i no fredes com haurien d'haver estat per la temperatura
exterior de congelació .
“Anem, ells se'ns uniran prompte", va bordar, impulsant-me amb el seu

cos.
“No, jo vaig a dalt!” Vaig cridar, tractant de lluitar perquè em soltara.
“Ell és el co-capdavanter de la seua línia, de manera que és on ha

d'estar”, va anar la seua resposta. “Però tu vé ns amb mi.”
El seu puny va aterrar en un colp sò lid en la part superior del meu cap.
Enmig de el sobtat deixant d'estels, vaig eludir el seu braç i em vaig sacsejar cap
a avant, em va alçar bruscament per el seu agarre sobre el meu pèl.
De sobte, tot va semblar moure's en cà mera lenta. Vlad em va tirar cap a

arrere de nou, els meus peus es van lliscar de sota mi i feblement, sobre tots els
altres sorolls, vaig sentir un riure venjatiu i satisfeta.
Vaig veure a sis d'aqueixes coses anant després d'ell, “Han entrat!”
Annette havia dit. I jo li vaig sentir cridar...
Havia estat parlant de Zero, que es dirigia a la cel·la d'Anubus. Però

mentre que ningú havia vist o escoltat de Zero, era Anubus qui s'estava rient
amb malícia ara. Anubus. Il·lés a pesar que estava encadenat a una paret amb
mitja dotzena de criatures voraces a poca distà ncia a mastegar-ho. Com era
possible? Només vaig poder pensar d'una manera. “Vlad, has de estar tocant a
algú per a cremar-ho?”
La pregunta ho va sorprendre tant que deixe de maltractar-me. “He

d'haver-ho tocat abans i es tarda més temps, ja que és difícil cremar a algú a
qui no estic sostenint”.
“Difícil,” vaig respirar. “Però no
impossible?” “No, no, impossible, Per
què?”.
“É s Anubus.” Vaig alçar la meua veu, perquè l'adrenalina va començar a

sorgir. “L'objecte de Patra no és un objecte en absolut. No t'adones? É s el cavall
de Troia en ú ltima instà ncia, i Bones quasi mor lliurant-ho! Ella volia acabar
amb Bones en l'emboscada –i després amb resta de nosaltres més tard, ja que
vam portar a Anubus a casa de tornada amb nosaltres. Patra sabia que no ho
mataríem, Qui acabaria amb el seu ostatge més valuó s?"
Vlad va començar a somriure. Em va soltar i va estendre les mans,

sostenint-les sobre el seu cap. A el nostre al voltant regnava el caos.
“Està massa lluny de mi per a arribar a ell abans de ser tallat en trossos,
però anem a veure si puc salvar el dia”.
“Anem,” li vaig respondre, girant per a netejar la zona a la seua al

voltant. “Impressiona'm”.
Les seues mans van començar a brillar, no roges, sinó blaves. Van
il·luminar la sala amb una misteriosa llum blava marí-violeta. Espurnes van
volar de les seues mans, banyant el meu pèl mentre jo seguia apunyalant a els
zombies que s'aproximaven..
Algú va cridar, agut i agonizante. Li vaig llançar un somriure cruel a Vlad

quan vaig reconèixer la veu.
“Tens la seua atenció , Drac”.
“Ell és fort,” va respondre Vlad en un to tibant. Les seues mans estaven

ara completament embolicades en flames. “I he de recordar-te una vegada més
quin és el meu nom?”
“Tu arrogant...” colpege en l'estó mac de un zombie trencant-ho,

torçant-me i usant tota la meua força per a partir-ho en dues “...sobre-
publicitado..." no anava a funcionar, amb arpes en la fulla i el meu Dé u,
aquestes coses eren dura, “... chulo, vella ratapinyada...” Crack! Aqueixa va ser
el meu cap contra la paret. Si no tenia el crani partit, em sorprendria. “Què
està s esperant?
No eres tu el rei dels cocos? La llegenda que els xiquets temen ja que els
devorarà si no es comporten?”.
Dos zombies més es van lliscar passant a Bones i Mencheres, que

estaven ara quasi esquena amb esquena tractant d'evitar-los..
“Anem, Vlad, viu a l'altura de la teua reputació ! Si no pots cremar fins a

la mort a un vampir egipci encadenat a una paret, Com alguna vegada vas
expulsar a els turcs de Romania?”
Va haver-hi un fort espetec reverberante, com si un transformador

elèctric s'haguera cremat, i després enmig de salts, els zombies van caure al sò l.
De sobte de les quietes formes, va començar a aparè ixer terra, cobrint-les,
erosionant els cossos de les criatures, fins que no quede
gens més que munts de terra. Van ser cridats des de la terra, vaig pensar i allí
van anar de tornada.
“Ho vas fer,” vaig pantaixar, soltant la meua espasa no vaig có rrer en la
seua adreça, sinó en l'oposada.
“Per descomptat,” li vaig sentir respondre mentre forts braços m'alçaven

i m'aixafaven contra un pit ple de sang. “Só c Vlad Tepesh, Què esperaves?”
Capítol 31
TRADUCIDOPOR PARGULIN
DURANT UNS TRENTA SEGONS VAIG SOSTENIR A Bones, sentint

la seua boca pressionada al meu cabell, les seues mans aferrades a la meua
esquena, i estava realment feliç. Llavors es va sentir un soroll, un gemec sord,
un que vaig escoltar fins i tot per sobre de els crits de goig dels altres
vampirs. Un que semblava venir de les meues prò pies cèl·lules, la qual cosa
tenia sentit, de una manera estranya.
“Mamà .”
Vaig có rrer per el passadís cap a la part posterior com si estiguera sent
arrossegada per una corda. Bones em va seguir d'a prop, però no tan rà pid com
jo anava, no aquesta vegada. Vaig caure de genolls quan la vaig veure,
embolicada en la falda de Denisse, les mans de la meua amiga comprimiéndo
el seu estó mac. Al costat d'elles hi havia un zombi, ara només un munt de terra,
i la meua mare estava tan immò bil i pà l·lida com la mort.
“No!”
Va eixir de mi fins i tot mentre actuava sense pensar, prenent un dels

meus ganivets i el passant-ho a travé s de la meua nina, inclinant el seu cap cap
amunt, forçant la meua sang dins de la seua boca. La fulla va tallar just a travé s
de l'os i el líquid roig es va desbordar dels seus llavis.
Va fer arquejades una vegada i va engolir feblement, bambolles eixint

de la seua boca.
Vaig treballar la seua mandíbula, obligant-la a engolir de nou.
Denisse estava plorant i resant al mateix temps. Bones la va fer a un

costat per a acatxar-se sobre la meua mare. Va prendre el mateix ganivet
que jo hi havia
usat i ho va passar per la seua prò pia nina, sostenint-ho sobre la boca d'ella,
donant-me instruccions per a començar compressions per a forçar sang d'ell a
través de el seu cos.
Encegada per les llà grimes ho vaig fer, pressionant amb força el seu pit.
El seu cor havia deixat de bategar just quan Bones li donava la seua sang. Una
vegada i una altra vaig pressionar el seu pit, mentre Bones insuflava en la
seua boca.
“Aqueixa cosa va entrar en l'habitació ,” es va ennuegar Denisse, havien

diverses ferides en ella també . “I simplement va saltar sobre ella! Vaig tractar
de separar-los, però era massa fort... Anem, Justina, no et dó nes per vençuda!”
El crit de Denise va ser tan fort, que em va prendre un segon escoltar el

suau tust intern sota les meues mans. Llavors em vaig tirar per a arrere,
llà grimes inundaven els meus ulls, mentre la meua mare tossia.
“Inmundo... animal... allunya't… de mi,” va pantaixar ella a Bones.
vaig riure fins i tot mentre Bones esbufegava i es tirava cap a arrere
també, detenint-se només per a tallar el seu palmell i posar-la sobre el tall en la
meua nina.
“Hola, Justina. Sembla que encara estem embossats l'un amb l'altre.”
Denisse es va tirar a riure també, despré s es va assecar els ulls i va
mirar al voltant. “On està Randy? No estava ell amb vostè s?”
El meu somriure es va esvair. Tardanament em vaig adonar que Randy

no estava en l'habitació amb tots els altres. Veure a la meua mare dessagnant-
se a mort m'havia distret de notar açò abans. Li vaig tirar una mirada a Bones,
que estava frunzint el ceñ o i posant-se dempeus.
“Per què anava a estar amb nosaltres?” Va preguntar a Denise en un to

agut. “Randy se suposava que havia de quedar-se ací.”
Denisse es va alçar també, amb el rostre pà l·lid. “Volia ajudar a trobar el

que anara que Patra estava usant. Va dir que no eixiria de la casa. Es va anar fa
uns vint minuts...”
Bones es va tornar i va eixir de l'habitació . Vaig ser cap a Denisse i la

vaig agafar de les mans. Fins i tot amb tota la pèrdua de sang que havia patit,
les meues estaven més calentes.
“Tu et quedes ací,” li vaig dir. “Ho trobarem”.
Els ulls color avellana de Denise es van trobar amb els meus, i la
vehemència en ells em va fer, literalment fer un pas cap a arrere.
“De cap fotuda manera,” va dir, i em va espentar cap a un costat.
La vaig deixar anar, sentint-me una mica marejada, ara que l'adrenalina
de la batalla em deixava. La meua mare es va asseure, mirant fixament a la sang
i la seua roba destrossada al voltant de el seu abdomen on la ferida mortal
havia estat.
“Mamà ,” vaig començar.
“No et preocupes per mi,” em va interrompre. “Veu despré s de Denisse”.
Li vaig donar una mirada d'agraïment i em vaig anar, passant per les
ruïnes de la casa molt més lent del que ho havia fet abans. No va ser un minut
després quan vaig sentir cridar Denisse, fort i penetrantment. Açò em va portar
a una carrera, malgrat els punts foscos que van començar a aparèixer en la
meua visió .
Bones estava agenollat en el sò l de la cuina amb Denisse en els seus

braços. Hi havia un munt d'alguna cosa roig i terra al costat d'ells....
“Oh, Jesú s,” vaig murmurar.
“Guareix-ho!” Va cridar Denise, colpejant a Bones en l'esquena.

“Guareix-ho, guareix-ho GUAREIX-HO!"
Però açò era impossible. La meua mare encara s'aferrava a la vida

quan Bones i jo li vam donar sang, per la qual cosa les seues propietats
curativas havien tingut l'oportunitat de treballar. El cos de Randy jeia en
trossos, parts cobertes per terra que havia sigut el zombi o zombis, que ho
havien estripat.
“S'ha anat, afecte,” va dir Bones a Denisse, forçant-la fó ra de la vista

horrible de el seu marit. “Ho sent tant”.
No crec que Denisse si més no ho haja escoltat. Seguia cridant i plorant,

mentre els seus punys colpejaven a Bones. Em vaig acostar a ella, inú tilment
tractant de consolar-la, a pesar que gens del que podria fer alleujaria el seu
dolor.
Spade va entrar en la cuina, el seu rostre ombrívol i es va agenollar al

costat de nosaltres.
“Crispín, trauré d'ací a Denisse. Necessites portar a Cat i els altres a un

lloc segur. No tenim molt temps”.
Sense paraules, Bones va assentir amb el cap. Spade suaument va

prendre a Denisse dels braços de Bones i la va portar fora de la cuina.
Tothom que seguia en peus estava en manera d'emergè ncia, dirigint a

els morts i els vius per a una eixida rà pida. Tots havíem de anar el més lluny
d'ací com fó ra possible, abans que Patra vinguera a acabar amb nosaltres.
Bones em va prendre en braços, i ni tan sols em vaig molestar a discutir

que podia caminar. Francament, no estava segura de si podia. A mesura que
maniobrava a través dels elements trencats en la casa, em vaig sorprendre en
veure que una de les televisions encara estava encesa.
“...tres... dos... un... Feliç Any Nou!” Va anunciar Dick Clark, seguit pel
soroll habitual de fiesteros, petards i el començament de ‘Auld Lang Syne’
57Semblava impossible que tant haguera succeït en només dues hores.
La meua visió va començar a fer-se brumosa, la qual cosa podria haver

sigut la pèrdua de sang passant-me el compte, perquè quan vaig parpellejar,
està vem en la gespa. Escampats enmig de la neu d'estrany color i en munts de
terra hi havia cossos. Els que abans havien sigut vampirs i ghouls eren ara
restes marcides. Vaig sentir una onada d'alegria en veure a Tate donant voltes,
i vaig orar perquè Juan i Dave també hagueren sobreviscut.
Ian es va agenollar en el sò l, el seu pè l castany li feia fà cilment

distingible fins i tot des d'arrere. Els seus muscles tremolaven.
Bones em va baixar i després va donar passos rà pids cap a avant.

Mencheres es va trobar amb ell, amb el rostre ombrívol.
“Quants?” Va preguntar amb veu ronca Bones.
La mirada de Mencheres es va lliscar a les và ries piles de membres

marcits.
“No ho sabem encara.”
Bones es va agenollar al costat de Ian. “Ian, company, hem de prendre'ls

i anar-nos. Cap d'ells es preocuparà per nosaltres si som massacrats pels seus
cossos perquè no teníem forces per a anar-nos. Patra ha pres massa aquesta
nit. No anem a deixar-la que obtinga res més”.
A través de la meua visió rà pidament aclarint-se, vaig veure a ells tres

començar a arreplegar les restes dels quals solien ser els seus amics.
57
Auld Lang Syne és una cançó patrimonial escocesa. Li la ha relacionat especialment amb la
celebració de l'Any Nou
Capítol 32
TRADUÏT PER QUEENNIE
LA CARA DE DAVE VA SER LA PRIMERA COSA QUE VAIG VEURE

quan vaig obrir els
ulls. Ell em va somriure.
“Hola Cat. Tens fam? Sigueu?”
“Estic assedegada,” vaig dir amb veu ronca, bevent-me l'aigua que ell
em havia tendit. “On estem?”.
Va tornar a agafar el got. “Ara estem al sud de Dakota, mentre tots es

reagrupen”.
Una mirada a la meua esquerra em va mostrar que una brillant llum

apuntava entre les pesades cortines.
“Déu meu, quina hora és?”
“Aproximadament les tres en punt. Vas perdre una gran quantitat de

sang i vam haver de posar-te dues transfusions. Despré s Bones no va voler que
et despertares i començares a esgotar-te, així que et vam donar algunes
d'aqueixes pastilles per a dormir que Do va fer per a tu. No recordes haver
discutit amb ell i intentat escopir-les?"
Per res. Em vaig asseure, adonant-me que ja no estava ensagnada i

també portava posada una samarreta neta.
"Do ho va passar fatal en les ú ltimes hores", va continuar Dave. "Ha

recorregut a tots els seus contactes per a confiscar fotos de tombes buides i
morts errants, i sobretot, per a mitigar el circ medià tic que açò ha produït.
Afortunadament, el govern canadenc tampoc vol que els seus ciutadans creen
en zombis, per la qual cosa estan cooperant".
Vaig grunyir. Em podia imaginar el boig que s'estava tornant Don

tractant d'encobrir açò .
“Quin é s la seua versió ?”
"Estan utilitzant la histò ria fictícia que un petit terratrèmol i un devessall

van buidar algunes de les tombes, però els periò dics sensacionalistes encara van a
posar-se les botes. Almenys està vem en una zona remota, si açò haguera ocorregut
en una gran ciutat, Do no hauria pogut trobar una tapadora prou bona per a
ocultar aquest malson errant".
“Un terratrèmol i un devessall? Açò és el que estan explicant?”
Dave es va encongir de muscles. "É s el millor que va poder fer en tan poc
temps, supose. D'alguna manera explica que els cementeris estigueren
destrossats. Llavors també va dir que alguns dels “zombis” eren supervivents amb
trastorns post-traumà tics portant roba bruta i vagant desorientats. Ja saps com és.
La gent no volia creure que el que van veure era real. Les persones normals van per
la vida molt més felices creient que no existeix gens sobrenatural".
“On està Denisse?” Pobre Randy. Ell no haguera estat ficat en tot açò de
no ser per mi.
"Ella està dormint. Spade li va donar una versió mé s suau de la teua

tranquilizante. Ara mateix dormir és el millor per a ella".
“Dave… qui més no ho va aconseguir?”
La seua cara es va aombrar. "Ja saps el de Randy. Zero també s'ha anat,
igual que Tick Tock..."
Va continuar, i cada nou nom em sacsejava per dins. A alguns els

coneixia, a uns altres no. Encara així, cadascun d'ells era una pèrdua
irreemplazable. Quan Dave va acabar, la llista era de mé s de divuit vampirs i
ghouls, una pèrdua desestabilizante. Quatre humans més, a més de Randy,
van ser assassinats. Bones havia de estar destrossat.
“On està Bones?” vaig preguntar, balancejant les meues cames fora de la
llit.
"En la planta baixa. Però primer, podries voler posar-te uns pantalons".
Vaig mirar cap avall, veient el que no havia notat per sota de l'edredó .
"Oh, ho sent, no em vaig adonar.... "
Va somriure feblement. "Eres com la meua germana, no et preocupes

d'açò . I perquè só c el teu amic, no em preocupa dir-te que... et raspalles les
dents. El teu alè fa por ".
Seguint el consell de Dave em vaig raspallar les dents, em vaig llavar la

cara i em vaig posar més roba. Estava descalça, ja que no em havia preocupat
per cercar unes sabates. Dave em va acompanyar fins a les portes tancades del
saló i després es va anar.
Bones va venir cap a mi i jo ho vaig abraçar durant bastant estona. Dir

“ho sent” era un consol tan inú til que ni tan sols em vaig molestar.
Ian també estava allí. No s'havia dutxat o canviat de roba des de la

batalla, i no tenia camisa per el que la brutícia i altres coses estaven untades
per sobre de ell.
"Hauria sigut bé que desxifrares abans el misteri Reaper", va dir amb

amargor. "No és de molta ajuda tenir una idea brillant després que el nostre
nombre es ha reduït a la meitat".
Vaig parpellejar, no estava preparada per a la seua hostilitat. Bones no

va dubtar i tenia a Ian agafat per el coll abans que jo poguera si més no
formular una resposta.
"No li digues una sola paraula més de retret o vaig a perdre el poc control
que tinc sobre el meu carà cter", gruñ ó . "Si no fora per ella, tots estaríem morts
ara mateix, o és que açò se't va oblidar?"
La mirada de color turquesa de Ian estava brillant de color verd

maragda.
"El que no he oblidat é s per què ens vam veure arrossegats a aquesta
guerra en primer lloc. Va ser tot per la seua culpa! La seua ferida va ser
guarida, Crispín, però no pots fer gens pels nostres amics que estan ficats al llit
en l'altra habitació , veritat? Quantes vides més seran necessà ries per a venjar
l'orgull ferit de una dona..."
“Bones, no!”
Mencheres va aparèixer del no-res en el moment just. Va haver-hi un so

d'esquinçament, un esborrall i després Bones va ser llançat cap a arrere sense
un braç. El meu crit va ofegar el de Spade, que va arribar just a temps per a
presenciar-ho.
Ian es va quedar estupefacte mirant sorprès la mà encara aferrada al seu

coll, l'extremitat començava a marcir-se. Vaig ser cap a Bones, però ell em va
esquivar i es va dirigir dret cap a Mencheres donant grans gambades.
"Tens alguna raó per a impedir-me silenciar aqueix insult Gransire?"

En aqueix moment tot el meu cos es va tibar. Si Bones i Mencheres

s'atacaven, tot l'infern es deslligaria.
"Anaves a arrancar-li el cap a Ian," va respondre Mencheres. "Després

t'hagueres penedit, per moltes raons i crec que ja li hem donat a Patra
suficients motius de celebració , sense haver de reduir encara mé s el nostre
nombre.
Ian semblava lleugerament atordit per els recents esdeveniments. Va

sacsejar el cap com si volguera buidar-se, llavors ens va mirar fixament, a mi i
a Bones amb una expressió de lleugera incredulitat.
"Per Crist, Crispín, no sé el què em va passar," va prendre alè. "No tenia

motius per a arremetre així en contra teua. Perdonen-me els dos".
Bones va començar a passar-se la mà pel pè l, es va detenir quan va veure

que el seu braç només havia tornat a créixer fins a la meitat, i va soltar un
bufido d'incredulitat..
"He tingut aqueix braç durant dos-cents quaranta-set anys. No vaig

creure que ho perdria en intentar arrancar-te el cap. Fill de puta, he de calmar-
me"
"Ara més que mai tots hem de treballar junts", va afegir Mencheres.
"Sí", va dir Bones, mirant-li de manera que el pèl del meu clatell es va
posar de punta. "Sobretot tu Gransire, perquè açò ha d'acabar ".
Vlad va entrar en la sala. Miró a el seu al voltant, va veure

l'enfrontament de mirades entre Bones i Mencheres, i es va asseure.
"Sé el que està s pensant", va dir Mencheres desolat. "I els dic, no puc fer-
ho".
Bones va estar al costat d'ell en un instant. "La realitat és que o tu ni ella

moriran molt rà pid. Qualsevol cosa que Patra signifique per a tu, qualsevol
somni secret que albergares sobre que la destinació intervindria en l'ú ltim
moment per a fer que les coses isqueren bé - de entre totes les persones tu
hauries de saber-ho millor que ningú . Tu em vas dir que mai dubtara de les
teues visions, no obstant açò , vas conservar l'esperança que pogueres estar
equivocat. Però no ho està s, així que has de posar-li fi a açò , perquè aqueixa é s
la responsabilitat que tens amb la gent de la teua línia i ara també amb la de la
meua".
Estava confosa. Mencheres no tenia a Patra amagada en la cambra

posterior, que jo sabera, així que com anava a tenir el poder per a posar-li fi a
açò , com Bones estava donant a entendre? Vlad es va inclinar cap a avant,
percebent el meu pensament. "No t'adones Cat? Quan Patra et va atrapar en
un malson letal, qui va saber com trencar-la? Anit, quan els zombis van atacar, qui
sabia que l'ú nica forma de destruir-los era destruir el que els cridava? Mencheres.
Així que si coneix aquests encanteris prou per a saber com desfer-se d'ells...
llavors ell també té els coneixements per a llançar un per si mateix".
Una mirada al rostre lívid de Mencheres m'ho va confirmar, i llavors jo

vaig estar també just davant de ell.
"Has de fer-ho. Ella no va a parar! Vols veure morts a tots al teu al

voltant? Perquè açò és el que passarà si no fem alguna cosa".
"Podries tu?" Mencheres va arremetre contra mi. "Si fó ra Bones de qui

estiguérem parlant, podries matar-li? Podries sentenciar-ho tan fà cilment a la
tomba?"
Es va detenir, mostrant més sentiments sincers dels quals mai havia vist en
ell i açò em va impactar. Encara estava enamorat d'ella, fins i tot després de
tot el que havia fet. Pobre diable.
Vaig triar les meues paraules amb cura. "No pretenc saber el difícil que
é s per a tu Mencheres, i si fó ra Bones, també em faria trossos per dins. Però --"
em vaig detenir per a mirar directament cap a l'home que estimava - "si alguna
vegada caigueres tan baix com per a intentar - i aconseguir - matar als meus
sers estimats i em deixares tan clar a través d'innombrables exemples que no
et detindries fins que jo, i tots pels quals em preocupe estigueren morts, llavors
sí. Jo et mataria".
Bones em va retornar la mirada i un petit somriure va sorgir de la seua

boca. "Aquesta é s la meua xica".
Despré s va fixar la seua mirada en Mencheres. "Puc oferir-te un nomé s

consol, l'ú nic: una mort rà pida per a Patra. Ella no li'l mereix, i jo vaig
prometre sotmetre a qui conspirara contra la meua esposa a una experiència
molt més perllongada i horripilant, però per tu vaig a canviar açò . Si ara fas el
que has de fer".
Els ulls de Mencheres llameaban verds i desprenia tant poder,

crepitando en eixir d'ell, que em vaig estremir. "M'està s amenaçant?"
Bones ni tan sols es va moure. "Só c el co-governant de la teua línia i estic

declarant les meues intencions cap a un enemic que ha matat a la nostra gent.
Necessites recordar de quin costat està s. No pots veure que Patra ha estat apostant
la seua vida suposant que eres incapaç d'açò ? ".
Mencheres no va dir gens. Cada parell d'ulls en la sala li apuntaven a ell.

Llavors, per fi, es va posar dempeus, posant baix control aqueix centelleig
furió s de poder com si un ocell doblegara les seues ales.
"Que així siga. Anit Patra va deslligar el contingut de les tombes sobre
nosaltres. Aquesta nit, anem a retornar-li la venjança d'ells ".
Capítol 33
TRADUÏT PER JHOS
ELS ESTELS ESTAVEN PARPELLEJANT DES DE EL SEU NOU

fons de flota sempre-profunda. Mencheres estava en el centre de la gespa.
Havíem netejat la neu de la terra així les grans estovalles col·locades sobre ella
no es banyaria. Mencheres es va asseure amb les cames creuades davant d'açò ,
i no vaig poder evitar pensar que amb la seua posició centrada, la dotzena o
així de vampirs en el fons darrere d'ell… i els ossos alineats en les estovalles
blanques, açò lluïa com la versió de l'infern de l'Ú ltim Sopar.
Cap de nosaltres sabia que anava a succeir. Despré s de fer aqueixa

declaració críptica, Mencheres havia dit simplement vestisquen-se per a la
batalla en caure el sol i llavors va ser a la seua habitació . Mitjà em vaig
preguntar si havia fet una pausa per açò camí a una finestra del pis superior,
però Bones semblava satisfet que Mencheres mantindria la seua promesa i ací
estava ell.
Més d'hora vaig cridar a Do per a dir-li que alguna cosa anava a caure
aquesta nit. Potser amb previ avís, ell seria capaç d'inventar una histò ria de
tapadora millor que devessalls i petits terratrè mols. El problema era que no
podia dir-li on aquest esdeveniment prendria lloc. O a quina hora. O en què
consistia. O qualsevol detall ú til que li permetria minimitzar la interacció
humana i prevenir una pluja radioactiva de mitjana a gran escala, em va dir
mordazmente.
Bé, jo no tenia aqueixos detalls, així que solament podia transmetre el

que sabia.
La frustració de Do era entesa. Ací li havia advertit que per segona nit
consecutiva, els morts anaven a atacar amb mà gia negra, però no sabia si els
cossos serien arrossegats de les seues tombes –o lloverían del cel. Do tenia
motius per a embogir, segur. Jo, tenia altres preocupacions a part de mantenir
l'existè ncia dels vampirs en secret. Havia de romandre viva. Així que estava
vestida per a la batalla, usant sobre el meu tradicional elà stica
negra diversos ganivets, una espasa, diverses pistoles plenes de bales de

plata, i inclusivament algunes magranes.
“No vull que cap de vostès parle”, va dir Mencheres la primera

vegada que va parlar per si mateix des que es va asseure enfront dels ossos.
“No fins que haja acabat”.
I com se suposava que sabríem açò ? Vaig pensar. Quan faça una
reverè ncia? Quan la terra s'ò briga i coses comencen a arrossegara fó ra d'ella?
Un record d'aqueixes horribles criatures podrint-se va brillar en la meua ment
i em vaig estremir.
Ugh, si mai veia cap d'ells una altra vegada, seria massa rà pid.
Alguna cosa picava en l'aire, centrant la meua atenció de nou en el

vampir Egipci. El seu cap estava inclinat, el seu cabell llarg amagava la seua
expressió , però a través de les bretxes en els fils negres vaig veure els seus
ulls brillant verd. Al costat de mi, Bones es va estremir, i em vaig precipitar a
mirar-ho. Semblava fix en Mencheres. Vaig prendre la seua mà –i quasi la deixe
caure pel chisporroteo elèctric que va arribar a la meua pell. El que siga que
Mencheres estava fent, també afectava a Bones. Aparentment aqueix intercanvi
de poder entre ells dos encara havia deixat un fil de connexió . Açò em va
pertorbar, no obstant açò no sabia per què..
Tots alhora, els ossos de les persones que havien sigut assassinades la
nit anterior es van alçar de les estovalles. Se cernieron en l'aire, formant un
cercle al voltant de Mencheres, i els ossos van començar a girar a el seu al
voltant.
Al principi rotaron lentament, penjant com per fils invisibles, però llavors la
seua velocitat va començar a augmentar. Van embolicar a Mencheres, movent-se
cada vegada més rà pid, fins que prompte era difícil distingir cap de les peces
excepte els cranis, somrient morbosament amb les mandíbules bressolant-se en
aquesta espècie de tornado. El cabell de Mencheres surava a el seu al voltant i la
meua pell tenia la sensació d'un milió de formigues
invisibles. El poder abocant d'ell es va intensificar amb graus increïbles, fins

que no m'hauria sorprè s veure un raig on ell estava assegut.
Amb un cruixit els ossos al seu al voltant van fer implosió , banyant a
Mencheres amb un fi nú vol blanc. Vaig estrè nyer la mà de Bones, sense
importar-me el voltatge ardent que semblava sorgir al meu braç, i vaig mirar
amb incredulitat els residus de pols dels seus amics. Pols a la pols, vaig pensar
atordida. Mencheres solament va explotar el que va quedar d'aqueixos
valents homes.
Per què? Per què faria ell açò ?
Sense alçar el seu cap, Mencheres va traure un ganivet de la seua
falda. Després es va apunyalar directe en el cor.
Vaig pantaixar, obrint la boca amb incredulitat mentre torçava la fulla.
Ha de ser acer, no plata, em vaig trobar pensant. O ell estaria tan mort
com els grans que quedaven d'aqueixos homes cobrint-ho com un nú vol gris.
Sang negra es va vessar de la ferida, fluint tan constantment com si el

seu cor encara bategara. Va cobrir el ganivet, les seues mans, i la seua roba amb un
líquid roig fosc. Prompte ni tan sols estava mirant açò , no obstant açò . Estava
mirant amb creixent impressió com la pols coberta de roig que eren els ossos dels
homes que havia mort van començar a separar-se, expandir-se… i llavors
formar figures.
“Mare de Dé u58,”vaig escoltar murmurar a Juan, trencant l'edicte de

silenci de Mencheres.
58
En espanyol
El meu propi pensament va ser menys caritatiu amb la religió : Quins

dimonis està succeint? Davant la meua mirada, semblaven fantasma formats,
envoltant a Mencheres.
Ell estava murmurant alguna cosa en un llenguatge que ni tan sols vaig
poder reconè ixer, i aqueixes formes vagues van seguir augmentant. Van créixer
fins que lluïen com a ombres venint a la vida, perquè encara podia veure a
través d'elles, però eren tridimensionals, està bé. Figures tridimensionals
opaques d'homes nus. Un d'ells es va voltejar, i Bones va deixar escapar un
suau gemec. Randy, vaig pensar commocionada. Aqueix és Randy!
Més d'ells es van formar de la pols d'ossos que cobria a Mencheres. Ell
va mantenir el ganivet en el seu pit, la ferida continuava sagnant, fins que em
vaig preguntar com encara quedava una mica de suc en ell. Però mentre més
sagnava ell, menys brumosas lluïen les figures, fins que vaig poder reconèixer
cada figura espectral. Allí estava Tick Tock, solament una mica al costat Zero,
oh Dé u, Randy…
Solament quan les vint-i-tres persones que havia sigut assassinades la

nit anterior estaven parades al voltant de ell, Mencheres va traure el ganivet i
va parlar.
“Aquests no só n els nostres amics. Ells no reconeixen a cap de vostè s, i

ells no tenen records de la seua vida anterior. Ells só n la rà bia sense sentit
que persisteix de totes les persones assassinades, i he arrancat la rà bia dels
seus ossos i li les he donat. Ells se sentiran atrets per el seu assassí amb
l'ú nic propò sit de venjança. Tot el que hem de fer una vegada que els allibere…
é s seguir-los. Ells ens portaren directe a Patra sense importar on s'amaga”..
Jo amb prou faenes havia embolicat la meua ment en açò abans que
Mencheres diguera una paraula desconeguda i els espectres es van disparar
cap a la nit com si hagueren sigut acomiadats per canons fantasmales. Wow,
eren rà pids. Com se suposa que els seguiríem?
Mencheres es va parar, alçant els braços –i jo vaig cridar. El sò l estava a

sis metres de distà ncia…deu… vint…mé s…
“Hem d'apurar-nos,” ho vaig escoltar dir enmig de els assots de el meu

cap per a veure que cada persona que havia estat parada en la terra estava ara en
l'aire i sent llançada a través de la nit com per corrents invisibles. “La trobaren
rà pid”.
Patra estava tancada en un hotel abandonat a unes vuitanta milles en línia

recta. O en aquest cas, els no-morts. Bones em havia agarrat al costat de ell,
però no era necessari, ja que Mencheres encara ens espentava a tots nosaltres
juntament amb una gran quantitat de poder que era veritablement al·lucinant.
En els meus més boges fantasies, no havia imaginat que era possible que els
vampirs feren aquestes coses, però ací està vem, seguint sobre la catifa mà gica
del poder de Mencheres darrere dels espectres plens de venjança que ell havia
convocat.
Més tard ponderaria la importà ncia d'açò . Com quan vaig escriure el
meu reporte a Do i ho vaig veure desmaiar-se llegint-ho.
L'hotel estava enmig d'una pobra ciutat. Pels sons, no molta gent vivia allí.
De fet, aquesta à rea probablement seria demolida per a nova construcció prompte,
perquè vaig observar excavadores i altres equips similars escampats al voltant.
Mencheres ens va portar a baix a uns cent metres de l'hotel..
Com sabia que era el lloc on estava Patra? Perquè els espectres van volar
directe a ella, movent-se a través de les parets com si no estigueren allí. Truc
atractiu. Segur millor que pujar les escales.
“Has de passar a través de la seua gent”, li va dir a Bones, fent gestos cap
a l'edifici. “No puc anar amb tu. Si só c assassinat, els fantasma s'esvairan, i
ells só n l'ú nica cosa que deté a Patra de barallar contra tu”.
Segur estaven fent alguna cosa, açò ho sabia. Moments després que
desaparegueren dins de el hotel, es va escoltar el repartiment més horrible de
crits.
“Per què no solament la mates el teu mateix?” Vaig soltar. “Si pots alçar
esperits venjatius i levitar dues dotzenes de persones quasi vuitanta milles, ella
hauria de ser un tros de coca”.
Mencheres va semblar caure sobre la vorera. “No puc,” va murmurar.

“Fins i tot ara, no puc.”
Un breu moment de pietat va sorgir abans que ho aixafara. Potser encara

estimava a Patra, però ella no li retornava el sentiment i tots moriríem llevat
que aqueixa dona estiguera sota terra.
Bones li va donar una mirada freda i rà pida. “Mantindré la meua

promesa. Et cercarem quan haja acabat. Juan, Dave, queden-se amb ell.
Asseguren-se que ningú s'acoste”..
Juan va començar a protestar abans de ser deixat arrere, però una

mirada d'advertiment ho va detenir. Despré s Bones va fer cruixir els seus
artells i va donar cara a l'hotel..
“Bé companys. Acabem amb açò ”.
Patra probablement tenia diversos guà rdies al voltant de el perímetre de

l'hotel. Potser tenia alguns en les finestres, en el sostre, en el soterrani, i
l'entrada principal. Però tenir vint-i-tres espectres enutjats de sobte pululando en
l'hotel feia un infern de distracció com cap altra cosa. A més de els incessants
crits de Patra -Què li estaven fent a ella?- estaven els sons de diverses persones
pujant les escales, nous crits, un esclat de trets i diversos espetecs estranys. Vaig
fer una ullada a Bones i vaig pensar huh? Els espectres agitats de rà bia no eren
ni tan sols sò lids, què podrien estar fent que feia sonar com si la Tercera Guerra
Mundial estiguera allí?
Bones es va encongir de muscles. “Solament hi ha una forma d'esbrinar-

ho”.
Una vegada que aconseguim l'entrada de l'edifici, qualsevol guà rdia que
haguera estat posicionat allí s'havia anat. Spade va frunzir el ceñ o sacsejant el
seu cap. Parany, estava dient. Vaig traure quatre magranes del meu cinturó ,
vaig traure les patilles i després les vaig llançar dins. Un segon després, els
vidres es trencaven i l'edifici se sacsejava mentre detonaven. Qualsevol que
estiguera esperant per nosaltres ja no estava allí.
Ens apurem cap a dins, els vampirs defallits a els costats. Bones i jo ens
quedem a baix però vam có rrer cap a avant. Aqueixos crits i horribles sons de
diversos pisos a dalt es van tornar més forts. Finalment vam veure com una
dotzena de vampirs eixir a través d'una entrada que jo suposava donava a
l'escala principal. Ells es van anar a baix amb una pluja de plata abans que si
mé s no tingueren l'oportunitat de defensar-se.
“On estan tots?” li vaig dir baix a Bones. A part d'aqueixa dotzena de
miserables, la planta baixa semblava sorprenentment vacant.
Bones ladeó el cap. “Hi ha més amunt pel que sent. Alguna cosa els té
confosos. Han de ser els espectres, però no puc imaginar com”.
Vaig estar d'acord en què sonava com un simulacre d'incendi xiné s

escales amunt. La gent estava cridant, passos feien baluerns cap a tots costats, i
hi havia mé s d'aqueixos espetecs estranys que no eren com res que hi haguera
escoltant abans.
El que siga que estiguera succeint, Patra encara estava viva. Ella era la
que cridava més fort.
Bones va alçar tres dits indicant que el grup havia de separar-se.
Vuit de nosaltres prendrien les escales, altres vuit escalarien l'exterior de

l'edifici, i els altres vuit anirien pels buits dels ascensors.
Sonava com que la major activitat estava en el pis nou, prop del topall de
l'edifici, així que allí era on ens dirigíem.
Està vem en el tercer pis quan un petit grup de vampirs es va precipitar

per les escales. Tenien sang cobrint-los, la seua roba estava esquinçada
–i amb prou faenes i van mirar en la nostra adreça. Però açò no em va detenir
de descarregar el meu M-16 amb municions de bales de plata en ells.
Ells van col·lapsar, els seus cors es van esbocinar davant el bombardeig
de plata de la meua arma i els homes van deslligar les seues prò pies armes al
meu costat. Segur, els ganivets eren els meus favorits, però açò era més fàcil
quan es tractava de matar a distà ncia.
Hi havia més lluita en el pis sobre nosaltres. Alguna cosa estava causant
un pà nic total. Segurament no podia ser solament la visió dels espectres. Vull
dir, si, eren atemorizantes, però açò no era una pijamada de xiquets. Açò era el
baluard de vampirs Mestres que havien estat per ací quan Jesú s va caminar
sobre la terra. Pensaries que els vampirs só n una mica mé s difícils d'agitar..
“Açò é s quasi massa fà cil,” va murmurar Ian, fent ressò de les meues
paraules.
Vlad li va disparar una mirada sardó nica. “Mai subestimes l'habilitat

de Patra de fer una gran entrada”.
“Romanguen alertes”, va dir Bones. “El que siga que està passant, el
plançó d'ells està prenent lloc allí. Unim-nos a la festa”.
Va haver-hi dos grups més de vampirs en el nostre camí escales amunt.

Cadascun corrent com si vingueren del mateix infern, la qual cosa feia mé s una
massacre que una baralla fer-los caure. Mentre més ens acostà vem, mé s
frenètica sonava la confusió sobre nosaltres. Finalment aconseguim el pis on el
so era més alt, i seguim aqueixos crits horribles a l'habitació d'on venien.
No hi havia guà rdies en el nivell i estava obert. Vlad va enviar una bola
de foc davant de nosaltres, però no va demostrar ser necessari. Entrem a
l'habitació sense ningú saltant sobre nosaltres, i una vegada dins, em vaig
detenir i vaig mirar.
Patra, lluny de l'elegant i imponent figura que havia vist abans, estava
retorçant-se en el sò l. La sang eixia per el seu nas, boca, ulls i diverses parts
de el seu cos. Tot al voltant de ella –Déu, tot a través d'ella- convergien els
espectres. S'enrotllaven al seu al voltant com a serps grises, assotant a la seua
al voltant, enfonsant-se en ella per a eixir a l'altre costat i fer-ho una altra
vegada. Ella va continuar cridant per ajuda, en el que van semblar molts
idiomes.
Fins i tot mentre observà vem, un vampir d'ulls salvatges, que no podia
ser major de quinze quan va ser convertit, volava a través d'ella amb els dos
braços faltantes. L'espectre més proper a ell - era aqueix Zero?- es va enfonsar
en el seu pit fins que va desaparèixer completament. La vampira va cridar, i
després va haver-hi un esclat mentre ell s'allunyava. El seu cap, les seues
cames, i tors van ser en diferents adreces. L'espectre va aparèixer entre els
enderrocs de el seu cos, va estar rondant durant un segon, i després va tornar
a Patra fins que va ser indistinguible de les altres formes borroses encausant-
se en ella.
A tot nostre al voltant havien cossos de guardians caiguts. Hi havia desenes

d'ells, i lluïen com que havia sigut igualment atacats d'endins cap a fora. Trossos
d'ells, la seua roba i armes estaven escampats pertot arreu. Aqueixes ombres
letals que havien fet aquesta sorprenent quantitat de matança ens van ignorar i
van continuar turmentant sense pietat a PATRA
Ella es contorsionaba d'agonia, la seua pell bombollejava cada vegada que

un d'ells es dirigia dins i fora d'ella. Estava segura que el seu interior s'estava
tornant puré per açò . Veient el que li havien fet als guà rdies em va fer saber que
l'haurien matat si volgueren. El fet que encara estiguera visca deia que la
seua idea de venjança era molt més sinistra que solament la mort.
Bones va alçar la seua mà . “Tots queden-se arrere” va dir, i va agafar el

seu ganivet.
Vaig captar una mirada desesperada de la guà rdia delmada. “Si

t'acostes a ella, aqueixos espectres t'esquinçaren en trossos!”
Ell em va fregar el rostre. “No a mi. No ho veus? Mencheres sabia que

ocorreria açò . Ho va veure. Per açò em va escollir a mi per a compartir el seu
poder. Ens connecta encara, així que só c l'ú nica persona a qui ells no li faran
mal. Puc sentir-los… i com no poden lastimarlo a ell, no poden lastimarme a
mi”.
Va deixar caure la seua mà i va caminar cap a Patra. No crec que fó ra

conscient d'ell. Ella no semblava ser conscient de res a pesar que els seus ulls
estaven oberts. Sang continuava eixint d'ella com si fó ra assetjada insanablemente
sense pietat, pels homes que havia assassinat el seu encanteri la nit anterior.
Una de les figures grises es va alçar i va anar cap a Bones quan va estar
com a uns quatre metres. Jo vaig començar a avançar però la fuetada de la seua
veu em va detenir.
“Queda't arrere!”
Jo no vaig ser l'ú nica que es va detenir. També ho va fer la cosa, a la qual
dolorosament vaig reconèixer com Tick Tock. O el que solia ser. Tot el que
quedava d'ell era una ombra plena de rà bia. Però es va congelar, surant on estava
fins i tot mentre tremolava amb el que vaig suposar era un conflicte amb el
desig d'atacar..
Bones seguia avançant. Jo alternativament agarrava els meus ganivets i

els soltava amb frustració –No era molt el que podien fer contra ombres plenes de
rà bia! Els altres espectres prompte van frenar el seu assalt a Patra per a mirar en
direcció a Bones. Ell va alçar una mà cap a ells molt semblat a la forma que ho
havia fet moments abans cap a nosaltres.
“Queden-se. Arrere”.
Bones gruñ ó les paraules, i vaig sentir el poder rodar d'ell amb cada síl·laba.
Els espectres van respondre retirant-se amb cada pas que ell donava. Prompte ja
no estaven tocant a Patra, però estaven llests en posició d'amenaça en el sò l
solament darrere d'on ella estava tendida.
Després d'uns segons, Patra va deixar el seu frenètic agite i els incomptables
verdugones van començar a sanar. Els seus ulls, aqueixos grans i encantadors
orbes foscos, van perdre una mica del seu pà nic –i es van ampliar quan va veure
qui estava parat sobre ella.
“Està s mort!” va exclamar Patra, com si dient-ho ho faria real.
Ella va començar a allunyar-se d'ell, es va detenir quan va veure que

s'estava acostant als silenciosos grunyits dels espectres amb aqueix moviment,
i després va mirar al voltant a la recerca de ajuda.
“No, afecte,” va dir Bones amb una tranquil·la severitat. “Tu ho està s”.
Vaig veure la comprensió créixer en el seu rostre mentre la seua mirada

arreplegava els cossos dels guà rdies caiguts, la resta de nosaltres dempeus en
l'eixida amb nombroses armes llestes, i els espectres formant una barrera
impenetrable darrere d'ella. Si alguna vegada una persona va estar atrapada, era
ella, i ho sabia.
Patra va tirar el cap cap a arrere i va deixar escapar un crit de
rà bia. “Maleït, Mencheres! No tens pietat?”
Em maravillé davant la seua descaradura. Després de tot el que havia fet,

en veritat esperara que Mencheres entrara i la salvara? Sabent bé que ella
tractaria de matar-ho tan aviat ho fera?.
Bones la va agarrar quan va tractar d'arrossegar-se lluny. Ella va tirar cap a

arrere, tractant de llevar-li el ganivet de la seua mà … i en aqueix moment va ser
quan els muscles de Mencheres van passar a Spade.
Durant una fracció de segon, Patra es va congelar. La seua mirada –

suplicante i desesperada- va trobar la d'ell. Una mirada em va mostrar que el
seu rostre estava solcat de llà grimes de color. Em vaig tibar, preguntant-me si
hauríem de saltar a ell en massa per a prevenir que interferira, quan va
inclinar el seu cap.
“Perdona'm,” va murmurar ell.
Bones va estavellar el seu ganivet en el pit de Patra, donant-li un fort gir

que l'aquietó . Els seus ulls encara estaven fixos en Mencheres, una expressió de
dolorosa incredulitat estampada en el seu rostre. Llavors, tan inevitable com el
temps, les seues faccions van començar a endurir-se. La seua pell va perdre la
lluentor lustroso mel, i quan Bones la va deixar en el sò l, ja estava començant a
marcir-se.
Darrere de el seu cos, un vent invisible va bufar. Els vint-i-tres

espectres es van desintegrar lentament en l'aire fins que no va quedar gens
d'ells a part d'una lleu pols grisa en el sò l. Bones va deixar escapar un llarg
sospir.
“Tal vegada ara puguen descansar en pau amics. Algun dia, els veuré de
nou”.
EPÍLEG
TRADUÏT PER JHOS
ENTERREM A RANDY UNA SETMANA DESPRÉ S. DO va

falsificar
documents per a fer semblar que Randy havia sigut víctima de un trà gic
accident d'acte.
Un que va necessitar taü t tancat. Denise s'estava quedant amb mi i

Bones, davant la meua insistè ncia. Ella es culpava a si mateixa per no forçar a
Randy a quedar-se amb ella en comptes de deixar aqueixa habitació per a
ajudar-nos. Vaig tractar de confortar-la, però en veritat, jo no podia fer gens.
No hi havia res que jo poguera fer a part d'estar ací per a ella. No podia fer
molt, però podia fer açò .
Mencheres va enterrar a Patra ell mateix. On, no sabia. Bones tampoc i

no li va importar. Ella estava morta, açò era suficient per a ell.
I era suficient per a la resta de la seua gent també. Alguns van cercar
refugi en altres línies Mestres. Alguns van ser pel seu compte i alguns
inclusivament van contactar a Bones per a rendir-se davant la seua
misericò rdia.
Depenent de el seu lloc en la jerarquia d'ella, ell li'ls /els hi va

concedir. Despré s de tot, Patra havia estat per ací molt temps i matar cada
persona sota la seua línia hauria sigut assassinat massiu a una escala èpica.
Uns pocs eren subordinats que la seguien perquè no tenia una altra
opció , així que para ells, Bones va negociar treves. Ells li van donar els detalls
de la fortuna d'ella i ell els va donar a ells el dret a viure sense haver de mirar
sobre els seus muscles.
Amb aqueixos més alts en el comandament de Patra, no obstant açò , Bones

no va negociar. No, ell va utilitzar part de la sorprenent riquesa de Patra per a
oferir recompenses per ells.
Els mercenaris estaven arrossegant-se en una llarga letargia proverbial

per a caçar-los per els preus que tenien sobre els seus caps.
No havíem vist a Mencheres des de la nit que havia arreplegat el cos de

Patra i es va anar. Açò havia sigut feia dos mesos. Es va mantenir en contacte
per telè fon, però estava amagat en alguna part. Bones no ho va pressionar, no
obstant açò em va dir que no podia entendre que havia fet que Mencheres
estimara a Patra al principi, i molt menys despré s de tot el que havia fet. Jo no
entenia tampoc, però l'amor no té sentit a voltes. Reflexionar el perquè d'açò
era inú til.
Fins ara no hi havia hagut repercussions per la mà gia prohibida que havia
deslligat Mencheres. Alguns vampirs Mestres havien rondinat, però ja que
Patra l'havia fet dues vegades i nosaltres una, no havien molts que volien fer
alguna cosa sobre aquest tema. O tenien por de Mencheres, ja que era una de
les poques persones que era prou vell per a saber aqueixos encanteris –i prou
forts per a treballar-los. Potser els preocupava ser els segü ents. Jo sabia que
estava feliç d'estar del costat de Mencheres, després de veure tot açò . La idea
que Bones un dia potser fó ra capaç d'exercir un poder similar em va molestar.
Algunes coses no haurien de ser possibles, i era atemorizante saber que si l'eren..
Però ara com ara, no anava a preocupar-me per açò . Tenia l'home que
estimava al meu costat, i a la meua millor amiga per a ajudar-la en el seu dolor.
El futur hauria de preocupar-se sobre si mateix.
DREAMS
AGRAÏMENTS
□ TRADUCCION EN FÒRUM ALISHEA DREAMS
□ http://alisheadreams.foroactivo.com/
□ LLIBRE 3 DE LA SAGA
□ “Night Huntress”
□ CORRECCION I EDICION
□ Jhos
□ Reprisse
□ FORMAT I DISSENY
□ Reprisse (LES TWINS)
□ RECOPILACION
□Pau.bascur
La Traducció de la saga “Night Huntress” a cà rrec de Reprisse se

seguirà traduint en el Fò rum Alishea Dreams.
Els convidem a unir-se a aquesta meravellosa histò ria.

LLIBRE QUATRE “Destined For An Early Greu”

3 - Al Final de La Tomba

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3 - Al Final de La Tomba

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS 1

JEANIENEN FROST FÒ RUM ALISHEA DREAMS 2

Algunes coses no es queden enterrades….al final de la Tomba.

Ha de ser el millor moment en la vida de la mig vampir Cat Crawfield.

Com si no fó ra suficient, una dona del passat de Bones està determinada

TRADUÏT PER JHOS

L'HOME VA SOMRIURE I VAIG DEIXAR QUE LA MEUA MIRADA ES DETINGUERA

Vaig ofegar un bufido. Estava coquetejant? Però si li agradara tant

Nick es va congelar. Després va fer el que jo temia que fera, va có rrer.

Nick va tirar gent cap a mi mentre ho perseguia. Cridant, espentant els

El meu equip es va dispersar, protegint totes les eixides i intentant

“Està s envoltat,” vaig ressaltar l'obvi. “No em faces enutjar, no pensarà s

“Lents de contacte. La ciència moderna és una gossa.”

Un accident? Oh, havia d'estar bromejant. “El seu batec disminuint

Si era possible, Nick es va tornar més pà l·lid. “I si tu està s ací…”

“Açò é s correcte company.”

La mirada de Nick no es va moure, la qual cosa havia esperat. No, els

Vaig soltar un crit ofegat, atrapant-la instintivament quan Nick la va

Nick va saltar sobre els caps de la multitud en una explosió desafiadora

Vaig tenir una fracció de segon per a adonar-me que si m'acatxaven

Bones em va soltar, girant al voltant i volant a través de l'habitació cap a

Em vaig relaxar. Plata travessant el cor significa que es tancava el teló

“Està s sagnant,” va dir, la preocupació va arrugar el seu rostre.

Vaig tocar la meua galta, on el cinturó d'algú o sabata em havia marcat

“Et van disparar, i està s preocupat pel meu rasguñ o?”

Bones es va acostar, tocant el meu rostre. “Jo sa instantà niament, mascota.

“Parlant d'açò , hi ha dotzenes de persones ferides que has de sanar.

“Tu sempre vas primer, Gateta.”

Ningú mé s em cridava així. Per a la meua mare, era Catherine. El meu

“Bé,” vaig dir, la cremor ara havia desaparegut de la meua galta.

Li vaig donar unes palmaditas en el muscle. “No et preocupes. No

“Reporte de danys?” Li vaig preguntar a Cooper, que estava agenollat

“No gaire dolent, Comandant. Fractures mú ltiples, abrasions,

Vaig assentir. “Desafortunadament.”

Juan va sospirar. “Aqueixes só n tres vegades seguides. No et camufles

“Jo solament volia comprar-te un glop,” va balbucejar el vampir. “No

Incrédula, vaig alçar el meu braç i vaig inspeccionar el plec de l'afaitat.

de desfer-me dels meus objectius, a més d'usar mú ltiples lents de contacte.

“Deixa'm veure'ls,” va demanar el vampir de sobte. “Ho he sentit però ,

Dave va estrè nyer el seu agarre. “Ella no é s un fenomen

de fira.” “No?” vaig sospirar, i despré s els meus ulls van

La seua nova resplendor va brillar com dos fanals de maragda,

“Bé, comença a parlar. Dis-me per què no hauria de matar-te.”

“El meu nom és Ernie. Só c de la línia de Two-Chain. Two-Chain é s un

“Clar.” Fredament. “Però necessitarà s més que el pare de tots els

Bones em rendia comptes, ja que en qü estions de treball, jo estava a

“Segur. Odiarà la càpsula, no obstant açò .”.

“Si està mentint, aqueixa serà la seua menor preocupació .”

Cooper es va acostar a nosaltres. “Comandant, la càpsula està preparada i

“Fiquen-ho. Continguem aquesta escena el més rà pid possible.”

El meu segon al comandament, Tate Bradley, va caminar dins del club.

“Cat, aquesta és la tercera vegada que et reconeixen.”

Com si no ho sabera. “Bé hauré de trobar una millor disfressa.

Tate no va deixar que el meu to ho dissuadira. “Tot aquest risc va a fer

“Saps que els meus sentiments per tu no só n paternals.”

Si no coneguera a Tate per molts anys, ho haguera escanyat jo mateixa

En comptes de patear o barallar, Tate va aconseguir una ganyota que

semblava un somriure. “Que vas a fer, Cript Keeper3?” va falsejar.

“Baixa-ho Bones. Hi ha problemes mé s grans que la seua actitud,” vaig

Li vaig donar a Tate una mirada d'advertiment. Açò era el que em

“El Senador Thompson estarà agraït que l'assassinat de la seua filla

El meu llenguatge no ho va agitar. Do no havia estat a mi al voltant els

Açò em va provocar un riure agut. A Bones li agradava que jo arriscara la