CANVIS CROMOSÒMICS

Hugo de Vries 1848-1935

Redescubridor de les lleis de Mendel

al 1900, juntament amb Carl Correns
i Eric von Tschermak,…

Va introduir el terme
mutació al 1901 per
referir-se als canvis
fenotípics hereditaris
produïts a Oenothera
lamarckiana
 Classes de mutació:
 Gèniques o al·lèliques: mutacions
puntuals que produeixen nous al·lels

 Cromosòmiques: canvis en el nombre o

estructura dels cromosomes. S’anomenen
també aberracions cromosòmiques.
 Mutacions gèniques o al·lèliques
Bases moleculars: per exemple l’albinisme

Sovint les mutacions al·lèliques afecten a Un canvi nucleotídic

provoca un canvi
enzims que no se sintetitzen d’aminoàcid i la
correctament i alteren la ruta de síntesi Tirosinasa ja no és
d’un determinat producte funcional
Canvis cromosòmics
 Numèrics: alteren el nombre total de
cromosomes
 Euploïdies: afecten per igual a tots els
cromosomes
 Aneuploïdies: només afecten a un o pocs
cromosomes

 Estructurals: alteren l’estructura

cromosòmica.
 Modifiquen la quantitat de genoma: duplicacions
i delecions
 No modifiquen la quantitat de genoma:
inversions, translocacions i canvis robertsonians
Cromosomes i Cariotips

A l’hora d’estudiar els

cromosomes (citogenètica)
necessites realitzar un
cariotip que descriu les
característiques dels
cromosomes de l’individu.

Cal fer una tinció dels

cromosomes en metafase i
ordenar-los per forma i mida
amb la seva parella
homòloga (cariograma)
Canvis cromosòmics numèrics
Habitualment les espècies eucariotes són diploides (2N):
de cada cromosoma hi ha dues còpies homòlogues

home 2N = 46 Drosophila melanogaster 2N = 8

La no disjunció meiòtica genera canvis cromosòmics numèrics

En aquest exemple la primera

divisió meiòtica és normal, se
separen els 2 cromosomes
homòlegs, però tenim una no
disjunció (= no separació) de les
cromàtides germanes en la part de
la dreta de la segona divisió
meiòtica

Com a resultat tenim 1 gàmeta

que porta dos cromosomes
homòlegs (a partir de les dues
cromàtides anteriors separades),

1 gàmeta que no porta còpia del

cromosoma que ha patit la no
disjunció en la segona divisió
meiòtica, i

2 gàmetes normals (amb una

única còpia del cromosoma)

Si la no disjunció afecta a tota la dotació cromosòmica: Euploïdies

Si la no disjunció afecta a només un o pocs cromosomes: Aneuploïdies
La no disjunció meiòtica genera canvis cromosòmics numèrics

En aquest exemple tenim una no

disjunció (= no separació) dels
cromosomes homòlegs en la
primera divisió meiòtica. En la
segona divisió meiòtica sí que es fa
la disjunció de les cromàtides
germanes (per això està indicat com
a “Normal”).

Com a resultat tenim 2 gàmetes

que porten dos cromosomes
homòlegs (el resultat d’una meiosi
correcta seria una única còpia del
cromosoma), i

2 gàmetes que no porten còpia del

cromosoma que ha patit la no
disjunció

Si la no disjunció afecta a tota la dotació cromosòmica: Euploïdies

Si la no disjunció afecta a només un o pocs cromosomes: Aneuploïdies
La no disjunció meiòtica genera canvis cromosòmics numèrics

La no disjunció pot ocórrer de

manera natural en alguna meiosi
dels individus

Pot ser induïda amb inhibidors de

la divisió cel·lular (per exemple
colquicina) o altres tractaments
fisico-químics

(veurem alguns exemples més endavant)

Euploïdies: Canvis en el nombre de còpies de la
dotació cromosòmica
Moltes espècies són diploides, de cada
cromosoma hi ha 2 còpies homòlogues (2N).
Però de vegades la no disjunció pot produir
canvis en el nombre de còpies que afecten
per igual a tots els cromosomes....

Monoploïdia: Només 1 còpia de cada

cromosoma. Tenen molt baixa supervivència
(principalment per patir una hemizigosi
global que fa manifestar tots els gens
recessius de baixa viabilitat)

Poliploïdia: més de 2 còpies de cada

cromosoma. Presenten millor tolerància en
vegetals i tenen major supervivència que els
monoploides. Tenen fenotips extrems
(exagerats) i són importants en producció
animal i vegetal. Sovint són estèrils (però
l’esterilitat és menor en els de nombre de
còpies cromosòmiques parell: 4N, 6N, ...)
LES MONOPLOÏDIES I POLIPLOÏDIES SÓN MILLOR TOLERADES EN PLANTES
 Atenció: Monoploïdia ≠ Haploïdia
En algunes espècies trobem de manera natural i habitual individus amb una única
còpia de cada cromosoma. Aquests individus són haploides i no mutants
monoploides.

A les abelles (i també a les formigues) els mascles

provenen d’ous no fecundats (es desenvolupen per
partenogènesi). Són haploides. En canvi, si l’ou és
fecundat, neixen femelles diploides.

Alguns organismes (per exemple l’enciam de mar Ulva

lactuca) tenen un cicle reproductor haplodiploide: en
el que s’alternen una fase haploide de gametòfit (n)
amb una fase diploide d’esporòfit (2n)
 Les euploïdies poden ser induïdes artificialment

A partir del pol·len (N) a les anteres i amb

tractaments amb fitohormones és possible
desenvolupar una planta adulta
monoploide (N).

Tractaments amb fitohormones

Els agrònoms utilitzen aquestes plantes monoploides per detectar i seleccionar mutacions
recessives que són favorables pels cultius en la producció agrícola. Aquestes variants
recessives, en el cas dels diploides només són detectables en homozigosi, però amb els
monoploides són detectades immediatament, ja que són hemizigots globals.
Les euploïdies poden ser induïdes artificialment

Amb el mateix procediment amb colquicina i partint d’una planta diploide, es

poden generar branques tetraploides (4N) per obtenir esqueixos tetraploides
(i per tant varietats de cultiu tetraploides)
 Poliploides:
Els poliploides tenen fenotips extrems que tenen interès en
producció de noves varietats animals o vegetals. Són
individus viables i, normalment, més resistents.

Exemple: truita irisada, els triploides tenen un

creixement ràpid d’individus amb mida més
gran que els diploides

Exemple: maduixot, fruit més gran

Els triploides són especialment interessants ja que el seu elevat grau d’esterilitat fa difícil
replicar la soca fora del centre de producció.
Causa de l’esterilitat: mala segregació meiòtica dels cromosomes
Triploide (3N)

L’aparellament sinàptic que es produeix a la meiosi
d’un triploide entre els 3 cromosomes homòlegs pot
ser de dues formes: Trivalent o Bivalent més
Univalent. En qualsevol cas, una de les cèl·lules
filles rep dues còpies homòlogues del cromosoma i
l’altra només 1
Molt sovint, durant la meiosi els diferents
tipus cromosòmics no envien al mateix pol
cel·lular el mateix nombre de còpies
cromosòmiques i es generen gàmetes
desequilibrades: amb diferent nombre de
còpies de cada tipus cromosòmic.

Gàmetes desequilibrades

3 cromosomes
homòlegs

Quan aquestes gàmetes desequilibrades s’uneixi a una altra gàmeta, tot i que aquesta sigui
normal, el zigot no tindrà el mateix nombre de còpies de cromosomes homòlegs de cada tipus i
l’individu serà aneuploide, i no viable.
Gàmetes Zigot aneuploide

+
 Causa de l’esterilitat: mala segregació meiòtica dels cromosomes
Tetraploide (4N)

L’aparellament sinàptic que es produeix a la

meiosi d’un tetraploide entre els
cromosomes homòlegs pot ser de 3 formes: 2
Bivalents, o Quadrivalent o Trivalent més
Univalent. Aquesta ultima opció és poc
probable
4 Per la via dels dos bivalents o del quadrivalent
es generen gàmetes equilibrades: amb dues
còpies de cada tipus cromosòmic. Si dues
d’aquestes gàmetes formen un zigot, aquest
serà un tetraploide, però si una d’aquestes
gàmetes és fecundada per la gàmeta d’un
diploide (amb només 1 còpia de cada tipus
cromosòmic) tindrem un fill triploide.

4 cromosomes
homòlegs Per la via del trivalent més univalent, pot
donar-se l’enviament de 3 còpies del
cromosoma al mateix pol cel·lular.

Si no tots els tipus cromosòmics segueixen el

mateix patró es generen gàmetes
desequilibrades que produeixen individus
aneuploides inviables
 Autopoliploides - Alꞏlopoliploides

Segons l’origen dels sets (còpies) cromosòmics,

els Poliploides es poden diferenciar en:

 Autopoliploides: tots els sets cromosòmics són

de la mateixa espècie

 Alꞏlopoliploides: els sets cromosòmics provenen

de diferents espècies (sovint emparentades)
 Autopoliploides
Els autopoliploides es poden generar de
forma natural quan es fecunden dues
gàmetes que han patit una no
disjunció a tots els seus cromosomes.
Això es més probable en vegetals, quan
una branca ha patit una no disjunció en
divisió mitòtica és una branca tetraploide
i si les flors d’aquesta branca
s’autofecunden, el pol·len (2N) i la
ovocèl·lula (2N) generen llavors
tetraploides (4N). Si la fecundació
d’aquestes flors tetraploides és creuada
amb plantes normals (diploides: les
seves gàmetes seran N), les llavors
seran triploide (3N)

Exemples de varietats autopoliploides cultivades en diverses plantes:

Nombre final de
Planta N original Ploïdia
cromosomes

Patata 12 48 4

Café 11 22,44,66,88 2,4,6,8

Platàn 11 22,33 2,3

Cacauet 10 40 4
 Alꞏlopoliploides
Els al·lopoliploides es poden
generar de forma natural de
diverses maneres. A l’igual que
amb els autopoliploides calen
gàmetes que han patit una no
disjunció a tots els cromosomes
durant la meiosi, però en
aquest cas també cal la
hibridació: una gàmeta d’una
espècie es fecundada per la d’una
altra espècie, generalment
evolutivament propera (mateix
gènere o família). L’al·lopoliploïdia
també és més probable en
vegetals.

Exemples de varietats al·lopoliploides cultivades en diverses plantes:

Nombre final de
Planta N original Ploïdia
cromosomes

Blat 7 42 6

Tabac 12 48 4

civada 7 42 6
Aneuploïdies: Canvis en el nombre de còpies
només a un o pocs tipus cromosòmics

Per una espècie diploide (2N), els aneuploides tenen

diferent nombre de còpies a un o diversos tipus
cromosòmics. Exemples:

Monosomia: falta la informació d’un cromosoma homòleg (en

l’exemple, falta la informació d’un cromosoma del tipus 4).

Nul·lisomia: Falta tota la informació del tipus cromosòmic.

Tenen molt baixa supervivència, per la pèrdua de tota la
informació gènica del cromosoma (En l’exemple, del
cromosoma 4).

Doble monosomia: em falta la informació d’un cromosoma

homòleg a dos tipus cromosòmics diferents (En l’exemple,
falta la informació d’un cromosoma del tipus 3 i un altre del
tipus 4). No confondre amb nul·lisòmic!! (2N-1-1 ≠ 2N-2).

Trisomia: hi ha còpia de més d’un cromosoma (En l’exemple,

un cromosoma homòleg de més del tipus 4).

Hi ha molts tipus d’aneuploïdies i combinacions entre

aquests tipus. En general els individus són inviables o
de baixa viabilitat per descompensació de dosis gènica
entre els loci dels diferents cromosomes
Aneuploïdia: la no disjunció afecta només a un o
pocs tipus cromosòmics Fecundat per una gàmeta
normal (N) origina:

N+1 -> Trisomia (2N+1)

N+1 -> Trisomia (2N+1)

N-1 -> Monosomia (2N-1)

N-1 -> Monosomia (2N-1)

N+1 -> Trisomia (2N+1)

N-1 -> Monosomia (2N-1)

N -> Disomia (2N = normal)

N -> Disomia (2N = normal)

En vegetals les aneuploïdies són millor tolerades que en animals però es
generen fenotips aberrants. L’excés de cromosomes (per exemple
trisomies) es tolera millor que el defecte (per exemple monosomies)

Datura stramonium:
12 cromosomes – 12 trisomies

La planta de l’estramoni té 12 parells de cromosomes, cadascun dels quals pot presentar

una trisomia que produeix un fenotip únic del fruit
 Aneuploïdies humanes
 Moltes finalitzen en
avortaments espontanis
 Molt poc tolerades en
autosomes (només donen
fenotips que arriben al
naixement algunes poques
trisomies)
 millor tolerades en
cromosomes sexuals
 Incidència en la progènie
augmenta amb l’edat dels
progenitors (principalment la
mare)

Aneuploïdia Nom Freqüència

Monosomia X Síndrome Turner 1/2500 dones
Trisomia 13 Síndrome Patau 1/10000 nascuts
Trisomia 18 Síndrome Edwards 1/3000 nascuts
Trisomia 21 Síndrome Down 1/2000 nascuts
Trisomia XXY Síndrome Klinefelter 1/500 homes
 Síndrome Down (47, XY, +21 o 47, XX, +21)
Què ens indica el cariotip? El primer cas és un individu que té 47 cromosomes, en comptes
de 46, té 1 de més, és home perquè és XY i és una trisomia 21. En el segon cas, és el mateix
però en dona (XX).

Les persones afectades tenen una còpia extra del cromosoma 21 causada per la no disjunció d’aquest
cromosoma en un dels progenitors (de forma espontània). En aquest tipus esporàdic de Síndrome de
Down, no hi ha història familiar prèvia d’aneuploïdies, els pares són normals. (En el proper tema
veurem Síndrome de Down hereditari).
Aneuploïdies sexuals

Superfemella

Trisomia del Monosomia del Trisomia Tetrasomia

cromosoma X cromosoma X sexual sexual
47, XXX 45,X (o 45,X0) 47,XXY 48,XXXY

Presenta fenotip És una femella Són homes perquè presenten

normal (alçada perquè no té cromosoma Y, però físicament tenen
sovint per sobre cromosoma Y. trets lleugerament feminitzats i alçada
de la mitjana) Són estèrils i de sovint per sobre de la mitjana. Són
vegades amb estèrils i alguns presenten
intelꞏligència per intelꞏligència per sota de la mitjana de
sota de la mitjana la població. Aquests problemes són
de la població més evidents quant mes còpies extres
de cromosoma X tenen