Contes russos II, Diversos Autors

A voltes em demano si algunes editorials es prenen prou seriosament la literatura

infantil i juvenil. Comprovant el poc interès que hi demostren, en general, i el baix nivell
que exigeixen per a la publicació d’una bona pila de llibres, caldria preguntar-se per quin
motiu ho fan. Alguns cauen, literalment, de les mans. O són massa simples o estan mal
escrits. No hi ha per on agafar-los.
Com que no és pas la meva intenció començar els
meus comentaris literaris menystenint cap editorial, i
encara menys cap autor, faré cinc cèntims d’una obra
que hauria de merèixer una molt bona qualificació, per
la presència d’alguns autors de primera magnitud, però
que una traducció desencertada l’espatlla del tot. I, el
que és més greu, pot contribuir a allunyar els lectors
juvenils més que no pas a fer-los sentir atrets per la
literatura.
Es tracta de Contes russos, II, publicat dins de la
col·lecció “Els flautats” de Publicacions de l’Abadia de
Montserrat. En la contraportada, lloant-ne la tasca del
traductor —el nom del qual m’estalvio, per motius
obvis— ens asseguren que: «La notable versió catalana
de XXX mostra el domini de la llengua, que es reflecteix
en les versions acurades, vives i llegidores, que ha fet de
les diverses narracions». (El subratllat, no cal dir-ho, és
meu).
Comprovem aquesta versió tan llegidora amb alguns exemples:

«[…] [El jardiner], trico-trico, ja preparava el jardí amb la intenció que ella i
les altres mosques s’hi regalessin. Si anem a mirar, el capteniment del jardiner era
tant més d’agrair que ell mateix no en gaudia pas gaire, del jardí, per tal com no
sabia volar i, fins i tot, caminava dificultosament pels caminals amb una cama mig
a rossegons. (sic) […].»

«Sens dubte, el pobre home ho deia cosit d’enveja (…); però, pel que fa a
volar, havia d’espinyar-se-les. La mosqueta, per tal de fer-lo gruar […].»

«[…] i els granets de sucre que l’Heleneta els deixava a dreticent damunt la
taula […].»

«[…] D’ençà que la tia Olga va observar que el sucre i la confitura donaven
encantàries a les mosques, va posar-se a fer-ne tan sovint, de confitura, que les
mosques, a la fi, van capissar que les preparava fonamentalment per a elles (…).
L’Heleneta també se l’hauria menjada a cremadent, la confitura , però la tia Olga
només li’n donava una o dues cullerades a fi de no deixar les mosques massa al
baix de llur aliment favorit. Les mosques no podien pas engorjar-se tota la
confitura en un sol àpat […].»

«[…] Jo, he de confessar-ho, no li faig pas vores, a la cervesa… […]»

 L’he extret del conte Rondalla de les aventures i les desaventures de la darrera
mosca, d’un dels escriptors que millor i amb més estimació ha sabut descriure la natura i
la vida animal, el genial Mamin, conegut com a Sibiriak.
Tot i que no puc comparar-lo amb l’original, dubto més que molt que fes servir
aquest nivell de complexitat. No només no és llegidor, és que és abstrús, quasi
inintel·ligible. I si ho és per un adult, com ha d’ajudar als infants o joves a acostar-se a la
lectura…
Per tal de no fer-me pesat, en transcric tan sols una mostra curta més, que deixa
clar el tipus de registre que fa servir el traductor :

«[…] (El gos) va prendre l’avés d’un sopar excel·lent cada dia al vespre […]»

Si la idea és avesar els infants i joves al costum i plaer de la lectura, potser seria
millor defugir el virtuosisme innecessari… I més tractant-se d’una traducció…! És clar
que, en aquest cas, fan bé d’advertir-nos, parlant-nos d’una versió…! Encara que potser
agrairíem que haguessin estat més exactes, indicant-nos que es tractava d’una… perversió!
És una llàstima, una vertadera llàstima, ja que els contes russos per a infants i
joves són una font sublim de bona literatura, de goig i de meravella.
I més quan hi intervenen els grans —immensos— escriptors d’aquell extens país.
Les faules de Tolstoi o els contes de Txèkhov són mostres magnífiques de la literatura
en majúscules. Immolar-les d’aquesta manera és un vil sacrifici que no es mereixen. I
menys encara els joves que podrien assaborir-les —que se n’haurien de delectar, per a
dir-ho en termes llegidors…
diumenge, 20 d’abril del 2008

© Xavier Serrahima 2008

www.racodelaparaula.cat
www.xavierserrrahima.cat
@Xavierserrahima
orcid.org/0000-0003-3528-4499

Llegeix-ne més: https://racodelaparaula.cat/2008/04/20/contes-russos-ii/#ixzz8Bgv9JFFZ

Under Creative Commons License: Attribution Non-Commercial No Derivatives
Follow us: @XavierSerrahima on Twitter | xavier.serrahima on Facebook