srsr2021 “Tift, fantharai nadalene més irreverent -Listrafert “PETIT RETAULE ON POT PASSAR DE TOT” Tirisiti, l’antiheroi nadalenc més irreverent Manuel Pérez i Muiioz © Llapissera hitps:valenciaplaza.com/un-dl-er-el-parads-ctric-de-vicenttodoll anssrsr2021 “isi, rantberoinadalone més reverent -Listraert Cada Nadal al voltant de 30.000 persones assistixen al més vell espectacle conservat d’una larga tradicié titellaire valenciana. Tot i tractar-se d’un betlem, la part sacra resta eclipsada per l’autentic protagonista, Tirisiti, un pocavergonya malfaener, si, perd tan carismatic com per a exercir de referent iconoclasta de diverses generacions de xiquets d’Alcoi i més enlla. Com diu la introducci6, ens endinsem en este “petit retaule on pot passar de tot” 27/12/2020 - VALENCIA. Pel Nadal, “el miracle renovat del naixement del Jestis”, i tot aixd. Els primers minuts l’espectacle narren el periple de la Sagrada Familia: el portal, els pastorets, els Reixos... Es un betlem en moviment, amb titelles, i la narradora després de la introduccié sha passat al castelld, la Hengua que es parla a les esglésies. No debades, al voltant d’estos edificis s’acostumaven a plantar a finals del segle XIX barraquetes titellaires, també en molts altres pobles alencians. A Alcoi la primera referéncia escrita sobre l’espectacle es remunta a 1876, spoca d’una forta transformacié social de base proletaria, només quatre anys després de la célebre Revolucié del Petroli. Perd tornem a la representacié. Maria, Josep i el Jesuset acaben de marxar donant per tancada la primera i breu part sacra. Llavors tot s’accelera, arriba la part costumista i torna el valencia. De sobte, el que fins aleshores només havia sigut un esbés de personatge, el ventero, revela la seua importancia, “Bon dia, Tirisiti!”, entra el protagonista amb la seua veueta aguda de xiulet de llengiieta, inintel-ligible fins al punt que la narradora en off ha de fer d’intérpret. Es presenta un ser covard i tacany, que desdenya el treball i menysprea I’habit de la missa, sobretot perqué la seua dona ~Tereseta, de qui agafa el nom per analogia— Venganya amb el sagrista, unes banyes que, com en el Lazarillo de Tormes, tothom coneix, fins i tot Tirisiti, malgrat que actua com si no passara res. Quin escindol! Qui recorda ja que parlem d’un betlem? Tirisiti és una espécie de Falstaff menestral, descontent i manifasser. Com (quasi) tots els alcoians, és xovinista, festeret, I’hereu dltim d’una estirp de personatges de la picaresca que s’escampa per la literatura i arrela en referents mediterranis com el Pulcinella napolita de la commedia dell arte, que tanta empremta ha deixat en la tradicié titellaire. Peré Tirisiti ha transcendit qualsevol arquetip res a vore amb Scrooge i el Grinch-, ha reeixit com a antiheroi del Nadal a forga d’amerar-se de referents propis, el cami local que apunta a la universalitat, Un tros de fusta amb esperit beat, un rebel amb barretina que acaba fart de tots ~inclos del pablic— i se’n va a la Iluna en globus com encisat per la magia de barraca de Méliés, somnis per pocs c&ntims que algun dia van alimentar la imaginacié de la classe obrera. hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll ana.arsi2021 “Tift, fantharai nadalene més irreverent -Listrafert ‘Trenta anys depenent de la Dependent “Tirisiti és hereu d’una larga tradicié, reflex d’una transformacié social molt concreta, un espectacle que en certs moments ha tingut un cami tortués”, explica Joanfia Rozalén, director de la companyia La Dependent. Es referix al fet que Vespectacle va estar a punt de desaparéixer a finals dels anys 80 del segle passat, quan I’ Ajuntament el va salvar in extremis, creant primer una nova barraca i ara ubicant-lo en el Teatre Principal, que es transforma per a recuperar l’esperit firaire de barraeé provisional. D’aixé fa just trenta anys, quan Rozalén i equip es fan carrec del “/egat centenari que la familia Peydro ens transmet de forma oral”, Van aprendre com funciona la tradicié titellaire de peu i vareta, pricticament extinta hui perd molt popular fa dos segles. Uns titelles fins a cert punt molt rigids, de moviments atrotinats, que obliguen el manipulador a situar-se baix de l’escenari i posar molt de la seua part per a transmetre les emocions dels personatges. Per davall de I’escena hi ha un altre espectacle invisible al gran public. Les figures actuals sén obra d’ Alejandro Soler i Paqui Dénia, en bona part responsables de rescatar, depurar i fixar actual gui fins a assolir un espectacle molt arrelat a la tradicié autdctona i a referents que amb els anys s*havien perdut. El toc final arriba per la banda sonora, una série de nadales en valencia que gricies al Tirisiti han reviscolat per a situar-se en el centre de l’imaginari local. “Nosaltres som la ferramenta que el fa possible”, conclou Rozalén, “peré el betlem no és nostre, és del poble d’Alcoi”, També de la resta dels valencians, que el van declarar Bé Immaterial d*Interés Cultural l’any 2002. I aci la paraula “immaterial” diu molt de la importincia del retaule com a conglomerat de simbolisme. Entre la tradicié i Pactualitat El mén de Tirisiti sura sobre una densa capa de folklore urba llegendati, una mar per on naveguen referents com Andrés Coloma, Clasico, famés torero alcoia dels anys 20 del segle passat, o el mateix globus de Mila, popularissim “capita” valencia pioner de l’aerostatica a finals del XIX. El Sereno, I’ Agiielo, el Senyoret i altres personatges secundaris sorgits al [larg de més de 140 anys d’historia formen un solatge molt particular. La base és preterita perd molt viva en una localitat que té la virtut de saber conservar certes tradicions amb una pulcritud proverbial, com també passa amb la cavaleada de reis més antiga del mén i les festes de Moros i Cristians, que, com no podia ser d’una altra manera, també tenen el seu espai en argument. hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll anaerat “Thai, fantnerinadlone més reverent -Leaert Perd no hem d’entendre el fenomen només en clau de passat. Part de la gracia residix en qué l’estructura s’adapta cada any. En el guié tenen cabuda tota classe de qiiestions d’actualitat, des de les estrictament locals —moltes vegades Hligades a la politica a altres més generalistes, com quan el protagonista s’arranca per Despacito 0 qualsevol dels hits de Rosalia, que podrien entrar-hi perfectament enguany. La gricia és que cada temporada I’esquema torna al prineipi per a poder omplir-se de noves gracietes, sobretot adregades al public adult, que gaudix tant o més que els menuts. Ja ho remarca novament la introduccié: amb la seua irreveréncia Tirisiti busca “guanyar el favor tan immens del somris d'un xiquet i també la fresca caricia del record fecund dels més grans”. Lo mas leido Zenith: 1 Un dia en el paradis citric de Vicent Todoli Liombra de Lou Reed i el temps que encara té Rafa Cervera i, 'antiheroi nadalene més irreverent Josep Vicent Boira: una Roma amerada de valencianitat 2 3" 4 PAISATGE, TERME | MEMORIA. Un dia en el paradis citric de Vicent Todoli Vicent Baydal LLETRAFERIT hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll ans.srsr2021 “isi, rantberoinadalone més reverent -Listraert © Alberto Sancho A Palmera, a la Safor, a mig cami entre Gandia i Oliva, el conegut curador d’art Vicent Todoli viu en el paradis. Un paradis amb centenars de varietats citriques desconegudes a terres valencianes que ha bastit per tal de protegir el paisatge, gaudir de tot un museu a Paire lliure i saciar la seua infinita curiositat 20/12/2020 - VALENCIA. Palmera es diu Palmera almenys des del temps d’al- Andalus, quan els musulmans ’anomenaren Rahal Nakhla, aixd és, ef rafal de la palmera, Devia ser, per tant, la finca agricola d’un oficial de les autoritats islamiques en la qual destacava aquell arbre del desert procedent d’ Arabia, Perd tal vegada també hi havia alguna espacie de citric, ja que els mateixos andalusins foren els encarregats d’introduir el seu conreu a la peninsula Ibérica des de LOrient. Mil anys després el palmeri Vicent Todoli, director artistic de l’espai expositiu HangarBicocca a Mila, antic director de la Tate Modern a Londres i assessor de la col-leceié Per Amor al’Art, que s’exposa a Valencia en Bombas Gens, ha convertit part del terme de la seua localitat natal en una finea dedicada a Pestudi i divulgacié dels citrics i la citricultura, $6n quaranta-una fanecades, hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll 5n3,arsi2021 33.000 m?, on creixen exuberants centenars de varietats de limes, poncils, pummelos, pomelos, aranges, taronges, cumquats, mandarines, papedes, clementines, atalinties, clausenes... Visitem un dels horts més espectaculars de la geografia valenciana en busca dels seus origens i propasits. La base d’activitats del comando Todoli La millor época per a la visita és entre desembre i abril, quan la major part dels arbres ha donat els fruits que es poden degustar in situ, en les taules que els operaris de la Todoli Citrus Fundacié habiliten al costat dels diversos bancals de qué consta la finca. Abans, perd, parlem sobre les raons de la creacié de ’hort amb el mateix Todoli, un cognom que, com tants altres de la Safor, la Marina i el Comtat, prové de la repoblacié balear posterior a l’expulsié dels moriscos de 1609, concretament de ’illa de Menorca. Les seues arrels a la terra sén profundes, perd no sempre ha estat aixi, Una vida com a universitari a Nova York, director de grans centres artistics a Porto, Londres i Mila, i amb constants viatges per tot el mén derivats de les seues intenses relacions artistiques intermacionals, "han dut a construit-se un loc on tocar mare. Primer a la Vall de Gallinera, on va restaurar una propietat abandonada, en la qual produix l’exquisit Tot Oli. Ara al Iloc que {, en la casa familiar i les terres adjacents. sempre estigué a La familia Todoli es dedica a la taronja i els vivers des de fa un segle. Prové d’aci la Todoli Citrus Fundacié? No exactament. Es cert que el meu avi era un podador molt reconegut, anava amb les seues colles d’ esporgadors a molts Hoes i tenia vivers de citries; després mon pare els va expandir amb altres fruiters i plantes, perd a mi no em va interessar mai la terra. Tot al contrari, perque quan érem adolescents ens algava els dissabtes a les sis del mati per a fer les faenes més dures i jo li cantava la cangé de Pi de la Serra, aquella que diu “olora les roses qui no ha d’anar a treballar”... Perd ens va donar llibertat absoluta per a estudiar el que volguérem i, encara que aci se’n reien quan deia que jo feia historia de I’art, ell tenia molt clar que haviem de triar el que ens agradara i tractar de ser els millors en eixe camp. Va ser després de tornar dels Estats Units, on vaig viure quatre anys estudiant historia de ’art contemporani a Nova York, més urba impossible, quan vaig comengar a mirar amb uns altres ulls el paisatge, de la ma dels viatges que feia amb el botanic Joan Pellicer, amb qui vaig descobrir la Vall de Gallinera La primera connexié amb la terra va ser a la Gallinera? en una d’aquelles excursions vaig vore una finca destruida, amb la casa en ruines i els margens de pedra seca caient; i la vaig comprar amb la idea de restaurar el paisatge. Vaig plantar el que hi havia a la zona: oliveres, cirerers, perellons, una servera, nciapleza.comiun-cla-er-el-paras-ctric-de-vicent-odoll ans,srsr2021 “Tes, ener nadalne més overt -Litafet sorolleres, ginjolers, etc. I ara, per a continuar mantenint-ho tot en bon estat, invertim i fem oli artesanal. Més tard vaig comprar el bancal d’un vei de Palmera i mon pare em va dir de fer una xicoteta col leceié de varietats locals que estaven desapareixent, com les taronges de la sang o les perets. Després, quan ja em trobava a Porto, vaig heretar la casa i part dels vivers, perd en aquells moments, entre el 2003 i el 2010, me’n vaig anar a Londres, a la Tate. Estant alla, vaig saber que hi havia un projecte de PAI que practicament acabaria amb tot el terme municipal i llavors, arran d’un viatge que havia fet amb el cuiner Ferran Adria a Le Pépinigre du Bosc, a Perpinya, on tenen un jardi amb centenars de fruiters rars i exdtics, vaig decidir fer aci un gran hort varietal de citrics. Vaig parlar amb I’Ajuntament per a detindre la depredacié urbanistica, vaig comprar els bancals dels meus germans i de dihuit ve is, un a un, i vam fer la fundacid i I’hort per tal de protegir el paisatge, el terme i la memoria. Es un retorn a les arrels? Ja des de la meua arribada en el 96 a la Fundagao de Serralves de Porto, una de les condicions dels contractes de direccié és que podria vindre durant uns dies al mes a tocar terra per a tornar a anar-me’n per aire. A la Gallinera, de fet, no hi ha Ilum eléctrica, el teléfon no funciona i aixd m’ha ajudat a entendre el que és el temps, perqué el temps huma no té res a vore amb el temps dels arbres, que no pots forgar-lo i t’obliga a fer un exercici @’humilitat, Com deia el professor d’histiria de la pel-licula Jonds, que fara els 25 en l'any 2000, d’Alain Tanner, “el temps és com la pasta, que esta feta tota de gra dur, pero segons la forma i l'espessor té un gust diferent”. També és aci on realment em netege, on em Ileve les energies negatives d’allo urba; per a mi la ciutat és un mal hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll m3arsi2021 necessari i la vaig avorrir després de la vida tan intensa que vaig fer a Nova York Ara esta és la meua base. A Mila, a HangarBicocca, vaig una setmana al mes i tome, i viatge constantment pel mén i després tone; des d’aci, des de Palmera, faig les incursions de treball, com si fora un comando que després sempre torna a Ja base, Una col-leccié a aire liure La Todoli Citrus Fundacié no funciona encara a ple rendiment, perd preveu fer-ho en uns pocs anys i ja concerta visites, que en esta ocasié és guiada, en valencia i anglés, pel mateix Vicent Todoli. Explica amb passié la histéria dels citries i la seua continua hibridacié des de quatre espécies ancestrals de poncil, mandarina, pummelo i papeda, procedents del tripic asiaitic, mentres dona a tastar des dels fruits més acids fins als més dolgos, incloent algunes corfes de més de cine centimetres que sén l’element més valuds de certes varietats, alhora que repetix constantment “scratch and smell”, per tal de fer-nos accedir a les seues delicades esséncies aromatiques, Caminem per les passarel-les de fusta que separen uns bancals plens d’agret, deixat voluntariament per a retindre els nutrients ila humitat, on creixen amb forga uns arbres que aprofiten el fecund microclima de la Safor, plujés pels vents de la mar i les muntanyes del Mondiber i el Montgé, que atrapen els ndvols i protegixen la terra del fred. Com apunta en 1775 William Bowles, el naturalista irlandés instal-lat a Madrid: “No hay elogiiencia que baste a describir la amenidad de la huerta de Gandia, ni parage alguno de Europa que ofrezca un espectaculo tan hermoso” Qué teniu a Phort? Hi ha més de quatre-centes varietats de citrics de tot el mén, algunes que no havien arribat mai a la peninsula Ibérica, del sud-est asiatic, Australia, l’india, la Mediterrania, América... Des de pummelos i poncils de més de quinze centimetres de diametre fins a cumquats i papedes de menys de dos, passant per mandarines, clementines, Ilimes, taronges, sanguines, tangerines, tangelos, tangors 0 taroccos de colors groe, verd, roig, rosa i taronja. Tenim una de les col-leccions més extenses del m6n; no debades diuen que els citrics son una de les espécies vegetals més promiscues, perqué hibriden molt facilment i eneara hi ha molt per conéixer i investigar. Alguns dels més desconeguts aci s6n la ma de Buda, amb la seua particular forma, o els rugosos, que eren especialment col'leccionats pels Médici a la Floréncia del segle XVI primers hibrids de poncil i pomelo que el metge d’Alfons el Magnanim va dur a Napols i després es van perdre a terres valencianes, o el dit de Ilima, anomenat ambé tenim les lumia, els caviar citric per les xicotetes esferes que té a l’interior, molt vistoses i d’una gran acidesa. A un tarocco molt refrescant i sucés que hem portat de Sicilia i no tenia nom especific li hem posat El Bartoli, com la partida on ens trobem. nciapleza.comiun-cla-er-el-paras-ctric-de-vicent-odoll ans,arsi2021 Estem en un museu de citries? Si, és un museu a l’aire lliure d’arbres on la col-leccié permanent sempre est canviant; no cal substituir les obres perqué son elles les que van transformant-se cada dia, de color, grandaria, olor, ete. La visita és una experiéncia estatica multisensorial. Per als arabs el jardi, "hort botanic, era el lloc més proxim al paradis en la Terra perqué feia fruir de tots els sentits: la vista, Polfacte, el tacte, el gust i oda, Aci també podem gaudir de olor de les flors i les corfes dels citries, del sabor, el color i la textura de les fruites verdes i madures, del so del vent i el cant dels pardals... De fet, encara que es rega a goteig, hem reaprofitat la xarxa de séquies del fil del Dijous, de la séquia comuna de Phorta d’Oliva, per a fer quatre estanys on refrescar-nos, sentir I’aigua, vore peixos, etc. També tenim un projecte amb l’artista alemany Carsten Holler per a fer un aviari amb diverses varietats de pardals cantadors, recuperant la tradicié que hi havia en la contornada d’anar a l’encesa i agarrar, amb Ilums per la nit, aus de cant Col-lecciones citrics en loc d’obres d’art, que és el teu ofici principal? Si, pero no per afany de col-leccionista, sind per a conéixer, per curiositat individual, A vegades, quan li preguntaven per qué havia escrit només dos Ilibres, Juan Rulfo contestava que eren just els dos que faltaven en la seua biblioteca; agd també ho faig perqué és alld que m’interessa, perqué no s*havia fet abans i en vull saber més. Quan més disfrute és quan estic a soles i vaig mirant, pensant, descobrint enllagos entre families que no es coneixien, trobant caracteristiques i usos desconeguts a Europa... Per exemple, aci es pensa que les satsumes s6n només primerenques, perqué eixa és la varietat concreta que es va importar del Jap6, perd hi ha varietats que es poden allargar molt més en el temps. A banda del projecte de proteccié mediambiental de la terra, ’objectiu principal de I’hort és fer recerca per a ampliar el camp d’usos i degustacié dels citries. La diversitat és coneixement EI savi magrebi al-Maqgari rememorava que Abd al-Rahman, el primer emir omeia de ‘ordova, “planta un bellissim jardi al qual feu dur tota classe de plantes rares i exétiques, i arbres preciosos de totes les parts del mén, procurant a Siria proporcionar-los aigua de reg; la seua passié arribava tan lluny que env ialires llocs agents encarregats de remetre tota sort de llavors i plantes, i quan, trasplantats a al-Andalus, aquells vegetals vinguts de paisos llunyans i climes distints no morien, sind que arrelaven, brotaven i produien fruits en els jardins de Vemir, s’expandien a continuacié per tot el pais”. Resseguint aquelles passes, Vicent Todoli també vol posar a l’abast de la societat els resultats de la recerea d’ampli espectre que esta duent a terme en el seu propi paradis eftric, amb l’ajuda nciapleza.comiun-cla-er-el-paras-ctric-de-vicent-odoll ona,arsi2021 una biblioteca especialitzada, un laboratori gastrondmic i els coneixements aportats per un conjunt de bidlegs, agrénoms i restauradors. Aga no ho havia fet encara ning? El pais que millor tracta i respecta els citrics és el Japé i hi estic anant molt; alli no desapareix cap varietat, al contrari, van important-ne. Aci, per contra, hi ha menyspreu, desidia i ignorancia; només hi ha interés per la darrera varietat més nova i més productiva, que al remat només beneficia els grans comerciants. El nostre hort del Bartoli és un oasi enfront d’eixa actitud economicista, utilitarista i oportunista, perqué aci el que fem és investigar, procurar coneixement per a oferir solucions i innovacions al mén de la citricultura. Com ho feu? Igual que quan es fa una recerca destinada a comissariar exposicions artistiques, impulsades per un motor principal, que és la curiositat. La investigaci6 és investigacié, siga en el camp que siga: cal conéixer primer la mostra més diversa possible del que ests estudiant, La diversitat és concixement perqué et permet, per damunt de tot, investigar i contrastar. Aci han vingut enginyers agricoles especialistes en citrics i han al-lucinat perqué no sabien que existien xO és com si jo fora expert en ARCO i no sabera res Whistdria de art. El que fem ara és investigar en abstracte, fent-nos tot tipus de preguntes per tal de trobar respostes que ens puguen conduir a noves preguntes i resultats de tantes varietat vegades inesperats, com a conse també tenim, per exemple, un conveni amb I’Institut Valencia d’Investigacions ‘Agraries, que ens assessora i els seus técnics també estudien les nostres varietats des d’un punt de vista fitosanitari. nncia de les connexions que anem trobant. I Quins resultats esta oferint la recerca? Per una banda, voldriem treballar els olis essencials dels citrics, basics en la perfumeria i la cosmética, perd no trobem aparells d’investigacié a escala menuda, aixi que tenim un altre conveni amb la Universitat Politécnica de Valéncia per a que ho puguen fer ells. També estem treballant en la publicacié d’un libre amb el principal i quasi inic expert en la historia dels citrics a Espanya, que és Salvador Zaragoza. Per altra banda, tenim un laboratori gastronémic en un pavellé construit per l’arquitecte Carlos Salazar, al qual venen xefs per a fer estades i buscar nous aprofitaments culinaris; Andoni Aduriz del Mugaritz, Albert Raurich de Dos Palillos o Ricard Camarena ja han fet plats i dolgos amb les nostres varietats citriques i també hi ha hagut sommeliers de vins i xocolates que han vingut per a perfilar millor les seues descripcions olfactives. Estem descobrint que molts citrics que en la literatura botanica apareixen referits sense interés comercial, en realitat tenen molts usos que podrien ista és una investigacié de 360 graus, perqué tracta molts camps, aspira a la globalitat i t¢ molt de cami per fer encara. donar lloc al seu cultiu en les nostres terres. nciapleza.comiun-cla-er-el-paras-ctric-de-vicent-odoll 1013,arsi2021 Lo mas leido Zenithbr Creure en les persones La visita la fem juntament amb un investigador indoportugués, membre d’un institut de governanga, lideratge i canvi social amb seu a Paris i Madrid, i després se’ns sumen diversos artistes internacionals, com ara el polonés Miroslaw Balka. Gastarem el pavellé del laboratori gastrondmic per a fer el vermut amb uns menuts i saborosos cumquats —que es mengen sencers, corfa i tot-, degustar diversos plats de peix i marisc fets amb citries variats, picar unes faves seques amb llorer, pebre i un poc de pell de poncil i menjar la paella d’aladroc, abadejo, creilla i ous de guatla que ha preparat Vicent Escriva, l’afable cuiner d’EI Merendero de Quimera, de la platja d’ Oliva, En este sentit, Vicent Todoli també empra I’hort botanic com a espai que imbrica les seues relacions amb personatges d’arreu del mén i el sew arrelament a la terra que l’envolta, Li preguntem per ago darrer, no sense abans carregar les bosses amb tota classe de citries, que disfrutarem durant dies a casa, En cixe retorn als origens, ser valencia representa alguna cosa? Per a mi res. Estic en contra de tots les identitats nacionals i els nacionalismes, sén una cosa aliena per a mi. Crec en les persones, no en els grups. De fet, la meua cita favorita és una de Jonathan Swift mencionada en un article de Roberto Bolafio, que diu: “Sempre he odiat totes les nacions, professions i comunitats, i tot el meu amor va dirigit cap a les persones concretes”. La subscric al cent per cent, El que fa tres- cents cinquanta anys era un pais ara és un altre, i sera diferent d’aci a tres-cents, cinquanta més. Si que tine, no obstant, un paisatge amb el qual m’identifique plenament, perd que no es correspon amb cap divisié geopolitica histéric que va des del Bairén fins al Montgo pel sud i la Forada per I’interior, a la Vall de s el Gallinera, Quan sent la paraula péiria m’ entra urticaria, perqué crec en les, persones i en les seues tries i accions individuals, que després et poden connectar amb uns o amb altres. 4 1 Un dia en el paradis citric de Vicent Todoli 2 Liombra de Lou Reed i el temps que encara té Rafa Cervera 3 ‘Tirisiti, Pantiheroi nadalene més irreverent hitpsv nciapleza.comiun-cla-er-el-paras-ctric-de-vicent-odoll wmasrsr2021 “isi, rantberoinadalone més reverent -Listraert 4 Josep Vicent Boira: una Roma amerada de valent Boletin diario Email OK OC) Acepto la politica de privacidad Noticias relacionadas LA CIUTAT ETERNA. Josep Vicent Boira: una Roma amerada de valencianitat FELIP BENS AMFORES Davall les aigiies del Portitxol: una historia mil-lenaria JOSEP VICENT MIRALLES VIATGES Infusions per a endur DAVID CORDOBA BOU hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll rans,srsr2021 “isi, rantberoinadalone més reverent -Listraert CONECTA CON NOSOTROS Valencia Plaza, desde cualquier medio SUSCRIBETE AL BOLETIN VP Todos los dias a primera hora en tu email Email Dacepto la politica de privacidad hitpsvalenciaplaza.comun-cla-emel-parads-ctric-de-vicent-odoll 1313