EXTRETS I TRADUÏTS DEL LLIBRE CRONOPIOS I FAMAS, de JULIO CORTÀZAR,

Ed. Alfaguara.

EL DIARI A DIARI.

Un senyor pren el tramvia després de comprar el diari i ficar-se’l (posar-se'l)

sota (davall) el braç. Mitja hora més tard baixa (descendeix) amb el mateix diari sota el
braç.
Però ja no és el mateix diari, ara és un munt (muntó) de fulls impresos que el
senyor abandona en un banc de la plaça.
A penes (tot just) queda (resta) sol (a soles) en el banc, el munt de fulls
impresos es converteix altra vegada en un diari, fins que un xicot el veu, el llig i el
deixa convertit en un munt de fulls impresos.
A penes queda sol en el banc, el munt de fulls impresos es converteix de nou
(una altra vegada) en un diari, fins que una vella (anciana) el troba, el llig i el deixa
convertit en un munt de fulls impresos. Després se l'enduu (se l'emporta) a sa casa (a
casa seua) i pel (en el) camí l'usa per a empaquetar (embolicar) mig quilo de bledes,
que és per allò que serveixen (aprofiten) els diaris després d'aquestes excitants
metamorfosis.

INSTRUCCIONS PER A CANTAR

Comence per trencar els espills (miralls) de sa casa, deixe caure els braços,
mire vagament la paret, oblide's (oblide-se'n). Cante una sola nota, escolte per dins
(dintre). Si escolta (sent) (però això ocorrerà molt després) alguna cosa com un
paisatge sumit en la por, amb fogueres entre les pedres, amb siluetes seminues
aponades (ajupides, a la gatzoneta), crec que estarà ben encaminat (adreçat), i el
mateix si escolta un riu per on baixen barques pintades de groc i negre, si sent un
sabor (gust) de pa, un tacte de dits, una ombra de cavall.
Després compre solfeigs (solfejos) i un frac, i per favor no cante pel nas i deixe
en pau a Schumann.

ALGUNES RECERQUES DE PARAULES AMB DIFICULTAT DELS TEXTOS

ficar v. tr. Fer entrar dins un lloc. Ficar la clau al pany. Ficar els peus a l'aigua. Ficar-se la mà a
la butxaca. Ficar-se els dits a la boca. Ficar-se al llit. castellà = meter
posar v. tr. Fer que (alguna cosa) sigui o estigui en un lloc determinat on no era; fer estar (alguna cosa)
en una nova posició, en un nou estat. Posar un llibre a l'armari. Posar l'olla al foc. Posar la clau al
pany. castellà = poner
_______________________________________
baix¹ m. [usat generalment en pl.] Part baixa d'alguna cosa. Els baixos dels pantalons.// En els mars,
els llacs, els rius navegables, elevació del fons que impedeix el pas de les naus.// Cantant que té la veu
greu. És un baix notable. Tenir veu de baix.
baix² adv. A una altura poc considerable. Volar baix. | Ella ha saltat més baix que tu. || En veu
baixa. Parlava tan baix que no el sentíem. || Sota la nota musical deguda. Aquest piano està afinat
molt baix. || A la part baixa (oposat a dalt). Són baix (o a baix).
baix³ -a adj. Que és d'una alçària petita, inferior a l'ordinària. Un home baix. Una casa baixa. Una
habitació baixa de sostre. FIG. Groller, vil. Paraules baixes. Sentiments baixos. || Que és o arriba
a una elevació no gaire considerable sobre la superfície de la terra o qualsevol altre terme de comparació.
El sol era ja molt baix.
sota² prep. Davall. L'estora de sota la taula. Els veïns de sota nostre. Dur una samarreta de
llana sota la roba. Dur un llibre sota el braç.
___________________________________________
baixar v. intr. Anar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell més baix, davallar. Baixar del
quart pis al carrer.// tr. Portar de dalt a baix, d'un punt a un altre situat en un nivell inferior. Baixar la
galleda al pou. Baixar les cadires al jardí. || Pervenir a un nivell més baix, a un grau inferior
d'intensitat. La marea baixa. El baròmetre baixa. Ha baixat la febre. | Els preus baixen.
abaixar v. tr. Fer descendir a un nivell més baix. Abaixar el cap. Abaixar l'esquena. Abaixar els
braços. Abaixar veles.// Dirigir cap avall. Abaixar els ulls. Abaixar la vista. | pron. Inclinar-se. Si
no t'abaixes, no podràs passar. || FIG. Fer descendir a un grau inferior d'entonació o afinació, a una
condició inferior, a un grau inferior d'intensitat, a un tant inferior. Abaixar la veu. Abaixar la febre.
Abaixar el preu.
__________________________________________
full m, Tros de paper rectangular. / Cadascuna de les làmines rectangulars de paper que formen un llibre,
un quadern, etc. / Tros de pergamí o de paper o d’altra matèria dúctil, rectangular, preparat per a escriure-
hi.
fulla f, bot. Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques. / Làmina
prima de metall d’una eina tallant. / Cadascuna de les parts mòbils que obren o tanquen en una porta, una
finestra, tec.
________________________________________________
dins prep. En combinació amb de o sol, expressa relacions que denoten: 1 Situació a l'interior d'un espai
limitat. Dringar, les monedes, dins la butxaca. Conservar una joia dins un estoig. 2 Ocurrència
en un temps comprès entre el moment inicial i final d'un període de temps. En èpoques reculades dins
l'edat mitjana. 3 Ocurrència no més enllà d'una durada, d'una distància, d'una quantitat determinada.
Lliurar una cosa dins un termini convingut. // adv. En un punt interior d'un espai limitat. Què hi
fas, aquí dins tancat? // m. Part interior d'una cosa. He netejat el dins de l'armari.
dintre prep. Dins. || adv. Dins. || m. Dins. Aquestes copes tenen el dintre daurat. Aquesta paret
dóna als dintres de la casa.
__________________________________________
sumir v. tr. Enfonsar sota la terra o l'aigua. | FIG. Sumir-se en la desesperació. La conquesta va
sumir l'economia catalana en la misèria. || Consumir (ACC. 6).
________________________________________
aponar-se v. pron. Ajupir-se (ACC. 2).
ajupir [ind. pr. 3 ajup] v. tr. Acotar. | pron. Abaixar-se, esp. doblegant les cames. Estaven ajupits
darrere la barana perquè no els veiéssim. No cal que t'ajupis a collir-lo. | FIG. Conformar-se a
fer el voler d'altri contra el propi, abaixar-se, humiliar-se, agemolir-se. Ell voldria manar tot sol a casa i
que jo m'ajupís.
a la gatzoneta loc. adv. Arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons.
arronsar v. tr. Disminuir per contracció el volum (d'alguna cosa, esp. del cos o d'algun dels seus
membres). Arronsar les cames. Arronsar les espatlles.
___________________________________________
encaminar v. tr. Posar en camí, fer avançar, devers un punt determinat. Per anar al poble, ja ens
han encaminat bé? | pron. Posar-se en camí, avançar, devers un punt determinat. Em vaig
encaminar cap al riu.
adreçar v. tr. Posar dret (allò que és tort o corbat), posar pla (allò que és guerxat). Adreçar un filferro,
una barra, un clau. Adreçar una post, un escaire. | Posar dreta (una nau que no ho està). | pron.
Aquesta post s'adreçarà tota sola. No caminis tan acotat: adreça't, home. | FIG. Obligar a
esmenar-se. Et tornes molt dolent, noi; ja t'adreçaré, jo! || Fer anar de dret a algú o a algun lloc. No
li vaig adreçar la paraula en tot el dia. Demanaven un metge i els vam adreçar a la doctora
Sabater. | pron. Els meus pares ja no el volen socórrer més, i no sap a qui adreçar-se. Quan
vaig arribar a Girona, em vaig adreçar a l'oficina de turisme de l'estació.
dirigir v. 1. tr. a. Fer moure vers un punt determinat, vers un objecte o un fi determinat. Dirigir el vaixel,
l’avió, etc, al punt de destinació. b. pronominal. La brúixola es dirigeix cap al nord. c. tr. girar,
adreçar, cap a un costat, cap a una persona, etc. Dirigir la paraula a algú.// 2. Fer funcionar seguir
una línia de conducta, conduir, regir, governar. Dirigir un teatre.